You are on page 1of 2

Publicat Octubre-1988 a la revista TOTS de Santa Maria de Palutordera.

Autor : Xavier Valcrcel Garca

Les primeres referencies que ens consten daten de l'any 862 en un document en el qual CarIes el Calb don al comte Sunyer II d'Empries- Rosell la Villa Bitamenia amb les seves esglsies de Santa Maria i Sant Esteve. Entorn a l'any 900, pass a ser propietat de Trasovad, qui el 908 la vengu al comte de Barcelona Guifr Borrell, fill del comte Guifr el Pils, que la va cedir al monestir de Sant Cugat del Valles: ...que conced la Villa Vitdamenia, que anomenen Palau en la vall Dordaria... amb els seus termes, les esglsies de Santa Maria i Sant Esteve, amb delmes i primicies, i sense tribut. Aix llavors la parroquia de Santa Maria de Palautordera era de dret de patronal de l'abat de Sant Cugat del Valls. Aquest, algunes vegades, pretengu, en virtut de privilegis apostolics, que

ests unida al monestir, juntament amb altres esglsies. D'aquesta manera, a ms de presentar el rector, tenia el dret de nomenar-lo. Tal pretensi no ti fou acceptada. Aix s, el rector havia de presentar cada any al monestir de Sant Cugat 19 quarteres i mitja de blat, per ra d'una capellania. Aquesta dependencia perdura set segles. Per documents deIs segles XI i XII que ens assenyalen l'existencia d'una Sala Senyorial, podem confirmar la creena que la ubicaci de l'antic Palau s la mateixa que la de l'actual esglsia. Del llibre Els castells medievals de Catalunya (1958) de Luis Monreal i Tejada: El castell que s'anomenava Palau de Tordera es trobava a l'actual parrquia de Santa Maria i s'alava en pendent suau, amb una riera davant seu que li feia de vall natural. Fou gran i solid, pero destruit en el segle XVI o abans, ja que a mitjan d'aquesta centria s'al en el seu solar l'esglsia del poble; nicament se'n conserva una torre, adaptada a campanar amb un cos afegit i el capitell. Aquesta torre s cilndrica i molt robusta, d'obra rstega, amb tosques motllures de granit. Podria ser de comenaments del segle XIII. A les cases de darrera de l'abss hem trobat els fonaments d'una altra torre semblant, cosa que ens dna el traat d'un castell quadrangular, amb torres de planta circular a les cantonades. L'antiga esglsia de Santa Maria es va renovar l'any 1040. Aquest tipus de construcci romnica perdur fins el segle XVI en el qual degut a l'augment demogrfic va sser reemplaada per l'esglsia actual. La visita pastoral del 27 d'agost del 1508 diu que cal fer-hi reparacions, especialment cobrir arnb teules l'esglsia, que s molt alta, posant un terrnini de 3 anys. Dna tamb perms perqu es faci una capella. Pero aquestes admonicions no es van executar. L'any 1554 aquestes obres encara no foren realitzades, aix, el vicari general, Antoni Codina, mana que s'acabi la construcci, sobretot el portal i les portes. Segons el decret, es dna un termini de tres mesos, pero aquestes el 2 de setembre del 1567 no estaven acabades. L'any 1588 les obres ja estaven realitzades ssent beneida aquell mateix any. L'estil arquitectnic de l'esglsia s d'un gtic tarda. La portada com la major part de la fbrica,

es del segle XVI. A la porta podem llegir a la inscripci l'any 1563. L'arc s apuntat, format per fascicles de columnetes i arquivoltes. T dos pilastres que flanquegen el conjunto A la faana, hi ressalta un un de bou, i als extrems, ernmarcant la portada, dues pilastres que l'enquadren. Sota teulada, una serie d'arcs trilobulats, de recent construcci (a. 1939). Corona la faana una creu moderna. El campanar, antiga torre de defensa t tres cossos. El primer s circular, coro una torrassa militar, construit amb palets. El segon i el tercer sn hexagonals, de carreu. En el tercer hi ha sis obertures d'arc apuntat per a les campanes. El coronament o capcim s amb merlets (de tipus catal) i pirmide hexagonal. El cos inferior prov del que era Palau militar d'poca medieval, La part interior de l'esglsia la composen el presbiteri i quatre trams. La volta s de creueria. Els arcs recolzen sobre mnsules decorades amb elements florals i mascarons. El presbiteri s de tipus octavat amb arcs que sostenen la volta. Hi ha tres finestrals d'arc apuntat, figura del Salvador central i motius florals als deIs costats. Com a curiositat ressaltem que en l'any 1743, el bisbe Francisco del Castillo, prohib que s'enterrs dns el temple ja que es restaura el paviment. Aquest temple, va sser enriquit amb una serie de capelles laterals en les quals es venerava la Mare de Du del Roser (1580), el Sant Sepulcre (1581), Sant Isidre, Sant Joan Baptista, Santa Magdalena, la Santa Creu i la Concepci (1727). Els Beneficis ms importants i ms antics de l'Esglsia eren els segents: Benefici sota la invocaci de Santa Maria a l'allar major (1370). Aquest benefici va ser institut davant el notari de Barcelona, Jaume Font, per Arnau de Noguera, prevere fill del Mas Noguera de la parroquia de Santa Maria. Benefici sota la invocaci de sant Projecte (finals del segle XIV), d'aquest benefici no se sap qui el fund ni la dotalia, per en la visita del patriarca Sapera, bisbe de Barcelona, consta l'existencia del benefici, explicant que es troba en l'altar de Sant Projecte, de 15 florins, 10 quarteres de blat i un mas situat a la parrquia i que t l'escrivania de tot el terme del castell de Montcls. Aquest tenia com a patrons el senyor del Castell de Montcls, el rector i uns parroquians, tal com consta en el llibre I de lus patronatuum. Fou unit a l'ofici d'organista, provisi feta pel bisbe Fra lldefons de Sotomayor. L'any 1850, l'organista era un seglar, el qual rebia una dotaci que procedia d'aquest benefici de Sant Projecte i el de Sant Pere. Benefici sota la invocaci de Sant Cugat (1342). Benefici sota la invocaci de Sant Guillem (segle XVI), va ser fundat per Bernat Guillem de Pinells, juntament amb el benefici de Santa Maria deIs Angels de l'esglsia de Sant Mart de Pertegs. I per ltim Benefci sota la invocaci de Sant Pere (segle XIV). Continuant en la part arquitectnica ens fixarem amb El Cor, la volta del baix s de creueria, amb dos arcs que es recolzen sobre mnsules. En la clau sobre el cor hi ha la imatge de Sant Jordi. La sagristia s rectangular, amb volta de creueria, els arcs recolzen sobre quatre mensules.

Es del segle XVI, de la mateixa poca que l'ampliaci de l'esglsia. Les Vidrieres sn modernes trobant unes disposicions de principis del segle XVII quan es van restaurar. l' Altar era d'estil barroc, de linies influides encara pel renaixement, va esser destruit a la guerra civil l'any 1936, d'ell es conserven algunes fotos en les quals es pot apreciar la seva gran bellesa. L'Esglsia, acompanyada de les antigues cases gtiques del segle XVI i d'altres amb boniques llindes de pedra construides al llarg de l'antic cam ral que passava a llevant de l'antiga sagrera (cases que recorden una antiga ferreria o simples cases de menestrals) formen el centre artstic de la vila. Formen, o millar dit, formaven, aquest centre ja que en l'actualitat estan sent reemplaades per construccions modernes, que potser cobreixen les necessitats comercials d'un futur, pero que enterren les arrels histriques,.el passat, i cal gaudir, ara que podem, potser de les ltimes mostres existents del mil.lenari.

Xavier Valcrcel i Garca

Bibliografia: ---Els castells mediavals de Catalunya (1958). Luis Monreal i Tejada. ---Les arrels histriques de Palautordera. Preg. Antoni Pladevall i Font. -Catleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona (Valls oriental).