DESCOBRIM EL CANALETES

ALEXIS PASCUAL BEGONYA FALCÓ JORDI MONTERO MANOLO BOBES MERCÈ GIMENO SÒNIA FUGUET

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

ÍNDEX 1. Introducció
4 1.1. El riu 4 1.1.1. Què és un riu 4 1.1.2. Les parts d’un riu 4 1.1.3. La conca i la xarxa hidrogràfiques 4 1.1.4. El pendent i el cabal 5 1.1.5. Es processos geològics 5 1.1.6. Els cursos del riu 5 L’ecosistema del riu Canaletes 7 2.1. El règim fluvial 7 2.2. Aspectes geomorfològics i paisatgístics 9 2.3. La vida al riu Canaletes 11 2.3.1. El bosc de ribera 12 2.3.1.1. L’estrat arbori 14 2.3.1.2. L’estrat arbustiu 15 2.3.1.3. L’estrat herbaci 16 2.3.1.4. Perfil ecològic del bosc de ribera 17 2.3.1.5. Funció ecològica del bosc de ribera 21 2.3.1.6. L’Index de Qualitat del Bosc de Ribera: QRISI 22 2.3.1.7. Clau d’identificació de les plantes del bosc de ribera 24 2.3.2. Els animals del Canaletes 29 2.3.2.1. Identificació 29 2.3.2.2. L’Índex Biològic: l’Estat de Salut del Riu 31 El curs del riu Canaletes 33 L’aprofitament humà del riu Canaletes 36 4.1. El riu com a via d’establiment i de comunicació 36 4.1.1. L’assentament humà 36 4.1.2. La via de ferrocarril de la Val de Zafán 37 4.1.3. El protagonisme del riu Canaletes durant la Guerra Civil 39 4.2. El riu Canaletes: una font d’explotació tradicional 41 4.2.1. Els molins fariners hidràulics 46 4.2.1.1. Introducció 47 4.2.1.2. Molins hidràulics 48 4.2.1.3. Molins hidràulics fariners 50 4.2.1.4. Parts d’un molí fariner 51 4.2.1.5. Característiques dels seus elements constructius 53 4.2.1.6. L’activitat actual dels molins fariners 53 4.2.1.7. Exercicis sobre els molins fariners 54 4.3. Les activitats lúdiques 63 4.3.1. El balneari i santuari de la Fontcalda 63 4.3.2. La Via Verda de la Val de Zafán: tram Bot - estació Benifallet 63 4.3.3. A peu pel Canaletes 66 4.3.4. Barranquisme 66 El riu com a obstacle comunicatiu 69 Les Inspeccions de Riu 70 6.1. Passos a seguir per fer una Inspecció de Riu 70

2.

3. 4.

5. 6.

2

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

6.2. Prepareu-vos una mica 6.3. Localització geogràfica del tram de riu 6.4. Un esquema per cada tram de riu 6.4.1. Com fer l’esquema 6.4.2. Taula de símbols estandaritzats 6.5. L’Estudi de l’Ecosistema Aquàtic 6.5.1. Descripció del punt de mostreig 6.5.2. Com agafar una mostra d’aigua 6.5.3. Característiques Físiques i Químiques de l’Aigua 7. Inspeccions del riu Canaletes 7.1. Inspecció del riu Canaletes. Tram 1 7.1.1. Inspecció bàsica del riu 7.1.2. Estudi de l’ecosistema aquàtic 7.1.2.1. Descripció del punt de mostreig 7.1.2.2. Característiques físiques i químiques de l’aigua 7.1.2.3. La vida al riu 7.1.3. L’estat de salut del riu 7.1.4. L’estat de salut del bosc de ribera 7.2. Inspecció del riu Canaletes. Tram 2 7.2.1. Inspecció bàsica del riu 7.2.2. Estudi de l’ecosistema aquàtic 7.2.2.1. Descripció del punt de mostreig 7.2.2.2. Característiques físiques i químiques de l’aigua 7.2.2.3. La vida al riu 7.2.3. L’estat de salut del riu 7.2.4. L’estat de salut del bosc de ribera 8. L’impacte humà en el riu Canaletes 8.1. Agricultura intensiva sobre els sòls fèrtils 8.2. Contaminació per abocament d’aigües no depurades 8.3. Abocament de deixalles 8.4. Ús lúdic 9. Programa d’una sortida al riu Canaletes 10. Bibliografia 11. Pàgines web 12. Conclusions del treball amb els alumnes

71 73 73 74 75 76 76 77 78 82 82 82 82 82 83 83 83 83 84 84 85 85 85 85 85 85 86 86 86 87 87 89 90 91 92

3

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

1. 1.1

INTRODUCCIÓ El riu

1.1.1 Què és un riu? Podríem definir un riu com un corrent permanent d’aigua que circula en un sentit únic, de dalt a baix, a favor del pendent que la porta cap al mar, un llac o un altre riu. Aquests reben les aigües de fonts o surgències, de llacs o llacunes, de torrents que es formen després de la pluja i durant el desglaç, i d’altres rius menors que s’anomenen afluents. 1.1.2. Les parts d’un riu La part del terreny per la qual circula el riu, rep el nom de llit o llera, i les zones contigües, a cada banda del riu, són els marges o riba, on s’instal·la el bosc de ribera. Segons l’època de l’any i el cabal, al llit d’un riu es poden distingir les següents parts:    Llit d’estiatge: Part central del riu per on discorre l’aigua quan té un cabal petit. Llit normal: Per on habitualment hi discorre l’aigua, quan el riu té un cabal mig. Llit d’inundació: Zona que pot ser coberta per l’aigua en cas de crescuda.

El llit del riu ha estat modificat al llarg del temps per les crescudes en èpoques de pluja. D’aquesta manera s’han anat aprofundint les valls, ha anat canviant el recorregut primigeni, s’han emplenat les planes, és a dir, s’ha modelat el paisatge. 1.1.3. La conca i la xarxa hidrogràfiques L’aigua procedent de les precipitacions s’escola per la superfície del sòl fins que arriba a formar part d’un llac o un riu, o bé es filtra donant lloc a corrents d’aigua subterrània (sistema càrstic). Tots els torrents, fonts, rieres i rius que vessen l’aigua en un mateix riu configuren la seva xarxa hidrogràfica. Un riu no pot tractar-se aïlladament de la regió que l´emmarca, d’aquí la importància de la conca que l´origina, el configura i el conté. Així, tota la superfície de terreny que aporta aigua a un riu constitueix la seva conca . La xarxa i la conca són les que determinen les característiques d’un riu.

+
xarxa hidrogràfica conca hidrogràfica conca d’un riu 4

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

1.1.4. El pendent i el cabal Hi ha dos factors principals que defineixen les característiques d’un riu:   El pendent: inclinació del terreny pel qual discorre el riu. Depèn bàsicament del relleu de la zona. El cabal: quantitat d’aigua que porta el riu. Depèn de les característiques climàtiques de la zona (per això, pot ser molt variable) i del nombre d’afluents que rep. Podem trobar mesos o èpoques de l’any de fortes crescudes i augment important del cabal, i d’altres mesos en els quals el riu porti poca aigua (cabal d’estiatge).

1.1.5. Els processos geològics El pendent i el cabal juntament amb la litologia de la zona determinen el modelat del relleu, en el qual hi participen tres processos geològics:  L’erosió: que consisteix en arrencar i desgastar els materials (fragments de roca) que l’aigua troba al seu pas, bé per arrossegament o bé per dissolució, modelant a la vegada la vall per on discorre el riu. El transport: que suposa el trasllat dels materials erosionats des d’un lloc fins a un altre. La sedimentació: que es produeix com a conseqüència de la pèrdua de força de l’aigua, de forma que els materials que transporta el riu queden dipositats.  

1.1.6. Els cursos del riu El camí que segueix el riu des del seu naixement fins la desembocadura s’anomena curs i, al llarg d’aquest, des del punt de vista geomorfològic (de relleu) es poden distingir tres trams: l’alt, el mitjà i el baix.  El curs alt: Situat a les altituds més grans de la conca, amb forts pendents (8% de mitjana) que fan que l’aigua baixi amb força i velocitat (50 a 200 cm/s) provocant, principalment, l’erosió del terreny. El llit del riu és estret i la força erosiva del riu forma valls més o menys profundes. En aquest hi trobem grans blocs de pedra. El cabal està en funció del règim de pluges i pot ser variable. L’aigua és freda i bastant neta (al menys més neta que en els cursos mitjà i baix). Els animals estan adaptats a viure al fort corrent: tenen ventoses (blefarocèrids) o fortes ungles (plecòpters) o ganxos a la part terminal del cos (tricòpters), el cos aplanat (efemeròpters) o bé viuen a dins d’estoigs de pedretes (alguns tricòpters), etc.

5

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________ 

El curs mitjà: Té un pendent més suau (entre 1 i 4%, o menys) i l’aigua s’alenteix (velocitat entre 20 i 50 cm/s) ja que el riu circula per zones més planes, perd força i velocitat i transporta materials poc pesats (sorres i llims). L’aigua s’escalfa més, sobretot a l’estiu. El cabal d’aigua és més gran degut a les aportacions dels afluents, alguns dels quals queden dipositats als marges del riu. Els organismes es distribueixen entre les zones de més corrent i les aigües lentes, protegits entre la vegetació i les pedres. Alguns viuen dins un estoig; altres, com els sabaters, llisquen sobre la superfície d’aigües encalmades, etc.  El curs baix: Situat a les planes al·luvials on el riu ha perdut gran part del seu poder erosiu i de transport. El riu porta el màxim d’aigua (aportació de tota la xarxa hidrogràfica), el pendent s’aproxima a l’1% i l’aigua circula molt lentament (amb velocitat inferior als 20 cm/s), per un llit molt ample. El riu diposita llims i sorres lleugeres al fons i als marges, sedimentació, i en alguns casos poden formar-se deltes (delta del Llobregat, de l’Ebre, ...). En moments d’inundació pot envair les planes de la vora reomplint-les de materials. La temperatura de l’aigua segueix augmentant. Els organismes viuen protegits entre pedres o vegetació.

Les característiques naturals del riu han estat modificades al llarg del temps per l’acció de l’home amb la construcció de rescloses, embassaments, preses, canalitzacions..., amb la finalitat d’aprofitar l’aigua per a usos diversos. També el creixement dels nuclis urbans instal·lats a la vora del riu han induït canvis en el seu traçat i han modificat enormement la llera del riu i el seu entorn natural (bosc de ribera).

6

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

2.

L’ECOSISTEMA DEL RIU CANALETES

2.1. El règim fluvial
La conca del riu Canaletes té una superfície de 252 km2 i limita amb les conques hidrogràfiques de l’Algars, del riu Sec i de l’Ebre. El riu neix a la serra de l’Espina, contrafort septentrional dels Ports de Tortosa – Beseit, dins del terme d’Horta de Sant Joan. L’aportació regular d’aigua li ve del petit riu d’en Piquer, considerat la capçalera del riu Canaletes. La xarxa hidrogràfica que l’alimenta compta amb nombrosos barrancs que baixen de les zones muntanyoses que delimiten la seva conca (dels Ports, de la serra de Pàndols i del Coll del Moro bàsicament), i fins i tot amb un petit afluent anomenat riu de Gandesa, que desemboca al Canaletes a l’alçada del municipi de Bot. La longitud del riu, des de l’inici del barranc d’en Piquer fins a la desembocadura a l’Ebre, és de poc més de 33 quilòmetres. El règim pluviomètric de la conca és mediterrani, amb un marcat període sec durant els mesos d’estiu i un màxim a la tardor (mesos de setembre i octubre). Les pluges són molt irregulars i freqüentment cauen de forma sobtada durant un curt període de temps. De tota la conca la zona més plujosa correspon als Ports i, per tant, són els barrancs de la seva capçalera els que li proporcionen una major aportació hídrica. Allí les precipitacions anuals se situen entorn dels 800 mm, mentre són d’uns 500 mm a la resta de la conca. Per tant, es dedueix que el cabal del riu Canaletes és força irregular. Freqüentment no arriba a 1 m3/s, però a l’estiu pateix un fort estiatge que l’asseca completament en alguns trams. Tanmateix, en períodes de pluges continuades, sobretot a la capçalera, pot portar molta més aigua. En moments de pluges torrencials el creixement del riu pot ser espectacular i s’ha estimat que per a una pluja de 200 mm a la seva capçalera el cabal punta del riu pot arribar a ser de 110 m3/s. Així doncs, pot provocar inundacions molt importants que poden afectar les activitats humanes de les seves vores. Un exemple històric va ser l’excepcional crescuda del 8 d’octubre de 1787, que va arribar a cobrir fins a mitja porta d’entrada de l’ermita de la Fontcalda, tal com indica una creu i una inscripció marcades en la paret (l’edifici es troba molt per damunt del nivell habitual del riu). Més recentment, a l’octubre del 2000, una riuada va obligar a refer les baranes del pont de vianants que travessa el riu a l’alçada de la Fontcalda. S’observa que aquestes inundacions excepcionals solen donar-se a la tardor, però les crescudes sobtades del riu poden aparèixer en qualsevol moment de l’any. Finalment, cal dir que el cabal mitjà del riu Canaletes ve condicionat també pel predomini de les roques calcàries a la seva conca, que filtren part de l’aigua que d’altra manera seria present a la superfície i contribuiria a augmentar el cabal del riu. Com a contrapartida, això facilita l’existència de moltes coves i avencs en el subsòl, com per exemple la Cova del Conill, per on passa el segon riu subterrani més important de Catalunya.
7

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

Conca hidrogràfica del riu Canaletes

ACTIVITATS:  Representa l’escala gràfica del mapa de la conca hidrogràfica del riu Canaletes i situa-la sota l’escala numèrica.

8

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

2.2. Aspectes geomorfològics i paisatgístics
El riu Canaletes neix en ple Port d’Horta. Concretament als Ullals neix el riu d’en Piquer, que a l’alçada de la Barca ja és anomenat riu Canaletes. Després d’un recorregut d’uns 33 quilòmetres desguassa a l’Ebre per Benifallet. És un riu el curs del qual s’ha vist obligat a creuar terrenys muntanyosos a cavall entre els Ports, la serra de Pàndols i les carenes situades a la vora del riu Ebre; és per això que gran part del seu curs va encaixonat oferint un particular exemple d’erosió fluvial intensa. A la seva capçalera, el fort pendent del riu (salva 400 metres de desnivell en 4 quilòmetres) fa que tingui un gran poder erosiu que talla profundament els conglomerats característics d’aquest primer tram, i dóna lloc a l’aparició de profundes barrancades de gran bellesa natural. Tanmateix, en els cursos mitjà i baix, el riu també s’ha hagut d’obrir pas a través de les muntanyes. Superat el tram de les Olles, paratge de singular bellesa causat per l’erosió del riu sobre el rocam, fins a tres estrets trobarem aigües avall de Bot: el d’abans de la Fontcalda, el del Pinell i el de Benifallet. Són especialment notables els congostos oberts en rocam calcari en travessar la serra de Pàndols (els estrets de la Fontcalda). Els penya-segats a banda i banda de riu no deixen proliferar la vegetació de ribera i tan sols trobem un paisatge de roca nua amb algunes plantes rupícoles mediterrànies entre les quals mai falta el nostre pi blanc. Després de constituir límit entre els termes de Gandesa, al nord, i el de Prat de Comte i el Pinell de Brai, al sud, es dirigeix, ja a la plana, vers el sudest i desemboca a l’Ebre aigües avall de Benifallet. És en aquests trams plans on les vores del riu es fan més amples, que es desenvolupa una vegetació de ribera, més o menys degradada per l’home, i on apareixen camps de conreu erms o treballats. Cal destacar el bosc de ribera que s’ha desenvolupat i s’ha conservat en l’últim tram del riu, immediat a la seva desembocadura, i que es pot contemplar perfectament des de la carretera de l’Eix de l’Ebre, que travessa el riu per aquest punt. L’angulositat amb què canvia la direcció el riu Canaletes ha fet pensar que es tractava d’un colze de captura: el baix riu Canaletes hauria capturat, per erosió remuntant, l’antic curs alt de l’actual riu Sec, que així hauria restat sense aigua.

9

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

Perfil del riu Canaletes

ACTIVITATS:  Calcula el pendent mitjà del riu (en %) des del seu naixement fins al quilòmetre 4. Posteriorment, fes el mateix des del quilòmetre 4 fins a la seva desembocadura. Segueix els passos d’aquests exemples:

1000 m de desnivell en 1000 m de longitud: 1000 : 1000 = 1 100 : 1 = 100 % 1000 m en 5 km (5000 m): 5000 : 1000 = 5 100 : 5 = 20 % 200 m en 10 km (10.000 m): 10.000 : 200 = 50 100 : 50 = 2 % 

En quin d’aquests dos trams tindrà el riu una major força erosiva? Per què? Com s’anomena aquest tram del riu?

10

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

2.3. La vida al riu Canaletes
En els rius, com en altres ecosistemes, hi ha una munió d’organismes que en depenen directa o indirectament. Alguns d’ells viuen dins l’aigua tota la seva vida, com els peixos o algunes plantes aquàtiques . D’altres passen una part de la seva vida dins l’aigua i l’altra fora, com les granotes i alguns insectes. Hi ha també organismes que no són aquàtics però que en depenen del com a font d’aliment, tal com la merla d’aigua o nosaltres mateixos. En definitiva, el riu és un ecosistema força complex, i són molts, i molt variats, els organismes que en formen part. Per altra banda, la presència d’organismes en el riu ens pot donar una idea general de l’estat de salut que es troba aquest. Així, es necessari estudiar els éssers vius que habiten al riu Canaletes per comprendre l’estat ambiental d’aquest i prendre mesures per a la seva millora. L’estudi que realitzarem es basarà en l’anàlisi de la vegetació del bosc de ribera i dels animals que habiten al tram mig del Canaletes.

11

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

2.3.1. El bosc de ribera Els humans parlem de riberes en referir-nos a les zones pròximes a les lleres o llits dels rius, però també són riberes les vores de les rieres, dels estanys, de les basses, de les fonts, i de qualsevol massa d’aigua i esdevenen zones de transició entre la terra i l’aigua. Sobre les riberes creix una vegetació característica i de localització limitada, la vegetació de ribera, d’elevada biodiversitat i productivitat com a conseqüència de l’alt grau d’humitat existent. En el procés evolutiu d’aquesta vegetació de ribera, també les plantes submergides i les flotants, els canyissars, els canyars, els bogars i els herbassars de càrex hi participen en un moment o altre en la seva evolució. ACTIVITAT.  Descriu breument l’aspecte general que presenta el bosc de ribera tenint en compte els següents aspectes: - amplada del bosc - predomini de claror o de foscor - colors més habituals dels vegetals - olors - atapeïment de les plantes - presència d’animals - fullaraca - deixalles, ...

12

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

En conjunt, per tant la vegetació de ribera és més que un bosc, és tota la banda de vegetació, avui estreta i allargassada, que ressegueix les ribes dels rius, del nostre riu Canaletes. Les riberes se’ns presenten com a petits hàbitats amb diferents pisos verticals i bandes horitzontals de vegetació, rics en aliments i aigua durant tot l’any, on l’oxigen dissolt i la capa freàtica juguen un paper determinant. Davant d’un bosc de ribera potent, ben format, trobem un estrat arbori amb arbres de grans dimensions, acompanyat per un sotabosc format per un estrat arbustiu desenvolupat –amb espècies de lianes i arbustos que comparteixen característiques ecològiques comunes-, i un estrat herbaci amb una composició florística que dependrà de l’alçada per damunt el nivell d’aigua del subsòl i de la intensitat de les activitats humanes allí realitzades. Així davant d’un bosc de ribera trobem diferents estrats: l’estrat arbori, l’estrat arbustiu i l’estrat herbaci.

ESTRATS VEGETALS

____________
Estrat arbori

____________
Estrat arbustiu

____________
Estrat herbaci

13

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

2.3.1.1.

L’estrat arbori.

ACTIVITAT.  De tots els arbres que formen l’estrat arbori, tria l’espècie que presenti més exemplars i descriu-la.

14

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

ACTIVITAT.  Arbre Amb l’ajut de la clau de classificació de plantes identifica les diferents espècies que hagis trobat i completa les dades següents. Nombre Mida d’exemplars Proximitat a l’aigua

2.3.1.2.

L’estrat arbustiu.

ACTIVITAT.  Mitjançant la clau de classificació identifica quatre arbustos del bosc de ribera. Observa especialment les fulles i ompli de forma esquemàtica el quadre següent.

Arbust

Fulla simple Forma de Forma de la Mida o composta la fulla vora

Disposició de la tija

15

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

2.3.1.3.

L’estrat herbaci

ACTIVITAT.  Identifica les herbes més abundants amb el suport de la clau de classificació. Completa les observacions que et proposem en la taula següent.

Herba

Aspecte general

Descripció de les Descripció fulles les flors

de Proximitat a l’aigua 

Observa si hi ha moltes herbes als marges de la riera. En qualsevol cas, explica els possibles motius.

16

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

2.3.1.4.

Perfil ecològic del bosc de ribera

ACTIVITAT.  Un cop has identificat algunes de les principals plantes del bosc de ribera, en realitzaràs un esquema ecològic. Per fer això has de fixarte en els símbols que tens a continuació, després cal que dibuixis cada planta d’acord amb aquests símbols en l’esquema transversal del riu. En el dibuix cal que cada planta estigui situada en el lloc que tu l’has observada respecte al llit del riu.

PERFIL ECOLÒGIC

17

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________ 

-

Un cop hagis acabat l’esquema ecològic dels bosc de ribera, intenta contestar les qüestions següents: Quin és el tipus de planta que més abunda?

I respecte al tipus de fulla, quin predomina: perenne o caducifòlia?

-

El fet de canviar totes les fulles quan arriba la primavera següent suposa una gran despesa energètica per a la planta, per què creus que totes les plantes d’aquest tipus es concentren a la vora del riu?

-

Explica quina relació hi ha entre les condicions ambientals i els tipus de plantes que viuen en cada zona del bosc de ribera.

-

Intenta explicar, en resum, les característiques globals de les plantes que formen aquest bosc de ribera :

18

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

Després de l’estudi de perfil ecològic del bosc de ribera podem concloure que el bosc de ribera septentrional és el predominant en els marges del riu Canaletes. Aquests boscos són formats per arbres que perden la fulla a l’hivern i resisteixen les inundacions temporals, i que presenten segons l’eix transversal del riu les comunitats vegetals de la salzeda –en contacte amb l’aigua del riu- i l’albereda –comunitat de transició amb l’omeda i posteriorment amb la brolla i la garriga-.

19

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

LES ALBEREDES Arrelen a primera línia, vora les masses d’aigua dolça, on el nivell freàtic es troba proper a la superfície (1-2 metres) : Estrat arbori Aube o àlber Om Freixe Xop o pollancre Estrat arbustiu Esbarzer o romiguera Arç blanc Aritjol Llentiscle Murta Estepa blanca Estrat herbaci Gramínies

Les alberedes formen una barrera protectora front les inundacions, ja que presenten arbres de gran alçada fortament arrelats i de creixement ràpid com els xops. LES SALZEDES Donen lloc a bosquetons arbustius, fortament arrelats, formats per salzes localitzables sobre els terrenys codolosos i sorrencs de les lleres i riberes dels rius, àrees que es veuen afectades directament per les seves avingudes. Les salzedes suporten les inundacions i toleren ser soterrades per una gruixuda capa de llims. Els salzes, amb alçades de dos a tres metres, a més de resistir aquestes situacions episòdiques poden esmorteir el seu efecte: redueixen la força del corrent, retenen terra i llims, i arriben a formar illetes enmig de la llera, protegint la resta dels boscos riberencs, més alts i endarrerits, de la força de les aigües. Abunden a les salzedes, les espècies nitròfiles les llavors de les quals són transportades i dipositades per les aigües, com l’ortiga gran que arrela en els fangs rics en nitrogen procedent de la descomposició de la matèria orgànica aportada per les riuades. La salzeda que abunda al Canaletes és la salzeda de sarga amb les següents espècies: Estrat arbori Salze Xop o pollancre Aube o àlber Estrat arbustiu Canyís Boga o bova Canya Jonc Sarga Estrat herbaci Menta borda Ortigues Créixens bord

20

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

2.3.1.5.

Funció ecològica del bosc de ribera

El bosc de ribera realitza una funció ecològica de primer ordre en el manteniment de l’equilibri ecològic dels rius: contribueix a la forma i traçat que pren el riu ja què frena l’erosió i afavoreix la sedimentació; forma part de la xarxa tròfica del riu i actua com filtre verd; ajuda a controlar la temperatura de les aigües i la llum que els hi arriba; proporciona un refugi per a la fauna i intervé en la formació del paisatge.

ACTIVITAT.  Indica en la següent taula de quina manera el bosc de ribera realitza cadascuna de les funcions ecològiques abans esmentades.

FUNCIÓ ECOLÒGICA Modelatge del riu

EXEMPLE

Xarxa tròfica

Filtre verd

Disminució variacions tèrmiques

Refugi fauna

Formació paisatge

21

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

2.3.1.6.

L’Índex de Qualitat del Bosc de Ribera: QRISI.

Utilitzant l’estructura de la zona de ribera, la seva continuïtat i la connectivitat amb les formacions vegetals adjacents, es pot avaluar de forma ràpida l’estat de conservació de les riberes del Canaletes mitjançant el QRISI. Per elaborar aquest índex farem servir una làmina on venen indicades les tres característiques esmentades: a)L’estructura i complexitat de la ribera, fins a 6 punts. S’estableixen 6 situacions diferents, observa la làmina i puntua-la. Punts

b) La connectivitat amb les formacions vegetals adjacents, fins a 4 punts. S’estableixen 5 situacions diferents,observa la làmina i puntua-la. Punts

c) La continuïtat de la vegetació de ribera al llarg del riu, fins a 2 punts. S’estableixen 3 situacions diferents, observa la làmina i puntua-la. Punts 

Valoració: suma la puntuació obtinguda en cada apartat
TOTAL

Entre 9 i 12 punts es considera que la riba està ben conservada i que pot realitzar les seves funcions així com servir de corredor biològic per als organismes. Cal esperar, en aquestes zones, una bona biodiversitat de la ribera, i alhora uns condicions excel·lents per mantenir la bona qualitat de l’aigua i, per tant de les comunitats d’organismes propis del tram de riu al qual ens trobem. Entre 5 i 8 punts es qualifica la zona de ribera en un estat d’alteració important, tot i que en aquestes condicions es pot produir una regeneració dels factors que causen l’alteració. Així, la manca d’arbres o la presència d’arbres alineats, amb una connexió parcial de la ribera per existència de camps agrícoles sense una continuïtat de la vegetació, pot ser objecte d’una

22

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

restauració que afavoreixi els arbres, renovi la connexió amb els ecosistemes adjacents i asseguri la continuïtat riberenca. Entre 0 i 4 punts implica una dificultat molt gran per a la recuperació de la ribera i les seves funcions, especialment si la connectivitat amb la vegetació adjacent o la restauració de la seva continuïtat es fa difícil o impossible per la presència d’urbanitzacions o infraestructures. En aquestos casos fins i tot la qualitat de l’aigua pot veure’s afectada i, per tant, també la qualitat global de tot l’ecosistema.

23

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

2.3.1.7. Clau d’identificació de les plantes del bosc de ribera

24

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

JONC BOVAL

ROMIGUERA O ESBARZER

25

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

HEURA

CANYÍS

FREIXE

XOP

26

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

MENTA BORDA

SARGA

OM

AUBE O ALBER

27

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

BOGA O BOVA

CANYA

ARITJOL

ESTEPA BLANCA

28

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

2.3.2. Els animals del Canaletes 2.3.2.1. Identificació

En l’ecosistema del riu Canaletes podem trobar una gran diversitat d’animals. Per una banda, els vertebrats: amfibis, peixos, rèptils, ocells i mamífers; i per un altra els animals invertebrats (insectes, cucs, etc). La majoria d’ells es poden observar a simple vista o amb ajuda d’uns prismàtics en el cas dels ocells. Els macroinvertebrats aquàtics són molt difícils d’observar a ull nu directament en el riu, així que s’ha d’utilitzar una xarxa per realitzar el mostreig. Amb aquesta s’obtenen mostres de tots els hàbitats possibles (superfície de l’aigua, fons, entre els còdols i pedres, entre la vegetació i la fullaraca,...) i s’aboca el seu contingut en una safata blanca on s’observen els organismes amb ajuda d’una lupa i unes pinces.

29

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

ACTIVITAT 

Amb les làmines sobre fauna que et proporcionem, identifica els
peixos, els amfibis, els rèptils, els ocells, els mamífers i els invertebrats que hi viuen. Anota amb una X la seva presència.

PEIXOS Anguila Truita comuna Sagra comuna Samaruc Bavosa de riu Barb comú Barb de muntanya Fartet Cavilat Espinòs Madrilla Madrilleta Llop de riu Luci Peix sol

Presència

OCELLS Presència Cuetera torrentera Cuetera blanca Cuetera groga Ànec coll-verd Fotja Martinet blanc Martinet de nit Martinet menut Bernat pescaire Corriol petit Gavià argentat Blauet Balquer Merla d’aigua Oriol
30

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

Gardí Carpa Gobi Perca americana Gambusia Peix gat Altres RÈPTILS Tortuga d’aigua ibèrica Tortuga d’aigua europea Tortuga de Florida Colobra de collar Serp d’aigua Altres

Rossinyol Teixidor Xivitona vulgar Altres Altres Altres Altres Presència

AMFIBIS Salamandra Tritó pirinenc Tritó palmat Tritó jaspiat Tritó meridional Granoteta verda Granoteta roja Reineta septentrional Reineta comuna Gripau pintat Gripau comú Gripau corredor Gripau verd Gripau d’esperons Tòtil Ferreret Gripauet Ous de granota Ous de gripau Capgrossos Larves de tritó

Presència

INVERTEBRATS Tricòpter Plecòpter Blefarocèrid Efemeròpter Ecdiomúrid Amfípode Hydropsiche Baetis Quironòmid verd Quironòmid roig Cucs Cucs cua de rata Sangonera Planària Ancylus Simúlid Rhyacophia Lymnaea Larva d’escarabat Larva de libèl.lula Ditiscus
31

Presència

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

Altres Altres Altres Altres MAMIFERS Almesquera Musaranya cua-quadrada Musaranya de Millet Musaranya d’aigua pirinenca Musaranya d’aigua mediterrània Rat-penat d’aigua Rat-penat de peus grans Rata comuna Rata d’aigua Talpó muntanyenc Visó americà Rata talpera Llúdriga
2.3.2.2.

Sabater Musclo de riu Cranc de riu Altres Presència

L’Índex Biològic: L’estat de Salut del Riu

Com s’ha explicat abans, la presència d’organismes dóna una idea de l’estat ambiental del riu. De manera general, els ambients degradats presenten una menor quantitat d’organismes amb el medi on viuen, així s’ha pogut trobar una equivalència entre la presència de determinats organismes amb l’estat de salut de l’ecosistema. De relacions d’aquestes n’hi ha unes quantes. Algunes utilitzen insectes, altres presència d’algues. Aquests organismes s’anomenen bioindicadors, ja que ens permeten determinar de manera indirecta la qualitat de l’ecosistema. Els bioindicadors que s’empren per a l’estudi del estat del riu Canaletes són els macroinvertebrats aquàtics. Així, es comparen els macroinvertebrats trobats amb la taula següent i es determina l’estat ambiental en què es troba el riu.

NOTA De 8 a 10

SALUT del RIU Excel·lent

AIGUA En molt bon estat

BIOINDICADORS Plecòpters Efemeròpters Tricòpters amb estoig, blefarocèrid. Lymnaea, larves d’escarabats, simúlids, tricòpters lliures,

De 6 a 8

Estrès

Amb signes d’alteració

32

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

gamàries, De 4 a 6 Malalt Pol·lució important Sangonera, baètids, hidropèsica, Ancylus, quironòmid verd,

De 2 a 4

Molt greu

Molt contaminada

Quironòmid vermell, cuc cua de rata

De 0 a 2

A la UVI

Extremadament contaminada

Sense vida animal

ACTIVITAT 

Compara els macroinvertebrats trobats al riu Canaletes amb la taula
indicadora de la salut del riu i digues quin és l’estat del nostre riu.

3.

EL CURS DEL RIU CANALETES

El barranc d’en Piquer, que és el que aporta l’aigua que baixa pel riu Canaletes, desemboca al lloc anomenat Coll de la Barca, on diríem que comença pròpiament el riu. El primer salt d’aigua important és el Ventadó. D’uns 20 metres d’alçada, té forma de V, i les parets estan erosionades pel mateix salt d’aigua i pel vent, ja que és un lloc molt exposat als corrents d’aire. Després trobem un altre salt d’aigua: el salt de Sotorres, d’uns 15 metres d’alçada, i que té forma de ferradura. L’aigua hi cau en forma de cua de cavall. Sortim dels Ports i al darrera hi queden les Roques de Benet, tan característiques; trobem al nostre davant la muntanya de Sant Salvador i una gran esplanada de conreus. El riu hi passa en forma de sèquia. Arribem a un lloc on el riu creua la carretera d’Horta de Sant Joan a Prat de Comte.

33

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

Posteriorment arribem a les Olles de Bot, que es diuen així malgrat que es troben al terme d’Horta de Sant Joan. Aquest paratge consisteix en una sèrie de salts d’aigua d’uns 2 – 3 metres d’alçada que baixen d’un a l’altre en forma d’olles molt arrodonides, per acabar en un toll d’uns 4 metres d’ample per 15 de llarg. A partir d’aquest punt l’aigua està canalitzada per al subministrament a la població de Bot. El riu es torna a convertir en una esplanada de conreus fins a arribar a Bot. Seguidament, el riu entra als estrets de Bot fins a arribar als estrets que parteixen els termes de Gandesa, Prat de Comte i Bot. Aquí trobem un estret d’uns 60 metres de llarg anomenat el pas d’en Bo. Continua el riu aigües avall de la Fontcalda fins a trobar els estrets del Pinell de Brai. Aquests estrets són més amples. S’arriba a un punt on el riu creua l’antiga carretera de Gandesa a Tortosa i passa pel costat de l’estació del Pinell. De fet, la part meridional del terme del Pinell de Brai és regada pel riu. Després d’un tram on el riu passa per terreny pla, a l’alçada de l’estació del Pinell, entrem als estrets de Benifallet, ja a la comarca del Baix Ebre. Per tant, hem abandonat la comarca de la Terra Alta, per on discorre la major part del curs del riu. Enmig dels estrets hi ha una finca molt gran de conreu d’arbres fruiters i després el riu passa per sota de la via de l’antic ferrocarril de la Val de Zafán. Sortim d’aquests estrets i trobem una presa d’aigua molt rústica. Arribem a la gran esplanada de conreus de Benifallet. Finalment, el riu Canaletes desemboca a l’Ebre, aigües avall de Benifallet, constituint-se en el seu darrer afluent, tot un honor per a un riu tan modest.

Plànol del riu Canaletes

34

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

ACTIVITATS:  Fes una relació dels indrets importants al costat dels quals hi passa el riu i marca’ls al plànol amb un color. 

Marca amb color el tram del riu que seguirem.

Plànol de les Terres de l’Ebre

35

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

ACTIVITATS:   Marca amb color el curs del riu Canaletes. Digues per quines dues comarques flueix el riu.

4.

L’APROFITAMENT HUMÀ DEL RIU CANALETES
36

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

4.1. El riu com a via d’establiment i de comunicació
4.1.1. L’assentament humà De sempre, l’home ha buscat les vores de riu per establir-se, per tot allò que li proporciona, començant pel més important de tot: l’aigua. L’únic poble que trobem a la vora del riu Canaletes és Bot. El municipi, d’una extensió de 34,70 km2, és situat a ponent de Gandesa, entre els darrers contraforts occidentals de la serra de Pàndols, a l’extrem de llevant (serra de Volendins, la Molleta, per on s’escola el riu Canaletes entre la serra de l’Agulla i la mola d’en Canar, al límit entre Gandesa, Prat de Comte i Bot) i els orientals de la serra dels Pesells a ponent, al límit amb el municipi de Caseres. Aquesta serra dels Pesells, a més, és divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el riu Canaletes, a la conca del qual corresponen els diversos barrancs que solquen el terme. Al seu torn, el riu Canaletes drena la part meridional del terme. Al sector nord-oriental, al termenal amb Gandesa, les elevacions són més suaus i menys altes, les aigües de les quals van a parar al riu de Gandesa juntament amb les de Volendins i totes elles al riu Canaletes al SE de la vila i molt a prop del nucli urbà. Bot és un topònim que segurament és d’origen ibèric. Són abundants les restes de petits poblats avui pràcticament sense altres rastres que munts de pedres i trossos de ceràmica. Un dels més significatius és el situat al costat del santuari de Sant Josep. Hom creu també que al indret de la població actual podria haver existit un reducte urbà atesa l’excel·lent situació entre el riu Canaletes, el de Gandesa i les diferents valls que baixen de la serra del Calar i la dels Pesells. Això li va donar una riquesa natural, sobretot a les terres regades pel riu Canaletes, on es produeixen abundants productes de consum diari (economia familiar). Segurament que els assuts i els regs ja foren construïts en temps dels romans i millorats posteriorment pels àrabs. El lloc de Bot és esmentat el 1153 en la delimitació del terme del castell de Miravet, on es diu que aquest arribava fins a Caseres i fins a Bot (Buzot), que pertanyien al terme d’Horta. Bot va pertànyer, efectivament, als templers primer i després als hospitalers, a través de la seva comanda d’Horta de Sant Joan. El poble de Bot (289 m) és situat a l’esquerra del riu Canaletes i a la dreta del riu de Gandesa. Al sud-est del poble, a l’altra banda del riu Canaletes, hi ha el santuari de Sant Josep, on hom celebra un popular aplec el 19 de març. A part del poble de Bot, que constitueix l’assentament humà més important, hi ha nombrosos masos per tot el recorregut del riu, prova testimonial de la importància de l’aigua en les activitats humanes. Per posar alguns exemples podem fer referència al mas de Sotorres, al mas de la Bellida, al mas d’Altadill i al mas de la Vall.

37

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

4.1.2. La línia de ferrocarril de la Val de Zafán Els orígens d’aquest ferrocarril s’han de buscar en l’interès aragonès per tenir un port de mar per on poder exportar els productes produïts al seu territori. Aquesta línia de ferrocarril havia d’anar des de Puebla de Híjar (Terol) fins a Sant Carles de la Ràpita. El topònim de Val de Zafán té el seu origen en la zona on va ser situada la primera estació de tren de la futura línia. Es tracta de la partida de Zafán. I “Val”, tal com s’anomena en la zona, és una petita depressió situada entre dues muntanyes de poca elevació. La inauguració de les obres se celebra el 1882 amb la presència del rei Alfons XII. Després de moltes peripècies en la construcció s’aconsegueix inaugurar la primera secció, entre la Puebla de Híjar i Alcanyís, el 1895. Però els ingressos són inferiors al previst i les obres no continuen. La proclamació de la Dictadura de Primo de Rivera, el 1923, accelera les obres de construcció d’aquest ferrocarril i s’aconsegueix que un 60 per cent de la infraestructura estigui acabada el 1930. Durant els anys de la II República van haver-hi constants aturades i represes en la seva construcció. Mentrestant, el ferrocarril havia donat esperances econòmiques als obrers dels pobles pels quals passava. Durant la Guerra Civil, la construcció del ferrocarril es va veure accelerada per les necessitats bèl·liques de l’exèrcit franquista. Així, s’aconsegueix d’estendre els carrils fins al Pinell de Brai. Aquest fet fou vital per al desenvolupament de la Batalla de l’Ebre, ja que l’exèrcit franquista va tenir una via ràpida de subministrament i transport de tropes a l’estació de Bot, a tan sols 5 quilòmetres del front de guerra. Acabada la Guerra Civil, seran els diferents “Batallons de Presoners Republicans” qui treballaran en l’acabament del ferrocarril. D’aquesta manera, el 1942 es va inaugurar la línia entre Alcanyís i Tortosa. Les obres d’explanació entre Tortosa i Sant Carles de la Ràpita estaven fetes però mai es van arribar a col·locar les vies. Durant els anys 40 i 50 la línia de ferrocarril Val de Zafán va funcionar regularment tot i que mai hi va haver massa circulació diària de trens. La línia va suprimir la tracció de màquina de vapor l’any 1967 i es va electrificar. El final arriba a partir de 1969, quan s’enfonsa un dels túnels entre Bot i el Pinell de Brai. Els alcaldes dels municipis afectats van fer múltiples gestions

38

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

per a la reparació del túnel i la millora de la resta de la infraestructura, però al setembre de 1973 se suprimeix totalment la circulació de trens.

La línia de ferrocarril de la Val de Zafán

ACTIVITATS:   Entre quines poblacions discorria la línia de ferrocarril de la Val de Zafán? Quin any va deixar de funcionar definitivament? A què creus que va ser degut? 



En què s’ha convertit actualment aquesta línia de tren?

Enumera les antigues estacions que hem passat al llarg d’aquesta excursió. 4.1.3 El protagonisme del riu Canaletes durant la Guerra Civil

39

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

L’any 1938, dos anys després del començament de la Guerra Civil Espanyola, el riu Canaletes va cobrar especial protagonisme. El tram del riu comprès entre Bot i la seva desembocadura a l’Ebre i la línia de ferrocarril de la Val de Zafán, que s’hi estenia paral·lela, podien representar vies d’incursió per a qualsevol dels dos exèrcits combatents: el franquista i el republicà. A començaments d’abril de 1938 les tropes italianes del Corpo di Truppe Volontari (C.T.V.), unitat de l’exèrcit franquista, entren a Catalunya per la Terra Alta, n’ocupen unes quantes poblacions (entre elles Bot, Prat de Comte, Gandesa i el Pinell) i es dirigeixen cap a Xerta i Tortosa amb el propòsit d’arribar al mar i aïllar Catalunya de la resta del territori republicà. No ho aconseguiran els italians perquè al passadís de Xerta trobaran una duríssima resistència que només cedirà passats quinze dies. Testimoni d’aquesta presència italiana és una inscripció que es troba en una pedra de la paret d’un edifici de l’estació de ferrocarril del Pinell de Brai. Serà precisament fins a aquesta estació que els sapadors ferroviaris de Franco estendran els carrils de la nova línia per facilitar l’arribada d’homes i material a la riba dreta de l’Ebre, riu que durant uns mesos farà de frontera entre els dos exèrcits. Així doncs, durant aquest primer episodi, el riu Canaletes va funcionar com una via d’incursió i comunicació de l’exèrcit franquista. Un segon episodi es produirà durant la famosa Batalla de l’Ebre, entre juliol i novembre de 1938. La Batalla de l’Ebre comença quan l’exèrcit republicà travessa l’Ebre entre Faió i Amposta la nit del 24 al 25 de juliol i sorprèn les defenses enemigues. Una de les vies d’incursió de l’exèrcit republicà va ser la vall del riu Canaletes. Per aquí va penetrar una part de les seves tropes, que va ocupar la serra de Pàndols i va amenaçar de conquerir el poble de Bot. Els combats van arribar fins a l’ermita de Sant Josep i, fins i tot, als afores del poble, però l’arribada de tropes de refresc va permetre als franquistes contenir l’enemic, que finalment va haver d’enretirar-se cap a la serra de Pàndols per organitzar la seva defensa. Posteriorment, a l’agost, van ser èpics els combats lliurats en aquesta serra, on hi van morir molts soldats de tots dos bàndols, i que van acabar amb un petit retrocés de la línia republicana, que va establir-se fins al final de la Batalla de l’Ebre aigües avall de la Fontcalda, abans dels estrets del Pinell. La incursió de l’exèrcit republicà pel Canaletes també ha quedat immortalitzada a través d’una tosca inscripció que figura a l’entrada d’un dels túnels de l’antiga via de tren. Els combats de la serra de Pàndols

40

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

ACTIVITATS:  Copia les inscripcions de la Guerra Civil que has trobat pel camí. 

Indica a quin dels dos bàndols enfrontats a la Guerra Civil pertany cada una de les inscripcions: al republicà o al franquista.

4.2. El riu Canaletes: una font d’explotació tradicional
41

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

El primer i més important ús que se n’ha fet del riu ha estat el de la seva aigua. L’aigua del Canaletes s’ha utilitzat tradicionalment per al consum familiar, per a reg i per a l’obtenció d’energia. Encara no fa molts i molts anys, els habitants de Bot, bàsicament les dones, anaven a buscar amb càntirs l’aigua del riu que necessitaven per a la llar. I les mateixes dones acudien al riu per a fer la bugada. Això va ser així fins que van canalitzar l’aigua del Canaletes des de l’indret de les Olles. Tradicionalment, allí on el terreny ho ha permès, les terres de la vora del riu s’han conreat en forma de petits hortets, la producció dels quals s’ha destinat bàsicament al consum familiar. Avui dia, molts d’aquests conreus ja no es treballen i estan erms, o bé han estat substituïts per plantacions de vinya, a la zona de Bot, o d’arbres fruiters, bàsicament cítrics, a la zona del Pinell i Benifallet, productes agrícoles destinats principalment al mercat. De totes maneres no ha desaparegut del tot el policonreu tradicional dels petits horts familiars. Doncs bé, antigament, per proveir d’aigua l’horta de Bot, hi havia una sèquia que provenia de les Olles, que s’omplia per decantació de l’aigua del riu. També s’utilitzaven les anomenades “manxes” per bombejar aigua del riu fins a les sèquies. Es tractava d’uns estris que s’apuntalaven a les roques del riu; prova d’això són els forats que encara resten en alguns llocs i que són particularment visibles a la zona de les Olles. També es construïen petits assuts, que permetien la canalització de l’aigua del riu per sèquies i garantien el reg aigües avall. Molts conreus de l’últim tram del Canaletes es regaven així. Encara hi ha senyals d’aquests antics assuts. Avui dia, l’aigua de reg s’extrau del riu amb bombes, moltes de les quals omplen basses, més petites o més grans, que permeten una millor administració del líquid element. Cal destacar grans basses com la del mas de la Bellida, al terme d’Horta de Sant Joan, o la gran bassa de Bot. El reg d’aquesta població també es realitza amb aigua de pous filtrada del propi riu. Aquestes grans basses també són dipòsits d’aigua que s’utilitzen per lluitar contra els incendis. No tots els petits assuts que es construïen anaven destinats al reg. N´hi havia que canalitzaven l’aigua cap als molins fariners que es trobaven a les vores del riu. D’alguns encara ha quedat rastre. Es tracta de molins construïts a partir del segle XVIII i que van funcionar fins al segle passat. Al terme d’Horta de Sant Joan hi ha el molí de Sotorres i el molí del Cup. El molí de Sotorres està situat al Salt de Sotorres. Hi ha dos molins seguits. Ha estat restaurat en part pels propietaris. El molí del Cup va ser construït després que una riuada del segle XVIII s’endugué el molí del mateix nom que estava situat una mica més amunt però curiosament a menys alçària. Va funcionar fins bastant després de la Guerra Civil. És a la partida de les Olles.

42

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

Al terme de Bot hi ha el molí de la Teuleria. La mateixa riuada del segle XVIII que s’endugué el molí del Cup d’Horta, també es va emportar aquest, i ja no va ser reconstruït mai. És situat a prop del poble. Al terme de Gandesa hi ha el molí de la Vall, situat aigües avall de la Fontcalda. Finalment, al terme del Pinell de Brai trobem el molí de Pataqueta. Des d’abans de la Guerra Civil que no funciona. És situat a prop de la vella estació de ferrocarril del Pinell. Molins fariners del Canaletes

43

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

Testimoni de l’aprofitament hidroelèctric del riu ha estat el mas de Sotorres, que comptava amb llum pròpia generada pel salt d’aigua de què disposa. Cal fer esment al fet que ja fa uns quants anys es va endegar algun estudi de planificació de construcció d’un petit embassament a la zona dels estrets de la Fontcalda, que finalment no va reeixir. Un altre ús tradicional que se n’ha fet del riu és el de proporcionar aigua i aliment al bestiar. De fet, l’aprofitament de la vegetació de ribera ha estat un fet natural i necessari fins que vam donar l’esquena al riu. Com a matèria primera, combustible, element constructiu, aliment o com a remei guaridor de malalties humanes i animals, la vegetació de ribera sempre ens ha fet costat.

44

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

Els vímets són les branques primes i allargades que donen les vimeteres si se les fa brotar de la soca sota condicions adequades. Els vímets trets de la sarga del Canaletes eren collits per Nadal i usats en cistelleria. Per Sant Joan es pelaven els vímets que serien menester per a tot l’any i es preparaven les canyes. Amb aquestes fibres vegetals s’elaboraven barjoles (cistells ovalats d’un pam d’alçada amb una ansa enmig), cistells per als rovellons, paneres i paners per a la roba o el peix... Aquesta tradició, però, s’ha anat perdent de manera progressiva. La fusta de freixe, vetejada i suau, molt resistent i elàstica, era molt apreciada pels carreters, per fer mànecs i pels treballs d’ebenisteria. Bon ferratge per al bestiar, a les fulles de freixe se li han atorgat propietats d’antídot contra les mossegades d’escurçó, però també altres de medicinals: laxant, diürètic, tònic, febrífug i contra l’artritis. La fusta d’àlber és rígida i tova, de la qual s’obtenen xapes lleugeres però amb molts nusos. S’utilitza per a pasta de paper i construcció de cadires, caixes i joguines. Les rames fullades són menjades pel bestiar. L’om posseeix una fusta dura, pesada, elàstica i de bon treballar, que no es podreix en contacte amb l’aigua. Fou usada per a la construcció naval, per als pilons dels carnissers, per fer canonades amb les quals conduir l’aigua i per a la fabricació de carretes. La fusta de xop és bona per obtenir xapes planes i per a pasta de paper. Amb la canya s’han bastit tanques, barraques, rafals i aïllaments, i s’ha fet servir en distintes tasques agrícoles. Les tiges de jonc eren utilitzades pels pescadors per a l’elaboració de nanses i anguileres. Havien tingut una aplicació medicinal, avui en desús, com a anticoagulants, hipotensors, per treure berrugues... Les tiges de les boves foren utilitzades per fer roba, teixir el cul de les cadires, ombrel·les i de lligassa per engarçonar arbres fruiters. Ja al terme del Pinell de Brai, els terrenys argilosos de les vores del riu Canaletes han tingut un pes considerable en l’economia del terme. Efectivament, ha tingut molta importància l’extracció d’argila refractària per a la fosa i per a la fabricació de porcellana i ciments especials (es ven per distints punts de l’estat espanyol), i utilitzada també, dins del municipi, per a la fabricació de materials refractaris per a la construcció. Aquestes fàbriques han col·locat els seus productes manufacturats (tots peces especials) sobretot per a la construcció de xemeneies per a la llar i de xemeneies industrials i d’alts forns. Les mines de terra refractària són situades a l’extrem del terme, a la dreta del riu Canaletes, a l’altra banda del qual hi ha la partida de les Argiles. Un altre aprofitament econòmic es va endegar quan, per a la construcció de la línia de ferrocarril de la Val de Zafán, es va fer servir pedra esmicolada de pedreres de la vora del riu. Encara es pot observar

45

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

l’existència d’una d’aquestes pedreres al costat del pont del tren que travessa el riu en el tram Pinell – Benifallet. Finalment, no es pot negar que s’ha fet i es fa servir el riu com a abocador de deixalles. Encara avui dia les aigües fecals del municipi de Bot s’aboquen directament al riu sense ser tractades prèviament per cap depuradora. Fins i tot ha hagut constància d’algun abocament puntual de restes de mòlta d’oliva.

46

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

4.2.1. Els molins fariners hidràulics

En primer lloc presentem a l’alumnat els molins hidràulics fariners, la seva importància, sobretot a l’Edat Mitjana, i la seva evolució tant històrica com tecnològica. Comencem explicant què són els molins hidràulics, els seus principis de funcionament i després entrem en el subtipus de fariners. Després realitzarem unes activitats de consolidació de competències, perquè l’alumnat se n’adoni de la importància del riu com a font d’energia i riquesa.

47

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

4.2.1.1. Introducció Malgrat que el pas del temps ha significat la degradació de la majoria dels molins fariners d’arreu de Catalunya, encara en queden notables senyals. El molí fariner formava part de les poques indústries artesanes complementàries del sistema pagès català. El molí se situava a la vora d’un curs d’aigua suficient, en un indret on hi hagués un desnivell per obtenir un salt que li proporcionés l’energia per fer moure les moles. A la Terra Alta trobem una gran quantitat de molins fariners propulsats amb l’energia del riu. A la figura 1 podeu veure el mapa de la comarca amb la situació històrica dels molins fariners de la comarca.

Figura 1. Molins fariners hidràulics de la Terra Alta.

48

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

4.2.1.2. Molins hidràulics Els molins hidràulics són coneguts documentalment des de temps immediats a l’Era Cristiana, de manera que han anat evolucionant, modificantse la seva distribució i característiques segons: l’evolució de la població, el disseny dels espais irrigats, i avanços tecnològics característics de cada època. En l’Època Antiga, l’ús dels molins era restringida. Aquests eren activats per mà d’obra esclava i en menor mesura animal. Treballaven en condicions infrahumanes (per emprar persones com mitjà d’accionament dels molins), i no eficaces, ja que l’activació dels molins és més elevada per mitjà d’altres tècniques ( com pot ser el corrent d’aigua). Amb el pas del temps, això es va modificant, ja que hi ha una desaparició de l’esclavitud, així com un increment de les poblacions sedentàries, les quals tenien unes necessitats alimentàries més elevades. Aquestes van ser les causes principals d’un canvi tècnic que va afectar el sistema d’explotació i distribució de les collites, a l’alimentació humana, el paisatge natural i agrari, i a la pròpia cultura en el sentit més ampli. En el segle IX-X es produeix una difusió de la tècnica hidràulica, ja que hi ha la necessitat d’obtenir rendiments més elevats, de manera que a l’Edat Mitjana es produeix una gran expansió de les instal.lacions en els rius de tot Europa. Els primers molins hidràulics en utilitzar-se van ser els horitzontals. Aquests tenien una roda horitzontal i un eix vertical. El moviment de la roda era provocat per la força de la corrent d’aigua. Posteriorment, apareixen els molins verticals, constituïts per una roda vertical i un eix horitzontal. Aquesta roda era de tamany més gran que la dels molins hidràulics horitzontals. La roda vertical era impulsada per la força d’un salt d’aigua. Al llarg del temps, les tècniques en què es basaven els primers molins hidràulics, es van anar modificant segons una sèrie de condicionants que a continuació anomenarem: les necessitats de la població, millora dels diferents elements constituents del molí, i avanços tecnològics, els quals han provocat una desaparició dels molins hidràulics i han aportat unes comoditats i avantatges a l’hora de fabricar paper, o moldre gra,... entre d’altres. Els molins hidràulics requereixen un corrent d’aigua com font d’energia per transformar-la en energia motriu. Per això s’emprava una roda vertical d’eix horitzontal o una roda horitzontal d’eix vertical, de manera que la roda estaria en contacte amb l’aigua. Aquesta condició, és un element essencial a tenir en compte en determinar l’emplaçament del molí. Veure les figures 2 i 3

49

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

Figura 2: Esquema del molí hidràulic.

50

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

Figura 3: Esquema del funcionament del molí hidràulic.

4.2.1.3. Molins hidràulics fariners Els molins fariners eren aquells en els quals se molia el gra per obtenir farina. La font d’energia emprada era el corrent de l’aigua. L’energia eólica no era emprada ja que amb el vent no es podia assegurar a la població l’abastiment de farina. Pel contrari els molins, que empraven l’energia del corrent d’aigua, podien moldre encara que les condicions no fossin favorables. Com s’ha pogut comprovar en les fitxes confeccionades, el nombre de molins fariners que destaquen a la provincia de Tarragona és superior que els altres tipus. Així doncs, aprofundirem més en aquests tipus ja que l’interès és major.

51

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

Figura 4.- El molí hidràulic fariner 4.2.1.4. Parts d’un molí fariner Els molins fariners estan constituïts per diferents elements, de manera, que tots aquests no tenen per què ser comuns. Els elements més usuals que podem trobar-hi son : La part motriu i la transmissió. Les moles, són les peces que fan la feina més complexa, és una peça circular de pedra que de forma més usual té uns 1.40 m de diàmetre. El centre de la mola, l’ull de la mola, és foradat. El molí porta dues moles, la mola inferior o mola sotana, fixa; i la mola superior o volandera, mòbil. L’entrada i el dosificador del gra. El recorregut del gra comença a la gronça (1), l’embut (2) el porta a l’ull de la mola, on cau entremig de la mola priora o alta (3) i de la mola fixa (4). Un cop el gra és mòlt surt pel farinal (5) i cau a la farinera o farnera (6). L’aigua de la bassa o del pou surt a pressió, al càrcol, per una canal (9) i cau damunt del rodet o turbina (8), fent que volti, moviment que l’arbre o eix (7) comunica a la mola priora (3). L’aigua s’escola pel sòl del càrcol cap a l’exterior. Veure Figura 5.

52

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

Figura 5.- Esquema d’un molí fariner (segons J.Bolòs i J. Nuet, Els molins fariners a Catalunya.

Figura 6.- Esquema tridimensional d’un molí fariner

53

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

4.2.1.5. Característiques dels seus elements constructius Rescloses, poden ser de gran envergadura, de forma semicircular, i normalment amb anclatge amb troncs on s’arreplegen grans pedres planes ; material poc resistent, per això han desaparegut quan se’ls enduien petites riuades. Les basses tenien dues formes més comuns, rectangular i triangular, obra de carreus, la seva resistencia és alta, i després tenim els pous, que eren, rodons amb diàmetres variables, realitzats en pedra i morter. La seva resistencia és bona. La construcció general del molí a nivell de l’edifici, se solia fer d’obra de carreus: pedra tallada en forma de paral.lepíped rectangular i amb escaires vius. La raó de l’ús d’aquest: material típic de la zona i resistència enfront l’erosió de l’aigua.

Figura 7.- Càrcol o cacau, amb el rodet i l’eix, i sala de moles del molí de les Tres Eres. Cambrils (Baix Camp)

4.2.1.6. L’activitat actual del molins fariners MOLI DE SOTORRES Horta de Sant Joan El Molí de Sotorres és un antic molí fariner construït al segle XIII i rehabilitat per a turisme rural. És situat dins del terme municipal d’Horta de Sant Joan i el seu emplaçament peculiar, en ple Parc Natural dels Ports, a la llera del riu Canaletes, ens proporciona tot un paratge únic ...

54

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

Figura 8.- Fotografia del Molí de Sotorres

4.2.1.7. Exercicis sobre els molins fariners Amb aquestes activitats l’alumnat pot consolidar la importància de l’aigua per a generar riquesa i l’evolució de les tècniques utilitzades al llarg de la història per a moldre el gra, així com el funcionament del molí hidràulic fariner. Les activitats, es realitzaran amb l’ordinador per l’alumnat, són interactives i utilitzem les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació):

file:///F:/TME%20240308/TME/TREBALL%20RIUS%20PER%20A%20VIURE'L S/zonaClic%20-%20actividades%20-%20Els%20molins%20fariners.htm

55

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

56

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

Exercici 1:

57

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

Exercici 2:

58

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

Exercici 3:

59

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

Exercici 4:

Exercici 5:

60

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

Exercici 6:

Exercici 7:

61

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

Exercici 8:

Exercici 9:

62

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

Exercici 10:

Exercici 11:

63

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

4.3. Les activitats lúdiques
L’atracció pel singular paisatge natural d’aquestes contrades i per l’oferta d’activitats lúdiques que hi és present fan del turisme una de les fonts d’ingressos econòmics més importants dels municipis de la zona. Per aquest motiu, però sobretot per pròpia ètica, la conservació de l’hàbitat natural i de les infraestructures que possibiliten el seu gaudi ha de situar-se com un dels objectius bàsics de l’administració i de la pròpia societat. 4.3.1. El balneari i santuari de la Fontcalda És situat al sud del terme de Gandesa, a 12 quilòmetres de la capital, a la marge esquerra del riu Canaletes. Està documentat des del segle XIV, quan un grup de frares trinitaris hi van iniciar una comunitat conventual. Rep el nom d’una font d’aigua minero-medicinal que brolla a 25°C a l’esquerra del riu, no gaire lluny del santuari. Són aigües que duen clorur i carbonat càlcia, sulfat de magnesi i clorur sòdic, cosa que va fer que s’explotessin amb finalitats terapèutiques des del segle XVIII, tot i que ja eren conegudes i utilitzades per gent de la rodalia des de sempre. A mitjan segle passat ja hi havia quatre edificis amb un total de 52 habitacions per a hostatge dels banyistes o de gent que hi acudia per a les cures. L’antiga capella, no anterior al segle XVI, era davant de l’església actual, a l’anomenada casa de l’ermità. Una tradició diu que hi havia una capella anterior a un amagatall de les roques, lloc on, segons la mateixa tradició, un pastor va trobar la imatge primitiva de la Mare de Déu. L’actual santuari va ser edificat a partir del 1753 i es va acabar el 1756, segons la data gravada en la llinda. És un edifici neoclàssic, amb la porta a ponent – senzilla, emmarcada de pedra –, una nau amb un petit creuer i cúpula i un campanaret d’espadanya. Tot el conjunt és un edifici sobri, però capaç i harmoniós. Té quatre altars laterals. La devoció comarcana l’ha convertit en un lloc anomenat de devoció mariana. Ha estat fins i tot motiu de disputa entre els veïns de Gandesa i els de Prat de Comte. Tradicionalment es fa l’aplec el primer diumenge de maig. El 1979 es va millorar l’església amb un altar nou, i el 1982 es van renovar 16 habitacions i es va fer una plaça de 700 m2. La concurrència de visitants és nombrosa, sobretot a l’estiu, quan les vacances permeten una estada continuada que es pot aprofitar per fer excursions interessants. De fet, trobem un espai d’acampada on podem fer foc per cuinar i amb taules i seients de pedra per poder menjar. A més, hi ha habitacions i un petit restaurant obert esporàdicament.

4.3.2. La Via Verda de la Val de Zafán: tram Bot – estació de Benifallet El primer pas per a la conversió de l’antiga via de tren de la Val de Zafán en Via Verda va ser quan el 1995 es van aixecar tots els carrils. El 1999 es va inaugurar la Via Verda de la Terra Alta entre les estacions del Pinell de Brai i Arnes – Lledó. La nova via va passar a dependre del Consell

64

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

Comarcal de la Terra Alta, amb una concessió per part de RENFE, propietària de la línia. El manteniment de les diferents estacions havia d’anar a càrrec dels ajuntaments. A partir de l’any 2001 es comencen les obres d’adequació dels trams de la comarca del Baix Ebre, entre Tortosa i el Pinell de Brai. Al juny de 2003 es va inaugurar el tram que recorre la comarca del Baix Ebre i enllaça amb el de la Terra Alta, amb un total de 49 quilòmetres de Via Verda, entre Tortosa i l’estació d’Arnes – Lledó. Abans de començar la ruta és important proveir-se de llum, per l’existència de molts túnels, la majoria dels quals estarien il·luminats amb energia solar, si no fos pel constant robatori dels plafons que es porta a cap. El tram català de la Via Verda de la Val de Zafán (antiga línia de ferrocarril que anava de La Puebla de Híjar fins a Tortosa) comença a l’antiga estació d’Arnes – Lledó (km 0). Passa per l’antiga estació d’Horta de Sant Joan (km 5) i coincideix amb el curs del riu Canaletes uns quilòmetres abans d’arribar a Bot, poble l’estació del qual es troba al km 13,5 del recorregut. Ara comencem el que és, sens dubte, el tram de la Via Verda de major bellesa paisatgística: el de Bot – estació de Benifallet. Deixant enrere l’estació de Bot, després d’un gir a l’esquerra rodejant el poble, comença una impressionant corba de ferradura amb un túnel intermig de 150 metres (km 15), per la vessant sud de la serra de Puig Cavallé, que després de creuar el riu Gandesa, desemboca en un nou túnel que dóna accés a una corba als peus de l’ermita de Sant Josep (km 16). Un nou túnel de 300 metres precedeix un viaducte sobre el riu Canaletes en una espectacular i estreta gola tallada a través de les moles calcàries de la serra. La via abandona momentàniament la vall del riu per perforar la serra amb un túnel (km 17) que a diferència de la resta no té l’encofrat característic (també en trobem algun més avall). A la sortida del túnel següent, el segon més llarg amb 739 metres (km 18), es troba l’estació de Prat de Comte, situada entre dos túnels. Després de l’estació, dues curtes galeries ens retornen a la vall del riu i donen pas a la primera discontinuïtat del traçat; el pont del ferrocarril ha estat desmantellat per tal d’ampliar el pas inferior de la carretera que condueix al Santuari de la Fontcalda, situat a l’altra vora del riu, que amb les seves aigües termals i medicinals constitueix un atractiu més de la ruta. En aquesta zona (km 19) el riu Canaletes s’encaixa en un estret tall, amb relleus molt accidentats, posant a prova els enginyers del traçat ferroviari, que van superar les dificultats construint un grandiós viaducte semipenjat de la paret rocosa que salva el barranc que fa cap a la Fontcalda. El traçat torna a separar-se del riu per a, després d’un gir cap a l’esquerra, endinsar-se en el un túnel que ens torna a portar a la vora del riu. Aquesta segona discontinuïtat se salva per una pista entre pinars que surt a

65

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

l’esquerra del fatídic túnel (que no es passa) l’enfonsament del qual va accelerar el tancament i posterior desmantellament del ferrocarril i que enllaça amb la Via Verda a la boca de sortida (km 20). A pocs metres es troba un túnel curt, part de la volta del qual s’ha desprès, encara que pot creuar-se sense cap dificultat. Passat el km 21 la via creua un frondós pinar. La vall comença a tancarse de nou a prop del Km 22. El terraplè dóna pas a una nova galeria a la sortida de la qual creuem la gola del Canaletes per un viaducte per a, a continuació, creuar el penúltim túnel, una galeria de més de 300 metres en corba a la sortida de la qual se situa el km 23. Al fons es divisa el túnel curt que dóna accés a l’estació del Pinell de Brai (km 23,7 de la Via Verda), situada entre muntanyes. A la dreta és visible una antiga fàbrica de refractaris. L’estació es troba a 6 quilòmetres del poble. El recorregut fins a Tortosa és de 26 quilòmetres més. La Via Verda continua seguint el curs del riu Canaletes fins a l’estació de Benifallet, poble que es troba a l’altra banda del riu Ebre. Són 4 quilòmetres i mig més travessant túnels més curts o més llargs, on es torna passar al marge dret del riu Canaletes després de travessar un nou viaducte situat entre dos túnels, en una zona on el riu torna a anar encaixonat entre muntanyes.

66

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

4.3.3. A peu pel Canaletes La ruta de gran recorregut GR7 travessa el riu Canaletes molt a prop de la seva desembocadura. El GR7 – 1 segueix un tram curt del riu Canaletes, entre la font de la Teula i el santuari de la Fontcalda. Després travessa la Via Verda i segueix en direcció a Prat de Comte. La ruta de petit recorregut PRC – 98 (Ruta per conèixer la Terra Alta) inclou un tram de la Via Verda, des de la seva intersecció amb l’antiga carretera de Gandesa a Tortosa, a l’alçada de l’estació del Pinell, fins a la Fontcalda. Excursió al Ventadó i mas de Sotorres: poc després d’entrar a la pista asfaltada dels Ports d’Horta agafem una pista de terra a mà esquerra que ens condueix al fons del barranc del Canaletes. El travessem i, seguint els indicadors, ens dirigim cap al mas de Sotorres i el Ventadó. Arribem a un rierol i deixem el vehicle en una petita esplanada. Continuem a peu, travessem el rierol, i ens dirigim costa amunt fins trobar una sendera marcada a mà dreta que ens conduirà fins al Ventadó, a mig hora de camí. De tornada per la mateixa ruta, a l’alçada del camp d’oliveres, ens desviem a l’esquerra i de baixada arribarem al mas de Sotorres amb el seu fantàstic salt d’aigua. Seguirem pel camí que travessa els conreus d’oliveres fins al rierol del principi, el tornarem a creuar i fi del trajecte. Tot plegat es pot fer en una hora i mitja. Recorregut pel curs del riu: bàsicament a l’estiu i si es va convenientment equipat es pot seguir el curs del riu Canaletes des del Ventadó fins a la seva desembocadura. Es pot trigar uns dies. Cal estar alerta a la previsió meteorològica per la possibilitat de crescudes sobtades del riu. Recorregut per la Via Verda: des de Bot fins a l’estació de Benifallet es pot anar per les vores del riu Canaletes. Es tracta d’una excursió d’uns 15 quilòmetres que es pot realitzar en aproximadament 3 hores. 4.3.4. Barranquisme Segons la normativa de regulació del descens de barrancs del 23/02/05, en el riu Canaletes solament es permet el descens entre el Ventadó (de baix del Salt) i la sortida senyalitzada del barranc pel sender que va al mas de Sotorres. Ha de sol·licitar-se autorització al Parc Natural dels Ports. La sol·licitud d’autorització ha de presentar-se per escrit, amb una antelació mínima de tres dies laborables, i es pot tramitar per correu postal, FAX o correu electrònic. Han de constar una sèrie de dades obligatòries. El model de sol·licitud es pot demanar als punts d’informació del Parc Natural (Roquetes i Horta de Sant Joan). Aquest model solament té per objectiu facilitar el procés a l’usuari, però no és d’ús obligatori. L’autorització del Parc es tramitarà al sol·licitant per correu postal, o a mà si l’interessat passa a recollir-la per les oficines del Parc a Roquetes. Si passats tres dies, a contar des de l’entrada de la sol·licitud a les oficines, el Parc Natural no ha respost, la

67

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

sol·licitud es considerarà desestimada. Ha de passar-se a recollir l’autorització el mateix dia del descens. No hi ha limitació quant al nombre de persones autoritzades. És obligatori l’ús del casc per a tots els participants. Per als trams amb ràpel, és obligatori l’ús d’arnès amb descensor, mosquetó i corda de longitud suficient. Recomanacions:   Abans de realitzar el descens, informeu-vos sobre les característiques tècniques i les dificultats del barranc. Acudiu a una empresa inscrita en el Registre General d’Empreses i Activitats Turístiques de Catalunya, que disposi d’una bona pòlissa d’assegurança, d’un equip de monitors amb titulació TDB, i de l’autorització del Parc. 

Informeu-vos de la previsió del temps, pel risc que representa el caràcter torrencial dels barrancs dels Ports, amb oscil·lacions de cabal molt importants. 



Equipament de neoprè que els barrancs portin aigua.

Comenceu una hora després de la sortida del sol i acabeu abans de dues hores de la posta.

Aquesta normativa es complementa amb el mapa de regulació del descens de barrancs del 18/06/03. FITXA DEL DESCENS PEL BARRANC D’EN PIQUER O DEL CANALETES Longitud Desnivell Corda Material Aproximació Descens Roca Comentaris 750 metres 60 metres 2 x 25 metres Neoprè complert. Si fa calor, en ser curt, amb banyador. 30 min 1 hora Conglomerat Es un barranc petit, però que jo considero molt bonic. Trobo que la millor manera de gaudir-lo es deixant el cotxe al final del barranc i fent-lo de pujada i després de baixada. Fent-lo així el trobo més divertit.

68

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

ACTIVITATS:  Fes una relació dels distints aprofitaments humans del riu que has pogut observar durant l’excursió. 



Marca amb color, sobre el plànol de la Via Verda, el trajecte que seguirem. Busca en el dossier la informació que et permeti establir la distància que recorrerem, des de l’estació de Bot fins a l’estació del Pinell de Brai. 

Calcula el que trigaries a fer el trajecte si anessis a peu sense interrupcions, a una velocitat mitjana de 5 km/h. 

Calcula el que trigaries si ho fessis en bicicleta a 20 km/h de mitjana.

69

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

5.

EL RIU COM A OBSTACLE COMUNICATIU

El riu Canaletes, com qualsevol riu, sol representar una via de comunicació en sentit longitudinal, però també dificulta la comunicació en sentit transversal. És per això que l’home se les ha hagut d’enginyar per superar aquestes traves. El cabal habitual del Canaletes ha permès l’establiment de nombrosos passos sobre el riu que fan que aquest se superi generalment amb facilitat. Tanmateix, l’existència d’un relleu abrupte en molts trams del riu, que obliga a que les seves aigües flueixin encaixades per nombrosos estrets, dificulta el seu pas. Allí on el riu discorre en terrenys plans i oberts s’han construït passos senzills, que consisteixen en petits ponts aixecats pocs metres per damunt del riu (és el cas del pontet per on passa la pista en direcció al Ventadó o el que hi ha a la Fontcalda) o en passos de formigó que habitualment queden inundats lleugerament pel riu. En terrenys més accidentats, per salvar els desnivells de les profundes barrancades, s’han hagut de construir ponts molt elevats. Els viaductes de l’antiga línia de ferrocarril de la Val de Zafán són el viu testimoni d’això. Es tracta de ponts de considerable alçada, construïts amb blocs de pedra tallada, i que compten amb imponents arcades subjectes a la llera i als marges del riu per robustos pilars. Tot plegat dóna una particular fisonomia a aquestes magnífiques obres d’enginyeria. Tres són els ponts d’aquesta classe que travessen el riu Canaletes. Un es troba en els estrets de Bot a la Fontcalda; el segon al començament dels estrets del Pinell; i el tercer als estrets de Benifallet. Cal destacar les magnífiques vistes que proporcionen sobre el curs del riu. Finalment, hi ha quatre carreteres que travessen el riu i que per lògica han implicat la construcció de ponts. D’una banda, la carretera d’Horta de Sant Joan a Prat de Comte. En segon lloc, la carretera de Bot a Prat de Comte. Seguidament, l’antiga carretera de Gandesa a Tortosa, que creua el riu a l’alçada de l’estació del Pinell. I per acabar, la carretera de l’Eix de l’Ebre, a l’alçada de la desembocadura del Canaletes. En tots els casos es tracta de construccions modernes, particularment la darrera, simples obres d’enginyeria que no tenen la bellesa, la personalitat i la capacitat d’integració en el medi dels antics ponts del ferrocarril.

70

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

6.

LES INSPECCIONS DE RIU
Les inspeccions de Riu són una eina que permet, a tothom que ho vulgui, acostar-se al riu d’una manera senzilla i entenedora. Pot ser un primer pas per

conèixer el riu o bé un mecanisme per realitzar un seguiment continuat de com evoluciona aquest riu. Amb la metodologia de les Inspeccions de Riu podreu determinar alguns dels signes vitals d’un riu, així com notificar i denunciar ràpidament els problemes que hi detecteu a les administracions competents i a la societat en general.

6.1. Passos a seguir per realitzar una Inspecció de Riu

Situació geogràfica del tram de riu a inspeccionar

La descripció del Tram de Riu

Fer un esquema del tram

La descripció de l’Ecosistema Aquàtic

Omplir el full resum de dades

71

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

6.2. Prepareu-vos una mica
Abans de realitzar una Inspecció de Riu és convenient organitzar una reunió prèvia de preparació per organitzar la inspecció. Cal preparar tot el material de camp necessari i distribuir la feina entre tots els participants. També és molt important que aneu ben equipats i que tingueu en compte unes mínimes normes de seguretat; no poseu mai la vostra vida en perill per aconseguir una dada.

Normes bàsiques de seguretat: ¾ ¾ ¾ ¾ ¾ Treballeu sempre acompanyats, mai sols. Si sou un grup de nens aneu sempre acompanyats d’un adult. Aneu amb compte amb els organismes urticants o perillosos. Si no esteu segurs de quin organisme es tracta no el toqueu. No intenteu atravessar rius que baixin ràpids o amb una profunditat superior a la del genoll. Pot ser molt perillós. L’aigua del riu no és potable: no en beveu. Utilitzeu guants de goma si l’aigua no és molt neta. Després de treballar no mengeu sense rentar-vos les mans abans. Si teniu ferides cobriu-les amb esparadrap impermeable. No camineu per marges poc estables. Demaneu permís als propietaris si heu d’atravessar una propietat privada.

¾ ¾ ¾ ¾ ¾
¾

Si aneu en barca cal que porteu armilla salvavides. Poseu atenció a les previsions meteorològiques.

Equipeu-vos bé: ¾ ¾ ¾ ¾ Aneu ben calçats, ja sigui amb botes fortes o sabates de muntanya. Si us heu de posar dins el riu porteu botes d’aigua amb uns bons mitjons. Porteu tovallola i mitjons de recanvi per si us mulleu. Si les aigües no són molt netes porteu uns guants de goma.

72

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

Llista del material que necessiteu: ¾ Fitxes de camp. ¾ Tiretes per mesurar el pH, la duresa i els nitrats. ¾ Carpeta o suport per escriure i dibuixar al camp. ¾ ¾ ¾ ¾ ¾ ¾ ¾ ¾ ¾ ¾ ¾ ¾ ¾ ¾ ¾ Cinta mètrica amb senyals cada 5 o 10 cm. Barra de fusta, plàstic o ferro amb senyals cada 1 cm. Llapis i goma d’esborrar. Mapa de la zona, escala 1:50.000 Càmera de fotos i prismàtics. Làmines d’identificació. Lupa. Termòmetre. Disc de transparència. Xarxa per a invertebrats aquàtics. Vogit per determinar la salut del riu. Ampolla de plàstic buida i transparent. Safata o plat fondo blanc. Pinces. Taronja per mesurar la velocitat de l’aigua.

Les parts del riu

73

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

6.3. Localització geogràfica del tram de riu

De la mateixa manera que ens interessa conèixer la vostra adreça, és del tot

imprescindible saber l’adreça de cadascun dels trams de riu que inspeccioneu. És a dir, cal saber com trobar-los si un dia voleu visitar-los, o bé a on col.locar-los en un mapa. Per això cal saber de quin riu és afluent, si és al cas, i a quina conca hidrogràfica pertanyen.

6.4. Un esquema per cada tram de riu

A mesura que avanceu pel vostre tram de riu podeu aprofitar per elaborar-ne un esquema. Aneu situant, de la forma més precisa possible, tots aquells elements que caracteritzen el vostre tram. Per facilitar-vos la feina us

proporcionem una taula amb els símbols necessaris. Aquest esquema us permetrà tenir sempre present què hi ha en el vostre tram de riu i a on es troba, i us facilitarà el seguiment dels canvis que s’hi produeixin.

74

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

6.4.1. Com fer l’esquema
La manera de procedir és simple. Cal anar passejant al llarg del riu, si pot ser des de la part interior a la superior del vostre tram (a contracorrent). Tot allò que heu d’anotar en el riu es troba representat amb el seu símbol corresponent a la taula de símbols. Si trobeu que alguna cosa no és a la figura podeu inventar-vos el símbol. El resultat final ha de ser un esquema similar al que apareix en la part superior dreta d’aquesta pàgina. El procediment més senzill podria ser aquest: 1. Aneu al riu i situeu-vos a l’inici del tram escollit. 2. En el full de paper dividit en 5 parts iguals (cada una equival aproximadament a 100 metres), podeu subdividir cada una de les parts en 4 parts més, de tal manera que ara cada part equivaldrà a 25 metres. 3. Per determinar les distàncies del riu podeu utilitzar una cinta mètrica de 20 a 25 metres de longitud. 4. A mesura que avanceu riu amunt aneu dibuixant el traçat del riu i anoteu de forma sintètica els elements més característics que hi trobeu. No cal ser molt extensiu, penseu que és un esquema, no un dibuix de detall. Per tal de poder dibuixar amb més comoditat i poder col.locar els símbols necessaris, podeu exagerar l’escala horitzontal, de tal manera que feu el riu més ample del que realment és. Igualment aneu prenent mesures de l’amplada i la fondària del riu (cada 25 o 50 metres). En rius estrets una sola mesura en cada punt serà suficient, mentre que com més ample sigui el riu més mesures caldran (aproximadament 2 mesures per cada metre d’ample). 5. Anoteu les característiques de la llera seguint els símbols de la taula per aquest ordre:     Accidents i estructures més importants i rellevants (ponts, carreteres, etc) Composició del substrat i morfologia (roques que sobresurten, presència d’illes, etc) Zones de corrent fort i basses. Tipus de vegetació aquàtica.

6. Feu el mateix per la riba i la ribera del riu.

75

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

6.4.2. Taula de símbols estandaritzats
Aquests són els símbols estandarditzats per la NRA (National Rivers Authority) que podeu utilitzar per elaborar els vostres esquemes. No cal que els utilitzeu tots, només aquells que cregueu més convenients.

76

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

6.5. L’Estudi de l’Ecosistema Aquàtic
Ara cal que seleccioneu un punt del nostre tram i que hi analitzeu la qualitat de l’aigua, tant des d’un punt de vista físic i químic com biològic. També haureu d’observar amb atenció quins organismes viuen al voltant de cada punt.

6.5.1. Descripció del Punt de Mostreig
Les característiques que estudiarem són:    Amplada: Si el riu porta poca aigua i el podeu travessar, mesureu directament l’amplada amb una cinta mètrica. Fondària: Fiqueu-vos dins del riu i amb un regle o pal marcat mesureu la fondària a la part central del riu. Cabal: El cabal és la quantitat total d’aigua que passa en aquest moment pel riu. Per calcular-lo us cal saber la velocitat de l’aigua i la secció del riu. La velocitat la podreu determinar tal com us ho indiquem en el quadre següent i per saber la secció aproximada del riu només cal que multipliqueu la fondària mitjana per l’amplada del riu.

La velocitat de l’Aigua - Col.loqueu la cinta mètrica a la vora del riu. - Col.loqueu-vos dos companys un a cada extrem de la cinta. - Llenceu la taronja a l’aigua i mesureu el temps que triga en anar d’un extrem a un altre de la corda.- Repetiu-ho dues o tres vegades, i feu-ne la mitjana. - Calculeu la velocitat de l’aigua dividint els metres que ha recorregut la taronja pels segons que triga a fer-ho. Així tindreu la velocitat en metres per segon (m/seg). - Si l’aigua no corre anoteu velocitat zero en el full de resposta.

77

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

ACTIVITAT  Indica els següents paràmetres: -L’aigua del riu flueix? _________________________ -Segons la teva opinió, el nivell de l’aigua és l’habitual per l’època del’any?___________________________________________ ___________________________________________________ -L’amplada (m)_____________________ -La fondària (cm) ___________________ -Velocitat de l’aigua ( m/s)____________ -Cabal de l’aigua (m³/s) ______________
6.5.2. Com agafar una mostra d’aigua
La recol.lecció d’una mostra d’aigua del riu és molt important, perquè si no es realitza correctament els resultats que obtindreu en les vostres anàlisis poden donar valors estranys o allunyats de la realitat.   Procureu que la mostra d’aigua que agafeu sigui de la part del riu per on corre l’aigua. En cas que l’aigua no circuli, preneu la mostra d’allí on el volum d’aigua sigui més gran. És aconsellable agafar la mostra abans d’estudiar els animals aquàtics, o, bé fer-ho aigües amunt d’on heu estat treballant, ja que d’aquesta manera no enterbolireu l’aigua. Això és especialment important a l’hora de mesurar la transparència de l’aigua, ja que obtindríem dades errònies.  Un cop hàgiu agafat la mostra d’aigua del riu, ompliu un dels pots de plàstic que heu portat. Les mesures dels diferents paràmetres les farem amb l’aigua d’aquests pots.

78

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

6.5.3. Característiques Físiques i Químiques de l’Aigua
Una de les activitats que heu de fer és determinar le característiques tant físiques com químiques de l’aigua del vostre tram. 

La Temperatura

Per mesurar la temperatura submergiu el termòmetre directament dins el riu. Espereu fins que la temperatura s’estabilitzi (mínim uns 60 segons) i anoteu el valor en la vostra fitxa de resultats.

La temperatura de l’aigua presenta, de forma natural, petites variacions degudes a l’escalfament del sol, i per aquest motiu trobareu diferències tant al llarg del dia com al llarg de l’any. Ara bé, els canvis de la temperatura de l’aigua per aquest motiu són més petits i menys extrems que els de l’aire.

Causes de la seva variació: La temperatura també pot modificar-se com a conseqüència dels afluents que aboquen al riu. També les activitats humanes influeixen en aquest paràmetre. Un exemple el trobem en els afluents calents d’algunes indústries o centrals elèctriques.

Efectes: La temperatura de l’aigua està molt relacionada amb la quantitat d’oxigen dissolt a l’aigua i que necessiten els animals aquàtics per respirar. Quan més alta és la temperatura, menys oxigen dissolt trobem a l’aigua del riu i més dificultat tenen els animals per respirar. També cal tenir en compte que hi ha organismes que necessiten unes condicions de temperatura d’aigua molt concretes per poder viure. Per tant, una variació significativa de la temperatura de l’aigua del riu pot provocar una desaparició d’alguns organismes que hi viuen. 

El pH o grau d’acidesa de l’aigua Amb les mans ben seques agafeu una de les tiretes per determinar el pH. Col.loqueu només la part final de la tireta dins de l’aigua del pot durant 3 o 4 segons. Espereu que s’assequi i que agafi un color estable i compareu-lo amb els colors de l’escala de la taula colorimètrica. Doneu-li el valor del color que s’hi assembli més. Anoteu el resultat a la vostra fitxa de resultats.

Aquest paràmetre ens indica el grau d’acidesa o alcalinitat de l’aigua del riu. Els valors de pH es mesuren en una escala que va de 0 a 14, i el valor neutre correspon a 7. valors per sota de 7 ens indiquen que l’aigua és àcida, mentre que els valors superiors

79

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________ a 7 indiquen que es tracta d’aigua alcalina (o bàsica). Els valors extrems de pH per un correcte desenvolupament de la flora i la fauna del riu van de 5 a 9.

Causes de la seva variació: De forma natura, la geologia de la conca pot influir en el pH de l’aigua. Per altra banda, els abocaments d’aigües residuals industrials amb valors extrems de pH poden suposar variacions importants d’aquest paràmetre i provocar danys en les poblacions d’organismes del riu.

Efectes: Hi ha molts organismes que poden patir transtorns, i fins i tot morir, en condicions de pH àcid o molt alcalí. A més a més, les aigües àcides poden provocar la dissolució de determinades substàncies que poden esdevenir tòxiques pels organismes del riu. 

Els Nitrats i Nitrits Amb les mans ben seques agafeu una de les tiretes per determinar els nitrats. No toqueu amb els dits la part sensible de la tireta, és a dir, els quadradets de colors. Introduïu la part sensible de la tireta a l’aigua del vostre pot durant 4-5 segons. Espolseu el sobrant de l’aigua i espereu 1 minut que s’estabilitzi el color de la tireta. Després compareu el color que ha agafat la vostra tireta amb l’ecala de referència i doneu-li el valor del color que s’hi assembli més. Aquest serà el valor de la concentració de nitrats a l’aigua en mg/l (mil.ligram de nitrats per cada litre d’aigua. Origen: De la mateixa manera que en el cas del pH, la geologia de la conca pot influir en la presència de nitrats a l’aigua. Ara bé, els abocaments d’aigües residuals i els escolaments d’origen agrícola (com a conseqüència de fertilitzacions en excés) són els grans responsables de l’increment de compostos de nitrogen a l’aigua dels rius.

Efectes: Els nitrats són imprescindibles pel creixement de les plantes, ja que són una font de nitrogen necessària per al seu desenvolupament. Ara bé, una presència excessiva d’aquest element, pot provocar un creixement desmesurat de la vegetació aquàtica i afavorir els fenòmens d’eutròfia (l’elevada taxa de degradació de la vegetació aquàtica provoca una disminució important de l’oxigen a l’aigua que afecta a tots els organismes aquàtics que en depenen per respirar). Per tant, de manera indirecta podríem detectar fàcilment un increment de nutrients (nitrats o fosfats) a l’aigua si hi veiem un creixement o presència excessiva d’algues. 0 mg/l no hi ha nitrats disponibles per a les plantes.

10 mg/l nivell baix de nitrats a l’aigua. 50 mg/l màxima concentració permesa a l’aigua potable. 500 mg/l nivells extremadament alts de nitrats a l’aigua.

80

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________  La Duresa Feu el mateix que en l’apartat anterior amb la tireta per mesurar la duresa de l’aigua. Origen: La duresa mesura la quantitat de sals dissoltes en l’aigua, sobretot sals de calci i de magnesi, originades com a conseqüència de la dissolució de les roques carbonatades de la conca hidrogràfica.

Efectes: Un aigua molt dura provoca precipitats de sals calcàries que poden espatllar les resistències elèctriques de la nostra rentadora o bé obstruir canonades. També comporta una despesa més gran de detergents i de suavitzants per a la roba, ja que aquestes sals disminueixen el poder de neteja d’aquests productes.

Els resultats els llegirem en mg/l de CaCO3 (carbonat càlcic) i en funció dels valors obtinguts podrem dir que: 0 a 100 mg/l CaCO3 Aigua tova

100 a 200 mg/l CaCO3 Aigua una mica dura 2000 a 300 mg/l CaCO3Aigua dura > 300 mg/l CaCO3  Aigua molt dura

La Transparència 1. Preneu l’ampolla de plàstic transparent de 1,5 litres i talleu-la pel coll fins a obtenir un cilindre regular. 2. Ompliu l’ampolla amb l’aigua que heu agafat del riu. Si ho feu una estona després d’agafar la mostra cal que barregeu l’aigua abans d’omplir l’ampolla. 3. Deixeu reposar l’aigua uns 15 minuts. No toqueu l’ampolla ni xarboteu l’aigua. 4. Col.loqueu sota l’ampolla el disc de Secchi per mesurar la transparència que us hem proporcionat. 5. Mireu a través de l’aigua el disc de sota. 6. Anoteu el número dels sectors en els quals podeu llegir la fórmula de l’aigua H2O.

Causes de la seva variació: La transparència ens indica la presència de substàncies dissoltes i en suspensió que presenta el medi. Quan més gran sigui aquesta presència menys transparent o més tèrbola serà l’aigua del riu i, per tant, menys llum arribarà a les parts més fondes del riu. Aquesta terbolesa pot tenir un origen natural, com ara el

81

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________ remenament dels sediments del riu que provoquen les pluges fortes. però també hi ha activitats humanes que provoquen un augment de la terbolesa de l’aigua, com són les extraccions d’àrids o els abocaments d’aigües residuals.

Efectes: Quants més sectors pogueu veure amb claredat, més transparent és l’aigua del vostre tram. Si els veieu tots 4 senyal que l’aigua és clara. En canvi, si només veieu un dels sectors vol dir que l’aigua és força tèrbola. En aquest cas, fóra bo poder determinar quin és l’origen d’aquesta terbolesa.

ACTIVITAT  Indica els següents paràmetres: -La temperatura (º C) __________ -El pH ________ -La duresa de l’aigua ___________________ -Els nitrats i nitrits -La transparència ___________________ ___________________

82

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

7. INSPECCIONS DEL RIU CANALETES 7.1. Inspecció del riu Canaletes. Tram 1

Data: 17/02/08

Riu : el Canaletes

Data: ______________ Riu : ________________________ Traminspeccionat inspeccionat : Ventador (curs alt del riu) Tram : el _______________________________ Terme municipal: _________________________________ Terme municipal: Horta de Sant Joan Inspectors: ______________________________________________________ Inspectors: Mercè Gimeno, Begonya Falcó, Alexis Pascual ______________________________________________________ Temps avui: avui: nuvolat Temps ______________________________________________________ Temps últimes 48 hores : lleuger llevant Temps últimes 48 hores : _________________________________ Localitzaciço geogràfica (UTM) : 275200 Y=4533.300 Localització geogràfica (UTM) : X= Z=430 ______________________________________________________ Altitud sobre del mar: mar:430 ______________________________ Altitud sobreel el nivell nivell del m
7.1.1. Inspecció bàsica del riu a) Flux de l’aigua: l’aigua flueix b) El nivell de l’aigua : l’habitual per l’època de l’any c) Amplada mitjana del canal (m): 2,5 m d) Fondària mitjana del canal (cm): 31-50 cm e) Amplada mitjana de la zona de ribera en el marge dret: 1,5 m f) Amplada mitjana de la zona de ribera en el marge esquerre: 1 m g) Color de l’aigua: transparent h) Olor de l’aigua: olor a terra i) Indicacions d’olis, escumes, impureses: cap j) Condicions de les voreres del riu a l’esquerra: amb vegetació i erosionades k) Condicions de les voreres del riu a la dreta: erosionades. l) Presència de: ràpids, basses, gorgs. m) Ús dels marges del riu a l’esquerra: cap n) Ús dels marges del riu a la dreta: cap o) Restes patrimonials: cap p) Presència de deixalles: cap

7.1.2. Estudi de l’ecosistema aquàtic 7.1.2.1. Descripció del punt de mostreig

a) Amplada: 6 m

83

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

b) Fondària: 0,4 m c) Velocitat de l’aigua: 0,07 m/s d) Cabal d’aigua: 0,168 m3/s e) Ombra sobre el riu: 80 % f) Substrat del fons del riu: restes orgàniques, llim i fang, sorra, grava, còdols i roques. 7.1.2.2. Característiques físiques i químiques de l’aigua

a) Temperatura: 10 º C b) El pH: 7 c) Els nitrats: 0 mg/l els nitrits: 0 mg/l d) La duresa de l’aigua (CaCO3): 600 mg/l e) La transparència (disc de Secchi): 4 (molt transparent) 7.1.2.3. La vida al riu

a) Plantes aquàtiques: crèixens, jonc boval, caràcies, molses, falgueres, esbarzer. b) Peixos: truita comuna, barb comú, madrilla. c) Amfibis: d) Rèptils: e) Mamífers: f) Ocells: g) Invertebrats: sabater

7.1.3. L’estat de salut del riu En general, podem dir que la salut del riu és excel.lent, encara que caldria fer unes anàlisis dels macroinvertebrats del riu Canaletes per utilitzar-los com a bioindicadors de l’estat de les aigües. Tot i això, les dades fisicoquímiques ens donen una aproximació cap a un bon estat del riu.

7.1.4. L’estat de salut del bosc de ribera L’estat del bosc de ribera es troba entre 9 i 12 punts. Es considera que la riba està ben conservada i que pot realitzar les seves funcions així com servir de corredor biològic per als organismes. Cal esperar, en aquestes zones, una bona biodiversitat de la ribera, i alhora uns condicions excel.lents per mantenir la bona qualitat de l’aigua i, per tant, de les comunitats d’organismes propis del tram de riu al qual ens trobem.

84

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

7.2. Inspecció del riu Canaletes. Tram 2

Data: 17/02/08

Riu : el Canaletes

Data: ______________ Riu : ________________________ Traminspeccionat inspeccionat : Fontcalda (curs mig del riu) Tram : la _______________________________ Terme municipal: _________________________________ Terme municipal: Gandesa Inspectors: ______________________________________________________ Inspectors: Mercè Gimeno, Begonya Falcó, Alexis Pascual, ______________________________________________________ Temps avui: avui: llevant Temps ______________________________________________________ Temps últimes últimes 48 llevant Temps 48 hores hores: :lleuger _________________________________ Localitzaciço geogràfica (UTM) : Localització geogràfica (UTM) : X= 283900 Y=4542.100 Z=160 ______________________________________________________ Altitud sobre del mar: mar:160 ______________________________ Altitud sobreel el nivell nivell del m

7.2.1. Inspecció bàsica del riu a) Flux de l’aigua: l’aigua flueix b) El nivell de l’aigua : més baix que l’habitual per l’època de l’any. c) Amplada mitjana del canal (m): 2,5 m d) Fondària mitjana del canal (cm): 31-50 cm e) Amplada mitjana de la zona de ribera en el marge dret: 3 m f) Amplada mitjana de la zona de ribera en el marge esquerre: 2 m g) Color de l’aigua: transparent h) Olor de l’aigua: olor a terra - fang i) Indicacions d’olis, escumes, impureses: olis, escumes, impureses j) Condicions de les voreres del riu a l’esquerra: erosionades amb vegetació, la terra remenada, amb camí vora el riu i zona d’accés a persones i urbanitzades. k) Condicions de les voreres del riu a la dreta: erosionades amb vegetació i bosc, la terra remenada, amb zona d’accés a persones vora riu i urbanitzades. l) Presència de: ràpids, basses, gorgs, illes, salts d’aigua, captacions d’aigua amb canonades, explotacions hidràuliques. m) Ús dels marges del riu a l’esquerra: càmping, àrea d’esbarjo, àrea d’aparcament, carretera, via verda. n) Ús dels marges del riu a la dreta càmping, àrea d’esbarjo, àrea d’aparcament, carretera, via verda. o) Restes patrimonials: sèquies, ermita, molí. p) Presència de deixalles: paper, plàstic, fusta, llaunes, vidre, ferralla, escombraries domèstiques.

85

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

7.2.2. Estudi de l’ecosistema aquàtic 7.2.2.1. Descripció del punt de mostreig

a)Amplada: 2 m b)Fondària: 0,4 m c)Velocitat de l’aigua: 0,3 m/s d)Cabal d’aigua: 0,24 m3/s e)Ombra sobre el riu: 10 % f)Substrat del fons del riu: restes orgàniques, llim i fang, sorra, grava, còdols i roques. 7.2.2.2. Característiques físiques i químiques de l’aigua

a)Temperatura: 10 º C b)El pH: 7 c) Els nitrats: 0 mg/l els nitrits: 0 mg/l d)La duresa de l’aigua (CaCO3): 600 mg/l e)La transparència (disc de Secchi): 4 (molt transparent) 7.2.2.3. La vida al riu

a)Plantes aquàtiques: jonc boval, canyís, esbarzer. b)Peixos: c)Amfibis: gripau comú d)Rèptils: e)Mamífers: f)Ocells: g)Invertebrats: sabater, mosquits.

7.2.3. L’estat de salut del riu En general, podem dir que la salut del riu és d’estrès amb signes d’alteració, encara que caldria fer unes anàlisis dels macroinvertebrats del riu Canaletes per utilitzar-los com a bioindicadors de l’estat de les aigües. Tot i això, les dades fisicoquímiques ens donen una aproximació cap a un estat amb una alteració antròpica lleu.

7.2.4. L’estat de salut del bosc de ribera L’estat del bosc de ribera es troba entre 5 i 8 punts. Es qualifica la zona de ribera en un estat d’alteració important, tot i que en aquestes condicions es

86

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

pot produir una regeneració dels factors que causen l’alteració. Així, la manca d’arbres o la presència d’arbres alineats, amb una connexió parcial de la ribera per existència de camps agrícoles sense una continuïtat de la vegetació, pot ser objecte d’una restauració que afavoreixi els arbres, renovi la connexió amb els ecosistemes adjacents i asseguri la continuïtat riberenca.

8. L’IMPACTE HUMÀ EN EL RIU CANALETES
Al riu se li han assignat diferents funcions: camí de comunicació o de conquesta, barrera o frontera i, especialment, font de recursos per a l’ésser humà, els animals i l’agricultura. Així, els rius i els ecosistemes associats a ells han estat fortament alterats per la mà de l’home. Aquesta degradació qualitativa ha afectat la seva estructura, composició i funcionament ecològic, provocant una sèrie de pèrdues a nivell de recursos piscícoles, de qualitat de les aigües i de valors paisatgístics. En el Canaletes, els impactes humans que han alterat més el seu ecosistema són els següents:

8.1. Agricultura intensiva sobre els sòls fèrtils
L’agricultura intensiva sobre els sòls fèrtils és la principal causa de degradació de la ribera i de la desaparició de la vegetació natural. Els conreus de les terres fèrtils arracona la vegetació ripària fins a quedar reduïda a una estreta franja entre les terrasses conreades i el riu. El bosc de ribera s’elimina per evitar l’ombra competència per l’aigua; es llauren les riberes per descompactar el sòl i s’afavoreix d’aquesta manera, el risc d’erosió. En eliminar la cobertura vegetal natural de les riberes es destrueix el filtre natural enfront els plaguicides usat en l’agricultura intensiva, els quals arribaran en bona part al riu per escorrentia superficial i subterrània. La supressió de la vegetació de ribera per afavorir l’agricultura fa augmentar , en lleres poc amples, el grau d’insolació d’unes aigües ja prou carregades de sal minerals nutrients, afavorint-ne el creixement massiu d’algues (eutrofització) que en consumir grans quantitats d’oxigen empitjoren la qualitat de l’aigua.

8.2. Contaminació per abocament d’aigües no depurades
L’abocament d’aigües no depurades al riu té efectes molt nocius sobre tot en provocar la manca d’oxigen de l’aigua. El consum desmesurat d’oxigen i la conseqüent pèrdua de qualitat de les aigües es produeix per: -La descomposició d’un excés de matèria orgànica, procedent de residus urbans i agrícoles, que esgota l’oxigen present a l’aigua. -L’eutrofització de les aigües per enriquiment de nutrients. -L’oxidació de tòxics de diferents efectes, en degradar-se. -La presència de sòlids en suspensió que dificulten l’intercanvi d’oxigen entre l’aire i l’aigua, i que perjudiquen els organismes aquàtics.

87

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

8.3. Abocament de deixalles
Actualment , moltes riberes dels rius es veuen ocupades per abocament de residus de llarga vida: runes, mobles, electrodomèstics, ... Aquestos objectes són difícilment degradables i afecten la qualitat de les aigües, la vida aquàtica i la vida associada a la ribera i disminueixen els valors paisatgístics del riu.

8.4. Ús lúdic
La utilització massiva de les riberes del riu amb finalitats recreatives és causa, de manera incontrolada, de la seva important degradació, ja que suposa abocament de residus, contaminació acústica, emissions de diòxid de carboni, etc. Per altra banda, els trams alts dels rius també es poden veure afectats per la realització d’esports d’aventura (barranquisme,...) que provoquen un impacte ambiental en llocs de nidificació d’aus.

ACTIVITAT 

Explica quins impactes ambientals has pogut observar durant la
sortida al riu Canaletes.

88

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

ACTIVITAT 

Què podem fer per conservar el riu Canaletes? Pensa quines
mesures es poden realitzar (a nivell personal, les administracions, la societat,...) per conservar en bon estat el nostre riu.

89

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

9. PROGRAMA D’UNA SORTIDA AL RIU CANALETES
9.00 hores: Sortida amb autobús de Gandesa. 9.30 hores: Arribada a Bot. A l’antiga estació de Bot farem una explicació del riu Canaletes i del trajecte de l’excursió i realitzarem unes activitats. Mentrestant esmorzarem. 10.15 hores: Començarem l’excursió. 11.30 hores: Farem les activitats pràctiques de biologia a la vora del riu. 12.30 hores: Arribada a la Fontcalda. Dinar i temps lliure fins a les 14.00 hores. 14.00 hores: Completarem unes pràctiques del dossier. 15.00 hores: Sortida de la Fontcalda. 15.30 hores: Ens aturarem davant d’un antic molí fariner. 16.15 hores: Activitats sobre els aprofitaments econòmics del riu davant d’una antiga fàbrica de materials de construcció d’argila. 16.45 hores: Arribada a l’antiga estació del Pinell de Brai. Acabarem les activitats del dossier. 17.00 hores: Sortida cap a Gandesa.

90

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

10. BIBLIOGRAFIA 
                  BARBERÀ I MIRALLES, B.: Els molins fariners hidràulics a la Conca del Riu de les Coves. Editorial Associació Cultural Tossal Gros. BOLÓS, J.; NUET, J.: Els molins fariners. Ketres Editora, S.A. CID, A.: “La Val de Zafán, un recorregut per la història”. Revista Xàrata. Tardor 2003. CID, O.; MIRALLES, E.: El bosc de ribera. Consell Comarcal del Baix Ebre. 1999. ESTRADA VIDAL, F.:Los que estuvimos en la Batalla del Ebro. Ed. E. Janzer. Barcelona, 1972. FERNANDEZ FERRER, M.J.: Guia de les Terres de l’Ebre. Ed. Publibat. Tortosa, 1999. FOLCH, R.: La vegetació dels Països Catalans. Ketres Editora. Barcelona, 1986. FONT, F.; MIQUEL, J.M.; REBÉS, X.: Guia pràctica de la vegetació de la Terra Alta. Generalitat de Catalunya: Centre de Recursos Pedagògics de la Terra Alta. Gandesa, 1988. LÓPEZ BONILLO, D.: Los climas de Tarragona y sus repercusiones agrícolas. Publicacions de la Diputació de Tarragona. Tarragona, 1988. LLORACH, J. M.: Itinerari pel riu Brugent. Escola de Natura Cer Rogent. MARTÍNEZ BANDE, J.M. (S.H.M.): La Batalla del Ebro. Monografías de la Guerra de España nº 13. Editorial San Martín, S.L. Madrid, 1988. MARTOS, J.M.; ESCUDÉ, J.: “Molins fariners hidràulics de la Terra Alta”. Centre d’Estudis de la Terra Alta. Butlletí nº 19. Juny de 1994. MEZQUIDA I GENÉ, LL.: La Batalla del Ebro. Asedio de Tortosa y combates de Amposta. Publicacions de la Diputació de Tarragona. Tarragona, 2001. SERRANO, J.M.; REYNAL, I.; FRESNEDA, X.; MONFORTE, J.: Hidrologia de la Vall de Boí. Camp d’Aprenentatge de la Vall de Boí. SUNÉ, M.: Horta de Sant Joan. La Catalunya per descobrir. Edita Magí Suñé. Abril de 1998. VALÈNCIA E.; ESCUDÉ, J.; MARTOS, J.M.; CASAL, J.: “Moles, molins i moliners”. Centre d’Estudis de la Terra Alta. Butlletí nº 19. Juny de 1994. VVAA: Ruta per conèixer la Terra Alta. Centre Excursionista de Gandesa. 1990. VVAA: Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Priorat, Ribera d’Ebre, Terra Alta, Matarranya. Vol. 11. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1984. VVAA: El bosc de ribera..Quadern de treball. Camp d’Aprenentatge Can Santoni. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. 2006.
91

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________ 



VVAA: Guia pràctica de la Vegetació de la Terra Alta. Centre de Recursos Pedagògics de la Terra Alta. Gandesa. 1988. VVAA: Inspecció de rius. Projecte rius. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. 2005.

11. PÀGINES WEB 
          www.xtec.es/cda-cansantoi www.xtec.es/cda-altbergueda www.vialibre-ffe.com/hemeroteca/448/revista/historia.htm www.zenobitaedicions.com mediambient.gencat.net/Images/43_129938.pdf www.gepec.org/ftp/ampliacioport.pdf www.acampamos.com tinet.org/~josepmpv/relleuaigues.htm www.barranquismo.net www.chebro.com www.xtec.cat/~mcarles5

92

12. CONCLUSIONS DEL TREBALL AMB ELS ALUMNES PROBLEMÀTICA 1: Pèrdua de salut dels rius i dels ecosistemes lligats a l’aigua
CAUSES Construcció d’infraestructures relacionades amb usos recreatius del riu (embarcadors), habitatges i indústries. Pasturatge. Introducció d’espècies al.lòctones. REPERCUSSIONS Desaparició de la cobertura vegetal dels marges fluvials. Disminució de la biodiversitat fluvial. Erosió dels sòls fèrtils dels marges del riu. Pèrdua de la qualitat de l’aigua i per tant, una disminució de la vida en el riu. Eutrofització (excés d’algues). La contaminació tèrmica que provoca una pèrdua de la qualitat de l’aigua. Empobriment dels sòls fèrtils de les lleres del riu. Afectació de la salut humana. Pèrdua de la biodiversitat i empobriment dels ecosistemes fluvials. PROPOSTES DE SOLUCIÓ Limitació de la urbanització, prohibició del pasturatge i reforestació dels marges del riu.

-

Contaminació per aigües residuals domèstiques, agrícoles (fertilitzants, pesticides, restes de mòltes) i industrials (metalls pesants, detergents, olis...).

-

Construcció de depuradores i aplicació efectiva de la legislació mediambiental.

-

Controls biològics i reintroducció d’espècies autòctones.

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

PROBLEMÀTICA 2: La desaparició del funcionament del riu com a sistema
CAUSES Construcció d’embassaments. Transvasaments. REPERCUSSIONS Reducció dels transport de sediments i dèficit de sediments en la desembocadura provocant la regressió del Delta. Disminució de la producció biològica a la costa, degut a la reducció en l’aportació de nutrients. Disminució del cabal. PROPOSTES DE SOLUCIÓ Els embassaments han de permetre un cabal ecològic del riu. Construcció de dessalinitzadores per evitar la interconnexió de conques. Regular la quantitat d’embassaments a construir.

-

PROBLEMÀTICA 3: La manca de racionalització en el consum de l’aigua
CAUSES Sobreexplotació de rius per aprofitament energètic (hidroelèctric, tèrmic i nuclear), ús industrial, per a activitats agràries, ús de boca i activitats recreatives (piscines, camps de golf ...) REPERCUSSIONS PROPOSTES DE SOLUCIÓ Augment de la salinitat de rius i Racionalització del consum d’aigua: aqüífers. - Modernització dels sistemes de Esgotament de recursos hídrics. reg. Pèrdua de qualitat de l’aigua. - Prohibició de construcció de piscines privades, reutilització domèstica de l’aigua, generalització de mesures d’estalvi de l’aigua domèstica i limitació de la construcció d’infraestructures fluvials. - Augment dels preus de subministrament d’aigua.

93

DESCOBRIM EL CANALETES

____________________________________________________________________________

94