You are on page 1of 30

LHORT ECOLGIC COM A RECURS PEDAGGIC

PLANIFICACI DE LA PLANTACI I ORGANITZACI

Nocions bsiques
Principis a l'hora de dissenyar i mantenir el nostre hort:
Establir una rotaci de cultius Tenir en compte l'associaci de cultius Respectar el calendari de cultius Fer una correcta fertilitzaci Procurar aigua als cultius segons les necessitats hdriques Mantenir la salut dels cultius utilitzant mtodes de control natural

Rotaci de cultius
Principi general: alternar al llarg del temps diferents tipus de plantes en un mateix espai. Alternarem les plantes seguint algun d'aquests principis: La famlia botnica El tipus de vegetaci o producci: arrel, fulles, gra, fruit... Necessitats nutritives diferents El tipus d'arrel: profunda o ms superficial El comportament respecte a les males herbes: sensibles o netejadores

Rotaci de cultius
Per fer una rotaci, dividirem l'hort en parcelles de cultiu.
Les fam famlies bot botniques
Compostes Enciam Escarola Carxofa Gira-sol Cucurbitcies Cogombre Carbass Carbassa Mel Sndria Solancies Patata Moniato Tomquet Albergnia Pebrot Crucferes Col Brquil Coliflor Nap Rave Ravenet Lilicies Ceba Porro All Esprrec

Lleguminoses Psol Fava Mongeta Cigr

Quenopodicies Umbellferes Bleda Pastanaga Remolatxa Api Espinac Julivert Xirivia Fonoll

Font: Bogu, Laura. Planta't a l'hort: conceptes bsics en horticultura familiar ecolgica. Olot: Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot Museu dels Volcans; Escola del Territori -Centre per la Sostenibilitat Territorial. (p. 48)

Rotaci de cultius
SISTEMA DE ROTACI SEGONS LES FAMLIES BOTNIQUES

Font: Bogu, Laura. Planta't a l'hort: conceptes bsics en horticultura familiar ecolgica. Olot: Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot Museu dels Volcans; Escola del Territori Centre per la Sostenibilitat Territorial. (p. 48)

Rotaci de cultius
Profunditat de les arrels
Arrels superficials Arrels mitjanes Arrels profundes
All, api, brquil, ceba, col, Albergnia, psol, mel, Carxofa, moniato, coliflor, espinac, enciam, nap, cogombre, pebrot, carbassa, xirivia, esprrec, blat de moro dol, patata, remolatxa, pastanaga, fava sndria, tomquet porro, rave
Font: Domnguez, A.; Rosell, J.; Aguado, J. 2002

Classificaci Classificaci segons la part comestible


Cultius de fulla: espinacs, bledes, escaroles, porros, cols, julivert, api, enciams i esprrecs. Cultius d'arrel, bulbs i tubercles: naps, raves, ravenets, pastanagues, cebes, alls, patata, moniato, remolatxa, fonoll i colinaps. Cultius de fruit: cogombre, carbassons, carbasses, psols, faves, mongetes, tomquets, albergnies, pebrots, maduixes, sndries i melons. Cultius de flor o llavor: carxofes, brquils, coliflors i gira-sols.
Font: Bogu, Laura. Planta't a l'hort: conceptes bsics en horticultura familiar ecolgica. Olot: Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot Museu dels Volcans; Escola del Territori -Centre per la Sostenibilitat Territorial. (p. 48)

Rotaci de cultius
Sistema de rotaci rotaci segons el grau d'exig d'exigncia nutritiva
Plantes altament exigents (molt consumidores de nutrients) Esprrec Bleda Api Col/coliflor Cogombre Carbassa Tomquet Carxofa Maduixa Porro Patata Julivert Melissa (P) Menta (P) Alfbrega
Necessiten molt adob orgnic i suporten aportacions orgniques parcialment descompostes (compost fresc, adob verd)

Plantes mitjanament exigents (consumidores mitjanes) Albergnia Espinac Enciam Pebrot Mel All Pastanaga Rave Ceba Caputxina Marduix

Plantes de baixa exigncia (poc consumidores i milloradores del sl) Escarola Mongeta Llentia Psol Fava Sajolida del jard Sajolida de bosc (P) Roman (P) Farigola (P) Espgol (P) Slvia (P) Orenga (P)

Font: L'hort escolar. Guia prctica d'horticultura ecolgica. 2006. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Ajuntament de Barcelona.

Prefereixen un adob orgnic moderat a base de compost ben madurat

Associaci de cultius
Parlem d'associaci de cultius quan dues o ms espcies es planten amb suficient proximitat perqu es produeixi una competncia i/o complementaci entre elles. Les interaccions poden tenir efectes inhibidors o estimulants sobre el rendiment de la planta.

Associaci de cultius
Tipologia d'influncies entre cultius:
Associacions favorables i associacions desfavorables Plantes parany Plantes protectores o atraients d'auxiliars Plantes repellents

Associaci de cultius
Les normes bsiques a l'hora d'establir associacions sn:
Associar les que es beneficien mtuament Combinar cultius de creixement rpid amb cultius de creixement lent Combinar plantes altes i baixes Utilitzar tanques vegetals Aprofitar els efectes de plantes repellents

Associaci de cultius (III)

Font: L'hort escolar. Guia prctica d'horticultura ecolgica. 2006. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Ajuntament de Barcelona.

Associaci de cultius

Font: L'hort escolar. Guia prctica d'horticultura ecolgica. 2006. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Ajuntament de Barcelona.

Calendari de feines i cultius


2 tipus de plantes: les hortcoles i les acompanyants (aromtiques i d'altres) Aspectes que tindrem en compte:
Planta anual, bianual, viva o llenyosa Temps de germinaci Profunditat de la llavor Durada del cicle Marc de plantaci poques de sembra, transplantament i recollecci

Calendari de feines i cultius


Espai pel quadre de relaci entre plantes i poques de sembra, transplantament i recollecci.

Font: L'hort escolar. Guia prctica d'horticultura ecolgica. 2006. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Ajuntament de Barcelona.

Calendari de feines i cultius

Font: L'hort escolar. Guia prctica d'horticultura ecolgica. 2006. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Ajuntament de Barcelona.

Calendari de feines i cultius


Calendari tradicional sembra i trasplant d'hortalisses a la comarca d'Osona. Autor: Josep Maria Gamisans (La Guixa) Gener Febrer Mar Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Espcie

All Ceba Fava Cigr Psol Espinac Enciam Escarola Bleda Remolatxa Rave Patata Pastanaga Porro Api Blat de moro Broquil Col Coliflor Carbass Carbassa Mel Sndria Albergnia Tomquet Pebrot Mongeta Naps Moniato Xirivia

S P S S S S P P P P S S S P P S

S P S S S

S S

P P P S P P P P P S S P S
S: sembrar; P: trasplantar

P P

Calendari de feines i cultius

Calendari de feines i cultius

Caracterstiques dels cultius


Passos que cal seguir per programar la plantaci:
1. Escollir un sistema de rotaci 2. Dividir lhort en parcelles 3. Mirar el calendari de cultiu 4. Fer un llista de les plantes adients a lpoca de l'any 5. Fer un plnol a escala de les parcelles 6. Distribuir les plantes segons el sistema de rotaci escollit

Caracterstiques dels cultius


7. A cada parcella fer la combinaci adient tenint en compte: compatibilitat entre espcies / port de la planta / exigncia
d'insolaci / quines plantes de llavor i quines de planter

8. Representar la distribuci de les plantes al plnol de la parcella tenint-ne en compte la mida per representar lespai que ocuparan 9. Aconseguir les llavors o planter de cada espcie 10. Fer la plantaci

Caracterstiques dels cultius

Font: Sampol, Kilian. 2007

Mtode Gaspar Caballero


Senzillesa i eficcia Va nixer a Mallorca Molt ests a les escoles Mnim espai de terra, consum daigua i treball

Parades en crestall

Mtode Gaspar Caballero


5 coses fonamentals: - No trepitjar la terra on shagi de cultivar - Humitat constant - Cicle de rotaci de 4 anys - Compost - Sembra ms densa

www.gasparcaballerodesegovia.net

Mtode Gaspar Caballero

Mtode Gaspar Caballero

QU FEM ARA?

Qu fer aquestes setmanes


Treball del sl Sembrar: alls, faves, psols, espinac,... Fer planter: enciam, escarola,... Planificaci de la plantaci Quadern de camp

No oblidem organitzar el grup motor (si encara no ho hem fet)

El planter
Sistemes de plantaci:
- Sembra directa. Recomanable en cucurbitcies, lleguminoses, pastanagues, raves i naps. - Fer planter. Recomanable per les espcies de germinaci ms delicada. Solancies (hivern). On el farem? En un espai protegit dins l'hort o en testos o safates. Substrat: torba, compost, serradures, cendra de fusta, fibra de coco. Reg: microaspersi o reg manual amb polvoritzador.

El planter
Si ens volem produir les llavors tindrem en compte: - Ms temps de la planta a l'hort - Marc de plantaci - Cura especial de les plantes seleccionades - Evitarem la pollinitzaci creuada entre espcies Fent-nos el nostre propi planter tancarem el cicle de les plantes dins el propi hort, des de la sembra fins a la recollida de llavor.

Sembra directa

Planter

Producci de llavors. Bleda.

Moltes grcies