You are on page 1of 72

IDEES PER LA MSICA Una mirada sobre 12 experincies de Barcelona

Aquesta obra est subjecta a una llicncia ReconeixementNo comercialSense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veuren una cpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ Sou lliure de copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents: Reconeixement: heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador. No comercial: no podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sense obres derivades: no podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats pel dit anteriorment. Ha participat en la definici dels continguts daquest llibre la Taula de lObservatori de Msica de Barcelona, formada per: Luis Hidalgo, Ferran Lpez, Carles Llcer, Marc Lloret, David Madrazo, Xavier Maristany, Vctor Nubla, Jordi Oliveras, Oriol Prez, Mart Perramn, Carles Sala, Cristina Tascn i Javi Zarco. Equip de redactors: Luis Hidalgo, Ferran Lpez, Marc Lloret i Jordi Oliveras. Correcci de textos: Gemma Lleix. Disseny: Xavier Alamany. Coordinaci: Jordi Oliveras. Indigesti Musical SL Apartat de Correus 9042 08080 Barcelona. info@indigestio.com www.indigestio.com Primera edici: desembre de 2006. Dipsit legal: Imprs a Cevagraf.

6 PRESENTACI 9 ARCO Y FLECHA Arriscar per amor a la msica 15 BCORE La independncia del petit comer 19 CASA DE LA MSICA POPULAR La msica vista des duna cooperativa 23 CD DROME Lespecialitzaci com a valor afegit 27 GRCIA TERRITORI SONOR Del localisme a la universalitat 33 MAS I MAS La uni de festa i msica en directe 37 NITSA Un club pioner i de msica electrnica 41 RUTA 66 Un mn propi 45 SNAR Criteri i indstria 49 EL TALLER DE MSICS La fora de la multiculturalitat 55 VESC Management apassionat 63 ZIENTOVOLANDO Lorganitzaci no pautada 67 JOAN CORBERA El pblic

PRESENTACI Qu s lObservatori de Msica de Barcelona? LObservatori va arrencar com a idea embrionria entre la primavera i lestiu de lany passat, 2005, i des de llavors, com un organisme viu, ha sofert diverses mutacions pel que fa a la seva activitat. El punt de partida i els objectius, per, tenien una identitat prou clara. A Barcelona, i en particular entre la gent que ens belluguem en lentorn de la msica, calen espais per a la reflexi. I tamb vam pensar que aquesta reflexi shavia de realitzar a partir del treball en xarxa, barrejant gent vinculada a lacci i terics, en lloc de seguir altres vies possibles. Vam comenar a treballar un grup dunes 25 persones, amb eines molt bsiques per no exemptes dafany innovador. Duna banda, mitjanant una srie de reunions duna part daquest grup, persones amb perfils motivadorament diversos, sense un gui de reuni gaire rgid i compartint experin cies, idees i tamb audicions amb lnica condici de parlar de la cultura musical de la ciutat. De laltra, mitjanant un bloc de tots en el qual hem anat compartint preguntes i respostes. Fruit daquest procs hem anat acotant labast del treball de recerca de lObservatori. La principal motivaci i lobjectiu en el moment actual de lObservatori de Msica de Barcelona sn la recerca de models de funcionament que afavoreixin el desenvolupament duna cultura musical, en la qual puguin participar creadors, consumidors i tamb intermediaris del sector i que reubiqui la msica com a expressi enriquidora de les nostres vides, com a element de cohesi social i com a expressi didentitats. En definitiva, en la seva accepci ms cultural, com a centre dinters. Per qu la recerca de nous models? Des de la transici poltica i la conseqent obertura al mn, el nostre aprenentatge com a collectiu pel que fa a les formes de gesti i tamb a la concepci de la msica popular ha estat precipitat. Havien passat moltes coses al mn i a molta velocitat i nhavem estat considerablement al marge. El resultat va ser una mena dincorporaci al circuit mundial com a grans consumidors del que es produa als grans centres culturals del mn i unes dinmiques de creaci en bona mesura dependents tamb daquests creadors de signes. Pel que fa a la gesti, tampoc hi ha hagut ocasi de pensar massa i sha fet

molt aprenent sobre la marxa, amb les evidents limitacions que aix comporta. El principal prejudici de tot aix ha estat la dificultat per desenvolupar creaci prpia i, ms enll daix, la dificultat per a molts sectors de la poblaci a lhora de trobar signes musicals amb qu identificar-se en el seu entorn proper. I, encara ms, tamb ha afectat la inserci natural de la msica en el nostre estil de vida excepte en lmbit festiu, on est clarament arrelada. Ara hi ha noves oportunitats. Duna banda, alguns processos de maduraci social, artstica i tamb professional que ens permeten formular-nos noves preguntes. De laltra, avenos tecnolgics i processos de canvi en els models globals de producci, distribuci i divulgaci de la msica obren noves possibilitats de treballar duna altra manera en lmbit local. El repte s ser proactius en aquests processos de canvi i buscar el posicionament que ms ens convingui. Qu s aquest llibre? Aquest llibre s la primera mostra pblica del que s i pot oferir lObservatori. Tot i la seva modstia, shi reflecteixen bona part de les inquietuds manifestades fins aqu. El llibre inclou lanlisi de dotze projectes de Barcelona i el seu entorn a la recerca dall que tenen dexemple i de referncia per a un aprenentatge collectiu dins de lentorn musical. Es tracta de conixer aquests projectes, per, ms enll daix, tamb pretenem fer una lectura de la realitat, les idees i les formes dorganitzaci a partir del seu coneixement. En definitiva, aprendre i pensar a partir de lexperincia. s la primera mostra escrita del treball daquest Observatori i esperem que sigui un bon precedent per a una aventura intellectual collectiva que esperem que acabi donant nous i benfics fruits per a la vida cultural de les nostres ciutats.

00 | 7

ARCO Y FLECHA Arriscar per amor a la msica Histria dArco y Flecha: el com i els perqus. Darrere aquest nom hi ha una productora, una promotora i una agncia de msica amb una forta personalitat. Ens trobem davant dun cas en el qual el projecte empresarial s tamb un projecte vital, el de Sergio Merino. Si revisem la seva evoluci professional i conversem amb ell, podem acabar pensant que el naixement i creixement del projecte era inevitable, que sha produt de manera natural en tots els seus passos. Sergio Merino sha interessat des de sempre per la msica i des duna aptitud personal i autodidacta. Per aix no s estrany que acabs dedicant-se professionalment a la producci tcnica. Va comenar molt jove i des de primera lnia del front, muntant escenaris, cobrint gespes, muntant cadires. La seva experincia sacumula pel fet de passar per totes les fases de la producci tcnica, per totes les rees i en molt diversos formats i estils de concerts. Quant a les fases, parlem de logstica, llums, sonoritzaci, equip electrnic, etc. i pel que fa a formats, treballa en concerts de petit format, concerts de gran format, festivals, gires internacionals i actes, entre altres. Els estils que ha tocat sn el pop, rock, jazz, etc. El coneixement en viu i en directe i ladquisici dofici s, per tant, extens i intens. En el nostre entorn no hagus estat possible duna altra manera. Com que poc desprs de 1992 lactivitat pel que fa a la producci de grans macroconcerts baixa i el model de festival gran i ultraconcentrat no es consolida, Sergio Merino passa a treballar en diferents productores i fronts com a freelance. Poc desprs va acabar creant un projecte molt ms proper a les seves inquietuds personals, on podr posar en prctica tots els coneixements i contactes adquirits. Estem al 1995 i neix Arco y Flecha. A partir dara, sumarem a la producci tcnica de festivals (com el de Monegros o el Snar, per citar-ne dos grans exemples) la venda de bandes i artistes en booking i la promoci de concerts, bsicament a Barcelona, daquestes mateixes propostes del rooster dArco y Flecha. La identitat dArco i Flecha Des dels seus inicis fins ara, Arco y Flecha segueix un cam que desperta linters i la voluntat danlisi de lObservatori
00 | 9

de la Msica de Barcelona. Aix s aix, bsicament, per la caracterstica que el defineix millor o, podrem dir, el diferencia ms b: la seva coherncia artstica. Arco y Flecha produeix, ven i organitza concerts dun estil, duna esttica musical molt concreta, i noms ho fa daquest estil. Etiquetar aquests tipus de msica, paradoxalment, no ser fcil, per la coherncia del discurs conjunt no es pot posar en dubte, s rotunda i evident. Podrem parlar de free jazz, de jazz davantguarda, de msica (molt) improvisada, de msica de perifria, de projectes artstics que es belluguen a les fronteres i entre les fronteres, de msica al marge dels canals de difusi massius i de la comercialitat, msica rara, etc. No podrem trobar etiquetes ms concretes i aquestes possiblement deixarien molt insatisfets els msics que les protagonitzen o els pblics que les escolten. Per si de veritat volem definir clarament quins tipus de msica trobem a Arco y Flecha, hem de definir-los senzillament com a tipus de msica que interessen a Sergio Merino. I si interessen a Sergio Merino no s noms des dun punt de vista esttic, sin que tamb s per una actitud vehement per part del msic en la defensa de la proposta dintre i fora de lescenari: totes aquestes msiques desprs del treball que nosaltres fem sempre presenten una gran solvncia a lescenari i aix tamb tranquillitza i li dna sentit a tot plegat, afirma Merino. Podem posar noms i ser ms fcil: Atomic, Dave Duglas, Bill Frisell, Ken Vandermark, Dave Burrel, Steve Berstein, Uri Caine, Yoshida Tatsuya, Satoko Fujii, Henry Grimes... per posar alguns dels exemples ms destacats dels darrers temps dArco y Flecha. Si observem els noms, alguns no ens sonaran de res o no sabrem ben b que fan. Per tamb trobarem noms que fins i tot hem pogut veure en llocs destacats de les botigues o revistes mnimament especialitzades. En aquest punt podem remarcar una de les qestions clau que expliquen fins on ha arribat aquesta productora. La coherncia artstica, la constncia en la seva defensa i la qualitat en la feina de producci han estat premiades amb fidelitat per part dels msics amb els quals ha treballat Arco y Flecha. Daquesta manera, el treball danys i anys en un projecte artstic, tant la recerca dactuacions arreu de lestat i la promoci de concerts a Barcelona, com lacompanyament i producci de les gires daquests artistes, ha creat uns vincles que shan preser-

vat tamb en els casos de propostes que han arribat a unes quotes ms grans dinters comercial. Lexemple paradigmtic podria ser Atomic, una formaci escandinava de jazz que ha esdevingut una de les bandes que ms inters ha despertat la darrera temporada desprs de ledici dels seus ltims discos per una gran discogrfica (no seria lnic cas, tot un Dave Douglas, per exemple, hauria estat un artista interessant per a ms duna agncia de booking de lestat). Aquesta coherncia artstica tamb explica la creaci duna marca que s ben coneguda en el sector i que arriba fins a un pblic interessat en aquest tipus de propostes, atret per algunes delles i que segueix i confia en el criteri de la productora. Arco y Flecha s, doncs, una marca diferenciada i amb credibilitat, un dels referents ms clars per al pblic de msica davantguarda de Barcelona. La temporada Arco y Flecha Aquest pblic sha anat acumulant, al principi amb concerts allats amb la finalitat de presentar artistes que arriben en ruta i, a poc a poc, en la mesura que augmenta el nombre de concerts, sha pogut parlar de la temporada Arco y Flecha. Com hem dit, la promoci de concerts s una de les activitats dArco y Flecha i, de fet, s suportada econmicament amb el rendiment de les altres dues, la producci i la venda de concerts, any a any en un grau menor fins a arribar a un equilibri pressupostari el 2005, quan ha pogut comptar amb el suport de patrocini privat i de ladministraci pblica. Lany 2005, per exemple, a part de producci per a tercers, Arco y Flecha ha venut uns 50 concerts i nha organitzat uns 10 com a promotor. Tot i aix, no podem obviar que la inversi en aquesta temporada tamb ha tingut beneficis indirectes per a les altres activitats, precisament per evidenciar els seus punts ms forts, la coherncia artstica, la constncia i la qualitat en la producci, en definitiva, per crear marca davant dels msics, del sector i del pblic. La comunicaci de la temporada tamb s destacable per la diferenciaci i identificaci grfica. Sergio Merino est fermament convenut que diferents tipus de msica tenen pblics molt diferents que necessiten formes i estratgies de comunicaci diferents. Tamb est fermament convenut de la necessitat dinvertir esforos en intercomunicar aquests pblics (i tamb els creadors) ja que a qui li agrada la msica creativa li agrada tota la msica creativa.
00 | 11

Relaci amb el territori Arco y Flecha t un recorregut ms llarg fora de Catalunya i de Barcelona que no pas a dintre. La relaci ms clara amb la ciutat s merament la ubicaci de la oficina i, a partir daquest fet i linters de la gran capital per als msics i les discogrfiques, neix la voluntat de promoure concerts a Barcelona. Entre els artistes amb els quals treballa no hi ha presncia de msics de lescena barcelonina, una escena precisament riqussima en msics de jazz per segurament no tant rica en propostes davantguarda. La temporada neix de manera natural en part per la manca despais pblics i privats que apostin clarament (o amb la coherncia a tots els nivells que espera i ofereix Arco y Flecha) per lavantguarda jazz i, per tant, que puguin comprar productes a Arco y Flecha. Com a promotora va variant despais al llarg de la ciutat dany en any, en part per linters a encaixar al mxim la proposta amb lespai on es presenta (necessitat en la qual Sergio Merino creu amb convicci i que considera un art satisfer-la correctament) per tamb perqu no hi ha un espai on la proposta encaixi perfectament o b desperti ms complicitats. De fet, s bastant versemblant pensar que la major part de les propostes de la temporada Arco y Flecha no passarien per Barcelona si no s per la promotora, tot i que puguin fer una gira per tot Europa amb diverses aturades a lEstat. Aix va canviar al 2005 en trobar espai i complicitats al Mercat de les Flors, en part arran de complicitats generades entre persones interessades i amb la mateixa passi pels tipus de msica improvisada. A partir daix s desperar una forta consolidaci i una repercussi ms gran daquesta temporada a Barcelona. Una presncia estable ms slida daquests msics a les nostres terres tamb podr provocar ms relaci amb msics de lescena barcelonina i ajudar, segurament, a fer nixer o crixer ms propostes davantguarda a Barcelona. A partir daqu podrem veure com el rooster dArco y Flecha incorpora creadors de lescena de la ciutat. Un fet que encaixaria perfectament amb una de les idees de futur de Sergio Merino, que ell mateix considera una necessitat per al desenvolupament de la msica a Barcelona: una factoria. Un espai lliure on experimentar, provar, fer recerca, on els creadors generin noves propostes i on a la vegada es puguin difondre i des don es puguin exportar. Tota una nova etapa per a una

productora que ha treballat amb msics dEuropa, dels Estats Units o del Jap per mourels per la resta de la pennsula. En sntesi Treball de qualitat, reflexi i sistematitzaci a partir de vies dexperincia molt diverses des de diferents formats i estils. Contactes i credibilitat professional que sacumulen. Tot aplicat a la difusi i promoci duna msica estilsticament coherent en el seu conjunt i seleccionada a partir dun criteri artstic i subjectiu. Qualitat en la producci, coherncia i constncia premiades amb la fidelitat de msics i pblic.

00 | 13

BCORE La independncia del petit comer Podem parlar de discogrfiques independents a Barcelona? Discogrfica independent s un concepte en certa manera importat, com tantes coses en el nostre mn de la msica popular contempornia que fan referncia a un altre model diferent del de les grans discogrfiques. Una discogrfica independent seria alguna cosa aix com una organitzaci dedicada a editar i vendre discos des duna posici ms propera a lartista que la daltres discogrfiques ms grans i amb uns sistemes de promoci diferents als de la gran indstria. La idea va agafar cos en el mn occidental als anys vuitanta, quan va esclatar el punk i les primeres discogrfiques ja eren grans. A Barcelona va tenir el seu reflex en diverses onades de petites organitzacions, gaireb unipersonals, de les quals al cap duns anys nhan quedat poques. Si alguna organitzaci ha sobreviscut aquest procs, probablement s BCore. Ubicaci histrica BCore s un segell independent de Barcelona que va comenar a funcionar lany 1990 fruit del procs personal del seu responsable principal, Jordi Llansam, dissenyador i aficionat a la msica immers en una escena punk i hardcore que tenia la seva vitalitat a la ciutat. Va editar el disc No problem del grup Corn Flakes perqu ning no ho feia i, sedut pel procs, es va trobar donant continutat a un segell que no havia previst. Els seus referents esttics i organitzatius se situaven a les dues costes dels Estats Units, on hi havia una important escena musical i els segells Dischord i Alternative Tentacles. Probablement per aix, perqu es participava dun moviment esttic dmbit internacional, lactivitat de BCore incloa la distribuci per catleg de grups estrangers i ledici del fanzine anomenat Absolut Zine, que feia ressenyes sobre material nacional i internacional. El creixement del segell va incloure lestabliment de relacions amb bandes i segells de lestranger i una visita enlluernadora a Washington. Ladaptaci al medi Crear un segell independent a Barcelona no s el mateix que crear-lo a Washington. Jordi BCore explica que amb la manera
00 | 15

de funcionar de Dischord aqu s impossible sobreviure. El volum dartistes i aficionats que hi ha all permet una diversitat de circuits i una radicalitat en les actituds que aqu no s possible. Si es funcions de la mateixa manera que els americans aqu no sestaria treballant amb una emissora nacional, per juvenil i cultural que fos, amb revistes que inclouen publicitat de texans i telfons mbils o amb subvencions pbliques. No es faria, per, s clar, probablement hi hauria un poders circuit alternatiu al qual seria possible acudir. BCore s, en aquest sentit, un bon exemple dadaptaci al medi sense renunciar a un punt de partena amb un gust esttic i unes actituds organitzatives determinades, a qu ha estat fidel des del principi. Relacions prximes i tot fet a casa Potser no forma part del seu llenguatge habitual dir-ho aix, per a BCore hi ha una marcadssima cultura dempresa prpia. Probablement hi podem identificar dos trets fonamentals com a fruit duna sntesi entre el carcter del seu fundador, els principis de lentorn internacional en qu es belluga i, si arrisquem la hiptesi, un cert esperit catal demprenedor individualista: a) El treball noms amb gent amb qui es mant una relaci personal o propera. b) La tendncia a concentrar tots els nivells de treball possibles en la prpia organitzaci. a: El treball noms amb gent amb qui es mant una relaci personal o propera. Aquest principi saplica en tots els nivells dacci de lorganitzaci. Independentment de la qualitat artstica, s imprescindible que hi hagi una bona relaci amb els artistes contractats. La gent que treballa i ha treballat al despatx de BCore, van comenar sent els mateixos msics que assumien funcions de gesti, i ara no deixen de ser gent propera a lentorn. La realitzaci de videoclips, dissenys, samarretes, o qualsevol altre nivell de collaboraci sempre es duu a terme amb coneguts. b: La tendncia a concentrar tots els nivells de treball possibles en la prpia organitzaci. Podria ser un vessant ms daquest tarann que hem explicat: a BCore es tendeix a concentrar tots els nivells del procs de realitzaci i venda de discos dintre de la mateixa organitzaci.

En aquest sentit, els responsables tamb comenten el resultat poc motivador dalguna collaboraci externa, inicialment enlluernadora, com va ser lacord editorial amb Universal. Una bona decisi: incorporar dones a lequip Quan li vam demanar a Jordi Llansam una decisi de la que estigus satisfet, la resposta ens sembla sorprenent: fitxar una dona al despatx! Sorprenent perqu per a qui coneix una mica el segell segur que en t una percepci molt masculina: una majoria aclaparadora de grups amb homes. El que ens explica s que lactitud de la primera noia que va entrar, que ara ja no hi treballa, va ser tot un revulsiu en la seva dinmica habitual: mtode en el treball, els avantatges de mirar-sho una mica des de fora, tot i ser de la colla... En el passat recent de lorganitzaci, coherent amb aquesta percepci, han arribat ms noies per treballar a lequip de BCore. El nivell mitj com a opci Com sembla que s normal en les discogrfiques independents, a BCore hi ha hagut alguns canvis de discogrfica dolorosos per part de grups que comenaven a tenir un cert reconeixement. Va ser el cas del grup Fromheadtotoe i sembla que nhi pot haver ms. Si en algun moment aix va suposar un trasbals en el procs de creixement de lorganitzaci, ara sembla que s assumit com a moment lgic. Els contractes amb els grups sn per al llanament de tres discos, el procs en qu consideren que poden ser tils i en el qual creuen poder treure partit de la inversi. Tenen clar que un bon contracte dun dels grups amb una companyia gran tamb suposa una oportunitat per vendre ms el fons de catleg daquest grup. Futur digital: tornem a les barricades! A BCore es troben immersos en el procs dadaptaci a la venda digital de msica. Les vendes convencionals han baixat clarament. Ara ens comena a tocar a les petites!, diuen. Les vendes digitals encara no sn significatives. Per tenen clar que cal apostar per aqu. Adaptar-se a aquest model de negoci tamb significa, dalguna manera, recuperar lesperit inicial de lorganitzaci. La venda digital, pensen, suposa dependre menys dintermediaris. La promoci digital, per exemple, no s tant una qesti de tenir molts diners per invertir en publicitat, sin posar una persona amb inquietuds
00 | 17

per explorar i aprofitar totes les possibilitats de promoci que ofereix la xarxa. En el mateix sentit, adaptar-se al nou model de negoci tamb vol dir portar el management dels artistes contractats i treure diners dels concerts contractats. En aquests dos punts, digitalitzaci i management, BCore compta amb lavantatge de no haver estat mai gaire lluny daquests camps. Duna banda, el perfil de la gent que treballa a BCore sempre ha estat proper a ls de les noves tecnologies, a diferncia potser del que passa en altres empreses del sector on la familiaritat amb aquests mitjans no s tan alta i cal anar a buscar suport a fora. Daltra banda, sempre ha estat una caracterstica dels grups contractats per BCore el fet de tenir un bon directe i actitud per tocar molt. Aix, la nova conjuntura, que convida a considerar una unitat el treball amb enregistraments i el de management, s favorable al posicionament tradicional daquesta organitzaci.

CASA DE LA MSICA POPULAR La msica vista des duna cooperativa El projecte de la Casa de Msica Popular s una iniciativa de CLAC S. Coop. CL que lany 2005, desprs de dotze anys de funcionament amb diverses iniciatives privades de dinamitzaci musical a la seva ciutat, Matar, proposen un nou repte a diverses instncies pbliques relacionades amb la cultura: la creaci dun equipament cultural per a la promoci de la msica popular de gesti mixta (pblica-privada). Aquest centre sassajaria a Matar com a experincia pilot i desprs el model sintentaria exportar a altres ciutats catalanes semblants. En el procs anterior, des de 1993, els integrants de CLAC van obrir lany 1993 El Local, una discoteca i sala de concerts, van muntar un segell discogrfic, van editar una revista, La Col, que va tenir 60 nmeros, i van crear un estudi mbil on van enregistrar gent com Llus Llach, Manolo Garca, Els Pets o Sopa de Cabra, entre altres artistes molt menys coneguts. Lany 2000 El Local es va quedar petit per lactivitat que hi realitzaven i es va traslladar a El Clap, al polgon industrial, amb un espai de 1.600 metres quadrats. Tot i que la discoteca funciona com a negoci, el procs que porta a la Casa de Msica Popular prov de la frustraci per no haver obtingut uns resultats millors en la realitzaci de concerts. Daqu prov la necessitat de treballar la base, s a dir, la formaci del pblic i dels artistes. La idea es planteja en un principi com una experincia pilot que a mitj termini pot comportar la creaci duna xarxa dequipaments similars. No obstant aix, el procs sha accelerat. Tant per limpuls de lICIC com pel fet que hagin sorgit candidats possibles La Mirona, de Salt, i la Salamandra, de lHospitalet lexperincia ja es planteja com a xarxa des del minut zero, que ve a ser lany 2005. Vivim molt lluny, a nivell cultural, de Barcelona. Des duna perspectiva de mercat, s lgic que els grups passin per Barcelona. Esperem, per, que els grups que venen a Catalunya prefereixin fer quinze bolos en quinze ciutats que tocar noms a Barcelona. La intenci no s batallar amb Barcelona. Bruce Sprinsteen continuar venint a Barcelona. No s una guerra. s canviar la manera de viure la msica de les ciutats mitjanes. >
00 | 19

Projecte El projecte de la Casa de Msica Popular parteix del pressupsit que Catalunya, particularment tot el pas sense comptar la ciutat de Barcelona, pateix un dficit pel que fa a infraestructures culturals i, sobretot, les relacionades amb la msica popular. Segons es diu, alguns espais privats han suplit part daquestes mancances per des de la precarietat de recursos i des de la lgica limitaci a lhora dabordar dficits culturals. La proposta bsica del projecte consisteix en establir acords de cooperaci entre aquests espais privats i ladministraci pblica per complementar, aprofitant els recursos i la iniciativa dels primers, el que sigui necessari per assolir unes infraestructures adequades. Els objectius del projecte sn: 1 Complementar les actuals infraestructures culturals de les ciutats mitjanes de Catalunya. 2 Dotar deines els creadors i artistes. 3 Enfortir el teixit de la indstria musical a Catalunya. 4 Acostar la cultura als joves. 5 Afavorir la diversitat enfront de la homogenetzaci de la cultura i vetllar que la mercantilitzaci no en perverteixi el valor social. 6 Contribuir a laflorament dels valors positius que la cultura pot aportar a la societat i als seus individus. 7 Crear nous pblics. El mateix model amb una altra perspectiva Si llegim, escoltem i observem el projecte de la Casa de la Msica no hi trobem diferncies substancials respecte al que van ser alguns dels projectes endegats als anys noranta des dalgunes administracions pbliques en algunes ciutats de lentorn metropolit. Les infraestructures: locals dassaig, estudi denregistrament i sala de concerts. Les activitats: suport a la creaci, concerts, difusi i formaci. Els objectius: suport als joves artistes, donar a conixer altres artistes als ciutadans... Bsicament, la Casa de la Msica fa un bon reciclatge dall que ja sha experimentat i, aix s, shi apropa des duna altra perspectiva, la duna empresa de caire social que hi aporta un patrimoni lespai, uns recursos econmics i tamb un equip hum que parteix de la implicaci en el mn de la msica, cosa que no sempre ha estat aix en altres experincies.

Finalment, aporta una vinculaci a un territori, la seva ciutat, que tampoc ha estat sempre un element clau en altres projectes especialitzats en msica. s probable que el tipus de gesti i la diferent implicaci que suposa siguin clau, ms enll dels plantejaments del projecte, per poder obtenir uns resultats diferents. Una altra singularitat del projecte de la Casa de la Msica, sempre fixant-nos en el cas de Matar, s la formaci i procedncia dels seus gestors. Les principals experincies que shan dut a terme fins ara al sector pblic han estat condudes per empreses, gestors pblics i professionals amb una orientaci de caire social, amb una perspectiva pel que fa a la gesti molt condicionada per les dinmiques de lentorn pblic. Els socis de CLAC tenen una altra trajectria. El mn del cooperativisme, linters per la msica i tamb la seva experincia en la gesti duna discoteca marquen un perfil prou diferent i alhora amb un peculiar equilibri intern. Organitzaci Si parlem dun model organitzatiu singular s lgic que ens fixem en laportaci de cadascuna de les parts. Pel que fa a la part privada i impulsora del projecte, val la pena destacar el fet que s una cooperativa i quina mena de cooperativa s. Darrera daquesta forma jurdica hi ha unes normes i una filosofia. Les normes diuen que els propietaris de la cooperativa sn els mateixos treballadors. A ms, per decisi prpia, en aquest cas lafany de lucre o de guanyar diners, com ho vulguem dir, inherent a qualsevol forma empresarial, queda limitat a satisfer els salaris dels treballadors. Ms enll daix, els beneficis de lorganitzaci noms poden ser reinvertits. Per tant, s des daquesta perspectiva que treballa i creix la cooperativa CLAP. Els diners els guanyen amb una discoteca que funciona i que ells reivindiquen com a part del projecte. Un cop satisfeta la remuneraci del treball realitzat, es proposen abordar activitats dinters social que, segons afirmen, a la llarga tamb haurien de beneficiar la seva part empresarial. Pel que fa a la part pblica, ens trobem amb la paradoxa que dintre els serveis de cultura hi ha una certa divisi entre la visi de lactivitat en laspecte ms mercantil i en laspecte, diguem-ne, social i cultural. s a dir, en el moment en qu es va iniciar la negociaci la Generalitat separava laspecte mercantil del social de lactivitat i mostrava una especial disposi00 | 21

ci a donar suport al primer aspecte, insistint en la necessria rendibilitat de les accions, cosa que feia difcil la coincidncia amb la concepci del projecte, que precisament insisteix en facilitar els fluxos entre les dues dimensions. Alguns interrogants Pensar el mercat duna altra manera Els responsables del projecte afirmen que una de les dificultats principals de la seva tasca s que resulta molt dur canviar algunes dinmiques i parmetres habituals del mercat. La comunicaci, ladministraci, lactitud dels mateixos artistes... tot empeny a pensar la msica noms com un negoci o, a lextrem contrari, com una activitat de voluntarista. Aquestes dificultats no noms afecten les relacions amb tercers sin tamb al mateix procs intern dintre de lequip per abordar les decisions i maneres de treballar. Afirmen, per, que han aprs que enfocant les coses duna altra manera sobtenen resultats. Estem preparats societat, gestors, empreses i administracions? El projecte de la Casa de la Msica suposa tot un repte collectiu. Si diem que un dels principals trets caracterstics s la singularitat del model de gesti proposat, pot resultar lgic que ens preguntem sobre la capacitat del nostre entorn i del sistema de relacions per assumir un projecte daquestes caracterstiques. Els reptes per superar existeixen. No hi ha una tradici des de les nostres administracions pbliques de treballar mitjanant convenis projectes daquestes caracterstiques. Els antecedents es belluguen entre el control del projecte i la cessi amb algunes condicions, sense gaire terme mitj. Un projecte com aquest demana una altra implicaci, respectuosa amb laportaci de les dues parts per alhora present en el millor desplegament possible del projecte. Pel que fa al sector musical, del qual procedeixen els impulsors del projecte, es caracteritza, al nostre parer, per una relaci tradicionalment distant amb les administracions pbliques. A diferncia daltres sectors artstics, el de la msica sempre sha resistit a establir relacions estretes de cooperaci, potser sota el supsit (fals en molts casos) que s un sector autosuficient a nivell econmic. En aquest cas, la voluntat de treballar aquesta relaci duna altra manera, sembla clara.

CD DROME Lespecialitzaci com a valor afegit Descripci Botiga de discos especialitzada en msica independent i af. Dimensions: 35 metres quadrats. Ubicaci: carrer Valldonzella. Barcelona. A prop del carrer Tallers. Fundaci: any 1992. Direcci: Jordi Raig (39 anys) i Oriol Valls (34), compres i atenci al pblic. Personal: 3 treballadors, dos sencarreguen de latenci al pblic, manteniment del lloc web i venda per Internet i un tercer treballa al magatzem. Sucursal a Madrid. Dobertura recent. Hi treballen dues persones. Provedors: una cinquantena de tot Europa i els Estats Units. Mai no es compra directament al segell. Histria A principis dels 90 Jordi Raig va deixar de treballar en una oficina i va tirar endavant una idea que feia temps que li ballava pel cap: muntar una botiga de discos on poder trobar tota la msica independent que li agradava i que no localitzava fcilment a les botigues de Barcelona. El 1992 va muntar CD Drome: una botiga que necessriament havia destar ubicada a prop del carrer Tallers. Al cap de dos anys hi va entrar Oriol Valls, un client de la botiga que va posar-se a laltra banda del mostrador i va ajudar a redefinir lorientaci de la botiga. Filosofia Botiga especialitzada en pop rock alternatiu, independent o com es vulgui anomenar a tota la pliade destils i dartistes que no viuen a les llistes dxits per que omplen els festivals on normalment actuen. Inicialment la botiga tenia un material ms variat, incloent-hi estrelles com ara Prince, Springsteen, John Cougar etc. Hi havia fins i tot cubetes de flamenc i de pop catal. Els seus responsables expliquen: Tenem aquesta mena de material perqu com que estem ubicats en una ruta de compradors de discos pensvem que entraria pblic de gustos estndards. Al cap de dos anys, entre el 1994 i 1995, ens vam adonar que el futur de la botiga era oferir una especialitzaci total, noms aix farem una clientela definida. La sort va ser que la botiga pogus ser deficitria uns quants anys.
00 | 23

Criteri Ve marcat pels nostres gustos i per loferta i la demanda. Volem apostar i vendre els discos que ens agraden a nosaltres, per el pblic va marcant les seves orientacions. Per exemple, els primers senzills dOasis es van vendre estupendament i tamb es van vendre molt b els dos primers elaps. El tercer ja no el va demanar ning. Ms recentment ha tornat a passar el mateix amb Stokes. El primer es va vendre b, el segon ja ni el tenim. s un disc irregular, el nostre pblic ho ha percebut aix i ja ni el demana. Un altre argument per no tenir-lo s que la multinacional que el t pot oferir millors preus a les grans superfcies. No tenir Strokes no s tant una qesti de purisme com de sentit com, ja que no ens interessa vendre ms car un disc que a un altre lloc es pot trobar per un preu millor. Aquesta filosofia genera sorpresa entre les discogrfiques, que no entenen que venguem molt b alguns dels seus discos per que no vulguem treballar amb artistes que ells consideren del mateix perfil. No entenen que no vulguem tenir Ocean Colour Scene, per exemple. Sha de dir que a nosaltres, com a botiguers, no ens importaria vendre 500 discos de Coldplay, que ens sembla un grup digne, per s que el nostre pblic no ens els demana. Perfil de Pblic Mascul. Per cada 50 homes entra una dona. El pblic ha crescut amb nosaltres, no sha renovat. El percentatge entre el pblic que entra i que acaba comprant s molt alt, el pblic sap qu ve a buscar. Els gustos del nostre pblic shan anat obrint. Fa deu anys qui comprava Pixies no comprava jazz. Ara qui compra Arcade Fire tamb compra Coltrane, per exemple. Estrangers La situaci de la botiga al costat del MACBA i del CCCB ens aporta turistes de pas. bviament, no sn els mateixos turistes que van a la Sagrada Famlia, on notarem menys el seu impacte. Notem molt les temporades de vacances (estiu i Nadal). Entre la poblaci flotant destrangers sha notat un canvi. Abans els erasmus que ens compraven eren europeus. Ara est creixent lerasmus llatinoameric: argentins, xilens etc. Pblic jove Nentra poc, i el que ho fa es dirigeix directament als vinils. No s un pblic de compactes, si no de msica de ball en vinil.

Jo crec que al futur hi hauran persones que no compraran mai a botigues de discos i persones que tindran giradiscs i una collecci de vinil molt mplia. Fonts dinformaci del pblic Revistes estrangeres com ara Mojo i Wire i nacionals com ara Rock De Lux. Aquesta s la que notem ms. Les llistes de lany que publica es reflecteixen en compres per part del nostre pblic. Canvis en els hbits de compra Abans tenem uns quants aficionats que es presentaven a la botiga el dia que sortia el disc del seu artista preferit. Ara Ron Sexmith edita un disc al febrer i el seu pblic sel compra al cap dun temps. Primer lescolta li deixen o b sel baixa de la xarxa i si li agrada sel compra. La immediatesa entre ledici dun disc i les seves vendes ja no existeix. Evoluci de la botiga Cap a lany 2.000 ens vam adonar que la botiga no tenia memria. El catleg dactualitat i el fons de catleg dels anys noranta indie, electrnica, folk, rock, etc. eren molt bons, per semblava que tots aquests corrents havien sortir del nores. s per aix que vam muntar les seccions que anomenem Influncies i que son: can europea, jazz i avantguarda, pop rock americ darrel, bossa nova, bandes sonores, postpunk angls i americ. No som una botiga de jazz, per com que el nostre pblic s permeable, tenim els 100 discos que es consideren essencials de la histria del jazz. Volem ampliar aquestes seccions. Frase que no se sentir mai a CD Drome Busqui per la m. Conseqncia Tenim els discos, artistes i corrents dels quals podem donar informaci i orientaci als nostres clients. Moltes vegades hem pensat obrir una secci de dub, per no en sabem prou. El nivell dexigncia que ens marquem s alt, aix dificulta obrir noves finestres estilstiques per defineix perfectament els contorns i la personalitat de la nostra botiga. >
00 | 25

Les vendes ara i abans La fragmentaci de la informaci i la seva abundncia en termes absoluts poden ser la causa dels canvis que shan produt els darrers anys en la distribuci de les vendes. Sempre hem tingut uns quatre o cinc discos per temporada que es venen molt b: entre 200 i 400 cpies de cadascun (el 2005 han estat Antony, LCD Soundsystem, Arcade Fire, Micah P Hinson). A ms, fins fa uns anys tenem un grup duns 40 discos dels quals venem entre 60 i 100 cpies. Aquest grup sha dilut i ara venem una, dues o tres cpies duna enorme multitud de discos. s a dir, estem venent molt poc de 15.000 referncies diferents. Els darrers quatre anys hem venut com a mnim una cpia de 25.000 referncies. Abans no fiem massa cas dels grups molt desconeguts dels quals no podem aspirar a vendre ms de 10 cpies. Ara hem de tenir els grups dels quals es pot vendre una cpia. Lobjecte La prdua de vlua del disc com a objecte ja estava estesa al mercat ms generalista. Ara estem comenant a notar que tamb arriba de mica en mica al pblic especialitzat de la botiga especialitzada. No se si s conjuntural o estructural o si simplement no tenim la perspectiva correcta. Creiem que aconseguir un disc mitjanant una descrrega dilueix lobjecte disc i elimina fins i tot un trajecte fsic, un itinerari urb. Qui compra discos a una botiga passa pel carrer, entra en una botiga o una altra, pren un caf i acaba a CD Drome. Si et descarregues la msica aquest trajecte desapareix. Un desig Que leficincia de les grans superfcies no generi la situaci que es viu a Frana, on les grans cadenes culturals, i sobretot lFNAC, han acabat amb les botigues especialitzades.

GRCIA TERRITORI SONOR Del localisme a la universalitat Grcia Territori Sonor (GTS) i el Festival Lem es van constituir fa 10 anys. Fa una dcada de la creaci duna entitat que t el punt de partida en un barri de Barcelona, que valora per sobre destils i gneres musicals una actitud davant de la musica, que compta amb lampli teixit associatiu del barri, que vol estar al marge dels prejudicis que suposa experimentar mantenint-se conscientment en terra de ning i que afavoreix i aplica la transversalitat, tant estilstica com generacional. I tot aix amb la llibertat i la memria histrica com a conceptes que planegen per sobre de tot el projecte i limpregnen de profunditat. Sn moltes les claus que expliquen el creixement constant de les activitats que duu a terme Grcia Territori Sonor i, en concret, el significatiu creixement del Festival Lem quant a la seva convocatria de pblic i el ress meditic i social. Per de totes les idees que configuren lunivers del Lem, la que t ms pes i la que probablement s el detonant de totes les altres s linters pel barri: la seva estructura, la poblaci, les activitats, la idiosincrsia... En definitiva, la convicci que cal que el teixit associatiu dun barri (els seus espais, habitants i peculiaritats) influeixi en qualsevol projecte que shi installi. Del localisme a la universalitat Per Grcia Territori Sonor el context territorial local s imprescindible per universalitzar el projecte. I el seu director, Vctor Nubla, va ms enll: s important que la vinculaci amb el territori no sigui purament geogrfica, urbanstica o arquitectnica, sin que tamb comptin les persones que viuen al territori. La producci cultural est a les ciutats, als territoris urbans, i aquests sn cada cop ms semblants. Existeix un gran risc de despersonalitzaci de les iniciatives i de prdua de la idiosincrsia. Lorigen de linters pel barri neix al final duna etapa anterior a Grcia Territori Sonor, el final de Macromassa, grup experimental de Barcelona que desprs de 20 anys de carrera pren conscincia que s important vincular-se a la ciutat i que no es pot ser sempre nmada. El Lem s un festival internacional. Es programen artistes darreu del mn i sestableixen acords de collaboraci amb festivals de la resta de lestat i internacionals, cosa que fa possible
00 | 27

que artistes locals puguin presentar la seva obra en escenaris daltres pasos accedint aix a circuits internacionals. Una altra cultura La vinculaci al barri est ntimament lligada amb la voluntat de trencar barreres entre pblics entesos i els no iniciats. Fer propostes amb densitat intellectual o amb elements de risc no es contradiu amb la voluntat dacostar-se a tots els habitants dun barri: No estic dacord amb la idea que per fer una cosa que vinculi al poble has de fer una cosa popular, aix s un error. Ms aviat em plantejo que les iniciatives de creaci amb risc, que els artistes han de presentar habitualment davant de camarilles especialitzades del sector al qual pertanyen, puguin arribar a la gent. Com? A travs del teixit urb popular. El barri s un espai ideal i vincular un festival a un barri hauria de ser habitual. I s que, tal com explica Nubla, alguns daquests creadors treballen al marge de la indstria, estan oferint visions personals daquest mn a travs de la seva msica i s una llstima que aix hagi de quedar tancat en un gueto. Transgressi i risc, fugint de lelititzaci Lexperimentaci, el risc en la creaci musical, s una actitud davant de la msica i tamb una tradici musical. El Lem i Grcia Territori Sonor sinteressen pels artistes que fugen de les tradicions estilstiques preestablertes, que sescapen del rock, del pop, del folk... i entren en el que ells consideren una mena de forat negre, una terra de ning de totes les msiques. El Lem no s un festival de msica electrnica, sin de totes les msiques. Tampoc s un festival de msica avanada, s un estereotip contra el qual lluitem cada any. Segons Enderrock, el Lem s el 5 festival de Catalunya quant a pblic. I aix anuncia que no estem davant duna proposta sectria: Som un festival generalista. Daltra banda, tant els pblics com els programes desmitifiquen, any rere any, coses com ara la idonetat de programar segons quins artistes en segons quins espais i la impossibilitat de transversalitzar pblics. En el fons no s gens mtic i alhora ms hum. Fugim de lesnobisme. Qualsevol persona sense formaci especfica ni especialitzada pot gaudir duna proposta de risc, estranya o inusual, sense cap problema. I ja no s una tesi, aix s el que passa.

Llibertat Un concepte (i una paraula) latent en tots els textos del Lem i en la manera de treballar. Mai ning no ens ha demanat condicions de programaci, disseny o continguts, som completament lliures. En aquest festival no has descollir en pocs dies tots els concerts, pots veure el que vulguis: tot o res. Transmetem la idea de llibertat amb aquestes coses. Crec que el que estem fent s encara llibertari. La llibertat saplica a tot i no som polticament correctes, evitem aquesta gran cotilla. El risc en la programaci s gran, fins i tot que no agradi. Volem acostumar la gent al fet que no consumeixi marques. Collectius del barri, collectius darreu La relaci amb els collectius del barri sempre ha existit i encara s vigent. Arco y flecha, Experimentem amb lart, lOrfe Gracienc, els Llusos de Grcia, els castellers, la federaci de carrers i la festa major, etc. sn alguns exemples daquesta intensitat en les relacions. I darrerament, des del barri, sest aconseguint anar ms enll i relacionar-nos amb altres collectius de la ciutat. Ens encarreguen coses i tenim relacions amb el Macba, el Snar, Remor de Girona... Fem propostes a festivals dAndalusia, Madrid i Bilbao. Aquesta idea dexportar el festival, dexportar el barri, existeix tamb des dels inicis i arriba, com diem, a la resta de la ciutat, per tamb ms enll de la ciutat: a Catalunya, Espanya i Europa. Nosaltres estem exportant constantment artistes locals. I aix no noms saconsegueix que artistes locals puguin actuar fora de lmbit local sin que, a ms, el nom de Grcia Territori Sonor i Lem es passegi internacionalment des de fa anys. Les nostres programacions fora daqu sn abundants. A Pars, a Alemanya i a la resta dEspanya. Posada en marxa Els inicis de qualsevol projecte sn nics i no extensibles. I els inicis del Lem sn bastant singulars: Primer el presentem a la Comunitat Europea com a projecte. s desprs quan les administracions locals daqu laproven i el subvencionen. I no perqu aqu no sels fes cas, sin perqu van considerar oport comenar pel recolzament internacional. Quan tornem amb els diners dEuropa les institucions daqu sanimen.
00 | 29

La premissa era prou clara: Tenem el projecte de recuperar la tradici sonora del barri i dinamitzar el territori a nivell cultural. Si no es feia un esfor especfic, Grcia es podia convertir noms en la destinaci usual per anar a fer copes de Barcelona. I daltra banda es volia dinamitzar un territori urb a travs de la msica i donar loportunitat als creadors locals dentrar en circuits internacionals. Tot va comenar amb un cicle de concerts als bars del barri per acabar convertint-se en un festival perqu tcnicament i operativament era millor. I en aquest procs, la feina augmenta i lassociaci que ha engegat el projecte treballa des de la realitat amateur i en pateix les conseqncies. Ha de fer front a una crisi i sha danar professionalitzant. Era molt dur treballar de manera amateur un projecte com aquest. No era una afici, el projecte creixia i ens havem de mullar molt el cul. Crisi per crixer Cada pas endavant, cada previsi de creixement, es tradueix en una crisi interna i en una necessitat davanar en la professionalitzaci. Les particulars dinmiques de pagament de les institucions van contribuir, en el seu moment, a complicar les coses. Els grans moments de creixement han estat crtics fins que no ens hem professionalitzat. Ha estat molt dolors. Al llarg del cam ha caigut gent i shan perdut amistats, per sempre ha estat tot en benefici del projecte. Els projectes estan per sobre de les persones. La decisi de professionalitzar lequip ha suposat el gran canvi. Gestionar ms diners i dedicar-los a les persones que hi treballen i als artistes. Lequip hum es fonamental. La gent del Snar ens va ajudar i ens va aconsellar molt b en aquest aspecte. El seu projecte comercial ens ha servit per prendre moltes decisions que hem hagut de prendre. Diners, nmeros i personal El que Victor Nubla defineix com una factoria del sentit, compta per al seu festival amb un finanament mixt i amb molts patrocinadors. Lajut privat i pblic es reparteix en un 60% i un 40% respectivament. Aquest repartiment s volgut i es basa en la intenci de no dependre noms dun patrocinador ni tampoc dependre exclusivament del capital privat. Crec que en un projecte com aquest lajuda pblica ha de ser sempre present. Per si aquesta afirmaci defensa el diner pblic, tamb cal destacar que el capital privat hi s per

inters del festival. Les institucions pbliques van ser les que hi van apostar al principi, per la iniciativa privada no tenia perqu quedar-sen fora. La frmula ideal s afegir, al pblic i al privat, els recursos propis. Aix garanteix una llarga vida a un projecte com el Lem, que no ha de dependre duna nica font de finanament ni ha datendre exigncies de cap patrocinador principal. A les oficines de Grcia Territori Sonor, ubicades al barri de Grcia, hi treballen durant tot lany tres persones: Vctor Nubla i Casino codirigeixen els projectes i compten amb una persona ms que completa lequip i que els assisteix. A partir del maig es comena a incorporar gent pel festival Lem i durant les dates del festival ja hi treballen unes 25 persones. Noms poden comptar amb aquest equip ampli uns quants mesos a lany, amb els inconvenients que aix genera, per malgrat tot des de GTS afirmen: No ens interessa externalitzar perqu considerem important generar llocs de treball. I el problema s que no poden mantenir a la plantilla la gent que han format al llarg dels mesos de preparaci del Lem. Sobten les reaccions de les institucions respecte aquests temes, ja que de vegades prefereixen factures en lloc de nmines. Lesfor que fem, fins i tot amb els artistes, de contractar i assegurar la gent que treballa amb nosaltres, no es correspon amb la complicitat de les institucions. Hi ha una certa incomprensi. Cal acabar amb la idea que el msic s un individu que es diverteix i cobra en negre. En un altre barri? Seria possible un festival com el Lem en un altre barri de la ciutat? Seria possible una activitat com la que duu a terme GTS a lEixample, Sant Gervasi, Sant Andreu o Les Corts? s el barri? Sn les persones? El text fundacional del Lem afirma que les caracterstiques geogrfiques, urbanes, idiosincrtiques, histriques i humanes del barri faciliten el naixement i desenvolupament dun festival tan atpic com aquest. Per lestructura urbanstica, pel fet que hi ha un 50% de gent jove i un 50% de gent gran, per la gran concentraci destudiants i professionals de disciplines artstiques que shi installen, per la quantitat de joves daltres pasos que shi queden durant temporades, per la quantitat de laboratoris de creaci que hi ha al barri, per les relacions en xarxa que hi tenen lloc, per loferta de cinema, etc. sembla que seria difcil exportar aix a un altre barri.
00 | 31

MAS I MAS La uni de festa i msica en directe Mas i Mas s una empresa amb una activitat diversa per dedicada especialment a loci nocturn. Gestiona molts espais a Barcelona i a alguns hi programa msica en directe cada dia. Mas i Mas est al darrere dalguns dels locals ms essencials i emblemtics de lescena musical barcelonina dels darrers quinze anys. Sobretot si parlem de jazz, blues o flamenc. s lempresa que sinventa La Bote com lhem conegut fins fa ben poc (ara dun nou propietari i amb el nom de Zacharias Club) i tamb la que hi ha al darrere del Jamboree, del Tarantos, de la Cova del Drac (Jazz Room des de ladquisici i reforma per part del grup Mas i Mas) i del Moog, per citar alguns dels locals ms destacats, no tots. El model com daquests espais s que tots sn a la vegada discoteques o locals de festa i clubs de msica en directe. Abans dentrar a fer una anlisi mnimament rigorosa, en primer lloc qualsevol es pregunta si Mas i Mas s una gestora de discoteques que fa msica en directe o b una promotora de msica en directe que es mant grcies al funcionament de les discoteques. Segurament Mas i Mas s les dues coses a la vegada i gaireb igual per igual. El naixement dun imperi Si mirem uns setze anys enrere trobarem Joan Mas, un estudiant de msica que regenta un bar musical i que veu com els locals de msica en directe han anat tant i tancant fins que prcticament noms quedi la Cova del Drac i dedicada noms al jazz clssic. En aquest moment, tant per donar sortida a una necessitat vital i de consum doci com tamb per haver vist una clara oportunitat de negoci (manca oferta per a una demanda segura, orfe de Zeleste, de Bikini...) Joan Mas es planteja obrir un local on programar msica en directe de manera regular. Poc desprs de posar en marxa la idea descobreix com una normativa local, vigent des del temps de la dictadura franquista i fins a lactualitat, determina com a nics espais on es pot desenvolupar una activitat tan perillosa teatres i discoteques. La mateixa normativa que impedeix el naixement i consolidaci de nous espais per a la msica en directe s la que provoca que Joan Mas llogui La Bote per tirar endavant el seu projecte.
00 | 33

No triguen a afegir-se al negoci les seves dues germanes. Aix es constitueix, fa uns setze anys, Mas i Mas, i sobre una nova etapa de la Bote. Des dun principi la idea s crear un espai al qual sapropi qualsevol persona interessada en la msica en viu, amb una programaci estable i que vari de gnere cada dia. Hi trobem jazz, blues, rock, rumba, flamenc i tango. Cada setmana. La normativa que condicionava la discoteca permetia que estigus oberta fins a altes hores de la matinada, aix que de manera natural lhorari de tancament de La Bote es va anar allargant amb ms hores i ms hores de msica enllaunada i ballable, cosa que el pblic en el fons reclamava quan sacabava el concert. Daquesta manera, amb el temps, han quedat clarament delimitats els dos moments, el de la msica en directe i el de la msica enllaunada. I de la mateixa manera ambds moments han anat construint els seus pblics. El pblic i les copes de la discoteca han anat guanyant pes en els comptes dexplotaci de lempresa, han estat clarament molt ms rendibles, per no per aix Mas i Mas ha deixat dorganitzar cada dia concerts als espais i des de la mateixa aptitud i amb el mateix inters. s a dir, la msica en directe no ha passat a ser una activitat marginal i en ocasions molesta per s que ha passat a ser segurament una activitat molt diferenciada dins del mateix espai. El creixement de limperi En els inicis i durant molts anys (tal com era previsible si lanlisi de Joan Mas de manca doferta era correcta) el mateix Joan Mas reconeix que lxit va ser brutal. Plens absoluts dia rere dia, actuaci rere actuaci. La Bote va esdevenir un lloc emblemtic per als barcelonins i les barcelonines, per tamb per a molts msics en gira que per fi podien comptar amb un espai on calar sempre a Barcelona. Econmicament lxit tamb va ser rotund. Amb el temps els diferents pblics de cada dia no es barregen, no interactuen, gaireb es molesten (una reflexi que pot ser present en ms dun dels casos analitzats). Per a en Joan Mas s natural, unes msiques entren pel cap, altres pels peus i altres per diferents rgans situats entre lun i els altres, per tant opta per intentar diferenciar espais per a cada pblic. Una vegada ms, combinant un pensament prctic i directe amb un cert romanticisme veu la possibilitat de reflotar un local emblemtic per a la histria del jazz a Barcelona i no ho dubta, el Jamboree.

Durant molts anys aquest ser lnic club de jazz de Barcelona amb msica en directe cada dia. Punt de pas de totes les gires internacionals que shi aproximin fins al punt que posa Barcelona al mapa del jazz internacional. Per tamb ser un espai obert a la creaci i interpretaci autctona, el local en el qual es formen tant escoltant com pujant a lescenari quasi dues generacions de msics de jazz catalans. Com seria de diferent la realitat del jazz catal sense laparici del Jamboree? Lescena catalana del jazz tindria la qualitat que en aquests moments certifica tothom? Joves msics amb una fora i potencial increbles com ara Llibert Fortuny i Raynald Colom entre tants altres tocarien com toquen i amb qui toquen si no shaguessin passat moltes nits de dilluns a les jams del Jamboree? Una Barcelona sense jazz, com prcticament ha hagut de sobreviure a temporades Madrid, s imaginable? No, i grcies al Jamboree. Seguir a la suma de Mas i Mas, el ve del jazz, el flamenc. Amb els Tarantos Barcelona guanya un espai per a la difusi del flamenc i especficament dun flamenc tamb per escoltar, que complementa els tablaos tradicionals. A totes tres sales en acabar el concert senretiren les cadires si s que nhi ha i es converteixen en pistes de ball, moltes vegades plenes de hip hop, una msica que per a Joan Mas entronca clarament amb els inicis del jazz i la seva funci: fer-nos moure, fer-nos ballar, ser una msica que entra pels peus. Encara ens falta el Moog, dedicat a msica electrnica i techno, i altres espais on Mas i Mas collabora, com ara el DRA al Museu Martim, on coprograma msica en directe. Les xifres de la msica en directe que han suposat tots aquests locals en tots aquests anys sn astronmics i segurament no tenen cap comparaci possible en el nostre entorn. Estem parlant de ms de 12.000 concerts, uns 800 concerts anuals en lactualitat (actualment els concerts al Jamboree sn de dos sets i als Tarantos de tres), uns 12 msics ocupats diriament i amb una oficina de cinc persones en la gesti i coordinaci dun equip hum duna setantena de treballadors. Tot plegat per reunir cada mes en lactualitat entre 4.000 i 5.000 persones als Tarantos i entre 3.000 i 4.000 persones al Jamboree (en les millors poques de La Bote es reunien 6.000 persones cada mes). Un promotor privat Joan Mas s un promotor privat, no ha comptat amb suport de les administracions, gaireb es diria que no nha volgut.
00 | 35

Ferm defensor que el mercat determini qui ha de subsistir o que, com a mnim, la intervenci de lestat no sigui desequilibradora i que en cas de donar suport ho faci de manera molt calculada i per igual. Aix, la seva programaci sautofinancia, les despeses de la msica en directe actualment son assumibles amb els ingressos. No seria suportable el sosteniment del local i de les installacions si el funcionament de les discoteques no pugus fer front a aquesta crrega econmica. Noves iniciatives Joan Mas s una persona inquieta, atent als forats en lespai de loci vinculats a la msica, tant per poder portar endavant idees que lillusionin com per crear noves rendibilitats comercials. Si ambdues coses coincideixen, millor que millor. Aix va nixer el projecte del Festival Mas i Mas, al mes dagost, quan els seus clubs mantenien loferta diria per loferta general a Barcelona prcticament desapareixia. Aqu Joan Mas ha vist un forat que ha volgut cobrir afegint a all que ja feia concerts de gran format i en diferents espais de la ciutat, obrint per al jazz i les msiques populars el Palau de la Msica, el Romea o el mateix Liceu. Aquest festival ha buscat obrir-se a moltes msiques, la idea que t al darrere s eclctica, en certa manera recupera els inicis de programaci de La Bote. Hem de destacar que en el moment que Mas i Mas passa a programar grans concerts en grans espais no soblida pas de lescena local, per a msics consagrats i tamb per a joves msics en ascensi (de Perico Sambeat a Raynald Colom). El Festival tamb t un objectiu estratgic, un increment del coneixement per part del turisme, un collectiu que els clubs noten tot i que no de manera determinant per, segons lopini de Joan Mas, amb un potencial creixement. La prdua de La Bote deixa energies lliures per provar lextensi dels grans concerts durant tot lany en una temporada que, desprs diniciar-se al Teatre Romea, acaba per trobar un lloc cada mes al Jazz Room (la Cova), de propietat i lnic espai que no ha acabat de funcionar com sesperava en aquest model dequilibri per acabar sent una sala de festes on noms ocasionalment (una vegada al mes, ms o menys) es fan concerts de gran repercussi.

NITSA Un club pioner i de msica electrnica Des de 1994 Alberto Guijarro s el responsable de programaci de la sala Apolo i des de 1995 aquesta sala acull el club Nitsa. Actualment s el club de msica electrnica ms antic dEuropa amb dotze anys dexistncia, onze dels quals viscuts a lApolo. Orgens El club Nitsa neix en una antiga discoteca que va ser batejada amb aquest mateix nom el 1994. Durant un any, Gaby Ruiz va programar discjqueis locals i actuacions de grups indies del moment, intentant importar la idea anglesa de club a la ciutat de Barcelona. Abans darrencar aquesta aventura havia passat per la sala Communiqu i havia assistit a algunes de les diverses festes que Albert Salmern i Alberto Guijarro havien anat muntant en diversos espais de la ciutat. Alguna de les darreres festes amb discjqueis que havien organitzat van tenir lloc al club Nitsa. Quan Gaby Ruiz, un temps desprs, va veure com la relaci amb lespai on havia instaurat el seu club no funcionava, va anar a parlar amb la sala Apolo, de la qual Guijarro era el programador des de feia ms dun any. Acabava de nixer el club Nitsa a lApolo. Era lany 1995 i des daleshores ha funcionat amb un creixement constant i amb un model de relaci que s fidel al primer pacte, clar i senzill, que es va establir fa onze anys: es comparteixen despeses i ingressos en un percentatge estipulat per les dues parts de la societat. Un model de relaci que es basa, en gran part, en la confiana mtua entre Apolo i Nitsa, en la confiana mtua de gesti i programaci conjunta. Cultura de Club El Nitsa Apolo ha contribut plenament a entendre la idea de club a la nostra ciutat, la idea que una cosa s lespai, en aquest cas lApolo, i una altra s el club que funciona i que s diferent cada dia de la setmana. Ha costat que la gent ho acabi dentendre i en algun moment sha arribat a estendre la idea que lApolo era la sala Nitsa. Jo ho comparo amb al Camp Nou, on hi juga el Bara per on tamb es fan concerts. Salvant les distncies, jo, lApolo, sc el Camp Nou, i tots els divendres i dissabtes el Nitsa ocupa el camp. s una idea molt anglesa.
00 | 37

Quan es va plantejar la possibilitat que lApolo fos la seu del Nitsa, des de la sala no van dubtar. Jo ho vaig veure molt clar. Vam decidir apostar per una programaci de discjqueis. Sideral, Zero i Fra van ser els discjqueis residents daquella primera poca. Al principi jo participava de manera ms activa en la programaci, ja que era tamb un dels socis de Producciones Animadas i treballvem amb grups i discjqueis. A ms, abans del Nitsa, al Monumental, ja havem assajat la idea de club amb programaci variada per dintre duna mateixa lnia. Aleshores era funk, acid jazz, latin jazz, raggamuffin... cada nit un estil diferent dintre de la msica de ball negra. Al llarg dels noranta, Barcelona va veure com lescena independent de grups de pop sanava consolidant, alhora que el pblic ms inquiet anava adquirint coneixements de msica electrnica i que aquesta anava evolucionant cap a diverses tendncies rtmiques i sonores. El Nitsa i levoluci de la msica van ajudar a fer que lelectrnica i lindie es trobessin. I encara avui dia existeix una relaci que nosaltres no volem que es perdi. De fet, a la sala nova que obrirem a lApolo, el club Nitsa hi programar pop. Renovar-se Una de les seves dries s la de no repetir-se, no copiar: Fugir del que es posa de moda i comena a funcionar a la resta de llocs de la ciutat. Canviar, apostar per nous estils, avanar-se als altres decidint cap on anar. Les tendncies i les lnies de programaci sempre han estat buscades per nosaltres. Quan totes les discoteques ens copiaven, tornvem a canviar lestil de msica. Hem anat evolucionant amb lelectrnica: breakbeat, drumnbass, house... ha passat de tot per aqu, fins i tot intercalant estils, no dedicant cada setmana al mateix estil. El que sempre hem intentat s pensar qu li falta a la ciutat, i no mirar qu hi est funcionant per copiar-ho. Una de les coses bones s que evoluciona sol, no est mai tancat. Va arriscant amb noves tendncies. De vegades les apostes porten poc pblic, per acaben funcionant a la llarga. Les primeres vegades que DJ Krush i DJ Shadow van punxar al Nitsa, el pblic va xiular, perqu era una poca molt techno. Per les segents vegades el pblic ja els esperava. Pel que fa als grans noms, lactitud s similar: intentar ser els primers a tenir els discjqueis ms interessants del moment,

abans que es facin massa populars. Actualment, fins i tot sest arriscant ms que en altres poques, sense portar grans noms que podrien assegurar molt pblic. Els grans discjqueis davui sn els que ja van passar per aqu fa anys. Cada vegada ms Nitsa est apostant per buscar noms nous i descobrir nous valors. El model, lequip, la filosofia Des dun bon principi la relaci sha basat en la confiana i en la feina de Gaby Ruiz i Alberto Guijarro tot i que, amb el temps, tant a lApolo com a Nitsa, lequip sha ampliat, sempre amb gent provinent del mn de la msica. Durant molts anys he estat sol i ara som dues persones que treballem en la programaci i contractaci a lApolo. I per part de Nitsa en sn ms i tamb es dediquen a la programaci del Primavera Sound. La majoria dells sn discjqueis. El nostre concepte de club s el de programar msica. Nosaltres sempre hem tingut clar que venem msica i no venem copes. La gent que ve a lApolo ha de venir per la msica. Jo porto anys en aquest negoci i no tinc ni idea dhosteleria. Mai no penso a fer promocions amb les copes ni inventar nous cctels... penso en lartista que ve i en la sessi. De tota manera, treballar en msica no vol dir que no siguem una empresa i que renunciem a fer negoci. Una altra de les coses que diem des de Nitsa Apolo s que nosaltres no estem en el mn de la nit. Mai no hem tingut un professional en relacions pbliques. Noms pensem en el programa: som un club de msica, no una discoteca. El pblic, la moda i els nmeros Ara mateix s la millor poca del Nitsa, tant pel que fa nivell de pblic com a nivell artstic. Actualment un miler de persones omple cada divendres i cada dissabte el Nitsa Apolo. Es tracta dun pblic fidel, que coneix la programaci i que est obert a descobrir sons nous, propostes noves i a escoltar nous discjqueis. Quan vam comenar a programar aix es va posar molt de moda. Podies programar el que fos i la gent venia igualment. A nosaltres ens molestava que diguessin que la gent no nentenia i que no importava qui vingus a punxar. Per a poc a poc, amb el Snar i amb laparici de molts ms clubs, la gent va comenar a adquirir coneixements i a tenir criteri, aleshores ja thavies de preocupar per all que programaves. Durant
00 | 39

uns anys havies de portar el discjquei que ms gent arrossegava perqu si el tenia un altre club, et venia poca gent. Amb una trajectria de dotze anys, el club Nitsa ha vist com es tancaven i sobrien clubs, fins que la cosa sha anat estabilitzant. Lxit de pblic, una constant al llarg de la seva histria, fa que els nmeros sempre hagin sortit. Tot i que lApolo demana estar invertint cada dos per tres. El problema de la sala s que s molt vella i constantment sest reformant i adaptant a noves normatives. Quan va entrar el Nitsa es va haver de renovar lequip de so perqu necessitava subgreus i tamb calia insonoritzar, canvis en el disseny de so per les reformes... una bona part dels ingressos es reinverteixen. La ciutat de Barcelona El Nitsa s el club de msica electrnica amb programaci ms antic dEuropa. El Fabric, a Londres, t tres anys i el The End, tamb a Londres, en t 6. El ms antic era el Tresor de Berlin i ja ha tancat. Tot i aix, Londres continua sent la ciutat on hi ha ms diversitat de clubs per estils, encara que molts sn petits. A nivell estatal no hi ha cap club amb la visi tan mplia de la msica electrnica i de ball com el Nitsa Apolo. Crec que no s comparable amb cap altre. Per grandria ens podem comparar amb el Fabric, de Londres, per aquest t tres sales i a cadascuna shi programa un estil diferent. Barcelona s un dels centres culturals i doci importants aquests darrers anys a Europa i, en concret, pel que fa a la msica electrnica s un dels punts ms actius, probablement grcies tamb al Nitsa. Crec que a Barcelona shan donat unes circumstncies ideals perqu un club com el Nitsa Apolo es consolidi, per al mateix temps sn unes circumstncies que el mateix club ha contribut a donar: que la gent del pop i el rock sinteresss per lelectrnica, el Snar, DJ Sideral, alguns festivals... tot suma. Tant artistes com clubs i festivals sn corresponsables que aquesta ciutat tingui una certa cultura electrnica. Hi ha molta gent de fora de Catalunya i dEspanya que coneix el Nitsa. Pel que fa a la competncia a Barcelona, mai no nhan estat pendents tot i que han vist com han sortit locals nous que han anat directes a competir amb el Nitsa, per no han aconseguit mai fer gaire mal.

RUTA 66 Un mn propi Descripci Revista musical mensual. Blanc i negre. Textos llargs, cos de lletra petit, austeritat en les illustracions. Lnia editorial unida al rock and roll i les seves formulacions ms clssiques. Vint anys dantiguitat. Direcci: Ignacio Juli (relaci amb collaboradors, redacci, lnia editorial) i Jaime Gonzalo (redacci, lnia editorial, editatge dels textos) Collaboradors: Al voltant de vint. Tamb es poden acceptar collaboracions espordiques de particulars que escriuen sobre alguna cosa que els hagi cridat latenci. Equip: Dues persones, una encarregada de maquetaci i disseny i una altra de publicitat. Tirada declarada: Uns 14.000 exemplars. Vendes declarades: Entre 6.000 i 7.000 exemplars. La publicitat no sufraga la revista, simplement ajuda en el seu manteniment en un percentatge no gaire important (al voltant dun 20%). Ara que la msica s gratis, el que mola s saber de msica. s la frase dun amic dIgnacio Juli que aquest fa seva. Ruta 66 s una revista especial. No noms perqu encara apella als significats clssics de les jupes de cuiro, sin perqu sempre ha volgut esquivar lestructura empresarial convencional. Una de les condicions que ens vam imposar va ser la de no demanar mai un crdit, aix com no tenir una redacci fsica i obligar-nos a treballar cadasc des de casa seva. Jo crec que aquestes han estat les causes que ajuden a entendre perqu encara continuem junts i editant la revista desprs de 20 anys. La revista va nixer amb els diners que Jaime i Ignacio van rebre del Fons de Garantia Salarial quan van sortir de Rock Spezial, revista que es convertiria en Rock de Lux. A ms a ms de la seva passi pel rock and roll, tots dos van entendre la creaci de Ruta 66 com una possibilitat dautogesti per a dos periodistes musicals que havien fet el seu aprenentatge a la premsa especialitzada i marginal durant la segona meitat dels 70 Vibraciones, Disco-Express, Star i que shavien cremat per la pressi publicitria i lesclavitud de les modes projectades des de Londres o Los Angeles 1. La inicia00 | 41

tiva de muntar la revista es va fer amb una idea molt clara: si en tres mesos no funcionava tots dos es dedicarien a fer qualsevol altra cosa. Ja fa 20 anys Hi ha revistes que segueixen les coses que passen i evolucionen amb el temps. Sn revistes que atenen la generaci de cada dcada, una sortida perfectament legtima. Nosaltres hem optat per la via contrria: ens hem construt el nostre propi mn i el seguim amb les seves prpies regles Hem aconseguit superar lenquistament en una actitud perqu som lactitud en ella mateixa. La gent ja anomena ruter un cert tipus de msica i de festivals. Som lactitud i lesttica de la jupa, del vinil abans que del compacte, dAzkena, un cnon ruter pel que fa a festivals, abans de Benicssim. Ruta t el glamour de la vella rebellia del rock formulada en termes clssics. Jo s que avui en dia aix de ser rebel s molt relatiu, que a la televisi tothom fuma porros i t una filla okupa. S que el rock no s rebellia, per per a molta gent, potser amb mirada de tnel, nosaltres representem aquesta mena de rebellia. Per aix destaquem els perdedors tant en la msica com en els temes parallels que tractem, com ara la literatura. Crec que la gent es compra revistes com Ruta per pertnyer a un club. Qui vol informaci es compra un diari. Comprar Ruta s un acte de fe. Jo crec que lesperit fundacional roman. Es tractava dexplicar que el rock no s noms msica aix explica la inclusi darticles de cinema, literatura, cmic i subcultures diverses sin una actitud davant la vida. 2 Jo s que el rock com a llenguatge est una mica acabat i caduc. Per totes les raons abans explicades ens hem perdut molts nous llenguatges, com ara lelectrnica i el hip hop. Aix t un avantatge: la fidelitat a una idea compartida amb els teus lectors. Tamb te un desavantatge, que pots perdret quelcom dinters. Nosaltres no entenem el hip hop, i ho dic tant com un orgull com acceptant una limitaci. En aquest moments de presumpta abundncia i confusi, el que resulta atractiu s manifestar una identitat i una actitud que mostra que no ens deixem enganyar per all que ens volen vendre. Els continguts segueixen una lnia tica i esttica que va a la contra. No crec que anar a la contra sigui bo en s mateix, per

afavoreix el fet de generar una identificaci entre la revista i els seus lectors. Lactitud de la revista sempre ha estat la mateixa: dir-li pa al pa i vi al vi. Mai hem regalat un compacte amb els exemplars, sempre hem mantingut la nostra fidelitat a lausteritat del blanc i negre. Sempre hem mantingut les mateixes vendes. En funci de la portada hi pot haver una oscillaci de 500 exemplars. El pblic de la nostra revista sha renovat completament. Ens continuen llegint joves de vint i tants anys. Sembla que al nostre pas comprar revistes musicals est lligat a certes poques de la vida. Quan arriba el matrimoni i les hipoteques es deixen els concerts i la msica. Vam tenir un moment dangoixa amb laparici de les revistes gratutes. Finalment hem vist que no ens afecten, que aquest tipus de revistes es llegeixen al metro i es llencen en sortir-ne. Els nostres lectors volen revistes per guardar, per colleccionar. La percepci de la msica per part de les noves generacions est variant. Estan estabornits per milers dimpulsos, estmuls i impactes sensorials continuats sense principi ni fi. Qui es baixa la musica dInternet es baixa quelcom impalpable i fragmentat en una bullabessa. Abans et compraves un disc que tenia un principi i un final, que era atribuble a alg. Ara la msica es un rum-rum de fons en el qual la personalitat de qui la fa t menys importncia. Sens dubte sortiran noves formes de percepci. El que durant molt anys va ser una reiterada acusaci, la de dogmatisme fonamentalista, sembla haver derivat cap a un cert consens, fins i tot entre els nostres detractors. Ara es reconeix que des del nostre individualisme vam fer una tasca necessria. 3 Lnia editorial? Satisfer les expectatives de milers daficionats amb les nostres flies i fbies. 4
1 , 2 , 3 i 4 Fragments dun article dIgnacio Juli publicat a Perifrica, revista para el anlisis de la cultura y el territorio. Nmero 2. Desembre de 2002. Servei de Publicacions de la Universitat de Cadis.

00 | 43

SNAR Criteri i indstria Festival de Msiques Avanades i Art Multimdia Directors: Enric Les Palau (programaci), Ricard Robles (gesti econmica), Sergi Caballero (imatge i producci tcnica) Personal Estable: durant la temporada baixa, 17 persones. Durant el festival, 40. Equip total per a la realitzaci del festival: unes 600 persones. Som ms amants de la msica que empresaris, per totes dues cares no es poden separar. El festival no s cap broma, si no tel prens com a empresari el somni dura una nit destiu. El Snar s una realitat tan palpable, consensuada i exitosa que s com una part ms de la famlia. I com la famlia, noms resulta valorada quan desapareix. Al marge de lloances puntuals, el Snar corre el perill de perdre latenci dels mitjans de comunicaci i de ladministraci perqu ja funciona, ja t la seva realitat consolidada i triomfa tant que fins i tot fa una mica de rbia. Tot i semblar un comentari trivial, lxit aclaparador de la seva existncia pot girar-se contra el mateix festival, no tant per la gesti que dels seus responsables, sin ms aviat per la consideraci que es tingui de lesdeveniment des de lexterior. Un dia de gener a les oficines del Snar shi respira una tranquillitat inslita, especialment si sest acostumat a fer preguntes als seus responsables quan el festival est en marxa. Fora de temporada, a Advanced Music, lempresa que gestiona el festival, hi treballen ben just 10 persones en un ambient de tranquillitat inslit. I s que de vegades pensem que els festivals noms existeixen quan desenvolupen les seves activitats pbliques. Reivindicacions La major part de les ajudes institucionals estan adreades a dues realitats: la de la gent que comena, a la qual sajuda de manera ms o menys misericordiosa i la de les grans empreses amb estructures molt desenvolupades. No tenim models dajut que estiguin formulats per ajudar empreses duna grandria mitjana i amb moltes especificitats, com s la nostra. Lespecificitat ms singular s que la nostra empresa t una punta de feina anual. Aix comporta una srie daspectes que mai no es consideren.
00 | 45

Quan ens adrecem a ladministraci no s tant per demanar subvencions, sin per reivindicar principalment que ladministraci sassegui amb el sector i pugui fer un diagnstic de la seva situaci. No es tracta de fer misericrdia, sin de tenir una idea clara de les necessitats del sector i planificar una intervenci meditada. En aquests moments, segons quina sigui ladministraci a la qual demanem ajuts resulta ms viable demanar un crdit al banc que justificar el total del pressupost del festival per rebre una subvenci de poc valor. El problema bsic que tenim davant ladministraci s que no perceben el sector de la msica com a tal. No hi ha cap mena de conscincia del fet que, a part daspectes culturals, el sector de la msica s un sector econmic. No tenim por a canvis poltics en cap administraci. Vist el que hem vist, no ens preocupen els canvis, ni a la Generalitat ni a lAjuntament. Model No imaginem el festival sense la dualitat entre nit i dia. La filosofia del festival s evitar models repetitius i la complicaci de buscar nous formats i nous continguts. No s una cosa que comercialment funcioni duna manera fcil, la frmula no s la dun festival i/o concert tradicional: un artista que ven molts discos, el programo aqu, ve a veurel molta gent i fi del misteri, perqu no hi ha misteri. Els continguts sn nous cada any en un percentatge molt elevat. Busquem coses noves, propostes que indiquin per on va el mercat i la creativitat dels artistes. s cert que els grans noms que portem de manera regular sn una costant, per no representen el gruix de la programaci. A ms, continuen agradant al pblic i no veiem perqu els hem devitar. A ms a ms, representen lequilibri pressupostari. No hi ha aspectes intocables en el model de festival que seguim des de fa uns anys 1, per seria absurd suprimir la nit del dissabte, que s quan la gent que treballa pot sortir. El dijous lhem reinventat. El que ms costa s trobar nous
1 Aquest model s definible en els segents termes. bviament, lorganitzaci del Snar no acceptaria una definici tan simple. Una nit daforaments no massius per presentar noves produccions: nit de dijous. Una nit encapalada per estrelles de lelectrnica ms o menys pop o rock: nit de divendres. Una nit de les estrelles del techno com a caps de cartell: nit de dissabte. Programaci dirna de propostes arriscades i de lentorn multimdia.

espais urbans per ampliar activitats dirnes sense perdre la vinculaci del festival al Raval. La finalitat del festival no s ms que aglutinar i presentar les propostes perqu el pblic en pugui tenir una opini. El que no hem volgut fer mai, i ho podrem haver fet, s organitzar tres Snar a Espanya. Per aquest no s el nostre model. Internacionalitzaci Si fssim tres Snar a Espanya amb el mateix format ens avorrirem, entrarem en un cicle de rutines i ens cremarem. Les coses ens porten per altres camins. Si no et mous per lestranger mai passa res. Si no ensenyes el que fas i no organitzes activitats no tarriben propostes singulars. Per exemple, el fet que Riuychi Sakamoto noms fes dos concerts al mn amb la Yellow Magic Orchestra i un dells fos al Snar es va produir perqu nosaltres van anar a Tokyo a muntar un acte. Hem anat al Brasil, a So Paulo, i hi vam organitzar un Snar molt semblant al de Barcelona. No noms ens va servir per expandir la marca, sin tamb per veure qu s cou al Brasil, com son, quines propostes tenen ms enll de Vinicious. En aquesta lnea de pensament hem acceptat portar la programaci electrnica dun festival, Sziget Festival, que es fa a lagost a Budapest. El que fan s tancar una illa del Danubi i organitzar-hi un dels esdeveniments ms concorreguts dEuropa. No hem acceptat aquesta feina per diners sin per descobrir noves propostes i al lloc on es fan. En tots aquets plans dexportaci del Snar i daprenentatge i apropament a altres realitats, el festival de Barcelona s central. Tot acaba passant pel Snar, que s lepicentre. Ara ens en anem a Buenos Aires a fer un dia de programaci com a Snar. Per qu no podem intentar ser un referent a lAmrica Llatina? Pblic for al Snar Al comenament pensvem que el Snar havia de ser profits i til per a la indstria i el professional. A partir del tercer o quart any vam veure que es podia treballar amb el pblic estranger si treballvem b. Ledici de la Marbella va marcar un punt dinflexi i vam comprovar que necessitvem vendre el festival a fora. Pel que fa a la difusi externa del Snar, tenem dues opcions. La primera era la tradicional: posar publicitat a les
00 | 47

revistes adequades. La segona era aconseguir rellevncia treballant amb lders dopini i revistes que ens han permet guanyar una solvncia que ara ens avala. s un sistema molt ms lent per dna bons resultats i s molt ms econmic que la publicitat. Aquest any ja hem venut ms entrades a Anglaterra que a la resta dEspanya sense comptar Barcelona i lrea metropolitana. La BBC noms treballa en un festival fora de la Gran Bretanya i s el Snar. Per a ells el nostre festival s un camp dobservaci dels panorames musicals als quals no arriben. Venen i enregistren coses que ning ms enregistra i desprs van donant sortida a tot aquest material segurs doferir una mplia panormica del que est passant al mn de lelectrnica i les msiques avanades. Radio One troba concentrat en un sol festival tot un producte al qual duna altra manera hauria darribar per vies ms complexes i costoses. s veritat que als anglesos no els pots explicar res de la seva msica. Per tamb s veritat que molts clubbers anglesos han descobert Super Colllider i Christian Vogel al Snar. De fet, si no ho fan ells ho fa el DJ Magazine i explica que ho ha descobert al Snar.

EL TALLER DE MSICS La fora de la multiculturalitat La formaci msical i la riquesa musical de la ciutat Lescena de jazz a Barcelona passa per un gran moment. Dis posem duna activitat concertstica diria que si b podria crixer i millorar s la ms important de tot lestat (ja la voldria, ara per ara, Madrid, per exemple) i tamb dun pblic que diriament sinteressa per aquesta msica. I s aix perqu segurament als escenaris de Barcelona sofereix molt bon jazz, a crrec de figures darreu del mn per sobretot a crrec dels msics que viuen a la ciutat, temporalment o definitivament. Hi ha molts bons msics de jazz a Barcelona. Desprs de molts anys en qu lnica referncia era Tete Montoliu, una gran estrella del panorama internacional, ara no disposem dun astre daquesta magnitud per vivim enmig duna gran galxia de msics que no para de crixer, plena destrelles que brillen cada dia ms. Aquesta galxia est formada per gaireb tres generacions de msics que, a ms a ms, sinterrelacionen. Una primera generaci prcticament autodidacta en va formar una segona que va completar els seus estudis a fora i una tercera segurament ara ja no tindr cap necessitat de marxar a fora per formar-se. Marxar pot tenir moltes altres utilitats. Sens dubte, una de les raons determinants per no lnica que explica aquesta bona salut del jazz barcelon s que a la capital catalana hi ha moltes ofertes de formaci musical moderna, algunes de les quals acumulen feina des de ja fa anys malgrat que la formaci en lanomenada msica clssica sempre ha disposat de moltes ms oportunitats a Barcelona i a gaireb qualsevol poblaci catalana. Ara fins i tot lEscola Superior de Msica de Catalunya fa ensenyament de jazz! Una riqussima, quantitativament i qualitativament, escena jazzstica a Barcelona i una forta presncia, en els mateixos termes, descoles de msica, diguem-li, moderna, augura doncs que el present tindr prolongaci en el futur. No ha estat sempre aix. El 1979 tots els centres oficials (i pblics) densenyament musical sn conservatoris que noms contemplen programes pedaggics exclusivament vinculats a la msica de tradici clssica, obviant prcticament tota la msica del segle XX, tota la msica popular.
00 | 49

En aquest context, utilitzant els espais dun petita distribudora de llibres Epicuro, que va distribuir, entre altres, El libro rojo de los escolares i de la m dun Llus Cabrera que ja havia estat activista a Nou Barris, neix el Taller de Msics al Barri Xino, entre tres carrers amb problemes de marginalitat i exclusi social. Desprs duna primera fase molt dinmica, la consolidaci del projecte pedaggic arriba grcies al contrabaixista portugus Z Eduardo lany 1984 i amb la implementaci dun mtode sistematitzat que si sadapta encara s vigent avui en dia. Aquest mtode pedaggic utilitza el jazz com a base, com a llenguatge amb el qual o des del qual es poden expressar moltes cultures i esttiques musicals. El Taller de Msics s una escola de msica moderna i un focus de promoci i difusi daquestes msiques i ja des del principi, de manera especial, del flamenc. Un espai pel qual han passat, duna manera o duna altra, ms o menys directa, ms o menys intensa, com a alumnes o com a professors, la prctica totalitat dels msics que han estat establerts a Barcelona. Podem trobar altres exemples, per segurament no sn tant pioners ni tant determinants en la consolidaci i creixement dels collectiu de msics populars de Barcelona i, per tant, de la seva capacitat creadora. Intervenci integral El nucli dur del projecte del Taller s, des del principi, lescola. Actualment estem parlant de gaireb un miler dalumnes i setanta professors i professores amb un sistema pedaggic de creaci prpia i reconegut pel Departament dEnsenyament de la Generalitat i amb capacitat per atorgar titulaci superior: un diploma universitari en collaboraci amb la Universitat Politcnica de Catalunya. Per aquesta no s lnica activitat. Al Taller es produeix i es fa management. Miguel Poveda i Duquende poden ser dos dels exemples de ms renom, per sn ms de 150 els concerts que gestiona el Taller. En aquest apartat destaca, molt per sobre del jazz, el flamenc. Valdr la pena pensar en raons que ajudin a entendre-ho. Es gestiona un club, el Jazz S, amb activitat diria i diversificada (flamenc, llat, jazz...) i un segell discogrfic, la Collecci del Taller. Es mantenen dues orquestres de jazz, lOriginal Jazz Orquestra i la Jove Big Band del Taller de Msics, i la

companyia de dansa flamenca Somorrostro. s, per tant, un projecte integral que genera mltiples sinergies que han jugat a favor del seu creixement. El alumnes dahir sn professors avui, desprs dhaver-se obert cam professionalment al Jazz S Club i possiblement la seva carrera discogrfica es pot iniciar a la collecci del Taller acompanyats per altres alumnes i professors. Tota aquesta activitat tamb est gestionada per una organitzaci comuna que comparteix i optimitza recursos, una trentena de persones. El finanament propi del conjunt de lactivitat arriba al 70% (matrcules dels alumnes, rendiment del management artstic i del segell discogrfic i explotaci del Jazz S Club que tamb funciona com a bar i restaurant). El 30% restant laporta ladministraci pblica, laportaci principal s de lInstitut dIndstries Culturals de Catalunya (ICIC) de la Generalitat i en menor mesura hi ha les aportacions de lInstitut de Cultura de Barcelona (ICUB), la Diputaci de Barcelona i lInstituto Nacional para la Artes Escnicas y la Msica (INAEM) del Ministeri de Cultura. Tamb rep la collaboraci puntual en projectes concrets de la Fundaci Autor i de Iberautor de la SGAE i de la AIE. Flamenc i jazz Si b i sobretot des de la implicaci de Z Eduardo el jazz s el llenguatge en qu est immers el model pedaggic del Taller, el flamenc sempre ha estat present tant a lescola com en la producci del Taller. Per si en alguna de les activitats del Taller el flamenc ha tingut una rellevncia especial, aquesta ha estat, tal com hem dit, la producci. En lopini de Llus Cabrera, ha estat aix simplement perqu el flamenc ha perms el desenvolupament duna activitat comercial sostenible molt ms rendible que el jazz. Duna banda, el flamenc constitueix una aportaci diferenciadora i identitria de cara al mercat exterior, un llenguatge propi que el fa ms interessant i ms exportable. De laltra, a nivell intern el jazz ha perdut amb els anys el que podria haver estat un mercat sostenible per la intervenci nefasta de dos factors, els mnagers de zona i la possibilitat duna interlocuci directa amb els msics. La suma daquests dos factors ha impossibilitat la creaci i consolidaci dun mnim teixit industrial dedicat al jazz. Aix, lactivitat de management de jazz per existir realment ha de sobreviure proporcionant
00 | 51

msica de fons o dacompanyament daltres actes no musicals, mentre que el flamenc permet la inversi i la rendibilitat amb els concerts i els discos. s linici dun cercle vicis que amenaa relegar ms i ms el jazz a les minories i lelitisme (una paradoxa tenint en compte els seus orgens i voluntats populars). Des del barri... El Taller neix de manera natural, que no vol dir planificada, en un triangle abocat a la ruptura social a linici de les democrcies locals. Des daquest punt, com un agent del barri ms, s un protagonista actiu de la seva transformaci fins a la realitat que avui coneixem. No noms s una escola que va acabar ocupant, amb el creixement, nombrosos locals de la zona, sin que ha exercit de dinamitzador del barri, dinterlocutor amb lajuntament i de defensor dels seus interessos i dels del venat enfront dels interessos especulatius. Pacincia i dileg, complicitat amb lentorn ms immediat, coneixedors i segurs de la seva incidncia i capacitat de pressi als mitjans de comunicaci i a les administracions cada vegada ms importants. ... a la globalitzaci El Taller est inequvocament lligat al seu entorn i des del seu entorn fsic i multicultural es vol projectar internacionalment. s un projecte amb unes arrels clares i fondes en un medi fsic per tamb amb vocaci internacionalista. Ja des dels inicis, quan lescola encara no era un projecte consolidat, el Taller sobre i mira cap a lexterior organitzant els Seminaris Internacionals de Jazz, provocant la interrelaci de msics locals i forans i donant lloc a projectes compartits entre diferents msics i tendncies. Per tant o ms que la internacionalitzaci, si alguna cosa defineix la relaci del taller amb el seu context, s la multiculturalitat. La multiculturalitat s intrnseca al Taller. Des del grup de persones que inicien i continuen el projecte del Taller fins a les msiques i llenguatges que sutilitzen a les aules. Des de les promscues barreges que permet el llit del jazz per a cultures dorgens molt diversos fins als professor i alumnes darreu del mn (un 20% dels alumnes sn estrangers). Tot en un barri, el Raval, que s lexemple barcelon de multicultura-

litat i mestissatge en una mostra ms de la seva integraci i permeabilitat al paisatge ms immediat. En resum, un projecte integral de formaci, producci i difusi de msica moderna i multicultural que neix i creix sobre el pilar duna escola pionera i de referncia a la ciutat i fora daquesta, que sintegra en un barri difcil i esdev un dels agents ms actius per a la seva millora. Un espai que ha estat determinant en la consolidaci professional de generacions de msics, tant per formar-los com per oferir-los les primeres sortides professionals, ja sigui com a professors o com a intrprets.

00 | 53

VESC Management apassionat Vesc s avui una empresa que es dedica, bsicament, a les produccions i els espectacles culturals. Tamb treballa en els mbits de la pedagogia, la comunicaci, laudiovisual, etc. per lactivitat que mant i fa crixer aquesta entitat nascuda i amb domicili a Terrassa s el management dartistes de msica folk, can, msica del mn i altres msiques. En poc temps Vesc sha convertit en un referent dins del circuit catal de les anomenades msiques darrel grcies a lactitud, el carcter i la seva lnia clara, lentusiasme per aprendre, el neguit per millorar les condicions de treball dels msics, la passi per la msica i la capacitat per establir les millors relacions personals amb els artistes. Es trenquen el cap pensant com sha dinventar la manera de treballar les noves msiques i la seva gran preocupaci s la manca de pblic, que probablement s la que provoca que encara no shagi demostrat lexistncia duna indstria musical catalana. La definici de mnagers de msica tradicional els queda petita i s poc adequada, tenint en compte la diversitat destils musicals amb qu actualment treballen. El seu fundador, coordinador i administrador, Llus Puig, ho deixa clar: Hem traspassat molts lmits, treballem amb Relk, Toni Xucl i Manel Camp. La cosa no queda aqu, ja que tamb s dels que no es conforma amb els circuits que li pertoquen: Matreu trencar i fer-los actuar en espais on fins aleshores no ho havien fet. Nous espais, nous usos, noves maneres, nous horaris... sn algunes de les idees principals duna empresa que defensa la tranquillitat, lhonestedat, leficincia i la normalitat com a valors en ala per oferir als seus clients. Orgens Vesc no va nixer per fer management. La seva intenci era dedicar-se a desenvolupar activitats i produccions culturals variades: projectes educatius, exposicions, tallers divulgatius a museus, etc. Aix ho engega el mateix Puig associant-se amb empreses que ha conegut en els darrers anys i en les quals confia per poder oferir un experincia mplia i diversa en el sector cultural. Per, tot i no ser el seu objectiu, el management apareix a la seva vida. En aquest primer any de treball de Vesc hi ha una srie de circumstncies que em porten a dedicar-me al management.
00 | 55

Duna banda, una companyia de dansa que conec decideix professionalitzar-se i, per amistat personal, intento ajudar-los. I de laltra, arriba una maqueta dun artista que em fa allucinar i decideixo conixer-lo per fer coses junts. Aquest artista s Miquel Gil. La maqueta arriba de les mans de Jordi de Ramon, exmnager de Maria del Mar Bonet, a qui li costa creure que no trobi recolzament. Em diu que aix no ho vol ning. Aix doncs, amb un projecte definit en lentorn de la producci cultural, Vesc es troba amb un projecte de dansa professional i un projecte musical en qu creu. Em veig obligat a orientar Vesc al management. Sense experincia, de manera amateur i sense saber ben b qu estava fent. Organic, el treball ja enregistrat de Miquel Gil, shavia presentat a totes les discogrfiques de Catalunya i no havia obtingut cap resposta positiva. Des de la meva profunda ignorncia intento imaginar-me com ho haurem de fer per produir tant el disc com el directe. Amb totes les complicacions que representa que ell visqui a Valncia i jo a Terrassa. El moment decisiu Poques vegades hi ha un exemple tan clar i tan contundent que serveixi per illustrar qu s una decisi encertada, una decisi que amb lnica garantia de la confiana cega en un projecte canvia el rumb duna empresa que acaba de nixer i redefineix lhoritz professional de Llus Puig i els seus collaboradors. Escoltar la maqueta de Miquel Gil em va canviar la vida. Sense Miquel Gil no hauria existit Vesc com a agncia de management. Sembla que, a ms, la relaci iniciada entre msic i mnager ha servit de paradigma dintre de Vesc. Per davant del criteri artstic hi ha la connexi humana. Hi ha dhaver sintonia. Filosofia No som una agncia de contractaci de bolos i ja est. Cal estar molt convenut dun projecte perqu et doni forces per ser un corredor de fons. La variable sort, si la qualitat hi s i lartista i el productor tenen clar que no hi ha sprints, no s tan important. Frases com aquestes sn fruit de lexperincia danar coneixent una professi i de la voluntat de definir el carcter que es vol imprimir a un projecte empresarial vinculat a la cultura. s per aix que quan Vesc es reorienta cap al management, els seus referents sn Batall i PTW Music, dues agncies catalanes que tamb han sabut entendre i preveure el desenvolupa-

ment de les msiques tradicionals i darrel sense buscar etiquetes ni caselles, amb visions obertes i sense prejudicis. De tota manera, actualment Vesc s una agncia prou singular: Nosaltres ens hem preocupat per treballar amb coses daqu, per intentar al final que surtin fora, quan lhabitual, fins ara, ha estat el contrari, portar artistes de fora aqu. Vesc ha aconseguit imprimir una lnia estilstica identificativa per gens excloent. Amb el temps ha passat de portar poques coses i dedicar-se gaireb exclusivament a Miquel Gil, a treballar amb desenes dartistes. De vegades ens critiquen perqu sn molts, tot i que no amb tots tenim la mateixa dedicaci. Amb els grups que hi ha ms implicaci ens involucrem en tot el procs. Des de la idea inicial fins a la tria de temes, el carcter de la producci, el disseny, aconseguir diners, distribuci, promoci A ms, els caixets daquest moment sn molt baixos. Nhem dintentar gestionar molts, perqu el benefici s petit. Necessitem treballar amb molts artistes per poder tenir bastants bolos. Actualment el 85% de la facturaci de Vesc prov del management. Fa quatre anys era del 2%. Models dagncia El fet dhaver estat durant 18 anys en el mn del folk com a msic (tot i que era una afici) lha ajudat a entendre la visi i la preocupaci del msic i, sobretot, ja sabia que en aquest mn tot es mou amb pressupostos molt baixos. Aix ha fet que hagi hagut dinventar frmules i maneres diferents de les que coneixia: No perqu jo en sabs i elabors un model propi. Sobre la marxa, hem intentat anar reflexionant cada sis mesos i un any, per veure on anem. Vesc no t un model centralitzat on tot ha de passar per las mans duna persona i on si no hi s aquesta persona no es pot avanar. Estem molt ben preparats quant a eines i informaci per resoldre qualsevol tema. Tots estem arremangats i podem respondre a qualsevol problema sobre qualsevol artista. Hi ha una part de la gesti que tots els que treballem aqu podem fer. Ens hem (i ens han) especialitzat en can i msica del mn. I s positiu perqu fidelitza els seguidors dun estil. No volem abandonar aquesta especialitzaci, el que s que volem s arribar a tenir un paquet global en la producci i leditorial de msica. El creixement o la diversificaci ens vindr per aqu, per la feina editorial. I aquests nous territoris per explorar sn fruit de la revisi i la reflexi constant. Gaireb cada
00 | 57

semestre hi ha una reflexi bastant a fons sobre qu fem i on anem. Tot lequip est molt implicat. Tots comptem amb el recolzament dels altres. Relacions. Equip i artistes He tingut la sort de trobar la gent que he trobat. No hi ha secretries. Som quatre que generem feina i ens la gestionem. Ms que uns coneixements calen actituds, al final hem dentendre de micrfons. Has de ser capa de tirar cables i fer reunions per negociar. El mono i la corbata. O tens ganes de fer-ho i tespaviles o el dia a dia no tel soluciona ning. I fora de lequip, un dels grans reptes ha estat aclarir-se i posar-se dacord amb els artistes. El que hem fet s demanar als artistes que acceptin el nostre procs de gesti. Era el ms difcil daconseguir i s el que fa la feina ms fcil i ms agradable. Aconseguir aplicar els mateixos criteris i dinmiques s terriblement prctic. Aquests criteris es modifiquen, milloren i evolucionen sovint grcies a les aportacions o necessitats dels artistes. Qualsevol canvi per millorar en la gesti dun grup lapliquem automticament a tots els altres. Aquesta sintonia es tradueix tamb a entendre el tipus dagncia que s Vesc, que compta amb molts artistes i no dedica els mateixos esforos a tots ells. Els que no estan contents sn els que es pensen que Vesc s una aixeta per buscar bolos. Lartista que noms pensa en la quantitat de bolos i la quantia deuros per bolo sequivoca molt perqu hi ha tota una feina molt ms complexa al darrere. Si un no s conscient dels factors i les complicitats que es requereixen, malament. Quant a les formes, hi ha un detall que distingeix Vesc de la gran majoria de les agncies de management: Segurament som lnica oficina de management que publica els seus caixets a la pgina web (nhi ha altres que envien documents amb els preus als clients). Ens va semblar que la gent havia de saber el preu que t un espectacle i que aquest preu s fruit de la suma de serveis i despeses, que no s arbitrari. Daquesta manera la gent sap qu val un espectacle i els intermediaris no poden encarir-lo innecessriament. Exclusiva s un dels grans conflictes dels mnagers i els grups. Garanteix lexclusiva la dedicaci plena i entusiasta del mnager envers la feina dun artista? Garanteix lexclusiva la fidelitat de lartista envers el seu mnager?

Quan vam comenar ni en parlvem, daquest tema. De fet, eren els artistes els que demanaven lexclusiva. Ara mateix crec que s el millor per a tothom. Si nosaltres coneixem la disponibilitat de lartista per actuar qualsevol dia de lany, cosa que no s fcil, s que ja gestionem lagenda daquell artista i podem respondre en deu segons qui ens demana una data. Lartista que t aquesta confiana amb Vesc, s qui demana lexclusiva. Amb els artistes que no shavia parlat daix ho hem anat fent, per no a travs de clusules ni dirimint quins tribunals aclariran el litigi, sin per la confiana real. Si un no est b a Vesc que marxi, cap problema. No en tots els casos cal un paper per formalitzar la relaci. Ells prefereixen tancar els tractes de paraula. Els contractes que tenim els hem fet quan els ha demanat una administraci per contractar un artista nostre. Els papers els hem anat generant en funci de les necessitats. La can El tema de la can est molt malament. Tenim els germans francesos i italians que fan que als seus pasos la can continu viva i sigui una part important de la seva realitat musical, i en aquest pas Sembla que en aquest pas la can no gaudeix de la popularitat que t en altres pasos europeus i a Vesc estan convenuts que la can tamb pot funcionar fora de Catalunya. La can i el folk de lrea catalanomediterrnia sn el nostre territori. De fet, defensen que aquest territori estilstic que els interessa tamb pot ser una destinaci per anar a actuar: el Pas Valenci, la Franja de Ponent, lAlguer... per tamb el Marroc. I, per qu no, Frana i Itlia. Qu hauria de millorar? El que voldrem s fer concerts promoguts per nosaltres mateixos en localitats de 10.000 persones i que hi vinguessin 200 persones per un preu de 10 euros. No sembla excessivament ambicis: Qu cal perqu passi aix?, pregunta Llus Puig, que de seguida es respon: Que hi hagi pblic. Jo no vull subvencions, jo vull pblic. Daquesta manera podrem fer que els nostres msics fossin treballadors. Fent de msic quinze dies a lany no tens professi. Tot el que no vagi destinat a fer crixer pblic... Falta pblic que compri entrades i que, de tant en tant, pugui comprar un disc. Com es podria generar aquest pblic? El quid s leducaci i
00 | 59

les poltiques transversals. Cultura musical, poltiques de pas, municipals. Quan ja shan fet totes les obres, lltima inversi pblica sn els auditoris de msica, perqu s el ms prescindible. Els mitjans tampoc no estan donant suport a la msica autctona. Lexemple de Veneuela s paradigmtic: surt una llei que diu que el 50% de la msica que es difon als mitjans ha de ser local. I es dispara tota la producci i la venda de discos. Si aix passs a Catalunya estarem davant de Tribunals Constitucionals. Anlisi actual Vesc voldria, com a projecte empresarial, poder generar beneficis per passar a ser promotors dels seus propis espectacles i que al final de lany quedessin diners per invertir en projectes nous. Es parla molt dindstria, per actualment tot saguanta grcies a les subvencions. El meu artista demana subvenci per creaci; desprs, la discogrfica del meu artista tamb la demana per ledici, la presentaci o b la promoci del disc; tos els festivals als quals accedeixo estan subvencionats. Tot el meu voltant est subvencionat, menys jo. Quan dic jo vull dir Vesc. Els mnagers que estem al darrere de tot el procs no tenim subvenci. Si no ha subvenci, no hi ha indstria: sensorra. Si Vesc pogus pagar els nostres sous i, a ms, generar beneficis per reinvertir en projectes, aleshores parlarem dindstria. Ara som empreses de serveis que gestionem el diner pblic que els poltics decideixen que es destinin a msica. Aquesta s la crua realitat. Som una empresa de serveis que gestionem un procs, des de la creaci fins a la posada en escena, del tot subvencionat. No podem dir que som una indstria. Bon moment Tot i aquesta realitat, el balan que fa Llus Puig s positiu i mant que hi ha motius per ser optimista i per aprofitar una oportunitat. El que ens fa falta s ampliar relacions amb els agents vens del nostre territori. Lentorn propi dun artista s on ms ha de treballar i el segon entorn proper ha de ser el segon lloc on ha dactuar ms. A Catalunya ja estem prou satisfets, ara volem que a Espanya, Frana i Itlia tinguem persones amb les quals puguem establir relacions i sinrgies per generar ms moviment. La Fira de Msica Tradicional de Manresa, amb el nou nom de Mediterrnia, sembla ser un termmetre significatiu.

Llus Puig en va viure el naixement quan treballava a ladministraci i ara veu que t un pes i un crdit que abans no tenia. Aleshores ning no em creia quan li deia que el seu artista podia treure profit de la fira, per venir a vendre productes de folk o msica del mn. No em creia cap artista. Ara estan rebent centenars de propostes. El pas ha canviat molt. Potser una empresa com s Vesc avui, fa quinze anys hauria tancat. Aix s perqu fa quinze anys la msica del mn no era tan popular ni tan acceptada. No existien tantes formacions que parteixen de tradicions culturals diverses, ni hi havia tants festivals ni mnagers com hi ha avui. Crec que ara s un bon moment per obrir les portes al nostre entorn ms immediat. La msica del mn ha crescut molt en els darrers anys i a Catalunya estem en un bon nivell. Hi ha bona qualitat i potser fa falta la producci escnica. Si els nostres msics fessin professi i hi hagus mnagers hi hauria ms produccions dalt nivell. El mal endmic de la professi s que el msic ha destar en moltes formacions al mateix temps. Ser msic s, en part, lart de saber combinar les agendes. Quan hi ha la carambola que tothom t la data lliure, hi ha msica. Una empresa com Vesc es pot mantenir sense gaires patiments econmics tot i que probablement si el seu responsable hagus encarregat un estudi de mercat en el seu moment, ms dun economista lhi hauria desaconsellat. Com que ens hi vam posar per ignorncia supina, no vam saber valorar la rendibilitat del negoci i aix va fer que fssim ms felios. Pel que fa a la msica en directe, Puig coincideix amb gran part dels seus collegues de professi: La msica en directe no deixar de funcionar, per molt que el disc sen ressenti. Falten mnagers Cada setmana arriben 20 peticions dartistes que volen que els representem i els mateixos artistes no tenen gaire clar quina figura busquen ni que representa cadascuna. Nosaltres fem el que podem en tot el procs. Quan hi ha tanta demanda, a tothom recomano el mateix. Cal que els artistes aconsegueixin enredar persones que simpliquin, que es creguin el seu projecte i que es posin a aprendre lofici del management. Jo no he fet res ms que intentar tenir sentit com. No som comercials formats en escoles de mrqueting. Cal creure en un projecte, tenir un criteri artstic i tenir clar que no tot el que s bo ven i funciona.
00 | 61

Al mn sax les figures del mnager personal, del productor i del booker (qui contracta actuacions, lagncia que ven) est molt definit. Molt poca gent entn que aquestes tres coses sn tasques diferents, que les pot fer una mateixa persona o tres diferents per que representen tres tipus de tracte diferents. Ni les mateixes institucions entenen que les tres figures tenen rols i caracterstiques diferents. Llus Puig defensa la personalitat del mnager apassionat per la msica. s a dir, que un individu que sense haver sortit de cap escola de mrqueting ni tenir cap postgrau en administraci dempreses s capa dapassionar-se per la msica i aplicar el sentit com a una opci de vida. En paraules seves: El que hem daconseguir s que hi hagi ms gent que sinteressi per aquest ofici, perqu s apassionant. El benefici personal de relacionar-te amb artistes, pblic, programadors s molt gran. s una opci de vida. Et relaciones amb gent que vol gaudir i fer gaudir els altres amb la msica i la cultura. Tots els oficis que estan al voltant de la msica no industrial, amb el valor de la cultura molt present, sn molt apassionats. Calen noves generacions de mnagers, que apostin per un nou ofici.

ZIENTOVOLANDO Lorganitzaci no pautada Javi Zarco s un dels responsables del fet que la paraula mests vulgui dir quelcom ms que una barreja de sangs. Des del punt de vista artstic, Zarco ha estat limpulsor de multitud de bandes que han fet de la fusi, lentrecreuament destils i una certa actitud definible per un cert to alternatiu, antisistema i reivindicatiu un dels trets estilstics musicals de la ciutat de Barcelona, tot i que no pas lnic. Amic de lorganitzaci no pautada, la seva oficina ha canviat de nom diverses vegades, ara es diu Diquela, ha donat feina a un important nombre de persones i ha llanat grups que en alguns casos han arribat a tenir molta repercussi. El ms fams de tots s Ojos de Brujo, paradigma de la Barcelona mestissa, per no cal oblidar Muchachito Bombo Infierno o Dusminguet, primera banda seriosa que Zarco va tenir sota la seva responsabilitat. Posats a determinar quines sn les armes ms significatives que Zarco ha fet servir per convertir-se en un dels mnagers ms coneguts de Barcelona, ciutat que, no ho hem doblidar, s un referent internacional, entre altres coses a causa dOjos de Brujo, resulta que els misteris no sn tants. Primer misteri: Zarco s de la Manxa. Arriba a Barcelona lany 1986 i, com s normal, t una mirada distanciada del que passa a la ciutat. Segon misteri: Zarco t arrels en el mn del teatre. Aquesta dedicaci li dna una perspectiva molt mplia del que s el mn de lespectacle. Zarco fa una mica de tot al teatre, tret de pujar a lescenari. Treballa amb la companyia Sarruga i durant cinc anys viatja per tota Europa Tercer misteri: Un cop deixa el teatre munta el Club Mestizo, un lloc de trobada per on van passant artistes que fan de la mescla una senyal distintiva. En un cert sentit noms va donar una plataforma expressiva a artistes que tenien alguna cosa a dir. Quart misteri: Per amistats comunes entra en contacte amb Dusminguet, grup pioner dels sons de fusi mestissa. Aquest s el seu primer grup seris, una veritable escola tant
00 | 63

per a ell com per als mateixos msics. Amb Dusminguet es forma i dna sortida a les seves idees sobre management mitjanant loficina Club Mestizo. Els aspectes fonamentals que Javi Zarco aplica al management es poden explicar noms amb algunes idees. Primera idea: Lautogesti. Davant duna indstria que noms comena a donar smptomes de crisi, sn els mateixos grups els que han de determinar les seves lnies dactuaci. Aix comporta tant decisions artstiques com econmiques o de planificaci general i fa que els grups decideixin ms enll de la composici musical. Segona idea: Lestranger. Per a una persona que arriba de fora, el mn no s el poble on sha nascut. Des del comenament amb Dusminguet el mercat natural del grup s lestranger. Fan una gira per Europa, enregistren al Marroc i mai no es queden satisfets amb el fet dactuar noms a Espanya. Com diu el mateix Javi: Sempre hem cregut ms oport actuar en un festival mal pagat a lestranger que en un ben pagat a Espanya. Tot i que s ms important encara mantenir la coherncia de la banda i escollir no tant en funci dun millor o pitjor pagament o per sortit fora o quedar-se a casa, sin en funci del que tingui sentit en la trajectria del grup. Tercera idea: La identitat. Els grups que Zarco agafa per treballar han de ser grups que tinguin un fet diferencial amb loferta daltres llocs. Sha de saber don sn, han de tenir un so personal i han de remetre a un espai geogrfic determinat. En un mn obert i global, la personalitat s clau. Quarta idea: Els circuits. Pot ser per casualitat, pot ser per intuci, Zarco va comenar a treballar des del comenament amb circuits de lanomenada msica del mn. Si el circuit de rock es fonamenta en les sales, el de msiques del mn ho fa en festivals. Es dna la circumstncia que aquests festivals shan trobat amb la necessitat de rejovenir el pblic, afegint a la seva programaci msiques no estrictament pures i tradicionals. Els grups amb perfil Dusminguet, Macaco banda amb la qual Zarco va treballar als seus inicis o Ojos de Brujo, sn perfectes per a aquesta tasca.

Cinquena idea: Letiqueta. Tot i que les etiquetes sn restrictives i congelen un grup en una part de la seva carrera i evoluci, Zarco mai va fer cap mal gest quan sentia la paraula mests. Raons? Zarco dixit: aquesta etiqueta em diferencia i em dna identitat. Sisena idea: La discogrfica. Si alg ha deditar un disc perqu no ho pot fer qui descobreix, impulsa i representa lartista? s cert que el format est en crisi, per s una eina que permet treballar els concerts. Daquesta manera, el servei que es dna a una banda abasta des de la promoci inicial fins a la venda final, evitant daquesta manera la xarxa dintermediaris. El segell, dimminent creaci, es dir Zientovolando i el seu catleg inicial el formen la Troba Kung-F, la Sinfnica de Gav, Electroputas i la Ultra Violeta Experince. En paraules de Javi: Pretn que lartista sigui propietari de la seva obra. Jo aconsegueixo el finanament i cobro per aix i lartista es conscient i coresponsable del cost, la inversi i la manera de recuperar-la, aix com de la manera de moure-la al mercat. Un cop recuperada la inversi i pagada la meva feina, no t sentit ser propietari si no la treballo, en el cas de deixar de fer-ho. Setena idea. Internet. Zarco veu la xarxa com a eina de promoci, venda i activitat general, mai com a un enemic. Vinculat a Zientovolando, Zarco crear Zientonline o Volandonline el nom encara no est decidit com a plataforma del segell a la xarxa. Zarco ho explica aix: el portal no pretn competir amb altres, per res millor que lartista i jo mateix per comunicar i vendre.

00 | 65

JOAN CORBERA El pblic Joan Corbera. 56 anys. Aficionat a la msica des que pot recordar-ho. Enginyer industrial superior de tcniques energtiques. A alguns dels concerts que tenen lloc a Barcelona no resulta estrany trobar una persona, normalment solitria, que supera en edat la mitjana dels assistents a lespectacle. Les seves canes evidencien una edat que normalment no est representada als concerts, on els joves conformen el gruix del pblic. Aquesta persona es diu Joan Corbera, una petita celebritat dintre el mn de la msica local i conegut per promotors, premsa, alguns msics i tota la resta de persones que formen el collectiu associat a la msica en directe. Lolfacte de Joan Corbera poques vegades falla, de manera que si s present a un concert, normalment aquest resulta interessant. La seva figura t tant de reconeixement que al cicle de concerts Caprichos de Apolo va ser invitat expressament, de manera que podia entrar gratutament a totes les actuacions en una mena de reconeixement de la importncia del pblic i de la curiositat. Joan s una exemple clar que el pop i el rock no han destar relacionats amb la joventut, una creena molt arrelada en un mercat jove com el nostre amb poca tradici de consum regular. De la mateixa manera que existeixen artistes madurs de pop i rock (Go Betweens, Costello, Young, etc.), poden existir aficionats de la mateixa edat. Aquesta aparent evidncia no est tan clara al nostre mercat, on el pblic deixa danar a concerts i de comprar discos a mesura que creixen les seves obligacions socials (fills, hipoteques, cotxe, segona residncia, etc.). Assistncia a concerts i estils Normalment vaig a uns 15 concerts mensuals. En termes generals assisteixo a concerts de rock i delectrnica pop. No magraden el reggae tot i que vaig veure el concert de Marley a Barcelona , el heavy ni el hip hop. Penso que els concerts de hip hop donen molt poc en relaci a all que pots trobar als discos. Oferta En general veig loferta una mica exagerada. Crec que sestan comenant a fer massa concerts, fins i tot hi ha dies que coincideixen dues propostes que poden interessar al mateix
00 | 67

pblic. No crec que la crisi de la indstria del disc estigui vinculada a aquest creixement de concerts, sin ms aviat que cada vegada hi han ms promotors que han de donar sortida a les seves propostes. Preu Trobo cars els concerts, especialment si, com s el meu cas, tens inters a veuren ms dun al mes. Les raons daquest encariment no les tinc clares, per la presncia de pblic estranger cada vegada ms notable i sobretot lentrada de leuro han disparat els preus. On informar-se, on comprar Normalment minformo amb premsa musical. Llegeixo regularment Rock de Lux (Juan Cervera magrada) i Ruta 66 (aqu magrada Ignacio Juli). Tamb resulta molt til el suplement Viernes dEl Peridico. Abans llegia Tentaciones, ara ja no minteressa la seva lnia juvenil. Fa anys llegia Disco Express i Vibraciones. Pel que fa a rdio noms es pot sentir Radio 3, tot i que de tant en tant escolto Josep Mart a Catalunya Cultura. Quant a botigues de discos, en tinc fonamentalment dues. Compro molt a Revlver, sobretot dintre dels calaixos dofertes i de segona m, on pots trobar discos molt interessants a bons preus. Tamb compro a Castell i alguna vegada a CD Drome. Sales, festivals i promotors preferits Com a sala magrada molt lacstica de Bikini, s una sala que sona molt b. Desprs de Bikini magraden molt Apolo i Razzmatazz. Fora del que podrem anomenar circuit de pop, magrada ms el Palau de la Msica Catalana que LAuditori, un lloc molt fred on hi ha massa distncia en relaci a lescenari. Quant a promotors, magrada gaireb tot el que porta La Iguana. Doctor Music t una personalitat menys marcada, de manera que no pots entrar a valorar el gruix de la seva programaci. Els festivals preferits sn el Primavera Sound i lAzkena. Normalment tamb vaig al de Benicssim i vaig anar al Doctor Music Festival (tant a Escalarre com a Astries i al Guti Festival que van fer a Madrid). Reivindicacions Ms soul i funk. Que la msica negra que arriba no sigui noms hip hop.

Grans concerts La primera vegada que va venir King Crimson a Granollers, Grateful Dead al Palau dEsports, el primer concert dSpringsteen a Barcelona als 80, Neil Young, Clash, Nick Cave a la sala 666 amb els Bad Seeds i el primer cop que va venir Ian Dury. Artistes que li agradaria veure Als Who de la bona poca, Led Zeppelin, Talking Heads, John Fogerty. Ancdotes A diferncia daltres persones de la mateixa edat que jo, a mi no mhan considerat el camell del concert i mai mhan volgut comprar drogues 1. El que s que ha fet el pblic s confondrem amb Mingus B. Formentor (crtic de La Vanguardia) o fins i tot amb un promotor de concerts.
1 Joan t un aspecte tan seris que abans que camell podria semblar un elegant policia fora de servei.

00 | 69