You are on page 1of 27

DISSET CONGRS

Valncia, 2004

DE

METGES I BILEGS

DE

LLENGUA CATALANA

Fundaci Alsina i Bofill (ed.)

Llibre de Ponncies, pp. 207233

Evoluci biolgica versus evoluci cultural: Ecologia i comportament dels primers homnids
Jordi Serrallonga
Seminari dEstudis i Recerques Prehistriques, Univ. de Barcelona, Barcelona
Correspondncia: jserrallonga@ub.edu. Tel. 93-4034476

ls actuals estudis sobre levoluci biolgica i cultural dels primers homnids africans, i sobretot els relacionats amb la gnesi i el desenvolupament del gnere hum, en moltes ocasions shan centrat gaireb de forma exclusiva en les sempre hipottiques capacitats cognitives daquests primats bpedes. Aix ha relegat en un segon pla determinats condicionaments ecolgics que, segons la nostra opini, foren els autntics responsables de laparici de certes conductes culturals o estratgies adaptatives que avui segueixen sent motiu dacalorada discussi entre aquells arquelegs, paleoantroplegs i primatlegs amants del gnere Homo i els que en menor nombre pretenem atribuir cert protagonisme al paper dels homnids prehumans. Aix, grcies a les dades provinents del registre fssil (arqueologia, paleoecologia, paleontologia) i contemporani (etoecologia de primats humans i no humans) passat versus present, en aquest article revisarem alguns dels falsos mites que, al nostre entendre, segueixen encara avui vigents en el si de larqueologia i la paleoantropologia. Un discurs que, sense restar mrits a les indiscutibles fites cognitives del gnere hum,

Adaptaci de larticle Serrallonga J (2004) Ecologa, comportamiento y la paleo-etoecologa: una revisin crtica sobre la evolucin biolgica y cultural de los primeros homnidos africanos. Estudios de Psicologa 25(2): 129-147

208

17 CMBLC

ens conduir entre altres coses a reivindicar lexistncia de ments intelligents molt abans de laparici daquesta entelquia anomenada Homo faber.

Bpedes forestals: una vida entre el sl i els arbres


Fins fa molt poc (encara hi ha manuals que hi insisteixen) els paleoantroplegs vinculaven lorigen dels primers homnids bpedes a les sabanes de lest dfrica. Avui sabem que no s aix. El bipedisme, i per extensi els homnids (en el sentit ms tradicional del terme), van nixer a les regions forestals que, desprs duna progressiva fase daridesa que afect la zona oriental africana des del mioc, limitaven amb els nous espais oberts. Aix canvia la nostra manera de concebre i analitzar el comportament dels homnids fssils del mioplioc, els quals combinaren el bipedisme en el sl amb la capacitat denfilar-se als arbres. Per, tot i admesa lexistncia de bpedes al bosc, sn molts els especialistes que continuen preguntant-se el perqu de la gnesi daquest nou model de locomoci en un nnxol ecolgic forestal o de mosaic. La sabana suposa el model ideal per a explicar tal adaptaci anatmica: veure, per sobre de les altes herbes, transportar aliments i eines grcies a lalliberament de les extremitats anteriors abans ocupades en la quadrupedestaci o knuckle walking (caminar sobre els artells com observem en bonobos o ximpanzs pigmeus, ximpanzs i gorilles), reduda exposici corporal a la radiaci solar, menor dispendi energtic, etc. El bosc, en canvi, pot semblar un model poc til per a la bipedestaci ja que els pngids forestals de lfrica central i occidental sn quadrpeds exitosos. B, el fet s que sense adonar-nos-en caiem constantment en la trampa del lamarckisme (amb tots els respectes vers el cavaller de Lamarck, JeanBaptiste Monet, i la seva Philosophie zoologique). Continuem justificant laparici del bipedisme per afrontar les necessitats i reptes que suposava el fet dendinsar-nos en els perillosos espais oberts, tot i que ens oblidem que aix significa estar relacionant les necessitats duna espcie amb laparici de respostes a nivell biolgic, i tots sabem que aix no s ax. Igual que les girafes no van poder decidir res sobre el fet de tenir un coll cada vegada ms llarg, sin que foren les mutacions successives seleccionades positivament per la naturalesa (vegeu Charles Robert Darwin i la seva obra Origin of Species), els homnids per molt que sintenti separar-los de la resta despcies vives que han evolucionat en el planeta mai no es posaren de

REUNIONS INTERCONGRESSUALS: CONFERNCIES

209

peu a les sabanes per art dencanteri. El bipedisme tamb s degut a una srie de mutacions, de canvis anatmics, que foren seleccionats positivament. I aix, ho repetim una vegada ms, va esdevenir en els boscos adjacents a les zones obertes del mioplioc est-afric. Llavors, hem de creure que en les rees forestals el bipedisme fou un luxe? Un tipus de locomoci que, de no ser per la desaparici dels boscos i lxit de la bipedestaci a les sabanes, hagus acabat desapareixent? Recorrem per un moment al registre etoprimatolgic. En els boscos de lfrica Central i Occidental observem que els actuals bonobos (Pan paniscus) i ximpanzs (Pan troglodytes) adopten la postura i la locomoci bpedes amb una freqncia que sorprendria ms dun paleoantropleg obstinat a pensar des de la comoditat dun laboratori o clid despatx que tals pngids no sn capaos de caminar sobre dues extremitats amb extraordinria facilitat. Aquest bipedisme postural o posicional, com se lha qualificat en ocasions per a diferenciar-lo del bipedisme anatmic, no fa ms que meravellar-nos donat que, si b s innegable que lanatomia de bonobos i ximpanzs s grosso modo similar a la dun quadrpede (pelvis allargada i estreta, posici endarrerida del foramen magnum, coll del fmur quasi inexistent, columna vertebral sense curvatures, etc.), realment el seu bipedisme arriba a aconseguir altes cotes deficincia. En no comptar amb els msculs abductors dels humans, especialitzats en mantenir la pelvis en posici horitzontal mentre una de les nostres cames no recolza en el sl (i aix no perdre lequilibri i caure a terra), els ximpanzs realitzen un sobreesfor muscular per a mantenir aquest equilibri durant la marxa; i, efectivament, aconsegueixen desenvolupar unes passes fins i tot llargues i en carrera que disten molt dels petits passets que sn capaos dexercitar altres mamfers quan saixequen sobre les seves extremitats posteriors (rsids, cnids, etc). Aquests aspectes sestan estudiant en el Projecte Pan erectus que portem a terme en el Parc Zoolgic de Barcelona amb una colnia de ximpanzs (Pan troglodytes troglodytes) captius [16]. Pel que fa als objetius de les esmentades investigacions, hem de remarcar que no noms ens interessen els aspectes biomecnics de la bipedestaci, sin ms aviat tot all que fa referncia a la funcionalitat daquest tipus de locomoci per als ximpanzs. Per exemple, els resultats preliminars de moltes hores dobservaci ens condueixen a determinar que els ximpanzs adopten la postura bpeda per a transportar objectes (eines i aliments) sempre que tenen ocupades ambdues mans. No era aquest un dels avantatges que molts utilitzaven per a explicar el naixament del bipedisme en el si de la sabana? Altres funcions del bipedisme

210

17 CMBLC

ocasional dels ximpanzs captius estudiats serien tamb importants en un context natural despai obert: la vigilncia, latac i la defensa. Sn conclusions que sajusten perfectament a les dades observades en el registre etoecolgic de ximpanzs i, sobretot, bonobos en el seu hbitat natural. On volem arribar amb tot el que hem exposat? Doncs que el bipedisme a linterior del bosc, al contrari del que alguns puguin pensar, tamb s adaptatiu, per res fou un luxe. Aquells prehumans que habitaren els espais forestals tenien les seves mans lliures per a utilitzar, fabricar i transportar eines o aliments (uns desplaaments menys costosos en termes biomecnics), recollectaven fruits darbustos baixos, i podien defensar-se i atacar altres individus de la mateixa o daltres espcies amb major seguritat i efectivitat (noms per citar alguns exemples). Aix quan eren a nivell del terra, una altra cosa era quan es bellugaven per les altures grcies a les seves altres adaptacions anatmiques ms prpies dun primat arborcola. Un arboricolisme que, a ms de servir per la consecuci daliments, va tenir el seu paper fonamental en un captol de la vida quotidiana dels nostres ancestres que, paradoxalment, podria semblar poc gloris per aquells Homo sapiens que ms lexerciten: la conducta de descans.

Dormint a les altures: la conducta nidificadora


Quan noms era un inquiet estudiant vaig preguntar a Donald Johanson, el codescobridor de la famosa Australopithecus afarensis, Lucy, quina era la seva opini en relaci a un aspecte que em preocupava enormement: com dormien els australopitecs: al sl o als arbres? Cal recordar que llavors, als inicis de la dcada de 1990, Johanson era contrari a tots aquells cientfics i cientfiques (per exemple, Brigitte Senut i Christine Tardieu, les discpules del seu collega i tamb padr de Lucy: Yves Coppens) que afirmaven que la clebre australopiteca, a ms de bpeda en el sl, era capa de pujar pels arbres amb brillant facilitat. Per aix no estranyar a ning si diem que la resposta de Johanson fou molt clara: Lucy i els seus seus dormien en campaments al ras. Una resposta que, com ell sap, no em va convncer en absolut perqu jo tenia la mirada fixada en altres primats amb caracterstiques anatmiques i etoecolgiques que saproximen a les dels primers homnids. Per Johanson no era ni s lnic a pensar que els primers ancestres de la humanitat no podien ser mers arborcoles mixtos sin ms aviat uns elegants bpedes exclusius, i encara amb major ra en el cas de Lucy, que era considerada per lequip de lInstitute of Human

REUNIONS INTERCONGRESSUALS: CONFERNCIES

211

Origins com lancestre directe del gnere Homo (una opini avui relegada a loblit en benefici de lAustralopithecus africanus per a alguns Phillip V. Tobias i els que el seguim i del Kenyanthropus platyops per a daltres Meave Leakey sense anar ms lluny). I s que si ja cost admetre, en el seu moment, que els orgens del gnere hum eren primats fssils amb un aspecte mig hum, mig simiesc (suor i llgrimes brollaren de Raymond Dart fins que el seu Australopithecus africanus simpos al fraudulent Eoanthropus dawsonii o Home de Piltdown), les reticncies a admetre una vida en als arbres encara sn palpables. Desconeixem el perqu, per segueix existint una por atro a vincular el nostre passat als arbres: un origen potser no massa digne? No ho veurien aix la majoria despcies de primats, la vida de les quals es desenvolupa en els diferents estrats arboris forestals. Fins i tot els maasai de la regi de Peninj, ramaders nmades orgullosos de la seva estirp, i que mai no han assistit a una clase de primatologia o evoluci humana, no dubten a narrar el segent mentre xarrem front al foc del nostre campament en el llac Natron: En els temps remots, els homes no tenien cabanes, sino que vivien, com ho fan avui dia els micos, sota la seguretat i protecci que ofereixen els arbres quan es fa de nit [13]. Sigui com sigui, si dalguna cosa estem quasi segurs s que els primers bpedes miopliocnics no organitzaren els seus dormitoris nocturns al ras sin que nidificaren als arbres; un aspecte etoecolgic que hem desenvolupat amb un major detall en estudis ja publicats [10,15]. Els nostres cosins vius ms propers, els bonobos i ximpanzs, fabriquen els seus llits a les branques dels arbres per a passar-hi la nit. Si tenim en compte tota una srie de variables ecolgiques, fisiolgiques, anatmiques i culturals una aproximaci interdisciplinar podem arribar a la conclusi que els primers homnids fssils tamb es van veure obligats a nidificar en els arbres fins que, molt ms tard, no introduren les novetats pertinents que els permitirien acampar en terreny obert. En primer lloc, els avantatges de nidificar en els arbres eren molts. La pressi trfica en els reductes forestals de lfrica oriental, com avui succeeix en els boscos de lfrica central i occidental, era molt menor que en els espais oberts. A la sabana, la concentraci de grans ramats dherbvors gregaris es tradua en una elevada presncia despcies depredadores. Durant la nit, els homnids, poc dotats per a la carrera i amb una visi crepuscular i nocturna deficient, al contrari dels caadors dhbits nocturns (vegeu el cas dels grans felins), haurien estat presa fcil en campaments al ras. s cert que alguns primats shan adaptatat a la vida a la sabana; el millor exemple sn

212

17 CMBLC

els representants del gnere Papio, per aquests estan dotats duna millor capacitat per a la carrera, presenten unes defenses naturals majors (grans ullals) i la fisiologia del seu son s molt diferent a la dels grans primats. Gorilles, ximpanzs i bonobos presenten fases de son REM molt profundes, com en els humans, que els obliguen a dormir en plataformes horitzontals per causa de latonia muscular que afecta els seus msculs locomotors. Els babuins, en canvi, poden dormir asseguts i amb un son ms lleuger que els adverteix de la proximitat dels perills. s fcil deduir que els homnids fssils, amb un son REM profund, haurien preferit dormir en nius de branques i fulles entrellaades, ubicats a la part ms alta dels arbres per aix evitar ser sorpresos durant les activitats de descans. I, encara que a les sabanes tamb hi han grans arbres (de fet sn el dormitori preferit dels Papio cynocephalus, tanzans de Sinya, en oposici als abrics rocosos utilitzats pels Papio anubis del llac Natron [17]), hagus estat molt millor freqentar els boscos que en el mioplioc limitaven amb les sabanes. Tal i com hem assenyalat amb anterioritat, en els boscos hi ha una menor pressi trfica: no existeixen grans ramats de mamfers gregaris i, per tant, molts menys predadors. El fet s que els estudis realitzats amb gorilles i ximpanzs forestals demostren que els seus nics enemics naturals, a part de lHomo sapiens, sn els lleopards (un fel que freqenta els arbres) i les ligues especialitzades en la cacera de petits primats; tot molt lluny de la major presncia de felins, cnids i hinids a les sabanes africanes. No oblidem que els nostres primers ancestres no eren molt ms grans que un bonobo o un ximpanz. Llavors, quan comencem a dormir a terra? Deixarem per ms endavant la resposta, donat que est estretament lligada als dos aspectes que abordarem a continuaci.

Homo faber versus Australopithecus habilis: etoecologia i registre arqueolgic


Un altre mite en qu insisteixen els manuals darqueologia i paleoantropologia s el que fa referncia al concepte o idea dHomo faber [12]: les primeres eines, o manifestacions tecnolgiques, estarien relacionades amb laparici del gnere hum (Homo habilis). Gran error. Si recorrem per ensima vegada el registre etoprimatolgic, podrem constatar que altres primats no humans sn capaos no noms de fer servir estris sin tamb de fabricar-los. Concretament, en el cas del ximpanz, hem pogut constatar la uti-

REUNIONS INTERCONGRESSUALS: CONFERNCIES

213

litzaci i fabricaci de mltiples classes deines per a finalitats molt diverses. Si considerem que ximpanzs i homnids compartim una mateixa forma ancestral, no cal ser massa atrevit per a proposar que, molt abans de la gnesi dHomo, els primers homnids forestals utilizaren i fabricaren eines a partir dels materials que tenien a la seva disposici a linterior del bosc: fusta, escorces, fulles, tiges, pecols, etc. Uns materials, en definitiva, efmers, perqu la seva natura dorigen vegetal no permet que es conservin en el registre arqueolgic o paleontolgic. Estris, per, molt eficients per a salvar problemes semblants als que avui resolen els ximpanzs en el seu hbitat natural (recollectar aliments, absorbir aigua, abrigar i protegir parts del cos, defensa personal i del grup, comunicaci, etc.). Seria estrany que, davant unes condicions ecolgiques similars, els homnids forestals haguessin renunciat, per la seva condici de prehumans (un grup de ximples i idiotes, segons el parer de molts investigadors), als coneguts avantatges de la conducta instrumental. Unes conductes instrumentals que, sens dubte, fins i tot pogueren ser ms freqents que en el cas del ximpanz, atesos els avantatges que brinda el bipedisme (ja sigui en el bosc o a la sabana) per a manipular i transportar eines. s inevitable que un plantejament com el que hem exposat, per molt segurs que estiguem de la certesa de les nostres deduccions (dacord amb el registre etoecolgic dels ximpanzs i altres primats), sempre ser posat en discussi i quarantena per la quasi unanimitat dels nostres collegues: ja se sap, la cincia noms pot avanar a travs de proves objectives, elements mesurables i observables. I, en el cas que estem discutint, s veritat que mai no hem trobat un prehum associat a branquetes modificades o esponges de fulles fossilitzades. Per, per aquest mateix raonament, volem comunicar als nostres molt estimats collegues que podem anar acomiadant-nos de disciplines tant belles i fascinants com larqueologia i la paleoantropologia. Per qu? Doncs perqu la majoria dhiptesis i conclusions publicades sobre molts aspectes del comportament dels humans fssils, basades en les seves capacitats cognitives i anatmiques, sn encara molt ms especulatives que plantejar que un australopitec fabricava vares de fusta o nidificava dalt dels arbres. Sense anar ms lluny, de la mateixa manera que encara no hem donat amb cap prehum que hagus mort amb un bloc de pedra no modificat a les seves mans (com els que utilitzen els ximpanzs per a fracturar nous silvestres), tampoc hem escoltat mai una conversa entre neandertals. Si en aquest segon cas els paleoantroplegs presumeixen de treballar amb dades mesurables (detecci de les rees dassociaci del llenguatge en els motllos endocraneals, un bon aparell

214

17 CMBLC

fonador, etc.), els paleoetlegs tamb tenim al nostre abast bones dades mesurables en relaci a lanatomia dels australopitecins (respecte a la seva m, per exemple, i a la seva capacitat enceflica). Per qu creure els uns i els altres no? Es tracta duna qesti de credibilitat cientfica, o una qesti dantropocentrisme pur i dur? Sens dubte, el segon cas. Costa encara admetre que un australopitec posses capacitats cognitives per a manipular i fabricar eines (un fet que observem a diari entre els ximpanzs de Gombe, Tai, Mahale, etc). Tot i aix, atenem embadalits les discussions sobre si fou un Homo neanderthalensis o un Homo erectus, o el mateix Homo habilis, qui primer xerr amb els seus congneres sobre com havia succet un dia de caa. Doncs b, la mateixa base cientfica observable i mesurable que tots veuen en els motlles endocraneals (aquella que s capa de suggerir que, com a mnim, existia la capacitat de la parla en els humans fssils), s perfectament comparable a la base cientfica observable i mesurable que tots podrem veure en les mans dels prehumans fssils per a plantejar que aquells homnids, com a mnim, tingueren la capacitat de manipular instruments. Recorrem ms al context etoecolgic i potser ens oblidarem de discussions tan poc constructives. En tot cas, i com a conclusi, pensem que la utilitzaci o no deines, en el cas dels primers homnids del mioplioc, va estar ms relacionada amb el context etoecolgic que amb una major o menor capacitat cognitiva dHomo versus Australopithecus. Noms cal que ens fixem en els bonobos, possedors, segons determinats especialistes, de capacitats cognitives ms semblants a les dels humans que els ximpanzs. En el seu hbitat natural, el Pan paniscus no fabrica eines i nutilitza molt poques (existeixen escasses observacions sobre conducta instrumental en bonobos). Davant de tals observacions, hagus estat fcil dir, seguint amb el mateix raonament utilitzat per arquelegs i paleoantroplegs, que els bonobos sn ms idiotes o menys capaos anatmicament que els ximpanzs per a la utilitzaci i modificaci deines. Per sabem que aix no s aix; els resultats obtinguts amb bonobos en condicions de laboratori sn extraordinaris. El que passa s que el context ecolgic i etolgic del bonobo no lobliga a fabricar eines per a resoldre determinades situacions. Per exemple, en el cas de la conducta sexual, els ximpanzs de les muntanyes Mahale (Tanznia) modifiquen fulles per a fabricar una espcie de reclams. El mascle subjecta un extrem del pecol amb les seves dents i el tensa amb una m; desprs, amb la m lliure, colpeja lobjecte fent-lo vibrar i atraient aix les femelles. Els bonobos, en canvi, mantenen un altre tipus de joc sexual basat en els tocaments, fregament i carcies que, des duna ptica antropocntrica i etno-

REUNIONS INTERCONGRESSUALS: CONFERNCIES

215

cntrica, fins i tot podrien semblar-nos ms intelligents (el recproc, i polticament correcte, joc amors entre mascle i femella) que ls dun reclam per part del mascle per a fer-se amb els serveis de la femella (una conducta titllada de masclista en el cas de lHomo sapiens). Definicions, com la del prehistoriador francs Franois Bordes, que senyalaven lestri com lelement diferenciador entre humans i animals conclourem que no sn justificables. Una altra cosa ser si ens posem a parlar de complexitat tecnolgica, diversitat i freqncia ds. Llavors, naturalment, el gnere hum difereix de bonobos, ximpanzs i la resta de primats vius. Ara b, fins i tot en un punt com aquest, ens atrevim a defensar que el principi de la diferenciaci a qu fem referncia tamb radic en qestions ms dmbit ecolgic que cognitiu. Daqu que la idea generalitzada sobre el fet que les primeres indstries ltiques foren conseqncia de la major intelligncia del gnere hum pensem que hauria de ser matisada i contrastada amb les condicions paleoecolgiques del pliopleistoc a lest dfrica. Daix ens ocupem en el segent apartat.

Sabanes: carronyeig i/o cacera, i eines de pedra


Les successives crisis climtiques a la zona oriental del continent afric reduren encara ms els espais forestals. Lalternativa, locupaci de les sabanes, no creiem que results massa atractiva per als primers homnids. Al bosc hi havia aliment abundant, concentrat i de bona qualitat. Els nutritius fruits eren complementats amb brots tendres, llavors, fongs, insectes, i la caa de petits mamfers i altres primats (si tenim en compte les observacions etoprimatolgiques). La seguretat, com ja hem discutit amb detall, estava fora ben resolta. Tot un verger o parads que els primers homnids bpedes van saber aprofitar mentre exist. Les sabanes, en canvi, oferien la visi dun paisatge inhspit: laliment vegetal era escs a la vegada que dispers i, per descomptat, la possibilitat de ser depredat era molt ms gran per a un primat anatmicament indefens. Per els homnids aconseguiren adaptar-se amb xit al canvi ecolgic, i a la vida en la sabana. Com? Doncs, en bona part, a causa duna novetat en la seva dieta que, a la vegada, els oblig a desenvolupar noves estratgies de cooperaci i cohesi social, i a perfeccionar algunes de les que ja havien assajat a linterior dels boscos. s una novetat que tindr molt a veure amb laparici daquells elements culturals que pensem exclusius del gnere Homo: les indstries ltiques. En massa ocasions i, un cop exposats els nostres treballs sobre les habilitats tecnolgiques del ximpanz, hem estat assaltats des de lauditori

216

17 CMBLC

amb la segent ironia: i b, si sn tan intelligents, els ximpanzs, per qu no fabriquen eines de pedra a semblana de les documentades en aquells jaciments arqueolgics associats als especmens ms antics del gnere hum? Una pregunta a la qual sempre respondrem amb una altra pregunta: quina falta fa a un ximpanz fabricar una eina de pedra? De la mateixa manera respondrem als qui, tamb amb aire irnic, ens pregunten per qu els prehumans no fabricaren eines de pedra. Sens dubte, el mite de lHomo faber ha estat retroalimentat grcies a la constataci arqueolgica que no existien indstries, elements de cultura material fssil, anteriors a laparici dHomo. Nosaltres pretenem oferir una altra explicaci relacionada, com no, amb lecologia, per argumentar la no presncia destris ltics junt als australopitecins forestals i s amb els primers representants del gnere hum que colonitzaren les sabanes. Aquesta es resumeix aix: al bosc no feien falta instruments tallants de pedra! A la sabana, al contrari, s que calien! En efecte, els homnids de la sabana es veieren obligats a substituir la falta daliments rics dorigen vegetal per protena animal que obtenien de la carronya i la cacera danimals de talla gran i mitjana. Per aconseguir-ho fan falta instruments tallants amb els quals esquarterar les carcasses. Vet-ho aqu, el perqu de la invenci de les eines de pedra. Res a veure amb Homo, sino amb letoecologia. I com millor ho demostrarem ser amb proves daquelles que utilitzen i agraden als paleoantroplegs i arquelegs de gabinet; res despeculacions. Segons aquestes dades, els australopitecins de sabana s que utilitzaren i fabricaren eines de pedra. Per anem per parts. Mentre que els ximpanzs es valen de la seva dentici i la fora del seu aparell mastegador per a esquarterar petites preses animals (la qual cosa faria innecessari que fabriquessin tils de pedra decoratius i superflus), els primers Homo que poblaven les sabanes, molt ms grcils que els pnids, hem dit que es van veure obligats a utilitzar instruments tallants per a processar les carcasses dels mamfers morts (si aquests eren caats o carronyejats s un tema a part, que requeriria dun altre article). Per aix pensem que fou el canvi dhbitat i els canvis en la dieta els factors que abocaren a la invenci dels instruments de pedra tallants ja que, curiosament, veiem com els australopitecins que comenaren a abandonar els hbitats forestals, per a ocupar els espais oberts, i davant dels mateixos requerimients nutricionals tamb fabricaren eines ltiques. Prova daix la tenim en lAustralopithecus garhi descobert recentment a Etipia. Aquest australopitec grcil visqu a lfrica oriental fa uns 2,5 milions danys, el moment en qu detectem un nou episodi de desecaci a lest de la gran falla del Rift.

REUNIONS INTERCONGRESSUALS: CONFERNCIES

217

I, efectivament, els estudis sobre lhbitat de lAustralopithecus garhi revelen una fauna i una flora tpiques de sabana. Per, com sabem que fabric eines de pedra? Doncs, perqu, associades als vestigis paleoantropolgics, han estat trobades restes de fauna que presenten cut-marks (marques de tall) que noms pogueren ser produdes per instruments ltics tallants (uns instruments que pel moment no han estat localitzats; per tant, la interpretaci s indirecta). La nostra hiptesi semblaria validar-se: el naixement de les primeres indstries ltiques res tingu a veure amb un canvi de gnere a nivell biolgic sin amb un canvi etoecolgic. Per no perdre la costum, els nostres collegues ms clebres no semblen estar disposats a acceptar aquesta argumentaci i sostenen que lagent causant de les marques de tall presents a la fauna associada amb Australopithecus garhi noms pogu ser un representant del gnere Homo. Per aqu s quan nosaltres rebatrem largument: s que no es deia que els prehumans eren incapaos de fabricar indstries ltiques perqu no shavien trobat mai associats a elles? Encara que sigui en un sol cas, si no es troba Homo associat a les cut-marks dEtipia i s un australopitec, no existeix cap motiu seguint el mateix raonament de paleoantroplegs i arquelegs per a negar lautoria dAustralopithecus garhi. Per, s que no existeix un nic cas. Hi ha un altre exemple flagrant, a part de les dades aportades per Yves Coppens sobre lassociaci dindstries, tamb a Etipia, amb australopitecins [3]. Es tracta del cas dels Paranthropus boisei dOlduvai, a Tanznia. Quan Mary Leakey descobr en el jaciment FLK dOlduvai les restes dun crani complet dhomnid fssil, el seu marit, Louis Leakey, no dubt a batejar-lo com a Zinjanthropus boisei lhome de Zinj tot i el seu aspecte robust i simiesc (tant massiu era el seu aparell mastegador que li atriburen lafectus sobrenom de Nutcracker, el Trencanous). Corria lany 1959 i les indstries ltiques que els Leakey trobaven en els mateixos nivells paleontolgics del Zinjanthropus (els artesans de les quals, Louis desitjava trobar algun dia) foren associades a lesmentat homenot. Ja en aquell moment, alguns especialistes senyalaren que OH5 (la sigla dinventari del Trencanous) sassemblava molt a un australopitec. El fet s que, dcades abans, concretament lany 1925, Raymond Dart havia publicat les restes del Nen de Taung, lhomnid sudafric al qual anomen Australopithecus africanus (el simi del sud afric.) Desprs de loposici de lestablishment acadmic a la idea duns primers orgens de la humanitat tan propers a un simi (el nen de Taung era un mosaic de caracterstiques humanoides locomoci bpeda, dentici i organitzaci neurolgi-

218

17 CMBLC

ca i simiesques fort prognatisme, petit cervell, etc.), Robert Broom va voler reafirmar la tesi de Dart llanant-se a la recerca daltres exemplars pertanyents a la mateixa espcie, i els trob. Concretament el crani complet duna femella dAustralopithecus africanus: Mistress Pless (Sts 5). Per, pel cam, Broom tamb ensopeg amb uns homnids similars als australopitecs, encara molt ms robustos: els Paranthropus robustus. Doncs b, en relaci a la troballa del Zinjanthropus boisei diverses veus cridaren latenci sobre la gran semblana entre el Trencanous i els Paranthropus robustus sudafricans. Louis Leakey es resist. Mai no havia vist amb bons ulls els australopitecins; seguint les premisses daquells que estranyament continuaven recolzant-se en les restes europees de lEoanthropus dawsonii o Home de Piltdown (descobert a Gran Bretanya lany 1912), la seva anatomia era massa simiesca per a explicar lorigen del gnere hum (cal fer un incs per aclarar que lHome de Pitldown result ser el major frau de la histria de la paleontologia: una falsificaci molt ben dirigida). Segons Leakey, Zinjanthropus era lartes dunes indstries ltiques fabricades bsicament sobre cdols la cultura olduvaiana o dels cdols, les ms antigues fins aquell moment conegudes, i noms podien ser obra duna ment humana. La cosa canvi quan, tant sols un any desprs, el 1960, Jonathan Leakey, un nen que jugava a buscar fssils en els llocs on els seus pares pensaven que no podia destrossar res important, descobr les restes dun homnid molt ms grcil que el Zinjanthropus. Des del punt de vista cronolgic, el nou homnid dotat duna major capacitat enceflica se situava en els mateixos nivells que el Zinjanthropus i les indstries ltiques, pel que Louis Leakey no dubt ni un instant a degradar al Trencanous dels seus galons com a primer artes per ascendir al que, junt a Phillip V. Tobias i John Napier, batej com a Homo habilis. De la nit al dia, Zinjanthropus pass a ser considerat un australopitec (Australopithecus o Paranthropus boisei); foren rebaixades les seves capacitats cognitives fins a la categoria de pseudoidiota i, el ms greu, fins i tot es pens que havia estat la vctima i presa dun intelligent Homo habilis: el primer artes. Des de llavors, tots els intents o pretensions datribuir una part de les eines ltiques a les habilitats del Trencanous han estat infructuosos en tenir com a ve un representant del gnere hum: Homo habilis. La nostra postura s molt diferent. Pensem que tant Homo habilis com Paranthropus boisei foren els creadors de la cultura olduvaiana (lolduvai). I no s un caprici en contra de lantropocentrisme, sin una hiptesi fonamentada, una vegada ms, en qestions etoecolgiques. Fins ara, basant-

REUNIONS INTERCONGRESSUALS: CONFERNCIES

219

nos en les especials caracterstiques anatmiques de laparell mastegador dels Paranthropus, o australopitecs robustos, i les estries a la seva dentici, shavia afirmat que aquests homnids eren vegetarians estrictes adaptats a una dieta de productes durs: arrels, tubercles, granes i nous. Per alguns estudis de paleodieta, basats en els istops analitzats a partir dossos daustralopitecs robustos de sabana, semblen demostrar que els Paranthropus, com els primers representants del gnere Homo, tamb eren omnvors. Si caaven o carronyejaven tant se val; el fet s que, per al processat de les carcasses de mamfers herbvors, haurien requerit dtils ltics tallants. s a dir, sense por a equivocar-nos ms que aquells que consideren la capacitat de tallar la pedra un mrit exclusiu de lsser hum, opinem que els australopitecs tamb fabricaren eines de pedra en el mateix context ecolgic i davant dunes mateixes necessitats que els Homo. Exactament igual al que hem vist en el cas de lAustralopithecus garhi. Fou la sabana i no el canvi de gnere all que oblig a la fabricaci dtils tallants de pedra per part dels Australopihecus habilis i Homo habilis. I s que mai no hem de posar en dubte ni menysprear les capacitats cognitives dels australopitecins. Estem segurs que poc a poc aniran sorgint noves proves que ratificaran aquestes capacitats. Sense anar ms lluny, en un article publicat el 2001 a la revista Science, Backwell y dErrico [1] presenten una srie dossos modificats pels Paranthropus robustus de Swartkrans (Sud-frica) i que, segons revelen els estudis de traceologia i arqueologia experimental, haurien estat utilitzats per a perforar els termiters de forma semblant a com avui ho practiquen els Pan troglodytes troglodytes de Guinea Ecuatorial [9] i aix alimentar-se daquests insectes tan nutritius. Fins i tot la paleoantropologia ara sembla voler aportar el seu granet de sorra exposant que, des dun punt de vista anatmic i biomecnic, la m del Paranthropus estava preparada per a manipular instruments [18]. Unes dades que podriem titllar, fins a cert punt, de suprflues (tot i el seu enorme inters per vestir i envoltar de major credibilitat els nostres reaccionaris plantejaments). I s que aqu torna a aparixer la crtica que els arquelegs i paleoantroplegs, de gabinet i de camp, solen viure desquenes als estudis etoprimatolgics. Per qu? Doncs perqu, si ens passem uns quants anys observant les capacitats manipulatives dels primats vius, ens adonarem que no noms un Homo habilis o un Paranthropus posseren una m capa de fabricar i manipular eines. Les mans del mangabei, un cercopitcid afric, exerceixen prensions de fora i precisi idntiques a les humanes. En una ocasi, davant lexposici daquest tipus darguments, un reconegut paleo-

220

17 CMBLC

antropleg digu el segent: segur que cap etoprimatleg ha vist a un mangabei o ximpanz passar una moneda per sobre dels seus dits dun extrem lateral a laltre de la m. Sense comentaris. Amb monedes o sense monedes, el que s pensem s que el gran invent adaptatiu de la sabana no fou el bipedisme, sin que ho va ser una adaptaci en aquest cas cultural: la fabricaci deines de pedra. Una capacitat potenciada per aquest bipedisme dorigen forestal que s que result ser bsic i de gran utilitat per als homnids que colonitzaren els espais oberts, per que encara no havien abandonat la seguretat dels arbres quan queia la nit. I s que, com havem proms, hem de reprendre la qesti sobre quan els homnids comenaren a organitzar els seus campaments a ras de terra. Aquest s un nou apartat que anir molt lligat als inicis del control del foc.

Dormir en el sl i el mite del foc


Tots recordem la pellcula A la cerca del foc, dirigida per Jean-Jacques Annaud i basada en el llibre La guerra del foc, del tamb francs Rosny. Sense entrar en les consideracions que actualment divideixen els cientfics en dos sectors els detractors i els defensors de la cinta en qesti, noms ens cenyirem a un aspecte que, a mode illustratiu, pot resultar interessant per a entendre el que fou lautntica guerra del foc al llarg de levoluci humana. A les primeres escenes veiem uns homnids els quals figuraria que sn Homo sapiens arcaics o neandertals vivint en coves per a protegir-se del fred. Baixes temperatures que tamb combaten valent-se de pells com abric i, sobretot, del foc. Per causa dun atac protagonitzat per homes-simi (de dubtosa atribuci taxonmica), el grup dHomo sapiens o neandertals perd el foc que un dels homes conservava en una espcie de llntia. Aquesta s una de les claus de la histria: el grup s capa de controlar i conservar el foc, per no sap fabricar-lo. Aix sinicia una gran carrera a la cerca del foc que, desprs de travessar diferents bitops com en una espcie de Volta al Mn en 80 dies de Jules Verne, els conduir fins a una tnia dHomo sapiens evolucionats que s que coneixen les tcniques de fabricaci daquest element. Per laventura de Jean-Jacques Annaud es desenvolupa a Europa, i en unes dates relativament recents de la prehistria si les comparem amb ledat dels primers homnids que, a partir dun ancestre com compartit amb els actuals ximpanzs, aparegueren ara fa entre 7 i 6 milions danys a lfri-

REUNIONS INTERCONGRESSUALS: CONFERNCIES

221

ca oriental. Aquests homnids ja hem dit que vivien en paratges boscosos i que, grcies a la seva locomoci bpeda, podien aventurar-se en els espais ms oberts de sabana que limitaven amb aquestes agrupacions darbres. Ara b, no tenim cap prova que coneguessin o controlessin el foc, daqu que haguem dedut que construren els seus nius a la part ms alta dels arbres per aix poder passar la nit sense perill de ser capturats pels molts depredadors que, com resposta a lenorme presncia de ramats dherbvors a les pastures obertes, poblaven aquells paratges. Els mateixos depredadors que haurien pogut capturar sense problemes uns homnids de petita alada i desprovets duna bona visi nocturna que els adverts dels perills amagats en la ms absoluta foscor. Llavors, quan es produ el control del foc? s probable que, desprs de contemplar les abundants erupcions volcniques que tenien lloc a la gran falla del Rift, aix com els focs naturals de sabana, algun o alguns subjectes arribessin a conceptualitzar els grans avantatges que podia tenir aquell element. Potser transportaren una branca encesa fins el si del grup i prengueren altres branques. Descobriren que, si alimentaven les flames amb ms combustible, podien mantenir el foc encs dia rera dia, nit rera nit. Nosaltres creiem que els responsables daquesta decoberta foren els Homo erectus (o Homo ergaster segons la nomenclatura daltres autors) dara fa 1,5 milions danys, precisament la mateixa dataci que atribum als jaciments arqueolgics i paleontolgics de Peninj (llac Natron, Tanznia) on estem treballant. Les discutides proves sobre aquesta data de 1,5 milions danys han estat trobades als jaciments de Swartkrans (Sud-frica) i Koobi Fora (Kenya). Taques de cendra indicarien la presncia de focs, o almenys aix s el que opina una part dels investigadors; laltra part pensa que sn restes de focs naturals de sabana, els quals resulten prcticament indistingibles daquells que hagus pogut controlar lsser hum. s cert que en cap dels dos exemples anteriors han estat trobats vestigis que demostrin una preparaci de lespai, como podrien ser cercles de pedres o cubetes excavades en el sl. Amb proves o sense elles, de totes maneres sembla indiscutible que algun tipus de control del foc aix no suposa fabricaci hi va haver dexistir ara fa al voltant duns 1,5 milions danys. Per qu? Doncs perqu entorn daquestes dates comencen a proliferar campaments a laire lliure dHomo erectus que indicarien que aquests homnids pogueren pernoctar diverses nits en un mateix jaciment; aix, sens dubte, implicaria la presncia

222

17 CMBLC

de foc ja que avui no es coneix cap tnia nmada que acampi en un lloc obert o tancat sense encendre una foguera. Fins i tot els Homo habilis i Homo rudolfensis (per a molts els primers representants del gnere Homo), i encara desconeixedors del foc, segurament buscaren la seguretat dels arbres per a construir els seus nius durant la nit. Quins haurien estat els avantatges de la utilizaci del foc? Existeix la possibilitat de protegir-se del fred, processar vegetals i carn fent-los ms tous i digeribles, obtenir llum allargant aix la duraci del dia, i incitar la comunicaci entre els individus del grup. Per, tampoc hem doblidar un altre aspecte molt important: en llocs com a Peninj o Olduvai (Tanznia), Koobi Fora (Kenya), Melka Kuntur (Etipia), etc., el foc hauria ajudat a posar a ratlla els depredadors de la sabana mentre que els homnids es dedicaven al descans nocturn. Els humans sempre hem cregut que el foc, per definici, ha de causar por als animals. Al menys aix s el que nosaltres pensvem fins que comenrem a treballar a les sabanes de lfrica Oriental en companyia dexperts en safaris que ens explicaren les seves experincies personals durant ms de quinze anys de treball continuat en contacte amb la naturalesa [13]. Aix, Julio Teigell, soci de la companyia KIBO Safaris Ltd., a Arusha (Tanznia), no pot ms que sorprendres davant les nostres interpretacions en relaci al respecte o por que sentiren els depredadors envers els focs dels nostres ancestres. En els seus campaments al Serengeti, Teigell sha trobat, en nombroses ocasions, amb incursions de lleons a linterior de la zona dacampada. Aix, evidentment, planteja un seris problema a la hiptesi dels campaments al ras basada en el control del foc. En efecte, els lleons del Serengeti fan cas oms dels focs i irrompen entre les tendes per a rosegar botes de pell que shan quedat a lexterior, o saquejar les cuines de campanya. En cap daquests exemples de despreci del foc per part dels lleons no hi ha hagut cap desgrcia personal que lamentar. Lnica excepci destacable, i en una regi de Kenya, va ocrrer a finals del segle XIX; una estremedora histria viscuda i descrita pel coronel John Henry Patterson en el seu llibre Els devoradors dhomes de Tsavo. El coronel Patterson narra el relat de lleons que entraren a les tendes i recintes tancats per a delmar literalment els africans i asitics que treballaven a les obres del ferrocarril a Tsavo. Les causes de tals successos foren atribudes a circumstncies inexplicables, ja que es tractava de lleons en plenitud de facultats fsiques, no eren vells. En aquest sentit cal dir que va haver-hi una poca en qu alguns caadors professionals blancs treballaren contractats pels governs de les colnies de lfrica oriental amb

REUNIONS INTERCONGRESSUALS: CONFERNCIES

223

la missi de matar els anomenats lleons devoradors dhomes: eren vells lleons solitaris que, incapaos de perseguir les seves preses habituals, podien rondar els poblats indgenes a la recerca de bestiar i, per qu no, de nens que anessin sols, o adults confiats allunyats de les cabanes. Per en qualsevol cas, es tractava dexcepcions, fets allats que res tenien a veure amb els ocorreguts en els campaments del ferrocarril. Els vigorosos lleons de Tsavo era evident que havien aprs a caar homes sistemticament, potser com a resposta a una poca de sequera amb poca cacera: els humans eren abundants i menys esmunyedissos que las gaseles o els nyus. Eren fills duna lleona que els hauria ensenyat una nova estratgia de caa? Havien aprs per si mateixos a no tenir por dels humans? Sabien que som vulnerables per la nit? Precisament, s aquest ltim punt, el de laprenentatge, el que ens resulta ms interessant per a explicar no nicament la conducta dels devoradors dhomes de Tsavo sin tamb la dels lleons saquejadors de campaments del Serengeti. Durant molt de temps shavia dit que la cultura era un do exclusiu de la humanitat. Avui, grcies a treballs com els de Jordi Sabater Pi, Jane Goodall o altres, sabem que existeixen moltes ms espcies de primats capaos de desenvolupar conductes culturals. Un ximpanz que descobreixi com utilitzar un pal a mode de palanca, per aix obrir el tronc dels arbres corcats i menjar-ne les formigues de linterior, permetr que els individus ms propers a ell aprenguin a desenvolupar la mateixa conducta instrumental per aconseguir la mateixa finalitat; i aix fins que tots els individus de la comunitat spiguen practicar aquesta tcnica sense problema. Generaci rera generaci continuaran i perpetuaran la tradici. Al mateix temps, altres ximpanzs drees properes, que mai no hagin tingut contacte amb el grup anterior, desenvoluparan altres tradicions prpies per no necessariament la dobrir troncs amb una palanca. En aquest sentit, tant a lfrica occidental com a lfrica oriental hi ha nous silvestres que poden ser obertes amb lajuda de pedres i troncs, per noms els ximpanzs de lfrica occidental sn els qui, de forma generalitzada, han desenvolupat aquesta conducta instrumental: aix s cultura. Si hi hagus una conducta instintiva, tots els ximpanzs des del seu naixement sabrien pescar trmits amb bastonets o fabricar esponges de fulles per absorbir laigua del fons de les concavitats dels troncs. Daquesta manera, tal com ho definiria el filsof Jess Mostern, la cultura s informaci transmesa entre individus de la mateixa espcie. Per qu no pensar que altres animals diferents als primats tamb sn possedors de tradicions culturals? Aix explicaria, per exemple, que les lldri-

224

17 CMBLC

gues de Califrnia utilitzin pedres com a martells i encluses per a obrir molluscs bivalves i erions, mentre que les dAlaska no; o que alguns llops a la pennsula Ibrica shagin especialitzat en la cacera de porcs senglars, o que entre diferents grups de balenes grises existeixin vocalitzacions diferents. Al Serengeti podria haver passat que els lleons, en un principi temerosos del foc (la qual cosa sajustaria a la tesi que el foc servs com a element dissuasori durant les diferents etapes de levoluci humana), poc a poc haguessin aprs a vncer aquesta possible por. I dic possible por ja que, vistes les nostres experincies a la sabana, ens atrevirem a dir que les fogates dels primers humans, ms que dissuadir per si mateixes els depredadors, funcionaren molt b per indicar als carnvors on hi havia una concentraci dhomnids. Aquests primers humans haurien desenvolupat complexes estratgies de cooperaci social que, junt amb armes cada vegada ms eficaces, potser haurien fet possible illuminats per la llum de les fogueres la defensa del grup contra latac dels seus enemics naturals. Desprs duna srie de combats amb baixes per ambdos costats, els felins aprengueren la lli i shaurien dedicat a la captura daltres animals: els nombrosos herbvors, que com a mnim no els presentarien un nivell de batalla tant complex. Havent perdurat aquest aprenentatge entre els depredadors durant cents de milers danys, arribaren tnies com els sonjo o els maasai i, tenint en compte la presncia darcs entre els primers i potents llances i matxets entre els segons, els lleons haurien continuat associant la presncia de focs a perill, humans. Al contrari, amb larribada dels turistes, temporada rera temporada els lleons de les noves generacions veieren que aquells humans molt ms pllids que els maasai i dolors corporals molt diferents (alg sha preguntat com deuen estar afectant els perfums i colnies els olfactes sensibles), no representaven cap perill. Tot el contrari, fins i tot els deixaven jugar amb les seves botes i calentar-se vora dels seus focs. Fos com fos, frica i els seus inquilins sempre ens han donat una veritable lli sobre com, en ocasions, els arquelegs i paleoantroplegs donem per suposades moltes coses que en realitat desconeixem en no haver-les vist o experimentat mai. Des de sempre haviem llegit en tot llibre sobre prehistria que el foc foragita les feres, i dall extrapolvem la presncia de focs en qualsevol grup hum que visqus a la intemprie. Les experincies africanes de camp, com a mnim, ens obliguen a replantejar aquest discurs. Sn la prova del perqu hem dabandonar la butaca i la biblioteca per a desplaar-nos fins al terreny.

REUNIONS INTERCONGRESSUALS: CONFERNCIES

225

Ganivets i destrals contemporanis... i la hiptesi ecolgica de laxeli afric


Els arquelegs han classificat els tils ltics trobats en el registre sota diferents denominacions cronoculturals. Aix, en primer lloc, tindriem lOl-duvai (des dels 2.7 milions danys) caracterizat pels cdols tallats i petites ascles, per desprs deixar pas a lAxeli, a partir dels 1.8-1.6 milions danys, representat per les destrals de m de talla bifacial. LOlduvai correspondria seguint amb la visi ms tradicional a lHomo habilis i lAxeli (ms evolucionat tecnolgicament) a lHomo erectus. Ara b, qu passa quan trobem conjunts olduvaians i axellians contemporanis en una mateixa regi? Pertanyen a dues espcies homnides? Nosaltres, aplicant una hiptesi ecolgica, opinem que, en aquest tipus de casos, simplement ens trobem davant duna mateixa cultura atribuble a un nic homnid. A cada lloc, els homnids realitzaven activitats diferents per a les quals necessitaven eines tamb diferents segons la disponibilitat i naturalesa de les matries primes en el medi [14]. Potser, gran part del problema radiqui en el deficient concepte de cultura defensat per larqueologia. Analitzem la definici de cultura proposada per larqueologia analtica: Un conjunt polittic de categories comprensives dartefactes tipus que es presenten sistemticament junts en conjunts dins duna rea geogrfica delimitada [2]. s evident que el concepte de cultura a lArqueologia prehistrica gira constantement en torn a lestudi dels artefactes, dels instruments: la cultura material, en definitiva. Aix no hauria destranyar-nos si tenim en compte que, per a reconstruir els primers estadis de la histria de la humanitat, i com proves objectives, noms comptem amb els vestigis materials excavats en el jacimient arqueolgic. Daqu que els antroplegs culturals hagin interpretat el concepte de cultura en arqueologia amb les segents paraules: Els arquelegs han reconstrut una evoluci de la cultura el curs de la prehistria que discorre parallelament a lltima par de levoluci de les formes vives que sn els primats (...) Han collocat aquesta evoluci en una seqncia de temps relativa basada en els artefactes conservats; comena amb laparici inicial de la cultura en el Paleoltic Inferior (Edat de la Pedra Antiga)... [6]. Una idea similar s la que han extret els filsofs; tal com b assenyala Jess Mosterin en el seu llibre Filosofa de la cultura: Quan els arquelegs ens parlen de la cultura (...), es refereixen al conjunt de les tcniques (sobretot de producci darmes i eines) daquells perodes[8].

226

17 CMBLC

Indubtablement, hem inspirat filsofs i antroplegs culturals a travs del nostre mtode tradicional de treball ms divulgat: la idea dun excavador vestit amb roba tropical, coronat per un salacot i lupa en m, examinant les pedres trobades al jacimient; unes pedres que, classificades en els seus respectius calaixos, establiran una idea devoluci cultural progressiva: des del cdol toscament treballat propi de les primeres indstries de la cultura olduvaiana 2,7 milions danys enrera, passant per les destrals de m o bifaos de la cultura axeliana, fins arribar fa aprximadament uns 40.000 anys a les especialitzades indstries microltiques que caracteritzaran les mltiples cultures i fcies culturals del Paleoltic superior. Efectivament, en arqueologia, el pas duna cultura a una altra coincideix bastant b amb lartificiosa perioditzaci present en la majoria de manuals de prehistria i paleoantropologia. Una idea devoluci cultural progressiva i lineal on tot sn estadis o fases que compten amb un inici i un final: sabandona un estadi primitiu una cultura primitiva x per a passar a un estadi ms avanat una cultura avanada y. Per moltes vegades no hem tingut en compte que la successi histrica, levoluci cultural, tamb pot haver estat resultat de lacumulaci dinformaci transmesa socialment. s a dir, en comptes de passar sempre duna cultura x a una y, s molt possible que en certes ocasions tamb puguem trobar-nos davant duna cultura x + y, la mateixa cultura que ms tard podr ser x + y + z. s el moment de comprovar que existeixen altres punts de vista per a definir el concepte de cultura provinents de les ms diverses disciplines. Per exemple, lantropologia cultural expressa el segent: Cultura s un conjunt aprs de tradicions i estils de vida, socialment adquirits, dels membres duna societat, incloent-hi els seus modes pautats i repetitius de pensar, sentir i actuar (s a dir, la seva conducta) [7]. Un primatleg, Frans de Waal, tamb aporta la seva definici: La cultura s una forma de vida compartida pels membres dun grup per no necessriament pels membres daltres grups de la mateixa espcie. Engloba els coneixements, costums i destreses, a ms de les tendncies i preferncies subjacents, procedents de lexposici i aprenenetatge dels altres (...) [4]. I la filosofia de la m de Jess Mostern ens brinda una tercera definici que, com la de Frans de Waal, sajusta a la perfecci al nostre discurs: ... per tal que alguna cosa sigui cultura cal que reuneixi la triple condici de ser (1) informaci (2) transmesa (3) per aprenentatge social. Per aix adoptem la segent definici: cultura s la informaci transmesa (entre animals de la mateixa espcie) per aprenentatge social [8].

REUNIONS INTERCONGRESSUALS: CONFERNCIES

227

Si prenem com a referncia les dues ltimes definicions, veurem que els arqueolgs i paleoantroplegs potser hem catalogat, sota laixopluc dun nic horitz cultural, diversos conjunts industrials que podrien haver estat fabricats per homnids pertanyents a la mateixa o a una altra espcie, per sense contacte entre ells. A la vegada que s molt probable que haguem distingit amb el nom de diferents cultures conjunts industrials fabricats per un mateix grup homnid. Segur que en ms duna ocasi hem catalogat, sota els termes de diferents cultures, fenmens que tan sols sn respostes a necessitats ecolgiques diferents. Per exemple, imaginem dos jaciments prehistrics africans sense restes paleoantropolgiques, s a dir, dos jaciments en els quals no hi ha proves directes de lespcie homnida que els gest. El primer (A) compta amb una indstria ltica escassa, noms hi trobem ascles de petita mida associades a ossos animals que presenten marques de tall, s a dir, la prova que foren esquarterats pels homnids. Bastant allunyat del primer, per ubicat a la mateixa zona geogrfica destudi, situem el segon jaciment (B). En aquest cas, registrem un gran nombre de destrals de m, o bifaos, que no apareixen associats a cap altre tipus de resta arqueolgica. La interpretaci que potser hauria suggerit larqueologia tipologista sobre lexemple anterior seria que ens trobem davant de dos jaciments arqueolgics corresponents a sengles episodis cronoculturals diferents o, el que s el mateix, produts per dues espcies homnides diferents. Aix s perqu encara sn molts els qui relacionen lexistncia duna indstria ms o menys elaborada amb la presncia dun homnid ms o menys evolucionat en un lloc concret. Aix, en el primer jaciment podriem haver-nos conformat a dir que els estris poc elaborats les ascles com artefacte tipus respondrien a un horitz tipolgicament olduvai (la cultura assignada oficiosament a Homo habilis), mentre que els jaciments amb un gran nombre de peces molt ms elaborades els bifaos com artefacte tipus coincidirien amb un horitz tipolgicament axeli (la cultura assignada tamb per consens a un homnid ms evolucionat, s a dir, dotat dun cervell ostensiblement ms gran: Homo erectus). En definitiva, segons lestudi estrictament tipolgic dels estris, els prehistoriadors considerarien el primer jaciment (A) ms antic que el segon (B), a ms dassignar a cada un dells la seva respectiva espcie homnida (la segona, ms evolucionada que la primera). Ara b seguint amb el nostre imaginari exemple, diguem que hem obtingut datacions absolutes que concedeixen dates similars per als dos jaciments, a ms dhaver reconstrut certes diferncies ecolgiques entre diverses zones compreses dins la mateixa rea geogrfica destudi. En

228

17 CMBLC

aquest cas, opinem que no necessriament hauriem didentificar dues cultures que han produt jaciments tipolgicament diferents, ni dos tipus dhomnids que han gestat dos conjunts industrials diferents. Simplement, defensarem una hiptesi que explicaria les clares diferncies entre un jaciment i laltre: una hiptesi ecolgica recolzada en el registre fssil, etoprimatolgic, etnolgic i experimental. Aix, a la nostra rea geogrfica destudi podrien haver existit diferents tipus dactivitat antrpica protagonitzats per una nica espcie homnida que, segons la situaci i ecologia dels diversos jaciments estudiats, gener unes respostes conductuals diferenciades que els arquelegs no sempre podrem reconixer per manca de proves directes, per que, en altres casos, s que apareixen fossilitzades grcies a la conservaci dels instruments ltics i restes ssies. Nosaltres, per exemple, haurem detectat i allat dues daquestes respostes conductuals que per a daltres haurien significat dues cultures independents: (a) Una activitat relacionada amb la manipulaci i processat de recursos animals en jaciments situats en la proximitat de llacs i rius, la qual cosa explicaria lexistncia de jaciments del tipus A; sn assentaments amb abundncia de restes faunstiques portadores de marques de tall i presncia dalgunes ascles de pedra que haurien estat utilitzades pels homnids per a esquarterar les carcasses. No hem doblidar que les rees fluvials i zones lacustres segueixen sent els llocs predilectes perqu diverses espcies de depredadors puguin capturar les seves preses aprofitant el moment en qu aquestes acudeixin a abeurar. (b) Una segona activitat relacionada amb la manipulaci i processat de recursos dorigen vegetal que correspondria als jaciments ms allunyats dels cursos daigua, i que explicaria lexistncia de jaciments del tipus B; sn localitats amb abundant presncia de grans destrals de talla bifacial i, pel contrari, total absncia de restes faunstiques. En canvi, altres residus que s existiren, les deixalles de matria vegetal, no shaurien conservat donada la seva natura efmera. En resum, segons la nostra hiptesi ecolgica, els homnids que visqueren en aquesta imaginria regi africana i prenent com a referncia una dataci de fa entre 1,8 i 1,5 milions danys podrien haver estat Homo erectus capaos de fabricar destrals axelianes, per tamb coneixedors de les tcniques que ja havien estat emprades des dels temps de lHomo habilis. La presncia de jaciments del tipus A amb estris olduvaians es correspondria, sense ms, a la pervivncia dunes tcniques que continuaven sent eficaces, s a dir, funcionals: lobtenci de simples ascles per a esquarterar preses. Aix, tornant a la idea de cultura en arqueologia que hem apuntat

REUNIONS INTERCONGRESSUALS: CONFERNCIES

229

amb anterioritat (una cultura s el resultat de lacumulaci dinformaci: C= x + y + z), diriem que els Homo erectus haurien estat capaos de fabricar destrals bifacials en posseir un coneixement tecnolgic x + y + z, sense que aix signifiqus renunciar o oblidar els estadis tecnolgics x o x + y (on x, quant als tils ltics, representaria lestadi inicial de la tecnologia ltica homnida, encara sense constncia arqueolgica s dencluses i percussors de pedra no modificats; i x + y suposaria el primer estadi tecnolgic amb constncia arqueolgica: lobtenci dascles tallants mitjanant la talla per percussi). Una histria similar est protagonitzada per la nou i linventor del segle XXI que exposem a continuaci. Nosaltres, els Homo sapiens, vivim en un estadi tecnolgic en el qual som capaos de dissenyar i fabricar un trencanous mecnic controlat per potents ordinadors i complexos programes informtics. Res a veure amb un simple cdol tallat. Per, si un dia viatgem des del nostre cmode laboratori experimental fins un paratge selvtic, tot i no ser Homo habilis ni ximpanzs, tamb serem capaos dutilitzar una senzilla pedra no modificada per a fracturar una nou (seria difcil i illgic transportar el pesat trencanous mecnic fins a una selva on s quasi impossible endollar-lo). Podrem denominar-ho com a efecte Robinson Crusoe? De la mateixa manera, les destrals bifacials dun Homo erectus sn tcnicament superiors a les indstries datades fa un mili danys a la mateixa regi del continent afric. Ara b, per a obrir una nou no eren eficaces, a ligual que no ho eren per a esquarterar un animal. s per aix que, davant determinades situacions, lHomo erectus va recrrer a elements tecnolgics que molts podrien considerar errniament com ms primitius (estadis culturals, o cultures, precedents). Sens dubte, creiem que larqueleg i el paleoantropleg shan vist conduts a lequvoc en moltes ocasions quan influenciats pels esquemes lineals progressius han relacionat indstries amb horitzons culturals i, a la vegada, aquells horitzons culturals amb espcies homnides concretes. Un peix que es mossega la cua. Aix, tot i la inexistncia de proves arqueolgiques, els paleoantroplegs relacionen en molts casos la identificaci taxonmica de troballes osteolgiques amb cultures: per exemple, Homo habilis i Olduvai, Homo erectus i Axeli, Neandertal i Musteri o Homo anatmicament modern amb Aurinyaci. Els arquelegs fan totalment el contrari; quan no troben lhomnid parlen de la seva presncia mitjanant la determinaci tipolgica de les indstries: Olduvai i Homo habilis, Axeli i Homo erectus, etc. Es tracta dun problema molt greu, i ms si tenim en compte que, a travs duna hiptesi ecolgica, ara hem estat

230

17 CMBLC

capaos davanar que un mateix homnid pot fabricar el que fins ara catalogvem com a cultures diferents, mentre que una cultura amb identitat arqueolgica pot haver estat fabricada per diverses espcies dhomnids. Una hiptesi ecolgica que nosaltres hem aplicat amb xit en diferents jaciments arqueolgics i paleontolgics de la regi de Peninj, Tanznia, i que seran motiu de prximes publicacions. La lli s que els arquelegs i paleoantroplegs no haurem de deixarnos enlluernar per aquell registre fssil esbiaixat amb qu treballem. Un registre fssil el passat que, si no s contrastat amb altres dades del present etoprimatologia, etnologia, arqueologia experimental, pot cimentar una visi enganyosa en relaci al comportament dels homnids que actuaren en un determinat indret. I s que, entre altres moltes coses, no haurem de sucumbir a la temptaci que suposa atribuir a certs estris, o artefactes tipus, la categoria de fssils directors. Fssils directors que definirien cultures on els vestigis conservats, en el millor dels casos, noms representen un percentatge ridcul de la mostra original. Uns artefactes tipus ms o menys complexos que, en comptes de capitanejar o abanderar diferents cultures, poden respondre a conductes diverses generades per un mateix grup primat davant situacions i contextos etoecolgics distints. En aquest sentit, noms fa falta endinsar-se en el registre etoprimatolgic. Per exemple, escollim a latzar una de les tres zones culturals definides pel ximpanz: lrea cultural de les fulles. Seria tolerable que, en comptes de parlar globalment de lrea cultural de las fulles, determinssim diferents cultures la cultura dels percussors, la cultura de les esptules, la cultura de les sondes, etc. noms pel fet de trobar estris tipus diferents? Imaginem un equip darquelegs del futur que realitzessin un estudi sobre els Homo sapiens de la Universitat de Barcelona. Per un costat, trobarien artefactes tipus molt complexos en els laboratoris (microscopis electrnics, bioincubadores, ordinadors, etc.) i en el prking (cotxes i motos destilitzat disseny), per tamb un munt dartefactes tipus molts ms simples: paper, guix, pissarres, bolgrafs, etc. a les sales destudi, i gots, plats, ampolles, ossos de pollastre, llavors de fruites... al restaurant. Qualsevol de nosaltres sap que tots els estris anteriors formen part de la mateixa cultura i de la mateixa espcie homnida. Per qu passaria si aquests arquelegs continuessin amb algunes de las idees clssiques del segle XX i XXI? Doncs que, amb tota seguretat, potser definirien dues o ms cultures vinculades a les seves respectives espcies homnides fssils a partir de la major o menor complexitat dels artefactes excavats. Ning no hauria tingut en compte que els primats (dins duna mateixa espcie i cul-

REUNIONS INTERCONGRESSUALS: CONFERNCIES

231

tura) utilitzem eines diverses modificades o no, peribles o perdurables, complexes o simples davant necessitats diferents i en contextos etoecolgics diversos. Potser s per aix, per no haver tingut cura de tots aquests aspectes, que els arquelegs i paleoantroplegs seguim ensopegant dues vegades, o ms, amb la mateixa pedra. Serveixi dexemple lltim apartat de la nostra histria.

El misteris cas de les destrals de m a Europa: colonitzadors idiotes?


En els jaciments arqueolgics euroasitics corresponents als primers colonitzadors, o emigrants africans, no apareixen destrals de pedra, sin eines de tipus olduvai. Si tenim en compte que les datacions daquests indrets sn posteriors a la invenci de lAxeli, sn ja alguns els autors que han plantejat que els Homo que van sortir dfrica eren ms ximples o menys adaptats que els que shi quedaren. Nosaltres, en canvi, opinem que la resposta est en lecologia: els Homo erectus a Eursia no necessitaren daquestes destrals de pedra en una primera fase de la colonitzaci i, en canvi, noms es requer la utilitzaci de les indstries olduvaianes. Tampoc hem dobviar que, a part de les indstries ltiques, els primers homnids segur que fabricaren un gran assortit deines a partir de matries peribles que, per descomptat (llevat de rares excepcions), no shan conservat en el registre arqueolgic: fusta, fulles, lianes, pells, vsceres, etc. Alguns daquests estris potser haurien estat molt ms complexos que les destrals de m axelianes; conseqentment, basar-se en la presncia o no presncia daquestes eines ltiques per a explicar el major o menor grau de desenvolupament tcnic dun homnid concret ens resulta irrelevant. En definitiva, pensem que no existeix cap motiu que justifiqui lopini que els primers colonitzadors que, des dfrica, trepitjaren territori euroasitic Dmanisi (Gergia), Fuente Nueva (Granada), Monte Poggiolo (Italia), Gran Dolina (Burgos), etc. fossin menys intelligents que els que es quedaren a lfrica fabricant destrals de m. Les destrals de m tenen uns usos que, amb tota probabilitat, no foren necessaris quan aquests pioners sexpandiren pels nous territoris. Aparegueren ms tard? S, en efecte; potser en el mateix moment en qu van ser necessries.

232

17 CMBLC

Conclusi
A mode de conclusi, i tal com hem defensat en aquest article, opinem que el millor i nic mtode per a combatre els mites i llegendes que segueixen girant al voltant de levoluci biolgica i cultural de la nostra espcie s a travs dels estudis i discussions de carcter interdisciplinari. No es tracta de negar lexcepcionalitat o singularitat del gnere hum sin de reivindicar lestudi de levoluci del nostre llinatge des duna perspectiva paleoetoecolgica... tal com haurem fet amb qualsevol altra espcie del regne animal (al qual pertanyem).

Agraments
En primer lloc, volem manifestar la nostra gratitud a Vicent Albiach i a tots els inquiets homnids i homnides de la Societat Valenciana de Cincies de la Salut Joan Baptista Peset, aix com a Acci Cultural del Pas Valenci, per la seva amable acollida a Valncia. Gratitud que faig extensiva a ngel Llcer de la Universitat de Valncia per haver acceptat aquest text dins les publicacions del 17 Congrs de Metges i Bilegs de Llengua Catalana. Grcies a Anna Albiach per les seves atencions i perenne entusiasme vers la cincia, i molt en especial a Clara Sells per tot el seu suport, treball i dedicaci. Alhora, sense tota una srie dinstitucions i collaboradors, aquest article no hagus estat possible: HOMINID Grup dOrgens Humans (Parc Cientfic de Barcelona-Universitat de Barcelona), Seminari dEstudis i Recerques Prehistriques (UB), Centre Especial de Recerca en Primats (UB), Museu de Cincies Naturals de la Ciutadella, Parc Zoolgic de Barcelona, Peninj Spanish Research Team, Marcos Carrasco (Ciencia y Aventura Safaris), Julio Teigell i Nuria Panizo (KIBO Safaris Ltd), Viviana Sells i Alfred Arreba. Per ltim, el nostre ms profund agrament al consell de redacci de la revista Estudios de Psicologa per permetrens traduir i adaptar aquest text a partir dun article publicat recentment.

Bibliografia
1. 2. 3. 4. Backwell LR, dErrico F (2001) Evidence of termite foraging by Swartkrans early hominids. Proc Nat Acad Sci USA 98(4):1358-1363 Clarke DL (1984) Arqueologa Analtica. Ediciones Bellaterra, Barcelona Coppens Y (1982), Qui fit quoi. Bull Soc Prhistor Fran 79:163-165 de Waal F (2002) El simio y el aprendz de sushi. Paidos, Barcelona

REUNIONS INTERCONGRESSUALS: CONFERNCIES 5.

233

de Heinzelin J, Clark JD, White T, Hart W, Renne P, WoldeGabriel G, Beyene Y, Vrba E (1999) Environment and behavior of 2.5-million-year-old Bouri hominids. Science 284:625-629 6. Diamond S, Belasco B (1980) De la cultura primitiva a la cultura moderna. Anagrama, Barcelona 7. Harris M (1996) Antropologa cultural. Alianza, Madrid 8. Mostern J (1993), Filosofa de la cultura. Alianza, Madrid 9. Sabater Pi J (1974) An elementary industry of the chimpanzees in the Okorobik Mountains, Rio Muni (Republic of Equatorial Guinea), West Africa. Primates 15:351-364 10. Sabater Pi J, Ve JJ, Serrallonga J (1997) Did the first hominids build nests? Curr Anthropol 38:914-916 11. Sabater Pi J, Ve JJ, Serrallonga J (2003) Nesting behaviour in African hominids of pliopleistocene: a multidisciplinary approach. A: Ve JJ, Serrallonga J, Turbn D, Fullola JM, Serrat D (eds) Primates: Origin, evolution, behaviour. Parc Cientfic de Barcelona, Barcelona, pp 82-90 12. Serrallonga J (1994) Homo faber, el fin de un mito. Etologa y prehistoria, una aproximacin al presente para reconstruir el pasado del til. Pyrenae 25:31-49 13. Serrallonga J (2001) Los guardianes del lago. Diario de un arquelogo en la tierra de los maasai. Mondadori, Barcelona 14. Serrallonga J (en premsa), Pan faber versus Homo faber. La conducta instrumental del chimpanc y su importancia para la revisin del concepto de cultura material en arqueologa y paleoantropologa. A: Guilln F, Colmenares F (eds) Existo, luego pienso: el origen animal del pensamiento humano. Ateles, Madrid 15. Serrallonga J, Sabater-Pi J, Ve JJ (1998) Nest building behaviour in the australopithecines and early Homo. A new interdisciplinary hypothesis (ecology, ethoprimatology, paleoanthropology, archaeology and physiology). Dual Congress 1998. University of the Witwatersrand, Johannesburg 16. Serrallonga J, Gay B, Medina V (2003), Proyecto Pan erectus: resultados preliminares sobre el bipedismo ocasional en chimpancs cautivos (Pan t. troglodytes) y su importancia para el estudio de la bipedestacin en ambientes forestales. Actas del V Congreso de la Asociacin Primatolgica Espaola. Universitat Cardenal Herrera, Valncia 17. Serrallonga J, Medina V, Galbany J (2003) Reconstruccin paleoecolgica de los Homo erectus y Paranthropus boisei a partir del estudio de especimenes vivos y fsiles pertenecientes al gnero Papio (Tanzania, frica Oriental). Actas del V Congreso de la Asociacin Primatolgica Espaola. Universitat Cardenal Herrera, Valncia 18. Susman RL (1998) Hand function and tool behaviour in early hominids. J Human Evol 35:23-46