You are on page 1of 19

TEORIA I PRÀCTICA DE LA INVESTIGACIÓ EDUCATIVA

de JORDI DEL BARRIO

BASHANAH KESNER ELISABETH DE LOS RIOS SÒNIA ORTÍN
20 de Juny de 2012

...........8 L’ESTUDI.................... METODOLOGIA MOSTRA . 6.... 3. ..............................................................2 SUMARI............... .................................... .................................................................................................... 2.... 11......... 4........................................................10 7.................................11 APLICACIÓ D’INSTRUMENTS I RECOLLIDA D’INFORMACIÓ ANÀLISI DE LA INFORMACIÓ RESULTATS I CONCLUSIONS VALORACIÓ DE LA RECERCA 2 DEL PROJECTE D’INVESTIGACIÓ......Incideixen les tècniques de relaxació sobre els procesos d’aprenentatge ? INDEX: 1.......................................... ........ TÈCNIQUES DE RECOLLIDA D’INFORMACIÓ.... 8......... 10...4 DE LA DE INVESTIGACIÓ.......................................5 5......... INTRODUCCIÓ..........................3 OBJECTIUS MARC CONCEPTUAL...... 9.................

Les nostres preguntes son: Pot la meditació ajudar a millorar l’aprenentatge contemplatives dels alumnes a avui en dia? Poden i la les tècniques ajudar-nos millorar l’atenció concentració. i d’altra banda. INTRODUCCIO La nostra investigació es centra en estudiar d’una banda. BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 1. i arrel dels seus efectes positius. El tema de la meditació estan a l’ordre del dia. en com aquestes poden ajudar a millorar el rendiment i la concentració de l’alumnat a l’ aula. imprescindibles per l’aprenentatge? Què passaria si entrenéssim als nens i nenes des de ben petits en la pràctica d’aquestes tècniques? Com es podrien dur les pràctiques meditatives a l’ aula? Aquesta pràctica canviaria la forma en que es percep l’educació avui en dia? Seria l’inici de nous paradigmes en la pràctica de l’àmbit educatiu? 3 . la influència de les tècniques meditatives en l’aprenentatge dels nens/es . 13..Incideixen les tècniques de relaxació sobre els procesos d’aprenentatge ? 12. ens interessa saber si pot influir en aspectes educatius de l’alumnat.

Incideixen les tècniques de relaxació sobre els procesos d’aprenentatge ? Creiem que el sistema educatiu actual presenta moltes precarietats a la hora de garantir l’aprenentatge dels nens. Vam tenir molts dubtes en un començament perquè no sabíem ben bé què era el que volíem mirar de modificar en l’actual sistema educatiu. ha sigut la principal motivació per dur a terme aquest projecte. La memorització de conceptes. el que nosaltres volem fer és comprovar si. 2.OBJECTIUS Amb aquesta investigació. ja que ens aportaria noves eines per ajudar al desenvolupament dels infants. l’avorriment a l’aula.. però al final aquest tema ens ha semblat prou interessant per investigar en aquesta línia. Ens pareix un tema molt curiós i interessant per dur a terme. Les tècniques meditatives són activitats que s’han practicat sempre. amb aquestes tècniques podem millorar una realitat que sota el nostre punt de vista necessita un canvi. tant intel·lectual com emocionalment.SUMARI 3. ja que parteix de la realitat que es viu a l’aula i justament ara està a l’ordre del dia. però ara podem veure a través d’estudis com realment incideixen les capacitats humanes. L’objectiu general de la investigació és comprovar la incidència que podrien tenir les tècniques meditatives en un context educatiu ordinari i 4 . la poca motivació… Són factors negatius molt presents. i que pensem necessiten resposta. La recerca de noves formes de fer a l’aula. El tema és totalment real. La pràctica de tècniques contemplatives a l’aula seria una de les tantes alternatives que trobem per millorar l’aprenentatge dels nens/es.

per omplir el buit del nostre ésser amb quelcom. I ens plantegem hipòtesis com: * Influeix la meditació en els resultats acadèmics? * Amb les tècniques meditatives es poden arribar a corregir el caràcter agressiu de l’alumnat i així millorar també les seves habilitats socials? * Es tracta d’un mètode que està a l’ordre del dia i que les escoles miren d’utilitzar-lo o bé el descarten per pocs recursos o perquè no el veuen factible? 4.Incideixen les tècniques de relaxació sobre els procesos d’aprenentatge ? avaluar-ne les conseqüències. és a dir. Buscar estudis que s’hagin fet anteriorment sobre aquest tema per tal de no repetir-nos..” 5 . amb el proper projecte. Anar a observar alguna escola que dugui a terme tècniques meditatives. i no ens adonem de la nostra compulsió per fer. és a dir.MARC CONCEPTUAL “Educar significa que tot allò que està amagat ha de sortir a la llum” (Osho. Els objectius específics ens indiquen com aconseguirem l’objectiu de la investigación. i són: • Indagar i cercar informació prèvia sobre la meditació en general per tal de conèixer una mica més aquest tema i els tipus que existeixen. • • • Realitzar un estudi de camp per valorar de primera mà els resultats dels infants que la duen a terme i dels que no. amb el proper objectiu. que la tingui contemplada en el seu ideari. “estem sempre fent això. amb el proper pensament…Com va dir Pascal fa segles: el problema del món és que la gent no sap estar-se quieta a la seva habitació. o fent allò. Claudio Naranjo. si els resultats tant a nivell acadèmic com les relacions socials millorarien. i d’aquesta forma observar quin impacte té sobre els infants. amb el proper moviment. 2003) Segons el metge psiquiatra de la Universitat de Berkeley (EEUU) i fundador de l’Institut SAT de psicoterapia integradora.

i la desmotivació. “algunes d’aquestes situacions com l’excés d’activitat. Segons Garcia Debesa.. p. Tots aquests aspectes repercuteixen de forma important en la vida de tothom. (2011. tecnològics. els conflictes en relacions socials. Les emocions. Melhem (2006. nascut en el món de la imatge . que moltes vegades viuen jornades de treball més llargues que les nostres. p. amb una ment de tipus zapping (Vicens. els problemes escolars. i concretament el nostre alumnat”.caracteritzada per missatges curts.76). La mateixa autora comenta “ ens han ensenyat a formar els nens/es amb matèries externes a la persona per formar-nos com a persones.i és aquí on apareixen problemes de motivació. manca d’atenció. escoltar el 6 . inclosos els infants.té més capacitat de comprensió. desmotivació. L’escola és una institució que s’ha d’adaptar a les necessitats reals de la societat. Segons Carbelo. assenyala que “aquestes situacions es manifesten en els nens i les nenes.. l’ansietat. Casas y Romero (2002. D’altra banda. entre d’altres”. 1998). obrint nous camins que vagin cap a l’educació integral de la persona”. angoixes i estrès.. sense renunciar a valors com la reflexió i la capacitat crítica”. desorientació. discontinus i inconnexos . però no ens han ensenyat a desenvolupar la vida interior...Incideixen les tècniques de relaxació sobre els procesos d’aprenentatge ? Vivim en una societat accelerada. socials. són factors perjudicials als que s’enfronta la nostra societat. els sentiments la respiració. si modifiquem els continguts i les formes d’ensenyar. p.86). familiars.elements que creen tensió. sentint o intuint.11) “ aquest canvi es pot produir des de l’escola. a conèixer-nos més a nosaltres mateixos. que no pas analitzant. l’alumnat actual. per tal de formar persones realment crítiques i reflexives.. El nen no té temps per assimilar la informació que va rebent. sobreexcitació. a través de mostres de cansament. i partint d’aquestes.. educatius. ha de plantejar noves maneres de fer. El sistema educatiu ha de canviar i adaptar-se a aquest nou tipus d’alumnat. de canvis constants.

i els alumnes mostren un nivell més alt d’atenció i concentració. i tenen un millor rendiment acadèmic. the relaxation response.. el Model d’Especificitat SomàticoCognitiva de Davidson i Schwartz i el Model Cognitiu-Conductual de Smith. Segons Amutio (1998). amb menys conflictes.que portaven a la relaxació profunda.Incideixen les tècniques de relaxació sobre els procesos d’aprenentatge ? cos. 7 .. la paraula relaxació prové del verb llatí relaxo-are. la relaxació és la disminució de la tensió física o psicològica. També exposa que arrel d’aquests canvis.. els subjectes que practicaven meditació . tals com reducció del ritme cardíac i respiratori.. • Segons els estudis de Benson. les quals proposen tres perspectives diferents d’aquest concepte: el Model de Reducció del Nivell d’Activació de Benson. • El Model d’Especificitat Somàtico-Cognitiva de Davidson i Schwartz es basa en l’impacte selectiu que tenen els exercicis de relaxació sobre les diferents formes d’activació-somàtica. gràcies al qual aquest pot fer-se més conscient de si mateix i ser més feliç.tot això és una font de saviesa que s’ha d’ensenyar a l’escola.. deixar anar… Segons l’Enciclopèdia Catalana. l’ambient de l’aula és més distés. mostraven un conjunt de canvis fisiològics. Trobem moltes definicions de relaxació. i vol dir alliberar.. en la regulació de les emocions i en el control de l’estrès quotidià. de la pressió arterial.. Etimològicament. Va anomenar a aquest comportament fisiològic. cognitiva i emocional. pot ser un recurs amb efectes positius per l’alumnat.. per part de l’alumnat. la resposta de relaxació. Introduir tècniques de relaxació des de ben petits. destaquen tres teories de la relaxació. De Pagès (2011) constata en una experiència feta en un institut. de l’activitat cerebral. com les tècniques de relaxació tenen efectes positius en la presa de consciència d’un mateix.. i des de ben petits. és l’estat oposat a la contracció.”.

gaudí. i la veu crítica que ens esgota. i obertura al món. la relaxació és un acte d’enfocament simple. la de respiració. i la psicològica a minvar els excessos de pensaments i a "corregir" el perfeccionisme.. És a dir. com el ioga. La relaxació física va dirigida a relaxar els músculs del cos. fortalesa i consciència. Des d’aquesta perspectiva. per tractar símptomes somàtics de l’estrès. recuperació del cansament.l’habilitat d’identificar un estímul restringit. la d’estiraments de ioga. on el subjecte està concentrat en quelcom de forma simple i passiva. desconnexió. silenci mental. 8 . i utilitzar tècniques somàtiques. Aquests efectes es manifesten en un conjunt d’estats psicològics de relaxació o estats-R. la de meditació i la d’imagineria.l’habilitat de reduir l’esforç.i la passivitat. Segons Ronda (2005). Allibera les tensions i contractures musculars. passiu i ininterromput. “la relaxació és el camí directe per contactar amb el nostre cos i alliberar-nos de les "roques" internes o externes que l'obstaculitzen. mentre reduïm la conducta externa i l’activitat cognitiva. i afavoreix un funcionament cerebral (ones alfa i theta) paregut al somni. la clau perquè es doni la relaxació és mantenir l’atenció. la relaxació implica una sèrie d’habilitats cognitives que el subjecte ha d’aprendre a dominar: l’enfocament. segons aquesta teoria. que augmenta la concentració i creativitat. relaxació física i mental. que són: adormilament. i proposen tractar els símptomes cognitius amb técniques cognitives com la meditació. amor i agraïment. • Segons el model cognitiu-conductual d’Smith. diferencien dos efectes de relaxació diferenciats.Incideixen les tècniques de relaxació sobre els procesos d’aprenentatge ? Davidson i Schwartz (1976). Les tècniques de relaxació més utilitzades per provocar aquests estatsR són: la de relaxació muscular progressiva. i devoció. la d'entrenament autògen. provocant tres tipus d’efectes globals: replegament del món.

podem donar resposta a un problema.. recobrar els nostres sentits i degustar la vida. Llavors. Visquem de manera autèntica. i són aquests els que hem de veure i anar ampliant. Seguint una definició d’Ebutt (1983). perquè estudia uns subjectes al llarg d’un període de temps. i dóna resposta als problemes sorgits en la societat. que té com a fi la transformació social. veient les coses d'una manera nova per no deixar-se dur per la submissió o els vells hàbits. ens plantegem com a objectiu estudiar la relació de l’aplicació de tècniques de relaxació amb el nivell de rendiment i la millora de relacions socials. 5. És de panell perquè observem sempre els mateixos subjectes. realitzant repetides observacions. ja que pretenem donar resposta a un problema concret i millorar la qualitat educativa. Els nostres moviments contenen i expressen la història individual de cadascú. concretament de la situació problemàtica que es dóna en un aula amb un grup d’alumnes que presenten dificultats de concentració i problemes de relació. El mètode que utilitzarem per a realitzar el projecte és el d’investigació-acció. i siguem coherents amb allò que sentim i vivim”. que ens poden portar a uns canvis positius en la dinàmica de l’aula. per aprendre a sentir les nostres necessitats en el nostre cos. la investigació-acció és un estudi sistemàtic orientat a millorar la pràctica educativa per grups de 9 .METODOLOGIA El nostre treball és una investigació orientada a l’aplicació.Incideixen les tècniques de relaxació sobre els procesos d’aprenentatge ? Connectar i integrar cos i ment. i en conseqüència podem extreure unes conclusions. La investigació es basa en un paradigma socio-crític. És de caràcter diacrònic. Pensem que fent aquest estudi.

partint de l’observació inicial d’un grup d’alumnes amb nivells baixos rendiment i problemes de comportament. Després farem una observació inicial a l’aula (ANNEX 2). que ens ajudarà a conèixer el grup. partint d’això. En el nostre cas. tindrem un primer contacte amb la mestra tutora d’aquest grup. 1990). reflexió i després una replanificació que doni lloc a noves observacions i reflexions.que conforma l’espiral cíclica. on hi ha una mestra que ens ha posat de manifest una situació que viu amb el grup amb el que treballa. una espiral de cicles de planificació. i de reflexió sobre els efectes de tals accions. ja que una de les components del nostre grup treballa a l’ escola amb la que treballarem. En el nostre estudi. Partint del model establert per Lewin (Elliot. i influencia de manera positiva en el rendiment dels alumnes. i a tenir les primeres impressions.Incideixen les tècniques de relaxació sobre els procesos d’aprenentatge ? subjectes implicats a través de les pròpies accions pràctiques. que ens explicarà a través d’una entrevista (ANNEX 1). En aquesta fase se sol detectar el conflicte que porta a realitzar la investigació. millora el comportament social i disminueix l’agressivitat. observació sistemàtica. en Pérez Serrano. abans comentada i que consta de 4 etapes: 1.. quina situació viu amb el seu grup-classe. Llavors. Igualment. el nivell d’atenció és més alt. ens plantejarem aplicar una sèrie de tècniques de relaxació. per veure si mitjançant aquestes. i què vol aconseguir amb la nostra intervenció. gràcies a les quals establirem les primeres estratègies d’acció. el problema ja està detectat. per tal d’aconseguir resultats 10 .acció. 1986. veurem si mitjançant aquestes tècniques. Clarificar i diagnosticar una situació problemàtica. Segons Pérez Serrano (1990) aquest mètode es desenvolupa seguint una espiral introspectiva . L ‘observació no la farà la mestra que treballa al centre.

temps. anirem observant quins són els punts forts i febles del nostre plantejament. 11 . A mesura que la investigació vagi desenvolupant-se.. i els que cal millorar. Per acabar tornarem a fer una entrevista amb la mestra tutora. materials.etc. per veure quins resultats donen. Posar en pràctica i avaluar les estratègies d’acció En aquesta fase es duran a terme les tècniques de relaxació que proposem i farem observacions per avaluar i fer el seguiment de la nostra investigació (ANNEX 3) 4. és un grup que consta de 23 alumnes. La mostra parteix d’ un grup natural .Incideixen les tècniques de relaxació sobre els procesos d’aprenentatge ? més objectius. on no hi ha cap intervenció que dificulti la investigació.compresos entre 10 i 11 anys. 3. Formular estratègies d’acció per resoldre el problema En aquesta fase.11 nens i 12 nenes.MOSTRA DE L’ESTUDI La mostra que utilitzarem com a objecte d’anàlisi. Per dur a terme aquest punt serà important tenir en compte els recursos amb els que comptem. pel que fa a espai. el grup proposarà el pla d’acció per solucionar l’ambient dispers que caracteritza aquest grup. que fan 5è de Primària a una escola pública de Barcelona. situada al barri de Trinitat Nova. i plantejarem tècniques de relaxació que anirem introduint. per tal que ens faci una valoració global de la investigació. 6. que ens ajudarà a tots (inclosa ella) a reflexionar sobre aspectes que han anat bé. que dóna lloc a una nova espiral de reflexió i acció. 2. El resultat condueix a un nou aclariment i diagnòstic d’una nova situació.

TÈCNIQUES DE RECOLLIDA DE LA INFORMACIÓ Les tècniques de recollida d'informació que utilitzarem en el nostre projecte són básicament l'entrevista. el que ens ajudarà a fer una anàlisi més proper i així podrem dur a terme un control més exhaustiu de la investigació. una companya del grup. treballa en aquest centre. i l'observació. i es troba amb aquesta problemàtica a l’aula. i dels canvis que es veuran a través de les estratègies que proposarem al llarg de la investigació. 7..Incideixen les tècniques de relaxació sobre els procesos d’aprenentatge ? L’alumnat de l’escola prové de famílies amb un nivell econòmic i social baix. per tal de veure si ella ha notat algun canvi en l'actitud i el comportament del conjunt d'alumnes. tenint en compte allò que volem ressaltar i fent preguntes que evidencïin si els nens han patit una modificació en la seva conducta (fins de l'aula o fora) o no. 12 . ja que ens aportaran informació necessària per informar-nos d’una situació concreta. Utilitzarem aquests tipus de tècniques perquè creiem que són les més adequades al tenir unes variables de caràcter qualitatiu i utilitza un paradigma sociocrític a la investigació. Pensem que aquestes tècniques ens seran de gran ajuda. L'entrevista la realitzarem a la professora encarregada del grup classe. L'observació la durem a terme una vegada cada dues setmanes que anirem personalment a l’aula per assistir a una sessió de relaxació i veure la posterior actitud dels nens. En farem una a l'inici de la investigació i una altra al final. acompanyat d’un nombre elevat de famílies desestructurades. factors que poden influir en l’entorn d’aprenentatge dels infants i sobre el comportament d’aquests a l’aula. L'entrevista l'elaborarem pensant en el tipus de respostes que necessitem per la nostra investigació. El motiu d’haver triat aquesta mostra es deu a que.

que és la filosofia que planteja el mètode d’investigacióacció. no s’ha pogut dur a terme degut a la incompatibilitat horària del grup amb el que volíem aplicar la investigació. Ja sabem que el final de curs comporta molta feina. com per participar en aquest projecte. i de ben segur podria haver hagut canvis en el grup. i el grup amb el que teníem pensat dur a terme la investigació tenia un horari bastant omplert de tasques. Tot i això. respecte la situació inicial. Si volem que sigui productiu.ANÀLISI DE LA INFORMACIÓ 10. els quals ens portarien a nous reptes. és important saber quan i com l’aplicarem. és a dir. creiem que podria haver estat molt útil. VALORACIÓ DE LA RECERCA Després d’haver treballat en aquesta petita proposta. és important fer una mica de reflexió final. sinó sempre preguntes que ens sigui d'utilitat cada una de les respostes obtingudes.. ens ha faltat temps per dur-la a terme.Incideixen les tècniques de relaxació sobre els procesos d’aprenentatge ? No farem preguntes de les quals no ens interessi la resposta. coherent i útil. Confiem molt en l'eina de l'entrevista de cara a aquesta investigació. sobre com ha anat i comentar les dificultats i 13 . per manca de temps.APLICACIÓ D’INSTRUMENTS I RECOLLIDA D’INFORMACIÓ 9. Pensem que una investigació no és un projecte d’un dia. RESULTATS I CONCLUSIONS El disseny de la nostra investigació. 8. ja que és la professora la que està més en contacte amb els infants i la que podrà notar si es produeix algun canvi o no. així que l'hem d'aprofitar al màxim. 11. En el nostre cas.

En primer lloc. Tot i això. varem trobar molta informació sobre el tema.Incideixen les tècniques de relaxació sobre els procesos d’aprenentatge ? limitacions. en un principi . Quant al disseny. la nostra inexperiència. Teníem clar els trets generals del projecte. sense voler abarcar massa. aspecte que ens va ser de gran ajuda per desenvolupar tota la part teòrica. Això ha facilitat que poguéssim aprofundir més sobre el tema tant per desenvolupar el punt del marc conceptual. ens va portar molts dubtes i interrogants que vam solucionar com varem saber. recollida de dades. ens va facilitar l’accessibilitat de treball a l’escola. Quant al marc conceptual. a mesura que anàvem profunditzant en cadascun dels apartats treballats durant la investigació.. i sobre els efectes positius d’aquestes en les persones. ja que vam fer un plantejament d’investigació-acció. i poc a poc sembla que hi ha més estudis que aporten dades sobre les diferents tècniques de relaxació. En aquest centre trobàvem un grup de nens/es d’entre 10 i 11 anys. i anàlisi de la informació. ens va costar una mica definir i acotar el tema de la investigació. per iniciar un treball d’investigació que ens fes plantejar com podíem incidir sobre la actitud d’aquest grup. i com dur-lo a terme. com per informar-nos a nivell personal de la matèria. i el seu rendiment. i nivells baixos d’atenció. que presentàvem problemes de comportament. va ser molt interessant. que han anant sorgint. D’altra banda. El nostre projecte partia de la situació real que ens va plantejar una de les components del grup que treballava en una escola. És important limitar el tema i fer una bona definició del problema. però ens va costar molt concretar que volíem investigar. 14 . concretant al màxim què volem estudiar. per la manca de pràctica en projectes de caire més científic. aspectes que podien influir en el seu rendiment. El tema de les tècniques de relaxació és un tema que està força al dia. Aquesta situació ens va resultar prou motivadora a tot el grup. per tal de millorar el seu comportament. el fet que partíssim del lloc de treball d’una companya del grup. on varem aprendre les fases que comporta.

Madrid. Però creiem que d’arribar a ser possible. M. Com a conclusió final. També el factor temps ha estat important. i quins passos hem de seguir per a fer-ho.. Publicacions Abadia de Montserrat.aufop. págs. no varem poder dur a la pràctica el nostre disseny. i per tant no podem valorar la nostra investigació. perquè degut a la manca de temps. Barcelona. (2011): Ioga i educació. Disponible en http://www. Barcelona. valorem que ens ha faltat més treball teòrico-pràctic dins l’assignatura. Un aprenentatge per la vida. Claves teóricas. Barcelona. D. (2006): La investigación educativa. (1999): Enseñar a meditar a los niños. són apartats que hem desenvolupat sense dades reals. Mc Graw Hill     Amutio Kareaga (1999): Teoría y práctica de la relajación. La Investigación/acción: método de análisis para una nueva Educación Física. ja que ens ha limitat força el poder dur a terme el disseny de la investigació. Tot i això. BIBLIOGRAFIA Albert Gómez. 15 . et vas engrescant a continuar. comentar que ha estat interessant fer aquest projecte d’investigació perquè d’una banda ens ha suposat aprendre com es dissenya una investigació. A més a més. I.Oniro. (1991). D.251-264. sobre el disseny d’aquesta. Fontana.J. Ed. Slack.. 12. Martínez Roca. Ed. Revista interuniversitaria de formación del profesorado. hauria estat interessant veure com es desenvolupa tota la investigació. Fraile. i podríem haver comprovat si la situació inicial canviaria i quines conseqüències comportaria haver-la dut a terme.Incideixen les tècniques de relaxació sobre els procesos d’aprenentatge ? Pel que fa als últims punts referents resultats i conclusions. Ed.com/aufop/revistas/arta/ impresa/51/1002  Garcia Debesa. A. quan vas avançant.

L.A.rtve. Director y presentador: RTVE. ANNEXOS ANNEX 1: MODEL D’ENTREVISTA INICIAL 1. 2010. L.Nurtado. Parli'ns una mica dels seu grup. El programa TREVA de relaxació a l’escola.Incideixen les tècniques de relaxació sobre els procesos d’aprenentatge ?     Latorre. pot fer una presentació personal breument? 2. Ed.cat/handle/10803/2364   Melhem. 399. J (1996): Bases metodológicas de la Investigación Educativa.com/enfant.es/alacarta/videos/television/redes-20-06-10revolucion-educativa/805869/   Vicens. 2010. López.tdx. Departament de Métodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació. Universidad de Barcelona. J. Lopez. 60-66. Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya. http://www. Bon dia. (1998): Zapping i educació. yogakai.emol. Director: Rafael Bisquerra y Manuel Álvarez. López. Com és el seu grup – classe? Quines edats comprèn? 16 . L.. L. Educativa . Disseny i desenvolupament d’un programa de relaxació vivencial aplicada a l’aula. Disponible en http://www. Cuadernos de Pedagogía. A. http://www. (2009). (2006): Yoga para niños y su implementación en el jardín de infantes [en línea] http://www. (2010).com/tendenciasymujer/Noticias/2012/04/29/22670/ Claudio-Naranjo-Para-solucionar-los-males-del-mundo-hay-quearreglar-las-consciencias-individuales.La Revolución Eduardo Punset.htm Redes nº 64. del Rincón. Perspectiva Escolar 336. Arnal.. Educar para la calma. 40-43. D.aspx 13.

Mostren interès o no estan motivats? Estan concentrats o dispersos? Com reaccionen davant de situacions de conflicte? Altres observacions: • • ANNEX 4: GUIÓ D’OBSERVACIÓ FORMATIVA I FINAL NOM ESCOLA: GRUP: DATA: • Veiem un canvi en l’actitud dels alumnes? • Els agrada la utilització de les tècniques de relaxació. Necessitaríem saber si vostè té alguns coneixements previs de cara a les investigacions.Incideixen les tècniques de relaxació sobre els procesos d’aprenentatge ? 3. o és un avorriment rutinari després de tant de temps? 17 . etc. Com es relacionen entre ells/es? Actitud que mostren davant de la mestra. ANNEX 2: GUIÓ D'OBSERVACIÓ INICIAL NOM ESCOLA: DATA: • Clima d’aula. Quins són els alumnes que creu que els serà més complicat atendre a les necessitats de la investigació i en serà més complicat que es relaxin? 7. Com creu que reaccionaran els seus alumnes a aquest estudi? Quin efecte creu que tindran les metodologies que pensem plantejar? 6. Veu que l'actitud dels seus alumnes és excessivament agressiva i nerviosa? 5. Ha participat mai en alguna? Quina? Ha obtingut uns resultats satisfactoris? Gràcies per la seva atenció. i fins la setmana que ve. • • • • GRUP: Disposició dels nens dins de l'aula. metodologies que cal seguir.. Quin és el clima d’aula que es respira? Per què ho creu? 4. Fan cas? Actitud que mostren davant del treball.

. Ara que ha experimentat amb les tècniques de relaxació. El resultat ha estat bastant semblant en tot el grup o n'hi ha que sí que han sofert grans canvis i altres que s'han quedat excessivament allunyats dels resultats esperats? 5. Ha tingut alguna repercussió sobre les qualificacions o mèrits dels infants els processos de relaxació i meditació? 7. Els alumnes han respòs als estímuls com estava previst o les tècniques i la metodologia utilitzada haurien d'haver estat diferents? 4. Ens podria fer un breu resum de com ha anat el procés de la investigació? Quines són les seves impressions tant a nivell personal com professional? 2. Li sembla que els alumnes s'adonen que han sofert un canvi o ho han fet involuntàriament? 8. les seguirà portant a terme dins l'aula. Tornaria a participar en un procés d'investigació amb els seus nens? 18 .Incideixen les tècniques de relaxació sobre els procesos d’aprenentatge ? • • • • S'ho prenen a broma o s'impliquen tot el possible? Creuen que és beneficiós per ells? Estan més concentrats a l’hora de treballar? Podem observar quins són els alumnes que han sofert un canvi més significatiu? Ha hagut canvis amb els alumnes més nerviosos? Com ho treballa la mestra? S’implica en les tècniques? Intenta dur-ho a terme com una part més de la lliçó o els ho planteja com una activitat extraescolar i motivadora? Altres observacions: • • • ANNEX 4: MODEL D’ENTREVISTA FINAL 1. o bé creu que amb el que s'ha fet fins ara n'hi ha prou? 6. Creu que el resultat ha estat l'esperat? 3.

Incideixen les tècniques de relaxació sobre els procesos d’aprenentatge ? 19 ..