QUE ÉS LA MAÇONERlA ?

Una explicació de la Maçoneria des del punt de vista de "1'Ordre Mixta Internacional Le Droit Humain - El Dret Huma"

L'afany d'espiritualitat, entenent de formes molt diferents, es una de les caracteristiques del nostre temps. Es freqüent el redescobriment o ressorgiment de les antigues escoles de pensarnent, junt a la recerca de noves formes d'entendre i aplicar els ideals. Els problemes que es plantegen a la Humanitat tendeixen a ser semblants a l'arrel, encara que canvien els aspectes del voltant. Tot aixó s'ha de tenir en compte per abordar la qüestió del que és la Maçoneria.

Índex

1.- História de la Maçoneria. 2.- La dona a la Maçoneria. L'Ordre Maçònic Mixt Internacional "El Dret Huma". 3.- Els principis de la Maçoneria. 4.- La Maçoneria i les ideologies. 5.- La Maçoneria no es un grup de pressió. 6.- Els instruments de la Maçoneria. 7.- Conclusió.

1.- Historia de la Maçoneria
Anem a estendre'ns en l'aspecte historic de la Maçoneria, dons al fer-ho abordarem moltes qüestions que ens aclariran principis confusos, malentesos i ca1umnies, que són necessaries de clarificar per tal d'entendre el que som i el que pretenem. La qüestió de l'origen de la Macoçeria és un tant complexa, podent incloure varies respostes. Es donen uns orígens mítics o simbòlics tant en l'organització dels iniciats Egipcis, deis constructors del Temple de Salomó a Jerusalem, dels Misteris de Eleusis, etc.. D'aquesta forma l'ensenyament de les societats iniciàtiques de la antiguitat van preparar, configurar i transmetre en gran mesura l'ideal, el simbolisme i la fonna de treballar a la Maçoneria. Històricament les associacions de francmaçons (obrers lliures de la construcció) apareixen a les obres de les catedrals i monestirs medievals. El simbolisme del obrer lliure en un món dominat pel criteri feudal del vassallatge va ser més que el material, va simbolitzar el compromís que cada particip de l' obra acceptava mitjançant la reflexió personal. D'aquesta manera, entretant els iniciats eren conscients dels significat profund de les paraules i símbols, el món en el que es bellugaven acostumava a prendre solament amb l'aspecte extern de la qüestió. Per explicar millor aquesta diferencia ens servirem del exemple deis alquimistes: aquests afirmaven poder convertir el plom en or mitjançant una meravellosa pedra que deien posseir, la pedra filosofal. Mestres que la societat solia entendre aquesta pedra com quelcom real i màgic, els iniciats simbolitzaven amb ella la Saviesa, capç de transformar l'energia humana basica enforça constructiva, tant pel que fa el plànol espiritual coro en el material. Els francmaçons, convençuts de que l'obra material de la Catedral i la espiritual del perfeccionament huma solament era realitzable mitjançt individus lliures honrats i responsables, trametien a les seves reunions "iniciatiques" coneixements científics i filosófics, com es realitzaven a les societats iniciatiques de l'antiguitat. Es començava per la concepció de que 1'Urnivers es regia per lleis harmóniques i complementaries, lleis que poc a poc poden anar coneixen, i que d'aquest coneixement filosófic i material poden aplicar-se al ésser huma, part fonamental de l'Univers, a fi d'hannonitzar-ho i perfeccionar-ho. Juntament es donava la transmissió gradual del coneixement (els diferents graus maçònics), i l'aspecte de la solidaritat o ajut mutu entre tots ells. Sovint s'acusa a les corporacions de francmaçons medievals d'haver sigut merament institucions gremials de monopoli local del coneixement. Ja que no dubtem de que fos així en molts casos, tot i

que, quelcom obra humana esta subjecta a falles i a utilitzacions poc adequades, la norma general no va ser aquesta. Quan un francmaçó havia assolit el grau de Mestre, es a dir, capaç de crear per si mateix, circulava lliurament per totes les Lógies, instruint als aprenents i creant escola. Per aixó, els coneixements arquitectónics i simbólics van ser rapidament estessos -pels barems de l'epoca- per tota Europa. Aixó si, el coneixement era transmes només als iniciats. Partint de l'idea ja esmentada: per realitzar l'obra no era suficient la simple habilitat artistica o "científica", ja que s'havia d'unir al coneixement filosófic i el desenvolupament espiritual. No hi havia prou amb ser un bon picapedrer o vidrier, a més s'exigia ser l1iure, honmt i responsable. L'art de construir grans obres amb sentít filosófic va iniciar un decaIment progressiu, i en el segle XVIII resta amb prou feines el sentit filosófic i d'ajut mutu entre els francmçons. El 24 de juny de 1717 es reuneixen els maçons de Londres per celebrar el Solstici d'Estiu, i van constituir la primera Gran Lógia. Es tracta del fet que marca l'aparició de la Maçoneria Especulativa, la qual obra de construcció es simbólica, filosòfica i social, a diferencia de la Mçoneria Operativa, quina construcció era flsica. La transformació no va ser sobte, sinó gradual, i en ella van sobreviure rituals, símbols i tradicions de molt antic origen. La Maçoneria moderna entén al ésser huma i a la Humanitat ideals que ha de ser construrts, pedra a pedra, amb la mateixa 1libertat i honradesa, amb el mateix amor i respecte, com amb els que es construIa una catedral. La Gran Lógia de Londres es va convertir en focus creador d'innumerables Lògies en tot el món, que progressivament van crear les seves própies organitzacions nacionals (Grans Lógies o Grans Orients a cada pais), vinculades totes elles per fraternals lligams de solidaritat i reconeixemcnt rnutus. La major diferencia entre Obediencics (Organitzacions) es produeix a la segona meilat del segle XIX, al decidir el Gran Orient de França i progressivament, altres Obediencies Maçóniques, l'accep1ació d'agnóstics o ateus entre els seus membres, en contra del sistema anglosaxó, que admetia totes les creences però no l'absencia d'elles.. La raó d'aquesta difrréncia es el seu origen històric i social. Entretant a Gran Bretanya l'església anglicana va afavorir i promoure la Maçoneria, i la evolució política va ser gradual, en altres paisos d'Europa es produïa una pugna entre l'església oficial i la realitat social, i una evolució politica sovint traumática. D'aquesta diferencia de criteris va sorgir una Maçoneria de sistema anglosaxó, que s'anomenava a si mateixa regular i dificilment reconeixia a les altres. I una Maçoneria liberal. Malgrat tot, els maçons treballem en nom de la Maçoneria universal, ens esforcem en no plantejar enfrontaments i les nostres relacions són, en la majar part dels casos fratemals i de reconeixement mutu. La

Maçooneria no esta dividida: es com un arbre amb moltes branques, peró el tronc es al mateix i des de fa anys es persegueix el apropament del comú esperit maçónic. Pensem que seria tant petjudicial un enfrontament intem com un monolític aliè a les idees i practiques maçoniques.

2.- La dona a la Maçoneria. L'Ordre Maçonic Mixta Internacional Le Doit Humain - EI Dret Humà.
Les normes maçòniques tradicionals no permctien l'acces de la dona a la Maçoneria, dins del concepte de la seva època de contemplar a la dona con un ésser sense plena llibertat ni capacitat. Aquest es un exemple de com la Maçoneria es bellugava amb la História, com no podía ser menys, i de com els ideals trobaven nous desenvolupaments amb el pas de tems. En efecte. Poe a poc es va creant l'esmentada "Maçoneria Femenina d'Adopció", en la qual la dona es acceplada sola una especie de tutela d'homes i amb separació a les reunions. Per això va ser tant importmt i, por la seva època, progressista, què en 1892 la germana Maria Deraismes, fos iniciada en una lógia liberal de París.. I juntament amb el senador Georges Martin, varen crear l'Obediencia "Le Droit Humain" amb los plantejaments que segueixen sent fonamentals avui en dia: el seu caràcter mixt, es a dir, amb plena igualtat i fusió d'homes i dones; i el d'intemacionalitat, es a dir, que amb una estructura de federacions nacionals autónomes, totes elles s'integren en una comuna Organització Mundial, actualment pitSem en més de cinquanta països dels cinc continents. El "Dret Huma" s'integra a la Maçoneria Lliberal, manté relacions de reconeixement amb numeròsses Obediencies maçóniques de diversos palïsos. El reconeixement mutu significa que un maçó del Dret Huma té lliure accés en qualitat de visitant, a les reunions d'altres Obediencies, tractant-li com a un germa més.

3 Els principis de la Maçoneria.
La Maçoneria no es una religió, ni una secta, ja que no té dogmes, manca de cos doctrinal al que s'arribi a traves de la fe. La Maçoneria respecta totes les creences, i, en cas de la Lliberal, la abscéncia d'aquesres creences, sempre i que el maçó accepti el compromís de coneixer a sí mateix, desenvolupant les seves possibilitats en tots els sentits i en la forma de vulgui, i bolcar aquest coneixcment i aquesta millora en benefici de l'Univers, de la qual la Humanitat es part substancial. La Maç'oneria té tres únics principis: Llibertat, Igualtat i Fratemitat. La forma concreta d'entendre i aplicar aquest principis no està marcada, i cada maçó ha de buscar-la i realitzar-la personalment. Aquesta exigencia no es posa en practica mitjançant un examen o confessió d'un maçó a altres, sinó que es porta davant a la consciència de cadascú . Al profà se li exigeix, per entrar a la Maçoneria ser "lliure i de bones costums". Aquesta antiga fórmula deu ser entesa com un dret i deure al desenvolupar les pròpies condicions i idees -siguin les que siguin- i ser coherent amb un mateix desenvolupant aquestes condicions i idees de forma tal que milIorin aquella part de l'Univers que l'envolta, tot començant per sí mateix. No es tracta de graduar una moral determinada, sinó de cadascun. El maçó pot, evidentment, acceptar uns principis moraIs establerts, però, com ser lliure. honrat i responsable, deu tenir fonaments en la seva pròpia consciencia d'aquests principis, i mai no acceptar-los per rutina o pressió social. En Maçoneria no es deuen jutjar les opinions, que són lliures, sinó les aptituds: aquestes deuen ser obertes, amb carència -dintre del possible- de perjudicis, fruït d'una reflexió i una intuïció propies. S'ha d'abordar la vida buscant el que uneix i no el que separa, i saber manifestar les diferencies amb sinceritat per amb un rnateix i respecte als altres. Aixó no significa que el maçó no defensi les seves idees i creences, ja què en aquest cas no seria coherent amb sí mateix, sinó que aquesta defensa deu ser realitzada de forma oberta, tolerant i fraternal, fugint de la concepció de ser l'únic portador la de Veritat Absoluta. Cerquem el progrés de l 'Univers i el progrés de la Humanitat inserida en ell, i anomenem al progrés Llum, entenent no nornés el sentit material -important i present en les nostres preocupacions- sinó també en el sentit espiritual. moral i filosòfic. A Maçoneria no se li rendeix culte ni a un Déu ni, molt menys. al diable, tal com s'ha acusat en nombroses ocasions. Un maçó pot, d'acord amb les seves idees, rendir culte als principis religiosos

en que cregui, o declarar-se agnòstic o no creient. En aquest sentit, la antiga fómula maconica de '''Gran Arquitecte de l'Univers" no deu ser entes necessanament com un Déu personalitzat -fins i tot, que cadascun està legitimat per pensar-ho així en consciencia- sinó que simbolitza l'Energia, l'Harmonia, la Força de la Vida o l'Origen de l' Univers que desitgi.

4 La Maçoneria i les ideologies.
Com veiern, a Maçoneria no hi ha lloc per dogmes, s' esta obert a totes les actituds respectuoses amb les formes de pensar alienes. A Maçoneria existeix una antiga rormula que propugna no tractar de politica o religió, excepte per esclarir als demés. Això significa que la Maçonería es apartidista i que enella no es poden donar “consignes", no es poden tractar "d'imposar" idees, sinó "exposar-les", Seria un error considerar que la Maconeria es una organització en les que unes conclusions majoritàries obliguin a actuar sociat i políticament a tots. i molt menys. en la directriu d'una autoritat que imposi un camí a seguir. Aquesta forma d' actuar seria antimaçónica . No obstant. la nostra historia i el nostre nón estan plens de reaJitzacions inspirats en la maçoneria. D'aquí dedueixen els critics de la nostra organització el pes polític i el seu paper com a font de directrius concretes. El que ha passat i passa es que els hornes i dones que treballen amb els ideals de Llibertat, Igualtat i Fratemitat, porten, cadascun de forma lliure i individual, aquestes aptituds i principis al seu món familiar, social, polltic, laboral, etc. Ho fan en la fonna en que voluntariament desitgin, i amb els aspectes concrets que en consciència decideixin. Si, per exemple, la fratemitat universal es un principi maçònic , no sera estrany que la majoria de mçons s'hagin trobat a primera fila de la constitució d'organismes intemacionals, de la unitat europea, etc. El maçó es un ésser compromès, la majoría de vegades, en un projecte polític, social, intel-lectual, filosòfic. Etc., perquè: deu ser un ésser conscient i responsable al que no li deixin indiferent els altres. La Maçoneria no es anticristiana, ja què moltes esglésies d'aquesta religió la donen suport, pertanyent els seus bisbes i pastors a ella. de forma oberta. Tampoc podem dir que la Maçoneria sigui anticatòlica, ja que en el seu sí, es respecten tates les creences. El que si ha passat històricament es l'enfrontament de l'Església Catòlica amb la Maçoneria . La major virulencia va esdevenir en el segle XIX, quan els diferents estats italians s'unifiquen en un, i el Papa veu amenaçada la seva posició com a Rei de Roma; en aqnest moment la Santa Seu reacciona amb duresa davant totes les corrents que, directa o indirectament. propugnen els ideals sota els que s'unifica Italia: Estat Lliberal, societats patriòtiques, -carbonaris, anillers .. . -, lliurapensament, etc. Una de les condemnes més dures contra la Maçoneria, la acusa de pretendre la separació de I'Església de I'Estat -que defensarà el Concili Vaticà II al segle XX-. Les calumnies a la Maçoneria va ser conscientment alimentades amb les obres de l'estafador Leo Taxil (que va acabar reconeixent públicament la seva impostura), en les que es parlava des d' aparicions demoniaques, fíns a

banquets en els que es devoraven nens. Qualsevol catòlic pot, des del pnnt de vista de la Maçoneria. ingressar en ella. A tot se Ji exigeix el mateix: tolerancia, fraternitat, evolució i desenvolupament continu de sí mateix en benefici propi i de la Humanitat. Del dit fins ara, no pódem deduir que la Maçoneria pretengui una voha enrera, a doctrines elaborades en el segle XVIII. El gran valor de la Maçoneria radica en que cada maçó, cada generació de maçons. reelabori la contínua i progressiva aplicació dels principis de Llibertat, Igualtat i Fraternitat, que no signifiquen el mateix en el segle XVIll que en el XX. Res del que és humà ens és aliè, res del que és Univers ens és aliè, per estar el ésser huma irnmers en aquest Univers com a part conscient i valuosa del mateix, capaç de comprendre i ajudar a mantenir l' harmonia del conjunt. No sóm retrògrads quan tractem de mantenir i estudiar els arrels de la nostra tradició, ja que no podem pretendre ni entendre el present ni construir el futur ignorant els orígens. En resum, el Temple que pretenem construir esta sempre inacabat, i cada generació de maçons aporta una pedra més a l'obra comuna, adequada a la seva època i al seu marc geogràfic .

5 La Maçoneria no es un grup de pressió.
Ja hem vist, que en Maçoneria no·es donen consignes polítiques ni ideològiques, sinó que cadascun exposa el seu parer i les seves reflexions davant d'un problema, sense haver una postura obligatòria per tots. La Maçoneria no pretén substituir a altres grups (partits polítics. sindicats, associacions de tots tipus), que tenen la seva tasca i entenem com a necessàries per la vida col·lectiva i participativa. En cap cas, es produeix una antítesis, sent plenament complementàrles unes amb altres. Si de cas, acostumen a ser ben enriquidores pe1 maçó el poder aportar visions més globals, o aspectes diferents en una qüestió, al portar endavant el seu paper en els partits, sindicats o associacions. Un altre punt que hem d'aclarir, es la qüestió vessada sobre nosaltres d'ostentar un poder secret mitjançant el mutu ajut entre maçons. En primer lloe, convé assenyalar que el deure de tot maçó es prestar ajut i solidaritat a tots els altres, i no només als altres maçons. Si amb aquests els uneix un especial vincle de fratemitat, que dóna el treballar en el mateix sentit i amb els mateixos objectius, aquest vincle deu tenir un límit en el sentit de justicia i equitat. Per tant, dependrà del sentit de justicia, i aquest a de ser molt alt en qui s'anomena maçó. Una altre qüestió ha' de ser aclarida, i es que ningú esta obligat en Maçoneria a donar ajut si amb allò es priva del que és necessari per si mateix i la seva familia. Recordem que ningú pot donar si prèviament no té, tant en el sentit espiritual com en el material. La Maçoneria no es elitista. Entre nosaltres es troben persones de diferents procedències, nivells, formació i professió. Partim de la base de la radical igualtat de tots els éssers, de les seves múltiples varietats que són enriquidores i equilibrants. L 'etitisme social esta proscrit en Maçoneria. i això es mostra inclòs a nivell simbòlic en determinades cerimònies, reoordant la igualtat de tots els francmaçons, encara obstentint diferents graus.

6.- Els instruments de la Maçoneria.
La Maçoneria es una societat iniciàtica en· la que es troben les diferents escoles de pensament i concepcions de vida. En primer lloc, el caracter iniciatic significa que l'ingrés a Maçoneria, el pas als diferents graus i el treball maçonic en general, obeeix a uns rituals o cerimónies precises que tenen un significat simbólic. La vivencia de cada maçó, serà diferent davant la mateixa cerimìmonia, i això es precisament el que es pretén: que cadascú reflexioni i estudiï a la seva forma o estil, aportant la seva versió pel cuneixement dels altres. El caràcter iniciàtic dels ensenyaments es tan antic com la Humanítat, i la Maçoneria manté aquestes velles tradicions. En els rituals rnaçonics no hi ha res d'irracionalitat, teoro un significat bàsic que s'explica als iniciats i a partir d'aquesta base cadascú s'enriqueix i desenvolupa les diferents aplicacions que desitgi. El treball maçonic intenta provocar els seus integrants a una presa de consciència dels problemes i qüestions que es plantegen, en tots els ordres del món. A continuació se'ls demana una fonda reflexió a prop sobre el que cadascú entén com a solucions o conclusions, tractant de veure des de diferents concepcions o punt de vista. Es tracta de fomentar el lliure anaàlisi y el desenvolupament de la pròpia consciencia. La Maçoneria no passa a una acció inmediata -excepte quan es tracta d'un ajut o acte de fratemitat concret- sinó que cada maçó, com ha quedat dit, aporta el seu progressiu enriquiment al medi en el que es desenvolupi. Es per això, que el ritme de treball maçònic, té unes pautes de reflexió i lentitud que faciliten l'anàlisi o busquen causes profundes. El treball maçònic té dos vessants, una fIlosòfica - simbòlica i l'altra social, ambdues necessàries. Pot ser que un maçó concret prefereixi decantar-se més per un aspecte que per l'altre, pero cadascú es lliure d'aportar els treballs que més s'estimi. La Maçoneria ha sigut criticada pel seu secret. En realitat, la Maçoneria no es una societat secreta -el fet de que estiguis lleguin aquestes línies així ho prova- tot i que la prohibició que la Constitució espanyola fa de les socielats secretes, les diferents Obediencies Maçòniques del nostre país estan legalitzades. Aixo es així per que són coneguts els nostrcs principis, estatuts i objectius. En el que sí es manté el secret es en els rituals i formes de treballar. El significat d'aquest secret, que per altra banda es troben publicats en nombroses llibres a l'abast de tot hom, es el simbolisme de que l'obra de transfonnació i perfeccionament humà deu ser portat a terme a l'interior, en la reflexió i consciència. D'altra banda, també són "secetes" les reunions de Consells d'Administració

d'empreses, d'órgans de direcció de partits politics, etcètera. Que després de les seves reunions, aquestes entitats-celebrin rodes de premsa no significa que es divulgui efectivament tot el esbrinat i plantejat. Cap maço està obligat a guardar silenci de la seva petinença a a la Maçoneria, pero tampoc està obligat a confirmar-ho sinó ho creu oportú, podent negar-lo si així li sembla. El que no pot fer cap maçó es divulgar la pertinença de qualsevol altre germà per respectar la seva llibertat de confirmar o negar la seva pertinença a la Magna Institució. El sistema de diferents graus dins de la Maçoneria, que arriben al 33° en el Ritu Escocès Antic i Acceptat, també utilitzat per "El Dret Humà" no fa distincions a la igualtat entre maçns. En el sentit iniciàtic ja descrit, es considera que l'accés a noves capacitats de reflexió i aptitud maçónica deu ser marcat pel pas a un nou grau, marcat per un ritual específic. El Grau Superior té nous drets pèro també i sobre tot nous deures, dins del treball mçónic. D'aquesta forma, s'avança gradualrnent en el coneixement simbòlic i filosófic. Pero no hem d'oblidar que la iniiació es obra de la vida s'encera i 'que tot francmaçó continua sent, simbòlicament, un Aprenent, obert a tot i a tots. El funcionament intern de la Maçoneria es democràtic, cum va ser durant segles, fins i tot abans de què la democràcia arribes a la vida política. El sufragi llibre i secret s'aplica en eleccions anuals per tots els càrrecs, en l'admissió de nous maçons, en els Congressos Generals de cada Obediència, en la pressa de decisions sobre qüestions administratives entre altres. Cada maçó coneix els seus drets i deures per la Constitució, els Estatuts i Reglaments de la seva Obediencia, Federació, Jurisdicció o Lògia.

7 Conclusió.
Esperem haver aclarit els dubtes o confusions. Amb aquest escrit pretenem ser més coneguts en les nostres metodologies i els objectius. Per acabar, recordem alló que freqüentment es diu a Maçoneria: "Ni han molts maçons sense mandil”, es a dir, éssers humans que mai no ingressaran a una Lògia, peró amb un codi i una moral que estan molt properes als nostres principis, es a dir, un món més Llibre, Just i Igualitari.

Http://www.elderechohumano.org

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful