PROCEDIMENTS DE COHESIÓ (ordenar i relacionar la informació

)
-BÀSICA: GÈNERE, NOMBRE I PERSONA GRAMATICAL ENTRE ELS MOTS DE L'ORACIÓ -TIPUS DE LLETRA (jerarquia) -SIGNES DE PUNTUACIÓ -ÚS DE CONNECTORS (ADDITIUS, DISJUNTIUS, CONTRASTIUS (ADVERSATIUS I CONCESSIUS), CAUSA-CONSEQÜÈNCIA, CONDICIÓ, FINALITAT, CIRCUMSTANCIALS (TEMPS, MANERA I LLOC) -ÍNDEX GRÀFICS (símbols, guions, lletres, nombres, paràgrafs, sagnats: ordenen i distribueixen la informació) -ANÀFORA (SUBSTITUCIÓ D'UN ELEMENT PER UN ALTRE): 1. LÈXICA (REPETICIÓ, SINONÍMIA, HIPERONÍMIA/HIPONÍMIA, PROFORMES LÈXIQUES (NOMS GENERALS), CIRCUMLOQUIS, METÀFORES, METONÍMIES, RELACIONS DE CONTRAST, RELACIONS ENCICLOPÈDIQUES) 2. GRAMATICAL (PRONOMS FORTS I FEBLES, ADVERBIS, POSSESSIUS, CONCORDANÇA ENTRE ELS TEMPS VERBALS UTILITZATS EN LES ORACIONS COMPOSTES I ELS PARÀGRAFS RESPECTANT LA CORRELACIÓ DE L'EIX TEMPORAL, TEMPS DÍCTIC / TEMPS ANAFÒRIC, EL·LIPSI --DEL SUBJECTE O DEL PREDICAT COMPLET O PARCIALMENT. -ESTIL SEGMENTAT / ESTIL COHESIONAT -PARÀGRAFS BREUS ENFRONT D'EXTENSOS -COMBINACIÓ D'ESTIL DIRECTE AMB INDIRECTE -PROCEDIMENTS DE CONDENSACIÓ I AMPLIACIÓ INFORMATIVA: (NOMINALITZACIÓ, APOSICIÓ, REFORMULACIÓ PARAFRÀSTICA, EXEMPLIFICACIÓ, ORACIÓ DE RELATIU (ADJECTIVA), ETC. ------

L'accident del metro de València: les 10 claus d'una tragèdia silenciada
La lluita constant dels familiars de les 43 víctimes de l'accident aconsegueix posar en evidència la versió oficial
El 3 de juliol del 2006, un comboi de MetroValencia, dependent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, va descarrilar en un revolt a prop de l'estació de Jesús, fet que va provocar la mort de 43 passatgers i ferides a 47 persones. La majoria de les víctimes, fins a 21, eren de Torrent (l'Horta). A partir d'aquell moment, les autoritats van posar en marxa una gran operació per silenciar la tragèdia i esquivar qualsevol tipus de responsabilitat. 1. La primera instrucció va ser donar un perfil baix de la notícia. Canal 9 no va alterar la programació i va donar instruccions als editors d'informatius, tal com ha revelat el periodista Frederic Ferri en un vídeo de la plataforma 0 responsables dedicada a denunciar les responsabilitats no assumides per l'accident. 2. La versió oficial és que l'accident es va produir per un excés de velocitat, culpa del conductor. Tot i això no es podia comptar amb el testimoni principal, el del maquinista Joaquín Pardo, perquè va morir en el xoc. La primera revelació incòmoda per al govern valencià és que el metro de València feia servir un sistema de seguretat anomenat FAP (frenada automàtica puntual), que era 40 vegades més barat que el que s'utilitza a la resta de metros de l'estat, l'ATP (protecció automàtica de trens, o 'automatic train protection', en anglès). 3. L'oposició va reclamar dimissions, compareixences i l'obertura d'una comissió d'investigació, que es va saldar sense responsabilitats polítiques. En la comissió d'investigació, els tècnics de FGV van ser alliçonats per una consultora de comunicació, tal com va revelar 'El Mundo' el febrer del 2012. El president Alberto Fabra va negar, però, les acusacions, però la diputada de Compromís, Mònica Oltra, ho va denunciar als jutjats. A l'octubre, però, la gerent de MetroValencia, Marisa Gracia, és destituïda i resulta imputada en una investigació per haver contractat la consultora HM Sanchis sense concurs públic. [...]

EXERCICIS INTRODUCTORIS A LA COHESIÓ
1. Identifica els connectors que apareixen als textos, digues de quin tipus són i substitueix-los per uns altres d’equivalents:
Text 1 Encara que el segle IV va ser de relativa pau, les ciutats entraren en un procés de decadència. Text 2 També sabem que tenien una religió molt desenvolupada, i coneixem una sèrie de santuaris a l’aire lliure, especialment el de la Serreta d’Alcoi, que conté estatuetes de fang cuit, possiblement de culte a la Deessa Mare, és a dir, a la deessa de la fertilitat i de la terra. Text 3 La llum visible normal viatja fàcilment en un cel net de núvols. Ara bé, els núvols i els corrents d’aire poden enterbolir la visibilitat. Text 4 En una nit sense núvols i fosca podeu arribar a veure fins tres mil estels. Tot i que ens poden semblar puntets guspirejants, això és una mera il·lusió òptica. Text 5 Més enllà de la nostra galàxia hi ha milers de milions de galàxies. N’hi ha que són visibles a ull nu, com ara la d’Andròmeda, que sembla bessona de la Via Làctia.

2. Explica el valor anàforic dels mots subratllats:

L’infern d’Algèria De l’horror de Chiapas ens arriben imatges que ens l’apropen. L’horror d’Algèria, encara que és molt més a la vora, a poques milles de Barcelona, menys encara de Ciutat de Mallorca, compta amb menys il·lustracions. La notícia d’aquest infern quotidià es difon gairebé sense fotografies, i és per això que, malgrat tenir-lo tan a prop, quasi a tombar la cantonada, sembla que ens afecta menys (...) Carme RIERA: El Periódico, 31-XII-97/1-I-98.

3. Explica el valor anafòric dels mots subratllats:

Diem que l’autoodi és el sentiment d’inferioritat que experimenten determinats individus per posseir els trets que els identifiquen com a membres d’un grup. L’actitud més simple és, naturalment, negar la pertinença a aquest grup. Quan una comunitat lingüística és objecte de discriminació, els seus membres poden generalement adoptar l’idioma dominant i abandonar el propi.

4. La cohesió lèxica: la sinonímia (la referència).

Una paraula o un grup de paraules repetides al llarg d’un text articulen, lliguen les diferents parts de què es compon; al text següent utilitza el màxim possible de formes diferents per als significats temps i novel·la. El noi de la Moto, Susan Hinton Susan Hinton demostra amb aquesta novel·la que és una observadora sagaç de la realitat; la novel·la és un bon estudi de la psicologia del jóvens, sobretot dels marginats. Si hi afegim que l’autora té un bon domini del material literari, arribarem a la conclusió que la novel·la és excel·lent. La novel·la es divideix en dotze capítols. El primer i l’últim pertanyen al temps present des del qual el narrador recorda l’adolescència marcada per la droga, que viu alhora del record de temps anteriors, d’un temps millor per als jóvens: quan hi havia l’honor i l’ordre (el temps de les bandes de jóvens de barri). Era el temps del noi de la moto, el germà gran del narrador. L’estructura de la novel·la, doncs, recolza en un esglaonament del temps cap al passat. Tots els personatges tenen un mateix desig: retornar a temps millors. La novel·la va ser recreada, amb gran popularitat, en una pel·lícula del director Francis Ford Coppola. El Temps, núm. 154 (Adaptació. Gènere: ressenya)

5. Els signes de puntuació.

A més de les propietats textuals estudiades cal que el text siga correcte gramaticalment, i és ben cert que l’ús pertinent dels signes de puntuació hi ajuda. Posa tots els signes de puntuació que calga a les fórmules o frases següents: 1. Hi assistiren el director general Sr. Rúbies la secretària del Tribunal Sra. Armengol i el ponent de més edat Sr. Garriga. 2. Sé què voleu dir i us comprenc molt bé tanmateix de moment no us puc atendre. 3. Els nostres clients van canviar la comanda com sempre havien fet al principi d’any però aquesta vegada no hi van ser a temps. 4. Cal presentar els documents següents el certificat d’existència de crèdit la proposta de despesa i la memòria justificativa. 8. Al nou local trobareu tota mena d’articles i amb les mateixes condicions pagament transportista estocs etc

MILLORA LA COHESIÓ TEXTUAL D'AQUEST RESUM Aquest fragment és un resum de l'acte II, escena 4a de l'obra Terra baixa, feta per un/a company/a de classe. Caldrà fer-li propostes de millora pel que fa a la cohesió. És un text amb un estil segmentat que convindria condensar-lo per a fer-lo més cohesionat amb els procediments vistos a classe. Fixem-nos en els aspectes enumerats, subratllem-los al text i mirem de donar-hi alternatives escrivint-les damunt del text: (1) comes i punts, (2) pèrdua de la referència amb pronoms, (3) repeticions excessives (dir), (4) canvis temporals... Millora'l amb el·lipsis, sinònims, hiperònims, oracions subordinades, complements circumstancials, gerundis i participis, etc.

--------------------------Marta està com desorientada, no sap ni on va. Ella no sap per què Manelic està desesperat, però està clar segons Tomás, tot el món es riu d'ell. Tomás no vol estar molt en la casa però necessita preguntar unes coses a Marta, aquest es dirigix a Marta preguntant-li que li ha de contestar quan Manelic li pregunte que si ha de buscar la promesa per la qual li volen agafar a la Marta. Ella incòmoda li demana que pare. Però Tomás seguix preguntant-li què haurà de dir-li quan li pregunte qui és l'amistat de Marta, qui és l'home el qual va entrar per la porta la nit del casament. Marta sent pànic. A Tomás no li importa i continua dient-li que Manelic vol saber qui és l'home per a matar-ho. Marta sorpresa, li pregunta a Tomás si Manelic tindria cor de matar per ella i si, mataria per ella i no se n'aniria sense despedir-se de Sebastià. Tomás li confessa que ell mateix li va dir a Sebastià que se n'anara lluny, però que abans escopira a Marta. Després Marta li diu que si mai ha tingut una filla, a la qual cosa Tomás respon sospirant que si tenia una filla però va morir quan era petita i cada vegada que mira Marta, diu content que el nostre senyor la tinga en la glòria. Després d'esta petició, Marta li demana a Tomás que s'imagine que la seua filla haguera crescut sola i que haguera conegut a Sebastià. Tomás no vol sentir això i li diu que ella a perdut a Sebastià. Seguidament, Marta comença a plorar. Ella es pensà que tots van en contra d'ella perquè esta sola, Tomás plora al veure plorar i es vol anar perquè no vol plorar per ella. Marta li demana que es quede ja que vol comptar-li tot. Després de pregar-li perquè ell pensa que és una mentidera, Marta li compte la seua infància, que sa mare era cega i demanava diners a les portes de l'església. Un dia es va posar un home a demanar diners i més tard van viure junts els tres. Marta creia que era cec però quan sa mare va morir, l'home va plorar i segons Marta els cegos no ploren. Des d'eixe moment, va saber que l'home la va voler com una filla. L'endemà en el cementeri, Marta li pregunte a l'home que farien i ell li va respondre que se n'anara amb ell. Va ser un llarg camí, van estar buscant treball i un dia de tempestat, van fugir com tots els llauradors fins a arribar a la masia més cercana, la de Sebastià. Al arribar li van demanar que ballara, quan va acabar de ballar, Tomás s'acosta per a veure que volien i Marta va dir que un treball amb força. A partir d'ahí el pare es va convertir en moliner i Marta, presa de Sebastià. Tomás li va demanar que parara, però ella va continuar dient que va sofrir però que ara tenia a Manelic. Tomás li va dir que Manelic tornaria al Molí amb ella, ella tan sols li va demanar que la cuidara com una filla. A continuació Marta s'amaga de les veïnes que entren en escena.●

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful