You are on page 1of 6

José Navarro Gavilán Pragmàtica.

Universitat de Barcelona Boltanya (Osca), 20 de maig de 2013

ANÀLISI DEL CORPUS DE SALUTACIONS DE FESTA MAJOR DE MANLLEU (1940-1956)
1. INTRODUCCIÓ En aquest treball farem una anàlisi de les salutacions de festa de la localitat catalana de Manlleu entre els anys 1940 i 1956. Manlleu es troba situada a la comarca d’Osona (província de Barcelona), concretament al sector septentrional de la Plana de Vic. Compta amb una població de 20.416 habitants (2012) i amb una extensió de 17,2 km2. El sector principal de l’economia és l’industrial, molt diversificat (metal·lúrgica, alimentària, química...). La indústria tèxtil, que fou l'activitat bàsica durant els segles XIX i XX, ha desaparegut pràcticament amb el tancament en les dècades de 1980 i de 1990 de les grans fàbriques de filatures. Cal dir que durant els anys que són objecte d’aquest estudi, la població del municipi oscil·lava entre els 6.400 i els 8.400 habitants i la indústria tèxtil era rellevant. El butlletí que conté les salutacions de festa que analitzarem rep el mateix nom que la localitat, Manlleu. S’edità entre els anys 1940 i 1956, era de caràcter propagandístic, d’ideologia feixista o totalitària, de caire religiós, de titularitat pública, de periodicitat semestral i s’editava en castellà. Un butlletí homònim fou editat entre els anys 1929 i 1935. Aquest, però, era de caire conservador, de publicació privada, de periodicitat quinzenal o setmanal i utilitzava el català com a llengua d’edició. Cal situar la publicació en el context històric. El dia 18 de juliol de 1936 una part de l’exèrcit s’alçà en contra de l’ordre constitucional establit per la II República. Fins a l’1 d’abril de 1939, Espanya patí una guerra civil que causà milers de morts, de desapareguts i de deportats. Així mateix, es produí una fractura social que dividí la nació en dos bàndols. La guerra acabà amb el triomf de les tropes insurrectes. Hi prosseguí una dictadura totalitària governada pel general Francisco Franco Bahamonde durant més de trenta-cinc anys. La publicació s’ha d’entendre en aquest context, atés que, tal com estudiarem, les salutacions no responen al que és d’esperar d’una salutació de festa, sinó que són una mostra del dirigisme polític, de la propaganda de la dictadura franquista i de la ideologia nacionalcatòlica. De fet, és menester recordar que l’edició dels butlletins corria a càrrec de la delegació local de premsa i propaganda de FET y de las JONS, el partit únic de l’Espanya franquista. La segona etapa de la capçalera Manlleu s’encetà, doncs, l’any 1940 amb una publicació –la número zero– molt breu i en un format reduït, en commemoració de la festa major, que se celebra cada 15 d’agost, dia de l’assumpció de Maria. L’any 1941 també hi hagué una sola publicació, tot i que de format millorat. A partir de 1942 la publicació del butlletí és semestral, ja que, junt amb el número d’agost, un altre número es començà a publicar al febrer, en commemoració del 4 de febrer de 1939, dia en què les tropes insurrectes es feren amb el poder del municipi de Manlleu. Excepcions d’aquesta regla general són l’any 1943 –en què hi hagué una edició especial, a l’abril, per a celebrar el quart aniversari de la fi de la guerra– i l’any 1956 –en què hi hagué dues edicions del programa de festa major. No disposem de la publicació de febrer de 1956 per pèrdua.

1/6

la manca de llibertat d’expressió. Normalment es tracta de fets passats. la verge. però també admet contemplar actuacions humanes o fets concrets dignes de lloança o de rebuig. Saber interpretar les salutacions exigeix un coneixement del món determinat: es pressuposa que els destinataris i l’emissor tenen un coneixement compartit i enciclopèdic (la guerra civil. a començament de cada butlletí. De fet. ostentaven el dit càrrec Manuel González Garriga i Pedro Corrius Vilalta. un butlletí que.2. i un acte il·locutiu expressiu (manifesta els sentiments i l’estat d’ànim de l’emissor) i. els elements del poble. en tant que no està sotmés a veritació. més que contenir el programa de festes i ser redactat en un to jovial i festiu. És el gènere que té menys marcat el caràcter dialèctic.). Així mateix. l’adhesió al règim. En concret. la lloa o encomi i la injúria o vituperi. mentre que el destinatari potencial era qualsevol persona que volguera assistir a les celebracions. DESCRIPCIÓ DELS ELEMENTS COMUNICATIUS Dins dels elements de la comunicació. era un element d’alliçonament ideològic. Pel que fa a les salutacions. 2/6 . Consisteix a lloar o a vituperar una persona o un fet. etc. l’estil elaborat o literari i el contingut encomiàstic o de vituperi. són un elogi de la comunitat que celebra la festa principal amb alegria i una exposició dels motius i de les bondats de la celebració. El context en què s’insereixen les salutacions és el butlletí esmentat. que forma part del ritual de celebració de les festes. trobem que l’emissor dels butlletins és la delegació local de premsa i propaganda de FET y de las JONS. Cal tenir en compte que hi ha multiplicitat de destinataris directes –cadascú amb un nivell cultural i una ideologia diferents– en tant que els manlleuencs són milers d’habitants. des del punt de vista dels actes de parla. Els destinataris directes eren els habitants de Manlleu. els discursos de salutacions de festa expressen un sentiment d’eufòria que es comunica a la població. atés que només hi ha un emissor i no hi ha rèplica discursiva de la part que defén el contrari. EL GÈNERE DE LA SALUTACIÓ La salutació. un acte realitzatiu. encara que també es pot referir a fets presents. doncs. Així mateix. la salutació és. Està centrat en allò bell i en el contrari. epidíctic o espectacular. generalment. assertiu (descriu o representa el món) i directiu (persegueix modificar la conducta del receptor). la repressió política. en menor mesura. tal com comentarem. el càrrec dels diversos emissors és el d’alcalde i cap local de FET y de las JONS o del Movimiento. els caiguts. Aquest gènere és el que s’empra per a elogiar o denigrar algú o alguna cosa. Les espècies que predominen en aquest gènere són la laudatòria i la vituperadora. la festa. 3. és a dir. Els seus pols són. Hi destaquen la funció lúdica. les salutacions se situen en el lloc que els pertoca . i s’adreça a un públic que no té capacitat per a influir en els esdeveniments i que no ha de prendre cap tipus de decisió sobre aquests. és un tipus de discurs que pertany al gènere demostratiu.

Els editats per la festa major s’estructuren de manera semblant: portada. informa del contingut del discurs. articles relacionats amb l’efemèride. i en l’elogi del bàndol insurrecte. de reconstrucció del municipi.). d’esports. de fets històrics. destinataris. salutació. b) la fase següent aplegaria els números de fins a 1947. s’estructura en huit seccions: títol. anunci de la festa. els antecedents i l’ús d’analogies o trops. la genealogia (antecedents familiars objecte de l’elogi) i les etapes de l’elogiat (sobretot. poemes. atés que la funció principal de la majoria és adoctrinadora i no lúdica. anecdotari popular. capta l’atenció de l’auditori i desperta la simpatia de l’audiència). declaració anticipada de la festa i emissor. secció sobre els màrtirs o caiguts en el bàndol guanyador. programa de festes (religioses i cíviques). intransigent. articles marians.htm) de la Diputació de Barcelona. salutació o pregó de les festes. de la religió. cal dir que el primer consta de quatre parts distintives: el proemi (enceta el discurs. aquesta estructura: portada. de pavimentació. mentre que les no elogiables –llinatge. de repoblació forestal. És curiós que la quantitat de pàgines dels llibrets de la festa major va en augment al llarg dels anys. Quant a la segona. El to emprat és fosc. entrevistes. d’urbanització. Podem classificar el conjunt del repertori de butlletins en quatre etapes: a) una primera. noticiari.cat/xbcr/default. bellesa o riquesa– reben felicitació).diba. de la unitat nacional i del general Franco. les salutacions que hi ha en el repertori objecte d’anàlisi no compleixen totes les característiques esmentades. noticiari. a 3/6 . articles variats (d’obres dutes a terme en el municipi. joventut i maduresa). de dades censals. justícia. mentre que el nombre de pàgines dels butlletins que celebren l’aniversari bèl·lic va en un clar retrocés. invitació. etc. l’estructura estàndard de les salutacions només la trobem en les salutacions de festa major a partir de 1953 i no en les de la festa bèl·lica del 4 de febrer.Pel que fa a l’estructura tant del discurs laudatori com de la salutació. elogi de la festa. organitzadors. en els quals podem trobar un esperit de reedificació. que arribaria fins a 1942. força. amb un punt revengista i un rerefons funerari. EL REPERTORI DE SALUTACIONS El repertori de les salutacions es troba emmagatzemat en format PDF en el Fons local de publicacions periòdiques digitalitzades (http://www. marcial. sumari. severa. Els butlletins editats en commemoració de l’efemèride del 4 de febrer de 1939 tenen. imperatiu i dur. Així mateix. en què hi ha un esperit de postguerra dura. 4. i es tracta d’actes il·locutius directius principalment. d’artistes. articles diversos i contraportada. generalment. Així mateix. al qual s’apliquen recursos d’amplificació com ara l’esment dels membres de la comunitat. la classificació de virtuts (les elogiables –saviesa. activitats polítiques. valentia o bons costums– reben elogi. publicitat i contraportada. la quantitat de publicitat que contenen els butlletins de la festa major és cada vegada més gran. la salutació. Hi hem acudit per a fer l’estudi i poder apreciar l’estructura i continguts de cadascun dels números dels butlletins Manlleu. Això no obstant. L’elogi de la festa en constitueix el nucli. ateses les referències contínues a les obres de clavegueram. d’homenatges a difunts –màrtirs o no–. publicitat. El focus discursiu se centra en el vituperi del passat de la II República i els lluitadors del bàndol republicà.

c) a partir de 1948. que deixava de ser Manuel González Garriga i passava a ser Pedro Corrius Vilalta. dins d’aquestes. El butlletí cada vegada adopta més la forma d’una revista municipal adreçada a tots els vilatans. en la retòrica –allunyada. no hi ha contrasentits. es reserva per a la bèl·lica. ni el vituperi al passat republicà. Així doncs. de la parla popular– i en la llengua emprada –el català. El focus discursiu és clarament la celebració de les festes de la localitat. cal ressaltar que la retòrica emprada en les salutacions de la festa de febrer té cada vegada més d’elogi que de vituperi. La inadequació rau en el focus discursiu –que ha de ser la festa i no la propaganda ni els retrets polítics–. poemes. anecdotaris. però només les de la festa major i amb excepcions com l’any 1951 (propaganda política). mentre que l’exaltació del règim franquista i dels seus símbols. mentre que en les dues finals la festa esdevé el focus central de les salutacions. Cal afegir que.la construcció d’habitatges socials o a la reconstrucció de l’església parroquial. però. a vegades en excés. potser no siga intranscendent que es produïra un canvi en la figura de l’alcalde i cap local de FET y de las JONS. Ara bé. i no el castellà. En aquest fet. De fet. és la llengua majoritària dels manlleuencs–. i fins a 1951. com ara les festes de 1951. Aquesta llista s’estén a les tasques de reconstrucció fetes a tot Espanya pel govern de la dictadura. d) des de 1952 hi ha un canvi evident i profund en el to. tant locals com nacionals. s’estableix una clara diferència en el to de les salutacions de la festa major i de la festa bèl·lica del 4 de febrer: la salutació de la festa major se centra en l’esperit de festa. Pel que fa a la coherència. no serien adequades les lloances a Franco que apareixen en algunes. les salutacions objecte d’estudi sí que presenten unitat de registre. atesa la pluralitat d’assumptes que s’hi tracten. que esdevé encara més pacificador. quant a l’adequació. Des del punt de vista de les propietats del text. entrevistes i escrits en català inundaven el butlletí. Tot i això. Així mateix. tot i que no abandona ni la propaganda –tant ideològica com de les obres públiques realitzades a la localitat– ni la retòrica franquista. els conceptes no 4/6 . Una mostra del canvi de to és que es permet la publicació d’articles i poemes en llengua catalana. No deixen d’aparéixer. en què la salutació de la festa de febrer té un punt recriminant considerable i la de la festa major és tot un pamflet propagandístic del règim en què la festa pareix un fet secundari. articles sobre tradicions populars. és cada vegada més moderada i apaivagadora. de to i d’estil. tot i que amb un to més festiu. Cada text presenta un sentit global. els fets estan relacionats amb el món representat. tot i que estiguen impregnades de retòrica nacionalcatòlica. ni l’encomi a figures del règim. n’hi ha excepcions. fitxes històriques. trobem un canvi tant en el to emprat –més conciliador i més allunyat dels retrets al bàndol vençut en la guerra civil– com en el focus discursiu –que ja és l’esperit de festa–. les dues primeres etapes tenen una marcada intenció d’adoctrinament ideològic i no prenen en consideració una obvietat tal com que el focus central d’una salutació de festa ha de ser la mateixa festa i no la manipulació o el proselitisme polítics. com les de 1953 i 1955. hi ha continuïtat en les idees exposades. suau i conciliador. cal dir que les salutacions comencen a ser més adequades a partir de 1947.

asunción) i les repeticions semàntiques (sacrificios y dificultades. Alzamiento Nacional. pazserenidad. quasi literari. paraules comodí o el·lipsis es troben repartides en cada salutació. caídos. Finalment. com de relació espacial i temporal i d’ordenació del discurs–. patrona. Quant a la cohesió. La dixi temporal s’empra bastant (referències a la guerra civil). Caudillo-Franco. a pesar que de vegades l’expressió resulta obscura en tractar-se d’un nivell elevat. en la salutació de febrer de 1951 (Cuatro de Febrero). Així 5/6 . guerra-contienda/paz. El franquisme –que pretenia dirigir políticament la vida pública– sabé aprofitar les celebracions populars i les utilitzà com a altaveu de les seues proclames nacionalcatòliques. I podem afegir a la llista d’incompliments el del principi de cortesia. si bé les salutacions responen a la màxima conversacional de modalitat (ordre i claredat). devoción. pel que fa al principi de cooperació. Hi ha. les dades noves es relacionen amb les ja proporcionades i la informació s’organitza seguint una progressió lògica. mártires. paz. i apareixen adverbis de lloc. ja que les mencions a la guerra civil i a la propaganda política no tenen relació amb l’objecte del discurs. doncs. Dios. Aprofundint en conceptes pragmàtics. les festes majors estan carregades de simbolisme i esdevenen un canal de sociabilitat i d’expressió política. en tant que les referències a elles suposen una imposició. un abús de la seua amabilitat i pretenen que l’interlocutor se senta malament. atés que no es fa una contribució vertadera a la comunicació. cal dir que els autors de les salutacions empren correctament els connectors o marcadors del discurs –tant d’addició. la segona del singular (referida a la verge) i del plural–. liberación. acontecimientos-hito-historia. que. incompliment dels principis de cooperació i de rellevància. de reformulació. Assumpta. La de qualitat (veracitat) no es compleix en les referències polítiques. ja que el tracte que reben en les salutacions les persones que no s’alinearen amb els vencedors de la guerra civil no s’adiu amb aquest principi. que no és un altre que el convit a la festa i l’elogi d’aquesta. mocedad/senectud. s’usa normalment la primera persona del plural –tot i que de vegades també la tercera del singular i. la puntuació de les salutacions és exquisida. La de relació (rellevància) només es compleix en algunes salutacions de festa major. Aconseguí controlar les festes i els seus programes i els emprà com a tribuna d’adoctrinament. de causalitat i conseqüència. direm. Les recurrències o repeticions més utilitzades són les repeticions lèxiques (Caudillo. fins i tot. sinó que es fa una interpretació esbiaixada de la realitat. 5. no podem dir el mateix de la resta de màximes.queden ambigus. determinants que remeten a termes ja apareguts. mentre que repeticions de pronoms. Dins d’aquestes. perquè normalment les salutacions transmeten més informació del que seria necessari. editades o subvencionades pel poder local. L’expressió política s’intenta canalitzar per mitjà de les intervencions dels representants polítics (alcalde i regidors) en els actes festius i en les publicacions festives. actos y espectáculos). CONCLUSIÓ: FESTA I COMUNICACIÓ INSTITUCIONAL Les festes populars són una de les tradicions més arrelades en la vida dels ciutadans i que millor els cohesionen. adverbis de significat ocasional. La de quantitat (brevetat) no sempre es compleix. Les sintàctiques les trobem. d’oposició i restricció. per exemple.

el control fou tal que. Alguns escrits pareixien vertaderes arengues militars. BIBLIOGRAFIA A més del material de l’assignatura que hi ha a l’abast en el Campus Virtual. més que a gaudir de les festes. De fet. l’adoctrinament social i la propaganda institucional.es/tonosdigital/znum22/secciones/estudios-18discurso_y_prensa_en_manlleu_1940-57_ilustrado.pdf - 6/6 . sinó més aviat com a factor de legitimació política i d’identificació col·lectiva. (2011): “Comunicación institucional y prensa local de Manlleu en el Franquismo. en commemoració de la victòria de les tropes insurrectes aquell dia de l’any 1939. la propaganda política i les al·lusions contínues a la unitat nacional. X. la del 4 de febrer. a imbuir-se de l’esperit del nacionalcatolicisme. d’exaltació ideològica o de vituperi dels vençuts en la guerra civil. més que servir d’elogi a les festes. Així.pt/00/pdf/carmenlos_generos_retoricos. (2008): “Los géneros retóricos desde sus orígenes hasta la actualidad”. #00 http://www. rellevància i cortesia com la propietat textual bàsica d’adequació.um. als caiguts i als símbols religiosos eren els elements que farcien uns butlletins que.rhetorike. XXII http://www. Aquest butlletí contenia unes salutacions i uns articles que estaven farcits d’evocacions a la guerra civil. 1940-1957”. la mistificació històrica. 6. Les festes populars de Manlleu no suposaren una excepció a aquesta regla general.mateix. de proposició de conductes socials. el repertori de salutacions de festa de Manlleu no és només un exemple de recull de discursos epidíctics que incompleixen tant els principis de cooperació. servien a una missió ideològica d’adoctrinament i de control que no dubtava d’apel·lar a la por. he emprat els articles següents per a dur a terme l’anàlisi: Laborda. en Revista electrónica de Estudios Filológicos. tot falsejant la memòria històrica. en Revista Rhêtorikê. la delegació local de premsa i propaganda de FET de las JONS publicà el butlletí Manlleu. En conclusió. les autoritats manlleuenques de postguerra no utilitzaren els discursos festius per a convidar els ciutadans a gaudir de la festa. Caldrà esperar a les darreries de la dècada de 1940 per a trobar salutacions centrades en el convit a la festa i en l’elogi d’aquesta. sinó també una col·lecció d’escrits que pretenen la legitimació política. L’èpica de la guerra.ubi. ja fóra en forma de lloances a dirigents. de propaganda política. Pel que fa a la comunicació institucional. les salutacions de les festes –sobretot les de la dècada de 1940– esdevingueren un element de dirigisme en tant que convidaven. M. les autoritats locals crearen una nova festivitat. al costat de la tradicional festa major del 15 d’agost.htm Ruiz de la Cierva.