You are on page 1of 32

Càlcul vectorial

CAPíTOL 1
Integrals de camps sobre corbes
En la primera part d’aquest curs, integrals de funcions de diverses variables, hem estudiat la
integració (Lebesgue) de funcions escalars sobre conjunts de R
n
, n=1,2,3. En aquesta segona
i última part estudiarem la integració de funcions escalars i vectorials (”camps”) sobre corbes
i superfícies.
L’objectiu d’aquest capítol és estendre el Teorema fonamental del càlcul de 1 variable a 2
variables. Més precisament, el que es té per 1 variable:
_
b
a
df
dx
(x) dx = f(b) −f(a),
és a dir : ”integrar la funció
df
dx
(x) en l’interval [a, b] es redueix a saber el valor de la funció
f(x) o primitiva de
df
dx
(x) en la vora d’aquest interval (els punts a i b)", ho estendrem a
2 variables: "Teorema de Green: relaciona una integral d’un camp vectorial sobre la vora
(corba) d’una regió del pla amb la integral (doble) d’una funció escalar de 2 variables sobre
aquesta regió".
Abans d’arribar al Teorema de Green estudiarem algunes propietats rellevants dels camps
lligades a les nocions de divergència i rotacional que, en particular i després dels teoremes
de Green i de la divergència, ens permetran donar-ne l’interpretació física.
1. Corbes paramètriques d’R
n
Una corba paramètrica γ en R
n
(n ≥ 2) és una funció contínua
γ : [a, b] ⊂ R →R
n
t →γ(t) = (x
1
(t), x
2
(t), , x
n
(t))
Es diu que la corba γ és de classe C
1
([a, b])si γ és una funció de classe C
1
([a, b]) -és a dir,
si les seves components x
k
: [a, b] →R són de classe C
1
([a, b])-. En aquest cas, per qualsevol
t
0
∈ [a, b],
γ

(t
0
) = lim
t→t
0
γ(t
0
+ t) −γ(t
0
)
t
= (x
1

(t
0
), , x
n

(t
0
))
és el vector tangent a la corba γ en t
0
.
Menys restrictiu: γ és de classe C
1
([a, b]) a trossos si es té una partició de l’interval de
paràmetres [a, b],
a = t
0
< t
1
< < t
k
= b ,
i γ
|[t
i−1
,t
i
]
∈ C
1
([t
i−1
, t
i
]) per i = 1 ÷k.
3
4 Integrals de camps sobre corbes
Si γ : [a, b] →R
n
és una corba paramètrica en R
n
es fa anar la següent nomenclatura:
∗ L’interval [a, b] ⊂ R és l’interval de paràmetres de γ.
∗ La imatge geomètrica de la corba, γ

:= γ ([a, b]) ⊂ R
n
, s’anomena recorregut o
trajectòria de γ.
∗ El punt γ(a) ∈ R
n
és el punt inicial o origen de γ.
∗ El punt γ(b) ∈ R
n
és el punt final o extrem de γ.
∗ γ és tancada si γ(a) = γ(b).
∗ γ és simple o sense auto-interseccions si la funció γ és injectiva. Pel cas d’una
corba tancada la definició de simple s’adapta: si γ és tancada, és simple si γ
|[a,b)
és
injectiva.
En el llenguatge de corbes paramètriques s’usen les següents notacions, definicions i conse-
qüents propietats.
∗ Corba oposada o inversa
Si γ : [a, b] → R
n
és una corba, la corba oposada a γ o la corba inversa de γ
és, per definició, la corba
−γ : [a, b] →R
n
t →−γ(t) = γ(a + b −t)
És a dir, la trajectòria de −γ és igual a la de γ, (−γ)

= γ

, però −γ es recorre en
sentit invers i amb la mateixa velocitat a com es recorre γ. En particular, el punt
inicial de −γ és el punt final de γ i el punt final de −γ és l’inicial de γ.
De la definició es dedueix directament que −γ pertany a la mateixa classe que γ.
∗ Juxtaposició o unió de corbes
Si α : [a, b] → R
n
i β : [c, d] → R
n
són corbes paramètriques tals que el punt final
de α és igual al punt inicial de β, α(b) = β(c), la corba γ := α∨β : [a, b + (d −c)] ⊂
R →R
n
definida com,
γ(t) = (α ∨ β) (t) :=
_
α(t) , a ≤ t ≤ b
β(t + c −b) , b ≤ t ≤ b + (d −c)
s’anomena juxtaposició, unió o suma de α i β.
Es compleix: (α ∨ β)

= α

∪β

. Més precisament, α∨β és la corba que consisteix
en primer recórrer α i després β.
Observació: si γ : [a, b] →R
n
és una corba paramètrica i x ∈ (a, b) aleshores
γ = γ
|[a,x]
∨ γ
|[x,b]
.
∗ Canvi de paràmetres
Si γ : [a, b] → R
n
és una corba paramètrica, un canvi de paràmetres per γ és
una funció
ϕ : [c, d] ⊂ R →[a, b] ⊂ R
u →ϕ(u) = t
4
1. Corbes paramètriques d’R
n
5
bijectiva, C
1
i amb inversa C
1
. La corba
γ
1
:= γ ◦ ϕ : [c, d] ⊂ R →R
n
u →γ (ϕ(u)) = γ(t)
s’anomena reparametrització de γ.
Les reparametritzacions de γ tenen la mateixa trajectòria que γ: γ

1
= γ

; on hi
han diferències és en el sentit i a la velocitat en que es recorren.
Més precisament, si ϕ : [c, d] → [a, b] és un canvi de paràmetres per γ aleshores
ϕ

(u) > 0 per a tot u ∈ [c, d], o bé ϕ

(u) < 0 per a tot u ∈ [c, d], ja que ϕ

(u) ,= 0
per qualsevol u ∈ [c, d] i ϕ

és contínua.
Si ϕ

(u) > 0, u ∈ [c, d], ϕ és estrictament creixent i s’anomena canvi de paràme-
tres que conserva l’orientació; el punt inicial de γ ◦ ϕ és γ(a) i el punt final
γ(b).
Si ϕ

(u) < 0, u ∈ [c, d], ϕ és estrictament decreixent i s’anomena canvi de paràme-
tres que canvia (o inverteix) l’orientació; el punt inicial de γ ◦ ϕ és γ(b) i el
punt final γ(a).
Observació: per γ : [a, b] →R
n
la corba oposada a γ, −γ, és una reparametrització
de γ que canvia l’orientació. El canvi de paràmetres és ϕ : [a, b] → [a, b], ϕ(u) =
a + b −u i −γ = γ ◦ ϕ, amb ϕ

(u) = −1, u ∈ [a, b].
∗ Longitud d’una corba
Sigui γ : [a, b] →R
n
una corba paramètrica de classe C
1
([a, b]).
La longitud o llargària de γ es defineix com
l(γ) :=
_
b
a


(t)| dt .
Aquesta definició es pot justificar per diversos camins. Veiem-ne dos.
Justificació física
Pensem γ(t) com la trajectòria o camí que fa una partícula amb
|velocitat| := v(t) = |γ

(t)| .
Segons aquesta interpretació , la longitud de γ és el total del camí o distància
recorreguda:
_
b
a
v(t) dt =
_
b
a


(t)| dt .
Justificació matemàtica
No és complicada però involucra parlar de integració vectorial i, en el nostre context,
es faria una mica llar. Bàsicament el procés que es segueix és el següent.
1. Construcció geomètrica
Per a cada partició P = ¦a = t
0
< t
1
< < t
k
= b¦ de l’interval [a, b], es con-
strueix una aproximació a γ

segons la poligonal que uneix els punts de la corba
5
6 Integrals de camps sobre corbes
que són imatge dels de la partició. La longitud d’aquesta poligonal:
l(γ, P) :=
k

i=1
|γ(t
i
) −γ(t
i−1
)| ,
també és una aproximació al que volem definir com ”longitud de γ”.
Si refinem la partició P, l’aproximació poligonal a la corba és millor, i la longi-
tud de la nova poligonal associada a la partició més fina és, segons la desigualtat
triangular, més gran que l(γ, P) -veure la figura de sota-.
Dues poligonals amb vertexs sobre la mateixa corba.
La poligonal —- ve d’una particio mes fina que la .... .
Doncs, i en cas de que sigui finit, definim la longitud de γ, l(γ), com:
l(γ) = sup
P∈P([a,b])
l(γ, P) ∈ (0, +∞) ,
on P([a, b]) denota el conjunt de totes les particions de [a, b].
2. Definició ad hoc
γ : [a, b] →R
n
contínua s’anomena corba rectificable si
sup
P∈P([a,b])
l(γ, P) < +∞
i, en aquest cas, la longitud de γ es defineix com abans en la construcció
geomètrica.
3. Justificació matemàtica
Teorema. Si γ : [a, b] → R
n
és de classe C
1
([a, b]) llavors γ és rectificable i la
seva longitud és
l(γ) =
_
b
a


(t)| dt .
Si γ és de classe C
1
([a, b]) a trossos i ¦a = t
0
, t
1
, , t
k
= b ¦ és tal que γ
|[t
i−1
,t
i
]

C
1
([t
i−1
, t
i
]), i = 1 ÷k, llavors γ és rectificable i la seva longitud és
l(γ) =
k

i=1
_
t
i
t
i−1


(t)| dt .
∗ Paràmetre arc d’una corba regular
Una corba γ : [a, b] →R
n
es diu regular quan és de classe C
1
([a, b]) i |γ

(t)| ,= 0
per a tot t ∈ [a, b], és a dir, |γ

(t)| > 0, t ∈ [a, b].
6
1. Corbes paramètriques d’R
n
7
Sigui γ una corba regular i anomenem L a la seva longitud, L := l(γ). L’aplicació
s : [a, b] →[0, L]
t →s(t) := l(γ
|[a,t]
) =
_
t
a


(u)| du
és derivable amb s

(t) = |γ

(t)| > 0, t ∈ [a, b], de classe C
1
([a, b]), estrictament
creixent i s ([a, b]) = [s(a), s(b)] = [0, L]; doncs, s també és bijectiva.
L’aplicació inversa
t : [0, L] →[a, b]
s → t(s)
és de classe C
1
([0, L]), t

(s) ,= 0, s ∈ [0, L], i, per tant, és un canvi de paràmetres
per γ.
A aquest nou paràmetre s se l’anomena paràmetre arc, i la reparametrització de
γ :
γ
1
(s) = γ (t(s))
s’anomena corba γ parametritzada per l’arc.
Es compleix:
γ
1

(s) = γ

(t(s)) t

(s) = γ

(t)
1
s

(t)
=
γ

(t)


(t)|
.
En particular |γ
1

(s)| = 1, per s ∈ [0, L].
Per tant,
l(γ
1
|[0,s]
) = s , s ∈ [0, L] ,
és a dir, la longitud de l’arc de corba γ
1
|[0,s]
és igual a s, s ∈ [0, L]. D’aquí que
"s"s’anomeni "paràmetre arc".
Exemples de corbes paramètriques
(1) Equació paramètrica de la corba C de la figura de sota
Com la corba C consta de 3 segments, C
1
, C
2
i C
3
, parametritzarem cadascun
d’ells i després els juxtaposarem en l’ordre adequat.
x
y
z
(1,2,2)
(1,2,0)
(0,2,0)
(0,0,0)
C
Pel segment C1 des de (0,0,0) fins (0,2,0):
x(t)=0, y(t)=2t, z(t)=0; 0 ≤ t ≤ 1
Pel segment C2 des de (0,2,0) fins (1,2,0):
x(t)=t, y(t)=2, z(t)=0; 0 ≤ t ≤ 1
Pel segment C3 des de (1,2,0) fins (1,2,2):
x(t)=1, y(t)=2, z(t)=2t; 0 ≤ t ≤ 1
7
8 Integrals de camps sobre corbes
Així,
C
1
∨ C
2
: [0, 2] −→R
3
t →(C
1
∨ C
2
) (t) =
_
(0, 2t, 0) , 0 ≤ t ≤ 1
(t −1, 2, 0) , 1 ≤ t ≤ 2
i
C = (C
1
∨ C
2
) ∨ C
3
: [0, 3] −→R
3
t →C(t) =





(0, 2t, 0) , 0 ≤ t ≤ 1
(t −1, 2, 0) , 1 ≤ t ≤ 2
(1, 2, 2(t −2)) , 2 ≤ t ≤ 3
són unes equacions paramètriques per la corba C.
(2) Arc de circumferència
Donats a, b, r, x, y ∈ R, amb r > 0 i a < b ≤ a + 2π, la corba
γ : [a, b] →R
2
t →γ(t) = (x + r cos(t), y + r sin(t))
és l’arc de circumferència de centre el punt (x, y) ∈ R
2
i radi r, recorregut
en sentit antihorari i que uneix els punts (x + r cos(a), y + r sin(a)) i (x +
r cos(b), y + r sin(b)).
Es compleix:
γ

(t) = (−r sin(t), r cos(t)) , |γ

(t)| = r > 0 ,
per t ∈ [a, b], i la seva longitud és
l(γ) =
_
b
a


(t)| dt = r(b −a) .
En el cas particular de que b = a + 2π, γ és una parametrització de la cir-
cumferència de centre (x, y) i radi r recorreguda en sentit antihorari. Doncs,
l(γ) = 2πr.
Seguint la notació d’abans el paràmetre arc és
s(t) := l
_
γ
|[a,t]
_
=
_
t
a
r du = r(t −a) ,
el canvi a aquest paràmetre ve donat per
t(s) = a +
s
r
,
i les equacions de γ parametritzada per l’arc esdevenen
[0, r(b −a)] →R
2
s →γ(s) =
_
x + r cos
_
a +
s
r
_
, y + r sin
_
a +
s
r
__
8
1. Corbes paramètriques d’R
n
9
(3) Arc d’hèlix
La corba
γ : [0, 2kπ] →R
3
t →γ(t) = (Rcos(t), Rsin(t), t)
és un arc d’hèlix que uneix els punts (R, 0, 0) i (R, 0, 2kπ) donant k tombs al
cilindre x
2
+ y
2
= R
2
.
Tenim
γ

(t) = (−Rsin(t), Rcos(t), 1) , |γ

(t)| =

R
2
+ 1 > 0 ,
per t ∈ [0, 2kπ], i la seva longitud és
l(γ) =
_
2kπ
0

R
2
+ 1 dt = 2kπ

R
2
+ 1 .
D’altra banda, dient s al paràmetre arc, es té
s(t) := l(γ
|[0,t]
) =
_
t
0

R
2
+ 1 du = t

R
2
+ 1 ,
i el canvi a aquest paràmetre ve donat per
t(s) =
s

R
2
+ 1
.
Doncs, les equacions de γ parametritzada per l’arc esdevenen
γ :
_
0, 2kπ

R
2
+ 1
_
→R
3
s →γ(s) =
_
Rcos
_
s

R
2
+ 1
_
, Rsin
_
s

R
2
+ 1
_
,
s

R
2
+ 1
_
.
(4) Arc d’espiral
La corba
γ : [0, 2kπ] →R
2
t →γ(t) =
_
e
t
cos(t), e
t
sin(t)
_
és un arc d’espiral que uneix els punts (1, 0) i (e
2kπ
, 0) donant k tombs a l’origen
(0, 0) en sentit antihorari.
Així
γ

(t) =
_
e
t
cos(t) −e
t
sin(t), e
t
sin(t) + e
t
cos(t)
_
, |γ

(t)| =

2e
t
> 0 ,
per t ∈ [0, 2kπ], i la seva longitud és
l(γ) =
_
2kπ
0

2e
t
dt =

2
_
e
2kπ
−1
_
.
El paràmetre arc, s, és
s(t) := l(γ
|[0,t]
) =
_
t
0

2e
u
du =

2
_
e
t
−1
_
,
9
10 Integrals de camps sobre corbes
i el canvi a aquest paràmetre ve donat per
t(s) = ln
_
s

2
+ 1
_
.
(5) Gràfiques de funcions de classe C
1
Considerem f : [a, b] →R una funció de classe C
1
([a, b]).
La corba
γ : [a, b] →R
2
t →γ(t) = (t, f(t))
té per recorregut, γ

= ¦(t, f(t)) : t ∈ [a, b]¦, la gràfica de f.
Es compleix,
γ

(t) = (1, f

(t)) , |γ

(t)| =
_
1 + (f

(t))
2
> 0 ,
per t ∈ [a, b] i la longitud de γ o la longitud de la gràfica de f entre (a, f(a)) i
(b, f(b)) és,
l(γ) =
_
b
a
_
1 + (f

(t))
2
dt .
2. Integrals de camps escalars i vectorials sobre corbes
Sigui A ⊂ R
n
. Un camp escalar sobre A és una funció
f : A ⊂ R
n
→R
x →f(x)
contínua.
Siguin γ : [a, b] → R
n
una corba C
1
([a, b]) i f un camp escalar sobre γ ([a, b]) = γ

. La
integral del camp escalar f sobre γ o integral de trajectòria de f, s’escriu
_
γ
f ds,
es defineix com
_
γ
f ds :=
_
b
a
f (γ(t)) |γ

(t)| dt .
Aquesta definició s’estén de manera natural a una corba γ de classe C
1
([a, b]) a trossos:
_
γ
f ds :=
k

i=1
_
t
i
t
i−1
f (γ(t)) |γ

(t)| dt ,
és a dir, es defineix com la suma de les integrals d’f sobre cadascun dels trossos de trajectòria
definits per la partició d’[a, b] :
a = t
0
< t
1
< < t
k
= b ,
on γ
|[t
i−1
,t
i
]
∈ C
1
([t
i−1
, t
i
]) per i = 1, ..., k.
10
2. Integrals de camps escalars i vectorials sobre corbes 11
Interpretació Física
Un dels càlculs que hi ha darrera d’integrar un camp escalar sobre una corba és el de la
massa de la corba sobre la que tenim una distribució de densitat (el camp escalar).
Més precisament, considerem γ : [0, L] → R
n
una corba regular, simple, de longitud L i
parametritzada per l’arc. El recorregut o trajectoria de γ, γ

= γ ([0, L]) ⊂ R
n
, el pensem
com un fil de longitud L cm, no homogeni, amb una distribució de densitat el camp escalar
f : γ ([0, L]) →R.
És a dir, la densitat en un punt del fil γ(s) ∈ γ ([0, L]) és f (γ(s)) g/cm.
Considerem una partició de l’interval [0, L],
0 = s
0
< s
1
< < s
k
= L.
Una aproximació per la massa del fil associada a aquesta partició és:
k

i=1
f (γ (s
i
)) (s
i
−s
i−1
) .
Aquesta darrera suma és la suma de Riemann de la funció f ◦ γ en l’interval [0, L] asso-
ciada a la partició ¦s
0
, s
1
, , s
k
¦. Per tant, el límit respecte les particions de [0, L] quan
max
i
(s
i
−s
i−1
) →0 és justament,
_
L
0
f (γ (s)) ds = Massa .
Si en comptes del paràmetre arc considerem un paràmetre t ∈ [a, b], s = s(t), la integral
d’abans segons aquesta parametrització esdevé:
Massa =
_
L
0
f (γ(s)) ds =
_
b
a
f (γ(t)) |γ

(t)| dt :=
_
γ
f ds ,
on hem usat que s

(t) = |γ

(t)|, t ∈ [a, b], com ja s’havia vist abans en l’apartat paràmetre
arc d’una corba regular.
Observacions
(1) Si reescrivim la igualtat s

(t) = |γ

(t)| com
ds
dt
= |γ

(t)|, formalment:
ds = |γ

(t)| dt
i "ds"s’anomena element ( o diferencial) d’arc.
(2) Com havia de passar:
_
γ
1 ds :=
_
b
a


(t)| dt = l(γ)
(3) Les integrals de trajectòria no depenen de la parametrització de la corba. En efecte,
sigui γ : [a, b] →R
n
, γ ∈ C
1
([a, b]), i
ϕ : [c, d] →[a, b]
u →ϕ(u) = t
un canvi de paràmetres per γ.
11
12 Integrals de camps sobre corbes
Si notem per γ
1
= γ ◦ ϕ a la reparametrització de γ segons el canvi ϕ es compleix
γ
1

(u) = γ

(ϕ(u))ϕ

(u)
i, per tant,
_
γ
1
f ds :=
_
d
c
f (γ
1
(u)) |γ
1

(u)| du
=
_
d
c
f (γ(ϕ(u))) |γ

(ϕ(u))| [ϕ

(u)[ du
=
_
b
a
f (γ(t)) |γ

(t)| dt
=
_
γ
f ds .
♦♦
Propietats de les integrals de trajectoria
Sigui γ : [a, b] →R
n
, γ ∈ C
1
([a, b]) a trossos, i f, f
1
, f
2
camps escalars sobre γ

.
Es compleix:
(1)
_
γ
(f
1
+ f
2
) ds =
_
γ
f
1
ds +
_
γ
f
2
ds
(2)
_
γ
λf ds = λ
_
γ
f ds, per a qualsevol λ ∈ R
(3)
¸
¸
¸
_
γ
f ds
¸
¸
¸ ≤
_
γ
[f[ ds
(4)
_
γ
f ds =
_
α
f ds +
_
β
f ds, si γ = α ∨ β
(5)
_
−γ
f ds =
_
γ
f ds
Prova. Les propietats (1), (2) i (3) són immediates usant les propietats anàlogues per la
integral de Riemann.
Veiem (4). Suposem α : [a, b] → R
n
i β : [c, d] → R
n
tals que α(b) = β(c); anomenem
γ := α ∨ β : [a, b + (d −c)] →R
n
,
(α ∨ β) (t) :=
_
α(t) , a ≤ t ≤ b
β(t + c −b) , b ≤ t ≤ b + (d −c)
12
2. Integrals de camps escalars i vectorials sobre corbes 13
Es compleix:
_
γ
f ds :=
_
b+(d−c)
a
f (γ(t)) |γ

(t)| dt
=
_
b
a
f (γ(t)) |γ

(t)| dt +
_
b+(d−c)
b
f (γ(t)) |γ

(t)| dt
=
_
b
a
f (α(t)) |α

(t)| dt +
_
b+(d−c)
b
f (β(t + c −b)) |β

(t + c −b)| dt
=
_
α
f ds +
_
d
c
f (β(u)) |β

(u)| du
=
_
α
f ds +
_
β
f ds ,
on per la penúltima igualtat hem fet el canvi u = t + c −b.
La propietat (5) és un cas particular de que la integral de trajectòria no depen de la
parametrització de la corba.
♦♦
Exemples d’integrals de trajectòria
(1) Massa d’un ”filferro” en forma d’hèlix circular (de 4 voltes),
γ(t) =
1

2
(cos(t), sin(t), t) , t ∈ [0, 8π] ,
si la densitat és f(x, y, z) = z.
Tenim,
γ

(t) =
1

2
(−sin(t), cos(t), 1) , t ∈ [0, 8π] .
Doncs, la massa M val:
M =
_

0
t

2
1 dt =
_
t
2
2

2
_
t=8π
t=0
=
64π
2
2

2
= 16


2
.
13
14 Integrals de camps sobre corbes
(2)
_
γ
xds, on γ = α ∨ β és la corba de sota.
(0,0) 2
8
(2,8)
α
β
y = 2x
2
y = 4x
Per la propietat (4),
_
γ
xds =
_
α
xds +
_
β
xds .
Per calcular
_
α
xds necessitem una parametrització de α.
Usem, per exemple,
α : [0, 2] →R
2
t →α(t) = (t, 4t)
i obtenim,
_
α
xds =
_
2
0
t

17 dt =
_

17
2
t
2
_
t=2
t=0
= 2

17 .
Per calcular
_
β
xds =
_
−β
xds usem la parametrització de −β,
−β : [0, 2] →R
2
t →−β(t) =
_
t, 2t
2
_
.
Obtenim,
_
−β
xds =
_
2
0
t

1 + 16t
2
dt =
1
48
_
_
1 + 16t
2
_3
2
_
t=2
t=0
=
1
48
_
65
3
2
−1
_
.
Tot junt,
_
γ
xds = 2

17 +
1
48
_
65
3
2
−1
_
.
(3) Àrea d’una tanca tal que l’altura depen del punt de la corba que la tanca
dibuixa al terra.
Pensem el recorregut de la corba plana γ : [0, L] →R
2
, γ(s) = (x(s), y(s)), s ∈ [0, L]
el paràmetre arc, com la base d’una tanca tal que en cada punt γ(s) té altura
h(s) = h(γ(s)) = h((x(s), y(s))). La integral
_
γ
hds pot interpretar-se (i de fet
s’usa per fer aquests tipus de càlculs) com l’àrea de la tanca.
14
2. Integrals de camps escalars i vectorials sobre corbes 15
En efecte, considerem una partició de l’interval [0, L],
0 = s
0
< s
1
< < s
k
= L.
Aquesta partició expressa γ com a juxtaposició de trajectòries γ
i
definides en [s
i−1
, s
i
],
per 1 ≤ i ≤ k. Anomenem Δs
i
= s
i
−s
i−1
la longitud de l’arc de corba γ
i
. Si h(x, y)
és l’altura de la tanca en el punt (x, y), una aproximació de l’àrea de la tanca asso-
ciada a la partició anterior és,
k

i=1
h(γ (s
i
)) (s
i
−s
i−1
) .
Aquesta expressió és la suma de Riemann de la funció h ◦ γ en l’interval [0, L]
associada a la partició ¦s
0
, s
1
, , s
k
¦ i, per tant, el límit respecte les particions de
[0, L] quan max
i
(s
i
−s
i−1
) →0 és,
_
L
0
h(γ (s)) ds :=
_
γ
hds .
exemples
* Superfície lateral d’un cilindre circular de radi R i altura a o àrea d’una tanca
circular de radi R i altura constant a.
La corba que la tanca dibuixa al terra és una circumferència de radi R, anomenem-
la γ. Una parametrització per γ és γ : [0, 2π] →R
2
, γ(θ) = (Rcos(θ), Rsin(θ)).
Doncs,
àrea(tanca) =
_

0
a

R
2
dθ = 2πaR.
* Àrea d’una tanca circular de radi R ondulada.
15
16 Integrals de camps sobre corbes
La corba que la tanca dibuixa al terra és una circumferència de radi R, anomenem-
la γ. Una parametrització per γ és γ : [0, 2π] →R
2
, γ(θ) = (Rcos(θ), Rsin(θ)).
L’ondulació la defineix la funció h(θ) = h(Rcos(θ), Rsin(θ)) = (a + k) +
k sin(nθ), a, k ∈ R
+
, a > k, n ∈ N, 2k és l’alçada de l’ondulació i n el nombre
d’ondulacions. Doncs,
àrea(tanca ondulada) =
_

0
((a + k) + k sin(nθ)) Rdθ = 2π(a + k)R.
Sigui A ⊂ R
n
. Un camp vectorial sobre A és una funció
F : A ⊂ R
n
→R
n
x →F(x) = (F
1
(x), F
2
(x), , F
n
(x))
contínua. El nom de camp vectorial prové de que a cada punt x ∈ A se l’hi associa el vector
F(x).
Exemples físics molt coneguts de camps vectorials: camps de velocitats, gravitatoris, de força
elèctrica, magnètica, ... .
exemples de camps vectorials
(1) Camp de velocitats (a R
2
): velocitat d’una roda que gira sobre un eix. Quan
més a prop s’està de l’eix, més petita (en mòdul) és la velocitat.
eix
(2) Camps gravitatoris (a R
3
): es defineixen segons la llei de gravitació de Newton.
En el cas de dues partícules puntuals de masses m
1
i m
2
: la força d’atracció sobre
una partícula de massa m
1
situada en el punt (x, y, z) ∈ R
3
que fa una partícula de
massa m
2
situada a l’origen (0, 0, 0) és,

F(x, y, z) = −
Gm
1
m
2
x
2
+ y
2
+ z
2
u,
on u és el vector unitari amb direcció de l’origen al punt (x, y, z).
Notem que

F(x, y, z) sempre apunta a l’origen i és igual en mòdul en tots els punts
equidistants de l’origen (situats sobre una esfera).
16
2. Integrals de camps escalars i vectorials sobre corbes 17
1
0
1
1
0
1
1
0
1
Siguin γ : [a, b] →R
n
, γ ∈ C
1
([a, b]), i F un camp vectorial sobre γ ([a, b]) = γ

.
La integral del camp vectorial F sobre γ o integral de línia de F al llarg de γ, es
denota per
_
γ
F ds, i es defineix com,
_
γ
F ds :=
_
b
a
F (γ(t)) γ

(t) dt .
Aquesta definició s’estén de manera natural a una corba γ ∈ C
1
([a, b]) a trossos:
_
γ
F ds :=
k

i=1
_
t
i
t
i−1
F (γ(t)) γ

(t) dt ,
és a dir, es defineix com la suma de les integrals de línia de F sobre cadascun dels trossos de
corba definits per la partició d’[a, b] : a = t
0
< t
1
< < t
k
= b, on γ
|[t
i−1
,t
i
]
∈ C
1
([t
i−1
, t
i
])
per i = 1, ..., k.
interpretació física
Una de les mesures que hi ha darrera d’integrar un camp vectorial sobre una corba és el
treball que fa el camp vectorial (de força) per moure una partícula al llarg de la trajectòria
de la corba.
Més precisament, sigui γ : [0, L] → R
n
, γ ∈ C
1
([0, L]), de longitud L i parametritzada per
l’arc s, i F : γ ([0, L]) →R
n
un camp de forces. Considerem una partició de l’interval [0, L],
0 = s
0
< s
1
< < s
k
= L.
Segons aquesta partició, γ s’expressa com a juxtaposició de corbes γ
i
definides en [s
i−1
, s
i
],
per 1 ≤ i ≤ k. Anomenem Δ γ
i
= γ (s
i
) − γ (s
i−1
) al vector desplaçament des de γ (s
i
)
fins γ (s
i−1
). Una aproximació del treball realitzat per F al moure la partícula al llarg de γ
associada a la partició anterior és,
k

i=1
F (γ (s
i
)) Δ γ
i
,
17
18 Integrals de camps sobre corbes
o, fent l’aproximació Δ γ
i
= γ (s
i
) −γ (s
i−1
) ≈ γ

(s
i
) (s
i
−s
i−1
) ,
k

i=1
F (γ (s
i
)) γ

(s
i
) (s
i
−s
i−1
) .
Aquesta darrera expressió és la suma de Riemann de la funció (F ◦ γ) γ

en l’interval [0, L]
i, per tant, el límit respecte les particions de [0, L] quan max
i
(s
i
−s
i−1
) →0 és,
_
L
0
F (γ (s)) γ

(s) ds .
Observacions
(1) Tornem enrrera: en la interpretació física, la primera aproximació (associada a una
partició) del treball realitzat per un camp de forces F al moure una partícula al
llarg de γ és
k

i=1
F (γ (s
i
)) Δ γ
i
,
on Δ γ
i
= γ (s
i
) −γ (s
i−1
) és el vector desplaçament des de γ (s
i
) fins a γ (s
i−1
).
Així pot justificar-se (encara que la raó és l’escriptura en llenguatge de formes
diferencials) que la integral de línia de F al llarg de γ també es denoti per,
_
γ
F dγ o b´ e
_
γ
F dr
(2) De la definició d’integral d’un camp vectorial F al llarg d’una corba γ : [a, b] →R
n
,
_
γ
F ds :=
_
b
a
F (γ(t)) γ

(t) dt ,
es dedueix:
* Si en tot punt de γ, γ(t), el vector tangent γ

(t) és ortogonal al camp en aquest
punt, F(γ(t)), llavors
_
γ
F ds = 0 independentment del punt inicial γ(a) i del
punt final γ(b) de γ.
Segons la interpretació física de
_
γ
F ds com el treball que fa F per moure una
particula al llarg de la trajectòria de γ, la deducció anterior és òbvia: el treball que
fa F només depen de la component de F que actua en la direcció o en la direcció
contraria en que es mou la particula.
(3) La integral de línia d’un camp vectorial F al llarg d’una corba γ és la mateixa
amb canvis de paràmetres que conservin l’orientació, i canvia de signe si el canvi de
paràmetres inverteix l’orientació.
18
2. Integrals de camps escalars i vectorials sobre corbes 19
En efecte, si ϕ : [c, d] →[a, b] és un canvi de paràmetres que conserva l’orientació i
anomenem γ
1
= γ ◦ ϕ es té γ
1

(u) = γ

(ϕ(u))ϕ

(u) i, per tant,
_
b
a
F (γ(t)) γ

(t) dt =
_
d
c
F (γ(ϕ(u))) γ

(ϕ(u))ϕ

(u)) du
=
_
d
c
F (γ
1
(u)) γ
1

(u) du .
Amb la mateixa notació, si ϕ és un canvi de paràmetres que inverteix l’orientació,
tenim
_
b
a
F (γ(t)) γ

(t) dt =
_
c
d
F (γ(ϕ(u))) γ

(ϕ(u))ϕ

(u)) du
=−
_
d
c
F (γ
1
(u)) γ
1

(u) du .
♦♦
Les següents propietats són immediates a partir de la definició d’integral d’un camp vectorial
sobre una corba i l’observació (3).
Propietats de les integrals de línia
Sigui γ : [a, b] →R
n
, γ ∈ C
1
([a, b]) a trossos, i F, F
1
, F
2
camps vectorials sobre γ

.
Es compleix:
(1)
_
γ
(F
1
+ F
2
) ds =
_
γ
F
1
ds +
_
γ
F
2
ds
(2)
_
γ
λF ds = λ
_
γ
F ds, per a qualsevol λ ∈ R
(3)
_
γ
F ds =
_
α
F ds +
_
β
F ds, si γ = α ∨ β
(4)
_
−γ
F ds = −
_
γ
F ds
Exemples d’integrals de línia
(1) Considerem el camp de força gravitatòria definit per (correspon al reescalat G =
m = M = 1):

F(x, y, z) = −
1
(x
2
+ y
2
+ z
2
)
3
2
(x, y, z) .
A continuació veurem que el treball que fa aquest camp per moure una partícula
d’un punt (x
1
, y
1
, z
1
) a un altre punt (x
2
, y
2
, z
2
) és independent de la trajectòria que
uneix aquests dos punts, depenent només dels radis:
R
1
=
_
x
2
1
+ y
2
1
+ z
2
1
_1
2
, R
2
=
_
x
2
2
+ y
2
2
+ z
2
2
_1
2
.
En efecte, sigui γ : [a, b] → R
3
, γ(t) = (x(t), y(t), z(t)), γ ∈ C
1
([a, b]), amb punt
inicial γ(a) = (x
1
, y
1
, z
1
) i punt final γ(b) = (x
2
, y
2
, z
2
).
19
20 Integrals de camps sobre corbes
Es té γ

(t) = (x

(t), y

(t), z

(t)) i, per tant,
W :=
_
b
a
F (γ(t)) γ

(t) dt =
_
b
a

1
(x
2
+ y
2
+ z
2
)
3
2
(xx

+ yy

+ zz

) dt
=
_
b
a
d
dt
_
1
_
x
2
+ y
2
+ z
2
_
dt =
_
1
_
x
2
+ y
2
+ z
2
_
t=b
t=a
=
1
R
2

1
R
1
.
Notem que si el punt inicial està més lluny/a prop de l’origen que el punt final
(és a dir, R
1
> R
2
/R
1
< R
2
) llavors el treball realitzat pel camp gravitatori és
positiu/negatiu i, per tant, el camp afavoreix/s’oposa al moviment al llarg de la
trajectòria.
(2) Sigui

F(x, y) = (x, y) i γ : [a, b] → R
2
, γ(t) = (Rcos(t), Rsin(t)), un arc de
circumferència de radi R. Llavors
_
γ
F ds = 0 independentment dels punts a i b.
En efecte, segons l’observació (2), en un punt qualsevol γ(t), t ∈ [a, b], el vector tan-
gent γ

(t) = (−Rsin(t), Rcos(t)) és ortogonal al camp

F(γ(t)) = (Rcos(t), Rsin(t))
i, per tant,
_
γ
F ds = 0.
3. Gradient, rotacional i divergència d’un camp
En aquesta secció definirem i estudiarem algunes propietats dels camps gradient, rotacional
i divergència. Aquests i el teorema de Green i de la divergència en R
2
, que tractarem en la
propera secció, ens permetran fer una interpretació física adequada de tots ells, alhora que
relacionar-los i veure com ens permeten fer mesures de camps més fàcilment.
Sigui A ⊂ R
n
, A obert i connex.
Per f : A ⊂ R
n
→ R, f ∈ C
1
(A), es defineix el gradient de f, s’usa la notació grad(f ) o
bé ∇f, com el camp vectorial (continu) sobre A ⊂ R
n
,
∇f(x) :=
_
∂ f
∂ x
1
(x) , ,
∂ f
∂ x
n
(x)
_
, x ∈ A.
Un camp vectorial (continu)
F : A ⊂ R
n
→R
n
x →F(x) = (F
1
(x), , F
n
(x))
es diu que és un gradient o conservatiu o que es deriva d’un potencial de classe C
1
(A),
si existeix
f : A ⊂ R
n
→R ,
x →f(x)
f ∈ C
1
(A) i tal que per qualsevol x ∈ A,
F(x) = ∇f(x) :=
_
∂ f
∂ x
1
(x) , ,
∂ f
∂ x
n
(x)
_
⇔ F
i
(x) =
∂ f
∂ x
i
(x) , i = 1 ÷n.
20
3. Gradient, rotacional i divergència d’un camp 21
En aquest cas, el camp escalar f s’anomena potencial de F: F = ∇f.
Si A ⊂ R
n
és obert i connex, F : A ⊂ R
n
→R
n
és un camp conservatiu, F = ∇f, i γ
és una corba, γ ∈ C
1
([a, b]) i γ

⊂ A, llavors:
_
γ
F ds = f (γ(b)) −f (γ(a))
Si, a més, γ és tancada :
_
γ
F ds = 0
Prova. Es compleix,
_
γ
F ds =
_
γ
∇f ds :=
_
b
a
(∇f) (γ(t)) γ

(t) dt
=
_
b
a
(f ◦ γ)

(t) dt = f (γ(b)) −f (γ(a)) ,
on la penúltima/ultima igualtat es dedueix de la regla de la cadena/Barrow.
Si γ és una corba tancada, γ(a) = γ(b), i segons l’anterior:
_
γ
F ds = 0 .
♦♦
Sigui A ⊂ R
3
, A obert.
Per
F : A ⊂ R
3
→R
3
(x, y, z) →F(x, y, z) := (P(x, y, z), Q(x, y, z), R(x, y, z)) ,
F ∈ C
1
(A), es defineix el rotacional de F, amb notació rot F , com el camp vectorial
(continu) sobre A ⊂ R
3
:
rot F : A ⊂ R
3
→R
3
(x, y, z) →rot F(x, y, z) := (R
y
−Q
z
, P
z
−R
x
, Q
x
−P
y
) (x, y, z)
Si usem la notació (formal)
∇ =
_

∂ x
,

∂ y
,

∂ z
_
aleshores
rot F = ∇F =
¸
¸
¸
¸
¸
¸

i

j

k

∂ x

∂ y

∂ z
P Q R
¸
¸
¸
¸
¸
¸
,
entenent també el desenvolupament formal de l’expressió de la dreta.
21
22 Integrals de camps sobre corbes
* Generalització de rotacional a R
2
Sigui A ⊂ R
2
, A obert, i
F : A ⊂ R
2
→R
2
(x, y) →F(x, y) := (P(x, y), Q(x, y)) ,
F ∈ C
1
(A).
”Identifiquem” F amb el camp vectorial :
¯
F : A R ⊂ R
3
→R
3
(x, y, z) →
¯
F(x, y, z) := (P(x, y), Q(x, y), 0) .
Es compleix que A R ⊂ R
3
és obert i
¯
F ∈ C
1
(A R).
Segons la definició anterior:
rot
¯
F :=
¸
¸
¸
¸
¸
¸

i

j

k

∂ x

∂ y

∂ z
P Q 0
¸
¸
¸
¸
¸
¸
= (0, 0, Q
x
−P
y
) (x, y, 0) .
D’aquesta darrera igualtat surt la definició de rotacional de F, amb la notació rot
F: el camp escalar (continu) sobre A ⊂ R
2
,
rot F : A ⊂ R
2
→R
(x, y) →rot F(x, y) := (Q
x
−P
y
) (x, y) .
Si un camp vectorial F compleix rot F = 0, F s’anomena irrotacional.
Sigui A ⊂ R
n
, A obert.
Per
F : A ⊂ R
n
→R
n
x →F(x) = (F
1
(x), , F
n
(x)) ,
F ∈ C
1
(A), es defineix la divergència de F, amb notació div F , com el camp escalar
(continu) sobre A ⊂ R
n
:
div F : A ⊂ R
n
→R
x = (x
1
, , x
n
) →div F :=
n

i=1
∂ F
i
∂ x
i
(x) .
Si usem la notació (formal)
∇ =
_

∂ x
1
,

∂ x
2
, ,

∂ x
n
_
aleshores
div F = ∇ F ,
entenent el producte escalar formal de l’expressió de la dreta.
Si un camp vectorial F compleix div F = 0, F s’anomena de divergència nul·la. En
el cas particular d’un camp de velocitats d’un fluid, si és de divergència nulla, s’anomena
incompressible i un camp elèctric o magnètic de divergència nulla s’anomena solenoïdal.
22
3. Gradient, rotacional i divergència d’un camp 23
Si A ⊂ R
3
, A obert, i F, f ∈ C
2
(A) aleshores:
( i) rot (∇f) = (0, 0, 0)
(ii) div (rot F) = 0
Prova
( i) Es compleix:
rot (∇f) := rot (f
x
, f
y
, f
z
) = (f
zy
−f
yz
, f
xz
−f
zx
, f
xy
−f
yx
) =

0 ,
ja que f ∈ C
2
(A) i, segons el lema de Schwarz, no importa l’ordre de derivació en
les derivades parcials segones de f.
(ii) Usant la notació F = (P, Q, R), es té per definició
rot F := (R
y
−Q
z
, P
z
−R
x
, Q
x
−P
y
) ,
div (rot F) =

∂ x
(R
y
−Q
z
) +

∂ y
(P
z
−R
x
) +

∂ z
(Q
x
−P
y
)
=R
yx
−Q
zx
+ P
zy
−R
xy
+ Q
xz
−P
yz
= 0 ,
ja que F ∈ C
2
(A) i en les derivades parcials segones de F no importa l’ordre de
derivació.
♦♦
Per ambdós items de l’anterior proposició es compleix, sota condicions ad hoc pel conjunt
A ∈ R
3
, el recíproc. Les següents observacions en són els enunciats amb precisió.
Observacions
(1) Equivalència entre camps conservatius i irrotacionals: dominis es-
trellats
De la definició de gradient o de (i) de la proposició anterior pel cas n=3 es dedueix
la següent propietat.
Propietat. Sigui A ⊂ R
n
, A obert i connex.
Si F = ∇f, f ∈ C
2
(A), pel lema de Schwarz,
∂F
i
∂x
j
(x) =
∂F
j
∂x
i
(x) , 1 ≤ i < j ≤ n, x ∈ A.
En general el recíproc no és cert.
Veiem un exemple d’un camp vectorial
F : A ⊂ R
2
→R
2
,
(x, y) →F(x, y) = (F
1
(x, y), F
2
(x, y))
A obert i connex, tal que
∂F
1
∂y
(x, y) =
∂F
2
∂x
(x, y) , (x, y) ∈ A,
23
24 Integrals de camps sobre corbes
però
F ,= ∇f
qualsevol que sigui f ∈ C
0
(A).
Considerem A = R
2
¸ ¦(0, 0)¦ i
F : A ⊂ R
2
→R
2
(x, y) →F(x, y) :=
_
−y
x
2
+ y
2
,
x
x
2
+ y
2
_
Es compleix: F ∈ C

(A) i
∂F
1
∂y
(x, y) =
y
2
−x
2
(x
2
+ y
2
)
2
=
∂F
2
∂x
(x, y) , (x, y) ∈ A.
També: donat (x, y) ∈ A amb x ,= 0, hi ha un entorn del punt (x, y) on F = ∇f
amb
f(x, y) = arctan
_
y
x
_
.
És més: en el semiplà ¦(x, y) ∈ R
2
: x > 0¦, f és un potencial de F.
Problema: f(x, y) no es pot estendre amb continuïtat a tot l’obert A = R
2
¸¦(0, 0)¦
ja que, per exemple, si volem definir f(x, y) amb continuïtat sobre la circumferència
unitat (⊂ A) i, també per exemple, comencem en el punt (1, 0) amb f(1, 0) = 0,
quan després de donar una volta tornem a (1, 0) tenim f(1, 0) = 2π !
Perquè el reciproc de la propietat anterior es compleixi s’han d’imposar més hipòtesis
sobre el conjunt A. Aquest resultat es coneix com el Lema de Poincaré.
Un conjunt A ⊂ R
n
és estrellat respecte d’un punt a ∈ A si per cada x ∈ A el
segment d’extrems a i x està contingut en A, és a dir,
ta + (1 −t)x ∈ A , t ∈ [0, 1] .
Un conjunt A ⊂ R
n
es diu que és estrellat si ho és respecte d’algun punt. Exem-
ples de conjunts estrellats: boles.
Lema de Poincaré
Sigui A ⊂ R
n
, A obert i estrellat, i
F : A ⊂ R
n
→R
n
x →F(x) = (F
1
(x) , , F
n
(x)) ,
F ∈ C
1
(A). Es compleix:
F = ∇f , f ∈ C
2
(A) ⇔
∂F
i
∂x
j
(x) =
∂F
j
∂x
i
(x) , 1 ≤ i < j ≤ n, x ∈ A.
En el cas de n = 2 o bé n = 3: F és conservatiu ⇐⇒ F és irrotacional
Nota
El Lema de Poincaré és un resultat d’existència: si F és irrotacional llavors F
és conservatiu, és a dir, existeix f tal que F = ∇f. A la pràctica, una vegada
24
3. Gradient, rotacional i divergència d’un camp 25
comprovades les hipòtesis de A obert estrellat i F ∈ C
1
(A) irrotacional, com es
calcula el potencial f?
Farem un exemple a R
2
amb A un interval, però en general es tracta d’un problema
d’equacions diferencials.
exemple a R
2
: Considerem el camp F(x, y) = (2xy, x
2
−y) que és irrotacional ja
que

∂x
_
x
2
−y
_
= 2x =

∂y
(2xy) .
Segons el Lema de Poincaré , F és conservatiu i existeix f tal que ∇f = F, és a dir,
f
x
(x, y) =2xy
f
y
(x, y) =x
2
−y
Com A és un interval, fixat y ∈ π
2
(A), ¦x ∈ R : (x, y) ∈ A¦ és independent de ”y” i
integrant respecte ”x” la primera equació del sistema anterior s’obté:
f(x, y) =
_
f
x
(x, y) dx =
_
2xy dx = x
2
y + C ,
on C = C(y).
Segons la segona equació d’aquest sistema,
f
y
(x, y) = x
2
−y = x
2
+ C

(y)
i, per tant,
C

(y) = −y ⇒ C(y) =
_
C

(y) dy = −
1
2
y
2
+ K .
Tot junt
f(x, y) = x
2
y −
1
2
y
2
+ K
i ja tenim el potencial (de fet tota una família de potencials: un per cada constant
K ∈ R) que buscàvem.
(2) Equivalència entre camps de divergència nulla i ”camps rotacionals"
L’item (ii) de la proposició anterior ens assegura que si A ⊂ R
3
és obert i F és un
camp vectorial sobre A amb F ∈ C
2
(A) aleshores
div ( rot F ) = 0 .
Pel cas A = R
3
el recíproc també és cert.
Proposició. Sigui G : R
3
→R
3
un camp vectorial, G ∈ C
1
(R
3
).
Es compleix
div (G) = 0 ⇔ ∃ F ∈ C
2
_
R
3
_
i G = rot F
Com ja hem comentat al començament d’aquesta secció, la interpretació física de la divergèn-
cia (per exemple, en termes de ”fluids compressibles, incompressibles o expansius”) la farem
al final d’aquest i del proper capítol.
25
26 Integrals de camps sobre corbes
4. Teoremes de Green i de la divergència en R
2
El teorema de Green relaciona la integral de línia d’un camp vectorial al llarg de la vora
(corba) d’un domini D ⊂ R
2
amb la integral d’un camp escalar sobre el domini D.
Començarem enunciant i provant el Teorema de Green quan el domini D és un interval
(rectangle a R
2
); després solament enunciarem aquest teorema per dominis més generals
(”regulars”).
Acabarem definint flux d’un camp vectorial i enunciant (la demostració és immediata després
del Teorema de Green) el Teorema de la divergència en R
2
.
(1) Fórmula de Green per a intervals de R
2
Sigui I = (a, b) (c, d) ⊂ R
2
un interval d’R
2
.
La vora o frontera de I, s’escriu ∂I, són els quatre intervals degenerats:
a
b
x
c
d
y
I
γ
4
γ
1
γ
2
γ
3
¦ (x, c) : x ∈ [a, b] ¦ = [a, b] ¦c¦
¦ (b, y) : y ∈ [c, d] ¦ = ¦b¦ [c, d]
¦ (x, d) : x ∈ [a, b] ¦ = [a, b] ¦d¦
¦ (a, y) : y ∈ [c, d] ¦ = ¦a¦ [c, d]
és a dir,
∂I := [a, b] ¦c¦ ∪ [a, b] ¦d¦ ∪ ¦a¦ [c, d] ∪ ¦b¦ [c, d] .
La vora de I orientada positivament (anti-horaria o bé ”si passegem per sobre
de ∂I, I queda a la nostra esquerra”), es denota per ∂
+
I, és la corba (tancada,
simple i C
1
a trossos):

+
I := γ
1
∨ γ
2
∨ γ
3
∨ γ
4
,
on
γ
1
(x) =(x, c) , x ∈ [a, b]
γ
2
(y) =(b, y) , y ∈ [c, d]
γ
3
(x) =(a + b −x, d) , x ∈ [a, b]
γ
4
(y) =(a, c + d −y) , y ∈ [c, d]
Amb aquesta notació tenim el següent teorema.
26
4. Teoremes de Green i de la divergència en R
2
27
Teorema de Green (fórmula de Green per a intervals d’R
2
)
Sigui I = (a, b) (c, d) un interval d’R
2
i A ⊂ R
2
, A obert i A ⊃
¯
I = [a, b] [c, d].
Si
F : A ⊂ R
2
→R
2
(x, y) →F(x, y) = (P(x, y), Q(x, y))
és un camp vectorial de classe C
1
(A) aleshores
_

+
I
F ds =
_
I
rot F :=
_
I
Q
x
−P
y
Prova. Escrivim F = (P, Q) com F = G + H, on G = (P, 0) i H = (0, Q). Segons
la propietat (1) de les integrals de línia,
_

+
I
F ds =
_

+
I
G ds +
_

+
I
H ds .
D’altra banda, i usant el teorema de Fubini, la regla de Barrow i que γ
1

(x) = (1, 0),
γ
2

(y) = (0, 1), γ
3

(x) = (−1, 0) i γ
4

(y) = (0, −1),
_
I
rot F d(x, y) :=
_
I
(Q
x
−P
y
) d(x, y)
=
_
d
c
__
b
a
Q
x
(x, y) dx
_
dy −
_
b
a
__
d
c
P
y
(x, y) dy
_
dx
=
_
d
c
(Q(b, y) −Q(a, y)) dy −
_
b
a
(P(x, d) −P(x, c)) dx
=
_
d
c
Q(b, y) dy −
_
d
c
Q(a, y) dy −
_
b
a
P(x, d) dx +
_
b
a
P(x, c) dx
=
_
d
c
H (γ
2
(y)) γ
2

(y) dy +
_
d
c
H (γ
4
(y)) γ
4

(y) dy+
+
_
b
a
G(γ
3
(x)) γ
3

(x) dx +
_
b
a
G(γ
1
(x)) γ
1

(x) dx
=
_

+
I
H ds +
_

+
I
G ds
=
_

+
I
F ds
♦♦
27
28 Integrals de camps sobre corbes
Exemple. Sigui I = [0, 2] [0, 4] ⊂ R
2
el rectangle de vèrtexs (0, 0), (2, 0), (2, 4) i
(0, 4), F(x, y) = (2xy, 3x
2
) i G(x, y) = (y, x). Pel teorema de Green:
_

+
I
F ds =
_
I
rot F =
_
I
4xdxdy = 4
_
2
0
xdx
_
4
0
dy = 32 ,
_

+
I
G ds =
_
I
rot G =
_
I
(1 −1) dxdy = 0 .
(2) Fórmula de Green per a dominis regulars d’R
2
Sigui D ⊂ R
2
obert, connex i acotat.
Es diu que D és un domini elemental en R
2
si existeix f : [r
0
, r
1
] ⊂ R → R,
f ∈ C
1
([r
0
, r
1
]) a trossos, tal que D es pot escriure, com a mínim, d’una de les
quatre maneres següents.
a
b
x
c
y
DOMINI ELEMENTAL TIPUS 1
f(x)
D = {(x, y) : r0 = a < x < b = r1 , c < y < f(x)},
on c ∈ . En particular, c < f(x) per a tot x ∈ [a, b].
a
b x
d
y
DOMINI ELEMENTAL TIPUS 2
f(x)
a
c
x
d
y
DOMINI ELEMENTAL TIPUS 3
f(y)
D = {(x, y) : r0 = c < y < d = r1 , a < x < f(y)}
on a ∈ . En particular, a < f(y) per a tot y ∈ [c, d].
b
c
x
d
y
DOMINI ELEMENTAL TIPUS 4
f(y)
D = {(x, y) : r0 = c < y < d = r1 , f(y) < x < b},
on b ∈ . En particular, f(y) < b per a tot y ∈ [c, d].
D = {(x, y) : r0 = a < x < b = r1 , f(x) < y < d},
on d ∈ . En particular, d > f(x) per a tot x ∈ [a, b].
Observeu que la frontera topològica o vora d’un domini elemental D, que escriurem
∂D, és la unió de 4 conjunts: 3 segments rectilinis i 1 gràfica. Per exemple, si D és
un domini elemental del tipus 1 aleshores ∂D és la unió de:
* el segment rectilini d’extrems (a, c) i (b, c): ¦(x, c) : x ∈ [a, b]¦
* el segment rectilini d’extrems (b, c) i (b, f(b)): ¦(b, y) : y ∈ [c, f(b)]¦
* la gràfica de f: ¦(x, f(x)) : x ∈ [a, b]¦
* el segment rectilini d’extrems (a, c) i (a, f(a)): ¦(a, y) : y ∈ [c, f(a)]¦
28
4. Teoremes de Green i de la divergència en R
2
29
Com en el cas d’un interval, la vora de D orientada positivament (anti-horaria
o bé ”si passegem per sobre de ∂D, D queda a la nostra esquerra”), es denota per

+
D i és la corba (tancada, simple i C
1
a trossos):

+
D := γ
1
∨ γ
2
∨ γ
3
∨ γ
4
,
on les corbes γ
i
, i = 1 ÷ 4, depenen del tipus de domini elemental ja que cada
γ
i
és un dels 4 conjunts de ∂D orientat convenientment. Per exemple, si D és un
domini elemental del tipus 2 aleshores γ
1
, γ
3
: [a, b] → R, γ
2
: [f(b), d] → R i
γ
4
: [f(a), d] →R venen definides per:
γ
1
(x) =(x, f(x)) , x ∈ [a, b]
γ
2
(y) =(b, y) , y ∈ [f(b), d]
γ
3
(x) =(a + b −x, d) , x ∈ [a, b]
γ
4
(y) =(a, f(a) + d −y) , y ∈ [f(a), d]
Diem que D ⊂ R
2
, D obert, connex i acotat, és un domini regular de vora
orientada ∂
+
D = γ
1
∪ γ
2
∪ ∪ γ
N
si es compleix:
* La frontera de D, ∂D, és la unió de les imatges disjuntes de les corbes tancades,
simples i de classe C
1
a trossos γ
1
, γ
2
, ... , γ
N
.
* Per cada punt de la frontera, p ∈ ∂D, hi ha un entorn obert U
p
÷ p tal que
D
p
:= D ∩ U
p
és un domini elemental; a més, la corba de ∂
+
D
p
corresponent
a la gràfica d’una funció (reveure la definició de domini elemental) coincideix
amb un arc d’alguna corba γ
1
, γ
2
, ... , γ
N
reparametritzat amb un canvi de
paràmetres que conserva l’orientació.
Veure la següent figura.
D
∂+D
Up
Dp
Exemples de dominis regulars:
* Dominis elementals
* Regions acotades determinades per gràfiques de funcions de classe C
1
a trossos.
En particular, discs oberts, regions ellíptiques, triangulars, quadrades, rectan-
gulars, pentagonals, hexagonals, ... , regions poligonals no regulars, ...
* Si D és un domini regular i d un disc tancat contingut en D llavors D¸d també
és un domini regular. En particular, corones,...
29
30 Integrals de camps sobre corbes
Amb aquesta notació tenim el següent teorema.
Teorema de Green (fórmula de Green per a dominis regulars d’R
2
).
Sigui D ⊂ R
2
un domini regular d’R
2
i A ⊂ R
2
, A obert i
¯
D = D ∪ ∂D ⊂ A.
Si
F : A ⊂ R
2
→R
2
(x, y) →F(x, y) = (P(x, y), Q(x, y))
és un camp vectorial de classe C
1
(A) aleshores
_

+
D
F ds =
_
D
rot F :=
_
D
Q
x
−P
y
La demostració de la fórmula de Green per a dominis regulars d’R
2
la podeu trobar
a la bibliografia.
En aquests tipus de demostracions generalment es comença pel cas en que D és
un interval (ho hem fet en l’apartat (1)), després quan D és un domini elemental i
finalment per D domini regular.
En la demostració per D domini elemental es comença suposant que la funció f,
que intervé en la part de ∂D corresponent a la gràfica d’una funció, és de classe
C
1
. El cas en que f : [a, b] → R és de classe C
1
a trossos, es redueix a l’anterior
usant el que s’anomena ”principi de cancellació”: es divideix el domini elemental
D de manera que, en cada tros de la divisió, el tros de gràfica de f correspongui a
una funció C
1
. Veure la figura de sota on les corbes de la intersecció tenen sentits
oposats i, per tant, les integrals de les interseccions s’anullen (propietat (4) de les
integrals de línia).
f
D
f ∈ C
1
(∂D) a trossos
D1 D2
D3
f
1
∈ C
1
(∂(D
1
)), f
2
∈ C
1
(∂(D
2
)), f
3
∈ C
1
(∂(D
3
))
f
1
f
2
f
3
Exemples
1. Sigui F(x, y) = (x, xy) i ∂
+
D la vora del disc unitat D = ¦(x, y) ∈ R
2
: x
2
+ y
2
≤ 1¦
orientada positivament.
Usant el Teorema de Green per a dominis elementals (és la versió més estàn-
dard), anem a fer el càlcul de
_

+
D
F ds .
30
4. Teoremes de Green i de la divergència en R
2
31
El primer problema que es presenta és que D no és un domini elemental segons
els 4 tipus que hem definit, però considerarem la següent divisió:
D
∂+ D
D1
D2
∂+D1
∂+D2
D1 domini elemental tipus 1
D2 domini elemental tipus 2
Pel teorema de Green,
_
D
rot F =
_
D
1
rot F +
_
D
2
rot F =
_

+
D
1
F ds +
_

+
D
2
F ds =
_

+
D
F ds ,
on per l’ultima igualtat hem usat que les integrals de línia en les vores interiors
es cancellen. Així,
_

+
D
Fds =
_
D
rot F =
_
D
yd(x, y) =
_
1
0
_

0
r
2
sin θdθdr =
_
1
0
r
2
dr
_

0
sin θdθ = 0.
2. Si D és un domini regular i ∂
+
D és la vora de D amb l’orientació positiva
aleshores:
àrea(D) =
1
2
_

+
D
F ds , on F = (−y, x)
ja que
1
2
rot F = 1 .
2.1. Càlcul de l’àrea de la regió acotada per l’ellipse C:
x
2
a
2
+
y
2
b
2
= 1.
La regió acotada per l’ellipse C és un domini regular i segons la fórmula
anterior,
àrea =
1
2
_
C
(−y, x) ds =
1
2
_

0
_
ab sin
2
θ + ab cos
2
θ
_
dθ = πab ,
on hem parametritzat C com C(θ) = (a cos θ, b sin θ), 0 ≤ θ ≤ 2π , i per
tant, C

(θ) = (−a sin θ, b cos θ).
3. Teorema de la divergència en R
2
Sigui D ⊂ R
2
un domini regular i anomenem γ
i
: [a
i
, b
i
] →R
2
, γ
i
(t) = (x
i
(t), y
i
(t)),
i = 1 , . . . , N, les corbes components de ∂
+
D.
Es defineix el camp normal exterior a ∂
+
D, n, com:
n(γ
i
(t)) :=
1

i

(t)|
(y
i

(t) , −x
i

(t))
31
32 Integrals de camps sobre corbes
Notem que n és un camp vectorial unitari definit en ∂D excepte en un nombre
finit de punts (els punts γ
i
(t) de ∂D en els quals no està definit el vector tangent
γ

i
(t) = (x
i

(t) , y
i

(t))). A més, com el propi nom indica, en els punts on n està
definit, n(γ
i
(t)) γ
i

(t) = 0, és a dir, en cada punt γ
i
(t), n(γ
i
(t)) és perpendicular
o normal al vector tangent a la corba γ
i
en aquest punt.
Donat F un camp vectorial en ∂D, el flux de F a través de ∂
+
D, es denota per
_

+
D
(F n) ds, i es defineix com:
_

+
D
(F n) ds :=
N

i=1
_
γ
i
(F n) ds
El teorema de Green reformulat en termes de flux s’anomena teorema de la divergèn-
cia en R
2
i és l’enunciat a continuació.
Teorema de la divergència en R
2
Sigui D ⊂ R
2
un domini regular d’R
2
i A ⊂ R
2
, A obert i
¯
D = D ∪ ∂D ⊂ A.
Si F és un camp vectorial de classe C
1
(A) aleshores:
_

+
D
(F n) ds =
_
D
div F .
En paraules: el flux d’un camp F a través de ∂
+
D és igual a la integral de la
divergència d’F sobre D.
Prova. Si F = (P, Q) és un camp C
1
(A) en un obert A ⊃
¯
D llavors G = (−Q, P)
també és un camp C
1
(A) en A ⊃
¯
D i rot G := P
x
+ Q
y
:= div F.
Segons aquesta darrera igualtat i el teorema de Green,
_
D
div F =
_
D
rot G =
_

+
D
G ds .
Usant la notació definida al començament d’aquesta secció,
_

+
D
G ds =
N

i=1
_
γ
i
G ds ,
i, d’altra banda, per i ∈ ¦1 , . . . , N¦,
G(γ
i
(t)) γ
i

(t) := P (γ
i
(t)) y
i

(t) −Q(γ
i
(t)) x
i

(t) = F (γ
i
(t)) n(γ
i
(t)) |γ
i

(t)| .
Per tant,
N

i=1
_
γ
i
G ds =
N

i=1
_
γ
i
(F n) ds =
_

+
D
(F n) ds .
♦♦
_ _ _ _ _ _ _ _
32