Emma Vilarasau repeteix a les ordres de Josep Maria Mestres amb l’espectacle ‘La infanticida’

Víctor Català puja a l’escenari del Romea amb dos monòlegs
egons Josep Maria Mestres, director del muntatge, Català és la gran dama de les lletres catalanes juntament amb Mercè Rodoreda, i no només per la seva novel·la Solitud.
«Aquesta mena de teatre hauria de ser espècie protegida». Va ser una frase que quedava bé com a epíleg, però també d’una inqüestionable sensatesa. Va sortir de la boca de Calixto Bieito, director artístic del Romea, per tancar la presentació de La infanticida i Germana Pau, dos monòlegs de Víctor Català, l’àlies de Caterina Albert (1869-1966). Reivindicar una autora sense gaire presència escènica va moure Bieito a impulsar un monòleg de tanta duresa com altura literària, una idea poc habitual en temps de comèdies i musicals de digestió fàcil.

S

Un espectacle revisat El record de la versió del 1992, representada al Romea i després al vell Lliure, el va portar a plantejar a Mestres la possibilitat de recuperar La infanticida, que va brodar aleshores i que ara repeteix Emma Vilarasau. El director va recollir l’encàrrec i per acompanyar els «intensos» 35 minuts del monòleg es va capbussar en altres soliloquis de l’autora, fins a trobar allò que cercava. Germana Pau complia amb aquest objectiu i va decidir que una altra actriu carismàtica, amb qui havia treballat en un registre molt diferent, com Àngels Gonyalons s’incorporés a un projecte del qual Mestres parla amb un fervor contagiós. «És un plaer inenarrable tornar a fer La infanticida. És un espectacle que et canvia fins i tot com a persona. Arriba a l’ànima».

Bieito: “Aquesta mena de teatre hauria de ser espècie protegida”

Víctor Català puja a l’escenari del Romea amb dos monòlegs
egons Josep Maria Mestres, director del muntatge, Català és la gran dama de les lletres catalanes juntament amb Mercè Rodoreda, i no només per la seva novel·la Solitud. «Aquesta mena de teatre hauria de ser espècie protegida». Va ser una frase que quedava bé com a epíleg, però també d’una inqüestionable sensatesa. Va sortir de la boca de Calixto Bieito, director artístic del Romea, per tancar la presentació de La infanticida i Germana Pau, dos monòlegs de Víctor Català, l’àlies de Caterina Albert (1869-1966). Reivindicar una autora sense gaire presència escènica va moure Bieito a impulsar un monòleg de tanta duresa com altura literària, una idea poc habitual en temps de comèdies i musicals de digestió fàcil.

Emma Vilarasau repeteix a les ordres de Josep Maria Mestres amb l’espectacle ‘La infanticida’

S

Un espectacle revisat El record de la versió del 1992, representada al Romea i després al vell Lliure, el va portar a plantejar a Mestres la possibilitat de recuperar La infanticida, que va brodar aleshores i que ara repeteix Emma Vilarasau. El director va recollir l’encàrrec i per acompanyar els «intensos» 35 minuts del monòleg es va capbussar en altres soliloquis de l’autora, Germana Pau complia amb aquest objectiu i va decidir que una altra actriu carismàtica, amb qui havia treballat en un registre molt diferent, com Àngels Gonyalons s’incorporés a un projecte del qual Mestres parla amb un fervor contagiós. «És un plaer inenarrable tornar a fer La infanticida. És un espectacle que et canvia fins i tot com a persona. Arriba a l’ànima».

Bieito: “Aquesta mena de teatre hauria de ser espècie protegida”

Emma Vilarasau repeteix a les ordres de Josep Maria Mestres amb l’espectacle ‘La infanticida’

Víctor Català puja a l’escenari del Romea amb dos monòlegs

egons Josep Maria Mestres, director del muntatge, Català és la gran dama de les lletres catalanes juntament amb Mercè Rodoreda, i no només per la seva novel·la Solitud.
«Aquesta mena de teatre hauria de ser espècie protegida». Va ser una frase que quedava bé com a epíleg, però també d’ inqüestionable sensatesa. Va sortir de la boca de Calixto Bieito, director artístic del Romea, per tancar la presentació de La infanticida i Germana Pau, dos monòlegs de Víctor Català, l’àlies de Caterina Albert (1869-1966). Reivindicar una autora sense gaire presència escènica va moure Bieito a impulsar un monòleg de duresa, poc habitual en temps de comèdies i musicals de digestió fàcil.

S

Un espectacle revisat El record de la versió del 1992, representada al Romea i després al vell Lliure, el va portar a plantejar a Mestres la possibilitat de recuperar La infanticida, que va brodar aleshores i que ara repeteix Emma Vilarasau. El director va recollir l’encàrrec i per acompanyar els «intensos» 35 minuts del monòleg es va capbussar en altres soliloquis de l’autora, Germana Pau complia amb aquest objectiu i va decidir que una altra actriu carismàtica, amb qui ja havia treballat però en un registre molt diferent, com Àngels Gonyalons s’incorporés a un projecte del qual Mestres parla amb un fervor contagiós. «És un plaer inenarrable tornar a fer La infanticida. És un espectacle que et canvia fins i tot com a persona. Arriba a l’ànima».

Bieito: “Aquesta mena de teatre hauria de ser espècie protegida”

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful