TEMES 10 i 11

APOGEU I CRISI DE L’ IMPERI ESPANYOL

COMPARAR SEGLES I REIS
SEGLE XVI APOGEU DE L’IMPERI REGNATS CARLES I O CARLES V (1516-1556) FELIP II (1556-1598) SEGLE XVII CRISI I DECADÈNCIA DE L’IMPERI REGNATS FELIP III (1598-1621) FELIP IV (1621-1665) CARLES II (1665-1700)

CASA D’ÀUSTRIA O CASA DE HABSBURG

CASA D’ÀUSTRIA

CASA D’ÀUSTRIA

CARLES V
ESPLENDOR

FELIP II

CASA D’ÀUSTRIA

FELIP III

FELIP IV DECADÈNCIA I CRISI

CARLES II

REGNAT DE CARLES V (1516-1556)
1.-HERÈNCIA DE CARLES V. POSSESSIONS 2.- PROBLEMES INTERNS EN ELS INICIS DEL SEU REGNAT: REBEL·LIÓ DE LES COMUNITATS A) CRONOLOGIA B) BÀNDOLS C) DESENLLAÇ D) CONSEQÜÈNCIA 3.- POLÍTICA EXTERIOR A) OBJECTIU B) ENFRONTAMENTS 1.- FRANÇA: CAUSA 2.-TURCS OTOMANS: CAUSA 3.- PRÍNCEPS ALEMANYS PROTESTANTS: CAUSA I DESENLLAÇ. 4.- ABDICACIÓ 1556

HERÈNCIA DE CARLES V

HERÈNCIA CARLES V

HERÈNCIA DE CARLES V

REBEL·LIÓ DE LES COMUNITATS
EXECUCIÓ DELS CAPITANS COMUNERS ABRIL 1521.

EL RIVAL DE CARLES V PER L’HEGEMONIA A EUROPA

FRANCESC I DE VALOIS REI DE FRANÇA

LLUITA PER LA HEGEMONIA A EUROPA I PER CONTROL DE UN TERRITORI DE GRAN VALOR ESTRATÈGIC: MILÁ.

DOMINI DE MILÁ.

CASTELL DE CHAMBORD

SETGE DE VIENA PELS TURCS 1529

VICTÒRIA DE MÜHLBERG SOBRE ELS PROTESTANTS 1547

PAU D’AUGSBURG L’EMPERADOR CEDEIX
La Pau d'Augsburg, va ser un tractat signat per Fernando, germà i representant de l'Emperador Carlos V, i les forces de la Lliga de Esmalcalda el 25 de setembre de 1555 a la ciutat d'Augsburg a Alemanya, pel qual es resolia el conflicte religiós.

CARLES V ES VA RETIRAR AL MONESTIR DE YUSTE (1556-1558)

FELIP II
1.-POSSESSIONS DE FELIP II DESPRÉS DE LA INCORPORACIÓ DE
PORTUGAL L’ANY 1580 ERA L’IMPERI MÉS GRAN QUE LA HUMANITAT HAVIA CONEGUT FINS A LES HORES I ES GOBERNAVA DES DE MADRID , ESPANYA ERA EL CENTRE DE L’IMPERI I PER AQUESTA RAÓ , L’ IMPERI DE FELIP II HA REBUT EL NOM DE MONARQUIA HISPÀNICA 2.- POLÍTICA EXTERIOR A) OBJECTIUS B) ENFRONTAMENTS 1.- FRANÇA. CAUSA I DESENVOLUPAMENT 2.- TURCS. CAUSA Y BATALLA. 3.- PAÏSOS BAIXOS. CAUSES I DESENVOLUPAMENT (1558-1648) 4.- ANGLATERRA. CAUSA I DESENLLAÇ

C) CONSEQÜÈNCIA ECONÒMICA D’AQUESTA AGRESSIVA POLÍTICA EXTERIOR

POSSESSIONS DE FELIP II

POSSESSIONS FELIP II

POSSESSIONS FELIP II

POSSESSIONS DE FELIP II MAONARQUIA HISPÀNICA

EUROPA DURANT EL REGNAT DE FELIP II

FELIP II SÍMBOL DE LA INTOLERÀNCIA
SÍMBOL DE LA INTOLERÀNCIA, DEFENSOR DEL CATOLICISME

BATALLA DE LEPANT 1571
La presa de Nicòsia (1570) i l’amenaça d’un atac contra Venècia (1571) va portar el Papat a articular una aliança contra els otomans: la Santa Lliga, integrada per la Monarquia Hispànica (77 galeres i 20 naus), Venècia (109 galeres i 6 galiasses) i els Estats Pontificis (12 galeres). A aquesta coalició s’hi afegirien Savoia, Malta i Gènova, aportant tres galeres cadascun. En total es mobilitzarien uns 91.000 homes.

BATALLA DE LEPANT
La propaganda va magnificar aquesta victòria convertint-la en un dels tòtems del patriotisme. En realitat, però, la flota turca només va ser neutralitzada de forma temporal

En aquesta batalla va participar Miguel de Cervantes, que va resultar ferit, sofrint la pèrdua de mobilitat de la seva mà esquerra

REBEL·LIO PAÏSOS BAIXOS (1566-1648)

Propaganda sobre la repressió practicada pel Duc d'Alba

ELISABET I D’ANGLATERRA ENEMIGA DE FELIP II

FILLA DE ENRIC VIII I ANA BOLENA

L
ARMADA INVENCIBLE 1588

Havia arribat el moment d’articular una gegantesca expedició contra l’enemic anglès: 137 naus havien de transportar uns 30.000 homes per ocupar Anglaterra. Era l’anomenada Armada Invencible.

FALLIDES DEL REGNAT DE FELIP II
 1557 1575-76 1596 EL REI NO POT PAGAR ELS SEUS DEUTES

AMÈRICA
1.- CAUSES DE LA CONQUESTA D’AMÈRICA 2.- LES GRANS EXPEDICIONS DE CONQUESTA I D’EXPLORACIÓ. 3.- COM S’ORGANITZAVA LA CONQUESTA? EMPRESES PRIVADES QUE EL REI AUTORITZAVA PER MITJA DEL CONTRACTE DE CAPITULACIÓ. 4.- FACTORS QUE VAN AFAVORIR LA CONQUESTA.

5.- GOVERN DE L’IMPERI AMERICÀ. A) LLEIS B) INSTITUCIONS DE GOVERN A ESPANYA. C) INSTITUCIONS DE GOVERN A AMÈRICA. 6.- RELLEVÀNCIA DE L’IMPERI AMERICÀ EN LA POLÍTICA EXTERIOR DE LA MONARQUIA HISPÀNICA.
7.- LA SOCIETAT AMERICANA I L’ EXPLOTACIÓ DELS INDIS.

1.- CAUSA DE LA CONQUESTA
METALLS PRECIOSOS

DESIG DE RIQUESA

TERRES.

POSSIBILITATS DE COMERÇ

2.- EXPEDICIONS DE CONQUESTA

HERNÁN CORTES
IMPERI ASTECA 1519-21

EXPEDICIONS DE CONQUESTA

IMPERI INCA 1531-33 180 HOMES I 22 CAVALLS

EXPEDICIONS DE CONQUESTA
CONQUESTA DE FILIPINES (1564)

EXPEDICIONS D’EXPLORACIÓ

VASCO NÚÑEZ DE BALBOA VA DESCOBIR L’OCEÀ PACÍFIC 1513 DESPRÉS DE TRAVESSAR L’ISTME DE PANAMÀ

EXPEDICIONS D’EXPLORACIÓ

FRANCISCO DE ORELLANA VA RECORRER EL RIU AMAZONES

3.-COM S’ORGANITZAVA LA CONQUESTA?
ERA UNA EMPRESA PRIVADA ELS PARTICULARS ORGANITZAVEN I FINANÇAVEN LA CONQUESTA.

ELS REIS AUTORITZAVEN LA CONQUESTA MITJANÇANT UN CONTRACTE DENOMINAT CAPITULACION. DESPRÉS DE LA CONQUESTA ELS TERRITORIS PASSAVEN A LA CORONA PERÒ EL CONQUERIDOR REBIA EL TÍTOL DE GOVERNADOR I UNA PART DE LES TERRES I EL BOTÍ.

4.- PER QUÈ LA CONQUESTA VA SER RÀPIDA?
A) SUPERIORITAT MILITAR : CAVALLS DESCONEGUTS PER A ELLS, ARMADURES, CASCOS, ARMES DE FOC. B) LLUITES INTERNES ENTRE ELS INDÍGENES QUE VAN SER APROFITADES PELS CONQUERIDORS PER A ESTABLIR ALIANCES. C) AFANY DE RIQUESES DELS CONQUERIDORS. D) CREENCES I TRADICIONS QUE PARLAVEN DE L’ARRIBADA DELS DÉUS DELS OCEANS. PER AIXÒ SE SOTMETIEN AMB GRAN FACILITAT I RESIGNACIÓ

5.- GOVERN DE L’IMPERI
DES DE MADRID - CONSELL D’ÍNDIES A) Creat en 1524 B) Assessorava al monarca sobre assumptes americans. C) Promulgava les lleis a aplicar en el territoris americans.

AMÈRICA VIRREGNATS El territori es va dividir en dos virregnats (Nova Espanya i Perú) al front de cadascú un virrei elegit per la corona entre l’aristocràcia castellana amb amplis poders AUDIÈNCIES. A les principals ciutats, esta institució administrava justícia i aplicava les lleis

Govern de l’imperi americà

SEGLE XVI

SEGLE XVIII

Govern de l’imperi americà AUDIÈNCIES

6.-RELLEVÀNCIA DE L’IMPERI EN POLÍTICA EXTERIOR
ELS METALLS PRECIOSOS DE AMÉRICA , SOBRETOT PLATA , VAN SERVIR PER A FINANÇAR LA POLÍTICA IMPERIAL. L’EXPLOTACIÓ DE LES MINES L’ORGANITZAVA LA CORONA , QUE ES QUEDAVA EN UN PERCENTATGE DEL METALL EXTRET. LA CORONA ES QUEDAVA AMB UN 20%DE TOTES LES TRANSACCIONS COMERCIALS I RIQUESES D’AMÈRICA

EXPLOTACIONS MINERES

MINES DE PLATA.

EXPLOTACIONS MINERES

SOCIETAT AMERICANA

EXPLOTACIÓ DELS INDIS

FRAY BARTOLOMÉ DE LAS CASAS DEFENSOR DELS INDÍGENES.
EL TREBALL DELS INDÍGENES AMERICANS SEGONS UN MANUSCRIT DEL SEGLE XVI

SISTEMES DE TREBALL
ENCOMIENDA A les terres conquistades es va establir l’ encomienda que consistia en lliurar lots de terra amb els seus habitants indis als espanyols que havien destacat en la conquesta. Els encomenderos els instruïen en la fe catòlica i els protegien i els indis a canvi havien de pagar un tribut en espècie o en treball.

MITA La mita va ser una forma d'aprofitament del treball indígena durant la colonització espanyola del continent americà. Va ser molt emprada en el treball miner, i obligava les comunitats indígenes a subministrar un determinat nombre de treballadors durant períodes limitats de temps.

CAUSES DE LA DISMINUCIÓ DE LA POBLACIÓ INDÍGENA
1.- LES GUERRES 2.- MALALATIES QUE PORTAREN ELS EUROPEUS,CONTRA LES QUALS ELS INDIS NO DISPOSAVEN DE DEFENSES NATURALS. 3.- EXPLOTACIÓ DELS CONQUERIDORS.

SEGLE XVII
En les relacions internacionals aquest segle va significar la pèrdua de l’hegemonia de la monarquia hispànica a favor de la francesa. A Espanya van regnar els Àustries menors: Felip III, Felip IV i Carles II. Monarques amb una personalitat més dèbil que la dels seus antecessors .

DANIEL GÓMEZ ¡GRACIAS!

AUSTRIAS MENORES

FELIP III 1598-1621

DUC DE LERMA VALIDO DE FELIP II. OBRA DE RUBENS

FELIP III. OBRA DE DIEGO VELÁZQUEZ

POLÍTICA EXTERIOR PACIFISTA.

AL·LEGORIA DE LA TREVA DELS DOTZE ANYS AMB LES PROVÍNCIES UNIDES (1609)

EXPULSIÓ DELS MORISCOS (1609)
COM A RESULTAT D’AQUESTA MESURA VAN HAVER D’EIXIR D’ESPANYA 300.000 PERSONES , ES A DIR, PROP DEL 5% DE LA POBLACIÓ.

MOLTES ZONES RURALS VAN QUEDAR DESPOBLADES, LA QUAL COSA, REPERCUTÍ NEGATIVAMENTE EN L’AGRICULTURA.
-DESPOBLAMENT -RUÏNA ECONÒMICA: SOBRETOT EN L’AGRICULTURA

ELS MORISCS EMBARQUEN EN EL PORT DE DÉNIA

FELIP IV

CONDE-DUQUE DE OLIVARES. (1621-43) OBRA DE VELÁZQUEZ

FELIP IV. OBRA DE VELÁZQUEZ

FELIP IV

OBRA DE VELÁZQUEZ

GUERRA DELS TRENTA ANYS (LA FI DE L’HEGEMONIA)
PRÍNCIPES PROTESTANTES ALEMANES
REINO DE DINAMARCA (PROTESTANTES) REINO DE SUECIA (PROTESTANTES) PROVINCIAS UNIDAS (PROTESTANTES) FRANCIA DESDE 1635 (CATÓLICO)

PRÍNCIPES CATÓLICOS ALEMANES
EMPERADOR (CASA DE HABSBURGO RAMA DE AUSTRIA) FERNANDO II (CATÓLICOS) MONARQUÍA HISPÁNICA (CATÓLICOS)

GUERRA DE LOS TREINTA AÑOS

EVOLUCIÓN VICTORIAS INCIALES
RENDICIÓ DE BREDA (1625)
VICTÒRIA DELS TERÇOS ESPANYOLS SOBRE ELS HOLANDESOS OBRA DE VELÁZQUEZ

VICTÒRIES INICIALS

VICTÒRIA DE NORDLINGELN (1635) (BAVIERA) ON ELS PROTESTANTS ALEMANYS Y SUECS VAN CAURE DERROTATS

FRANÇA INGRESSA EN EL BÀNDOL PROTESTANT (1635)
AQUESTA INTERVENCIÓ VA CANVIAR EL SIGNE DE LA GUERRA. L’ARTIFEX D’AQUESTA PRESA DE PARTIT VA SER EL CARDENAL RICHELIEU, PRIMER MINISTRE DE LUIS XIII I ENEMIC DELS HABSBURG.

DERROTA DE ROCROI (1643)

DERROTA DELS TERÇOS ESPANYOLS DAVANT DE LES TROPES FRANCESES

PAU DE WESTFALIA (1648)
-RECONEIXEMENT DE LA INDEPENDÈNCIA DE HOLANDA (PROVÍNCIES UNIDES) -LA FI DE L’HEGEMONIA D’ESPANYA -L’ASCENS DE FRANÇA COM A PRIMERA POTÈNCIA ESPANYA I FRANÇA VAN CONTINUAR LLUITANT FINS A 1659. PER LA PAU DELS PIRINEUS FINALITZA EL CONFLICTE AMB LA VICTÒRIA DEL COSTAT FRANCÈS

REFORMES POLÍTICA INTERIOR DE OLIVARES

LA UNIÓ D’ARMES
EL PROJECTE DE REPARTIR LES DESPESES MILITARS ENTRE TOTS EL TERRITORIS DE LA MONARQUIA HISPÀNICA DAVANT LA NECESSITAT DE FINANÇAMENT DE LA CORONA INMERSA EN LA GUERRA DELS TRENTA ANYS Y LA REBEL·LIÓ DELS PAÏSOS BAIXOS

El principi de diversitat territorial de la Monarquia Hispànica com a unió entre regnes iguals (aeque principaliter) es QÜESTIONA (PROJECTE D’ UNA ADMINISTRACIÓ CENTRALITZADA9 REBEL·LIÓ DE CATALUNYA REBEL·LIÓ A PORTUGAL

REBEL·LIÓ DE CATALUNYA (1640-52)

LA GUERRA CONTRA CATALUNYA VA ACABAR AMB LA VICTÒRIA REIAL PERÒ EL MONARCA VA DESISTIR EN LA SEUA POLÍTICA CENTRALITZADORA DE LA UNIÓ D'ARMES

REBEL·LIO PORTUGUESA 1640
LA REBEL·LIÓ PORTUGUESA VA TRIOMFAR I PORTUGAL VA PROCLAMAR LA SEUA INDEPENDÈNCIA. L'EXÈRCIT ESPAÑOL TENIA MOLTS FRONTS OBERTS I NO VA PODER SUFOCAR LA REBEL·LIÓ. AIXÍ ACABA L'EFÍMERA UNIÓ IBÈRICA. 15801640

CARLES II (1668-1700)
EL REI MOR SENSE HEREUS I ESCLATA EL PROBLEMA SUCCESSORI: UNA GUERRA PER LA CORONA D'ESPANYA ON TRIOMFARÀ EL PARTIT BORBÓ
El darrer rei hispànic de la casa d’Àustria, Carles II d’Habsburg era un personatge malaltís i mancat d’intel·ligència. El nunci papal el descriuria com “feo de rostro; tiene el cuello largo, la cara larga y como encorvada hacia arriba; el labio inferior típico de los Austria; ojos no muy grandes, de color azul turquesa y cutis fino y delicado [...]. No puede enderezar su cuerpo sino cuando camina, a menos de arrimarse a una pared, una mesa u otra cosa. Su cuerpo es tan débil como su mente. De vez en cuando da señales de inteligencia, de memoria y de cierta vivacidad, pero no ahora; por lo común tiene un aspecto lento e indiferente, torpe e indolente, pareciendo estupefacto. Se puede hacer con él lo que se desee, pues carece de voluntad propia”

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful