Us passo algunes IDEES PER CANVIAR-HO TOT, reals, no inventades.

Veureu que l’exposició de la darrera és bastant més llarga: és la més actual i per això, segurament la més difícil d’assumir per nosaltres. 1) L’anarquisme cristià de Tolstoi i la idea de la no violència. Coincidint en el temps amb Gandhi, l’aleshores famós escriptor Tolstoi, fa una interpretació pacifista del missatge de Crist. Ell l’anomena: DOCTRINA DE LA NO RESISTÈNCIA AL MAL AMB LA VIOLÈNCIA. Abans que ell, William Lloyd Garrison, un lluitador per la llibertat dels negres, el 1838 habia formulat idees semblants en la “Declaració o proclamació de la No Resistència” (...) creemos que es nuestro deber con relación a nosotros mismos, (...) proclamar nuestro credo,... No reconocemos a ningún gobierno. Reconocemos a un solo rey, una autoridad, un juez y gobernador sobre la Tierra. Nuestra patria es el mundo y nuestros compatriotas. Amamos a nuestra patria tanto como amamos al resto de países. Los intereses y derechos de nuestros ciudadanos no son más importantes que los intereses i derechos del resto de la humanidad. (...) Creemos que una nación no tiene derecho a defenderse ni atacar a sus enemigos, así como ningún individuo tiene derecho a hacerlo. (…) Esperamos vencer mediante la “locura de la predicación”. Al segle XV, un teòleg chec, Chelcicky, fa una diferenciació entre el cristianisme primitiu, i el cristianisme a partir del Concili de Nicea, quan els doctors, magistrats i clero comencen a preocupar-se només de sotmetre el món al seu imperi, (…) aniquilant per complert l’essència del cristianisme. Segons la interpretació que fa Chelcicky, els cristians no només han de renunciar a se caps o soldats, sinó que tampoc poden formar part dels organismes de govern, ni ser comerciants ni terratinents; únicament poden ser artesans o agricultors. Aquest és el raonament de Lleó Tolstoi: (...) Si mi juicio es el que decida cuándo está en peligro una persona, no habrá ningún caso de violencia que no pueda justificarse como una simple respuesta a un peligro. (...) es erróneo tratar de justificar la violencia ejercida sobre un semejante para defender a otro semejante de una violencia aún peor, porque al ejercer la violencia alguien que todavía no ha hecho el mal nunca sabremos cuál de los dos males resultara ser peor: si el que generaré yo con mi violencia, o si el de aquel de quien me quiero defender. (...) Qué enorme cantidad de mal puede generar, y de hecho genera, el que la gente se reconozca con el derecho de prevenir el mal que pudiera acaecer. El 99% del mal que hay en el mundo – des de la inquisición, las bombas, hasta la

(…) Hace mil ochocientos años apareció en un mundo romano y pagano una nueva y extraña doctrina que no se asemejaba a ninguna anterior. Mientras que los modelos económicos convencionales observan el crecimiento económico como objetivo principal. (…) Los predicadores de la Iglesia no admiten ninguna situación en la que este mandamiento (contra la lujuria) pueda ser incumplido… no ocurre lo mismo con el mandamiento de la no resistencia: para éste sí encuentran casos en los que puede ser incumplido. se li va ocòrrer la genial idea de medir el desenvolupament del seu país. Lev Tolstói. en 1972 como respuesta a las críticas de la constante pobreza económica de su país. el concepto de FBN se basa en la premisa que el verdadero desarrollo de la sociedad humana se encuentra en la complementación y refuerzo mutuo del desarrollo material y espiritual. anomenat Buthan.se fundamenta precisamente sobre este razonamiento. El término fue propuesto por Jigme Singye Wangchuck. (…) esta doctrina únicamente expuso un modelo basado en la perfección interior. como para perseguirlos y ejecutarlos. Kairós 2) Buthan i la Felicitat Al jove rei d’un petit país situat entre la India i la Xina. Este concepto se aplicaba a las peculiaridades de la economía de Bután. “El reino de Dios est| en vosotros” Ed. rey de Bután. Los cuatro pilares de la FBN son: la promoción del desarrollo socioeconómico sostenible e igualitario. y por los revolucionarios. en la verdad y en el amor. porque era un obstáculo tanto para combatir el mal provocado por los revolucionarios. porque este principio era un obstáculo para combatir el mal provocado por los conservadores y para lograr su derrocamiento. al ser su existencia innecesaria. no per l’índex del seu PIB (Producte Interior Brut).(…) apareció una doctrina que no sólo rechazaba cualquier divinidad.ejecución i tormento de miles de presos políticos. (…) La no resistencia al mal con la violencia fue atacado por dos grupos sociales diametralmente opuestos: por los conservadores. sino también cualquier institución humana. sinó pel que ell va anomenar FIB o Felicitat Interior Bruta. cualquier temor y cualquier culto. la . cuya cultura estaba basada principalmente en el budismo. La felicidad bruta nacional (FBN) o felicidad bruta interna (FBI) es un indicador que mide la calidad de vida en términos más holísticos y psicológicos que el producto bruto interno (PBI).… (…) En medio de unas leyes religiosas tan elaboradas como las de los judíos(…) de una legislación romana elaborada hasta un grado m|ximo.

viendo así que cada esfuerzo vuestro en este sentido produce frutos en abundancia. (. empresaris i esquerrantistes no s’escapen del seu anàlisi. en nom del Freedom Club difon un ombrívol i dramàtic diagnòstic sobre el present i el futur dels individus davant l’avanç de la societat industrial actual. si tenéis un átomo de corazón. El principi Darwinià.) . 3) Koprotnik i l’ajuda mútua. de competència i selecció natural. (…) Finalmente. on K.como se observa en la vida orgánica en libertad – el acuerdo resultaría del contínuo ajuste y reajuste del equilibrio entre multitud de fuerzas e influencias. la conservación del medio ambiente y el establecimiento de un buen gobierno. entonces. un dels fundadors de la Internacional. La conclusió és una proposta revolucionaria per destruir el sistema tecnològic-industrial actual. sino a fortaleceros de una nueva vida que se eleva constantemente hacia la conquista del porvenir. Manifest d’Unabomber Théodore j. deixat de banda més endavant pels Marxistes. però va ser molt més útil per justificar un sistema social capitalista basat en aquests principis. La ajuda mútua és un estudi sobre el comportament dels animals en llibertat.) ... Analitza la problemàtica social a partir dels principis de motivació i poder que genera el sistema vigent i la definitiva pèrdua de llibertat que ens ofereix el futur sota aquest sistema en mans de la tecnologia. sino como compañeros de penas: que no venís a gobernar. Koprotnik proposa un altre tipus de societat basada en l’ajuda mútua. talento. Y tened presente si venís que no lo hacéis como amos. a darles forma y a trabajar constantemente con todo el fuego de la juventud y el juicio de la edad madura para hacerlas posibles en el momento actual. obtendréis facultades que nunca soñasteis que pudieran dormir latentes en vosotros mismos. simplement comentar que Koprotnik.laboració al de competència com a factor major de l’evolució. El rol dels científics. Kaczynsky. y una vez establecida esta sublime armonía en vuestras acciones y lo que os dicta vuestra conciencia. (. y sólo entonces. venís a recoger las aspiraciones de los más.preservación y promoción de valores culturales.. seguiréis una conducta verdaderamente noble y racional. que.. Contraposa el principi de col. todos los que poseéis conocimientos. delineant una estratègia amb diversos cursos d’acció per assolir-ho. 4) La Societat industrial i el seu futur. un ajuste mucho más fácil de obtener en la medida en que ninguna de las fuerzas gozaría de una protección especial del Estado. más que enseñar. però. venid y poned vuestro servicio a disposición de aquellos que más lo necesitan. va proposar la idea de l’ajuda mútua. per qui no el conegui. a adivinarlas. Aquest és un clàssic. industria... capacidad.

) 12) Aquells que son més delicats sobre la terminologia “políticament correcta” no son els negres habitants del gueto. El seu objectiu no serà derrocar governs. però únicament després de traspassar un període d’ajustament llarg i molt penós i només amb el cost permanent de reduir a l’ésser hum{ i a molts altres organismes vius a productes d’enginyeria i mers engranatges de la maquinària social. però ha desestabilitzat la societat..) (L’esquerrantista) Els seus sentiments d’inferioritat estan tan arrelats que no pot concebre’s com un individu fort i valuós. (. així doncs. LA PSICOLOGIA DE L’ESQUERRANTISME MODERN 5) (. Però com més creixi el sistema més desastrosos seran els resultats del seu fracàs.. D’aquí ve el col·lectivisme de l’esquerrantista: només pot sentir-se fort com a membre d’una organització gran o un moviment de masses amb el qual identificar-se.) 3) Si el sistema fracassa les conseqüències també seran molt penoses.) 2)El sistema tecnològic –industrial pot sobreviure o pot fracassar. així que. immigrants àrabs. si ha de fracassar.. ha estès el patiment psicològic (en el tercer món també el patiment físic) i ha deteriorat greument el món natural. serà millor que ho faci aviat que no pas tard.. activistes per l’alliberament de gais i lesbianes.) (.. (.) No ha de ser una revolució POLÏTICA. Si sobreviu.... (. col...lectivistes.. . dones maltractades o persones impossibilitades.. sinó que provenen d’estrats socials privilegiats.) 6) (. la majoria d’ells. estem pensant amb socialistes.... i. El continu desenvolupament de la tecnologia empitjorarà la situació. molts dels quals no pertanyen a cap grup “oprimit”.. El que volem dir és que no és tant un moviment o una ideologia com un tipus psicològic... Però no tots els que estan associats e algun d’aquests moviments és un esquerrantista. ha sotmès els éssers humans a indignitats. La correcció política te el seu major arrelament entre els professors d’universitat. 4) Per això nosaltres advoquem per una revolució contra el sistema industrial Aquesta revolució podria usar o podria no usar la violència: podria ser sobtada o gradual (.) Quan parlem d’esquerrantistes en aquest text.. activistes pels drets dels animals. Ha augmentat enormement l’esperança de vida d’aquells de nosaltres que vivim en el països “avançats”.) 19) (.) una de les manifestacions més extenses de la bogeria del nostre món és l’esquerrantisme. (. són homes blancs heterosexuals de famílies de classe mitja. els quals tenen una feina segura amb salaris confortables. i altres de l’estil. a la llarga PODRIA aconseguir un baix nivell de patiment físic i psicològic.. “políticament correctes”. un an{lisi sobre la psicologia de l’esquerrantisme ens pot servir (. sinó les bases econòmiques i tecnològiques de la societat actual. feministes. sinó una minoria d’activistes... ha fet la vida insatisfactòria.1) La Revolució Industrial i les seves conseqüències han resultat ser un desastre per a la raça humana..

.. fan el gandul a la feina.) SOBRESOCIALITZACIÓ 24) Els psicòlegs usen el terme “socialització” per designar el procés pel qual els infants son entrenats per pensar i actuar tal com requereix la societat. L’autoodi és una característica esquerrantista.. 25)El codi moral de la nostra societat és tan exigent que ningú no pot pensar. violen les normes de tràfic...) En tots els aspectes ESSENCIALS. sentir i actuar d’una forma completament moral. Es diu que una persona està ben socialitzada si creu i obeeix el codi moral de la seva societat i encaixa bé com a part del funcionament d’aquesta. els esquerrantistes del tipus sobresocialitzat volen harmonitzar a l’home negre respecte als ideals de classe mitja de l’home blanc.20) Atenció a la tendència masoquista de les tàctiques esquerrantites: protesten tombant-se davant dels vehicles.. volen que les bandes negres es tornin no-violentes.. La persona sobre-socialitzada no pot fer aquestes coses..) les accions afirmatives son bones per ala gent negra.) (. (..) EL PROCÉS DE PODER 33) Els éssers humans tenen una necessitat (probablement basada en la biologia) per una cosa que anomenarem el “procés de poder”. no com a mitjans per a una fi. 21) (. o si les fa generen un sentiment de vergonya i autoodi. roben.. provoquen intencionadament a la policia o als racistes perquè els maltractin. Aquestes tàctiques sovint poden ser efectives.. sinó perquè PREFEREIXEN t{ctiques masoquistes.) La majoria de gent realitza una significativa quantitat de comportament entremaliat. diuen coses rancoroses o fan servir trucs per posar-se per davant dels altres subjectes. Tot i així. Pot semblar que no tingui sentit dir que molts esquerrantistes estan sobre-socialitzats. Però normalment no és suficientment forta com per revel. etc.. Enlloc d’això.... molts dels comportaments esquerrantistes no estan relacionalment calculats per beneficiar a la gent que diuen estar intentant ajudar.) 28) L’esquerrantista del tipus sobre-socialitzat intenta fugir de la seva corretja psicològica i reafirmar la seva autonomia revelant-se... Volen fer al pare negre “responsable”.) .... A més. els problemes racials els hi serveixen com a excusa per expressar la seva pròpia animadversió i frustració per la seva ànsia de poder. (. etc (. En general. Ajudar a la gent negra no és la seva veritable finalitat.. Menteixen....) (.) 26) (...lar-se contra els valors més bàsics de la societat. aquesta posició pot ser defensada: molts no son tan rebels com sembla. les finalitats dels esquerrantistes d’avui en dia NO estan en conflicte amb la moral establerta.) serà més productiu prendre una acció diplomàtica i conciliadora(. (. ja que l’esquerrantista és percebut com a rebel. (.) però els activistes esquerrantistes no pendran aquests tipus d’aproximacions ja que aquestes no satisfaran les seves necessitas emocionals.. odien algú.) ( . (. però molts les usen. (. Aixó est{ estretament relacionat amb la necessitat de poder (la qual està àmpliament .

.) DIAGRAMA ORIGEN DELS PROBLEMES SOCIALS (. si són compatibles amb la supervivència. (Sí.) 46) (.. es sentiria seriosament mancada al no assolir l’objectiu X? Si la resposta és no. per sobre de tot. El quart element .reconeguda) però no és exactament la mateixa cosa.. esforç i consecució de l’objectiu. arribar puntual a la feina i exercir un esforç molt modest per tal de mantenir-la. si es tracta de necessitats físiques. l’adquisició de diners i bens materials més enllà del punt en que deixen de donar satisfaccions físiques addicionals i l’activisme social quan les qüestions a les quals es dirigeix no son personalment importants per a l’activista.. (. Si es te això. (Tothom necessita tenir objectius l’assoliment dels quals requereixi esforç. la persecució de l’objectiu X és una activitat substitutòria.ligència i .. hi ha una classe baixa que no pot garantir-se les necessitats físiques. i necessita triomfar assolint com a mínim algun dels seus objectius).. (. alguna petita habilitat tècnica.. Però no és la única.. però aquí estem parlant del corrent principal de la societat.) Queda clar pel que ja hem escrit que considerem la manca d’oportunitats d’experimentar el procés de poder com la més important de les condicions anormals a la qual la societat moderna sotmet a la gent. el plantejarem més endavant.. El procés de poder té quatre elements. Això inclou el treball científic.) Així doncs no és sorprenent que la societat moderna estigui plena d’activitats substitutòries..) ACTIVITATS SUBSTITUTÒRIES (.. l’ascendir un esglaó laboral.(.. i la frustració. simple OBEDIÊNCIA.) 36) No assolir objectius importants comporta la mort.. Els tres més clarament definits els anomenem objectiu. llavors. (. Heus aquí una regla f{cil per a la identificació d’activitats substitutòries: Pensa amb una persona que dedica molt temps i energia a la persecució de l’objecti u X i pregunta’t això: si aquesta persona hagués de dedicar la majoria del seu temps i energia a satisfer les seves necessitats biològiques. el treball humanitari. Els únics requisits son una moderada quantitat d’intel. i aquest esforç li requerís utilitzar les seves habilitats físiques i mentals d’una manera variada i interessant.) 40) En la societat industrial moderna només és necessari un mínim esforç per tal de satisfer les pròpies necessitats físiques. les proeses atlètiques.. (..... com en el cas d’activistes blancs que treballen pels drets de les minories blanques. Es suficient .) .. la creació artística i liter{ria.) 39) Utilitzem el terme “activitat substitutòria” per designar una activitat que persegueix directament un objectiu artificial que la gent crea per a si mateixa per tal de tenir algun objectiu pel qual esforçar-se. o merament per la satisfacció que aconsegueixen al perseguir aquest objectiu.. la societat s’ocupa de tu del bressol fins a la sepultura..... Els estudis de l’emperador Hiroito en biologia marina..) (.

derrotisme..47) .. (. els impulsos humans naturals tendeixen a se desplaçats al primer i tercer grup...hi haurà.. rarament tens autonomia. el poble o la tribu. En la societat moderna est{ molt extesa la recerca de l’auto-realització. l’amor i la posició social. l’anomenada “crisi identitatria”. i per tan corresponen al segon grup. 61) En les societats primitives. (. tot l’esforç... 64) . depressió . exceptuant les persones que tenen un impuls particularment fort per la posició social.. en treballs de grau mig o baix. (.) . (3) aquells que no poden ser satisfets adequadament.. tals com el sexe. Però la societat moderna tendeix a garantir les necessitats físiques de tothom a canvi d’un mínim d¡esforç.. serveixen per a la necessitat del procés de poder. les necessitats físiques generalment pertanyen al segon grup: poden ser obtingudes... còlera... s’han creat certes necessitats artificials que corresponen al segon grup. 63) Així doncs.) .) COL·LAPSE DEL PROCÉS DE PODER EN LA SOCIETAT MODERNA 59) Dividim el impulsos humans en tres grups: (1) aquells impulsos que poden ser satisfets amb un mínim esforç.. per tant son desplaçades al primer grup. Però.. S’han desenvolupat tècniques de publicitat i m{queting perquè molta gent senti que necessita coses que els seus avis mai van desitjar o ni tan sols somniar. per més esforç que hi dediquem. més fruatració. L’home modern ha de satisfer la seva necessitat del procés de poder en gran part a través de la persecució de necessitats artificials creades per la industria publicitària i el màrqueting i a través d’activitats substitutòries. és l’obediència. 62) Les necessitats socials. una activitat la principal finalitat de la qual sigui l’auto-realització (una activitat substitutòria) no porta a una auto-realització completament satisfactòria. si la majoria de la gent en la societat tecnològica industrial estigués . sovint romanen en el segon grup en la societat moderna. i que per tant. però només exercint un gran esforç.. Com més impulsos en el tercer grup. així que la necessitat de poder no està ben acomplerta. Guanyar suficients diners per tal de satisfer aquestes necessitats artificials requereix un gran esforç. l’esforç requerit per complaure els impulsos socials és insuficient per satisfer adequadament la necessitat del procés de poder...) 58) (. i el segon grup tendeix a consistir cada cop més en impulsos creats artificialment... depenent de la situació de la persona. (Pot haver-hi desacord sobre si l’esforç necessari per a mantenir un treball és “mínim”. l’excesiva rapidesa del canvi social i el col·lapse de les comunitats de petita escala com la família. Creiem que la causa més important dels problemes socials i psicològics en la societat moderna és el fet que la gent no té suficients oportunitats de travessar el procés de poder d’una forma normal.. (2) aquells que poden ser satisfets però únicament exercint un gran esforç.. l’excesiva densitat de població...) 86) Però. però normalment. un tema que apareix reiteradament en els escris de les crítiques socials de la segona meitat del segle XX és la sensació de manca d’objectius. (.. però creiem que per a la gran majoria. l’aillament de l’home de la natura. 60) En la societat moderna.

) 145) Imagina una societat que sotmet a la gent a condicions que la fan terriblement infeliç..) 152) En general..) la tecnologia força a la llibertat a donar un pas enrere contínuament.) 147) (. Cada nou esglaó en l’afirmació del control sobre la ment humana serà pres com una resposta racional a un problema al qual s’enfronti la societat. ) Hauria estat absurd resistir-se al telèfon. enlloc de fer-ho a través de la persecució d’objectius reals. però la tecnologia mai pot donar un pas enrere. (.) LA TECNOLOGIA ÉS UNA FORÇA SOCIAL MÉS PODEROSA QUE L’ÀNSIA DE LLIBERTAT (. la majoria de pares sotmetrien els seus fills ala teràpia. 128) Mentre que cada nou avanç tècnic sembla desitjable CONSIDERAT PER SI SOL.. (. per exemple. hi haurà una justificació humanitària. .. i suposem que alguna classe de teràpia genètica pugui arribar a extripar aquest tret. ja que (entre altres raons) realitzar la pròpia necessitat pel procés de poder a través d’activitats substitutòries o a través de la identificació amb una organització. quan no té cap feina a fer. l’infant tindria una vida miserable si arribés a ser un criminal...... Sens dubte. està prou satisfeta com per a asseure’s durant hores sense fer res.. i que després els dóna drogues per suprimir la seva infelicitat... (... ho considerem menyspreable.... el control tecnològic sobre els éssers humans probablement no ser{ introduït amb una intenció totalit{ria ni tan sols a través d’un desig conscient de restringir la llibertat humana. (.. quan un nou article tecnològic s’introdueix com a opció que una persona pot acceptar o rebutjar lliurement.. executius de corporacions i remots i anìnims tècnics i buròcrates.) ... el progrés tecnològic COM A TOTALITAT estreny la nostra esfera de llibertat contínuament..han creat un món en el qual la sort de l’home mitj{ ja no est{ en les seves mans.... Ciència ficció? (. no te perquè ROMANDRE necessàriament opcional.. (. (... ja que probablement . En molts casos la nova tecnologia canvia la societat de tal manera que a la llarga la gent es veu forçada a utilitzar-la. sinó en la de polítics. Seria inhumà no fer-ho. tots aquests avanços .) Molta gent primitiva..) 129 (..... tot i així.) CONTROL DEL COMPORTAMENT HUMÀ (... (.satisfeta. En molts casos .) 127) .) 154) Suposem que es descobreix un tret biològic que augmenta la possibilitat de que un infant arribi a ser un criminal... reduir la criminalitat o induir a la gent jove a que estudiï ciència i enginyeria. Però moltes o la majoria de les societats primitives tenien una baixa criminalitat. perquè estan en pau amb ells mateixos i amb el món. com ara guarir l’alcoholisme. nosaltre(FC) seguiríem oposant-nos a aquesta forma de societat..

No obstant. Pot o no suposar violència física. (la majoria de nens son empesos a través d’un programa a entusiasmar-los a estudiar. Això també és aplicable a la tecnologia del comportament humà. i nosaltres (FC) ho considerem funest.. L’home modern com a entitat col. no té perquè MANTENIR-SE necessàriament com a opcional. i per tant.... la justícia social no es donaria espontàniament.156) (. (. És per això que l’intent d’assegurar la justícia social els forçaria a retenir la major part del sistema tecnològic...) El nostre consum d’entreteniment de masses és “opcional”: cap llei ens obliga a que vegem la televisió.. l’entreteniment de masses és un mitj{ per desfogar-se i reduir l’estrès.) L’ús d’un nou producte tecnològic és INICIALMENT opcional. (...leciva te un inmens poder sobre la natura. (.. tota la tecnologia necessària per mantenir-los.. Es centrar{ en la tecnologia i l’economia.. Sent com és la naturalesa humana.) 193) La classe de revolució que tenim en ment no implica necessàriament un alçament armat contra algun govern. però no ser{ una revolució POLÏTICA.... els pares es veuran forçat a col. No es que tinguem res en contra de la justícia social. no en la política.) 200) Fins que el sistema industrialhagi estat meticulosament destruït. Per tal de forçar-la els revolucionaris haurien de retenir l’organització i el control central. però no ha de permetre’s que interfereixi en l’esforç d’acabar amb el sistema tecnològic.locar al nano en el programa.) (. (. hauria de ser forçada.) (.. es veuran temptats d’utilitzar la tecnologia com a eina per arribar a aquest altre objectiu..) Encara més important: si els revolucionaris es permeten tenir qualsevol altre objectiu.... haurien d’utilitzar tecnologia agrícola i industrial. No es pot portar a terme nació per nació.. Per alimentar i vestir a la gent pobra. 201) Suposem per exemple que els revolucionaris prenguessin la “justícia social” com a objectiu..) ESTRATÈGIA (. Tothom es queixa sobre la pèssima qualitat de la televisió.. (.. escoltem la ràdio. Si cedeixen a aquesta temptació caurant directament en el parany tecnològic.. aquest ha de ser l’ÚNIC objectiu dels revolucionaris.) 197) .) Sense la indústria de l’entreteniment. .. el sistema probablement no hagués estat capaç de posar impunement sobre nosaltres tanta pressió i estrès com fa. I així successivament.. ja que la nova tecnologia tendeix a canviar la societat de tal manera que fa difícil o impossible per a un individu funcionar sense utilitzar aquesta tecnologia. Per això necessitarien comunicació i transport ràpids de llarga distància. llegim revistes.. Però els INDIVIDUS i els PETITS GRUPS D’INDIVIDUS moderns tenen molt menys poder del que tenia l’home primitiu(.) 195)La revolució ha de ser internacional i mundial. al qual molts de nosaltres en hem tornat dependents. però gairebé tothom la veu.

qualsevol ferre h{bil podia obtenir acer... El sistema romà de sanejament urbà fou oblidat . La indústria de la comunicació: Sense comunicacions ràpides..) Alguns exemples d’organs vitals del sistema son: a. Es van perdre les seves tècniques de construcció de calçades. . B. (. sinó sobre valors que son contradictoris als valors del sistema. És absolutament essencial atacar el sistema no sobre la base dels seus propis valors orientats tecnològicament. La indústria informàtica.202) Seria inútil intentar atacar el sistema sense utilitzar ALGUNA tecnologia moderna. la seva tecnologia de petita escala va sobreviure perquè qualsevol artes{ de poble amb una mica d’enginy posdia construir. Tots sabem que sense ordinadors el sistema col. Com a mínim s’ha d’utilitzar els mitjans de comunicació per propagar el missatge. El sistema és completament depenent de la xarxa i l’energia elèctrica. Però els revolucionaris haurien d’utilitzar la tecnologia moderna per a UN sol propòsit: atacar al sistema tecnològic.) 208) (.) DUES CLASSES DE TECNOLOGIA (... (.. La indústria elèctrica. un molí d’aigua. per exemple. però la tecnologia depenent d’organitzacions Si que va sofrir una regressió.lapsaria ràpidament.. Els seus aqüeductes es van enfonsar i no els van reparar. Quan l’Imperi Rom{ va caure. com ara el telèfon....mail el sistema no podria sobreviure C. l’e. la televisió.. la r{dio..) ... fins temps bastant recents.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful