“Potser algun dia deixin als joves inventar la seva pròpia joventut” Quino

butlletí electrònic de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC número 8 · març 2009

www.lespaijove.cat espaijove@intersindical-csc.cat

Ara és l’hora!
Ja fa 10 anys de la creació de l’Espai Jove, ja en fa 4 de la primera Assemblea Nacional i ara ens tornem a trobar els i les joves del sindicalisme nacional i de classe, per tal de traçar una estratègia que ens permeti reforçarnos com a organització i plantar cara més eficaçment a la precarietat laboral que ens assetja com a jovent treballador català. Aquest temps no ha passat en va i la feina, coneixements, experiències i complicitats traçades al llarg d’aquest anys ens permeten estar més preparats i preparades que mai, davant una situació en la que ens Davant d’aquesta situació, com a joves, hi tenim un pavolen fer per clau, ja que som un dels col·lectius més perjudicats, el que en un futur haurà de patir la regulació que se’n derivi del moment actual i el que pot veure privatitzats els escarransits serveis socials que fins ara se’ns toleraven. Cal, doncs, que contribuïm a enfortir un sindicalisme nacional i de classe que lluiti a cada lloc de treball pels drets laborals de cada empleat/da, però que també avanci cap a uns Països Catalans més lliures i que s’organitzi internacionalment per rebutjar qualsevol refundació del capitalisme i n’exigeixi l’enderrocament. Jovent treballador català, lluitem per l’alliberament nacional i la justícia social! pagar la seva crisi i pretenen que ens apretenem més el cinturó, per poder mantenir la seva opulència. Les patronals i les organitzacions afins defensen amb contundència i efectivitat els seus interessos de classe, adornant el seu egoisme darrera una capa que anomenen “realisme” i que, segons elles, reclama majors dosis de liberalització, desregulació i precarietat. Davant la crisi neoliberal, s’exigeix més neoliberalisme. Mentre, bona part de la classe política balla al ritme de la melodia empresarial, beneint acomiadaments massius, congelacions salarials, rebaixes d’impostos i injeccions de capital públic a empreses i banca, i ofegant-nos més en la crisi endèmica de les classes treballadores.

: ove0 anys i mol pai J Es 1
Sergi Perelló Portaveu entre el 2001 i el 2005 Roger GIli Portaveu entre el 2005 i el 2007

“Hem plantat la llavor de l’espurna de la revolta”
Recordo, fa força anys, quan vaig començar al sindicat, treballava al port de Barcelona, al ferry que va a les Illes. Ho recordo com una època molt intensa perquè, després de la vaga que vam fer a l’empresa i després de guanyar, amb el suport del sindicat, em van enredar i al cap de poc ja recorria el país amb una mà al davant i una al darrere fent xerrades explicant això del sindicat nacional i de classe. Recordo aquelles cares d’al·lucinació de l’audiència, quan els ho explicàvem. “Ah, però sou un sindicat català de debò?” ens deien... I nosaltres els dèiem que sí, que estàvem fent avançar un projecte de país, un projecte dels treballadors i de les treballadores per construir una societat realment lliure. I la gent al final ens va conèixer. Alguns d’ells i algunes elles s’hi van afegir també. Segurament, alguns i algunes dels que esteu llegint això ara. Però ho recordo també amb molta il·lusió, amb molt bon gust de boca. Perquè, al cap dels anys, veient la feina que hem fet totes les generacions de l’Espai Jove, me n’adono que tot allò va valer la pena, que va funcionar. I ara ja és una estructura consolidada i amb cara i ulls. I això vol dir que la feina, si és fa bé, encara que sigui amb molts poquets mitjans, dóna fruits. Els deu anys de l’Espai Jove són un demostració importantíssima que el projecte de sindicat de país, del sindicat de classe, que vol transformar radicalment aquest ordre desigual de coses, avança i va per bon camí. Som la prova que generació rere generació de militants de l’Espai Jove hem plantat la llavor de l’espurna de la revolta, i sí, ens queda molt camí per caminar, però de ben segur l’esforç i la mateixa il·lusió que ens ha dut fins on som ens fa tocar amb la punta del dits els nostres somnis i les nostres esperances.

“Vam decidir plantar cara amb l’organització de la primera AN”
Em vaig afiliar a la Intersindical-CSC l’any 2003, quan treballava a la depuradora d’aigües de la Seat. Allà vaig conèixer en Fernando Amoril, delegat nostre a l’empresa... tot un personatge! Mesos més tard, vaig fer les pràctiques de Sociologia al sindicat, fent un anàlisi dels perfils sindicals i ideològics dels dirigents de l’organització. Va ser llavors quan a mi i altres joves de la Intersindical-CSC se’ns va cridar a files per donar un nou impuls a l’Espai Jove. Vam formar un equip de treball amb gent que no coneixia pràcticament de res. Ens vam posar a treballar amb la idea de fer un pas endavant en l’organització de l’Espai Jove. Vam decidir plantar cara i vam organitzar la primera Assemblea Nacional, que es va celebrar l’any 2005. El Secretariat que em va tocar encapçalar va obrir noves vies com el Consell Nacional de l’Espai Jove, la potenciació de la mobilització, una major visualització de la feina feta i l’intent d’assolir un discurs més ampli i que donés veu a l’Espai Jove sobre tots els temes que afecten el jovent treballador del nostre país. Fer de Portaveu va ser una experiència interessant. Molta feina, alegries i disgustos i, sobretot, la sensació que, malgrat sovint hi havia la sensació que es picava sobre ferro fred, alguna cosa quallava i feia que l’Espai Jove de la IntersindicalCSC anés dibuixant alternatives a la lamentable situació dels i les joves treballadores dels Països Catalans. Un balanç amb alguns encerts i alguns reptes que van quedar al calaix i que, sortosament, s’han anat desenvolupant pel següent Secretariat que, encapçalat pel David Soriano, va donar un nou impuls a aquell Espai Jove que havia començat a caminar a partir de l’any 2005.

eriències ltes exp

Isabel Pallarès, Secretària Confederal de la Intersindical-CSC, des del 1998 David Soriano Portaveu entre el 2007 i el 2009

“L’Espai Jove ha de formar els quadres del futur i, en el present, ser l’aire fresc del sindicat”
Després de quatre anys al Secretariat i aquests dos últims fent funcions de Portaveu, ha arribat el moment de plegar i deixar pas a gent més jove al capdavant de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC. Han estat quatre anys en què l’Espai Jove ha començat a agafar forma i a definir què ha de ser en el futur. Són deu anys d’història, però seguim sent una organització molt jove, que poc a poc i amb molta feina està trobant quin ha de ser el seu lloc dins del sindicat i en el si de la societat catalana. Aquests anys han mostrat la importància de l’existència de l’Espai Jove, tot i que segurament fa dos anys ens vam equivocar en plantejar que aquest havia de ser per si sol una organització de masses, que tingués presència fins i tot en aquells llocs on la Intersindical-CSC no hi era present. Amb el temps vam reconduir la situació i crec que vam agafar el bon camí. L’Espai Jove ha de fer una feina molt important en clau interna, ha de seguir prioritzant la formació com un dels seus eixos claus d’existència i ha de treballar al territori, però no creant unions territorials paral·leles a les de la IntersindicalCSC, sinó que ha d’aportar eines perquè les joves del territori dinamitzin i enforteixin aquestes estructures territorials del sindicat. En poques paraules, ha de formar els quadres sindicals del futur i, en el present, ser l’aire fresc del sindicat. L’Espai Jove ha estat, i ha de seguir sent, una escola de formació de militància i banys de realitat, i aquest és el record que me’n duc d’aquests dos anys de Portaveu.

“L’Espai Jove ja fa anys que demostra la seva iniciativa”
És ben cert que el temps passa ràpidament i, quan t’atures a pensar en un fet que ja té deu anys d’existència, recordes sobretot la il·lusió amb què vas encarar el projecte. Parlo concretament de la creació de l’Espai Jove. Fa deu anys de la seva presentació pública, però cal retornar a un any abans, quan la idea recolzada en molta constància i il·lusió s’engega. Reunions al vespre i fins a altes hores per anar dissenyant l’espai que volíem oferir, decidir quina era l’estratègia que necessitàvem i grans dosis de militància –recórrer tots els espais del territori i on se’ns convidava a parlar de l’Espai Joveper part d’aquell jovent que ara el trobem immers de ple en altres responsabilitats del sindicat. La presentació pública de l’Espai Jove va comptar amb uns i unes companyes de viatge que avui encara formen part de l’estratègia sindical internacional (CIG, ELA i LAB) i proporcionà un gran impuls en aquelles persones convençudes de la tasca que calia fer i de l’estratègia a seguir pel seu projecte. Finalment, el projecte deixava de ser-ho i era una realitat aplaudida per tothom. En aquesta línia de militància i il·lusió de participar des d’un camp transversal dins d’un projecte com la Intersindical-CSC continua caminant l’Espai Jove, conformant-se com un punt de referència en la mobilització i dinamització de les estructures de la Intersindical-CSC. En aquests moments, l’Espai Jove ja fa anys que demostra la seva iniciativa per tal de tirar endavant allò que conjuntament hem cregut necessari: la formació i la mobilització de militants i la creació de discurs sindical que apropa aquest tema al jovent i que ens mostren un cop més el seu compromís de treball i dedicació en la consolidació del sindical nacional i de classe.

“Les injustícies laborals han anat canviant de cara, però, en el fons, són el mateix”
Tu vas participar en el procés de creació de l’Espai Jove. Com el recordes? L’Espai Jove va néixer de la motivació de persones afiliades a la Intersindical-CSC i que érem joves, havíem militat en el moviment juvenil independentista des de diverses organitzacions i havíem entrat a aquest sindicat individualment. La idea era translladar al moviment juvenil, a les nostres respectives organitzacions i a la joventut en general la referencialitat d’un sindicalisme nacional dels Països Catalans amb una orientació de classe treballadora unitària. així com s’ha fet arribar a molta gent que el sindicalisme amb visió nacional és necessari i que el mapa sindical no acaba amb les organitzacions espanyoles i reformistes. S’ha trencat un tabú quie ens havien volgut col·locar, que és que l’independentisme català no podia fer feina de base en el món del treball. Tanmateix, el que manca és molta gent en el projecte i molta joventut a organitzar.

Marc Faustino

Fundador de l’Espai Jove i lligat a aquest des de llavors i amb diverses responsabilitats. Actualment, és assessor laboral de la Intersindical-CSC.

Us vau trobar amb dificultats a l’hora d’impulsar aquest projecte? No, en el sentit que ja proveníem del moviment juvenil i estàvem acostumats a organitzar mobilitzacions, a fer reunions, a dinamitzar espais i a preparar activitats. El repte era que l’Espai Jove suposava un nou cointingut, ja que no ens referíem a un fet polític en si, sinó a un fet laboral i sindical i, per això, el contingut que havíem d’oferir no era només ideologia (que també), sinó de la mateixa manera un sentit pràctic de la lluita sindical juvenil. Des de la creació de l’Espai Jove, el 1999, fins la primera Assemblea, el 2005, quina tasca primordial es va realitzar? Es va treballar per donar a conèixer l’Espai Jove i la Intersindical-CSC. En aquest sentit, pot sorprendre que s’hagin requerit 6 anys de preparació, però també cal tenir en compte que l’afiliació jove va contribuir també a vertebrar el sindicat, en general. Així, la militància de l’Espai Jove va haver de treballar a dues bandes, tot i que finalment l’organització va prendre prou autonomia i aquest període va servir per consolidar dues coses: l’Espai Jove com a organització sindical juvenil i una millor vertebració de la Intersindical-CSC. En aquests 10 anys que ara comencem a celebrar, què creus que cal destacar i què cal millorar de la feina feta? Jo crec que el discurs sindical juvenil en el món independentista i d’esquerres abans no exisita i ara ja s’ha socialitzat,

En crear-se l’Espai Jove, el 1999, ens trobàvem de ple en el primer govern Aznar, i ara té lloc una profunda crisi econòmica. Com ha evolucionat la situació laboral del jovent, en aquests 10 anys? Actualment, la gent jove d’’aquest país és de les millors formades, comparades amb generacions anteriors, i, a la vegada, amb pitjors condicions de treball. Les injustícies laborals van canviant de cara, però, en el fons, són el mateix, ja que les empreses i el capitalisme es van adaptant a cada moment concret. Així, mentre a l’any 1999, aquestes es visualitzaven en les ETT i els seus contractes temporals, avui en dia són les pròpies empreses les que realitzen directament contractes temporals, agreujant les condicions de treball. Que li diries a un jove català i d’esquerres perquè entrés a militar a la Intersindical-CSC? Que aquí trobarà un espai d’informació socio-laboral, de formació (destacant les escoles joves de l’Espai Jove) i de mobilització des del qual treballar per crear un nou marc català de relacions laborals i un espai social català. I això és el que necessitem, una construcció nacional feta des d’una visió de classe treballadora. Ja per acabar, com t’agradaria veure l’Espai Jove i la Intersindical-CSC amb 10 anys més? Com un sindicat amb molta afiliació, molta representació i molta participació, essent decisius a les negociacions col·lectives, però també amb federacions i unions territorials fortes, on els i les joves hi tinguin un paper clau. Igualment, espero que l’Espai Jove sigui una punta de llança per oferir continguts socio-laborals nous, frescos i imaginatius per aquest poble i aquesta classe.