Estructura

El grafè és una estructura nanomètrica bidimensional d'àtoms de carboni fortament cohesionats
en una superfície uniforme, lleugerament plana, amb ondulacions, d'una àtom d'espessor. La
seva aparença és semblant a una capa de rusc d'abelles per la seva configuració atòmica
hexagonal. D'aquesta disposició peculiar en l'espai es desprenen diverses propietats
electròniques, mecàniques i químiques excepcionals del grafè.
El grafè es pot considerar com el bloc constructor a partir del qual es poden formar tota la resta
de materials grafítics. Si s'enrotlla sobre ell mateix com una pilota de futbol, s'obtenen
els ful·lerens. Si s'enrotlla cilíndricament, s'obtenen els nanotubs de carboni. Si es van
superposant tridimensionalment, els uns damunt dels altres, s'obté grafit.

Propietats
Propietats mecàniques
Les mesures obtingudes recentment (2009) sobre el grafè indiquen que és el material més dur i
fort existent, fins i tot supera la duresa del diamant i és 200 cops més resistent que l'acer. És
altament rígid, de fet, té un mòdul de Young d'1 Tpa. Per tant suporta grans forces sense quasi
deformar-se. Es tracta d'un material lleuger amb una densitat de tan sols 0,77 mil·ligrams per
metre quadrat (la densitat s'indica en unitats de superfície com a causa de la seva estructura
laminar). També cal destacar que suporta grans forces de flexió, és a dir, es pot doblegar
sense que es trenqui.
Per fer-se una idea de la capacitat d'aquestes propietats mecàniques, el premi Nobel va fer una
comparació amb una hamaca de grafè d'un metre quadrat de superfície i un sol àtom de gruix.
Aquesta hamaca de grafè podria suportar fins a 4 kg abans de trencar-se (equivalent al pes
d'un gat). En total aquesta hamaca pesaria el mateix que un dels pèls del bigoti del gat, menys
d'un miligram.
Propietats tèrmiques
El grafè, amb una conductivitat tèrmica d'aproximadament 5·10
3
W·m
-1
·K
-1
, és un gran
conductor tèrmic, molt millor que altres estructures de carboni com el grafit, el diamant o els
nanotubs de carboni. També cal destacar que té una conductància isotròpica, és a dir, el calor
és propaga per igual en totes direccions.
En el grafè, la conductivitat tèrmica es deu principalment a les vibracions de la xarxa, és a dir,
als fonons. El grafè té 3 branques fonòniques acústiques: dos en el propi pla del grafè, una
longitudinal (LA) i una transversal (TA), i una altra transversal que es troba fora del pla (ZA); i 3
branques fonòniques òptiques: una fora del pla (ZO) i dos al pla (TO i LO).
Propietats òptiques
Una capa de grafè és capaç d'absorbir un 2.3% de llum visible, cosa que resulta interessant si
considerem que és una capa de gruix monoatòmic. Aquest percentatge té una relació amb
la constant d'estructura fina d, constant que caracteritza la intensitat de la interacció
electromagnètica. Concretament, Ì/Ì0 = 0.023 = ¬d. La causa d'això són les peculiars propietats
electròniques.


Propietats eIectròniques

Energia dels electrons del grafè en l'aproximació d'enllaç fort
Una de les propietats més destacades del grafè és la seva alta conductivitat elèctrica. La causa
d'això és l'alta velocitat a la qual els electrons poden desplaçar-se en el grafè (concretament, a
una velocitat de l'1% de la velocitat de la llum). Per poder entendre-ho cal estudiar la
seva estructura de bandes.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/GraI°C3°A8