La nostra actual cultura, immersa en un progrs voragins, tendeix a sotmetrens a la tirania de la mquina, shan capgirat papers i valors i de no posar-hi

remei, haurem perdut moltes coses que abans, donaven sentit a la civilitat. Els diners, a la recerca dun profit immediat, rosseguen els nostres cossos i retallen el nostre cel. Lembrutiment s general, per tan, passa desapercebut, mal de molts, consol de pocs, i ara, lhome, s una pea ms en lengranatge, i loci, s denigrat i mal vist, disposem noms, del temps just per a recuperar forces i tornem-hi a ser, que no ha estat res, en un seguit de casa al treball i del treball a casa, anorreant. El soroll daquestes apressades passes i la fressa dels rellotges, no mostren no, el sentit real de la nostra vida. Oi...? Abans que res, aquesta pretesa lluita dalliberaci personal, a voltes, tan sols cara la galeria, crec que ha de passar primer per una revolta ben familiar i propera, front totes les coses

quotidianes, tan aparentment nmies i insignificants i hem de ser conscients tamb, de tenir al damunt, la grapa de tot un sistema absurd, muntat pel capital, per tal dofegar, controlar i explotar-nos, en profit duns pocs privilegiats, els quals, sense manies, fan servir el poder en exclusiva, ra de ms, perqu amb renovades forces de fallena, hgim de perseverar i reeixir, en lintenta de crear i legitimar, tot el que a cada moment, sigui precs per contraposar-ho, amb el natural propsit dinvalidar aquesta injusta pretensi de domini. Hem de procurar-nos doncs, de prou recursos per a no decaure, davant les escomeses daquesta supina vulgaritat consumista i gregria, que anorrea, alla i aniquila la migrada autonomia personal que creiem tenir. Davant del dictat del gust, els diferents dissenys dels especialistes, els estudis de mercat dels fabricants, davant els motlles i les cadenes seriades de la producci, hem de demanar la marca de la m de lhome i esforar-nos per

entendre aquell llenguatge subsidiari del treball artes, molt ms gratificant i que antany, fou veritable vehicle de sentiments i expressivitat i...., siguem nosaltres mateixos si conv, els artfexs dall que ens ha de ser ms propi. Ja en aquesta tessitura, no em privar de reivindicar la superaci de vells esquemes i costums, i., fins i tot, si conv, de defensar la informalitat, car la fantasia, no ha de tenir lmits marcats. Gent del poble, tots, tothom!,enfrontats a un sistema que no suporta i dhuc escarneix, la diferncia, que ens vol iguals i previsibles, cal potenciar tot el que ens s privatiu i peculiar, aspecte, criteri i opini. Cal una cultura alternativa i brandar-la sempre, com a bandera per a mostrar pblicament, la nostra dissidncia, podem recrrer a labillament del cos i de la llar amb vestits, objectes i guarniments fets per nosaltres mateixos per aix tenir la seguretat de no trair-nos en el reforament de la Individualitat creadora. Aprofitem la conjuntura i expressem alhora,

la condici i locasi, que lalegria i la tristor, transcendeixin les nostres gales. Desinhibits i amb aquesta disposici, fem que sigui per a tots, el que s recnditament, ms nostre i... tinguem la seguretat tamb, de que res sens minvar si de veres, ho sabem compartir amb laltre. Hem de aprofitar doncs, la espontnia i popular costum de lluir pblicament joiells i altres foteses similars, i...., sense escarafalls, fent-ne ocasi de contacte i intercanvi, per aix paradoxalment, enriquir-nos al donar. La joia s una singular expressi minimal de lart, al servei de laspecte personal i la vanitat de la figura, altrament, de no ser aix, tan sols seria una miniatura desproveda de sentit. Per no oblidem, que per a ser possible, ha de respondre als necessaris codis socials que la facin entenedora, sense negligir mai, el missatge subliminal de lartista. Ha de commoure i provocar i dhuc, transgredir-ho tot, si cal. Lorfebreria, no ha de contribuir necessriament, a bastir el tresor dels rics, ni ha de ser noms, lobjecte capricis i

gratut dels privilegiats, ans el contrari, al desprendret de quelcom apreciat i valorat, amb independncia del valor real, per mor de sentiments, ha de erigir-se en smbol de gentilesa, exemple: fer un present a lamic. No cal defugir-ne, sn usos i costums que ja existeixen, propis i espontanis del poble ras, el qual, naturalment, no voldr mai, que altri, el decanti o li acoti, gustos i posats. Aquesta primera teoria del regal, s una mena de metallenguatge que no podr mai articular-se amb simples paraules, per s igualment, real i urgent; hem de comptar, tan amb els gustos del destinatari, com amb els propis i aconseguir tamb, la sntesis que els hi faci de pont. Qualsevol cosa ha de servir-nos i tots els recursos sn vlids, si ms no, els orfebres i el treball manual en general, poden donar-nos excellents contrapartides ja que ensems, recullen, expressivitat i intenci. Convindreu que tot plegat, permet configurar conseqentment, un aspecte ms daquesta

emancipaci, que no ha de ser tant sols, econmica i poltica, sin cultural i psicolgica. Desprs de tot, els conceptes de valor i preu, sn atots de les convencions humanes, totalment eventuals i sempre revocables. Si esteu disposats a experimentar i provar, jo conseqentment, amb lxplicit refs de la frivolitat, he generalitzat un procs de treball, com aproximaci capa de donar satisfacci al mxim numero dexpectatives, vull apropar-vos recursos senzills a fi de qu, desprs, vosaltres sols, pugueu afrontar qualsevol repte sense dificultats insalvables. Heu de saber que els successius passos que us permetran arribar als prototips que us interessin, tan poden fer-se amb plata, coure o llaut com amb els metalls considerats normalment, com a preciosos, versatilitat no gens negligible per obtenir-ne el mxim de profit. Altrament, no cal excloure res i..., de fet, totes les propostes sn acceptables i tamb naturalment, podrem emprar altres materials ms

inversemblants per, no per aix, menys nobles, dependent noms de la vostra habilitat i gust. Escollint, obrant, dedicant, etc., ja estem decantant lobjecte, el qual a les nostres mans perd neutralitat, es transforma i passa a ser significatiu, cap diner pot fer impunement, suplncia de la intenci de la persona. Per, hem de saber primer que res, que lorfebreria s complexa i els artesans que usualment, la practiquen, noms arriben a una suficient competncia professional desprs danys i panys, dexperimentaci i prctica. Respecte, pacincia i temps, sn essencials si de veres, ens en volem sortir airosament. Amb idea, procurant fer-vos cabal anticipadament, del que desprs, vosaltres haureu de fer, procedireu a dibuixar el model. No entrar en qestions de gustos, a priori tot s ben legtim i respectable, si de veritat, respon al que un, ja prviament ha decidit fer i aquest s precisament, el tema recurrent. Mai no hem de fer cap concessi a las tiranies de

la matria, una cosa s assajar i descobrir noves textures i possibilitats i laltre, abdicar del projecte original, venut per les limitacions, al no saber com sortir-nos-en. Abans que res, caldr afrontar un tema previ, fondre i laminar els metalls que hem dutilitzar i he de suposar, que lespai s limitat i el nostre flamant obrador, petit. No disposem dun fornal en regla (conjunt de manxa i safata de ferro que suporta el material refractari, sobre el qual, shi colloca la cassoleta o gresol i que serveix per a fondre els metalls), ni de les mnimes installacions per fer-ho b. Pren doncs, totes les precaucions que et dicti la prudncia per adequar un espai apropiat, amb les mximes seguretats. Un foc alimentat amb gas ciutat, but o qualsevol altre recurs equivalent, et ser bo per a encarar tal contingncia. Per a fondre et valdrs dun bufador, que s un estri per a dirigir la flama intencionadament, insuflant-thi aire a pressi, bufant amb la boca o amb una manxa de peu, sota

el taulell. Dirigirs el foc a la cassoleta sobre un llit de pedres refractaries (per exemple, magmes de cuites volcniques) fins aconseguir, liquar el metall i fondre. Amb unes estenalles adients i tota la cura del mn, ho assolirs i vessars damunt la riallera i quan ja shagi ben refredat, en podrs disposar. Desprs, alhora de laminar planxa o trefilar i estirar fil, caldr recoure-ho sovint, a fi devitar-ne linconvenient de la possible aparici de clivelles i fenelles en el metall, que presentarien desprs, diversos problemes i ho fars segons et convingui, sobre el mateix fornal, una planxa damiant petita o damunt la perruca (manyoc de filferros unit a una empunyadura o mnec protegit, sobre el qual, es colloquen les peces que shan de soldar o recoure),etc. Recursos i ftils que mantenen i allen lescalfor i que igualment, a vegades, et poden servir per fondre petites quantitats de metall, suficient per en determinades feines, sortir del pas.

En una planxa de ms o menys, 0'5mm. de gruix, prviament aplanada sobre el tas (tac dacer de dimensions redudes, que collocat sobre el taulell, serveix per aplacar i anivellar peces petites), marcarem amb la punta de senyalar, les formes desenrotllades, de les diferents parts del model. Un cop enllestits i apunt, procedirem a serrar-les, amb un arc de marqueteria, resseguint meticulosament, tots els perfils. Subjectant-ho amb les estenalles de punta plana, reclinats a lestellera (aplicaci de fusta que sobresurt del taulell i que s un punt de recolzament per a totes les feines), treballarem movent amunt i avall, sempre la serra en posici vertical. Lespessor de les serretes, variar segons el gruix del metall que treballem (generalment seran les de 0.3mm.) Les serres les muntarem a larquet, ben tensades i de forma que les puntes del dentat, mirin cap avall. Per a palliar els probables riscos de ruptura, les emulsionarem de tant en tant, amb un xic de cera verge, a fi dassuavir la possibilitat de

destrempament de lacer al rautar-les repetidament. Un cop completat el serrat de totes les peces, les hi traurem la rebava, repassant-les convenientment amb els diferents llimatons fins aconseguir que es corresponguin plenament al nostre disseny. Per a fer totes aquestes tasques, sempre ens recolzarem a lestellera i les subjectarem amb les estenalles planes, mentre amb laltra m, anirem accionant la llima, si fa o no fa, igual que abans, ho hem fet amb la serra. Per a facilitar-nos la feina, els llimatons presenten diversos perfils i caldr escollir el ms adient a cada particularitat, rodons, mitja canya, plans, esquena dase,....etc., tamb caldr disposar duna llima mitja canya ms granada i gran, per a desbastar i fer treballs ms generals. Convindria preveure la possibilitat de poder repetir la feina semblantment, per tan, s aconsellable fer els patrons de les diferents peces i desar-los guardats conjuntament amb

amb el motlle de guix de la fioritura que aconseguirem. Ara caldr procedir a donar-les-hi forma i relleu i el procs s un xic complex i necessita del concurs de diverses eines diferents, principalment les estenalletes (planes i rodones) i els embotidors (joc de cilindres dacer acabats per un extrem, en successives boles de mides esglaonades i que percudirem amb intenci, per laltre, amb un martell de joier, la bescara de les peces, dintre de lembotidora: dau dacer amb un seguit gradual de concavitats semiesfriques buides que permeten mica en mica, anar anant aclofant i bombant-les) o si voleu, sobre un pa de plom, prenent la precauci emper, de preservar-ne el contacte amb la protecci dun paper de rebuig, a fi de no contaminar les peces, amb lxid daquest metall (agriria els metalls preciosos i dificultaria desprs, llur soldadura). Anirem recoent les peces peridicament perqu, a resultes de la nostra continuada colpejada amb els embotidors,

acabaran agafant tremp, llavors serien trencadisses i sesberlarien. Com sempre, ho farem amb el bufador, atuell de flama regulable penjat al cantell del taulell, a la vostra dreta. Arroentarem les peces sobre la perruca, una planxa damiant, o una rajola de cermica refractaria. Amb estricta exigncia, anirem temptejant la correspondncia amb el dibuix de mostra i acabarem dajustar cada element, sobre un pa de cera de modelar (variant de la plastilina) Finalment a la que aconseguim un conjunt satisfactori i ja recuites les peces per ltima vegada, en calent les submergirem amb unes pinces daram, a lemblanquiment (bany calent resultat de la dissoluci dun regalim dcid sulfric en una bacina daigua) Les esbandirem en aigua neta i assecarem a consciencia. Sempre procedirem aix al acabar qualsevol treball al foc, car els metalls amb lescalfor, queden ennegrits i bruts per loxidaci i desprs, a lhora de soldar, les soldadures no corren, queden encantades, diuen en el seu argot, els orfebres de Barcelona.

Muntades les peces sobre el pa de cera i trobada ja, la forma definitiva, ho soldarem. Sobre la taula i a la nostra dreta, junt amb el bufador, hi ha la borraixera que s un conjunt format per una simple rajola o recipient adient, un boc de brax que ens far de fundent, juntament amb una petita botelleta daigua, amb tap dosificador: la figueta. Nexpulsarem quatre gotes i hi lliscarem repetivament, el brax, fins a diluir-lo una mica i obtenir un suc blanquins sobre la rajola. Amb un pinzell qualsevol (nm. O), untarem amb el liquat obtingut, tots els llocs de contacte de les peces. A part, en una xicra, prepararem una mica de guix escaiola i quan prengui la plasticitat adequada labocarem sobre el pa de cera, cobrint tot el conjunt. Un cop pres i assecat el guix, pel darrera, li separarem tota la cera i li aplicaren tamb, pel costat invers, igualment la dissoluci de borraix, amb el pinzell, cosa que al ensems, ens ha de permetre dipositar els pallons (bocins de soldadura retallats amb les tisores) sobre els llocs precisos.

Ho escalfarem uniformement pels damunts i els costats, amb el bufador sobre la perruca, fins que totes les peces estiguin roents; una rpida passada de la flmula, recercant els llocs a soldar, provocar de sobtada, la liquaci de la soldadura i la seva adequada penetraci a les zones de contacte. Desprs, un cop refredat, podrem desprendren el guix, ja que ara, les peces hauran quedat cohesionades en un tot. Ho netejarem amb un raspall, sota laigua de laixeta i finalment ho emblanquirem i assecarem. I un cop tot ben repassat amb esmeril i ben polit, ja haurem arribat al final daquest procs general que us he presentat per engrescar-vos. Tamb les peces, si voleu, podrien haver estat prviament embatades i ajustades (Bata: petita barana de metall que es colloca a la bescara, per que quedi ms ben acabat) o igualment, un cop soldades les peces, es podria optar per resseguir el perfil exterior de la joia, amb un passam de fil rectangular, embatant aix, tot el conjunt, si podria fer calats

amb la serra de marqueteria, treballs amb les llimes, acoblar-hi muntures amb grapes i galeries, per tal de permetre encastar-hi pedres i aplics diversos, podrem pensar en esmalts o gravats. Podrem convertir-ho en un anell noms ajustant-hi un crcol de metall a la mida del dit, en un fermall o unes arracades o un penjoll cada cas, tindria un procedir especfic per ajustar-hi agulles o tanques que permetessin subjectar-lo i poder-lo lluir. El nostre enginy resoldr cada cop ms segur, amb els recursos que la prctica ens anir donant. Desprs per acabar-ho darrodonir, un cop la joia ja feta, ha de venir el polit o matisat, lencast de la pedreria, el gravat o cisellat...etc., acabats que normalment, ens faran altres professionals que graviten a lentorn del mn de les joies. La completa installaci dun obrador de dorfebreria, refugi de les nostres estones de lleure, s cosa costosa entretinguda, cal revestir-se de perseverana i pacincia. Ms fcil fora si ens aplegussim amb altres iguals, compartint afeccions i entre tots,

bastir un lloc com per a treballar plegats. Als barris, al si dels Ateneus Culturals, shi podrien installar tallers polivalents, adequats a la prctica de diferents oficis, a fi de recuperar el perdut artesanat, com a vehicle de lexpressivitat de lhome. All, la crtica de formes i estils, motius i llenguatge, seria ocasi de tertlia enriquidora vers un debat per a bastir una autntica cultura treballadora, alternativa en marxa, a la decadent cultura del capital. Orfebreria, cermica, talla de fusta, vidrieria, escultura, pintura, fotografia, cinema, teatre, titelles, serigrafia, disseny, modisteria...i tantes altres coses. La llista s interminable i la feina ingent, per un altre mn s possible i entre tots el podrem fer.

Ramon (1976)