You are on page 1of 1

14

aracriatures
Adolescncia

DISSABTE, 13 DABRIL DEL 2013 ara

Lexplorador reprimit

Jaume Funes Famlies homo


ls propers dies, a petici duna de les associacions que les agrupa, em toca predicar sobre les adolescncies dels fills de parelles homosexuals. Han passat anys des que va ser reconeguda la seva capacitat per estimar i educar, per poder vincular-se filialment amb els infants, i els primers fills daquestes parelles han arribat a ladolescncia. Com qualsevol pare o mare viuen les transformacions de la seva criatura i sinquieten. Com qualsevol altre, pateixen els desconcerts educatius del moment actual i volen fer-ho tan b com puguin. Pateixen, per, mirades escrutadores que no els ajuden gaire. Dunabanda,lesqueintentarandemostrar ara quan apareguin els problemes que va ser una equivocaci acceptar que poguessin ser pares. De laltra, les visions reduccionistes que per deixar clara la igualtat en drets de totes persones obliden les diversitats educatives dels grups familiars. Raonablement, les parelles homosexuals que reflexionen sobre leducaci dels seus fills es pregunten si les noves dificultatsiconflictestenenaveureamb ladolescncia o amb les caracterstiques de la seva famlia.

Vull ser monitor


Lexperincia de tres generacions
XAVIER TED
FOTOS: ESCOLTES CATALANS / FCE

Qu impulsa un jove a fer-se monitor dun esplai o cap del seu cau? Quina formaci reben per desenvolupar aquesta tasca?
amb els estudis: Amb els nens hi tinc la m trencada, per estudiar fora de Barcelona i em fa por no arribar a tot en el dia a dia. Perqu, a banda dels dissabtes, un dia a la setmana es troben a lagrupament per preparar les activitats que portaran a terme el cap de setmana, i desprs hi ha els consells i els consells extraordinaris, que se celebren un cop al mes. La implicaci que requereix no suposar, per, que es faci enrere: Conec gent que est fent grans carreres i sn caps, es poden combinar les dues coses.
Un procs natural

Abans de res sn adolescents

Les respostes sensates han de deixar clar que tots els adolescents, amb independncia de qu facin o com sigui el seu entorn, sn en primer lloc adolescents. La paret contra la qual reboten no t sexe ni gnere. Tampoc cal oblidar que el que determina levoluci positiva dun infant no s com est formada la seva famlia, sin el clima afectiu i la qualitat de les relacions dels seus membres. En els adolescents, com est formada la seva capacitat per contenir angoixes, riscos i confrontacions. Tanmateix,aixnoenspotferoblidar que cada grup familiar ha de contestar a preguntes diferents. A vegades, es tracta dexplicar velles ruptures i nous enamoraments. Unes altres, laband duns primers pares biolgics. Sempre, donar raons de per qu els vam fer entrar en les nostres vides. Les parelles homosexuals tenen les seves preguntes i algunes ms, entre altres raons perqu els orgens biolgics de les criatures sn molt diversos (per exemple: una mare de lloguer s una mare que abandona?) s ms que probable que els seus fills visquin una sexualitat molt ms positiva i oberta que els dheterosexuals. Per ara que viuen el despertar sexual, com els ajudem a enamorar-se duna persona de sexe diferent del pare que estimen?
Jaume Funes s psicleg, educador i periodista

esprs de tretze anys a lagrupament que t Escoltes Catalans al barri de Can Bar de Barcelona, el Jordi Txuclanet ser cap de cau el curs que ve. s un claner, un dels grans del cau, i vol seguir vinculat a lagrupament que lha vist crixer des que hi va arribar com a follet amb noms cinc anys. Vull transmetre valors com la companyonia, lempatia, el respecte que mhan donat. Crec fermament en leducaci en el lleure, amb la gent tamb aprens coses, no tot saprn a les aules, afirma aquest jove barcelon, de 18 anys. Ha estat una decisi madurada: Quan era petit volia seguir al cau per jugar; lany passat, en el primer clan, vaig continuar per no deixar lescoltisme, i ara que s el meu ltim any com a claner, he decidit fer el pas i ser cap. Aquest estiu far la formaci amb altres clans de lagrupament i amb altres amics que no sn del cau, i les prctiques les far al seu agrupament com a intendent en els campaments. s una tasca que consisteix a fer dajudant dels caps participant en les activitats danimaci que organitzen, fent el menjar, baixant a comprar al poble o portant un nen a lhospital si sha fet mal. El que ms li preocupa no s si sen sortir amb la canalla que tingui a crrec, sin si tindr temps per compaginar-ho

El recorregut que seguir el Jordi ja lha culminat el Pau Matheu, que encara el seu primer any com a cap del mateix agrupament. s un procs natu-

ral, afirma aquest noi, de vint anys, que va entrar al cau com a llop quan feia cinqu de primria. No ho va dubtar gens: Quan vaig arribar a claner tenia molt clar que volia ser cap perqu formo part dun mn que mha donat molt, per no per una qesti de retorn, sin per seguir-hi vinculat de manera activa. Perqu com a cap tamb reps molt. La valoraci que fa daquests primers mesos com a cap s positiva, tot i que reconeix que no est exempta de dificultats: s molt diferent portar un grup de nens tot un any que estar-hi noms una setmana. Sobretot al principi: El primer trimestre thi vas adaptant perqu et sents insegur, per de mica en mica et vas sentint ms cmode, fins que arriba un punt

que ja comparteixes experincies amb lequip de caps. Tampoc ha tingut un debut fcil: Tinc els petits, els llops, que tenen entre sis i vuit anys, i costa mantenir un debat, reflexionar sobre un determinat tema. Com a contraps, el Pau subratlla: Tot s ms divertit perqu els objectius pedaggics que thas marcat els assoleixes mitjanant el joc. Als campaments la cosa es complica perqu, com remarca rient el Pau, has destar actiu les 24 hores. Tamb destaca que cal reivindicar el nou

MIRALL. Com pot passar amb els mestres, els monitors responsables de colnies o activitats destiu poden ser referents per als ms petits.