You are on page 1of 14

Lectures prescriptives de batxillerat

Lectures prescriptives de batxillerat
1. Lectures prescriptives per a les matèries comunes de batxillerat 1.1. Lectures prescriptives per a la matèria comuna de llengua catalana i literatura al batxillerat
Promocions 2010-2012 i 2011-2013 1. Joanot Martorell, Tirant lo Blanc (versió actualitzada)* 2. Antologia de poesia catalana.* 3. Caterina Albert, “Víctor Català”, Drames rurals. 4. Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants. 5. (A criteri del departament de llengües.) Promoció 2012-2014 1. Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Episodis amorosos (versió actualitzada)* 2. Antologia de poesia catalana.* 3. J. Ma. de Sagarra, El cafè de la Marina. 4. Jesús Moncada, El cafè de la granota. 5. (A criteri del departament de llengües.) * En les lectures marcades amb un asterisc no serà objecte d’avaluació l’obra completa, sinó la selecció que figura a continuació.

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Capítols seleccionats (promocions 2010-2012 i 2011-2013): X. La resposta definitiva que l’ermità féu al Rei. XI. Les gràcies que lo rei d’Anglaterra fa a l’ermità. XII. Com lo rei anglès donà llicència a l’ermità que anàs a fer les magranes compostes. XXVIII. Com lo rei d’Anglaterra se casà ab la filla del rei de França, e en les bodes foren fetes molt grans festes. XXIX. Com Tirant manifestà son nom e son llinatge a l’ermità. XXX. Com Tirant demanà a l’ermità en què pensava. XXXI. Com Tirant pregà a l’ermità que li volgués dir quina cosa era l’orde de cavalleria. XXXII. Com l’ermità llegí un capítol a Tirant, del llibre nomenat Arbre de batalles. LX. Les paraules que Tirant dix al cavaller qui es combatia, com lo tingué vençut. LXI. La resposta que Tirant féu al senyor de les Vilesermes quan li demanà lo fermall que la bella Agnès li havia dat. LXII. Lletra de batalla tramesa per lo senyor de les Vilesermes a Tirant lo Blanc. LXIII. Com Tirant demanà de consell a un rei d’armes sobre la lletra del senyor de les Vilesermes. LXIV. Lo consell que Jerusalem, rei d’armes, donà a Tirant lo Blanc. LXV. Com lo senyor de les Vilesermes devisà les armes. LXVI. Lo raonament que lo rei d’armes, com a jutge de la batalla, féu als dos cavallers. LXVII. Com fon feta la batalla de Tirant ab lo senyor de les Vilesermes. LXXXV. Com fon instituïda la fraternitat de l’orde dels cavallers de la Garrotera. XCVIII. Com Tirant ab sos companyons partiren de l’ermità e tornaren en llur terra. XCIX. Com lo Mestre de Rodes, ab tota la religió, fon delliurada per un cavaller de l’orde. CXVIII. Com Tirant fon ferit en lo cor ab una fletxa que li tirà la deessa Venus perquè mirava la filla de l’Emperador. CXXVI. Com Tirant satisféu en les raons que l’Emperador li demanava. CXXVII. Com la Princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava (fins a “Llavors ella hagué plena notícia que per ella se faïa la festa, e fon molt admirada que sens parlar pogués hom requerir una dama d’amors” —pàg. 405). CLVII. Com lo Soldà ordenà les sues hosts, e com començà la batalla.
1

Com Tirant fon ferit en lo cor ab una fletxa que li tirà la deessa Venus perquè mirava la filla de l’Emperador (p. Des del paràgraf «E Tirant se’n tornà prestament al port per fer-les partir. [La Viuda malparla de Tirant a Carmesina] 2 . Des del paràgraf «Lo dia ans que partissen. [Tirant declara el seu amor a Carmesina] CXXVI. CXXVII.. 386-389). [Festes a Constantinoble. CDXXXVI. Raons de conhort que fa Diabebus a Tirant perquè el veu pres ab lo llaç d’amor (p. Reprensió d’amor que fa la Princesa a Tirant. La resposta que féu la Princesa a Tirant (p. CDXXXV. Resposta feta per l’Emperadriu a Hipòlit. CXLVII. L’albarà que féu Estefania de Macedònia a Diafebus (p. 487-493). Ficció que féu la reprovada Viuda a Tirant (fins a “. [Consells de Plaerdemavida a Tirant] CCXIV. CCLXII. Capítol 146: La sentència que l’Emperador donà contra los cavallers.. 561-566). Lo somni que Plaerdemavida féu. confident i mitjancer de Tirant] CXIX. Com la Princesa véu que Tirant se n’anava.que si aquest delit li llevam seria poca admiració no aumentàs la sua malaltia en major grau que no és. Com Tirant satisféu en les raons que l’Emperador li demanava). Com Tirant vencé la batalla e per força d’armes entrà en lo castell. CXVIII.. 372-373).” —pàg. [Somni fingit de Plaerdemavida] CLXII... CLXIII. 375-385). CDXXXVII. Diafebus tingué esment.Raons que fa Diafebus a Tirant.» fins al final (p.. 630). CCXXXIII.” —pàg. CLXXXIX. Parla Plaerdemavida (p.. CCLXI.» fins al final (p. Tirant lo Blanc. 404409). Com Tirant fon arribat en Constantinoble. CXX. Des del paràgraf «Com foren en la gran sala del palau l’Emperador lo pres per la mà. 805). Com Plaerdemavida posà a Tirant en lo llit de la Princesa. ducs e comtes que presos eren. Des de l’inici fins al paràgraf: «—Lla on és atorgada la gràcia deu ésser besada e acceptada» (p. CDXXXIV. Lo consell que los mariners donaren a Tirant. [Amors de Diafebus i Estefania] CXLVI. 403-404). Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida. Com la Princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava (p. 1979. (La citació de pàgines es refereix a l’edició de Martí de Riquer. 557-561). [Tirant malalt d’amors. Rèplica que fa l’Emperadriu a Hipòlit (fins a “..e la ignorància de la Princesa donà lloc a la malícia de la Viuda. CCLX. Lamentació d’amor que fa Tirant (p. Des de l’inici fins al paràgraf: «—Certament —dix la Princesa— que aquell cas no li és seguit sinó per la mia partida. (p. Les grans festes que l’Emperador féu fer per amor dels ambaixadors del Soldà.. 760). Les grans festes que l’Emperador féu fer per amor dels ambaixadors del Soldà (fins a “L’Emperador prorrogà lo torneig per a l’endemà” —pàg. aconhortant-lo de ses amors (p. 385). CCXXXI. Barcelona: Ariel.Lectures prescriptives de batxillerat CLXIII. CCLXXXIII. L’episodi de la pinta i la sabata en «lo lloc vedat»] CLXXXIX. Gràcies d’amor que fa Tirant a la Reina. 374-375).) Joanot Martorell.. Lo somni que Plaerdemavida féu. Diafebus. Com Hipòlit mostra de paraula la contentació que té de sa senyora. CLXIV.. 655-657).» (p.. Com Tirant anà a Contestinoble per parlar ab l’Emperador. Episodis amorosos. 494). e les raons que l’Emperador li dix. 616-629). Capítols seleccionats (promoció 2012-2014): [Tirant arriba a Constantinoble i s’enamora de Carmesina] CXVII. CXXI.

CCXXX. [Matrimoni secret no consumat entre Tirant i Carmesina] CCLXXI.1089). CDXXXVII. CCLXII. 763-766). Com Tirant vencé la batalla e per força d’armes entrà lo castell (p. 806-807). CDXXXVI.1088). ignorant la sua maldat (p. Com l’Emperadriu ordenà la vida d’Hipòlit. CCLXIII. Les raons que passaren entre Tirant e la Princesa. CCLXVI. 786-787). CCLXVII. Gràcies d’amor que fa Tirant a la Reina (p. CCLXV. Replica Tirant a la Viuda. 768-770). [Tirant i Carmesina consumen el matrimoni secret] CDXXXIV. Lo mal consell e reprovat que la Viuda Reposada donà a la Princesa contra Tirant (p. anava sovintal palau. [Estefania i Plaerdemavida confidents i mitjanceres de Carmesina i Tirant. [Plaerdemavida introdueix Tirant al llit de Carmesina] CCXXXII. 735-736). 1149-1150). Resposta que la Princesa fa a Tirant (p. 657659). Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida (p. Rèplica que fa Tirant a la sua Princesa (p. Raonament que fa la duquessa de Macedònia a la Princesa (p. 688-691).. 775-777). [La ficció de la Viuda Reposada] CCLXXXIII.» fins al final (p. Resposta feta per l’Emperador a Tirant (p. 697-700). Des de l’inici fins al paràgraf : «—Per la mia fe —dix la donzella de Montblanc—. 692-695). e Plaerdemavida (p. CCLXXII. 1088. Rèplica que fa la Princesa a Tirant (p. 1145-1147). Diàlegs sobre l’amor. CCXXIX. [Tirant contempla Carmesina durant el bany] CCXXXI. 796-797). [Conseqüències.. 785-786).Lectures prescriptives de batxillerat CCXV. Com Tirant pres jurament de la Princesa que li compliria lo matrimoni (p. CCLXVIII. Raonament que fa Tirant a la Viuda Reposada (p. 701-702). Com Plaerdemavida donà esforç a l’ànimo de Tirant (p. Resposta que féu Tirant a la Viuda Reposada com lo requerí d’amors (p. [La Viuda declara el seu amor a Tirant. 777-781). Com l’Emperadriu demanà a Hipòlit qui li feia aquell mal (p. Com pres a Tirant lo mal del qual passà d’aquesta vida (p.] CCXXVIII.1091). 1090. Com Hipòlit mostra de paraula la contentació que té de sa senyora. Resposta que fa la Viuda a Tirant (p. 771-772). 802-806). 795-796).1090). 1085. Conhort que fa la Viuda Reposada a Tirant (p. Des del paràgraf «Com Tirant estigué bé de la cama. 751-754). 772-773). Ficció que féu la reprovada Viuda a Tirant (p. CDLXX. La comparació de la vinya que fa Hipòlit a l’Emperadriu (p. ell ha usat de gran virtut com a valentíssim e cortès cavaller. CCLXXIV. CCLXXXIV. 695-697). Rèplica que fa Tirant a la Princesa (p. 784-785). 702-707). Rèplica que fa l’Emperadriu a Hipòlit (p. 755-763). [Esposalles de Diafebus i Estefania. 1089.. Com Plaerdemavida posà a Tirant en lo llit de la Princesa (p..» (p. CCLXXXI. Tirant es trenca la cama] CCXXXIII. CCLXXX. Lo principi dels amors d’Hipòlit e de l’Emperadriu (p. Capítol CCXLIX. 774). 734-735). [Mort de Tirant] CDLXVII. Reprensió que fa Plaerdemavida a Tirant (p. Breu de comiat tramès per Tirant a la sua Princesa (p. Reprensió d’amor que fa la Princesa a Tirant (p. CDXXXV. Resposta feta per l’Emperadriu a Hipòlit (p. 668-671). Com Tirant anà a Contestinoble per parlar ab l’Emperador (p. Difamacions i maquinacions de la Viuda: el negre Lauseta i el fals avortament de Carmesina] CCLXIV. Facècies de Plaerdemavida] CCXX. CCLXI. 782-784). CCLXIX. Lamentació que fa la Princesa estant en los braços de Tirant. CCLX. CCLXXIII. Replica la Viuda al parlar de Tirant (p. [Els amors d’Hipòlit i l’emperadriu] CCXLVIII. 3 .

11. 6. Lamentació que féu l’Emperador per la mort de Tirant (p. de L’alta llibertat (1920). de Presència i record (1952). 1155-1156). CDLXXIII. Altra lamentació que fa la Princesa sobre lo cos de Tirant (p. Clementina Arderiu: “El pendís”.. 1150. Foix: “És quan dormo que hi veig clar”. fent-se portar a Contestinoble. de Sol. edició de Poesia (1957). “A la vora de la mar” (cançó popular)... 13. de Cap al tard (1909). de L’irradiador del port i les gavines (1921). 7. Joan Salvat-Papasseit: “Tot l’enyor de demà”..1155). d’Espigues en flor (1926). 28. (1953). de Canigó (1885).”). (La citació de pàgines es refereix a l’edició de Martí de Riquer.”. 5. Ramon Llull: “A vós. Joan Maragall: “La vaca cega”. Cerverí de Girona: “No el prenatz lo fals marit.”. Ausiàs March: Poema LXXXI (“Així com cell qui es veu prop de la mort. 4 . en lo camí passà d’aquesta vida (p. d’Estances (llibre segon) (1930). i amb vetusta gonella. de Cançons de rem i de vela (1923). 31. Joan Alcover: “La Balanguera”. e com Tirant. 35. d’El caminant i el mur (1954). Joan Salvat-Papasseit: “Com sé que es besa”. 33. 23. de Flors del calvari (1895). Jordi de Sant Jordi: “Desert d’amics. 1172-1174). i de dol (1947). 27. Bonaventura Carles Aribau: “La pàtria”. Josep Maria de Sagarra: “Vinyes verdes vora el mar”.V. Maria Antònia Salvà: “L’encís que fuig”. d’On he deixat les claus. 36. 21. Rosa Leveroni: “Elegies de la represa. Com l’Emperador tramès lo duc de Macedònia e Hipòlit ab los metges. 25. CDLXXIV. 29. Lo dol e lo plant que fon fet aprés la mort de la Princesa (p. Josep Carner: “Bèlgica”. Jacint Verdaguer: “Vora la mar”. Carles Riba: “Que jo no sigui més com un ocell tot sol. 26. 15. Joan Maragall: “Oda a Espanya”. [Planys fúnebres de l’emperador i Carmesina per la mort de Tirant] CDLXXII. Joan Roís de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla”. dona Verge Santa Maria. Salvador Espriu: “Cançó del matí encalmat”. Josep Maria Junoy: “Oda a Guynemer”. edició de Poesia (1957). d’Àncores i estrelles (1936).. t’evocaré de lluny. 3.Lectures prescriptives de batxillerat CDLXXI. Anselm Turmeda: “Elogi dels diners”. 1152. 34. 1157-1160).”. 2. Màrius Torres: “La ciutat llunyana”. Bartomeu Rosselló-Pòrcel: “A Mallorca durant la guerra civil”. 12. 19. de Poesies (1895). Josep Carner: “Cançoneta incerta” d’El cor quiet (1925). de Visions i cants (1900). La lamentació que féu la Princesa sobre lo cos de Tirant (p. Josep Maria de Sagarra: “Aigua-marina”... VI”. de Poemes i cal·ligrames (1920). 8. 22. Agustí Bartra: “Oda a Catalunya des dels tròpics” de L’arbre de foc (1946).. 9. de Poesies (1947). [Hipòlit i l’emperadriu al tron de Constantinoble] CDLXXIX. Ausiàs March: Poema XIII (“Colguen les gents amb alegria festes. 20. 24. Miquel Costa i Llobera: “El pi de Formentor” de Poesies (1885). edició de 1907. 17. Carles Riba: “Súnion.”.. J. 14.”). i de dol. ’Elegies de Bierville (1943).. Foix: “Sol.. 16.”. 10... de Llunyania (1952). CDLXXX. Teodor Llorente: “Vora el barranc dels algadins” de Nou llibret de versos (1909). Barcelona: Ariel.1152). Jacint Verdaguer: “Els dos campanars”. 18. 4. 30. Com los parents de Tirant s’ajustaren e tingueren consell qual d’ells farien Emperador (p. Guillem de Berguedà: “Cançoneta leu e plana”.. d’El poema de la rosa als llavis (1923).. J. 1979.. Francesc Vicent Garcia: “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil”. 1170-1172).V. edició d’Obra poètica completa (1971). d’Imitació del foc (1938). 32.) Antologia de poesia catalana 1. de béns e de seny”.

Gabriel Ferrater: “Floral”. 46. Cal destacar el text original. amb la consegüent adaptació ortogràfica i. de Vacances pagades (1961). 43. de Bruixa de dol (1979). sense pretendre la inserció de l’obra en un context històric. Gabriel Ferrater: “Cambra de la tardor”. 42. de Saló de tardor (1947). de La fàbrica (1972). Aquesta nota hauria d’afavorir essencialment la lectura. 41. 44. 40. – – 5 . Maria Mercè Marçal: “Brida”. Joan Vinyoli. 47. de Da nuces pueris (1960). “Les boies”. de Llibre de meravelles (1971). de Rua de llibres (1980). de Poemes visuals (1975). Vicent Andrés Estellés: “Els amants”. de Da nuces pueris (1960). Joan Brossa: “Eco”. Salvador Espriu: “Assaig de càntic en el temple”.Lectures prescriptives de batxillerat 37. 45. 38. Pere Quart: “Vacances pagades”. amb un altre tipus de lletra. de Cercles (1979). Miquel Martí i Pol: “L’Elionor”. La lectura dels poemes ha de facilitar-se amb notes que introdueixin aclariments lèxics. Pere Quart: “Corrandes d’exili”. Indicacions per a les edicions de l’antologia anterior: – Els poemes d’autors medievals (1-8) han d’anar acompanyats d’una versió en prosa actual. 39. Seria convenient que cada poema fos precedit per un breu text explicatiu que ajudés a situar l’autor i la seva obra. d’El caminant i el mur (1954). cal introduir la versió actualitzada. Joan Brossa: “Poema”.

Antonio Machado. Rubén Darío. “Vayse meu corachón de mib”. ay yermanelas”. moriré” (siglos XI-XVII) 3. Francisco de Quevedo. 49-63 (“Pasan las horas de la edad florida") (ca. 127-129.Lectures prescriptives de batxillerat 1. sinó la selecció que figura a continuació. Tres sombreros de copa. “Mientras por competir con tu cabello” (ca. Nada. A Boscán desde La Goleta (ca. Lectures prescriptives per a la matèria comuna de llengua castellana i literatura al batxillerat Promoció 2010-2012 i 2011-2013 1. vv. “Que miraba la mar / la mal casada”. 58-63. 172-174. Luis de Góngora. flores. 13-17. ríos. Andrés Fernández de Andrada. “Proverbios y cantares”. 653-656. 8-10. 1840) 21. 202-205 (antes de 1613) 17. Cántico espiritual (segunda mitad del siglo XVI) 13. La Celestina. Pío Baroja. 46-51. Lope de Vega. de Cantos de vida y esperanza (1905) 24. “Garid vos. La Filomena. “Romance del conde Arnaldos”. “El aire se serena” (Oda III) (mediados del siglo XVI) 12. Lírica tradicional: “En Ávila. 1610) 16. “Cerrar podrá mis ojos la postrera” (ca. 4. Milagros de Nuestra Señora. vv. “Marchitas ya las juveniles flores” (A XXX dedicándole estas poesías) (ca. fontes”. Francisco de Quevedo. 163-168. “Del salón en el ángulo oscuro”. Juan Ramón Jiménez. “la vaquera de la Finojosa” (primera mitad del siglo XV) 8. “Canción de otoño en primavera”. Cantar de mío Cid. Luis de Góngora.* 5. Garcilaso de la Vega. Miguel Mihura. Antología de poesía española 1. 4. El árbol de la ciencia. Jorge Manrique. “Aprended. adiós. 715-777. “Campos de Soria”. vv. 181-195. Égloga III. 115-117. 25-32. 100108. 3947 (antes de 1535) 11. Garcilaso de la Vega. vv. 2. 697-701. Libro de buen amor. Rosalía de Castro. 1535) 10. 950-971 (primer tercio del siglo XIV) 7. “Al alba venid. (A criteri del departament de llengües. de mí”. mamma?. mis ojos”. de Canción (1936) 6 . Cristina Fernández Cubas. Miguel Mihura. 878-882. estrofas 4-9. “Romance de la jura de Santa Águeda” (siglos XIV-XIX) 6. “¿Qué faré. Mi hermana Elba y Los altillos de Brumal. de Campos de Castilla (1917) 26. 1582) 14. XLIV. “Hombres necios que acusáis” (finales del siglo XVII) 20. Jarchas. Carmen Laforet.* 5. XIV (ca. (A criteri del departament de llengües. 33-40 (después de 1476) 9. 2. vv. 2689-2762 (finales del siglo XII) 4. 62-63 (1611) 15. 13-14. 3.2. Antología de poesía española. vv. “Si me quereses” (siglo XI) 2.) * En les lectures marcades amb un asterisc no serà objecte d’avaluació l’obra completa. “Dentro en el vergel. Sor Juana Inés de la Cruz. XXIX. Epístola moral a Fabio. 1-14. Fray Luis de León. 1620) 19. de Campos de Castilla (1912) 25. José de Espronceda. 1260) 5. “¡Ah de la vida!”… ¿Nadie me responde?” (ca. Antonio Machado. de Cantares gallegos (1863) 23.) Promoció 2012-2014 1. 1640) 18. San Juan de la Cruz. Epístola IX. Gonzalo de Berceo. Fernando de Rojas. Marqués de Santillana. Romancero viejo. “Álamo blanco”. Antología de poesía española. de Rimas (1868) 22. 3. 1-5. Fábula de Polifemo y Galatea. 1-21. Soneto XXXIII. 25-28. Coplas a la muerte de su padre. buen amigo”. “Adiós. Gustavo Adolfo Bécquer. Tres sombreros de copa. 67-72.

José María Valverde. Miguel Hernández. el hortelano”. sense pretendre la inserció de l’obra en un context històric. “Se querían”. Luis Cernuda. “Madrid es una ciudad de más de un millón de cadáveres (según las últimas estadísticas)”. Blas de Otero. 44. Ángel González. de Hijos de la ira (1944) 34. “El alma tenías”. “Yo quiero ser. de Ser de palabra (1976) 42. cal introduir la versió actualitzada. Cal destacar el text original. de Donde habite el olvido (1933) 37. Gerardo Diego. Vicente Alexandre. río Duero”. de El rayo que no cesa (1936) 38. de Dios deseado y deseante (1949) 28. de Cantos iberos (1955) 39. “Donde habite el olvido”. Jaime Gil de Biedma. “La luna vino a la fragua”. “La poesía es un arma cargada de futuro”.Lectures prescriptives de batxillerat 27. Federico García Lorca. Federico García Lorca. —La lectura dels poemes ha de facilitar-se amb notes que introdueixin aclariments lèxics. Gabriel Celaya. por ti. Aquesta nota hauria d’afavorir essencialment la lectura. “En el principio”. —Seria convenient que cada poema fos precedit per un breu text explicatiu que ajudés a situar l’autor i la seva obra. Dámaso Alonso. de Áspero mundo. “Si yo. 7 . Pedro Salinas. Juan Ramón Jiménez. María Victoria Atencia. de Pido la paz y la palabra (1955) 40. “Intento formular mi experiencia de la guerra”. he creado un mundo para ti” (El nombre conseguido de los nombres). de Marinero en tierra (1924) 36. de La destrucción o el amor (1935) 35. de El inocente (1970) 43. amb la consegüent adaptació ortogràfica i. amb un altre tipus de lletra. publicado en 1940) 33. Jorge Guillén. José Ángel Valente. “Río Duero. (1956) 41. de Presagios (1924) 29. “Para que yo me llame Ángel González”. de Soria (1923) 31. de Cántico (1928) 30. “Más allá”. de El coleccionista (1979) Indicacions per a les edicions de l’antologia anterior: —Els poemes d’autors medievals (1-8) han d’anar acompanyats d’una versió en prosa actual. Rafael Alberti. “En el principio”. “Si no creamos un objeto metálico”. de Moralidades (1966). llorando. “Si mi voz muriera en tierra”. “Ciudad sin sueño”. de Romancero gitano (1927) 32. “Placeta de San Marcos”. de Poeta en Nueva York (1929-30.

5. a l’hivern 12. sinó la selecció que figura a continuació. Antígona. «Dolç àngel de la mort…» «Que sigui la meva ànima…» Febrer «En el silenci obscur…» Paraules de la Nit El combat dels poetes Cançó a Mahalta: «Corren les nostres ànimes…» Lorelei Venus 10. 9. Promoció 2012 . Abendlied 14.2012 1 Àngel Guimerà. Jardí vora el mar. Tannkas 11. Promoció 2011 . Mar i cel. 6. 6 Mercè Rodoreda. Màrius Torres. Antologia poètica * 4 Salvador Espriu. 4. Quadern d’Aram. Quadern d’Aram. 2 Joan Maragall.2014 1 Àngel Guimerà. 3. 5 Pere Calders. Al Present 8 . Cròniques de la veritat oculta.2013 1 Àngel Guimerà. 7. Visions & cants. Antologia poètica. Entre l’herba i els núvols. Antígona. 5 Pere Calders. Antologia poètica * 4 Salvador Espriu. 2 Josep Carner. 2 Josep Carner. Antologia poètica. Mar i cel. Couperin. 8. Lectures prescriptives per a les matèries de modalitat de literatura 2. Antígona. Maria Rosa.* 3 Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Antologia poètica * 4 Salvador Espriu. * En les lectures marcades amb un asterisc no serà objecte d’avaluació l’obra completa. 5 Pere Calders. Cròniques de la veritat oculta. 3 Màrius Torres. 2.1. 6 Maria Àngels Anglada.* 3 Màrius Torres. Antologia poètica 1. Cròniques de la veritat oculta. 6 Maria Àngels Anglada. Un altre abril 13. Lectures prescriptives per a la literatura catalana de modalitat d’humanitats i ciències socials i de la modalitat d’arts del batxillerat Promoció 2010 .Lectures prescriptives de batxillerat 2.

1957]. “Beat supervivent”. “Arbres”. “Cant IV” de Nabí” (1941). “A un auró”. als asils. de Llunyania (1952) [text de l’edició definitiva: Poesia. “L’altre enyor”..1957].1957]. 13. 4.Lectures prescriptives de batxillerat 15. d’Els fruits saborosos (1906) [text de l’edició definitiva: Poesia. 9 . «Sé que hauré d’oblidar. 2. 15. “Com les maduixes”. 18. 25. “La bella dama del tramvia”. 20.1957]. Aviat. d’El tomb de l’any (1966). “Cor fidel”. Els núvols 18. 16. “La vida incerta”. “Les formigues”. 5. d’Auques i ventalls (1914) [text de l’edició definitiva: Poesia. “El més vell del poble”.» 23. “Camperola llatina”. d’Auques i ventalls (1914) [text de l’edició definitiva: Poesia. [text de l’edició definitiva: Poesia. 14.1957].. d’Els fruits saborosos (1906) [text de l’edició definitiva: Poesia. “Ahir”..1957].1957]. “El fènix”.1957]. 21.1957]. de Bella terra. 9. d’El cor quiet (1925). bella gent (1918) [text de l’edició definitiva: Poesia. d’Els fruits saborosos (1906) [text de l’edició definitiva: Poesia. «Tot és lluny. [text de l’edició definitiva: Poesia.1957].» 21. “Bèlgica”. d’Absència (1957). d’Absència (1957). 6. » Josep Carner: antologia poètica 1.1957].1957]. de Llunyania (1952) [text de l’edició definitiva: Poesia. «La galerna i el llamp…» 17. Això és la joia 25. “Illa”. de Llunyania (1952) [text de l’edició definitiva: Poesia. “Les llimones casolanes”. 22. de Verger de les galanies (1911) [text de l’edició definitiva: Poesia. 19. “La poma escollida”. 3. Presència 16. 23. d’El cor quiet (1925). d’Arbres (1953). Arbor Mortis 19. Mozart 26.. de Llibre dels poetes (1904) [text de l’edició definitiva: Poesia. 12. “Cançoneta incerta”.1957]. “El dia revolt”. [text de l’edició definitiva: Poesia. 7. de Bestiari (1964).1957]. “Si em vaga”. “Cançó d’un doble amor” de Verger de les galanies (1911) [text de l’edició definitiva: Poesia. Pelegrins 20..1957]. en la nit. L’abisme de llum 24.1957]. de Bestiari (1964).. [text de l’edició definitiva: Poesia. de La paraula en el vent (1914). d’Arbres (1953). 10. 24.1957]. “Lleialtat”. [text de l’edició definitiva: Poesia. “Vora la mar és nada”. La Ciutat Llunyana 22. 11. 17. de La primavera al poblet (1935). de Llunyania (1952) [text de l’edició definitiva: Poesia.1957]. “Símbols”. 8.

. Pont del vespre 16. Sóller 23.. Ombres. 27. a la vorera.. Leda De Quadern de sonets (1934) 11. Auca 25.. De Nou poemes (1933) 5. 24. Medallons D’altres poemes no recollits en volum 10 . Sonet fàcil a un amic de bella conversa 7. A Mallorca durant la guerra civil 26. L'estiu ple de sedes 20. 4. Indecisa. Poques paraules surten.Lectures prescriptives de batxillerat Bartomeu Rosselló-Pòrcel: antologia poètica 1. Brollador 8. Quan arribarà aquell moment. Inici de campana 9. 2. Pluja brodada 21. detureu el pas... Història del soldat 13.. 17.. Espatlla 6. Oració per quan les donzelles tenen mal de cap 18. Compliment a Mercedes 22. Sonet marí 10. Sonet 3. Escolto la secreta. Dansa de la mort 15. porta. En la meva mort D’ Imitació del foc (1938) 28.. Només un arbre. rara.. Cançó després de la pluja 12.. Noça 14. A una dama que es pentinava darrera una reixa en temps de Vicenç Garcia 19.. nova.

Miguel Delibes. 2. El Quijote. CAPÍTULO 7. Donde se prosiguen los inauditos sucesos de la venta.* 3. El Quijote. con otros sucesos. 5. 4. CAPÍTULO 20. Donde se concluye y da fin a la estupenda batalla que el gallardo vizcaíno y el valiente manchego tuvieron. Tormento. Antología poética del Siglo de Oro*. Capítols seleccionats PRIMERA PARTE PRÓLOGO CAPÍTULO 1. Ana María Matute. 6. Pedro Calderon de la Barca.* 3. CAPÍTULO 9. Valle-Inclán. Luces de bohemia. CAPÍTULO 25. La vida es sueño. 11 . 4. con otras cosas sucedidas a nuestro invencible caballero. Lectures prescriptives per a la literatura castellana de la modalitat d’humanitats i ciències socials i de la modalitat d’arts del batxillerat Promoció 2010-2012 1. Luces de bohemia. * En les lectures marcades amb un asterisc no serà objecte d’avaluació l’obra completa. Del buen suceso que el valeroso don Quijote tuvo en la espantable y jamás imaginada aventura de los molinos de viento. 6. Miguel de Cervantes Saavedra. con otros sucesos dignos de felice recordación. Valle-Inclán. Miguel de Cervantes Saavedra. El burlador de Sevilla. De la libertad que dio don Quijote a muchos desdichados que mal de su grado los llevaban donde no quisieran ir. El Quijote. Miguel de Cervantes Saavedra. 5. sinó la selecció de capítols o poemes que figura a continuació. Tormento. CAPÍTULO 22. CAPÍTULO 44. CAPÍTULO 8. De los sabrosos razonamientos que pasaron entre don Quijote y Sancho Panza. CAPÍTULO 21. Tirso de Molina. CAPÍTULO 31. Promocions 2011-2013 i 2012-2014 1. Antología poética del Siglo de Oro*. Benito Pérez Galdós. Luciérnagas. Que trata de la alta aventura y rica ganancia del yelmo de Mambrino. Que trata de las estrañas cosas que en Sierra Morena sucedieron al valiente caballero de la Mancha. Cinco horas con Mario. y de la imitación que hizo a la penitencia de Beltenebros. su escudero.2. De la jamás vista ni oída aventura que con más poco peligro fue acabada de famoso caballero en el mundo como la que acabó el valeroso don Quijote de la Mancha. 2. De la segunda salida de nuestro buen caballero don Quijote de la Mancha. Benito Pérez Galdós. Que trata de la condición y ejercicio del famoso hidalgo don Quijote de la Mancha.Lectures prescriptives de batxillerat 2.

“Noche oscura” 9. 12 . CAPÍTULO 64. De las admirables cosas que el estremado don Quijote contó que había visto en la profunda cueva de Montesinos. CAPÍTULO 74. Del ridículo razonamiento que pasó entre don Quijote. yo al oro me humillo” 24. “Si de mi baja lira 3. Lope de Vega. Lope de Vega. “¡Qué descansada vida… 6. Garcilaso de la Vega. CAPÍTULO 41. “Miré los muros de la patria mía” Indicacions per a les edicions de l’antologia anterior: —La lectura dels poemes ha de facilitar-se amb notes que introdueixin aclariments lèxics. Lope de Vega. “Amarrado al duro banco de una galera turquesca” 14. Fray Luis de León. con otros acontecimientos dignos de escritura y de memoria eterna.Lectures prescriptives de batxillerat SEGUNDA PARTE PRÓLOGO CAPÍTULO 3. Francisco de Quevedo. sense pretendre la inserció de l’obra en un context històric. CAPÍTULO 73. Zaide. De los agüeros que tuvo don Quijote al entrar de su aldea. Luis de Góngora. Sancho Panza y el bachiller Sansón Carrasco. “Alma región luciente” 8. Francisco de Quevedo. Garcilaso de la Vega. Aquesta nota hauria d’afavorir essencialment la lectura. Garcilaso de la Vega. San Juan de la Cruz. con quedar. “¡Fue sueño ayer. Fray Luis de León. y su muerte. “Si eres campana. ¿dónde está el badajo?” 25. Que trata de la aventura que más pesadumbre dio a don Quijote de cuantas hasta entonces le habían sucedido. Garcilaso de la Vega. mañana será tierra!” 23. con otras niñerías que no pueden dejar de contarse. cuya imposibilidad y grandeza hace que se tenga esta aventura por apócrifa. “Un soneto me manda hacer Violante” 21. “Ándeme yo caliente y ríase la gente” 13. De cómo don Quijote cayó malo. Luis de Góngora. “Llama de amor viva” 10. CAPÍTULO 62. Francisco de Quevedo. partirse” 19. “Escrito está en mi alma vuestro gesto” 4. “¿Qué tengo yo que mi amistad procuras?” 20. Francisco de Quevedo. Donde se cuenta la industria que Sancho tuvo para encantar a la señora Dulcinea. con otros sucesos que adornan y acreditan esta grande historia. “Suelta mi manso. “¡Oh dulces prendas por mi mal halladas” 5. CAPÍTULO 29. De la venida de Clavileño. “Mira. CAPÍTULO 48. CAPÍTULO 23. mayoral extraño” 18. —Seria convenient que cada poema fos precedit per un breu text explicatiu que ajudés a situar l’autor i la seva obra. Lope de Vega. y de otros sucesos tan ridículos como verdaderos. que te aviso” 17. 15. CAPÍTULO 10. Francisco de Quevedo. “La más bella niña / de nuestro lugar” 12. con el fin desta dilatada aventura. Luis de Góngora. Luis de Góngora. Lope de Vega. “Prisión del nácar era articulado” 16. Antología poética del Siglo de Oro 1. 1-61. “Soledad primera”. “Madre. “En tanto que de rosa y azucena” 2. y del testamento que hizo. “Ir y quedarse y. De lo que le sucedió a don Quijote con doña Rodríguez. Fray Luis de León. “Érase un hombre a una nariz pegado” 22. San Juan de la Cruz. “Tras de un amoroso lance” 11. San Juan de la Cruz. Luis de Góngora. la dueña de la duquesa. Que trata de la aventura de la cabeza encantada. De la famosa aventura del barco encantado. “Recoge ya en el seno 7.

4. La metamorfosi.3. 11. 2. Traducció de Joan Francesc Mira 7.): Èpodes II. 8896). de Cançoner. Paraules d’Alfeu. 10. 2. Carmina Burana (segles XII i XIII): "Oh. 100-141). Traducció de Miquel Desclot 8. La metamorfosi. Lectures prescriptives per a la literatura universal de la modalitat d’humanitats i ciències socials i de la modalitat d’arts del batxillerat Promocions 2010-2012 i 2011-2013 1. William Shakespeare. Traducció d’Alfred Badia 6. Homer (VIII a. Romanç de Tristany i Isolda. Traducció de Joan Petit 5. Eugénie Grandet. de Sonets. Segon llibre dels sonets per a Helena. 79-84). de L'Odissea. ¿als meus ulls què els has fet. John Donne (1572): "No t'altivis sentint-te anomenar".Lectures prescriptives de batxillerat 2.C. Traducció de Joan Carbonell 4. Antologia de poesia universal 1.* Joseph Bédier. CCLXVII "Ai. Honoré de Balzac. W. de Cançons de Beuern. Traducció de Manuel Balasch 3. 6. Garcilaso de la Vega (1501). Madame Bovary. 3. “A Dafne ya los brazos le crecían”. J. el seu esguard"). boig i cec. Traducció de Carles Riba 2. 4. de Les roses de Ronsard. ai.” Traducció de Joan Triadú 14. Paradís XXXII (vv. Franz Kafka. Dante Alighieri (1265): Infern I (vv. 5. Goethe. de Cançoner. Antologia de poesia universal. Infern V (vv. Pierre de Ronsard (1524): “Quan siguis molt velleta” . de Divina Comèdia. Ausiàs March (1400). Goethe. Llibre primer. 1-70. Romeu i Julieta. William Shakespeare (1564): CXXXVII “Tu. Francesco Petrarca (1304): I "Els qui en rimes esparses escolteu". W. Romeu i Julieta. 5. vv. Traducció de Marià Villangómez 13 . 12. Werther. 61-63. Traducció de Joan Triadú 13. Traducció de Pere Rovira.): Cants. William Shakespeare (1564): I "Volem que siguin més les belles criatures”. vv.): Cant XXIII. William Shakespeare. Ulisses reconegut per Penèlope. Traducció de Miquel Desclot 9. Gustave Flaubert. Horaci (65 a. Amor. Romanç de Tristany i Isolda. fortuna".C.* Joseph Bédier. Antologia de poesia universal. “Veles e vents han mos desig complir”.1-9. Promoció 2012-2014 1. 3. 6. J. Bernart de Ventadorn (segle XII): XVIII “No és meravella si el meu cant”. vv. 209-284. el bell rostre. Safo (650-580 a. Francesco Petrarca (1304).C. Franz Kafka. Werther. * En la lectura marcada amb un asterisc serà objecte d’avaluació la selecció que figura a continuació. 1-28.

Traducció de Francesc Parcerisas 16. XLI.B. Traducció de Narcís Comadira 23. visible…". Paul Valéry (1871): El cementiri marí. 22. Traducció de Joan Peña 39. La Comtessa de Noailles (1876): “El temps de viure”. vv. d’Odes de Ricardo Reis. Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja. 12. Shelley (1792): "Elegia a la mort de John Keats” XXXIX. 19. 18. vv. Traducció de Joan Vinyoli 38. Traducció de Francesc Parcerisas 20.Lectures prescriptives de batxillerat 15. XLIII. Anna Akhmàtova (1889): "La dona de Lot". Traducció de Francesc Parcerisas 25. T. Traducció de Marià Manent 28. William Butler Yeats (1865): "La màscara" Traducció de Marià Villangómez 34. Paul Verlaine (1844): "El meu somni familiar". Giacomo Leopardi (1798): "L'infinit". de Cants. Traducció de Marià Villangómez 21. Walt Whitman (1819): "Curull de vida. compacte. Traducció de Carles Riba 18. 5. Traducció de Narcís Comadira 42.Traducció de Guillem Nadal 37. Charles Baudelaire (1821): "L'albatros" Traducció de Xavier Benguerel 27. Christina Rossetti (1830): “Quan sigui morta. Traducció de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustova 14 . Robert Frost (1874): "Refent paret". TàpiesBarba 19. cant III. Gottfried Benn (1886): “Hora blava”. amo”. Traducció de Xavier Benguerel 35. de L'abadia de Tintern . William Wordsworth (1770): “Nocturn” . P. de Quatre quartets. V. Arthur Rimbaud (1854): "Vocals". Friedrich Hölderlin (1770): "Cant d'Hiperió". Konstantinos Kavafis (1863): "La ciutat". Victor Hugo (1802): "La història". William Blake (1757): “Londres”. Stéphane Mallarmé (1842): "Do del poema”. Traducció de Rosa Leveroni 29. de Set poemes de Hölderlin. 1-60. XL. Eliot (1888): "East Coker. Traducció de Miquel Desclot 36. Traducció de Josep Navarro i Santaeulàlia 30. Giuseppe Ungaretti (1888): "Matí". estrofes 1. d’Himnes a la nit. 13. Novalis (1772): "Avall envers el si de la terra". Traducció de Joan Peña 32. Traducció d’Agustí Bartra 26. “Les illes de Grècia. Traducció de Miquel Desclot 17. Traducció d’Àlex Susanna 40. 22. Lord Byron (1788): Don Joan. Traducció de Joan Peña 24. ara. Fernando Pessoa (1888): "Savi és aquell que s’acontenta amb l’espectacle del món". Traducció d’A. Traducció de Carles Riba 33. Traducció de Marià Manent. John Keats (1795): "A la tardor". 41. 24. Emily Brontë (1818): “Remembrança”. Emily Dickinson (1830): "No és morir el que ens fa mal…". 1-30. les illes de Grècia”.S. 16. Rainer Maria Rilke (1875): "Dia de tardor". Traducció de Joan Peña 31.