Fonaments de Psicobiologia II

Bloc C

Tema 6. Sistemes sensorials i motors
1. Introducció als sentits
Al nostre entorn hi ha molta informació, estem envoltats per grans quantitats d’estimulació. El nostre SNC ens permet la interacció amb el nostre entorn, però només entén de PA, senyals elèctrics. Això vol dir que algú ha de rebre els senyals i convertir-los en PA: els sistemes sensorials perifèrics (interns i externs). Aquest procés es diu transducció. Només me n’adono d’allò que els meus receptors estan preparats per captar, d’una determinada informació. P. exem, l’energia electromagnètica: el que veiem de tot l’espectre és poquíssim; no veiem, els raigs X p.exem.

A més, necessitem sistemes que portin la informació sensorial en forma de PA cap al SNC per ser processada.

2. Sistemes somestèsics

1

Fonaments de Psicobiologia II
Sistema de la columna dorsal – lemnisc medial

Bloc C

La primera sinàpsis des de la perifèria és al bulb. No fa sinàpsis a la columna; és ipsilateral fins al bulb. La informació segueix tres tipus de vies depèn d’on vingui: - Cara: gangli trigeminal – protuberància (es contralateralitza) – mesencèfal – tàlem – escorça somatosensorial primària.

-

Braç: gangli dorsal - C3 – bulb

(es contralateralitza al cunneatus) – protuberància (lemnisc medial) – mesencèfal (lemnisc medial) – tàlem – escorça somatosensorial primària.

2

Fonaments de Psicobiologia II -

Bloc C

Cama: gangli dorsal – L4 – Bulb (es contralateralitza al Gracilis (Goll)) –

protuberància (lemnisc medial) – mesencèfal (lemnisc medial) – tàlem – escorça somatosensorial primària
La informació va de la perifèria fins al bulb, no hi ha sinàpsis a la columna. A més, fins allí és ipsilateral. La informació que arriba des dels receptors va cap a l’escorça somatosensorial primària per ser processada. Aquesta es troba a la circumvolució postcentral, darrera la cissura central o de

Rolando. Aquí es tenen les sensacions i hi ha la representació somatotòpica; anomenada homuncle sensorial. La informació passa després a l’escorça d’associació somatosensorial, on s’integren totes les sensacions. Lesions: si hi ha lesió a la columna no tindrem sensibilitat de la informació que puja ipsilateralment, però si contralateral; només on es troben les sinàpsis. A l’àrea somatosensorial primària causaria una pèrdua de sensibilitat. A l’àrea d’associació provocaria la pèrdua de la capacitat per integrar les sensacions, tot i que aquestes si que les captaríem. Hi hauria una agnòsia. Fascicle espino – talàmic (anterior i lateral) El tipus d’informació que porta la de la cara va per una via diferent, però és la mateixa. Es genera a la perifèria i a l’entrar a la medul·la fa una sinàpsis i es contralateralitza. És l’axó de la columna el que va al bulb.

3

Fonaments de Psicobiologia II

Bloc C

-

Cara: no va pel tracte espino – talàmic, sino que agafa la via del gangli trigemi. Entra per un nervi parell cranial - nucli sensorial trigemi - bulb (es colateralitza) - tàlem posteromedial ventral - escorça somatosensorial primària Cama: axó de la medul·la espinal ( es contralateralitza i puja per la substància blanca) bulb - protuberància - mesencèfal - tàlem - escorça somatosensorial primària Braç: fa el mateix camí que la informació de la cama, però entra per la secció medul·lar corresponent.

4

Sistema visual L’ull té receptors a la retina (cons i bastons) i.tracte òptic (cintilla óptica): des de el quiasma optic fins al tàlem. 2 1 Els ulls comparteixen informació.nervi òptic: via que va des de la retina fins al punt de creuament (segon parell craneal) .Fonaments de Psicobiologia II Bloc C 3. Amb aquest creuament separem els dos camps visuals. 1) Part lateral 2) Part medial o nasal Va al nucli geniculat lateral i des d’aquí ca a parar a l’escorça visual primària. dins la cissura calcarina. El cervell és el que separa el camp visual dret i esquerre amb les vies neuroanatòmiques.quiasma òptic: punt de creuament . Els axons que projecten a la retina medial aniran a parar al tàlem contralateral. 5 . Per cada ull. de manera que el que tenim a la part visual de dalt va a parar a sota i al contrari. No és com el tacte. la meitat esquerra del camp visual dels dos ulls va a parar a la dreta del tàlem i al contrari. a més. a la part més posterior del lòbul occipital. veuen gairebé el mateix. Així. hi ha una lent que fa que a aquesta les imatges li arribin girades. que només pot ser d’una banda del cos. els axons que projecten a la part lateral aniran a parar al tàlem del mateix costat. Vies: .

V4. Els ulls compensen molt ràpidament el moviment del cap. És molt fonda. les pupil·les. La informació de la que no som conscients va a parar a altres vies visuals: . p.àrea pretectal: reflexos. controla els ritmes circadians.col·licles superiors: moviment dels ulls. exem. Es sincronitzen gràcies a la llum. Si no ho fessin serà com moure una camera que grava amunt i avall . colors. la construcció del punt cec. V5) i es processa en dos sentits: . contorns i color (reconeixement d’objectes) - 6 . . a les parets de la cissura calcarina. També és important per controlar els cicles estacionals. encara que des de fora pràcticament no es veu.àrea visual primària V1. per exemple.regió posterior del lòbul temporal: corrent parietal: (on) Relació posició d’objectes en l’escena visual (anàlisi i percepció del moviment) escorça inferotemporal: corrent inferotemporal: (que) Percepció forma. V3.hipotàlem: va la llum. o escorça estriada: processa característiques generals o parcials: ratlles.. altera tots els cicles en els que influeix la llum Escorça visual primària: està en l’escorça estriada.Fonaments de Psicobiologia II - Bloc C Radiació òptica: axons que van des del cos geniculat del tàlem fins a l’escorça visual primària. Està dividida en diverses regions: . Aquí hi ha també la representació retinotòpica: es reflecteixen les diferents parts del camp visual i la retina Escorça visual d’associació: està a l’escorça estriada (V2. moviments Té un paper actiu.

P. però com que tenim intactes les demés àrees visuals reaccionen sorprenentment davant alguns estímuls. però no sabem què i on està. exem: . Sistemes auditius i vestibular SISTEMA AUDITIU L’orella externa capta la vibració de les molècules de l’aire i les porta cap al timpà.Visió cega: no veuen. 4. L’últim. està recolzat contra la membrana oval i li transmet el moviment. un nas. Com ara que li tires objectes desa de lluny i l’agafa. però no d’una altra: veiem dues cares de vaca iguals. exem: . Això passa perquè no som diferents: dos ulls. enclusa i estrep). P. l’estrep. Vibra la còclea i amb 7 . però no veiem. La vibració la transmet la cadena a una cadenad’ossets (martell.Fonaments de Psicobiologia II Bloc C Lesions: si ocorre a la V1. etc. Una lesió pot provocar cegueres selectives. Potser queda una certa sensació de visió o llum. Hi ha una agnòsia visual. com ara ceguesa a mig camp visual.prosopagnòsia: incapacitat per reconèixer cares. Les lesions a les àrees d’associació permeten la visió. no veurem. que també vibra perquè és molt sensible. Tenim una extremada habilitat per reconèixer cares amb gran rapidesa de la nostra espècie.

al cos geniculat medial. Aquests serveixen per la localització del so. Allí hi ha uns cilis que es deformen. Dels col·licles inferiors la informació va a parar al tàlem. La seva localització a l’HD. Una lesió a l’HE fa perdre capacitat auditiva de les dus orelles. Sembla petita. passant pels nuclis olivars. Té dos components: . greus o tots dos. Algunes fibres no passen pels nuclis olivars. Escorça auditiva d’associació (secundària): s’interpreta la informació auditiva. els superiors son visuals). arriben més fibres amb informació contralateral. 8 .sistema vestbular Els axons van als nuclis del bulb raquidi que es diuen nuclis coclears. s’exciten i envien la informació cap al SNC. Son nuclis de relleu. per la paret interna. Dels nuclis olivars van als col·licles inferiors del mesencèfal (son auditius. VIII parell craneal: vestibul coclear (sensorial.auditiu/coclear . però continua dins la cissura de Silvio. Si es lesiona hi ha una agnòsia auditiva.Fonaments de Psicobiologia II Bloc C ella el líquid de dintre. Allí la oïda representa una organització tonotòpica: la freqüència de vibració determina el to: tons greus/baixos Part rostral tons aguts/alts part caudal Una lesió en aquesta àrea provoca una incapacitat de percebre tons aguts. però més de la dreta. als mapes surt en blau). Escorça auditiva primària: es troba al lòbul temporal. La informació de l’orella dreta arriba a l’HD i a l’HE i al contrari. HE: hi ha l’àrea de Wernicke: àrea que interpreta el contingut del llenguatge. Poden passar directament dels nuclis coclears cap als col·licles inferiors. Hi ha moltes possibilitats sinàptiques. tot i això. Fan un còmput de la informació que els arriba: calcula a quina orella vibra més i així sap d’on ve el so. Les vies son bilaterals.

9 . SISTEMA VESTIBULAR El sistema vestibular utilitza el parell cranial VIII per comunicar-se amb el cervell.Fonaments de Psicobiologia II Bloc C Amusia (agnòsia auditiva): incapacitat per percebre sons musicals. que es troba en el lòbul parietal. La informació va cap als nuclis vestibulars del cerebel i la protuberància cap al nucli ventral posterior del tàlem i des d’aquí cap a l’escorça vestibular. per ser processada. per ells la música és soroll. La informació és bilateral. al igual que el sistema auditiu.

Fonaments de Psicobiologia II Bloc C 5. Sistema olfactori 10 .

Fonaments de Psicobiologia II Bloc C La informació olfactòria fa una via directa cap a l’escorça. El seu principal destí cortical és l’escorça piriforme. exemple) 11 . sense passar pel tàlem. p. ANOSMIA: • Incapacitat de percebre olors. A més. àcid. la sincronització de la menstruació en dones que viuen en grup es de base olfactiva. L’explicació pot ser què: . Passa del nucli del tracte solitari del tàlem cap a l’escorça gustativa cap al nucli ventral posteromedial i l’hipotàlem i l’amigdala (es pot relacionar sabor amb les emocions. Sistema gustatori Tenim uns receptors a la llengua que ens permeten distingir entre 4 sabors: amarg. dolç i salat. D’allí passarà pel tàlem dorsomedial per anar a l’escorça orbitofrontal (o associativa). No sembla existir una organització topogràfica de l’olfacte.Les projeccions des del cortex olfactori primari fins l’hipotàlem produeixen: Canvis motivacionals (gana) Canvis endocrins 6. aversió condicionada al gust. de vegades limitada a algunes substàncies odoríferes • Les anosmies augmenten amb l’edat FEROMONES: • Hormones volàtils que poden ser captades pel sistema olfactiu • En humans Poden haver canvis en la succió de lactants de 6 setmanes en funció de la olor de la mare (reconeixement materno-filial).

pell sistema d’entrada a l’escorça. picant.Fonaments de Psicobiologia II Bloc C AGEUSIA: Manca de percepció gustativa (molt rara) GUSTOS BÀSICS: Realment només hi ha 4? Poden haver altres gustos bàsics? “umami”. etc… . la secció de la meitat anterior de la llengua no provoca una pèrdua de percepció del gust dolç 7.lic. astringent.Per exemple. SISTEMES SENSORIALS 12 .Hi ha molts gustos que no poden crear-se per la combinació dels 4 bàsics: intervé l’olfacte? LOCALITZACIÓ DE CADA GUST BÀSIC EN UNA PART DE LA LLENGUA: . la informació surt de l’escorça SISTEMES MOTORS Escorça somatosensorial Primària lesió manca de sensació aferent ORGAN tacte. metàl. el que hem vist fins ara. Sistema motor Escorça d’associació agnòsia escorça premotora (planificació motora) apràxia escorça motora primària lesió dèficit en el moviment (parèsies) o alguna paràlisi eferent múscul esquelètic els axons van al contrari. però els botons gustatius de tota la llengua responen a tots quatre gustos .Es tracta de zones amb menor llindar per cada gust bàsic (més sensibles).

Cortico-espinal anterior o piramidal directe –Cortico-bulbar (cara) Son vies descendents que s’originen a l’escorça: planificació. Es necessita planificar i d’això se n’encarrega l’escorça motora. A i B estan modulats per altres estructures: . A/ ESCORÇA MOTORA: SISTEMA PIRAMIDAL 13 .Fonaments de Psicobiologia II Bloc C Tots els moviments que fem impliquen grans blocs musculars. Apràxia: incapacitat per realitzar moviments apresos. Una lesió al cerebel no impedeix el moviment voluntari. seqüencials SISTEMES DESCENDENTS “Neurones motores superiors” A/ ESCORÇA MOTORA: SISTEMA PIRAMIDAL (moviments voluntaris precissos) – –Cortico-espinal (cos i extremitats): Cortico-espinal lateral o piramidal creuat.ganglis basals : iniciació correcta del moviment (aquí afecta el Pàrkinson) . iniiació i direcció dels moviments voluntaris B/ CENTRES TRONC-ENCEFÀLICS: SISTEMA EXTRAPIRAMIDAL –Rubro-espinal (moviments bàsics extremitats superiors) Origen als nuclis del tronc de l’encèfal: moviments bàsics i control muscular.motoneurones: coordinació sensoriomotora: no dona ordres de moviment . però aquest estarà ple d’errors. sense coordinació.

És una escorça EXECUTIVA (aquí veiem la part motora) El sistema piramidal està format pel: . L’escorça prefrontal es el nostre centre executiu. exem. etc. . . L’axó més gros envia informació a la medul·la. D’aquí parteixen dos motoneurones que van cap als dos costats: moviments coordinats de les dos extremitats. Te una representació motora. 14 . estudis. P exem. que es semblant a la representació somatotòpica Les neurones que tenen el soma a l’escorça motora son piramidals.Piramidal directe: (15% de fibres) no es contralateralitza. La neurona motora fa sinàpsis a la substància grisa de la banya ventral de la medul·la.Fonaments de Psicobiologia II Bloc C L’escorça motora primària es troba en la circumvolució precentral. Aquesta és la que representa el creixement de determinades habilitats humanes. activitats diàries. Fan contralateralització al bulb i la sinàpsis al parell cranial que toqui. Una lesió aquí causa un dèficit motriu important. L’axó que baixa de l’escorça fa sinàpsis a la segona motoneurona a les banyes ventrals pel segment medul·lar corresponent. P.Fascicle corticobulbar: son neurones curtes. davant la cissura de Rolando. neurones de la musculatura de la cara o la parla.Piramidal creuat: (85%): es contralateralitza al bulb sense fer-hi sinàpsis (defuscació de les piràmides). el que planifica les conductes. L’escorça que planifica el moviment està subordinada a ella.

15 .Fonaments de Psicobiologia II Bloc C GANGLIS BASALS Iniciació correcta del moviment. Juntament amb el cerebel refinen el moviment.

Les vies descendents des de l’estriat fins els nuclis motors del tronc i la medul. La lesió del nucli subtalàmic provoca BALISMES.La lesió de la via DOPAMINÈRGICA negro-estriada provoca la malaltia de Parkinson El Parkinson.la fan relleu a la FORMACIÓ RETICULAR. exem. SUBSTÀNCIA NEGRA-ESTRIAT . modul·la) El sistema vestibuar porta la informació dels nuclis del tronc de l’encèfal al cerebel i aquest el torna allà analitzant el moviment i adaptant tot el cos a aquest. subtalàmic •Substància negra Circuits dels ganglis basals Bloc C ESCORÇA-ESTRIAT-ESCORÇA . com el Parkinson estan relacionades amb una hipofunció DA en els ganglis basals . Per la via vestibulo – espinal arriba a la medul·la espinal. 3)tremolor en repòs . pàl·lid) •N. A més. no caure al caminar.El Huntington és una malaltia HIPERCINÈTICA (relacionada amb una hiperfunció DA) deguda a la mort de les neurones GABA del neoestriat VIES DESCENDENTS . Serveix. CEREBEL Coordinació sensorio-motora. i també poden fer relleu al NUCLI SUBTALÀMIC. compara ordres motores amb el moviment en curs: actúa sobre l’escorça i el tronc de l’encèfal (ajusta. 2)rigidessa muscular. Modul·la la funció motora participant en el control de l’equilibri postural i el refinament del moviment voluntari. putamen.Les malalties HIPOCINÈTIQUES.Circuit de retroalimentació des de l’escorça cerebral (principalment motora) fins els ganglis basals i desprès a través del tàlem (VA i VL) novament cap a l’escorça. p.. 16 .Fonaments de Psicobiologia II Formats per: •Nuclis estriats (caudat. es caracteritza per: 1)acinèsia. o PARÀLISI AGITANT.

Vermis + Nuclis profunds (fastigial.Manteniment equilibri (ajust i coordinació del tó muscular necessari) i coordinació dels moviments cap-ulls Espino-cerebel o paleocerebel .Rep informació de la medul. força i distància (dismetria) dels moviments •Tremolor intencional De la progressió •Disdiadococinèsia (imposibilitat de realitzar seqüències de moviments) •Disartria (alteració de la progressió en la parla) De la marxa i dels canvis posturals •Ampliació base sustentació (caminen amb les cames molt obertes i flexionades) •Cap i espatlla flexionats cap al costat de la lesió •Bamboleig al caminar cap al costat de la lesió Dels reflexos •Rebot (pèrdua del component cerebelós del reflex tendinós d’estirament) Dels moviments oculars •Nistagmus cerebelós: oscilació rítmica involuntària dels ulls habitualment quan s’intenta fixar la mirada lateralment (deguda a ataxia dels músculs oculars) Hipotonia •Només amb lesió extensa nuclis dels profunds.la espinal .Hemisferis + Nuclis profunds (dentat) .Rep informació del laberint vestibular . amb recuperació parcial mesos desprès de la lesió Escorça motora primària Tàlem altres regions de l’escorça Nucli del tronc De l’encèfal Medul·la espina cerebel 17 .Fonaments de Psicobiologia II Bloc C Vestíbul-cerebel o arquicerebel .Control postural (control de la sinèrgia muscular necessària pels canvis posturals). globós i emboliforme) . conseqüència de lesions extenses. sense paràlisi ni alteracions sensorials) Del moviment voluntari •Ataxia: imprecisió en la velocitat.Lòbul flòcul-nodular + Nuclis vestibulars del tronc .Rep informació de l’escorça cerebral . coordinació dels moviments del tronc i les extremitats (inclosa locomoció) Cerebro-cerebel o neocerebel És mes nou filogènicament .Coordinació dels moviments voluntaris en procés (precisió) i adquisició d’habilitats motores complexes ALTERACIONS CLÍNIQUES DEL CEREBEL (ipsilaterals.

però més ràpid i més precís. Escorça cerebral i funcions superiors Les escorces d’associació multimodal integren informació de les modalitats sensorials amb la informació motora.Fonaments de Psicobiologia II Bloc C Aquest sistema permet fer automatitzacions d’actes voluntari. Ens dona la capacitat de: 18 . És fa igual. Tema 7. com ara escriure o lligarse les sabates.

escorça parieto – occipito – temporal 2. . fonamentalment esquerre) . Alguns exemples: .Autotopagnosia (parietal. etc. anàlisi lògica.Atenció a estímuls complexos de l’entorn exterior i interior. com de lectura (alèxia. Escorça prefrontal dorsolateral 19 . fonamentalment esquerre): Incapacitat per localitzar i reconeixer les diferents parts del cos (pèrdua de l’esquema corporal) . tant de la parla (afasia de Wernicke).Problemes lingüístics.Funcions lingüístiques Les lesions en aquesta escorça provoquen agnòsies (lesions a àrees superiors).Fonaments de Psicobiologia II Bloc C .entendre els estímuls (no només cal que hi siguin). fonamentalment esquerre) 2. fonamentalment dret): Incapacitat per reconeixer cares (trets facials) . Percepció selectiva. occipital i temporal i inclou les funcions: .fer les coses que ens distingeixen com humans: llenguatge. Es divideix en tres blocs: 1. 1. escorça límbica.Problemes numèrics i de càlcul (acalcúlia) (parietal.Prosopagnòsia (temporal. identificar-los i planificació de conducta. . escorça prefrontal dorsolateral 3.Identificació i reconeixement (percepció global) . dislèxia) o d’escriptura (agrafia) (temporal. Escorça d’associació Parieto – Occípito – Temporal Aquesta part de l’escorça cerebral està situada entre tres lòbuls: el parietal. escriptura.Heminegligència esquerra o negligència sensorial contralateral (parietal dret): Manca de percepció i atenció a objectes i al propi cos de la regió esquerra (contralateral) . imaginació.

Interhemisfèriques (cos callós) .Inici i control general de les conductes dirigides a l’obtenció de metes o objectius: Capacitat de planificació: (funció principal) una lesió causa una dificultat per planejar les accions. P. estriat. crea una falta de previsió i desorganització temporal. L’escorça prefrontal s’encarrega de: . Presa de decisions: el nostre cervell ens les fa prendre en funció de les conseqüències . La part dorsolateral és la que es troba en la part superior i medial del lòbul i la orbitofrontal és la que hi ha a la zona més ventral.Raonament abstracte 20 . A més. una persona s’asseu a taula amb el menjar.Intrahemisfèriques (amb tots els lòbuls) . però no pot menjar-se’l perquè no pot fer tota la seqüència .Subcorticals (amb tàlem.Fonaments de Psicobiologia II Bloc C Es l’escorça que es troba en el lòbul frontal i als dos hemisferis. etc. exem. L’escorça prefrontal rep aferències o connexions d’altres parts del cervell que son: .

El pla temporal (on la cissura es fa plana) és més gran en l’HE que en el dret. . Inclou apràxia i afàsia. Es tapen un moment l’animal i el menjar i el mono ha de recordar on és. Hi ha una manca de plasticitat en les respostes. En l’HD. Si tallem el cervell just per aquesta cissura ens trobem que els lòbuls temporals d’un i altre costat no son iguals. però continuava fent-ho segons la forma. Es va fer un segon experiment amb rates i laberints radials: els extrems dels braços dels laberints tenen menjar o no i les rates han de recordar on n’hi ha i si se l’han menjat. Asimetria cerebral Asimetria anatòmica: L’escorça no està perfectament duplicada en els dos hemisferis. Experiment: es va fer agrupar a un pacient unes cartes segons la forma.1.Memòria funcional o de treball: Working memory es va fer un experiment amb monos: se’ls ensenya en quin dels dos forants que hi ha davant la gàbia hi ha menjar. la cissura de Silvio és més vertical i en l’HE és més llarga i menys inclinada. 3.Fonaments de Psicobiologia II Bloc C .Dèficits de programació motora: s’ha de planificar els programes motors. Després es va voler que les agrupés segons el color. . Son gent que es despista amb molta facilitat i no son capaços de mantenir un processament constant. 21 . que disminueix el fluxe sanguini cerebral especialment en el lòbul frontal. com l’ALCOHOL.Atenció selectiva o focalitzada: una lesió produeix dèficits atencionals (hiperactivitat) i manca de constància cognitiva. Les conductes perseverants també es poden induir amb drogues que desconnecten temporalment l’escorça PF dorsolateral. perquè només tenen una oportunitat per agafar-lo. . per exemple.Inhibició de la conducta: s’han de generar tant PEP com PIP (tant per engegar una conducta com per aturar-la) La lesió de l’escorça PF dorsolateral provoca conductes perseverants funcionalment errònies o incorrectes. Asimetria cerebral i àrees del llenguatge 3. sinó que té les mateixes parts però aquestes anatòmicament son diferents.

la més important és el cos callós. Es demana a un pacient al que se li ha practicat una comissurotomia que només agafi el que veu amb la mà esquerra. però no podrà dir què es el que veu. Experiment: projecció d’informació visual només a un costat. Un telescopi projecta un camp visual concret sobre la lent Z i aquesta enfoca aquest mateix camp visual sobre mitja retina. Si la persona deixa de fer alguna cosa demostra que aquesta depèn de l’hemisferi que hem adormit. .Comissurotomies: una comissura és un feix d’axons que connecta els dos hemisferis. Si per alguna raó s’ha de fer una cirurgia que talli el cos callós. seqüencial Llenguatge: estructuara gramatical: CODI càlcul aritmètic: la regla matemàtica continua sent un codi aspectes lògics (búsqueda de significat) percepció de l’espai dret emocions de caire positiu o poc intenses Hemisferi Dret · Processament holístic llenguatge: prosòdia càlcul: aproximació capacitat espacial expressió emocional capacitat musical 22 . com ara els sentits.test de Wada: les artèries que reguen el cervell estan ben separades i permeten adormir mig hemisferi. . normalment un controla un costat del cos i l’altre hemisferi l’altre. Es veu la dominància hemisfèrica.Lent Z: es tapa un ull i es posa una lent Z sobre l’altre. esquerra o dreta en que hi ha la lent Z. Per saber quin hemisferi és el que controla la funció es fa: .Figures quimèriques: en pacients callectomitzats. Lateralitat vol dir dominància: l’hemisferi que tingui més habilitat per fer una cosa la farà més que l’altre. Si es projecta a la part nasal. Si s’ha projectat sobre el costat temporal de la retina el camp visual es projectarà sobre l’hemisferi de la mateixa part. ja que el llenguatge el controla l’HE i aquest no està connectat al dret. passarà al contrari. Funcions lateralitzades: Hemisferi Esquerre Processament analític. .Neuroimatges: permeten veure quines son les parts del cervell que s’activen mentre es fa una tasca. la gent funcionarà amb els dos hemisferis separats. Si li posem objectes a l’esquerra només se n’adonarà l’HD. El camp visual concret es projecta només sobre un hemisferi cerebral.Fonaments de Psicobiologia II Bloc C Asimetria funcional: hi ha funcions compartides pels dos hemisferis. Tot i això hi ha funcions lateralitzades que depenen sobretot d’un hemisferi. Això li permetrà agafar-los. .

el ritme. el que possibilita el llenguatge Lingüística: El llenguatge és l’especialització primària de HE 3. Principals àrees del llenguatge La funció del llenguatge està lateralitzada. És en l’hemisferi esquerre que estan les àrees “primàries” del llenguatge (gramàtica. producció. etc Les àrees cerebrals involucrades en el llenguatge son: 23 .Fonaments de Psicobiologia II aspectes perceptius globals aspectes artístics Bloc C Exemple de processament holístic: ASSIMETRIA: HIPÒTESIS Analítica-sintètica: 2 formes bàsiques de pensar que s’han segregat durant l’evolució cap a HE i HD respectivament Motora: HE especialitzat en control de moviments fins.2. etc) Hemisferi dret àrees implicades en altres aspectes del llenguatge com la prosòdia.

en l’escorça temporal i frontal Les lesios a les àrees que controlen el llenguatge poden formar afàsies: La lesió de l’Àrea de Wernicke i zones posteriors: afecta a les àrees SENSORIALS del llenguatge (reconeixement i interpretació) provoquen la Afàsia de Wernicke. sobre tot de tipus fonèmic.Incapacitat per comprendre les paraules o per distribuir els sons en una parla coherent . o bé repetir-les amb distorsions parafàsiques .Generalment l’afàsic de Wernicke es anosognòsic (no són conscients del seu dèficit lingüístic) L’afàsia de Wernicke esta causada per la lesió de dos regions: àrea de Wernicke i àrea posterior del llenguatge.Lectura i escriptura alterades en la major part dels casos . Les seves característiques son: . En casos lleus el pacient pot arribar a repetir les paraules sense entendre-les.Parla fluida i normal en quant a quantitat i melodia .Repetició de paraules i frases molt pobre. dificultats per trobar la paraula correcta i presència de neologismes podent arribar a una jerga neologística . Exemple de llenguatge d’un pacient amb afàsia de Wernicke 24 .Fonaments de Psicobiologia II Bloc C Al voltant de la cissura de Silvio i la de Rolando.Errors en la producció del llenguatge com parafàsies.

lent. fatigós amb dificultat articulatòria. reflexiva.El déficit en la producció del llenguatge varia des d’un mutisme quasi total fins una parla lenta. les característiques de la qual son: Es conserva gran part de la comprensió mentre que la producció del llenguatge està alterada greument .Llenguatge espontani reduit. anòmia i agramatisme. 25 . utilitzant paraules molt simples .Fonaments de Psicobiologia II Bloc C La lesió de l’Àrea de Broca i les zones adjacents: afecten a les àrees MOTORES del llenguatge (programes motors d’articulació de la parla) creant la Afàsia de Broca.

L’escriptura es redueix a la firma i a la còpia Exemple de llenguatge d’un pacient amb afàsia de Broca: La lesió del fascicle Arquejat. la lectura en veu alta invariablement es veu afectada per les dificultats articulatòries . la matèria blanca adjacent i de vegades supramarginal: Afecta a la també el gir 26 .Fonaments de Psicobiologia II Bloc C Repetició verbal deteriorada seguint les mateixes característiques que la parla espontània .La lectura en la major part dels casos està alterada.

27 .Comprensió auditiva relativament preservada .Denominació greument afectada .Molts errors parafàsics. Darrerament s’estan aplicant les més modernes tècniques de neuroimatge d’alta resolució ja que són molt més segures.L’escriptura sol ser també pobre i.La lectura és variable d’un pacient a altre. però quan és en veu alta és dolenta . Es poden delimitar aquestes àrees de forma precisa mitjançant l’estimulació elèctrica cortical (el pacient ha d’estar conscient). amb molts errors fonèmics . que a més poden ser diferents segons els individus. per això. quan es fan intervencions neuroquirúrgiques els neurocirurgians s’han d’assegurar de no afectar aquestes zones.Fonaments de Psicobiologia II Bloc C comunicació entre l’àrea de Wernicke i la de Broca i provoca l’Afàsia de conducció (característiques): . en molts casos es redueix a la firma i a la còpia La lesió de les àrees del llenguatge provoca un grau molt elevat de discapacitat.Repetició severament alterada. substituint paraules o sons per altres d’incorrectes .Producció del llenguatge una mica menys fluïda que en l’afàsia de Wernicke .

Participen en la informació subjectiva en determinades situacions.Nucli accumbens Diencèfal: .Alguns nuclis tàlem (A. amb les respostes automàtiques. endocrines i conductuals.Fonaments de Psicobiologia II Bloc C TEMA 8.Prosencèfal basal (nucli basal de Meynert i septum) . Fa possible integrar els components de la emoció i parlar de resposta emocional concreta.Habènula Mesencèfal: . escorça temporal medial (entorinal. El Sistema límbic Les estructures que composen el sistema límbic estan molt relacionades amb les emocions. DM) .Escorça cingulada.Formació hipocampal . la memòria i l’aprenentatge. Les estructures del sistema límbic estan situades en la part més interna i medial del cervell i estan formaces per: Telencèfal: . peririnal i parahipocampal) .Algunes regions hipotàlem (cossos mamilars) .Parts de la formació reticular 28 . escorça orbitofrontal.Amígdala . Actua com un intermediari amb l’aspecte subjectiu de les emocions. així com en les sensacions.

1.CA1 Fornix: son un grup d’axons que surten de la formació hipocampal i es bifurquen. Està formada per: . Es pot obtenir a les 3 sinapsis principals del circuit trisinàptic: . la qual cosa ens parla de la presencia de les emocions en la nostra evolució.Circunvolució dentada . formada per capes que l’envolten. però totes van al tronc de l’encèfal i altres llocs.Gir Dentat . Quan aprenem una cosa. Aquestes neurones estan relacionades amb la memòria.Fonaments de Psicobiologia II Bloc C Exceptuant les dos escorces. En les neurones de CA1 i CA3 es va observar per primer cop la potenciació a llarg termini (PLT). 29 .CA3 . Algunes fan sinapsis i altres no. A la ciscunvolució dentada predominen les cèl·lules ganglionars i a l’hipocamp les: Neurones piramidals: L’hpocamp es com si estès format per moltes llesques diferents i cadascuna rep informació de l’escorça d’associació.Subículum Està estructurada únicament per tres capes de neurones. per tots els axons passen per allí. Aquest circuit es canvia (CA: cornus ammonis.Morfologia i organització sinàptica Està situada al lòbul temporal.1. la informació del que aprenem deriva cap a la formació hipocampal. Formació hipocampal 1. pertany a l’arquiescorça. Té forma cilíndrica. un tall coronal d’aquesta zona té forma de banya) L’estimulació tetànica de l’hipocamp per la via perforant provoca potenciació a llarg termini. sota el ventricle lateral. És la via de sortida més important de la formació hipocampal. les demés estructures son molt antigues filogenèticament parlant.Hipocamp . la qual cosa és un indicador de la seva antiguitat filogenètica.

M. . Principals aspectes funcionals Es relaciona amb l’aprenentatge relacional. F. Cas HM: tenia una epilèpsia molt forta i per solucionar-ho se li va extreure el focus epilèptic (la FH i les estructures del voltant). Paper important de l’escorça temporal medial i especialment de l’hipocamp a: .la memòria a llarg termini: a curt termini no es veu afectada . Sensibilitat de l’hipocamp a l’estrès .2. i amb la memòria.Orbitofrontal i prefrontal medial Son les neurones que formen la Formació hipocampal les primeres en morir en cas de traumatismes cranials.Amígdala .Cosos mamilars Nuclis talàmics (A). també conegut com declaratiu.La formació hipocampal és una de les estructures cerebrals més sensibles a la neurodegeneració provocada per diferents tipus d’agents estressants (especialment neurones glutamatèrgiques) - 30 .Escorça temporal i insular . Reticular (tronc) Via perforant (cortical) . degut a la falta de glucosa i oxígen i pels seus receptors NMDA (glutamat és tòxic) 1. • Amnèsia anterògrada • Afectació memòria declarativa o explícita CONTRIBUCIONS CIENTÍFIQUES CAS H.la consolidació de la memòria: l’amnèsia és anterògrada.Fonaments de Psicobiologia II Bloc C Connexions extrínseques: Vies connexió: Fòrnix (subcortical) Septum . tot i que no intervé en la memòria procedimental. només parcialment retrògrada .la memòria explícita o declarativa: la lesió no afecta la memòria implícita o procedural Aspectes funcionals i clínics: Convulsions i epilepsia L’hipocamp s’utilitza con a model “in vitro” per l’estudi de la conducta convulsiva: La sobreestimulació de l’hipocamp (via perforant) desencadena convulsions electrogràfiques (neurones glutamatèrgiques) Emocions (ansietat) L’hipocamp dorsal sembla més relacionat amb l’aprenentatge i memòria. mentre que el ventral sembla també relacionat amb les emocions (la seva lesió provoca ansiòlisi) Esquizofrènia -Alguns pacients esquizofrènics presenten alteracions morfològiques i/o histològiques en l’hipocamp (especialment l’esquerre).Circumvolució cingulada . Van provocar una moderació de la epilèpsia i sobretot una amnèsia perjudicant la incapacitat de formar records de tipus relacional.La lesió perinatal de l’hipocamp s’utilitza com a model animal d’esquizofrènia.

els més importants son: . El complex amigdaloide 2. Corticomedials: processen informació efectiva. Estructura i principals subdivisions Situat al lòbul temporal. com el gir dentat. • Assignació contingut emocional als estímuls (basolateral) i expressió respostes emocionals (central) Basolateral i central: Vies: 31 . sota el ventricle lateral. Central: aquestes i les central formen realment part del sistema límbic. 1. Està tapat per l’escorça i es troba al final de la cua del nucli caudat.n. •Reben informació olfactòria •Formen part de l’escorça olfactòria . Està format per diferents conjunts de neurones. Té forma com de bola. 2. Basolaterals i n.n.Fonaments de Psicobiologia II Bloc C En algunes parts de la formació hipocampal. es detecta neurogènesi en edat adulta.

2004)  Resposta o expressió emocional 32 . Aspectes funcionals Control dels sistemes efectors: A.Les lesions a l’amígdala no provoquen una incapacitat per experimentar emocions però sí que les persones no sapiguen quan i quina emoció han d’experimentar i expressar si els senyals són subtils i complicats (Kalat. “amenaça”. CONTROL AUTÒNOM (respostes vegetatives) C.Fonaments de Psicobiologia II Bloc C .2. CONTROL NEUROENDOCRÍ (secrecions hormonals) B. en especial “por”.Amígdalo-fugal ventral 2. CONTROL MOTOR SOMÀTIC (conductes motores estereotipades) OLFACCIÓ: Processament de la informació olfactiva EMOCIONS:  Assignació contingut emocional a l’experiència.Estria terminal . . etc .L’estimulació elèctrica de l’amígdala provoca respostes de por i agressivitat .

Atenció incessant i desordenada (amb tendències orals) Hipersexualitat indiscriminada i hiperfàgia .Agnòsia visual (síndrome inferotemporal CONTROL HIPOTALÀMIC (control de les conductes motivades.Fonaments de Psicobiologia II LESIÓ: Disminució de la capacitat per expressar emocions negatives APRENENTATGE I MEMÒRIA AMB COMPONENT EMOCIONAL Bloc C El condicionament de la por o també les tasques d’evitació d’estímuls aversius són amígdalodependents CONDUCTA SOCIAL (Síndrome de Klüver i Bucy) La síndrome consisteix en: . etc.Lobectomia temporal bilateral . L’escorça orbitofrontal 3.Disminució reactivitat emocional i pèrdua de la por . de la resposta de l’organisme a l’estrès. Localització Cas de Phineas Gage Abans lesió ü seriós ü equilibrat ü bon organitzador Despres lesió capritxós desinhibit emocional i socialment indiferent a les reaccions dels altres i a les conseqüències de la seva conducta incapaç de planificar activament la seva vida 33 .1.) 3.

LOBOTOMIA FRONTAL (Moniz) .Disminució de la creativitat i la presa de decisions (respondre i actuar) . llenguatge.2. el seu caràcter va canviar radicalment. conducta moral Percepció dels valors de recompensa i càstig 34 .Fonaments de Psicobiologia II Bloc C Phineas Gage va sofrir una lesió treballant en aquesta zona: una barra se li va clavar al cap.Percepció. Després de la convalescència. en especial lligada a aspectes socials actuació impulsiva obviant les convencions socials (desinhibició emocional i social) poca preocupació pel passat i pel futur (manca de planificació – acció en l’esfera personal i social) Integració d’emocions al processament cognitiu Desenvolupament de valors ètics i socials. memòria i moviment no afectats 3. Aspectes funcionals Emocions socials : Controla les emocions i genera emocions “secundàries” Lesió: poca reactivitat emocional.Aplanament emocional i afectiu .Pacients psiquiàtrics amb ansietat i agitació patològiques (T.Desconnexió del prefrontal . obsessiu-compulsiu i esquizofrènia) Símptomes: .

Cingulada posterior: funcions avaluadores • C. L’escorça cingulada i el nucli accumbens L’escorça cingulada està en la circunvolució del cos callós. etc (Cingulada posterior) . 35 . acudits. de relacions espacials.Resposta a estímuls emocionalment rellevants (Cingulada anterior): Resposta afectiva al dolor Hilaritat davant de situacions còmiques.Memòria de treball (Cingulada anterior) El trastorn obsessivo – compulsiu (TOC) està involucrat en aquesta escorça i en la prefrontal.Memòria autobiogràfica.Anàlisi d’estímuls emocionalment rellevants (cingulada posterior) . aprenentatge i memòria •C. etc Aprenentatge i Memoria .Fonaments de Psicobiologia II Bloc C 4. Cingulada anterior: funcions executives Emocions . Involucrat en emocions.

la resposta física a les emocions i la preparació de l’organisme per afrontar les diverses situacions.Fonaments de Psicobiologia II Bloc C Cingulada Prefrontal TEMA 9. que actuen entre si com processos complementaris Divisió simpàtica o toràcico – lumbar . Eferències: Hi ha dues neurones entre el SNC i l’òrgan innervat Aferències: similar a les somàtiques Està format per dos divisions: la simpàtica i la parasimpàtica. el múscul cardíac i les glàndules.1. Està format pel sistema neuroendocrí (SNE) i el sistema nerviós autònom o vegetatiu (SNA). Concepte i consideracions generals Connecta el SNC amb les vísceres i controla la musculatura llisa. Els controla l’hipotàlem 1. Sistema nerviós autònom 1.Té el seu origen en els segments toràcics i lumbars 36 . Sistemes de control de l’homeostasi El seu principal objectiu és el manteniment de l’equilibri intern (homeostasi).

Preparació situació d’emergència (lluita o fugida): augment ritme cardíac. etc . pressió arterial. etc.Postganglionar Ach . augment de l’activitat digestiva i la síntesi de glucògen.Augment despesa energètica.Els ganglis estan prop de l’òrgan innervat .Preganglionar ACh . Divisió parasimpàtica o cranio-sacral .Relacionat amb situacions de descans i digestió Divisió simpàtica Divisió parasimpàtica 37 .Fonaments de Psicobiologia II .Preganglionar ACh .Té el seu origen en el tronc de l’encèfal i els segments sacres .Efectes generalitzats (adrenalina que ve de la glàndula suprarrenal) Bloc C . dilatació de pupil·les i bronquis.Efectes restringits a una regió .Postganglionar NA (excepció suprarrenal) . increment de l’alerta mental. glucèmia.Conservació i reposició energètica: disminució del ritme cardíac i la pressió arterial.Ganglis prop de la medul·la (cadena simpàtica) .

Vies: 2. que fan servir NA. que controla totes les glàndules secretores d’hormones. que tenen el seu soma en el SNC i el seu axó va a fer sinàpsis amb un gangli del SNA. La neurohipòfisi 38 .Fonaments de Psicobiologia II Bloc C L’organització general és segmentària i funciona de la mateixa manera per a les dos divisions. Hi ha una relació bidireccional entre el SN i el SE 2. que inerven un òrgan fent la sinàpsis i produint directament la resposta. Totes aquestes neurones fan servir la ACh com a NT excepte les postganglionars de la divisió simpàtica. L’hipotàlem les regula. 1. Sistema neuroendocrí Està format principalment per la hipòfisis. emocional i cognitiu.gangli SNA -----. i les post. Recull informació d’algun punt inervat: SNC -----. 1. Control central del sistema nervios autònom El sistema nerviós central controla l’homeostasi visceral.òrgan Hi ha dos neurones ganglionars: les pre.2.

estimula la secreció de llet .Efecte antidiurètic (ADH): disminueix l’acumulació d’orina .S’allibera en grans quantitats en situació d’estrès Oxitocina: .Augment pressió sanguínia .2. Si funcionen com a NT funcionen com a neuromoduladors. Controla moltes hormones diferents a través dels diferents eixos que funcionen sota aquest patró 39 .Contraccions uterines i alletament .Modulador memòria: efecte lleugerament amnèsic 2. El sistema porta-hipotalàmic hipofisari Està relacionat amb la adenohipòfisis (regió anterior de la hipòfisi).Conducta sexual .Fonaments de Psicobiologia II Bloc C L’hipotàlem té dos nuclis: el paraventricular i el supraòptic.Modulador de l’aprenentatge . que estan formats per cèl·lules neuroecretores. Ambdues substàncies son neuropèptids i poden funcionar com a NT o com hormones. Quan son hormones: Vasopressina . Allí es fabrica oxitocina i vasopresina. que son alliberades als vasos sanguinis.

augment de glucosa i àcids grassos. obesitat. . Eix gonadal: Les hormones que secreta van cap a les gònades (teixits sexuals) i es fabriquen esteroides gonadals (hormones sexuals).Hipotiroidisme: (per un dèficit de tiroxina) mostren símptomes de cansament. Es solen alliberar en situacions d’estrès o depressió. però el que determina el sexe es el 40 . Arriba fins l’escorça suprarrenal. depressió mental. a la medul·la segreguen ADR i NA i a l’escorça corticoides. Els dos sexes tenen hormones de dos tipus.Hipertiroidisme: (per un excés de tiroxina) mostren cansament. que son cèl·lules neurosecretores. En els homes es fa testosterona i en les dones estrògens i progesterona. . Eix de la prolactina: Per a la seva alliberació ha d’existir un factor inhibidor en l’hipotàlem.reaccions antiinflamatòrires. Afectacions: . que en aquest cas és la DA. La seva funció principal és la obtenció d’energia per poder mantenir les funcions bàsiques. aquesta durant l’embaràs es troba en nivells baixos: Eix corticosuprarenal: Controla les hormones segregades per la glàndula suprarrenal.reducció de la síntesi de proteïnes i algunes respostes inmunitàries. Una fabricació incorrecta en la infantesa provoca enanisme. Està relacionada amb: .Fonaments de Psicobiologia II Bloc C L’hipotàlem es capaç de fabricar cèl·lules a través d’unes neurones anomenades neurosecretores. . i posteriorment es converteixen en hormones tiroïdals. Eixos: Eix de la hormona del creixement: GH: relacionada amb el creixement ossi i la reparació tisular (creixement dels cabells i renovació dels teixits). aprimament i trastorns d’ansietat. Eix tiroidal: L’hipotàlem fabrica el factor alliberador i aquest fa que la hipòfisi alliberi tirotropina. Les hormones arriben a la adenohipòfisi a través de la sang. que es diferencien de les altres neurones que alliberen NT perquè aquestes alliberen hormones als vasos sanguinis (aquestes neurones son els factors d’alliberació o inhibició).

encara que hi ha cèl.lules amb activitat rítmica per tot l’organisme . Segrega melatonina i aquesta està relacionada amb els ritmes biològics i l detecció de la quantitat de llum que hi ha a l’exterior.Aquests ritmes són innats i automantinguts (persisteixen en absència de cicles ambientals dia/nit): experiments amb cambres d’aïllament sensorial (25 h o 24.Hi ha ritmes moleculars de 24 hores marcats per gens cronometradors . Sistemes d’activació cerebral 41 .La llum sincronitza els ritmes d’activitat dels gens cronometradors amb el cicle ambiental . 2.3.18 h) . que segrega melatonina o hormona del son .N. darrera el tàlem. Supraquiasmàtic de l’hipotàlem (mamífers).Aquest nucli controla l’epífisi. EL RELLOTGE BIOLÒGIC (CICLE DIA/NIT) . La glàndula pineal (epífisi) Situada a l’epitàlem.Altres influències poden sincronitzar el rellotge molecular amb canvis fisiològics i conductuals TEMA 10.Fonaments de Psicobiologia II Bloc C predomini d’unes sobre les altres. Aquestes hormones estimulen la formació de caràcters sexuals primaris durant la fase prenatal i els caràcters sexuals secundaris durant la maduració (conducta sexual i reproducció).

modulació neurones sensorials (analgèsia): inhibeix la sensació: el recorregut va des de la substància grisa periaqüeductal al bulb. que fan ramificacions (com un ram de flors) • Cada neurona afecta a gran quantitat de neurones postsinàptiques • En general. exem. es a dir. fins l’activació normal en l’edat adulta. p. No hi ha una única estructura que controli els nivells de activació cortical. és necessària pels processos d’arousal.E. 2. del tipus que sigui.modulació motoneurones espinals . Sistema reticular activador ascendent Sistema reticular activador ascendent (SARA) La seva activació ens manté desperts. Característiques: . els cossos cel·lulars es troben al T.Cicle son-vigília . regulen l’excitabilitat de grans regions cerebrals Característiques generals • El centre de cada sistema és un petit grup de neurones. El conjunt de sistemes té funcions moduladores i no transmeten informació concreta. L’activació correlaciona negativament amb la maduració dels cervell. És important perque finalitzin els períodes crítics. Això activa les neurones serotoninèrgiques de fins la banya de la medul·la. sino que xisteixen diferents nuclis que realitzen aquestes funcions.Nuclis de la Formació reticular del tronc . Projecten a nuclis del tàlem i d’aquí a tota l’escorça.Fonaments de Psicobiologia II Bloc C 1.Nuclis de la línia mitja i intralaminars del tàlem Sistema reticular descendent: és modulador . 42 . La NA és el principal NT activador. Els anestèsics poden desactivar aquests nuclis. Està format sobretot per nuclis del tronc (no per tots els nuclis de la formació reticular) i capten molta informació.Manteniment del nivell de consciència . ja sigui generalitzada o focalitzada.Paper activador general del SNC .Atenció . ens desperta l’olor a cremat. Concepte Son sistemes que controlen diferents estats d’activació del cervell. permeten passar del son a la vigilia (despertar-se)i un augment dels estats d’alerta i atenció. on fa la primera sinàpsi.

1. Sistema noradrenèrgic Locus Coeruleus: unicament es fabriquen aquí i després es reparteixen per tot l’encèfal • Protuberància à tot el cervell • Sinapsis de pas (cada neurona afecta a gran quantitat de neurones postsinàptiques) • Activació general del cervell davant estímuls nous. Sistema colinèrgic El seu nucli està en el prosencàfal basal i els seus axons alliberen ACh al tàlem per posteriorment ser traslladat a l’escorça. inesperats. ansietat. • son/vigília. Basal Meynert à neoescorça • Son/vigília • Atenció selectiva o focalitzada • Aprenentatge i memòria • Alzheimer: moren les neurones colinèrgiques del nucli basal de Meynert Troncoencefàlic: • protuberància i mesencèfal • activació prosencèfal basal • vies descendents 2. etc. memòria 43 . atenció. Prosencèfal basal: • Ns.2. Septals à hipocamp • N.Fonaments de Psicobiologia II Bloc C 2.

del Rafe Estan al llarg de tot el tronc Rostrals à tot el cervel • Son/vigília • Control estat afectiu (depressió) Caudals à medul·la espinal • regulació vies dolor 2. Sistema serotoninèrgic S’origina en una sèrie de nuclis del Rafe.3. Ns. També es relaciona amb agressivitat en nivells molt baixos. Abans de dormir els seus nivells augmenten. Projecció sistema límbic • Recompensa • Drogaddicció Projecció frontal • memòria i planificació 44 .Fonaments de Psicobiologia II Bloc C 2.4. Sistema dopaminèrgic Negro-estriat: la via negroestriada es relaciona amb el control del moviment • Facilita inici moviment • Parkinson Àrea tegmental ventral: sistema de la via mesolímbica – mesocortical intervé en les conductes que faciliten la obtenció del reforç. Al haver un estímul que es sobresurt s’encarrega que la activitat que s’està realitzant no s’interrompi si aquest no és molt rellevant.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful