INFORME ANUAL DE BANYOLES SOLIDARIA

abril 2009
INDEX

Informació als col·laboradors

i amics de Banyoles Solidària ......................... 3

Memòria d’activitats anuals ........................... 4

Informes dels projectes ............................... 5

- Nicaragua ................................... 5
- Gàmbia ...................................... 11
- El Salvador ................................. 14

Comptes 2008 .......................................... 24

2
Informació als col·laboradors
col·laboradors i amics de Banyoles Solidària
Solidària

Estimats companys/es de “Banyoles Solidària”,

Ens tornem a retrobar un any més per fer balanç del que ha estat aquest
temps per a nosaltres. (Veureu que aquest cop ens entretenim en detall a
explicar-nos; la memoria és més llarga, però creiem que interessant). La
veritat és que hem de parlar d'un any especialment intens perquè hem
pogut estrènyer físicament els contactes amb totes les nostres
contraparts. Bona part d'aquests contactes, juntament amb el treball dels
nostres companys d'”Imatges per a la Solidaritat”, ens permetrà donar a
conèixer amb millors condicions el que estem fent en els països del Sud.

I se'ns ha fet ben evident la incertesa, aquest referent que ens acompanya
sempre, però del qual sovint no tenim consciència: la incertesa ens ha
colpit amb la mort sobtada de les companyes Mercedes i María Eugenia,
de la Comunidad Segundo Montes. Ens ha causat dolor i hem notat un
buit significatiu en la nostra petita col·lectivitat. Aquesta circumstància,
però, ens convida a seguir treballant amb més motiu.

I, d'altra banda, la incertesa també se'ns ha fet evident d'una manera ben
agradable i profitosa: érem ben conscients que teníem pendent
l'actualitatzació de la nostra plana web o la seva reconversió a un blog,
però no trobàvem el moment de posar-nos-hi. Doncs vet aquí que, per a
gran sorpresa nostra, hem tingut la col·laboració desinteressada d'un nou
amic de “Banyoles Solidària”. El nostre blog ja és una realitat. I us
convidem a visitar-lo i a fer-hi les intervencions que cregueu oportunes.
L’adreça: http://www.banyolessolidaria.blogspot.com/

Doncs, ja ho veieu, aquesta és la VIDA de “Banyoles Solidària” en

aquest perídode de temps, amb tot el que això implica!!

Cordialment,
Banyoles Solidària
Abril 2009

3
Memòria d’activitats anuals

• Durant tot l’any, quinzenalment, reunió.

• Durant tot l’any contactes amb els ajuntaments del Pla de l’estany.
• Durant tot l’any, participació al Pla d’Integració social del Pla de l’Estany del Consell
Comarcal.
Abril

• Lliurament de l’informe anual de Banyoles Solidària als socis i col·laboradors

Maig

• Participació, amb altres col·lectius, a la Festa del Comerç Just.

• Estada d’una persona a Condega, durant quatre mesos, per tal de fer uns
seguiment dels projectes. Anada a Segundo Montes, amb motiu de l’accident,
Juliol i Agost

per donar suport a la Comunidad.

• Estada de quatre persones a Segundo Montes, arran de l’accident que va
costar la vida a dos membres de la Comunidad.
• Estada de quatre persones a Segundo Montes, (alguns, membres d’”Imatges
per a la solidadaritat”) per gravar documental.
• Estada de dues persones a Kerewan, amb altres companys de la comarca.
Agost

• Participació a la Festa de la Diversitat del Barri de la Farga.

Octubre

• Posada en comú i reflexions a l’entorn de les observacions i actuacions

realitzades als pobles germans, durant les estades de l’estiu.

• Campanya per recollir aportacions per beques d’estudis (Segundo Montes,

Novembre

Condega)
• Venda de loteria
• Participació a la represa de les reunions del nou Consell Municipal de
Cooperació i Solidaritat, de l’ajuntament de Banyoles.
Desembre

• Parada Nadal: venda d’artesania.

4
Informes dels projectes

BREU INFORME SOBRE ELS PROJECTES DE BANYOLES

SOLIDÀRIA AL MUNICIPI DE CONDEGA (NICARAGUA)

Aquesta informació ha estat elaborada després de la meva estada de tres

mesos i mig a Condega durant l’estiu de 2008, a partir de l’observació personal
dels projectes i del contacte directe amb les persones que hi treballen. Els
representants dels diferents projectes formen la Comissió d’Agermanament
Condega-Banyoles, constituïda en la nostra contrapart.

Els fons per a la nostra cooperació provenen bàsicament de les institucions

municipals (ajuntaments de Banyoles i comarca), comarcals (Consell
Comarcal) i provincials (Diputació de Girona), així com de les quotes dels
socis i col·laboradors i d’activitats pròpies de Banyoles Solidària.

1. LOS PIPITOS

El Centro de Desarrollo Infantil (CDI) finançat per un any amb 10.000 € de

l’Ajuntament de Banyoles ocupa tres aules: una, com a àrea de jocs, una altra ,
com a àrea de descans i l’altra , com a menjador, amb possibilitats d’ampliar-
ho a més aules si les necessitats ho demanen.

La capacitat actual és de 20 nens/es, la majoria amb discapacitats.

Aquest projecte respon a una necessitat real del municipi, i és un autèntic
repte, ja que és el primer CDI d’aquestes característiques a tot el país.

Els apadrinaments en aquests moments són 7 (4 al poble i 3 a comunitats).

Una nena apadrinada va morir a l’agost.
És un projecte molt directe i beneficiós, amb capacitat de transformació real
per als nens/es apadrinats i per a les seves famílies.

5
2. MICROCRÈDITS

Comunitat de Potrerillos:
El projecte és conegut amb el nom de Banco Comunal “Manos Unidas”

Es va iniciar l’any 2001 amb l’aportació de 500 $ de l’Ajuntament de Camós.

Ja han estat beneficiades 150 persones.

És un projecte que es planteja com a model per altres comunitats. És conegut a

diferents llocs del municipi.

Comunitat de La Laguna de los Hernández:

Projecte de “Microcréditos y acopio de granos básicos”.

Es va iniciar l’any 2006 amb l’aportació de 1000 € de l’Ajuntament de Cornellà

del Terri.

El nombre de beneficiaris a hores d’ara és de 122 persones.

Comunitat d’El Peñasco:

Projecte de “Fondo Social Comunitario”

És el més jove dels projectes de microcrèdits, es va iniciar el 2007 amb el suport

de 1000 € de Banyoles Solidària.

N’hi han hagut 53 famílies beneficiàries.

6
3. LA FRATERNIDAD

És un centre d’atenció a nens/es i adolescents en situació de risc. Centro

Preventivo, es diu oficialment, perquè té com a objectiu prevenir els perills que
amenacen aquests nens/es si deambulen tot el dia pel carrer. La Fraternidad
els hi acull i els ofereix diferents àrees d’activitats: manualitats, reforç escolar,
dansa, computació i pintura. A més d’un petit complement alimentari (suc de
fruita i galeta).

La Fraternidad. Reforç alimentari

El nombre de nens/es matriculats al Centre és de 120, però l’assistència diària

és molt irregular.

Banyoles Solidària i el Consell Comarcal

Comarcal del Pla de l’Estany aportem cada any
uns 1000 € aproximadament per a la compra de material i algun mobiliari.
Aquest any hem aportat 1200 € per iniciar la instal·lació d’una petita biblioteca
amb diccionaris i llibres de lectura i consulta.
La col·laboració es va iniciar l’any 1999.

7
4. BEQUES
És el projecte més antic de Banyoles Solidària, que es va iniciar el 1996 amb el
suport de l’Ajuntament de Banyoles.
Banyoles
Des de l’any 2006 està finançat per la Diputació de Girona.
L’aportació anual és aproximadament d’uns 10.000 €

Institut. Alumnes becats

Han estat becats uns 1.500 estudiants de secundària i uns 130 universitaris. Si
ho calculem en nombre de beques donades, les xifres serien molt superiors:
15.000 beques de secundària (uns 60 US$ anuals cada beca) i 1.300 beques
universitàries (uns 350 US$ anuals cada beca).

5. CASA DE CULTURA

La Casa de Cultura Conthecatl treballa en la promoció dels valors culturals i

en la recuperació del patrimoni històric del municipi.

L’any 2006 Banyoles Solidària va aportar 3.000 € per obres de reparació i

pintura de l’edifici i per activitats culturals i artístiques.

El 2008 Banyoles Solidària va donar suport amb una aportació de 2.000 € a un

projecte cultural que tenia com a objectius:

la capacitació de 16 instructors municipals en dansa, música i teatre.

la formació dels joves en temes de desenvolupament comunitari,
ecologia, ciutadania i democràcia, gènere, educació sexual, etc.

la promoció artística i cultural amb la celebració de 3 festivals de
música i dansa i 2 exposicions de pintura.

8
6. FORNS SOLARS
L’Associación de Mujeres Sol Naciente (AMSONAC) treballa en projectes de
promoció de les dones i de defensa del medi ambient.

Forn solar i família beneficiària

Durant la segona quinzena del mes de juliol van realitzar el taller de fabricació
de 10 forns solars per a 10 dones de la comunitat de El Jobo, que van ser
subvencionats amb una aportació de 2.000 € dels fons propis de Banyoles
Solidària.
Solidària

7. “FORTALECIMIENTO DE LA PRÁCTICA DEL FUTBO

FUTBOL”

L’objectiu d’aquest projecte va ser no solament fomentar l’esport i els seus

valors,sinó també allunyar els nens i joves del perills del carrer, on són
freqüents les drogues i la violència. Coordinat per la Federació Municipal de
futbol de Condega, s’ha realitzat entre els mesos de novembre i desembre de
2008, sota la direcció tècnica d’Edgar Gómez (Lic. en INEFC, de Banyoles) i
de Franklin K. Rodríguez d’ADIFAN (Condega).
Banyoles Solidària va aportar 1.000 €.

9
PROPOSTES
PROPOSTES DE NOUS PROJECTES
PROJECTES

(que la Comissió de Condega ha d’aprovar i Banyoles Solidària haurà de

revisar i acceptar, si ho creu convenient)

1. De LA FRATERNIDAD: “Fortalecimiento de conocimientos bási básicos

en el área de computación con niños/as y adolescentes en situación de
riesgo del municipio de Condega, 2009-
2009-2012”.
2012” (9.840 US$)

2. D’ADIFAN (Asociación para el Desarrollo Integral de la Familia

Nicaragüense): “Apoyo a la producción de granos básicos a jóvenes en
la zona de Cantagallo”
Cantagallo” (6.000 US$)

Àlex Garcia
Banyoles, febrer de 2009

10
 INFORME SOBRE L’ESTADA DE BANYOLES
SOLIDÀRIA A NIAKOY-
NIAKOY-KEREWAN, GÀMBIA

Al mes d’agost del 2008, la Dolors Terradas, jo mateixa, vaig fer una visita
estada a Kerewan, per tal de supervisar els projectes i veure les possibles
necessitats. Amb mi, venien unes altres sis persones –algunes de Banyoles- en
un viatge de treball-turisme. Des de l’IES Josep Brugulat s’havien enviat
ordinadors destinats a l’escola secundària de la zona de NIAKOY, a la qual
pertany Kerewan. Tres de les persones que hi anàvem som professors del
Brugulat, i el nostre objectiu era instal·lar i posar en funcionament aquests
ordinadors. Aquest objectiu es va acomplir abastament i ha començat un
agermanament entre els dos instituts.

A la vegada, un grup d’immigrats gambians residents a Banyoles i procedents

tots ells de la comarca de WULLI – DISTRICT, a la riba nord del riu
Gàmbia, havien iniciat una associació anomenada Wulli Kan Be Solidaritat i
havien reunit diners per enviar medicaments a tot el districte (al qual també
pertany Kerewan). Tot i que hi va haver problemes perquè el govern no
acceptava aquelles determinades pastilles contra la malària, finalment s’ha
aconseguit distribuir-les.

11
Banyoles Solidària volia saber com anava el funcionament del nou tractor.
Vàrem poder constatar que aquest funcionava amb regularitat durant l’època
de la preparació dels camps, tot i que no aconseguien massa beneficis perquè
després era difícil llogar-lo. De totes maneres la població n’està molt satisfeta i
el tractor ha servit per incrementar la superfície destinada als camps d’arròs,
camps de propietat comunitària però que cada any se’ls reparteixen entre tots
els habitants del poble que volen (homes i dones) i cadascú es treballa la seva
parcel·la.

Enguany el cultiu de l’arròs ha estat molt productiu, tant per la superfície

destinada a aquest producte com pel fet que ha plogut molt i a més Banyoles
Solidària va enviar ajuda per comprar adobs, amb part dels diners aportats pels
socis.

També es va poder constatar el curs de les obres de l’ambulatori, que es

realitzava força lentament , perquè,des que es va pressupostar fins ara, cada
vegada els materials s’han anat encarint. Disposàvem de tres mil euros, però
realment s’hi està gastant més, entre altres coses perquè l’han construït més
gran del que ens pensàvem inicialment.

El molí per moldre cereals, si bé encara funciona, té un problema mecànic i un

altre d’organitzatiu. De fet, se’n cuiden unes dones que fan una comissió i
tenen un home que fa el treball. Les dones es queixen que aquest home hi va
poques hores però, de fet, l’home cobra una misèria pel seu treball, (fins i tot
des del punt de vista de Gàmbia). Els vàrem proposar que se li fes una mena
de lloguer o contracte i que ell en fos el responsable. Primer varen dir que no
però sembla que s’hi han repensat i han fet un tracte verbal, mitjançant el qual
el responsable del molí serà en Fai Sane, però aquest donarà una part dels
guanys a la comissió.

12
Cal constatar que la comunicació amb el comitè d’allà es fa molt difícil- tot i
que aquest any teníem un bon traductor de 12 anys, en Njundu - sobretot per
les diferències conceptuals i de ritme de treball. Costa fer reunions, entendre’s
i aconseguir que portin un mínim de comptabilitat i de resums escrits per tal
de poder-los revisar. L’únic consol és que en un poble petit tothom ho sap tot i
ho controla tot, i entre ells sí que es porten els comptes, però, és clar, de
paraula!. Cal dir però que aquest no és un problema de la nostra contrapart i
prou, sinó que és general a tot Gàmbia, sobretot quan cap dels membres de la
contrapart no ha anat a l’escola anglesa, i només saben una mica d’àrab.

Siguem optimistes i a poc a poc ens en n’anirem sortint.

Dolors Terradas

13
 INFORME DELS PROJECTES
PROJECTES REALITZATS
A SEGUNDO MONTES (EL SALVADOR)

1. PROJECTE DE CONSTRUCCIONS ESCOLARS

Objectius:

Possibilitar la millora de la qualitat educativa de la Comunitat

Millora de les infraestructures i de la qualitat higiénico-sanitària

Potenciar l’escolarització d’estadis educatius no coberts oficialment

Possibilitar que les famílies (mares) puguin tenir possibilitats d’obtenir

recursos alternatius per a la seva subsistència.

Beneficiaris:
Tota la comunitat i en especial els diferents assentaments de la comunitat.

Justificació:
La Comunitat Segundo Montes des de sempre ha tingut molt clar que serà,
especialment i de manera prioritària, l’educació el factor clau per a poder sortir
del subdesenvolupamet i aconseguir que les futures generacions tinguin
capacitat de sobreviure i competir.

La Comunitat, pels seus particulars i especials orígens, ha estat des de sempre

fora de l’atenció governamental. Al seu retorn de Colomoncagua (nou anys de
refugi) creen les infraestructures necessàries per poder disposar d’atenció
educativa. A través del SILEM s’organitza tot el procés i infraestructura
educativa. Creen escoles en alguns indrets més habitats, amb fustes, llates i
taulons portats de Colomoncagua. La situació d’aquestes edificacions resulta
molt deficient, perillosa i sense cap condició sanitària. Molts assentaments
resten sense escola i els infants han de desplaçar-se llargues hores per poder
anar a escola.

Poc a poc i a mesura que es van aconseguint implicacions governamentals,

l’atenció educativa que inicialment se centra a poder tenir educació primària,
després secundària, avui vol aconseguir l’educació infantil i, com a fita, un
centre superior.

14
L’acció
L’acció de Banyoles Solidària
BS entra en contacte amb la comunitat en el 1996, després de tres anys i mig
d’haver finalitzat la guerra amb motiu que un dels seus membres participa en
el procés de capacitació dels seus mestres populars. D’aleshores ençà el treball
fet, en aquest camp de construccions, ha passat per les fases següents:

a- Substitució d’escoles existents i que presenten un evident perill. Es

construeixen les escoles de Parvulària de El Barrial, Tercer Grado de
San Luís, Escola de El Barrial; Hatos II,

b- Creació d’escoles on no en tenen: Aguas Frías; Agua Zarcas (Torola);

Guatajiagua; Guarderia Hatos II...

En aquest procés cal diferenciar:

1. Segons nivell:

a) Escoles de Primària: Tercer Grado San Luís, Escola El Barrial;

Escola Hatos II, Aguas Frías; Aguas Zarcas;

b) Parvulàries: El Barrial, Hatos II, Guatajiagua

2. Segons indret

a) Comunitat Segundo Montes: Parvulària Barrial; Primària El

Barrial; Hatos II, Parvulària Hatos II, Aguas Frías

b) Fora Comunitat.: Aguas Zarcas (Torola); Guatajiagua.

15
Economia del projecte
La inversió feta en aquest camp està al voltant dels 240000 dòlars i s’ha
sufragat a partir de subvencions institucionals, prioritàriament entre
Ajuntament de Banyoles i Ajuntament de Porqueres. Per aquest motiu, els
centres escolars tenen plaques dedicades a algun dels dos municipis o a tots dos
a la vegada.

Properes accions:

Construcció parvulària a San Fernando

Reparació teulat escola El Barrial

Construcció menjador a Aguas Frías

2. BEQUES PER EDUCACIÓ I AJUTS AL SILEM,

SILEM, ESCOLES I PARVULÀRIES

Objectius

Possibilitar que nois i noies sense recursos econòmics puguin formar-se

Potenciar l’existència de guarderies a la zona i, per tant, la possibilitat de
l’educació infantil

Possibilitar que les mares de nens/es en edat infantil puguin cercar
alternatives de treball per a la subsistència familiar.

Evitar i reduir l’emigració il·legal

Potenciar el manteniment de les generacions joves en el seu entorn

Potenciar el funcionament del SILEM (contrapart dels projectes)

Beneficiaris:
Beneficiaris:

Estudiants d’Ensenyament Primari

Estudiants d’Ensenyament Secundari de l’ “Instituto Segundo Montes”
de la Comunitat Segundo Montes.

Estudiants universitaris de Segundo Montes.

Ajut a guarderies per tal que puguin funcionar (subvenció econòmica
per a les mares cuidadores)

SILEM (Sistema Local de Educación de Meanguera)

16
Justificació:
L’educació com a sector bàsic de desenvolupament de qualsevol país necessita
de suport econòmic que no es dóna oficialment. Si bé avui la primària resulta
gratuïta i la secundària, a partir d’ara també, hi ha però, determinats hàbits i
formes socials que necessiten d’aportació econòmica com són els actes de
graduació, els uniformes, materials escolars,... L’ajut en el sector de primària i
secundària serveix per atendre aquestes necessitats.

Considerant que Segundo Montes, ubicada en la zona muntanyosa de

Morazán és de les més pobres del país sense alternatives econòmiques i amb
una economia primària purament de subsistència, fa que sigui impossible per a
qualsevol noi/a que finalitzi la secundària, de poder trobar alternatives de
treball, i queda, únicament, l’alternativa de l’emigració il·legal com a
perspectiva de futur. Aquesta situació obliga a cercar sortides que permetin la
continuïtat formativa superior i, per tant, la necessitat de les ajudes a beques
universitàries.

17
L’educació infantil no funciona en el país i des dels orígens de la Comunitat
sempre s’ha tingut present aquesta necessitat des de les edats primerenques.
Hi ha un ajut internacional que atén, sense una total garantia, una dotació
mínima per a l’alimentació i una petita ajuda al funcionament. L’existència
d’aquesta formació depèn que hi hagi persones disposades a assumir la tasca
d’educadora. Funciona amb la participació de les mares educadores a les quals
se’ls dóna un migrat import salarial. BS aporta ajut econòmic per tal que
aquestes mares cuidadores tinguin un mínim per poder sobreviure i per tant no
deixin les guarderies sense atendre.
El SILEM, des dels inicis de la comunitat, ha estat l’organisme que ha vetllat
per desenvolupar els projectes educatius i culturals; avui, com a contrapart de
BS, també d’ajudar al desenvolupament d’altres dinàmiques socials:
desenvolupament agrícola, dinàmica de joventut; ...

L’acció
L’acció de BS:
Les beques destinades a Segundo Montes, com a característiques fonamentals,
tenen les següents:
1. Són fruit d’aportació particular i en cap cas d’ajut oficial.
2. Estan planificades de manera que el noi/a que rep una beca pugui tenir
garantida la continuïtat per poder finalitzar l’estudi escollit.
3. Es destinen a estudis, funcionament SILEM o a guarderies.

Economia del projecte

Funcionen des de l’any 1996 o 1997 en què es començà amb un parell de beques.
Progressivament han anat incrementant-se els socis benefactors i així, per
exemple en el 2004 eren 6, en el 2005, 9; 2006, 23; 2007, 17; 2008, 19 ; i 2009, 27.
També els imports han evolucionat fins a l’actualitat, que s’aporten uns 10000
euros per aquest projecte.

18
3. DEFENSA DELS DRETS
DRETS DELS INDIS LENKA.
LENKA.

Objectius:

Ajudar en la lluita de recuperació dels drets i cultura del poble lenka

Potenciar el desenvolupament d’infraestructures que potenciïn la
millora de la seva qualitat de vida (educació, sanitat,...)

Beneficiaris:
El poble dels indis lenka de Guatajiagua (Morazán). Unes 140 famílies i tots
els sectors d’edat.

Justificació:
El poble lenka, com tots els pobles indígenes, ha estat marginat de tota acció
oficial i alhora de la societat en general, i s’ha convertit en una comunitat de
ciutadans de tercera dintre el propi país.
A causa de la seva filosofia de vida, els pobles indígenes mai no han necessitat
documents de propietat pel fet de considerar que la Terra, la Mare Terra, no
pot tenir propietaris sinó que l’home és purament un usufructuari beneficiat de
la generositat de la Terra. Fruit de la conquesta espanyola, les seves terres com
les de tots els pobles aborígens americans, els fou robada.
Mentre la terra on vivien no resultava necessària, no se’ls obligà a marxar però
quan factors econòmics es fan presents, llavors el poder del capitalisme no té
consciència ni altre cor que el diner. Arribats aquets moments, els pobles
indígenes fan nosa i se’ls fa fora o se’ls elimina. El poble lenka de Guatajiagua
perdé les seves terres a nivell documental, encara que des de sempre han
viscut, generació rere generació, allà on viuen. En els últims anys se’ls ha
volgut foragitar amb l’excusa que aquelles terres no són seves.
Per altra part, sota aquesta mateixa situació, els lenka tenen problemes de
subsistència ja que no tenen terres on cultivar o on tenir-hi ramaderia,
únicament la ceràmica resulta la seva font econòmica. També avui, l’argila que
van a cercar vora rius o en indrets de muntanya se’ls nega amb la raó que són
propietats privades i se’ls obliga a pagar-la.
En aquest difícil context, les condicions sanitàries i higièniques de la població
resulten molt deficients amb les conseqüents epidèmies.

19
Cap atenció social no reben en el seu poblat, així doncs no hi ha escola ni
atenció mèdica. Els nens/es han d’anar a les escoles de la comunitat blanca de
Guatajiagua on resulten ser els pitjors del procés, com també passa amb
qualsevol oferta de treball , on reben salaris més baixos.
Les problemàtiques socials sovint recauen sobre els indis. En aquestes
situacions no és estrany que l’índex d’alcoholèmia sigui molt elevat.
L’acció de BS
Banyoles Solidària va començar a col·laborar amb els indis lenka a partir del
1998, fruit d’una visita que hi va fer un membre de l’associació.
L’acció endegada allà ha estat el de possibilitar la compra dels lots de terra de
cada una de les cases de la tribu. A hores d’ara, després de quatre anys, encara
no s’ha pogut solucionar la compra tot i tenir el diners, per manca d’interès per
part de l’alcaldia del municipi (propietària legal dels terrenys) i amb qui
s’havien arribat a acords.
L’altra acció desenvolupada ha estat la de dotar la comunitat d’una guarderia
per tal que els nens/es puguin tenir escola, que se’ls pugui aportar un àpat
d’alimentació digne i que les mares puguin cercar alternatives econòmiques de
subsistència, alhora que iniciar un procés de recuperació de la llengua lenka.
Economia del Projecte
Les ajudes per aquest projecte són fruit d’aportacions institucionals en les
quals col·laborà la Diputació de Girona, Ajuntament de Banyoles,
Ajuntament de Porqueres i d’imports aconseguits en actes i accions cíviques
diverses.
S’hi han invertit uns 50.000 dòlars.

20
4. COOPERATIVA AGRÍCOLA

Objectius:

Possibilitar que famílies sense recursos puguin sembrar i adobar les
terres per poder tenir collites que els permetin l’alimentació de
sobrevivència.

Generar processos de microcrèdits que permetin millorar processos
productius a les famílies i persones emprenedores.

Beneficiaris:
Beneficiaris:
Famílies camperoles de la comunitat Segundo Montes

Justificació:
Davant la greu dificultat econòmica de la zona i de la poca productivitat
agrícola dels seus terrenys (en el millor dels casos, es poden fer dues collites de
blat de moro mentre en la major part del país són tres; i normalment, la segona
sol resultar molt poc rendible) sovint les famílies no tenen diners per poder
comprar les llavors per sembrar i encara menys els adobs i pesticides que els
fan falta. En aquestes situacions han de caure a mans d’usurers (bancs o
prestamistes) que els imposen elevats rèdits que en algunes ocasions acaben
amb l’embargament de la seva casa o la seva propietat.

21
L’acció de BS:
Des de l’any 2007, en què es va posar en marxa aquest projecte, ha passat més
d’un any per poder-lo portar a la pràctica ja que el primer que es va fer va ser
tot el procés de legalització de la Cooperativa a la qual han posat el nom de
Cooperativa Agrícola Banyoles: Desarrollo del Norte de Morazán”. L’acció ha estat
la de crear la cooperativa amb els socis receptors de les ajudes (17 famílies el
2008).
La base del funcionament se centra en el fet que cada beneficiari ha de retornar
amb producte de la collita l’import deixat.

Economia del projecte

L’aportació econòmica ha sorgit totalment de donacions particulars i s’inicià
amb 3785 dòlars.

El projecte futur:

Continuïtat de poder subvencionar ajuts econòmics a camperols

Potenciar un projecte d’adquisició de sitges particulars i per a la pròpia
cooperativa.

22
5. AIGUA POTABLE A COMUNITATS RURALS

Objectius:

Possibilitar la instal·lació d’aigua potable en assentaments on no n’hi ha.

Millorar la salut i hàbits higiènics de la comunitat.

Reduir la dedicació horària de tasques i obligacions de dones i nenes en
relació a l’aportació d’aigua a la família.

Beneficiaris:
Famílies dels diferents assentaments

Justificació:
Considerant que l’existència d’aigua potable en una població possibilita una
millora extraordinària de les condicions higiénico-sanitàries i una important
reducció de malalties contagioses, la inversió en aquest camp resulta ser una
gran millora i benefici per a totes les persones dels assentaments.

L’acció de BS:
S’ha col·laborat en el projecte de portada d’aigua a la comunitat del Mozote i
Guacamaya.

Economia del projecte

L’aportació econòmica ha estat aportada per la Diputació de Girona amb uns
30000 dòlars.

23
 Comptes 2008

ENTRADES SORTIDES
ENTRADES ORDINARIES BANCS 173,65 €
DEVOLUCIÓ DOMICILIATS 248,49 €
SOCIS PARTICULARS
BEQUES I APADRINAMENTS 3.037,00 € COORDINADORA DE GIRONA 60,00 €
CONDEGA FARMAMUNDI 853,41 €
SOCIS PARTICULARS AGENDA LLATINOAMERICANA 250,00 €
BEQUES SALVADOR 5.070,00 €
LOTERIA 6.240,00 €
SOCIS DOMICILIATS 5.268,82 € AVANÇAMENT BRIGADISTES UDG 2.500,00 €
ARTESANIA 378,00 € TOTAL 10.325,55 €
LOTERIA 525,00 € PROJECTES
INGRÈS EFECTIU
915,00 € CONDEGA
MEDICAMENTS
COMISSIÓ FESTES CAMÓS 400,00 € BEQUES 11.483,52 €
ERC CAMÒS 350,00 € CENTRO INFANTIL LOS
PIPITOS 10.060,60 €
ASS. CÍVICA CAMÒS 200,00 € LOS PIPITOS
APADRINAMENTS) 2.580,39 €
PROJECTE MICROCRÈDITS
TOTAL 16.143,82 € COMUNIDAD LA LAGUNA 1.061,41 €
AJUNT. BANYOLES 12.000 € POTRERILLOS 1.200,00 €
COMISSIÓ CONDEGA (La
CONSELL COMARCAL 600,00 € Fraternidad, Casa de
Cultura i Microcrèdits 3.881,19 €
AJUNT. FONTCOBERTA
300,00 € Comunidad el Peñasco)
AJUNTAMENT CAMÓS TOTAL 30.267,11 €
600,00 €
AJUNTAMENT CORNELLÀ EL SALVADOR
1.000,00 € BEQUES 5.070,00 €
DIPUTACIÓ DE GIRONA COOPERATIVA AGRÍCOLA I
39.039,00 € MICROCRÈDITS 2.045,95 €
ENTRADES 53.539,00 € FAMÍLIARS MERCEDES I
MªEUGÈNIA 2.020,60 €
TOTAL ENTRADES 69.682,82 € PROJECTE D’AIGUA POTABLE
(MORAZAN) 30.003,00 €
TOTAL 39. 139,55 €

* Tal i com queda reflectit en aquest estat de GÀMBIA

comptes, durant el 2008 hi ha hagut més despeses ENVIAMENT ORDINADORS 300,00 €
MEDICAMENTS 760,00 €
que ingressos ja que a finals del 2007 hi havia un ADOBS 2.940,00 €
diners que hem assignat durant el 2008. TOTAL 4.000,00 €
TOTAL SORTIDES 83.732,21 €

24