You are on page 1of 22

Components del Grup:

Rut Garrigs Maf Teresa Nadales Martnez Toni Mar Fernndez Irene Crespo Ciscar Miguel Peris Rivera Marta Martn Carb Ana Cruz Martn(Lder)

Grau en mestre/a deducaci primria, 2 B Primria

Data dentrega: 1 de Mar del 2013

Geometria

NDEX
AREES I PERMETRES.................................................................................................................... 3 Definici i utilitat .................................................................................................................. 3 Polgon regular ..................................................................................................................... 3 Rombe .................................................................................................................................. 6 Trapezi.................................................................................................................................. 8 Romboide ........................................................................................................................... 10 Triangle .............................................................................................................................. 11 Nmero PI .......................................................................................................................... 13 Elements de la circumferncia ........................................................................................... 14 Longitud de la circumferncia ............................................................................................ 14

COSSOS DE REVOLUCI ............................................................................................................. 17 Definici i utilitat ................................................................................................................ 17 Esfera ................................................................................................................................. 17 Cilindre ............................................................................................................................... 20 Con ..................................................................................................................................... 21

Matemtiques per a Mestres

Pgina 2

Geometria

AREES I PERMETRES
Definici del rea
Que s lrea? Per a la geometria, l'rea (abreviat amb el smbol a) s una mesura de l'extensi d'una superfcie, expressada en unitats de mesura denominades unitats de superfcie. Encara que per a superfcies planes el concepte s ms intutiu, ja que qualsevol dels costats rectes poden triangular-se i es pot calcular la seua rea com a suma de les rees dels dits triangles. Tamb, podem definir l'rea com la superfcie compresa dins d'un permetre, que s'expressa en unitats de mesures que sn conegudes com superficials. Ocasionalment s'usa el terme "rea" com a sinnim de superfcie, quan no hi ha confusi entre el concepte geomtric en si mateix (superfcie) i la magnitud mtrica associada al concepte geomtric (rea) . Per a calcular l'rea de superfcies corbes es requereix introduir mtodes de geometria diferencial. L'rea s'utilitza quan podem obtindre la superfcie interior d'un permetre que es desitja cobrir amb algun aspecte. Per a poder definir l'rea d'una superfcie, que s un concepte mtric, s'ha d'haver definit un tensor mtric sobre la superfcie en qesti, ja que quan la superfcie est dins d'un espai euclidi, la superfcie hereta una estructura mtrica natural induda per la mtrica euclidi.

Polgons regulars
Els polgons regulars, tenen costats i angles interiors amb el mateix tamany. rea de un polgon regular.
El rea dels polgons regulars, es calcula segons els elements coneguts.

Matemtiques per a Mestres

Pgina 3

Geometria

Permetre i apotema Lrea dun polgon regular, coneixent el permetre i lapotema es:

rea en funci del nmero de costats i el radi

Un polgon queda perfectament definit per el seu nmero de costats n, i el radi r, per tant, podem determinar quina es la seua rea, a la vista de la figura, tenim que:

Matemtiques per a Mestres

Pgina 4

Geometria

Amb aquesta expressi, podem calcular lrea del polgon, coneixent sols el numero de costats i el seu radi.
rea dun polgon en funci del costat

Matemtiques per a Mestres

Pgina 5

Geometria

Definici de Rombe
El rombe s un parallelogram que t els quatre costats iguals i angles iguals dos a dos. Per tant, el seu permetre i rea poden calcular-se com els de un parallelogram. L'expressi ms habitual s en funci del valor de les seves diagonals, que com saps, sn perpendiculars en un rombe.

Pgina 6

Geometria
REA DE UN ROMBE

Lrea del rombe s igual al producte de diagonals dividit entre dos.

PERMETRE El permetre del rombe es quatre veces el valor del costat. El valor de las diagonals y el costat, estan relacionats. El triangle de color s rectangle, aplicant el teorema de Pitgores: P = 4 L

Cas particular del rombe, el quadrat.

s un rombe que t les diagonals iguales. Per a calcular lrea del quadrat es pot utilitzar tamb lexpressi de lrea del rombe (Comprova en la figura que aquestes expressions donen el mateix valor).

Matemtiques per a Mestres

Pgina 7

Geometria

Definici de Trapezi
Un trapezi s un equilter que t dos costats parallels, on la suma dels angles interns d'un quadrilter s igual a 360. El permetre d'un trapezi s la suma de les longituds dels quatre costats.

Si en un trapezi es traa l'altura per qualsevol dels vrtexs de la base menor es forma un triangle rectangle. En aquest *triangulo es pot aplicar el Teorema de Pitgores i la definici de les raons trigonomtriques.

Classes de trapezis
Els trapezis respecte als seus angles interns, poden ser rectangles, issceles o escalens:

Trapezi rectangle: s el que t un costat perpendicular a la seua base. T dos angles interns rectes, un agut i altre obts.

Trapezi issceles: s el que no t els costats parallels de igual mesura. T dos angles interns aguts i dos obtusos, que sn iguals entre s. Les diagonals sn congruents. El trapezi issceles s un quadrilter ja que la suma dels angles contraris s 180.

Trapezi escalen: s el que no s issceles ni rectangle, la mesura dels seus costats dona mesures diferents.

que

hi

ha

Matemtiques per a Mestres

Pgina 8

Geometria
La longitud de la mitjana (m) de un trapezi s igual a la semisuma de la longitud de les seues bases (a c):

Altura:

Laltura (h) de un trapezi pot calcular-se, en funci de les dos bases (a c) i dels dos costats (b d), mitjanant la segent equaci:

Pgina 9

Geometria

rea del trapezi

El rea A dun trapezi de bases a y c y daltura h s igual a la semisuma de les bases per laltura:

. Si solament es coneixen les longituds dels quatre costats, on a s la mesura del costat de major longitud i c s el costat menor, per a que, el denominador, como el valor de larrel, siguen nmeros positius.

Definici de Romboide
El romboide es un tipus de quadrilter (parallelogram) que no es ni rombo ni rectangle; s a dir, te dos costats parallels i iguals entre s, formant dos angles tamb iguals entre s. Podem transformar un romboide en un rectangle. Per tant, lrea del romboide s igual a la dun rectangle que t la seua mateixa base i altura, s a dir, lrea sobt multiplicant la longitud dun costat per la distncia perpendicular entre eixe costat i el seu oposat. rea del romboide = base x altura = b x a

Matemtiques per a Mestres

Pgina 10

Geometria

El permetre del romboide s igual a la suma dels seus quatre costats. Com que sn iguals dos a dos: Permetre del romboide = 2 (a + b)

Caracterstiques dun romboide: Te com ja em dit, dos pars de costats iguals, parallels entre s. Els seus angles contigus sn suplementaris. Com no s un rombe, les seues diagonals no sn perpendiculars entre s. Com no s un rectangle, les seues diagonals no sn iguals. La suma dels seus angles interns s de 360. No t eixos de simetria, pues no coordinen els seus costats oposats.

Definici de Triangle
Un triangle, s un polgon format per tres rectes que es tallen dos a dos en tres punts. Els punts de intersecci de les rectes sn els vrtices i els segments de recta determinats sn els costats del triangle. Dos costats contigus formen un dels angles interiors del triangle. Per tant, un triangle te tres angles interiors, tres angles exteriors, tres costats i tres vrtexs.

Matemtiques per a Mestres

Pgina 11

Geometria
Podem deduir lexpressi de lrea dun triangle a partir de lrea dun parallelogram (romboide). Lrea de un triangle s el producte dun dels seus costats per laltura sobre ell dividit entre dos. rea del triangle = base x altura = b x a 2 2

El permetre del triangle consisteix en la suma de les longituds dels seus tres costats. Podem establir diferents i variades formes de resoldre el permetre del triangle segons quin siga el seu tipus, ja que potser un triangle equilter, issceles o escalen . Triangle equilter: recordem que aquest tipus de triangle te els tres costats iguals, s a dir, que la seua mida s la mateixa.

La formula en aquest cas seria: Permetre = Costat (L) + Costat (L) + Costat (L) = 3Costats

Triangle issceles: dos costats (l) iguals i un desigual.

Permetre = Costat (l) + costat (l) + b = 2l + b Triangle escalen: els seus tres costats tenen diferent longituds, per lo que en aquest cas tindrem que sumar tots els costats conjuntament.

Matemtiques per a Mestres

Pgina 12

Geometria

Permetre = a + b+ c

El nmero PI
El nmero pi ( ) es defineix com la ra entre la longitud de una circumferncia i el seu dimetre. Es pot calcular una aproximaci al pi de forma experimental. Sempre que dividim la longitud de una circumferncia per el seu dimetre obtindrem aproximadament el nmero pi. Cal destacar, que aquest nmero no s exacte, per aix sanomena que s un nombre irracional, ja que t infinites xifres decimals. Aquesta notaci va ser utilitzada per primera vegada en 1706 per el matemtic galls William Jones, i la va transmetre el matemtic Leonard Euler. Pi es una de les constants matemtiques que ms apareixen en les equacions de fsica, junt amb el nmero e. Valor del nmero pi: 3,14159265358979323846... Com es veu, el smbol es la lletra grega que representa el nmero pi. s del nmero pi: el nmero pi sutilitza en el tercer cicle de primria per primera vegada en lalumnat. Sutilitza per a calcular lrea dun cercle, com es mostra en el segent exemple:

A= R2

A continuaci anem a posar un exemple de lextracci del nmero pi, dividint el dimetre de una circumferncia per la seua longitud. Si tenim un arbre de les segents dimensions: longitud de la circumferncia: 28.27m, i el seu dimetre es de 9m. Al dividir la longitud entre el dimetre, obtenim el valor del nmero pi.
Matemtiques per a Mestres Pgina 13

Geometria
28.27:9 = 3.1411111

Elements de la Circumferncia
La circumferncia s una lnia corba i tancada on tots els seus punts estan a igual distncia del centre. Els seus elements sn quatre i a continuaci els explicarem, els podem veure a la imatge assenyalats. Radi

Segment el qual els seus extrems son el centre i el punto de la circumferncia. Corda

Longitud duna circumferncia

Si agafem un cercle i el rodegem amb una corda, marquem la seua longitud i estirem la corda, sens quedaria una cosa com aquesta:

Matemtiques per a Mestres

Pgina 14

Geometria

Ara amb altra corda agafem i la creuem dun extrem del cercle a laltre, passant pel mig:

Matemtiques per a Mestres

Pgina 15

Geometria

Com a resum, la longitud duna circumferncia s igual a PI pel dimetre: L=.d o lo que s el mateix, 2 PI pel radi: L= 2 . . r

Matemtiques per a Mestres

Pgina 16

Geometria

COSOS I REVOLUCIONS
Definici dun cos de revoluci
Un cos de revoluci s aquell que sorigina al girar una figura plana al voltant dun eix. Les cares dun cos de revoluci sn corbes. Podem distingir: Eix: recta al voltant de la qual gira la figura plana per a originar el cos de revoluci. Generatriu: sn els lmits exteriors de la figura plana. Entre els cossos de revoluci hi ha que destacar la esfera, el cilindre i el con. Esfera: es genera al girar una semicircumferncia al voltant dun eix. En la esfera tots els punts estan a la mateixa distancia del seu centre. El segment que uneix cada punt de lesfera amb el centre sanomena radi.

Si es talla una esfera amb un pla, deixant fora el centre de la esfera sobt un casquet esfric.

Matemtiques per a Mestres

Pgina 17

Geometria

Si es talla una esfera amb dos plans parallels, la porci de esfera delimitada sanomena zona esfrica.

Cilindre: te dos bases paralleles amb forma de cercle i una cara lateral corba. Sorigina al girar un rectangle al voltant dun eix.

Dins del cilindre trobem el cilindre obliquo que naix de tallar un cilindre recte amb dos plans parallels. Les seues bases sn ellipses, i la seua altura, s la distancia entre els plans que contenen les bases.

Con: te una sola base en forma de cercle i una cara lateral corba que finalitza en un punt anomenat vrtice o cspide. Esta figura, sorigina girant un triangle rectangle al voltant dun eix. La generatriu s el segment que va des dun punt de la circumferncia de la base al vrtice.

Matemtiques per a Mestres

Pgina 18

Geometria

Dins del tronc trobem: El con inclinat: sorigina tallant un con de forma obliqua amb un pla. La base dun con inclinat no s circular sin que aquest posseeix forma ellptica.

Matemtiques per a Mestres

Pgina 19

Geometria

Cilindre
Un cilindre circular recte es aquell cos slid generat per un gir duna regi rectangular al voltant dun dels seus costats o al voltant dun dels seus eixos de simetria.

Tipus de cilindres: Cilindre rectangular: si leix del cilindre es perpendicular a les bases. Cilindre obliquo: Si leix no es perpendicular a les bases. Cilindre de revoluci: Si esta limitat per una superfcie que gira 360 graus. Elements del cilindre: Eix: Es el costat fixe al voltant del qual gira el rectangle. Bases: Sn els cercles que uneixen els dos costats perpendicular a leix. Altura: Es la distncia entre les dos bases. Generatriu: La generatriu del cilindre s igual a laltura. H=G

Pgina 20

Geometria

Volum del cilindre

Cons
Definici

Un con s un objecte slid (tridimensional) que t una base circular i un sol vrtis.

Volum dun con

El volum V de un con de radi r i altura h es 1/3 del volum del cercle que poseix les mateixes dimensions:

Pgina 21

Geometria

Desenvolupament i superfcie dun con recte

El desenvolupament pla dun con recte s un sector circular i un cercle. El sector circular est delimitat per dos generatrius, siguent la mesura del costat corb igual a la longitud de la circumferncia de la base. La manera de calcular la distancia a en el

Pgina 22