You are on page 1of 11

ELS HOMES I ELS DUS

La religi grega era politeista: tenia mltiples dus. No hi havia cap du que fos el creador del mn, sin que tots ells havien nascut posteriorment a laparici dels primers ssers, com a part dun llarg procs de creaci en qu es va anar formant el cosmos tal com lhome el va trobar. El du suprem era Zeus, per el seu poder no s illimitat, ja que cada du t sota el seu domini un o diversos mbits de lunivers. Els dus principals sn al voltant de quinze -tot i que el nombre cannic ns dotze- els anomenats Olmpics, perqu la major part se suposen que viuen a lOlimp. De tota manera els dus de la mitologia grega sn innombrables: a ms dels Olmpics nhi havia molts altres. Tota la natura est poblada de divinitats: els rius eren dus ells mateixos i les fonts o els boscos estaven individualment associats a una nimfa. Els dus eren immortals i, sobretot els Olmpics, tenien un poder molt superior als humans. Tanmateix eren antropomrfics, i no solament tenien aparena humana sin que tamb estaven plens dels les passions i les febleses humanes: eren cobdiciosos, vanitosos, egoistes, enamoradissos, volubles... Els humans estaven a la merc dels capricis i les decisions dels dus, que els exigien un reconeixement del seu poder i reverncia perqu tenien sota el seu control els mecanismes de la natura i de les relacions humanes, dels quals depenia els mitjans de subsistncia dels homes i la seva esperana duna vida feli. Si els mortals complien les seves obligacions envers els dus, per mitj dels rituals religiosos, aquests els afavoririen i els podrien concedir all que els demanessin. Era una relaci, per tant, basada en la reciprocitat, en lintercanvi que es pot expressar amb la frmula llatina do ut des et dono perqu em donis. Segons la mentalitat aristocrtica alguns homes que havien pertangut a nissagues reials o nobles -els herois- es considerava que descendien dels dus i, malgrat ser mortals, participaven dalguna manera de la divinitat. Un cop morts, el seu esperit protegia el lloc on eren enterrats i qui els mostrava respecte i la seva tomba esdevenia objecte de culte, perqu necessitava de les ofrenes per mantenir la seva fora. Els mites, les creences i els ritus de la religi grega no formaven un corpus nic i invariable, transms per uns textos sagrats custodiats i interpretats pels sacerdots. Ben al contrari, malgrat tenir un fons com, variaven de ciutat en ciutat. Els mites, doncs, sovint circulaven en versions diferents i els poetes eren lliures dutilitzar-les i fins de modificar-les segons la seva convenincia. Els sacerdots no formaven una jerarquia o una organitzaci independent del poder poltic ni en general rebien una formaci especial. Solien ser ciutadans com els altres, encarregats temporalment dunes funcions a complir per a la polis. En poca clssica la religi grega era una religi cvica, indissolublement lligada a la polis, com una part de la indentitat de la comunitat poltica. La impietat -aix s faltar al respecte de les creences i rituals de la polis- implicava atemptar contra tota la comunitat, un delicte gravssim que podia ser comportar una condemna a mort o a lexili. Accions contra els rituals, les propietats o les representacions dels dus, la introducci de dus i cultes nous sense autoritzaci oficial de la ciutat o b certes opinions relatives als dus van ser en diverses ocasions castigades amb pena de mort o exili. Tanmateix aquesta mena dactes, per b que podien provocar un gran escndol, eren objecte rarament de judici. Ns un illustre exemple el judici de Scrates, que seria condemnat a mort pels crrecs de corrompre el jovent i introduir divinitats noves a la ciutat. Ms com era que lescepticisme religis, mentre no sen fes una excessiva ostentaci amb accions dimpietat, fos tolerat. En contraposici pot semblar sorprendent la llibertat i la burla irreverent amb qu tracta els dus un cmic com Aristfanes, per s que en les comdies res no es prenia seriosament.

Daltra banda el fonament de la religi grega no era un dogma, un conjunt unificat de doctrines, sin uns ritus que calia que fossin acomplerts per la comunitat a fi dassegurarne la cohesi. Tot i aix la no existncia dun dogma no volia dir que la religi no impliqus una srie de creences i normes.

ELS SACRIFICIS
Els sacrificis podien ser oferts per un individu particular -un cap de famlia en ocasi duna celebraci familiar-, una collectivitat com una associaci religiosa o b la polis en el cas dels sacrificis cvics.

El principal tipus de sacrifici s el sagnant, en el qual simmola un animal domstic -un gall, una cabra, un porc o un bou-, que desprs sol ser consumit pels assistents. Sen poden destacar alguns tipus: o Gran sacrifici cvic: normalment un dels actes realitzats en el decurs delsfestivals, serveix per confirmar el pacte entre la polis i els seus dus que garanteix lordre i la prosperitat, alhora que referma el vincle entre els ciutadans en menjar plegats la carn del sacrifici. Triada prviament una vctima pura, aquesta s conduda, guarnida amb cintes, fins a laltar en una process encapalada pels sacerdots i els magistrats i amb acompanyament musical. Un cop es reuneix tothom al voltant de laltar, el sacerdot pronuncia les pregries mentre aspergeix aigua damunt el cap de la vctima i en llena al foc les primcies -grans dordi i alguns pls del cap de lanimal. Tot seguit la vctima s abatuda i desprs degollada de manera que la sang brolli vers el cel abans de ruixar laltar. A continuaci sesquartera lanimal mort: els fmurs, descarnats i recoberts de greix, sn ruixats amb una libaci i cremats damunt el foc de laltar, perqu el fum alimenti els dus i vehiculi la comunicaci entre els dus i els homes. La resta la consumeixen en el mateix lloc els participants en el sacrifici: dels budells sen fan embotits, les vsceres sn reservades per als executors del sacrifici, la resta de la carn s bullida i repartida a parts iguals entre els assistents.
o o

Hecatombe: sacrifici de cent bous ofert en ocasions molt especials.

Holocaust: segons quines ocasions exigien un sacrifici en el qual lanimal sencer era cremat i lliurat als dus. Aix ho exigien les Erinis, deesses de la venjana, en el cas dun homicidi o la necessitat daliment en el culte dels herois. Sacrifici sense sang: no sofereixen animals sin aliments vegetals com tortells, fruits, plats cuinats, perfums. Sn sacrificis quotidians dins les cases particulars o exigits per determinats cultes. Libaci: consisteix a vessar un lquid -vi, llet, oli, aigua, hidromel- dun recipient (anomenat fale) abans de beuren la resta. Sol ser un acte del sacrifici o b un ritual quotidi, executat abans de menjar i dormir, en el moment duna partena o duna arribada, a linici dun simposi... En el cas dun jurament o duna ofrena funerria es fa la libaci vessant la totalitat del lquid.

LA PREGRIA
Les pregries sadrecen als dus amb els sacrificis i les libacions, sigui una frmula litrgica predeterminada o b una adaptaci a una demanda particular. Sovint van acompanyades amb himnes i cants rituals. Als dus celestes hom shi adrea dempeus, alant les mans al cel, mentre que als dus subterranis hom shi dirigeix estenent les mans cap a terra. Lestructura de la pregria sol ser sempre la mateixa: sinvoca la divinitat pel seu nom o els seus eptets, se li recorden els actes de pietat que shan realitzat en el passat en el seu honor i finalment se li adrea la petici que se li vol fer.

ELS FESTIVALS
Els festivals eren un conjunt dactes rituals en honor dun du que sovint duraven uns quants dies seguits, celebrats peridicament -cada any, cada dos anys, cada quatre anys. Alguns festivals com els Jocs Olmpics, els Jocs Ptics o els misteris dEleusis eren panhellnics: atreien gent de totes les ciutats gregues i de vegades de ms enll. Per la majoria eren locals, celebrats a cada polis com les Panatenees i les Grans Dionsies a Atenes. A ms, a la mateixa Atenes cada dem (llogaret o barri), cada tribu i cada fratria (subdivisions de la ciutadania atenesa) tenien les seves prpies festes. Durant els festivals de la polis tots aquells que sho podien permetre es prenien uns dies de vacances per poder-hi participar. Entre els actes de tot festival no hi podien mancar sacrificis i processons en qu hi havia una gran participaci popular. En les processons solien participar representants dels diversos sectors de la societat transportant objectes sagrats com lesttua dun du, ofrenes, etc. Com a ritus religiosos dalguns festivals ens pot resultar ms estrany que se celebressin concursos atltics, musicals, dramtics o potics, sempre orientats a escollir el millor de cada disciplina: curses de carro, a peu, competicions de lluita, llanament de disc o de javelina, concursos entre cors de cantaires o entre rapsodes que recitaven poemes pics, certmens dramtics per elegir el millor autor, el millor actor protagonista i el millor coreg. La competici (agon) era un tret caracterstic de la civilitzaci grega, i el fet de canalitzar-la en els festivals sota la sanci dels dus es pot considerar una manera devitar el conflicte social que en pogus derivar. A ms els concursos eren espectacles grats per als dus, com ho eren per als mortals.

LENDEVINACI
Com que la religi grega no tenia una doctrina oficial ni llibres de la veritat revelada ni uns sacerdots imbuts duna autoritat suprema, era sovint difcil saber qu era acceptat pels dus. Lendevinaci (mantik) exercida pels oracles i pels vidents complia amb aquesta funci. En la religi grega hi havia dos tipus dendevinaci, ambdues orientades a esbrinar la voluntat dels dus: la inspirada pels dus i lexercida per mitj duna tcnica. En la primera lendev rebia directament el missatge dels dus com la pitonissa de Delfos. En canvi, en la segona lendev exercia una tcnica apresa amb lobjectiu dinterpretar la voluntat divina. Les tcniques emprades eren molt diverses: la fressa de les fulles dun roure sagrat remogudes pel vent a loracle de Dodona, el vol i els crits de les aus, lexamen de les vsceres duna vctima o la interpretaci dels somnis. Els santuaris on el du parlava a travs de lendevinaci sanomenaven oracles. Els ms famosos com els de Delfos o Dodona atreien multituds que acudien per consultar-los i moltes ciutats hi enviaven representants abans de prendre decisions importants. Aix mateix com a acte previ a entrar en batalla es prenien els auguris. Vegeu, a ms, l oracle de Delfos

Delfos, el centre del mn


Pit, la monstruosa serp morta per Apollo, guardava un antiqussima gruta oracular que Gea, la Terra, tenia a la ciutat de Pito. Es diu que la Sibilla hi profetitzava des d'una roca. El du la va matar i la va enterrar all i va apoderar-se de l'oracle, alhora que hi instaurava els Jocs Pticsen honor de la serp.

J. M. W. Turner, Apollo i Pit, 1811, Tate Gallery, Londres.

El santuari, amb el nom nou de Delfos, est situat de cara al mar en el vessant sud del mont Parns, on els antics imaginaven l'estatge de les Muses. Es creia que Delfos era el centre del mn tal com indicava una pedra en forma d'ou, anomenat mphalos, el llombrgol de la Terra. La llegenda explica que, per calcular el centre del mn, Zeus va deixar anar una guila des de cada un dels dos extrems de la Terra, i es van creuar justament damunt l'mphalos.

ELS RITUALS DE LA MORT


Els ritus funeraris comenaven el mateix dia de la mort: les dones de la famlia rentaven el cadver, luntaven amb perfums, el vestien de blanc, el cobrien amb un llenol, deixant la cara descoberta, i el guarnien amb flors. Preparat aix, era exposat durant un dia o dos en un llit posat al vestbul de la casa, on parents i amics acudien a retre-li els ltims respectes, mentre les dones de la famlia, endolades amb vestits negres, ploraven i cantaven un plany ritual. En certes poques es posava una moneda dins la boca del mort, un bol que havia de servir per pagar a Caront, el barquer que transportava les nimes a travs de la llacuna Estgia, i de vegades tamb un tortell per aplacar Crber, el terrible gos de tres caps que vigilava lentrada dels inferns. La moneda a la boca sexplica perqu a Grcia hi havia el costum dutilitzar la boca com a moneder. Lendem abans de lalba siniciava la comitiva fnebre sobre el mateix llit de lexposici, dut a fora de braos o en un carro. Encapalada per una dona amb un vas per a libacions, la seguien els homes i, al darrere, les dones. Tancaven la comitiva els msics dobo. La process acompanyava el cos fins a la necrpolis o cementiri, situat als afores de la ciutat, generalment al costat dels camins que hi duen. El cos podia ser inhumat simplement sobre un llit de fulles o b dins una caixa de fusta o fang. Tamb podia ser cremat en una pira i desprs les cendres recollides i ficades en una urna que senterrava. Al costat del cadver es dipositaven objectes com armes, vasos de cermica, joies, joguines, que proporcionen pistes als arquelegs actuals sobre ledat, el sexe o la condici social del difunt. Igualment solia donar-ne informaci destinada als vius el monument funerari que sala damunt el tmul de terra que cobreix la tomba -monument que podia ser una columna, un vas, una escultura, una estela amb un relleu o una inscripci, un templet... Un cop enterrats el cos o les cendres, es feien ofrenes daliments, perfums i libacions. De tornada a casa els familiars es purificaven rentant-se tot el cos i celebraven un banquet. Tamb calia purificar la casa lendem. El culte dels morts era un aspecte cabdal de la religi familiar: calia commemorar la mort el tercer, nov i trent dia desprs dels funerals, amb libacions, sacrificis i banquets. Era el deure de la famlia mantenir les tombes i celebrar els ritus anuals en lhonor dels difunts per tal que els seus esperits no perseguissin els vius com a espectres. Cada aniversari shavia de visitar la tomba, fer-hi libacions i ofrenes daliments en vasos foradats perqu poguessin arribar al difunt que, enterrat i tot, seguia necessitant-los per renovar la seva fora. La idea que els grecs dpoca clssica tenien de la vida desprs de la mort era ms aviat poc definida. Les nimes dels morts eren vistes poc ms que com unes ombres i la idea que una vida virtuosa rebia en lHades el premi duna eternitat feli o una persona malvada el cstig dun turment indefinit va ser una elaboraci tardana.

LS MISTERIS: ELEUSIS
Enfront de la concepci difusa del mn de la ultratomba que oferia la religi oficial grega, les religions mistriques com lorfisme, vinculat al mite dOrfeu, prometien als seus iniciats la salvaci individual, una felicitat eterna desprs de la mort, sempre que complissin els seus rituals, que shavien de mantenir secrets per als no iniciats. Un daquests cultes, els misteris dEleusis, va trobar el seu lloc dins la religi oficial grega, auspiciat per la polis

dAtenes -al territori de la qual pertanyia Eleusis-, de manera que Eleusis es va convertir en un santuari panhellnic on podia acudir tothom que sapigus parlar grec, inclosos els esclaus i els estrangers, llevat dels homicides. El culte i el santuari estaven centrats al mite de la recerca feta per Demter de la seva filla Persfone, com a smbol del cicle de la vida, la mort i la renovaci. A Eleusis la iniciaci es feia en dos graus: els Petits Misteris a lhivern representaven una breu preparaci per al que era el moment clau, els Grans Misteris celebrats durant deu dies a finals de lestiu. Es comenava amb una process que recorria els 22 km. que separaven Eleusis dAtenes portant els objectes sagrats. Desprs de ser acollits dins lEleusnion dAtenes, al peu de lAcrpolis, els qui volien iniciar-se corrien a purificar-se banyant-se al mar amb un garrinet que tot seguit havien de sacrificar. Al cap duns dies una altra process, amb els futurs iniciats, tornava els objectes sagrats a Eleusis. Per el ritu central de la iniciaci continua sent avui dia un misteri, perqu els contemporanis que shi havien iniciat van complir amb el seu vot de no revelar-lo mai, sota pena de mort. Se sap que entraven en una gran sala del santuari, anomenada Telestrion, on durant la cerimnia final veien la llum en una revelaci sobre la qual noms hi ha mltiples hiptesis.

ELS CRRECS RELIGIOSOS Els magistrats


Alguns magistrats tenen responsabilitats en lmbit religis: a Atenes el principal s larcont rei, responsable del calendari religis i de les festes ms antigues com els misteris dEleusis i jutge dels processos dimpietat. Larcont epnim sencarrega dels festivals religiosos ms recents com les Grans Dionsies. Altres crrecs menors, escollits pels rgans democrtics, ajuden a organitzar les festes religioses.

Els sacerdots
Els sacerdots estan vinculats a cada santuari i a cada culte. Els sacerdocis tenen en com amb les magistratures que estan oberts a tots els ciutadans -llevat dels qui tinguin una tara fsica-, escollits a sorts per a un any i obligats a retre comptes a la fi del seu mandat. Tanmateix alguns cultes concrets, per exemple al santuari dEleusis, exigeixen sacerdots pertanyents a unes famlies aristocrtiques determinades, elegits segons unes regles particulars. Els sacerdots han de tenir cura del culte i del santuari del qual estan encarregats: el seu funcionament, el seu manteniment i la seva tradici. A canvi, a ms de rebre les parts dels sacrificis que els corresponien i les ofrenes destinades als dus cobraven un salari fora variable segons la importncia del santuari.

Els endevins
Lendev (mantis) era un professional capa dinterpretar els signes dels dus, un professional pagat, que de vegades pertanyien a una famlia determinada o havia de complir certes condicions.

ELS SANTUARIS
Tot i que hi ha grans santuaris com els dOlmpia o Delfos que sn gaireb com ciutats, en realitat qualsevol indret que hagi esdevingut sagrat per la presncia divina pot ser un lloc de culte: una tomba, una gruta, un bosc, una font... El terreny (tmenos) ns delimitat amb

un mur o unes fites. Tot el recinte del santuari est afectat per una srie de tabs: shi prohibeix dormir, practicar el sexe o posar la m sobre ning. Per tant s terra dasil per a perseguits per la llei o esclaus fugitius. Els santuaris es trobaven tant en zona urbana com en zona rural: els santuaris rurals tingueren, a ms de la seva funci religiosa, un paper a ocupar el territori de la polis i marcar-ne els lmits. Les construccions fonamentals dels santuaris sn laltar i el temple. Laltar pot ser un monument de pedra o un munt de cendres com laltar de Zeus a Olmpia. Situat davant el temple, si nhi ha, rep la sang de les vctimes i shi encenia el foc per cremar-les. El temple sol ser ledifici central del santuari. Altres construccions en els santuaris eren els tresors -petits edificis en forma similar a un templet o en forma de tholos on es guardaven les ofrenes fetes als dus-, les fonts, les sales de reps o de banquet per als peregrins, els edificis administratius o per a lorganitzaci i celebraci dactes determinats que variaven segons qu es feia a cada santuari: estadis, palestres, teatres... Daltra banda els santuaris solien ser plens desttues i construccions commemoratives donades com a ofrenes

ELS JOCS OLMPICS L'esport a la Grcia antiga


A la Grcia clssica els exercicis fsics eren, al costat de l'aprenentatge de les lletres i de la msica, una part fonamental de l'educaci dels nois. A partir dels dotze anys, almenys en les famlies benestants , el noi era confiat a un preparador que l'instrua en el gimns o la palestra -un espai cobert de sorra a l'aire lliure quadrat i voltat de vestidors, banys i altres sales. Els qui practicaven esport anaven despullats -el mot "gimnstica" ve del grec ( gymns) 'nu'- i, abans de comenar, s'untaven amb oli i es cobrien el cos amb sorra o pols per protegir el cos de la intemprie. Un cop havien acabat es treien la capa de sorra, oli i suor amb un instrument metllic anomenat estrgil. Cada ciutat celebrava competicions esportives als principals festivals que dedicaven als seus dus, com a les Panatenees d'Atenes. D'aquests jocs locals sortien seleccionats els millors atletes que representaven la seva ciutat en els jocs o festivals religiosos i esportius oberts a participants de tot Grcia.Els grans festivals atltics panhellnics se celebraven peridicament a Delfos (Jocs Ptics), Corint (Jocs stmics), Nmea (Jocs Nemeus) i Olmpia (Jocs Olmpics). Aquests darrers van ser els ms antics i els que van durar ms: ms d'onze segles.

Els jocs d'Olmpia


Olmpia, situada prop de la ciutat de Pisa, a la regi grega d'lida (Peloponns), era un santuari consagrat als dus de l'Olimp, especialment a Zeus Olmpic, un complex alhora religis, cvic i esportiu, amb diversos temples, un estadi, un gimns, una palestra i un hipdrom. L'origen dels Jocs Olmpics es perd en la foscor dels temps dels herois. Segons el mite qui va establir per primer cop els Jocs a Olmpia va ser Plops. Aquest heroi, desprs de ser expulsat del seu reialme, va arribar a Pisa, on regnava Enmau. Enmau no volia casar la seva filla Hipodamia a causa d'un oracle segons el qual el seu gendre el mataria. Tot i aix la bellesa d'Hipodamia atreia molts joves desitjosos de prendre-la en matrimoni i, per evitar que s'hi casessin, els desafiava a una cursa de carros amb la condici que, si vencien, els atorgaria la m de la seva filla per que, si perdien, serien executats. Grcies a l'extraordinria velocitat dels seus cavalls, regal del du Ares, Enmau havia venut ja dotze dels pretendents de la seva filla i havia penjat els seus caps a la porta del seu palau per dissuadir altres d'intentar-ho. Tanmateix aix no va espantar Plops, que, noms arribar, es va enamorar d'Hipodamia i va reptar el rei. Abans de la cursa Hipodamia, tamb enamorada de Plops, va subornar el cotxer d'Enmau

perqu substitus l'eix de fusta del carro del seu pare per un de cera. Quan el carro es va trencar durant la cursa, Enmau va ser arrossegat pels seus cavalls i va morir. Aix Plops es va poder casar amb Hipodamia i va esdevenir rei de Pisa, per no devia tenir la conscincia del tot tranquilla perqu va instituir uns jocs a Olmpia en record d'Enmau. Al cap d'un temps es van deixar de celebrar fins que un altre heroi, Hrcules, els va restaurar. Segons la tradici el 776 a. C. els jocs d'Olmpia es van comenar a celebrar de manera fixa. Un cop cada quatre anys es declarava una treva sagrada perqu les ciutats gregues deixessin de lluitar uns mesos si estaven en guerra i permetessin als seus atletes participar als jocs d'Olmpia, entre finals de juliol i d'agost. Els atletes participants havien de ser homes, grecs, de condici lliure, no culpables de cap crim ni afectats per cap maledicci religiosa. Arribaven espectadors provinents de tota la Mediterrnia i de totes les classes socials, des de prnceps fins a pobres. L'entrada al recinte sagrat estava permesa a les nenes abans de casar-se per terminantment prohibida a les dones. Segons la llei, si s'hi trobava una dona durant els Jocs, havia de ser estimbada des del mont Tipeu. Tanmateix, a Olmpia, tamb cada quatre anys, sense coincidir amb les Olimpades, exclusivament les dones participaven en els Jocs Hereus en honor de la deessaHera. Els Jocs s'inaguraven amb el jurament d'atletes i jutges de respectar les regles de les competicions i tot el primer dia estava dedicat a cerimnies religioses (sacrificis, ofrenes) i actes culturals (conferncies, recitals potics). Durant els cinc dies segents se celebraven totes les proves esportives i els Jocs es cloen amb la process i coronaci dels vencedors al temple de Zeus, seguida pels banquets de celebraci. Solament es premiava el primer de cada prova amb una branca d'olivera i unes cintes de llana. Els noms dels guanyadors, a ms, eren gravats en inscripcions i se'n permetien erigir esttues dins el recinte d'Olmpia. Quan un atleta triomfador als Jocs Olmpics arribava a la seva ciutat era rebut amb tots els honors com a heroi nacional, la multitud l'aclamava i els poetes el cantaven. A Atenes els campions olmpics rebien premis en metl.lic i podien arribar a tenir exempcions d'impostos o mantenutenci de per vida a crrec de l'Estat.

Les competicions
Les diferents modalitats esportives se celebraven a l'estadi, si eren a peu, o a l'hipdrom si eren hpiques.

Les curses a peu: la competici atltica ms antiga i prestigiosa era crrer una vegada la longitud d'un estadi (mesura de longitud varible que a Olmpia eren uns 192 metres). Tamb hi havia curses de dos estadis i curses de fons, en les quals es recorria l'estadi diverses vegades (de 7 a 24). Una altra modalitat era la cursa d'hoplites, en la qual els corredors anaven carregats amb escut i armes.

Les tres modalitats de combat. En la lluita (pale) calia forar l'adversari a tocar amb les dues espatlles a terra tres vegades, sent-hi prohibits els cops i l'ofegament. En el pancraci, en canvi, es permetia gaireb tot per obligar el contrari a abandonar: donar cops de peu, trepitjar, escanyar.... En el pugilat es lluitava a cops de puny, amb les mans embolicades amb una cinta de cuir fins que un dels dos abandonava o quedava estabornit. Era la disciplina ms dura, i de vegades s'arribava fins a la mort d'un dels contricants. La lluita i la cursa eren proves independents, per tamb estaven integrades en la prova composta, elpentatl, que constava de cinc exercicis consecutius: cursa d'un estadi, salt de llargada, el llanament de disc i de javelina i lluita.

El llanament de disc consistia a enviar el ms lluny possible un disc de metall, generalment de bronze i d'uns dos quilos. El llanament de javelina consistia a enviar el ms lluny possible una javelina. S'ajudaven amb una cinta enrotllada a la javelina i acabada en un lla on es collocaven els dits perqu agafs ms impuls i ms estabilitat.

El salt de llargada es realitzava amb l'ajut d'unes peses anomenades halters, que servien per agafar ms impuls. Consistia en un seguit de salts consecutius, sense embranzida, que podien arribar a uns 16 m. de llarg.

A l'hipdrom se celebraven les proves hpiques:les curses de genets i de carros. Els carros podien ser bigues (tirats per dos cavalls) al llarg de 6 o 8 km. o quadrigues (tirats per quatre cavalls) al llarg de 14 km. Els coronats com a vencedors eren els propietaris dels cavalls i dels carros i no pas els genets o aurigues.

Un cop Grcia va caure sota domini rom, els ciutadans romans tamb van tenir accs als Jocs Olmpics. Per aix un barcelon del s. II d.C. va poder-hi participar i va vncer amb un carro i uns cavalls de la seva propietat en unes proves hpiques. Aix es pot llegir encara en una inscripci que era a la base d'una esttua que ho recordava trobada al santuari d'Olmpia:

El general Luci Minici Natal, que en els Jocs Olmpics del 129 va guanyar la cursa de carros, va fer donaci del carro vencedor al santuari. Va ser pretor i cnsol de Lbia.

Els Jocs es van anar celebrant fins a la 293a olimpada, l'any 393 dC, en el qual l'emperador cristiTeodosi I va prohibir-los perqu eren un ritual pag dedicat a Zeus. Olmpia va ser abandonada, les seves runes van quedar enterrades i sen va oblidar fins i tot la localitzaci .

La recuperaci dels Jocs fins a l'actualitat


Al s. XVIII es va descobrir el seu emplaament i s'hi va comenar a excavar per recuperar les restes del santuari. L'any 1896, grcies a l'impuls del bar de Coubertin, es van restablir els Jocs Olmpics amb la finalitat de fomentar la uni entre els diversos pobles, simbolitzada per les anelles entrellaades que representen els cinc continents agermanats per l'esport. La primera edici es va celebrar a Atenes en record dels Jocs Olmpics de la Grcia antiga. Encara avui la flama olmpica surt cada quatre anys de les runes del santuari dOlmpia fins a la seu elegida per celebrar els Jocs. A l'antiga Olmpia la flama cremava en l'altar de la deessa Hstia.La flama olmpica tamb est inspirada en la "lampadedromia", una cursa de relleus d'Atenes en la qual els atletes corrien amb una torxa que es passaven com a testimoni.

ELS TEMPLES
El temple era lhabitatge del du: tenia principalment la funci de guardar les esttues dels dus i daltres bns pertanyents al santuari. Per tant el normal era que els fidels no hi entressin, ja que els ritus se celebraven el ms sovint a lexterior del temple, entorn de laltar, amb excepcions com el temple dApollo a Delfos. Des del punt de vista arquitectnic ledifici del temple grec apareix al s. VIII a.C. com a resultat duna llarga evoluci des del mgaron micnic. Primer eren construts amb toves i una columnata de fusta i fins a la fi del s. VII a.C. no es comencen a construir en pedra. La major part dels temples grecs sn de planta rectangular. Les seves parts solen ser:

naos o cella: la cambra interior on es troba lesttua del du.

prnaos: vestbul que sol precedir el naos. opistdomos: cambra posterior al naos. diton: una segona cambra que en alguns temples es troba connectada al naos. basament: el temple reposa damunt una plataforma amb tres graons, el nivell superior del qual sanomena estilbat. peristil: columnata exterior, a tot el voltant (perpter) o noms a la faana (prstil quan locupen de banda a banda o in antis quan queden entre dues parets). Segons el nombre de columnes a la part frontal els temples sn tetrstils (quatre columnes), hexstils (sis), octstils (vuit)... Les columnes sn dordre dric o jnic, mentre que lordre corinti ns una derivaci posterior. front: espai triangular determinat en els costats menors pel doble vessant de la teulada. entaulament s la part de les faanes entre les teulades o frontons duna banda i les columnes de laltra: est compost per larquitrau, el fris i la cornisa. El fris pot ser continu en lestil jnic o alternant mtopes i trglifs en el dric. els frotons i els frisos sn esculpits amb relleus que representen escenes mitolgiques, sovint relacionades amb el du al qual es consagra el temple.

Fora daquesta estructura generalitzada, alguns temples com el Filipon dOlmpia tenien forma de thlos, s a dir dedifici circular. Malgrat que avui dia en veiem unes restes duna pedra immaculada, els temples eren pintats amb colors vius.