Guia per a la redacci del Pla de Gesti de Residus de construcci i enderrocs

Collegi dArquitectes de Catalunya-COAC Consell de Col.legis d'Aparelladors i Arquitectes Tcnics de Catalunya representat pel Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tcnics de Barcelona-CAATB Collegi Oficial dEnginyers Industrials de Catalunya Collegi d'Enginyers Tcnics Industrials de Barcelona-CETIB Gestora de Runes de Catalunya, S.A Gesti dInfraestructures, S.A.-GISA iMat - Centre Tecnolgic de la Construcci Collegi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports-CECCP Collegi Oficial dEnginyers Tcnics dObres Publiques de Catalunya Institut de Tecnologia de la Construcci de Catalunya-ITeC

Pla Gesti de residus Versi 1.0

2 de 23

ndex
1 2 3 3.1 3.2 3.3 4 5 6 7 Objecte Criteris generals Continguts dun Pla de Gesti de Residus de construcci i denderroc Minimitzaci i prevenci Estimaci i tipologia dels residus Operacions de gesti de residus Plec de Prescripcions Tcniques 5 5 6 6 8 17 22

Documentaci grfica de les Installacions per a la gesti dels residus 22 Documentaci addicional a incloure en el Pla de Gesti de Residus 22 Marc legislatiu 23

Pla Gesti de residus Versi 1.0

3 de 23

Objecte

Lobjecte daquest document s oferir un model de guia que faciliti la redacci del Pla de Gesti de Residus de construcci i denderroc dacord amb les exigncies de la normativa ms recent, autonmica, catalana i estatal i de lEstudi de Gesti de residus del Projecte Executiu. Es tracta daplicar i realitzar un seguiment en obra dels criteris de producci i gesti de residus de construcci i demolici, definits en lEstudi de Gesti de Residus.

Criteris generals

El Pla de Gesti de Residus lha de redactar el contractista. Una vegada estigui aprovat per la direcci facultativa i acceptat pel promotor, el Pla de Gesti de Residus formar part dels documents contractuals de lobra. Per tal duniformitzar els continguts del Pla de Gesti de Residus amb els de lEstudi, aquests sorganitzaran dacord amb uns apartats, que recullen, a ms dels requisits prescrits en els textos legals de referncia, altres accions complementries per contribuir a millorar la gesti i la traabilitat dels residus. Una estructura clara facilitar la seva redacci i seguiment per part dels receptors i usuaris del mateix. El Pla de Gesti de Residus a lObra ha dincorporar els apartats que mostra el segent quadre, i que ms endavant es desenvolupen amb detall.

APARTATS DEL PLA DE GESTI DE RESIDUS

1. Mesures de minimitzaci i prevenci de residus 2. Estimaci de la generaci de residus 3. Operacions de gesti de residus 4. Plec de Prescripcions Tcniques 5. Documentaci grfica de les installacions per a la gesti dels residus 6. Documentaci addicional

Pla Gesti de residus Versi 1.0

5 de 23

Continguts

dun

Pla

de

Gesti

de

Residus

de

construcci

denderroc
3.1 Minimitzaci i prevenci
El Pla de Gesti ha didentificar totes aquelles accions de minimitzaci a tenir en consideraci en lobra per tal de prevenir la generaci de residus de la construcci i demolici durant la fase dobra o de reduir-ne la seva producci. Tot seguit sadjunta el model de fitxa amb les principals accions de minimitzaci i prevenci, o daltres que poden ajudar a una millor gesti dels residus durant la fase dexecuci.

Pla Gesti de residus Versi 1.0

6 de 23

Taula 1. Fitxa model per a la definici de les accions de prevenci de residus en la fase dobra MODEL DE FITXA PER A ASSENYALAR LES ACCIONS DE MINIMITZACI I PREVENCI DES DE LA FASE DEXECUCI
1 Es preservaran els productes o materials que siguin reutilitzables o reciclables durant els treballs? 2 Simpartiran tasques de informaci entre els treballadors i les subcontractes perqu colloquin els residus en el contenidor corresponent (segons el tipus de residu, si sen preveu o no el reciclatge, etc.)? 3 Sintentar comprar la quantitat de materials per ajustar-la a ls (sense escreixos) i sintentar optimitzar la quantitat de materials emprats, ajustant-los als estrictament necessaris per a lexecuci de lobra? 4 Sempre que sigui viable, es procurar la compra de materials a lengrs o amb envasos duna grandria que permeti reduir la producci de residus dembolcalls? 5 Es donar preferncia a aquells provedors que envasen els seus productes amb sistemes dembalatge que tendeixen a minimitzar els residus o en recipients fabricats amb materials reciclats, biodegradables i que puguin ser retornables o, si ms no, reutilitzables? 6 Sintentar escollir materials i productes, dacord amb les prescripcions establertes en el projecte, subministrats per fabricants que ofereixin garanties de fer-se responsables de la gesti dels residus que generen a lobra els seus productes (pactant prviament el percentatge i caracterstiques dels residus que acceptar com a retorn) o, si aix no s viable, que informin sobre les recomanacions per a la gesti ms adient dels residus produts? 7 Es planificar lobra per minimitzar els sobrants de terra i es prendran les mesures adequades demmagatzematge per garantir la qualitat de les terres destinades a reutilitzaci? 8 Saprofitaran retalls durant la posada a lobra i sintentar realitzar els talls amb precisi, de manera que totes dues parts es puguin aprofitar?
-

S 6

No 6

Peces cermiques i paviments, allaments, tubs i daltres materials dinstallacions (cables

elctrics), etc. 9 Es protegiran els materials dacabat susceptibles de malmetres amb elements de protecci (a ser possible, que es puguin reutilitzar o reciclar)? 10 Es controlar la preparaci de les dosificacions per a la generaci de materials in-situ a fi devitar errors i, conseqentment, residus? 11 ... (Altres bones prctiques)

Pla Gesti de residus Versi 1.0

7 de 23

3.2

Estimaci i tipologia dels residus

Lestimaci i tipologia dels residus est relacionada amb la naturalesa dels residus i amb la quantitat que es preveu generar per poder planificar la seva correcta gesti.

Els residus shauran de quantificar per tipologies i fases dobra. Els residus shauran destimar en tones i en metres cbics. Els residus shauran de codificar segons el Catleg Europeu de Residus (codis CER)1

El redactor de lEstudi, que ja haur realitzat aquesta estimaci, aportar una srie de taules que cal que el redactor del Pla revisi i aprovi. El redactor disposa de diferents eines i mtodes de clcul per poder realitzar lestimaci de les quantitats que es preveu generar i determinar la seva naturalesa. En qualsevol cas, sempre caldr deixar constncia de leina o font que sha fet servir per realitzar lestimaci i determinar la tipologia dels residus. En cas de no disposar dun Estudi de Gesti previ sadjunten en forma de taula uns valors de referncia procedents destudis realitzats per les entitats que han collaborat en la redacci daquesta Guia. A la web de lAgncia Catalana de residus, tamb es pot consultar la codificaci segons el Catleg Europeu de Residus. Nota: Els codis de les taules que a partir dara aniran acompanyats dun asterisc (*) indiquen que es tracta dun residu especial o perills, dacord amb el Catleg Europeu de Residus.

Llista Europea de Residus publicada per lOrdre MAM/304/2002, de 8 de febrer, o norma que la substitueixi.

Pla Gesti de residus Versi 1.0

8 de 23

Taula 2. Taula model per a la definici de la tipologia i lestimaci de residus de la construcci de ledificaci
RESIDUS DOBRA NOVA Codi CER Fase de fonamentaci i estructures Inert, Tipologia1 No Especial, m3 Volum residu/m2 T construt 0,005333 0,000381 0,000455 0,002370 0,000290 0,000056 Pes residu/m2

Especial 170101 (formig) 170103 (material cermic) 170407 (metalls barrejats) 170201 (fusta) 170203 (plstic) 150101 (envasos de paper i cartr) 150110* (envasos que contenen restes de substncies perilloses o estan contaminats per elles) Fase de tancaments 170107 (formig) 170603 (material cermic) 170407 (metalls barrejats) 170201 (fusta) 170203 (plstic) 170904 (residus barrejats de la construcci i de lenderroc diferents dels especificats en el codis 170901, 170902 i 170903) 150101 (envasos de paper i cartr) 150110* (envasos que contenen substncies perilloses o estan contaminats per elles) No Especial Especial Inert No Especial No Especial No Especial No Especial No Especial Inert Inert No Especial No Especial No Especial No Especial Especial

construt 0,003810 0,000423 0,001264 0,009480 0,001896 0,000793

0,000437

0,000022

0,010910 0,032730 0,000535 0,001605 0,002140

0,015274 0,029457 0,000193 0,000401 0,000327

0,000413 0,003761

0,000167 0,000263

0,000437 Fase d'acabats 170101 (formig) 170103 (material cermic) 170802 (materials de construcci realitzats amb guix diferents dels especificats en el codi 170801* ) 170201 (fusta) 170203 (plstic) 170904 (residus barrejats de construcci i denderroc diferents dels especificats en els codis 1709001, 170902 i 170903)*) 150101 (envasos de paper i cartr) 150110* (envasos que contenen substncies perilloses o estan contaminats per elles) Total per tipologies
Inert formig (170101) Inert cermica (170103) NE-barreja (170904) NE-guix (170802) NE-metall (170407) NE-fusta (170201) NE-plstic (170203) NE-cartr (150101) Especial (150110)

0,000022

Inert No Especial No Especial

0,011327 0,007551

0,015857 0,006796

0,009720 No Especial No Especial No Especial 0,000365 No Especial Especial 0,001312

0,026047 0,040704 0,000778 0,009720 0,001799 0,014487 0,010354 0,011875 0,002186

0,003927 0,000851 0,000966

0,003402 0,006318

0,000147 0,000512

0,007321

0,000066
0,036464 0,036634 0,000314 0,003927 0,000648 0,003622 0,001584 0,000831 0,00011

TOTAL

0,117950

0,084133

Tipologia de residus, dacord amb la tipologia dabocadors. * Els quals contenen substncies perilloses.

Pla Gesti de residus Versi 1.0

9 de 23

Taula 3. Taula model per a la definici de la tipologia i lestimaci de residus denderroc dedifici dhabitatges (Obra de fbrica)
Enderroc EDIFICI DHABITATGES DOBRA DE FBRICA Materials Tipologia2 Inert, No Especial, Especial 170101 (formig) 170102 (maons) i 170103 (teules i materials cermics) 170802 (materials de construcci realitzats amb guix diferents dels especificats en el codi 170801* ) 170407 (metalls barrejats) 170201 (fusta) 170202 (vidre) 170203 (plstic) 170904 (residus barrejats de construcci i denderroc diferents dels especificats en els codis 1709001, 170902 i 170903)* ) Total (2) Total per tipologies
Inert formig (170101) Inert cermica (170103) Inert vidre (170202) NE-barreja (170904) NE-guix (170802) NE-metall (170407) NE-fusta (170201) NE-plstic (170203) Especial (150110)

Volum real (m3 residu/m2 construt) 0,0365 0,3010 0,0480

Volum aparent (m3 residu/m2 construt) 0,0620 0,5120 0,0820

Pes (kg/m2 construt)

Inert Inert No Especial

84,00 542,00 52,00

No Especial No Especial Inert No Especial No Especial (1)

0,0005 0,0390 0,0002 0,0002 0,0046

0,0009 0,0663 0,0004 0,0004 0,0080

4,00 23,00 0,60 0,40 4,00

0,4300 0,0365 0,3010 0,0002 0,0046 0,0480 0,0005 0,0390 0,0002

0,7320 0,0620 0,5120 0,0004 0,0080 0,0820 0,0009 0,0663 0,0004

710,00 84,00 542,00 0,60 4,00 52,00 4,00 23,00 0,40

(Vegeu la taula model per inventariar els R. Especials)

2 1 2

Tipologia de residus, dacord amb la tipologia dabocadors. Excepte quan es tracti dun residu adms en dipsits de terres i runes. Excepte els residus Especials. * Els quals contenen substncies perilloses.

Pla Gesti de residus Versi 1.0

10 de 23

Taula 4. Taula model per a la definici de la tipologia i lestimaci de residus denderroc dedifici dhabitatges (Estructura de formig)
Enderroc EDIFICI DHABITATGES DESTRUCTURA DE FORMIG Materials Tipologia2 Inert, Especial 170101 (formig) 170102 (maons) i 170103 (teules i materials cermics) 170802 (materials de construcci realitzats amb guix diferents dels especificats en el codi 170801*) 170407 (metalls barrejats) 170201 (fusta) 170202 (vidre) 170203 (plstic) 170302 (barreges bituminoses diferents de les No especial No especial Inert No especial No especial No especial (3) 0,0021 0,0028 0,0008 0,0004 0,0007 0,0036 0,0047 0,0010 0,0007 0,0012 16,00 1,70 1,60 0,80 0,90 Inert Inert No especial No Especial, Volum real (m3 residu/m2 construt) 0,3090 0,2250 0,0204 Volum aparent (m3 residu/m2 construt) 0,5253 0,3825 0,0347 711,00 338,00 51,00 Pes (kg/m2 construt)

especificades en el codi 170301) 170904 (residus barrejats de construcci i denderroc diferents dels especificats en els codis 1709001, 170902 i 170903)*) Total (4) Total per tipologies
Inert formig (170101) Inert cermica (170103) Inert vidre (170202) NE-barreja (170904) NE-guix (170802) NE-metall (170407) NE-fusta (170201) NE-plstic (170203) Especial (150110)
2 3 4

0,0090

0,0153

9,00

0,5702 0,3090 0,2250 0,0008 0,0097 0,0204 0,0021 0,0028 0,0004

0,9690 0,5253 0,3825 0,0010 0,0165 0,0347 0,0036 0,0047 0,0007

1130,00 711,00 338,00 1,60 9,90 51,00 16,00 1,70 0,80

(Vegeu la taula model per inventariar els R. Especials)

Tipologia de residus, dacord amb la tipologia dabocadors. Excepte quan es tracti dun residu adms en dipsits de terres i runes. Excepte els residus Especials.

* Els quals contenen substncies perilloses.

Pla Gesti de residus Versi 1.0

11 de 23

Taula 5. Taula model per a la definici de la tipologia i lestimaci de residus denderroc de nau industrial (Obra de Fbrica)

Enderroc NAU INDUSTRIAL DOBRA DE FBRICA Materials Tipologia Inert, Especial 170101 (formig) Inert
2

Volum real Especial, (m3

Volum aparent

Pes

No

residu/m2 (m3 construt) 0,2550 0,5270

residu/m2 (kg/m2 construt) 345,00 171,275

construt) 0,1500 0,325

170102 (maons) i 170103 (teules i materials Inert cermics)

170802 (materials de construcci realitzats amb guix No Especial diferents dels especificats en el codi 170801*)

0,0140 0,0010 0,0380 0,0003 0,0002 0,0006

0,0240 0,0017 0,0644 0,0005 0,0004 0,0010

35,00 7,80 23,00 0,80 0,40 6,00

170407 (metalls barrejats) 170201 (fusta) 170202 (vidre) 170203 (plstic)

diferents dels especificats en els codis 1709001, 170902 i 170903)* )
4

No Especial No Especial Inert No Especial

170904 (residus barrejats de construcci i denderroc No Especial (3)

Total ( )
Total per tipologies
Inert formig (170101) Inert cermica (170103) Inert vidre (170202) NE-barreja (170904) NE-guix (170802) NE-metall (170407) NE-fusta (170201) NE-plstic (170203) Especial (150110)

0,5291 0,1500 0,325 0,0003 0,0006

0,0204

0,8740 0,2550 0,5270 0,0005 0,0010

0,0347

589,275 345,00 171,275 0,80 6,00

51,00

0,0010 0,0380 0,0002

0,0017 0,0644 0,0004

7,80 23,00 0,40

(Vegeu la taula model per inventariar els R. Especials)

2 3 4

Tipologia de residus, dacord amb la tipologia dabocadors. Excepte quan es tracti dun residu adms en dipsits de terres i runes. Excepte els residus Especials.

* Els quals contenen substncies perilloses.

Pla Gesti de residus Versi 1.0

12 de 23

Taula 6. Fitxa model per a la definici de la tipologia i lestimaci dels residus denderroc de vials

Enderroc VIALS Materials Tipologia2 Inert, No Volum real Especial, (m3 Volum aparent Pes

residu/m2 (m3

residu/m2 (kg/m2 construt) 420,00

Especial 170504 (terres i pedres diferents dels especificats en el codi 170503*) 170302 (barreges bituminoses diferents de les barreges especificades en el codi 170301*) 170405 (ferro i acer) 170203 (plstic) 170904 (residus barrejats de construcci i denderroc diferents dels especificats en els codis 1709001, 170902 i 170903)*)
4

construt) 0,2500

construt) 0,3000

Inert

No Especial No Especial No Especial No Especial (3)

0,1500 0,0001 0,0001 0,0008 0,4010

0,2500 0,0002 0,0002 0,0016 0,5520 0,3000

195,00 0,50 0,50 4,00 620,00 420,00

Total ( )
Total per tipologies
Inert terres (170504) NE-barreja (170904) NE-metall (170407) NE-plstic (170203) Especial (150110)

0,2500

0,1508
0,0001 0,0001

0,2516
0,0002 0,0002

199
0,50 0,50

(Vegeu la taula model per inventariar els R. Especials)

2 3 4

Tipologia de residus, dacord amb la tipologia dabocadors. Excepte quan es tracti dun residu adms en dipsits de terres i runes. Excepte els residus Especials.

* Els quals contenen substncies perilloses.

Pla Gesti de residus Versi 1.0

13 de 23

Taula 7. Fitxa model per a la definici de la tipologia i lestimaci dels residus dexcavaci

PES DELS RESIDUS DEXCAVACI Tipologia Material Codi CER

2

Pes
3

Inert, No Especial, Kg./m Especial

Kg.

/m

residu

residu real

aparent

Terrenys naturals Grava i sorra compacta Grava i sorra solta Argiles Rebliments Terra vegetal Terrapl Pedrapl Total ( )
Inert terres (170504)
4

170504 (terres i pedres diferents de les especificades en el codi 170503*) 010409 (residus de sorra i argiles)

Inert Inert

2000 1700 2100

1670 1410 1750

200202 (terra i pedres) 170504 (terres i pedres diferents de les especificades en el codi 170503*)

Inert Inert

1700 1700 1800

11000 0,2500

1410 1410 1500

9150 0,3000

Total per tipologies

Especial (150110)

(Vegeu

la

taula

model

per

inventariar els R. Especials)

* Els quals contenen substncies perilloses.

Recordem que els valors proposats pel redactor de lestudi de gesti de residus sn de referncia i que la revisi dels mateixos pot realitzar-se a partir dels amidaments reals, de lexperincia o daltres eines a labast del redactor del Pla de Gesti.

En aquest apartat el Pla de Gesti de residus tamb ha dincloure un inventari dels residus Especials o Perillosos que es generaran durant les activitats denderroc, reparaci o reforma. Tot seguit sadjunten dos models dinventari, un per als residus especials generats a les activitats denderroc de lobra existent (enderroc, reparaci o reforma) i un altre per a les activitats de nova construcci (que tamb inclou la part dobra nova de les reparacions o reformes). Es recomana la seva inclusi en el Pla de Gesti de Residus per tal devidenciar la correcta planificaci de la gesti interna i externa dels residus Especials.

Pla Gesti de residus Versi 1.0

14 de 23

Taula 8. Inventari de residus Especials per a les activitats denderroc (enderroc, reparaci o reforma)

MODEL DINVENTARI DE RESIDUS ESPECIALS PER A LES ACTIVITATS DENDERROC (enderroc, reparaci o reforma)

codi CER

Sha detectat?

Quantitat

S6
TERRES CONTAMINADES
- Terra

No6

m3

u.

i pedres que contenen substncies perilloses (terres

5

contaminades) AMIANT

170503*

- Flocatge amb amiant destructures metlliques - Proteccions individuals en leliminaci damiant (filtres, granotes,

170605* 170605* 170605* 170605* 170605* 170605* 170605* 170605* 170605*

caretes, etc.)
- Calorifugat de canonades amb amiant - Plaques de fibrociment amb amiant - Canonades i baixants de fibrociment amb amiant - Dipsits de fibrociment amb amiant - Envans pluvials de plaques de fibrociment amb amiant - Plaques de cel ras que contenen amiant - Paviments vinlics que contenen amiant

TOTAL AMIANT RESIDUS DEQUIPS ELCTRICS I ELECTRNICS

- Equips daire condicionat o refrigeraci amb CFCs o HCFCs

160211*

RESIDUS RECOLLITS DE MANERA SELECTIVA

- Tubs fluorescents i lmpades de vapor de mercuri defectuoses

200121*

ALTRES RESIDUS DE CONSTRUCCI I DEMOLICI

- Fusta tractada amb substncies perilloses - Qualsevol

170204* que pugui contenir (el codi CER dependr del tipus de residu)

element,

material

envs

substncies perilloses (detergents, combustibles, pintures, vernissos, dissolvents, adhesius, aerosols, etc.).
- Residus de construcci i demolici que contenen PCB (per

exemple, segellants que contenen PCB, revestiments de sols a partir de resines que contenen PCB, envidraments dobles que contenent PCB, condensadors que contenen PCB).
- Altres residus de construcci i demolici (inclosos els residus

17 09 02*

mesclats) que contenen substncies perilloses ...

5

17 09 03*

Els productes de lamiant es classifiquen en dos grans grups, amiant no-friable, on les fibres es troben barrejades amb altres materials,

habitualment ciment o cola (el principal producte s el fibrociment: plaques ondulades, panells, dipsits, xemeneies, conductes daire, etc.) i amiant friable (amiant projectat, etc). Les fibres damiant sintrodueixen en lorganisme per les vies respiratries, per tant, el risc damiant es en funci de la quantitat de fibres que es troben en suspensi a laire. En cas de detectar elements susceptibles de contenir amiant caldr demanar, amb suficient antelaci els permisos pertinents a lautoritat laboral competent i complir amb els requisits ambientals i de seguretat i salut exigits per la legislaci vigent.

Pla Gesti de residus Versi 1.0

15 de 23

Taula 9. Inventari de residus Especials per a les activitats de nova construcci (tamb inclou la part dobra nova de les reparacions o reformes)
MODEL DINVENTARI DE RESIDUS ESPECIALS PER A LES ACTIVITATS DE NOVA CONSTRUCCI (tamb inclou la part dobra nova de les reparacions o reformes)

codi CER

SUtilitzen?

S6
RESIDUS D'ENVASOS; ABSORBENTS, DRAPS DE NETEJA; MATERIALS DE FILTRACI I ROBA DE PROTECCI
- Envasos que contenen substncies perilloses o estan contaminades per

No6

elles
- Envasos que contenen substncies perilloses o estan contaminades per

150101*

elles
- Envasos que contenen substncies perilloses o estan contaminades per

150101*

elles (pintures, vernissos, dissolvents, adhesius, silicones, aerosols, etc.) RESIDUS DE LA FFDU I DEL DECAPATGE O LELIMINACI DE PINTURA I VERNS
- Residus de decapat o eliminaci de pintura i verns que contenen

150101*

dissolvents orgnics o altres substncies perilloses

- Residus de decapants o desenvernissants - Residus de pintura i verns que contenen dissolvents orgnics o altres

080117* 080121* 080111*

substncies perilloses RESIDUS DE LA FABRICACI, FORMULACI, DISTRIBUCI I UTILITZACI (FFDU) DE PRODUCTES QUMICS ORGNICS DE BASE
- Dissolvents

070103* / 070403*/070404*

RESIDUS DE LA FFDU D'ADHESIUS I SEGELLANTS (INCLOENT ELS PRODUCTES D'IMPERMEABILITZACI)

- Residus dadhesius i segellants que contenen dissolvents orgnics o altres

substncies perilloses
-

080409*

RESIDUS DE LA FFDU DE PLSTICS, CAUTX SINTTIC I FIBRES

ARTIFICIALS
-

Residus que contenen silicones perilloses

070216*

ALTRES RESIDUS DE CONSTRUCCI I DEMOLICI

- Restes de desencofrants - Altres residus de construcci i demolici (inclosos els residus mesclats) que

170903* 170903*

contenen substncies perilloses (especificar)

- Altres residus de construcci i demolici (inclosos els residus mesclats) que

contenen substncies perilloses (especificar)

- Altres residus de construcci i demolici (inclosos els residus mesclats) que

170903*

contenen substncies perilloses (especificar)

- RESIDUS RECOLLITS DE MANERA SELECTIVA - Tubs fluorescents i lmpades de vapor de mercuri defectuoses

170903*

200121*

...

Pla Gesti de residus Versi 1.0

16 de 23

3.3

Operacions de gesti de residus

Aquest apartat sinclou per deixar constncia del ventall doperacions i dinstallacions destinades a la gesti dels residus que cal preveure a lobra. Una obra t dos tipus de gesti,la gesti dins de lobra i fora de lobra. Per aquest motiu es considera imprescindible fer una reflexi sobre les diferents possibilitats de gesti internes i externes ms adequades per a la nostra obra dacord a:

Lespai disponible per realitzar la separaci selectiva dels residus a lobra. La possibilitat de reutilitzaci i reciclatge in situ. La proximitat de valoritzadors de residus de la construcci i demolici i la distncia als dipsits

controlats, els costos econmics associats a cada opci de gesti, etc. En qualsevol cas, sha de considerar sempre labocament en dipsits controlats com a ltima opci en la gesti dels residus de construcci i demolici i, sha de tendir, per aquest ordre, a la reutilitzaci, al reciclatge o a qualsevol altre tipus de valoritzaci. Per fer-ho viable, es recomana que la gesti mnima de separaci selectiva per a les obres de construcci i demolici, estigui formada per la segregaci dels residus Inerts, dels residus No Especials i dels residus Especials (aquests sempre han danar separats de la resta). Cal tenir en compte, per, que aquesta gesti mnima pot anar-se ampliant en funci de les possibilitats de valoritzaci (internes i externes) que existeixin a la mateixa obra i a lentorn proper daquesta. En el primer cas ens referim a la capacitat que pugi tenir una determinada obra de construcci dabsorbir part dels residus inerts que genera; en el segon cas ens referim a la viabilitat de comptar amb valoritzadors de residus (per exemple, si tenim a labast recicladors de plstic, de fusta, de metall, de paper i cartr, etc.). La classificaci en origen (a la mateixa obra) dels residus de construcci i demolici s el factor que ms influeix en el seu dest final. Un contenidor que surt de lobra amb residus heterogenis t menys opcions de ser valoritzat que un de net, carregat amb un residu homogeni que pot ser transportat directament cap a una central de reciclatge o, fins i tot, si compleix amb les caracterstiques fisico-qumiques exigides, reutilitzat (en els cas de la runa neta) a mateixa obra on sha produt. Es a dir, qualsevol operaci de reciclatge o de reutilitzaci ha destar sotmesa a una destria inicial que permeti disposar duna matria primera uniforme i dun material resultant de qualitat. Quan no sigui viable la classificaci selectiva en origen (a la mateixa obra) s obligatori derivar els residus barrejats (inerts i no especials) cap a installacions on es faci un tractament previ i des don el residu pugi ser finalment trams a un gestor autoritzat per la seva valoritzaci o, en el cas ms desfavorable, cap a labocament a dipsit controlat. Per definir les operacions de gesti de residus caldr deixar constncia de:
-

El tipus de separaci selectiva i el nombre de contenidors en funci de les possibilitats de reutilitzaci,

de les tipologies de residu, de lespai de lobra, de la viabilitat de tenir una planta mbil matxucadora a lobra, etc.
-

La quantitat de material reutilitzat (m3 una vegada matxucats) a lobra procedent del reciclatge in situ

dels residus petris generats en el mateix emplaament. Quantitat de residu petri (m3) que sha evitat portar a abocador.

Pla Gesti de residus Versi 1.0

17 de 23

Els models de senyalitzacions emprades per als contenidors segons el tipus de residu que poden

contenir.
-

Les dades sobre dest dels residus (dades dels gestors de les installacions de valoritzaci, separaci,

transferncia o de dipsits controlats).

A continuaci sadjunten, en forma de taula, uns models de fitxa per facilitar la identificaci dels escenaris de gesti dintre i fora de lobra, ms apropiats per a lobra a executar.

Pla Gesti de residus Versi 1.0

18 de 23

Taula 10. Fitxa resum de la gesti dels residus dintre de lobra

MODEL DE FITXA RESUM DE LA GESTI DELS RESIDUS DINTRE DE LOBRA 1 Separaci segons Especificar el tipus de separaci selectiva prevista per tal de preveure un espai a lobra.

tipologia de residu Cal recordar que, segons el RD 105/2008, d1 de febrer, sha de preveure una separaci en obra de les segents fraccions, quan de forma individualitzada per cadascuna delles, la quantitat prevista de generaci per al total de lobra superi les segents quantitats indicades a continuaci. Formig: 160 T Maons, teules, cermics: 80 T Metall: 4 T Fusta: 2 T Vidre: 2 T Plstic: 1 T Paper i Cartr: 1 T.
(A partir de dos anys de lentrada en vigor daquest Real Decret (14 de febrer del 2010), les quantitats passaran a ser la meitat).

6 zona habilitada pels Residus Especials (amb tants bidons com calgui) La legislaci de Residus Especials obliga a tenir una zona adequada per a lemmagatzematge daquest tipus de residu. Entre daltres recomanacions, es destaquen les segents: No tenir-los emmagatzemats a lobra ms de 6 mesos. El contenidor de residus especials haur de situar-se en un lloc pla i fora del trnsit habitual de la maquinria dobra, per tal devitar vessaments accidentals Especials Senyalitzar correctament els diferents contenidors on shagin de situar els envasos dels productes Especials, tenint en compte les incompatibilitats segons els smbols de perillositat representats en les etiquetes. Tapar els contenidors i protegir-los de la pluja, la radiaci, etc. Emmagatzemar els bidons que contenen lquids perillosos (olis, desencofrants, etc.) en posici vertical i sobre cubetes de retenci de lquids per tal devitar fuites Impermeabilitzar el terra on se situn els contenidors de residus especials contenidor per Inerts barrejats Inerts contenidor per Inerts Cermica contenidor per metall contenidor per plstic No Especials contenidor per ... contenidor per Inerts Formig contenidor per altres inerts contenidor per fusta contenidor per paper i cartr contenidor per ...

contenidor o zona daplec per terres que van a abocador

contenidor per la resta de residus No Especials barrejats contenidor per TOTS els residus No Especials barrejats Inerts + No Especials: Inerts+No Especials contenidor amb Inerts i No Especials barrejats (**)

(**) Noms quan sigui tcnicament inviable. En aquest cas, derivar-ho cap a un gestor que li faci un tractament previ.

Reciclatge

de

Indicar, si sescau, la quantitat de residus petris que es preveu matxucar a lobra per

Pla Gesti de residus Versi 1.0

19 de 23

MODEL DE FITXA RESUM DE LA GESTI DELS RESIDUS DINTRE DE LOBRA residus petris inerts en la prpia obra reutilitzar, posteriorment, en el mateix emplaament. Quantitat de residus que es preveu reciclar i que sevita portar a abocador: (kg): (m3):

Quantitat drid matxucat resultant: (cal tenir en compte que lrid resultant, una vegada matxucat ser, aproximadament, un 30% menor al volum inicial de residus petris) (kg): 3 Senyalitzaci contenidors Inerts dels (m3):

Els contenidors shauran de senyalitzar en funci del tipus de residu que continguin, dacord amb la separaci selectiva prevista. Residus admesos: cermica, formig, pedres, etc. CODIS CER: 170107, 170504, ... (codis admesos en els dipsits de terres i runes)

No barrejats

Especials

Residus admesos: fusta, metall, plstic, paper i cartr, cartr-guix, etc. CODIS CER: 170201, 170407, 150101, 170203, 170401, ... (codis admesos en dipsits de residus No Especials). Aquest smbol identifica als residus No Especials barrejats, no obstant, en cas doptar per una separaci selectiva ms exigent, caldria un cartell especfic per a cada tipus de residu: fusta ferralla paper i cartr plstic cables elctrics

Especials

CODIS CER:

(els codis dependran dels tipus de residus). Aquest smbol identifica als

residus Especials de manera genrica i pot servir per senyalitzar la zona daplec habilitada pels residus Especials, no obstant, a lhora demmagatzemar-los cal tenir en compte els smbols de perillositat que identifiquen a cadascun i senyalitzar els bidons o contenidors dacord amb la legislaci de residus Especials.

Per seleccionar les opcions externes de gesti, la pgina Web de lAgncia de Residus de Catalunya (www.arc-cat.net) ofereix informaci referent a les diferents installacions de gesti autoritzades que existeixen en el nostre pas. Aquesta via permet obtenir dades per gestionar els residus segons la seva tipologia i dest (reciclatge, transvasament o triatge i abocament dipsit controlat). La consulta pot realitzar-se de dues maneres: A) Directament per codi CER, a partir del vincle existent a la pgina principal. B) Segons tipologies de residus, a partir del vincle existent a la pgina principal.

Pla Gesti de residus Versi 1.0

20 de 23

Taula 11. Fitxa resum de la gesti dels residus fora de lobra MODEL DE FITXA RESUM DE GESTI DELS RESIDUS FORA DE LOBRA
4 Dest dels residus segons tipologia Identificar els recicladors, plantes de transferncia o dipsits propers a lentorn de lobra on es proposa gestionar els residus de la construcci: Quantitat Inerts estimada Tones Reciclatge Planta de transferncia Planta de selecci Dipsit Quantitat Residus No Especials estimada Tones Reciclatge: Reciclatge de metall Reciclatge de fusta Reciclatge de plstic Reciclatge paper-cart Reciclatge altres Planta de transferncia Planta de selecci Dipsit Quantitat Residus Especials estimada Tones Installaci de gesti de residus especials m3 Codi Nom Gestor m3 Codi Nom Gestor m3 Codi Nom Gestor Observacions

Pla Gesti de residus Versi 1.0

21 de 23

Plec de Prescripcions Tcniques

Caldr revisar el Plec de Prescripcions Tcniques del Projecte, en el qual shauran definit les Prescripcions Tcniques adequades a la gesti de residus de construcci i enderroc i que regulin les feines demmagatzematge, maneig, separaci i, en el seu cas, altres operacions de gesti dels residus de construcci i demolici dintre de lobra. Si el Pla contempla canvis que afecten al Plec de Prescripcions Tcniques, shaurien de validar conjuntament amb la direcci facultativa.

Documentaci grfica de les Installacions per a la gesti dels

residus
De les operacions de gesti de residus especificades a lEstudi, es deduir el nombre de contenidors que caldr disposar simultniament per tal de preveure un espai per a laplec de residus a lobra. En cas que les operacions de gesti es revisin en el Pla, caldr actualitzar la documentaci grfica corresponent e incorporar les modificacions proposades per tal didentificar la zona reservada per a la gesti dels residus. Els plnols hauran de senyalitzar les installacions previstes per a lemmagatzematge (ubicaci dels contenidors i zones daplec), maneig, separaci i, en el seu cas, altres operacions de gesti dels residus de la construcci i demolici dintre de lobra (plantes mbils, etc.). Si sescau, aquests plnols hauran dindicar la localitzaci dels punts de lobra susceptibles dadmetre material reutilitzat o reciclat. Aquestes installacions hauran de contenir, com a mnim, un contenidor de residus No Especials i un altre de residus Especials, tot i que aquesta opci no s la ms recomanada des del punt de vista ambiental ja que dificulta el reciclatge. En cas doptar per aquesta via de gesti, saconsella justificar la decisi.

Documentaci addicional a incloure en el Pla de Gesti de Residus

Tot seguit es fa referncia a documentaci addicional a adjuntar en el Pla de Gesti de Residus:

Acta daprovaci del Pla de Gesti de Residus de construcci i enderroc

El Pla, una vegada aprovat per la direcci facultativa i acceptat per la propietat, passar a formar part de la documentaci contractual de lobra. Per tal de deixar constncia daquest fet, el Pla incorporar una acta daprovaci del mateix. En aquesta acta es proposa que tamb consti el nom de lempresa o persona directora de lobra, el nom de lempresa contractista i el nom de lobra.

Pla de formaci dobra

Es proposa que el contractista defineixi quin pla de formaci, a nivell doperaris, impartir a lobra. Lempresa contractista t loportunitat dincloure en aquest apartat la formaci que ells tinguin estructurada internament. Hauria de contenir els mnims segents:

Pla Gesti de residus Versi 1.0

22 de 23

Explicaci als operaris, per part del responsable de lobra, del tipus de separaci selectiva prevista, fent mfasi en la importncia de classificar correctament. Definir quin tipus de residus sadmeten com a Inerts, com a No Especials i com a Especials o altres residus produts a lobra i els cartells que els identifiquen. Plnol o pster general situat a lobra a la vista de tothom on sidentifiquin clarament la situaci dels diferents contenidors. Concretar les caracterstiques particulars que shan de seguir per gestionar els residus Especials i posar en relleu la seva perillositat.

Documentaci de Control dobra

En el Pla shaur dexposar quin sistema de seguiment i control documental es preveu desenvolupar durant lobra per poder demostrar el compliment de les prescripcions del Pla de Gesti de Residus.

Marc legislatiu
Reial Decret 105/2008, de 1 de febrer, per el que se regula la producci i gesti dels residus de

A continuaci es llista un resum de les principals Normatives daplicaci en aquesta Guia:

construcci i enderroc. Reial Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula ladopci de criteris ambientals i

decoeficincia en els edificis. Reial Decret 396/2006, de 31 de Mar, pel qual sestableixen les disposicions mnimes de seguretat i

salut aplicables als treballs amb risc dexposici a lamiant. (BOE 86, d'11-4-2006.) Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valoritzaci i

eliminaci de residus i la llista europea de residus. Decret 201/1994, de 26 de juliol, modificat pel Decret 161/2001, de 12 de juny, regulador dels

enderrocs i altres residus de la construcci. Reial Decret 833/1988, pel que saprova el Reglament per a lexecuci de la Llei 20/1986, Bsica de Residus Txics i Perillosos.

Llei 15/2003, de modificaci de la Llei 6/199, reguladora dels residus. Plan Nacional de residuos de la construccin y demolicin (PNRCD) 2001-2006 Ley 10/98, de 21 de abril, de residuos

A la web de lagncia de Residus (www.arc-cat.net) es pot consultar la normativa relativa als residus.

Pla Gesti de residus Versi 1.0

23 de 23