You are on page 1of 18

1 La energa elica

1 Lenergia elica.
Laire sec est format per una barreja de gasos, majoritriament Nitrgen (78,1 %), Oxgen ( 20,9 %), Arg (0,9 %) i Dixid de Carboni ( 0,03 %). A ms, depenent de les condicions metereolgiques, pot contenir fins a un 6% de H2O. Els gasos poden estar constituts per toms individuals, per normalment presenten agrupacions datoms anomenades molcules, en les quals els toms es mantenen units per mitj de les forces denlla. A escala microscpica, cada molcula es mou aleatriament, en un moviment anomenat Browni , fruit de les forces datracci i repulsi amb les molcules que lenvolten. El gran nombre molcules implicat ( de lordre de 2.687 x 1019 molecules per centmetre cbic de gas en condicions de temperatura i pressi normalitzades (Nmero de Loschmith)) fa inviable lestudi de la posici de cada molcula, essent necessries aproximacions estadstiques per al seu estudi. A escala macroscpica, sense lajut dinstruments, podem percebre el moviment duna massa daire que es desplaa respecte de la posici en qu ens trobem. Aquest aire en moviment, s el que anomenem vent. Aix, coloquialment solem dir que bufa el vent o que fa vent. Amb lajut dinstruments adequats, podem quantificar algunes caracterstiques de laire, com ara: Velocitat de laire ( Anemmetre, ventmetre, etc) Direcci (Penell ) Pressi atmosfrica ( Barmetre) Temperatura de laire ( Termmetre) Contingut de aigua (Higrmetre ) Amb aquests intruments, podem obtenir informaci de carcter local , s a dir que els valors obtinguts sn vlids en un entorn redut de laparell de mesura, i que, a ms, sn variables al llarg del temps. Un estudi dels fenmens de vent a ms gran escala, atmosfrica, necessita de models estadstics, amb lajut de programes informtics especfics, i dinstruments que van des destacions meteorolgiques fins a satl.lits espacials. En els segents apartats, es fa una introducci a lestudi del vent en dos vessants: com a fenomen atmosfric i com a font denergia.

223

IX EL VENT, FONT DENERGA 1.1 El vent com a fenomen atmosfric.


1.1.1 Origen de lenergia elica. Lenergia solar que arriba a la terra en una hora es de lordre de 1,74 x 1017 Wh. Menys dun 2% daquesta energia es transforma en energia elica. La part de latmosfera ms propera a lecuador sescalfa mes que la que est ms propera als pols. Laire calent de lequador, en ser menys dens, t tendencia a elevar-se fins a uns 10 Km de la superfcie. Laire mes fred provinent dels pols sacosta a lequador, establint-se una circulaci a cada hemisferi, com es pot veure en la figura:
Figura 1.1. Circulaci Equador-Pols

1.1.2 Efecte coriolis. En estar la terra en moviment, apareix una fora fictcia que tendeix a desviar els vents cap a lest en lhemisferi nord, i cap a loest en lhemisferi sud. A ms aquest corrent queda frenat a laltura dels trpics, torna a baixar cap a la superfcie de la terra, i retorna una part cap a lequador i una altra cap als pols.
Figura 1.2 Efecte Coriolis.

224

1 La energa elica
Aquetes masses daire, en fricci unes amb altres, i en contacte amb superfcies de diferents caracterstiques com sn laigua del mar i les zones de terra, generen perturbacions en el moviment ideal abans descrit, apareixent vents locals, que se superposen als vents generals. 1.1.3 Vents locals Si dividim latmosfera en dues capes, la superior, que aniria des dels 1000 metres daltura fins als 12,000 metres, no es veu afectada per la superficie de la terra, i els vents que hi circulen sn de carcter global. Per en la capa inferior, compresa entre la superfcie de la terra i els 1000 metres, els vents es veuen afectats tant per les diferncies de temperatura, com per lorografa del terreny. Bsicament, tindriem dos tipus de vent local: Brises marines: En les zones costaneres, durant el dia la terra sescalfa amb ms rapidesa que laigua, i laire en contacte amb la terra sescalfa, disminueix de densitat, i tendeix a elevar-se. Laire ms fred provinent de la superfcie de laigua tendeix a ocupar el seu lloc, i sestableix un corrent daire de mar cap a terra: sanomena vent de marinada. Durant la nit, la terra es refreda ms rpidament que laigua del mar, amb la qual cosa laire que est en contacte amb la terra s ms dens que laire en contacte amb laigua, i tendeix a despaar-lo. Sestableix un corrent daire que va de terra a mar , anomenat vent de terral. Vents de muntanya En lhemisferi nord, les muntanyes amb faldes orientades al sud experimenten durant el dia un corrent daire ascendent, ja que laire en contacte amb la terra que s escalfat pel sol, disminueix de densitat i tendeix a elevar-se muntanya amunt; sn els vents anabtics. Durant la nit el procs sinverteix, i laire descendix al fons de la vall, anomenant-se vents catabtics. Els vents de muntanya es poden veure incrementats de dues maneres: Efecte tnel: Si el fons de la vall s inclinat, el fenomen es magnifica i es produeix lanomenat vent de vall. Efecte cim: Si una capa daire ascendeix per una falda suau, tendix a disminuir de gruix en acostar-se a la part alta, i a augmentar la seva velocitat. Aquests efectes es poden apreciar a escala molt local, duna muntanya en concret, o a escala ms global, com per exemple el Mestral, que t el seu origen en la vall del Rhone i arriba al Mediterrani, o el Sirocco, que tamb arriba al Mediterrani, pero provinent del desert del Shara.

225

IX EL VENT, FONT DENERGA

1.1.4 Efectes de la fricci en la velocitat del vent. Per a lestudi de la influncia de les friccions en la velocitat del vent, establim un model en qu una massa daire est formada per capes, situades una al damunt de laltra, de gruix arbitrari, i que, en absncia de pertorbacions, es desplacen totes a la mateixa velocitat.
Figura 1.3 Vent sense fricci.

Com que la superfcie de la terra no s perfectament llisa, cal suposar que hi haur una fora de fregament, que soposar al desplaament de la capa inferior de laire, i far que la seva velocitat sigui menor.
Figura 1.4 Vent amb fricci amb el terra.

Aplicant el mateix raonament a la fricci entre capes, arribem a la conclusi que la velocitat del vent varia amb laltura, i que aquesta variaci ser ms intensa quan major sigui la fricci amb el terra, s a dir, quant el terra presenti una rugositat ms elevada.
Figura 1.5 Vent amb fricci . Cisellament.

Aquest fenomen rep el nom de cisellament del vent.

226

1 La energa elica 1.2 El vent com a font denergia.


1.2.1 Histria. Hi ha registres que daten de 1200 AC, que mostren soldats xinesos fent volar estels com a senyals de comunicaci, i fins i tot hi apareix algun model usat per a elevar una persona. La utilitzaci de veles en la navegaci es remunta a uns 500 anys AC, a lEgipte. En el segle II AC, Her dAlexandria fa construir un mol de vent per alimentar un orgue. En el segle VIII DC, a Holanda es fan servir els primers molins deix horitzontal per a moldre gra i elevar aigua, i que vnen a substituir els molins de tracci animal ( anomenats molins de sang ) El desenvolupament de molins de vent es veu aturat en el segle XIX amb la revoluci industrial, i la utilitzaci primer de vapor, i desprs de combustibles fssils i electricitat com a fonts denergia. A finals del segle XIX apareix als EEUU el mol multipala per a extracci daigua. A partir daquest model, i amb el desenvolupament de laerodinmica que va tenir lloc entre la 1 i la 2 guerra mundial, apareixen els primers models de mol de vent per a la generaci delectricitat. 1.2.2 Energia del vent.
Figura 1.6 volum daire en moviment

Lenerga dun volum daire en moviment es pot avaluar com:

E eolica = E eolica =

1 2 1 2

aire ) * ( velocitat de l' aire ) ( massa del volum d'

( A * l * ) * ( v)

a on : A: Superfcie L: longitud : densitat de laire v: velocitat de laire

227

IX EL VENT, FONT DENERGA


Definirem la potncia elica com a:

( energa elica ) Peolica = = temps


i considerant que

* A * l * * v2 t

l =v t Peolica =

s a dir, la potncia elica s proporcional al cub de la velocitat dun volum daire. Cal considerar, que si la direcci del vent no s perpendicular a la superfcie considerada, cal fer la correcci: v = v * cos on s langle que formen la perpendicular de la superfcie i la direcci del vent.

1 * A * * v3 2

La densitat de laire, , depn de: Pressi atmosfrica , i per tant de laltitud geogrfica

Temperatura

De manera que: A ms altura, menys densitat A ms temperatura, menys densitat Es considera que la densitat estndar es de 1.225 kg / m3 , a una temperatura de 15 C

228

2 Els aerogeneradors

2. Aprofitament de lenergia elica: els aerogeneradors.


La finalitat dels aerogeneradors s la de convertir lenergia elica en energia elctrica, per aix no es pot fer directament. Primer cal convertir lenergia elica en energa mecnica, i desprs convertir aquesta en energia elctrica. Per aquest motiu, en els segents apartats sestudien per separat la conversi elico-mecnica i la mecnico-elctrica.

2.1 Conversi de lenergia elica en energia mecnica.


2.1.1 Llei de Betz. El principi dinteracci entre el vent i laerogenerador es basa en el segent principi: El vent cedeix una part de la seva energia a costa de reduir la seva velocitat . Considerem dos casos extrems: El vent travessa laerogenerador i no vara la seva velocitat: lenergia cedida s zero. El vent travessa laerogenerador i la seva velocitat de sortida s zero: en aquest cas es podria pensar que tota lenerga sha cedit a laerogenerador, per no s possible que una massa daire circulant a una determinada velocitat saturi justament en entrar en contacte amb laerogenerador. Sera com si el vent no el travesss. Dit duna altra manera: Si la variaci de velocitat s mnima, lenergia cedida tendeix a zero. Si la velocitat de sortida tendeix a zero lenergia cedida tendeix a zero. Hi ha dhaver, per tant, un punt intermig en que lenergia cedida sigui mxima. El fsic alemany Albert Betz va publicar lany 1919 el seu llibre Vent-Energia, en el qual arriba a la conclusi que noms es pot aprofitar, com a mxim, el 59 % de la potncia total del vent ( 16 / 27 en el text original ). Aquest lmit es coneix amb el nom de Llei de Betz, i saplica a tots els rotors en forma de disc. 2.1.2 Interacci del vent amb un perfil aerodinmic. 2.1.2.1 Perfil aerodinmic. Considerem la intersecci dun ala daerogenerador amb un pla perpendicular a leix longitudinal de lala i obtenim un perfil aerodinmic.
Figura 2.1 Secci duna pala.

229

IX EL VENT, FONT DENERGA


Les parts principals del perfil aerodinmic sn:
Figura 2.2 Perfil aerodinmic.

Respecte a la prolongaci de la corda en laresta datac, la direcci del vent pot tenir un angle datac positiu o negatiu. La cara A sanomena Intrads, mentre que la B sanomena Extrads. 2.1.2.2 Forces que actuen en el perfil aerodinmic. Les lnies de vent que troben un obstacle tendeixen a vorejar-lo i a retrobar-se a la sortida. Si considerem un perfil aerodinmic esttic enmig duna massa daire que es desplaa:
Figura 2.3 Perfil aerodinmic en un corrent daire.

Analitzant els dos camins que segueix el vent, trobem: En el punt A tindrem una velocitat vA i una pressi PA En el punt B tindrem una velocitat vB i una pressi PB

230

2 Els aerogeneradors
Si apliquem lequaci de Bernoulli:

hA +

vA 2 P v 2 P + A = hB + B + B 2g 2g PA = PB PA > PB

i considerem que hA = hB ( per a una referncia prou llunyana ) tindrem que si:

vA = vB i que si: vA < vB

Si multipliquem: ( PA - PB ) * ( superfcie de la cara A ) obtindrem una fora que tendir a desplaar el perfil aerodinmic en la direcci d A cap a B. s la Fora de sustentaci.
Figura 2.4 Forces en un perfil aerodinmic..

En la il.lustraci es veuen les dues forces que actuen sobre el perfil: L: Fora de sustentaci ( perpendicular a la direcci del vent ) D: Fora darrossegament ( en la mateixa direcci del vent ) Numericament, els valors d L i D els trobem amb les expressions:

1 * * s * v2 2 1 D = CD * * * s * v 2 2 L = CL *
on: CL : coeficient de sustentaci del perfil ( donat pel fabricant ) CD : coeficient darrossegament del perfil ( donat pel fabricant ) S: secci on sevalen les sobrepressions ( PA - PB )

v : velocitat incident en el perfil ( ms endavant es veur que s la composici dels vents de rotaci i atmosfric )

231

IX EL VENT, FONT DENERGA

Si ara considerem un perfil aerodinmic que forma part duna pala daerogenerador, el moviment de les pales genera un pla, que considerarem perpendicular al vent atmosfric.
Figura 2.5 Perfil aerodinmic amb moviment giratori.

Pel fet destar en moviment, el perfil travessa una massa daire, i es pot considerar que aquest aire s un vent, de velocitat w, que ataca el perfil. A ms, el perfil rep el vent atmosfric, de velocitat v, perpendicular al pla de gir.
Figura 2.6 Vent equivalent per desplaament.

232

2 Els aerogeneradors
La composici dels dos vents ens dna el vent incident en el perfil aerodinmic en moviment:
Figura 2.7 Composici de vents: vent incident.

El mdul d u s:

u = w 2 + v2
La seva orientaci s:

tg ( ) =

v w

on es langle entre u i el pla del rotor.


Figura 2.8 Orientaci del vent incident.

233

IX EL VENT, FONT DENERGA


Cal considerar que:

s un angle de calatge, fixat pel fabricant ( diferncia entre langle i langle d ) fixa langle datac del vent incident sobre la pala.
es poden orientar les forces que actuen sobre la pala.

depn de la velocitat de gir de la pala

Un cop es coneix langle

Figura 2.9 Orientaci de les forces resultants

De la composici de forces en resultaran dos tipus de fora: forces que tendeixen a empenyer les pales ( i la torre de suport ) forces que tendeixen a fer girar la pala per aix es planteja lestudi per separat de dites forces.
2.1.2.2.1 Forces que tendeixen a empenyer les pales. Figura 2.10 Forces de torsi.

234

2 Els aerogeneradors
De la figura dedum que:

la fora resultant ( f1 + f2 ) tendeix a desplaar el pla de rotaci en la mateixa direcci que el vent atmosfric. Ser causa de fatigues axials en leix de laerogenerador, i de fatigues per torsi en la torre de suport.
2.1.2.2.2 Forces que tendeixen a empenyer les pales. Figura 2.11 Forces de gir.

f1 = L * cos ( ) f2 = D * sin ( )

De la figura dedim que:

La fora resultant ( F1 F2 ) tendeix a fer girar les pales. s la fora que causar un parell de gir.

F1 = L * sin ( ) F2 = D * cos ( )

235

IX EL VENT, FONT DENERGA


2.2 Conversi de la energia mecnica en energia elctrica.
La generaci de corrent elctric a partir dun moviment giratri es basa en un fet, que es pot expressar de forma dual:

Sobre un conductor, pel qual circula un corrent, sota la influncia dun camp magntic perpendicular al conductor, apareix una fora perpendicular al conductor i al camp magntic. En un conductor que gira en linterior dun camp magntic perpendicular a leix de gir, shi estableix un corrent.

La segona expressi s la base de la generaci de corrent elctric. Hi ha dues mquines elctriques que fan aquesta funci: Generador sincron Generador asincron El generador sincron cal que giri a la velocitat de sincronisme

n revolucions 1 revoluci 1 parell de pols 50 periodes 60 segons = * * * 1 min x parells de pols 1 periode 1 segon 1 min
que simplificant queda:

n revolucions 50 * 60 = 1 min x parells de pols


Aix, donant valors a x, trobem les diferents velocitats de sincronisme en funci del nombre de parells de pols duna mquina:

x ( nombre de parells de pols ) 1 2 3 100

Revolucions per minut ( min-1 ) 3000 1500 1000 30

Cal considerar que lextrem de les pales no ha darribar a una velocitat tangencial propera a la del s, que es de 330 m/ seg. Aix limita la velocitat de gir de les pales, de radi R:

( 2 * * R ) m * n rev * 1 min 330 m = 1 seg 1 rev 1 min 60 seg

per a un radi de 40 m, la velocitat de gir mxima seria de 78.8 rpm Una mquina sncrona de 38 parells de pols giraria a 78.9 rpm Si limitem la velocitat de gir a una velocitat inferior, posem d unes 60 rpm, caldria una mquina de 50 parells de pols.

236

2 Els aerogeneradors
En el cas dun generador asncron, cal que giri a una velocitat major que la de sincronisme, ja que per sota daquesta velocitat es comporta com un motor i consumeix energia. Una manera de solventar aquesta problemtica consisteix a intercalar entre leix de les pales i leix del generador una caixa de velocitats que permeti que el generador funcioni a elevades rpm ( pocs parells de pols, tamany redut ) amb una velocitat baixa de rotaci en leix de les pales.
Figura 2.12 Posici de la caixa de velocitats.

Degut a la variabilitat de la velocitat del vent, es presenta la problemtica de mantenir la freqncia i tensi de sortida del generador dins duns marges molt estrets. En lestudi dels aerogeneradors es mostren diferents solucions.

2.3 Tipus daerogeneradors


Segons la posici de leix:

Els aerogeneradors es poden classificar atenent a diferents criteris:

Eix vertical ( Darrieus, Savonius ) Eix horitzontal

Segons el nombre de pales :

Monopala Bipala Tripala Multipala

237

IX EL VENT, FONT DENERGA


Segons el generador:

Sincron ( poc utilitzat ) Asincron Terrestre Offshore ( martim ) De pas fix De pas variable

Segons la seva ubicaci:

Segons la mobilitat de les pales:

Segons la posici del rotor respecte del vent a sotavent

a sobrevent

238

2 Els aerogeneradors

2.4 Relaci entre velocitat i potncia


Si partim de la posici de reps, amb el vent en calma, el rotor estar aturat. Incrementant la velocitat del vent arribar un punt, prefixat per cada fabricant, en qu el generador sacopla a la xarxa amb la potncia mnima. A partir daqu, la potncia augmenta en fer-ho la velocitat. Per cal limitar la potncia a la prevista per a cada tipus de generador. Per aix hi ha dues solucions que consisteixen en: Dissenyar la forma de les pales de manera que, en arribar a una certa velocitat, es cren turbulncies a la part posterior que disminueixin el rendiment del rotor, i per tant limitin, i fins i tot disminueixin la potncia. s el cas dels generadors de pas fix. Permetre que les pales puguin variar la seva posici respecte de la boixa de fixament a leix del rotor, i que, a partir duna certa velocitat, la potncia es mantingui constant. s el cas dels generadors de pas variable.
Figura 2.13 Grfiques de potncia en funci de la velocitat.

Una altra soluci consisteix a convertir el corrent altern que surt del generador en corrent altern, i tornar-lo a convertir en corrent altern a la tensi i freqncia de la xarxa, independentment de la velocitat del rotor. Aquestes solucions no sn excloents, i els models que hi al mercat solen adoptar combinacions delles.

239

IX EL VENT, FONT DENERGA

240

You might also like