You are on page 1of 56

ITINERARI ETNOBOTÀNIC DE SANT PERE A SANT FRANCESC

GOMBRÈN (Ripollès/ p. Girona)

L’itinerari fa menys de 800 metres de longitud amb menys de 70 metres de desnivell. El camí antic a Montgrony es pot agafar des del costat mateix de l’església de Sant Pere, o bé des de la carretera, més al Nord, al peu del barri de la Costa. Més amunt de Can Xicot, després de creuar el torrent es pot seguir pel camí principal, o bé fer una petita marrada fins un petit gorg, per veure el fons de la vall. Després de l’oratori de Sant Francesc es pot seguir una mica més, fins que s’acaben els prats grans (guarets). Aquestes dues petites prolongacions no les varem fer el dia 30 de juny del 2013, però incloc les plantes que s’hi poden veure, per si algú vol fer l’itinerari pel seu compte. Potser escriuré més endavant una segona part comentant les plantes de la resta del camí fins a Montgrony.

A- Església de Sant Pere a Gombrèn, començant el camí de Montgrony 1. Petunia hybrida (plantat) PETÚNIES 2. Platanus hybrida (plantat) PLATANER 3. Silybum marianum CARD MARIÀ 4. Echinops sphaerocephalum CARD TUCÀ 5. Lathyrus aphaca GERDELL / BANYA DE CABRA 6. Lapsana (=Lampsana) communis HERBA DE LES MAMELLES 7. Echium vulgare CUES DE PORC 8. Lactuva virosa ENSIAM BORD 9. Parietaria officinalis HERBA DE SANT PERE/ MORELLA ROQUERA 10. Sonchus oleraceus LLETSONS 11. Geranium rotundifolium RELLOTGES 12. Sedum sediforme CRESPINELLS

B- Can Rubí (barri de la Costa) 1. Sedum dasyphyllum ARRÒS DE PARET 2. Fraxinus excelsior FREIXA

3. Geranium pyrenaicum SUASSANA PIRINENCA 4. Urtica dioica ORTIGA 5. Medicago sativa ALFALS 6. Arrhenatherum elatius FENÀS DE CEBETES 7. Silene latifolia (= alba) XIULITERA 8. Chrysanthemum/Tanacetum corymbosum HERBA CUQUERA 9. Asplenium trichomanes FALZIA DE POU 10. Syringa vulgaris (plantat) LILÀ 11. Lathyrus pratensis GUIXA DE PRAT 12. Iris germanica (plantat) LLIRIS DE SANT JOSEP 13. Origanum vulgare ORENGA 14. Verbascum lychnitis TREPÓ CANDELER 15. Taraxacum officinale PIXALLITS 16. Silene inflata ESCLAFIDPRS 17. Ficus carica (plantat) FIGUERA 18. Laurus nobilis (plantat) LLORER 19. Centaurea scabiosa LLAPADENA 20. Prunus spinosa ARANYONER 21. Achillea millefolium MILIFULLES 22. Galium aparine APEGALÓS 23. Prunus laurocerassus (plantat) LLORER-CIRER 24. Bryonia dioica CARBASSINA 25. Rosa canina GRATACUL 26. Rubus ulmifolius ROMAGUERA 27. Lactuca serriola ENSIAM BORD 28. Vicia cracca GARLANDES 29. Artemisia vulgaris ALTIMIRA 30. Plantago major PLANTATGE DE FULLA GRAN 31. Cornus sanguinea SANGUINYOL 32. Hedera helix HEURA 33. Juglans regia (plantat) NOGUERA 34. Crataegus monogyna ARÇ BLANC 35. Ranunculus bulbosus NAP DE SANT ANTONI 36. Eryngium campestre ESPINACAL 37. Plantago lanceolada ORELLA DE LLEBRE/ PLANTATGE DE FULLA ESTRETA 38. Buxus sempervirens BOIX 39. Mantisalca salmantica HERBA ESCROMBRERA 40. Prunus domestica (plantat) PRUNERA 41. Trifolium repens TRAÏNETA 42. Conyza canadensis CUA DE VACA C- Can Xicot 1. Vinca major (plantat) VIOLA DE BRUIXA 2. Philadelphus coronarius (plantat) XERINGUILLA 3. Salvia officinalis (plantat) SÀLVIA DE JARDÍ 4. Geranium robertianum HERBA DE SANT ROBERT 5. Quercus costae (mas x cerrioides) ROURE DE COSTA 6. Sedum telephium BÀLSAM DE PARET 7. Laserpitium latifolium TURBIT 8. Dipsacus fullonum CARCS 9. Campanula trachelium CAMPANETA DE BOSC

D- Torrent (de Barruell) 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Trifolium pratense TRÈFOLA Mentha longifolia MENTA DE LLOP Equisetum arvense CUA DE CAVALL PETITA Lonicera xylosteum XUCLAMEL XILOSTÍ Clematis recta HERBA BORMERA Fragaria vesca MADUIXERA Sambucus nigra SAÜQUER Potentilla reptans PEUCRIST

E- Camí després de la font, resseguint el torrent amunt per la vora de l’aigua 1. Knautia arvernensis VÍDUES BORDES 2. Ligustrum vulgare OLIVERETA 3. Eupatorium cannabinum LLADRACÀ 4. Rubus vigoi ROMAGUERA DEL VIGO 5. Pastinaca sativa XIRIVIA 6. Salix caprea GATSAULE 7. Tetragonolobus siliquosus CORONA DE REINA 8. Dactylorrhiza sesquipedalis BOTONS DE CA 9. Salix eleagnos SALANCA 10. Tamus communis GATMAIMÓ 11. Saponaria ocymoides SAPONÀRIA DE ROCA 12. Eryssimum helveticum / mediohispanicum (gr. grandiflorum) ERÍSIM DE FLOR GRAN 13. Satureja montana SAJULIDA 14. Thymus vulgaris FARIGOLA 15. Globularia vulgaris LLUQUETÓ 16. Potentilla tabernaemontana PEUCRIST DE PRAT 17. Rubus saxatilis ROMAGUERÓ 18. Valeriana officinalis VALERIANA 19. Onobrychis supina / argentea TREPADELLA BORDA F - Gorg (i fi del camí que caldrà desfer fins a la font) 1. 2. 3. 4. Helleborus foetidus MARXÍVOL Adiantum capillus-veneris FALZIA Laserpitium gallicum TUIXOS Anemone hepatica HERBA FETGERA

G - Camí a Sant Francesc (des de la font) 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Cystopteris fragilis FALZIETA Populus canadensis XOP / POLLANCRE Anthyllis vulneraria VULNERÀRIA Genista cinerea GINESTELL Coronilla emerus CORONIL·LA BOSCANA Acer campestre AURÓ BLANC Polypodium vulgare HERBA PIGOTERA Teucrium chamaedrys BRUTONICA

9. Rhinanthus pumilus (=mediterraneus) ESQUELLADA 10. Fumaria ericoides/procumbens AGARRAPEDRES 11. Dorycnium pentaphyllum BOTJA BLANCA 12. Linum milleti (=salsoloides) LLI DEL CABRER 13. Sideritis hirsuta HERBA DE SANT ANTONI 14. Linum catharticum CANXALAIGUA 15. Helianthemum nummularium HERBA PERDIUENCA 16. Lavandula angustifolia ESPÍGOL DE MUNTANYA 17. Hieracium praecox HERBA DEL FALCÓ 18. Dipcadi serotinum MARCET 19. Ramonda myconii ORELLA D’ÓS/BORRAINA DE ROCA 20. Catananche coerulea CERVELLINA 21. Veronica orsiniana (gr. V. austriaca)/ llenasii (=orsiniana x tenuifolia) ANGELINA 22. Salvia pratensis HERBA DELS BONS HOMES 23. Genista scorpius ARGELAGA 24. Teucrium pyrenaicum ANGELINS 25. Coryllus avellana AVELLANER 26. Galium maritimum LLÀGRIMES D’ASE 27. Cuscuta epithymum CABELLS D’ÀNGEL 28. Ononis spinosa GAONS 29. Lithospermum purpureo-coeruleum MILL GRUÀ 30. Filipendula vulgaris HERBA DEL POBRE HOME

H- Voltants de Sant Francesc 1. Plantago media PLATERETS 2. Juncus effusus JONQUERA 3. Prunella pyrenacia HERBA DEL TRAÏDOR GRAN 4. Briza media CORS / XINXES 5. Hypochaeris/Hypochoeris maculata HERBA DEL PORC 6. Orchis mascula LLIRIS DE PRAT 7. Prunella vulgaris HERBA DEL TRAÏDOR PETIT 8. Prunella laciniata HERBA DEL TRAÏDOR BLANC 9. Aphyllanthes monspeliensis JONÇA / PA D’ÀNGEL 10. Primula veris CUCUTS DE MUNTANYA 11. Galium vernum (=Cruciata glabra) TE DE BOSC 12. Peucedanum officinale FONOLL DE PORC 13. Polygala calcarea HERBA BLAVA 14. Linum narbonense LLI BLAU 15. Linum viscosum LLI ROSAT 16. Verbena officinalis 17. Daphne laureola LLORERET 18. Orobanche gracilis (?) FRARES 19. Tragopogon pratensis SALSIFÍ

**************************************************************************

Acer campestre AURÓ BLANC Arbre petit de fulles palmades amb lòbuls arrodonits i trífids. S’empra l’escorça interna, en ús extern, per a ferides, rascades, encetades, conjuntivitis. Hom el considera astringent – depuratiu – cosmètic – tònic – vermífug – aprimant. Diuen que abaixa el colesterol. La saba no és tan dolça com la típica d’erable del Canadà, però segueix essent molt depurativa i tònica (potser pel contingut en glucuronolactona). Les fulles s’escampen per sobre la fruita perquè no es faci malbé. Amb la fusta se’n fan bols i estris de cuina.

Achillea millefolium MILIFULLA Herba robusta de fulles molt dividides i, al cim, raïms de flors blanques. Es fa als marges assolellats que tant agraden a les serps. Combina molt bé amb l’hipèric com a vulnerària. S’empra en ratafies i cerveses. -Màgia: Diuen que és una planta regida per Venus. Portada a la mà ens dóna valentia. Penjada del llit de matrimoni, dóna felicitat durant set anys. Beguda la seva tisana, dóna més força psíquica. S'usa en exorcismes contra la negativitat d'una persona o d'un lloc. Afavoreix el fer més amistats. PROPIETATS DE LA MILIFULLA -colagoga -depurativa -desodorant -diaforètica -emmenagoga -espasmolítica -estimulant -estomacal -expectorant -febrífuga USOS DE LA MILIFULLA -conjuntivitis -contusions -convulsions -cremades -cucs intestinals -dermatitis -diarrees amb sang -dismenorrea -dispèpsia -dolors psicosomàtics femenins -dolors reumàtics -edema de glotis -enteritis -enuresi -epistaxis -erupcions -escorbut -espasmes

-anticancerígena -antiespasmòdica -antiflogística -antiinflamatòria -antisèptica -aperitiva -astringent -bactericida -carminativa -catàrtica

-hemostàtica -laxant -litotríptica -nervina -regularitza la regla -sedant -tònica -vermífuga -vulneraria

-abscessos -alopècia -anèmies -angiocolitis -anorèxia aquests -asma -atonia -borradures -càlculs -cames adolorides -càncer -cansament -caquèxia -cel·lulitis dolorosa -cistitis -còlics renals, biliars, intestinals -condilomes

-esquerdes a les mans -febre -febres intermitents -ferides -ferides verdes -fístules -flebitis -ganglis inflats -gasos -gastritis agudes o cròniques -gonorrea -gota -hematèmesi -hematúria -hemorràgia intestinal -hemorràgies internes i externes -hemorroides

-hipertensió -hipocondries -incontinència d'orina -inflors -leucorrea -macadures -mal de cames -mal de cap -mal de coll -mal de panxa punyent -mal de queixal -mal d'esquena -mal d'orella

-menopausa -menorràgia -metrorràgia -mossegades de serps -mugrons esquerdats -nafres -neurosi -paquets -porpra -primesa -puerperi -rampes -refredat

-regla (tots els trastorns) -reuma -ronyons malalts -suor excessiva -talls -tònica -tuberculosi -úlceres varicoses -varius -voltadits

POSSIBLES EFECTES NOCIUS DE LA MILIFULLA El seu ús continuat pot desencadenar sensibilitat al·lèrgica a la pell contra la llum (fotosensibilitat). Apareixen vesícules coronant la dermatitis. Es creu que el responsable és l'alfa-peròxid-aquifòlid pel seu contingut en alfa-metilen-gammalactona. Per això és preferible abstenir-se de consumir si es tenen al·lèrgies a altres corimbíferes com ara la camamilla, la calèndula, o l’ àrnica.

Adiantum capillus-veneris FALZIA Falguera petita de fulles en ventall de color verd molt clar, planes. S’empra com a diürètica (cistitis, infecció d’orina, hematúria), pectoral i mucolítica (tos tova, tuberculosi, catarro, asma, bronquitis, refredat), hepàtica (intoxicació del fetge, alcoholisme, poca bilis, bufeta gandula), antivírica, antisèptica, antioxidant, laxant, depurativa, antiinflamatòria (melsa), sedant, antihemorràgica, astringent (diarrea, disenteria), tònica cardíaca (hipotensió), sudorífica, febrífuga, cosmètica (pell seca, per enrogir els cabells i els reforça, caspa, berrugues), regulador menstrual (amenorrea, dismenorrea, metrorràgia), galactagoga, antihelmíntica (cucs intestinals). La planta fresca capolada s’aplica al front per combatre el mal de cap o al pit contra el mal de pit. O bé a les picades d’abelles o d’aranyes o de serps, com a resolutives. Com totes les falgueres conté una antivitamina B1 i per tant és millor prendre’n pocs dies i ben cuita. A algunes persones els pot provocar el vòmit si es fa massa concentrada. Se’n fa un xarop espès, amb suc de taronja, contra la bronquitis o el mal de colli a més d’efecte refrescant. Anemone hepatica (=Hepatica nobilis) HERBA FETGERA Herba senzilla de fulles enteres amb tres lòbuls poc marcats, planes, llises, gruixudetes, i flors o bé blaves o roses o blanques, típica de les pinedes de pi roig ombrívoles. S’empra sobre tot contra malalties del fetge. Pot abaixar la pressió (efecte diürètic i sedant). També té efecte mucolític i pectoral (catarro, tuberculosis, laringitis) i analgèsic. Per ferides i hemorràgies s’aplica la fulla tendra o bé fregida o macerada prèviament en vinagre. En ús extern s’aplica o tendra o macerada en vinagre també a abscessos, pigues, dermatitis, èczema, masegades, úlceres, tinya, cremades del sol, periodontitis. S’ha recomanat també contra l’esclerosi múltiple, malària, diabetis, reuma, esplenomegàlia, pedres a la bufeta del fel, cistitis, i indigestions o dispèpsia. Sempre cal prendre-la amb moderació perquè molta quantitat resulta tòxica, sobre tot si és recent assecada. Externament pot irritar una mica la pell si s’aplica tendra. En homeopatia es dóna contra mal de coll, bronquitis i hepatitis.

Anthyllis vulneraria VULNERÀRIA Herba petita, peludeta, coronada per un pom de flors dens de color groc clar, amb algunes taques de color marró. Hi ha varietats de muntanya amb la flor rosada i taques blanques. Com dóna a entendre el seu nom popular o el científic, s’empra com a vulnerària, o sigui, per guarir ferides,masegades i talls. Internament es pren com a astringent, depurativa, laxant i diürètica. Pot facilitar el vòmit si es fa molt concentrada. Més concretament hom la recomana contra erupcions, estrenyiment, estomatitis, gastritis, faringitis, hemorràgies, mala circulació, infeccions, mal de coll, penellons, tos, úlceres internes. Aphyllanthes monspeliensis JONÇA / PA D’ÀNGEL Herba de tiges de color verd blavós, excepte a la base que és blanca, i fines com a cabells gruixuts, amb flors terminals de color blau clar, dolces. Es posa al caldo com a remei per millorar la circulació. La base blanca té propietats hepàtiques,contra l’hepatitis B en concret. El nèctar és molt dolç, i d’aquí li ve el nom que li donen a Moià, per exemple, de Pa d’Àngel. És la planta preferida com a comestible per les ovelles. Arrhenatherum elatius FENÀS DE CEBETES Gramínia típica dels prats de dall, amb espiga allargada de flors fusiformes groguenques,i rel amb una mena de tubercle groc. Hom recomana la decocció d’aquests bulbs com a depurativa i sudorífica i contra els refredats, catarro i càncer de pulmó.

Asplenium trichomanes FALZIA DE POU Falzia menuda de raquis negrós i folíols el·líptics una mica dentats. S’ha emprat com a diürètica, desobstructiva, hipotensora, fluïdificant sanguínia, pectoral,vermífuga, emmenagoga, ecbòlica o abortiva. Contra esclerosi de la melsa, càlculs renals, cucs intestinals, arítmia cardíaca, part lent. Briza media CORS / XINXES Gramínia elegant amb tija fina i floretes en forma de cors o xinxes,més amples a dalt, penjants. S’ha emprat com a diürètica i sudorífica. Bryonia dioica CARBASSINA Liana de tiges molt poc fortes, de 3 mm, amb fulles deltoides cordades sinuades, dèbils. És planta tòxica especialment quan és tendra (no seca), excepte els circells, que es poden menjar frescos (tuques), a manera d'espàrrecs. L'arrel és molt voluminosa i té forma humana (fins a 5 kg). L'arrel, les fulles i els fruits són vomitius. L'arrel cuita es dóna de menjar als animals afectats pel borm. Les tiges bullits s'apliquen en cataplasma ales mamelles de les vaques amb mastitis per sobrecàrrega de llet. És planta sudorífica, diürètica, abortiva, purgant i vomitiva. S'ha donat com purgant i diürètica, derivativa en casos de cirrosi hepàtica, contra epilèpsia, inflamació de la melsa, la tiroide, i reuma en general. S'aplica externament l'arrel triturada en cataplasmes. S'ha donat per combatre el càncer, la tuberculosi, la pleuresia i els cucs intestinals. En homeopatia s'usa molt per terrenys tuberculínics: refredat, pulmonia, escròfules de la tuberculosi, i també en ciàtica i dolors musculars. Dóna molt embotiment mental, a dosis més concentrades que a la 9 CH. Per exemple, a la 5CH seria un bon remei per tractar la psicosi. Si es cull l’arrel caldrà assecar-la una mica al forn perquè no s’ompli de floridures.

Diuen que allunya els llamps i que s'empra en màgia negra. Buxus sempervirens BOIX Arbust amb moltes fulles el·líptiques pruïnoses típic del sotabosc de la pineda de pi roig. La rel s’ha emprat contra la tinya o la febre, la retenció de líquids, la cistitis o la gastritis, en decocció. Les fulles més petites de les puntes van bé contra el mal de queixal, mastegades. Unes poques (3-4) en decocció lleugera, són un bon remei contra el refredat, el reuma, la inflamació de la bufeta o el fetge. En ús intern, hom la considera antihelmíntica, biliar, anticancerosa, depurativa, diürètica, tònica, febrífuga, narcòtica, i antivírica. S’ha donat també per a accelerar el part, i contra la sífilis, la malària, el tifus, la pulmonia. La brea de la fusta és més eficaç encara, almenys externament. S’aplica també a abscessos, herpes; i, barrejada amb xampú, com a tònic capil·lar. La decocció d’un bon grapat de fulles durant una hora és un remei bo a aplicar externament contra fongs de la pell o de la vagina, o contra l’ herpes. Màgia: dur una branqueta a sobre alleuja el cansament físic. Contra les berrugues caldria enterrar sota una pedra tantes fulles pelades com berrugues tinguem. La pedra hauria d’estar en un creuament de camins i abans d’abandonar-la caldria resar una cosa així com: “berruga que tinc, berruga que em venc, i jo que surto corrent”. A la vegada que les fulles es marciran les berrugues s’assecaran. Com a flor de BACH hom la dóna contra la falta de caràcter.

Campanula trachelium CAMPANETA DE BOSC Campanetes blaves típiques del bosc, amb fulles peciolades com cordades i dentades irregularment. S’han donat contra tumors de gola, amb sensació de calor, i com a astringents. És planta comestible. Se n’ha emprat la rel per a fer aigua per netejar ferides. Catananche coerulea CERVELLINA Herba de fulles basals poc visibles en general, grises, lanceolades i partides, i flors amb un embolcall com de paper transparent o blanquinós, seques, de color blau cel, petites. Com a pectoral i diürètica s’ha emprat contra tos, febre i uretritis. Conté carlinòsid [C-beta-D-glucopiranosil-8-C-alfa-L-arabinopiranosil-luteolina], un principi actiu atraient dels insectes. Centaurea scabiosa LLAPADENA Herba de fulles dividides de color verd fosc i carxofetes grosses arrodonides, amb bràctees adherents de marge negrós. S’ha emprat contra el càncer, i com a diürètica, sudorífica, tònica i vulnerària. La planta s’empra per banyar ferides infectades. Com a amulet, hom creu que pot curar les hemorroides. La infusió de lesflors s’empra també per rebaixar el sucre de la sang. El destil·lat s’empra com a col·liri. La rel s’empra com a diürètica. Conté lactones sesquiterpèniques, flavonoides, i poliacetilens. Chrysanthemum/Tanacetum corymbosum HERBA CUQUERA Herba comuna als marges, amb un raïm termina molt lax de flors similars a margarites blanques, petites. Les llavors contenen fins a un 17% d’àcid octadeca-8t,10t-dien-12inoic i fins a un 10% d’àcid crepenínic. És d’esperar que com les especies similars tingui efectes antihelmíntics contra paràsits intestinals. Clematis recta HERBA BORMERA Liana de fulles d’un verd gairebé blavós, de folíols lanceolats enters grans. Els brots tendres es poden menjar com a picants (molt forts). S’havia emprat contra la sífilis tant

en ús extern com intern. La planta cuita és més tolerada que no pas tendra (rubefacient). Externament el cataplasma de les fulles cuites s’ha aplicat a úlceres canceroses. Internament es prenia com a diürètic i sudorífic. En bany de peus, la planta lleva el mal de cap. El poder vessicant de les Ridortes els ve d’uns ranunculòsids (lactones de poc pes molecular, volàtils, típiques de la família de les Ranunculàcies), molt biodegradables amb l’escalfor (bullint o assecant la planta). La sèrie de degradació (per dessecament) és la següent: ranunculòsid (=ranoculina) → ranunculina (+ glucosa) → protoanemonina → anemonina → ácid anemònic (no medicinal). Llevat el darrer, els altres compostos són vesicants, poden produir ampolles a la pell i irritació estomacal i diarrea (amb sang) en alguns casos. Però un cop degradades les substàncies vessicants, pot fer efecte el vitalbòsid (C-glicosil-flavona) = 4’-O-cumaroil-isovitexina. És un potent antiinflamatori (a 75 mg/Kg, per boca) i analgèsic i antidiarreic. Clematis vitalba conté una di-vinil-èter-sintasa que actua sobre els hidroperòxids produïts per la 9-lipo-oxigenasa. Per tant, té acció anti-al·lèrgica. L’extracte de Clematis vitalba fet amb metanol té efecte antimicòtic contra llevats. Els responsables són els vitalbòsids B, D, G, H. Els pidolaires que volien rebre més almoines es produïen nafres aplicant-se la fulla picolada de les Ridortes. En homeopatia, dilucions de la tintura mare s’empren contra les pústules, úlceres a les cames, erupcions i favus, i tinya (ús extern) i contra reuma (dolor al maluc i lumbago). o (ús intern) dolors reumàtics, neuràlgies, artritis, prostatitis, metrorràgia. Com a flor de BACH cal suposar que tindrà un efecte similar a les altres espècies comunes (C. vitalba), és a dir, que serà un bon remei per als qui tenen molta fantasia, no toquen de peus a terra,no són pràctics, o per als qui es maregen al viatjar. En ús extern la planta s’emprava, en banys de peus, per a descongestionar el cap o també la columna vertebral, en casos de neuritis, congestió cerebral per insolació altres causes, mal de cap, sinusitis, mareig, hipertensió, ciàtica, lumbago. Els banys de peus actuen com un derivatiu. En cataplasmes reduïts de fulles escaldades, s’emprava contra la cel·lulitis (inflamació de les cicatrius de talls recents), taques a la pell o pigues. Un preparat antic és el fet amb fulles tendres deixades macerar un estiu a sol i serena dins oli rosat (preparat deixant roses en maceració 40 dies a sol i serena). Aquest oli es feia servir per untar les parts dolorides (costat, columna, articulacions, ronyonada). Olorar de prop les fructificacions matxucades amb els dits pot fer esternudar. D’aquesta manera alguns maldecaps se’n van, segons deien els antics. De tota manera, l´ús més conegut per la gent gran és el de fer servir les tiges de Clematis vitalba per fumar petits cigarrets improvisats, o almenys recorden que ho feien de petits. A la Patum de Berga les lianes s’empren per a protegir-se de les guspires que emeten algunes comparses (dimonis, guita, etc.). En ús intern s’empraven només els brotets com si fossin picants, en casos de tuberculosi, estrenyiment, sinusitis, reuma, càncer. Si hom la troba massa picant, es pot prendre (només els circells i brotets més fins) bullida; sempre presa amb molta moderació. Un altre preparat antic era la decocció al bany Maria de la planta fins a reduir-se l’aigua a 1/3. Es donava a beure contra les febres quartanes, prostatisme, mastitis, glàndules botides, picors, neuràlgies, reuma. Dolors, retenció de líquids. Un ús veterinari típic i actual dels Pallars és lligar darrera el braguer una liana fent-hi un nus per fixar-la, a fi i efecte que la vaca acceleri el part i tregui la placenta del tot. —Contraindicacions: Un abús, ja sigui extern o intern, pot desencadenar l’aparició d’una irritació forta de les mucoses. Diuen que aplicar (o prendre) fulles de Bleda (bullides) va bé per contrarestar la irritació. —Altres usos etnobotànics són el fer-ne cordes (especialment amb les tiges de C. vitalba), untades amb greix de porc perquè llisquin més. S’ha emprat les tiges de C. flammula per fer cistellets.

La liana es pot fer assecar i hom la dona com a herba als cavalls. Un cop seca perd la seva cremor. Conyza canadensis CUA DE VACA Herba de fulles estretes i peludetes, abundants a la base, i de tija dreta també peludeta, amb flors menudes inapreciables, a no ser per la fructificació en petits plomalls. Planta aromàtica, diürètica i astringent. S’empra contra l’àcid úric, urea, reuma, gota, cistitis, nafra d'estómac, obesitat, cistitis, pielonefritis, diarrees (tiges), disenteria (tiges), leucorrea, part lent, hemorràgies de genitals (tumors), mal de coll, bronquitis, sarna, èczemes , tinya, hemorroides, cucs intestinals, afeccions de la boca (gingivitis, periodontitis, estomatitis). És ideal per posar a la sauna. S'empra en perfumeria, com excitant. També s’empra contra hiperglucèmia, febre, i afeccions de la menstruació (menopausa, amenorrea) en homeopatia. De l’extracte fet metanol, les fraccions refetes amb hexà i clorur d’acetilè, de les arrels de la Conyza canadensis inhibeixen la proliferació de línies cel·lulars com ara HeLa (adenocarcinoma de coll de matriu), A431 (carcinoma de pell) i MCF-7 (adenocarcinoma de mama sense afectar els fibroblasts fetals humans no cancerosos. Alguns principis actius de la rel actuen inhibint Escherichia coli, Pseudomonas aeruginosa, Staphylococcus aureus, Trichophyton longifusus, Candida albicans, Candida glaberata. Cornus sanguinea SANGUINYOL Arbust que a la tardor es tenyeix de vermell, de fulles amples ovalades acabades en punta curta. S’ha emprat contra la febre (escorça), la ràbia (escorça). I com astringent (fulles, escorça), vomitiva (fruits), a part de per fer bastons, cistells o per cremar. Dels fruits se’n pot fer un tint de color verd blavós o se’n pot treure un oli (apte per làmpades). Les flors contenen almenys rutòsid i àcid gàl·lic. El rutòsid inhibeix la fragilitat capil·lar i l’àcid gàl·lic és antioxidant i protegeix contra la Leishmània entre moltes altres virtuts.

Coronilla emerus CORONIL·LA BOSCANA De la família de les ginestes, aquest arbust té flors d’un groc apagat i fulles compostes per folíols el·líptics mats. S’ha emprat com a tònica, cardíaca, diürètica i purgant. Cal emprar-la amb molta precaució, especialment en persones debilitades.

Coryllus avellana AVELLANER Arbust de tiges llenyoses força rectes i llises, i fulles cordiformes dentades, ben conegut pels seus fruits, les avellanes. Les flors masculines són diürètiques i fan aprimar. L'escorça és febrífuga. Les fulles estimulen la circulació venosa. La beina dels fruits o bràctea envoltant va bé contra l'enuresi. Les avellanes tendres, per rebaixar el colesterol, i com a font de proteïnes. La crema d’ avellanes amb cacau convé als que volen guanyar peso fer molt exercici. Es recomanen les avellanes contra la hipotensió i tumors en paròtides. Són una bona font de proteïnes. Ajuden a dissoldre alguns càlculs, a expel·lir alguns cucs intestinals. Es recomanen contra tuberculosi, càlculs, còlics nefrítics, tenia, diabetis. L'oli d'avellana és molt útil contra la tènia.

Crataegus monogyna ARÇ BLANC Arbust normalment de poc menys de 3 m, encara que pot arribar als 10 m. Branques fortes, adients per a fabricar estris de cuina; amb escorça grisa brillant i algunes

espines fosques fortes rígides i agressives, però alguns cops musicals en fer-les vibrar. Fulles pinnatipartides, dividides en 3-5-7 lòbuls cuneïformes amb el terminal més gran, amb estípules grans molt dentades, verdes, persistents, peciolades (3-15 mm) i amb nervis una mica retrorsos, sent la vora sub-enter, dentat més o menys profundament, segons les varietats. Tònic cardíac excel·lent, estimula la circulació cerebral, més aviat puja la pressió arterial quan està massa baixa. Està indicat en insomni, nerviosisme, angina de pit, desequilibris neurovegetatius, palpitacions, defectes (lleus) de vàlvules cardíaques, dispèpsia, angoixa, vertigen, mareig, arteriosclerosi, hipercolesterolèmia, fatiga (esport), espasmes (regla, tos, etc.). Circulació - cor. Arteriosclerosi - cardiotònic depuratiu - diürètic - dispnea - hipertensió - hipotensor - intestinal - espasmes estomacal. Refredats crònics (infusió de fulles). Leucorrea (banys amb cocció de flors). Paludisme (escorça). Amb la fusta s'han fabricat nombrosos estris petits i forts. - Toxicitat: la sensibilitat a l'efecte cardiotònic s'accentua en persones eslaves, i en les poc avesades a l'exercici físic. Potser alguns quimiotipus locals tinguin efecte taquicàrdic. Caldria començar prenent-ne en dosis mínimes a raó de 3 gotes d'extracte per quilòmetre que s’és capaç de fer corrent, per exemple. És freqüent que provoqui palpitacions a dosis puntualment excessives, tot i que a dosis majors sembla que pugui donar somnolència i bradicàrdia. - Preparats: és una planta molt treballada pels laboratoris farmacèutics. Se n'empren els raïms de flors i les fulles. Se'n fan comprimits, extracte sec, extracte hidroalcohòlic, extracte glicèric, tintura, etc. Es pot emprar a casa en infusió o en decocció (fins a 4 minuts), però caldrà trobar la mesura justa per evitar els palpitacions. - Efectes generals sobre els nervis: antiespasmòdic, hipnòtic lleuger, regulador de la tensió arterial (beta-blocant, inhibidor de la AMPc-fosfodiesterasa, abaixador de la calcèmia intranuclear), sedant, simpaticolític, tònic cardíac (regularitat, velocitat, contractibilitat), vasodilatador, refrescant. - Afeccions nervioses que millora: angina de pit (falsa), angoixa, arítmies, desequilibris neurovegetatius, dispnea, dispèpsia, mal de cap, dolor en plexe solar, eretisme cardiovascular, estrès, febre nerviosa, hipertensió, irritabilitat, insomni, neuroartritis, palpitacions, vertigen. PROPIETATS DE L’ ARÇ BLANC: -sedant -antiespasmòdica -simpàtico-lític -astringent fr -tònic circulatori -depuratiu -tònic cardíac: -discutient - cronotròpic -febrífug (regularitat) -hipnòtic lleuger - dromotròpic -laxant flors (velocitat) -regulador de la tensió arterial - inotròpic -beta-betabloquejant, (contractibilitat) -inhibidor de la AMPc- vasodilatador fosfodiesterasa, -descens de la calcèmia intranuclear [Fruits] -Astringents – diürètics – litotríptics - refrescants USOS DE L’ ARÇ BLANC: -Arteriosclerosi -Aterosclerosi -Atletisme

-Angina de pit -Angoixa -Arítmies

-Bradicàrdia -Cor defectuós, cansat, vell, amb vàlvules

lleugerament anormals -Debilitat cardíaca -Esport -Desequilibris neurovegetatius -Dispnea -Dispèpsies -Mal de cap -Mal de cor -Mal de coll UE -Dolor del plexe solar -Eretisme

cardiovascular -Espasmes en artèries -Estrès -Febre -Hipertensió -Insomni -Irritabilitat -Leucorrea -Menopausa i premenopausa -Miocarditis -Neuroartritis -Palpitacions

-Pedres FR -Peus inflats pel cansament -Punxes clavades [infusió o hidrolat de flors] -Pleuresia -Taquicàrdia -Vellesa -Vertigen -Brunzits a les orelles

[Fruits] -Diarrees – disenteries – gota - càlculs urinaris o biliars POSSIBLES EFECTES NOCIUS DE L’ARÇ BLANC: Algunes vegades hi ha hagut plantes contaminades per radioactivitat que podrien haver donat irritació d'estómac. Com és planta cardíaca forta, és de difícil dosificació. Les persones poc atlètiques o poc habituades a l'esforç físic han de controlar molt si comencen a aparèixer palpitacions. Si es dóna aquest cas cal reduir les dosis molt, després d'un parell de dies sense. Es pot donar el cas que una sobredosi provoqui bradicàrdia i somnolència MÀGIA: En el llenguatge simbòlic de les flors l’ Arç Blanc significa "dolça esperança". Si s'entra a l'interior de l'habitatge amb la planta, potser hi haurà una mort propera d'algú. A l'exterior, protegeix de desastres naturals (tempestes, llamps). Posades unes branques en flor (amb alguns pètals de color violaci) sobre el llit de matrimoni, la nit de Sant Joan o de Sant Pere, procura bona entesa en la parella i fidelitat conjugal.. Un altre ritual popular consisteix a clavar a la terra de les vinyes branques d' Arç Blanc el dia de Sant Pere Màrtir, per protegir les vinyes de la calamarsa d'estiu. La vigília de Sant Joan es mengen els fruits per curar mal de coll i càncer de coll, especialment al compàs de les campanades de mitjanit. Contemplar l'arbust en flor es diu que proporciona sort, especialment si floreix aviat, per Nadal. És planta regida per Mart. Cuscuta epithymum CABELLS D’ÀNGEL És una planta paràsita sobre les farigoles i panicals, que sembla com un manyoc de cabells de color rogenc. Preparada com a flor de BACH seria un remei contra la manca d’auto-acceptació. Preparada normal seria un remei contra la pell seca amb mala circulació, o contra la bulímia o els xantomes sota la pell. També s’ha emprat contra asma, berrugues, càncer, estrenyiment, gasos, icterícia, picors, retard en la regla, tuberculosi, ventre inflat, úlceres. En general se la considera astringent, colerètica, cosmètica, desodorant, diürètica, laxant, resolutiva i vulnerària.

Cystopteris fragilis FALZIETA Falguera menuda de frondes molt dividides, amb aspecte lanceolat. Cal esperar que contraresti la vitamina B1 i produeixi amnèsia. En maceració en aigua freda s’ha emprat com a vulnerària. Una decocció de la rel s’empra com a ènema contra cucs intestinals. La infusió de la planta s’ha emprat contra la bronquitis.

Dactylorrhiza sesquipedalis BOTONS DE CA Orquídia d’inflorescència alta com d’un pam i compacta, de flors de color de rosa intens, i que creix sempre als patamolls. Ha de tenir, pel que fa a la part subterrània,les mateixes propietats que D. incarnata (d’inflorescència menor). O sigui, astringent, emol·lient, mucolítica. I ha de ser adient per preparar una mena de salep o gelea nutritiva per a recuperar forces després de passar malalties de pulmons o diarrees. També hauria de ser afrodisíaca (ereccions,fructosa a l’esperma, nombre d’espermatozous). Daphne laureola LLORERET Mateta de tiges dretes i pom de fulles lanceolades brillants com de cuir al cim, amb floretes de color verdós clar i fruits petits rodons verd i després vermellosos. L’escorça és un laxant fort que s’ha emprat en petites dosis contra càncer (leucèmia) o melsa inflamada, reuma, dermatitis. Ha estat emprada també com abortiva o almenys com a emmenagoga. Qualsevol part de la planta pot resultar vomitiva. Els fruits han produït alguna intoxicació en nens.

Dipcadi serotinum MARCET Herbeta menuda, crassa, dreta, de flors de color beix com a campanetes estretes crasses, de color gairebé blanc per dins. Creix a llocs secs i assolellats. S’ha emprat la cebeta com a tònic cardíac i pectoral. Dipsacus fullonum CARCS Són els cards típics, de fulles oposades grans lanceolades, tija una mica dentada i fructificació ovoide rasposa que s’ha emprat per cardar la llana. Els cards s’han emprat contra càncer de penis i sida. La rel és aperitiva, depurativa, diürètica, estomacal, sudorífica. La planta en general, però principalment la rel, s’ha emprat contra icterícia, gota, reuma, mal de cap. L’aigua que queda a la base de les fulles quan plou (pila baptismal) hom creia que feia créixer el cabell. Posat el card al barret, evita les encetades (engonals, aixelles). Externament, i principalment les fulles, s’ha emprat contra pigues, dermatitis, berrugues (rel), voltadits (rel), quists (rel), fístules i per guarir ferides o tumors cancerosos a la pell. Amb alum s’aconsegueix un tinc groc. Sense, de color verdós poc estable. En homeopatia les flors s’empren contra malalties de la pell.

Dorycnium pentaphyllum BOTJA BLANCA Mata de color verd grisós mat, mitjana i compacta, de fulles menudes dividides en ditets lanceolats, i amb flors blanques abundants i menudes. S’ha emprat contra apendicitis i pressió alta. A dosis de 50 micrograms/mL té efecte inhibidor sobre el NF-kappa-beta (factor de transcripció relacionat amb inflamació i càncer). Conté doricniòsid,o sigui, 4-(4'-O-beta-D-glucopiranosil-3',5'-dimetoxi-fenil)-2-butanona. A més de dos altres glucòsids de fenilbutanona, flavonoides, un glucòsid cianogènic (linamarina), ciclitol, i un glucòsid d’hidroquinona. I, sobre tot, miricitrina (a l’extracte fet amb metanol). La miricitrina és bactericida, antiinflamatòria, antimutagènica, antioxidant, candidicida, colerètica i diürètica, a més d’espermicida. Echinops sphaerocephalum CARD TUCÀ Card d’inflorescència blava esfèrica i fulles grans planes tendres poc punxents. Les arrels contenen oli essencial amb monoterpens, poliacetilens i sesquiterpenoides de triquinan. Els polisacàrids de la rel contenen fins a un 35% d’àcid urònic o glucurònic.

Tradicionalment la planta (rel) s’ha emprat contra tumors als ossos i problemes a les mames (tumors, poca llet, mastitis). L’àcid glucurònic és un bon desintoxicant i a més augmenta l’atenció i disminueix el cansament. Echium vulgare CUES DE PORC Herba amb pelussa punxent, de fulles basals en roseta lanceolades i inflorescència dreta amb flors blaves. Les llavors blanques tenen forma de cap d'escurçó i contenen curare, un tòxic paralitzant, no perillós a tan petites dosis com està en relació a tota la planta. Les fulles tendres es mengen com les de borraina. Però hi ha indicis que algun toro de lídia podria haver mort enverinat per menjar-ne pasturant. Al costat de Senecio vulgare, són plantes riques en alcaloides pirrrolicidínics. La mel i el pol·len es posen en dubte per aquests alcaloides hepatotòxics. La planta és diürètica, tònica, afrodisíaca i sudorífica. Fa venir saliva - desfà càlculs digestius (intestinals o salivals) - prevé intoxicació per mossegades de serps. Va molt bé per glopejar en cas de mal de queixal. Es dóna també contra la tos, nerviosisme, febre, dolors. S’empra contra retenció d'orina o de suor - tos – febre - nervis - mal de cap - urticària – llúpies - ferides, nafres. L'arrel conté alantoïna (cicatritzant, emol·lient). Les summitats florides triturades o el suc de la planta s'apliquen sobre llúpies o furóncols.

Equisetum arvense CUA DE CAVALL PETITA Planta de la vora els recs, de tiges primes verdes i fulles fent volts en pisos, fines com agulles llargues, rasposes. -Tiges fèrtils pelades, bullides com espàrrecs i arrebossades i fregides (quaresma) / o conservades en oli i vinagre. -Decocció: bullir més de 15 minuts un grapadet per ½ L, com antitrombòtic. Ideal per UI (4 g de planta / dia) quan hi ha la sang espessa. -Infusió: posar en aigua freda i, quan bull, apagar i colar, com antihemorràgic. Ideal per banys, lavatives, compreses. En UI també 4 g / dia. -Banys: 200 g planta seca o 400 g planta tendra, es posen en olla gran amb aigua freda. Quan comença a bullir es retira i s'aboca l'aigua bullint bugada sobre la de la banyera per a un bany general (sense sabó) a 41 º C. Sol anar molt bé a claudicació intermitent, dolors de malucs, mal d'esquena, ascites (panxa inflada), mal de ronyons. -Compreses contra taques a la pell: decocció de Cua de Cavall + arrel de Malvaví a parts iguals. Colar i afegir suc de llimona. -Cataplasma d'argila preparada amb infusió de Cua de Cavall: contra grans, picors, psoriasi, fongs, herpes. Contra grans es pot reforçar amb Sofre en pols. -Cataplasma resolutiu de Cua de Cavall + Fenigrec: molt útil per mussols i grans, acne i malalties de la pell. -Pesticida ecològic: macerar Ortiga i Cua de Cavall a poc aigua durant dues setmanes. Després afegir més aigua per ruixar les plantes. -Neteja - plata: es poleix refregant la plata (amb vidres lenticulars microscòpics de Sílice) per sobre de metalls PROPIETATS DE LA CUA DE CAVALL 12. -Diürètica 7. -Antisèptica 1. -Afrodisíac (espiga) 13. -Emmenagoga (fa 8. -Astringent 2. -Anodina (dolors) venir la regla) 9. -Carminativa 3. -Anti-esterilitat 14. -Erosiva (seca, (gasos) 4. -Anticoagulant fregant) 10. -Cicatritzant (molt bullit) 15. -Estimulant de la 11. -Comestible (tiges 5. -Anti-degenerativa creació de teixit fibrós fèrtils 6. -Antituberculosa

16. -Galactagoga (augmenta la llet) 17. -Hemolítica lleuger (decocció) 18. -Hemopoiètica 19. -Hemostàtica (infusió)

20. -Remineralitzant (ungles, cabells, ossos) 21. -Reparador del col·lagen 22. -Resolutiva (pus, obstruccions) 23. -Sedant suau

24. -Vulnerària (ferides)

LA CUA DE CAVALL S’ EMPRA CONTRA 66. -Melenes (sang en 33. -Estomatitis femta) 1. -Acne 34. -Restrenyiment 67. -Menorràgia 2. -Aftes (hidrolat) 35. -Faringitis 68. -Metrorràgies 3. -Albuminúria 69. -Nefritis (fins i tot 36. -Fibromes uterins 4. -Amenorrea amb diàlisi) 5. -Anèmies 37. -Febre 70. -Nerviosisme 6. -Sorra 38. -Gingivitis 39. -Gonorrea 71. -Oligúria 7. -Artrosi 72. -Mussols 40. -Gota 8. -Ascites UI UE 73. -Osteoporosi 9. -Astènia 41. -Hematèmesi 74. -Palpitacions 10. -Aterosclerosi 42. -Hematúria 75. -Picors UI UE 43. -Hemoptisi 11. -Melsa inflamat 76. -Plètora 44. -Hemorràgies 12. -Blefaritis 77. –Post-part (internes i externes) (pestanyes) problemàtic 45. -Hemorràgies en els 13. -Goll exoftàlmic 78. -Pròstata inflamada ulls UE (Bassedow) 79. -Prostatitis 46. -Hemorroides 14. -Cabell feble 80. -Pterígion (ulls) 47. -Ferides 15. -Càlculs urinaris, 81. -Pústules 48. -Hèrnies biliars i salivals 82. -Cremades 49. -Herpes 16. -Càncer 83. -Raquitisme 50. -Herpes zòster 17. -Càncer d'ossos 84. -Refredat 51. -Hidropesia 18. -Càncer de llengua 85. -Respiració (retenció de líquids) 19. -Cistitis dificultosa 52. -Fetge congestionat 20. -Còlics nefrítics UI 53. -Fongs 86. -Retenció de líquids UE 87. -Reuma 21. -Conjuntivitis 54. -Infeccions genitals 55. -Infeccions 88. -Faves a la pell 22. -Talls 89. -Tetània 23. -Dermatosis intestinals 56. -Infeccions urinàries 90. -Torçades 24. -Diabetis 91. Aquests 57. -Intoxicacions per 25. -Diarrees 92. -Traumatismes ossis 26. -Disenteries gas de guerra 93. -Tuberculosi 58. -Leucorrea sanguinolentes 59. -Lupus 94. -Tumors 27. -Dispèpsia 95. -Úlceres varicoses 60. -Nafra d'estómac 28. -Mal d'orella 96. -Ungles febles 29. -Èczemes 61. -Nafres UE UI 97. -Uretritis 62. -Lupus eritematós 30. -Edemes 98. -Vitiligo 63. -Macadures 31. -Epistaxis 99. -Vulvovaginitis 64. -Taques a la pell 32. -Esclerosi en 65. -Marfan (primesa) plaques OBSERVACIONS SOBRE LA CUA DE CAVALL. Un abús pot irritar els ronyons, baixar la tensió arterial, i causar intoxicació amb torpor i atàxia. No donar a persones molt debilitades per la quimioteràpia. Fumat, és més aviat estupefaent. El lloc on

creixen les plantes també influeix en la seva composició, especialment pels metalls pesats. Hi ha comarques on sembla ser més diürètica. E. maximum té bastant menys palustrina que E. arvense. És preferible abstenir-se de prendre Cua de Cavall quan s'està embarassada, pel perill d'avançar el part, encara es toleren petites quantitats o dosis normals puntuals. No es recomana menors de 2 anys. No es recomana prendre més que quantitats petites a mares que alleten. En problemes renals greus és preferible emprar la planta a UE. No prendre banys calents UE quan es tinguin problemes en les venes o al cor. Cas de prendre grans quantitats d'infusió o decocció, o d'haver pres quantitats normals però tenint els ronyons amb poca funcionalitat, pot presentar el quadre d’intoxicació: palpitacions, confusió, somnolència, hipertensió, gastràlgia, hiperacidesa gàstrica, nàusees, vòmits, marejos, sequedat de boca. La maceració freda de la planta tendra o recent assecada pot produir mareig i pèrdua de memòria, a causa de l'acció de la tiaminasa (enzim que degrada la tiamina o vitamina B1). L'àcid aconític en UI pot provocar palpitacions en persones de cor debilitat, per la qual cosa es desaconsella prendre grans quantitats de Cua de Cavall a aquestes persones. En molt rares ocasions es desenvolupen brots al·lèrgics en prendre tisana de la planta.

Eryngium campestre ESPINACAL/ PANICAL De fulles dividides de color verd groguenc blavós gairebé blanques i molt punxents, com la inflorescència, de peces lanceolades. En marges argilosos secs. L'arrel és diürètica i antídot de verins de serp. S'usa en excés de clorurs, panxa inflada, mal de panxa, dolors, dolor d'oïda, edemes, ferides infectades, nafres (com preventiu, en pla amulet), metritis, nefritis, oligúria, refredat, bronquitis (mucolític) tuberculosi, tos ferina, tumors, urèmia, infeccions urinàries, cistitis, hepatitis. Redueix la llet (antigalactagog). És emmenagog. Tocs amb les punxes de les fulles serveixen per millorar la circulació de la sang en reuma i artrosi. Diürètica – talls – vaginitis – otitis refredat - bufeta de l'orina - diaforètica - diürètica - expectorant – micció dificultosa mal de peus - tumors - vaginitis - reuma - mossegades de serps - dolor d'oïdes - talls infectats (amb arrels de Julivert i de Cicuta). Almenys conté (la rel) set saponines triterpèniques. Aquestes dues • 4-O-beta-d-glucopyranosyl-(1-->2)-[alpha-l-rhamnopyranosyl-(1-->4)]-beta-dglucuronopyranosyl-22-O-beta,beta-dimethylacryloyl-A1-barrigenol, • 3-O-beta-d-glucopyranosyl-(1-->2)-[alpha-l-rhamnopyranosyl-(1-->4)]-beta-dglucuronopyranosyl-22-O-beta,beta-dimethylacryloyl-A1-barrigenol, són dèbilment actives contra HCT 116 i HT 29 (línies cel·lulars de càncer de còlon) També a les arrels del Panical s’hi troben: aegelinol benzoat (èster de dihidrocantiletina) / agasillina (èster de cumarina) / grandivittina (èster de cumarina) / aegelinol.

Eryssimum mediohispanicum (gr. grandiflorum) ERÍSIM DE FLOR GRAN Crucífera de flors d’un groc intens que es cria a vora les roques, força alta i dreta. Espècies similars contenen glucòsids cardíacs com ara (denominació internacional): • strophanthidin 3-O-beta-D-glucopyranosyl-(1-->4)-beta-D-antiaropyranoside, • cheiranthidin 3-O-beta-D-glucopyranosyl-(1-->4)-beta-D-boiviopyranoside • cheiranthidin 3-O-alpha-L-rhamnopyranosyl-(1-->4)-beta-D-digitoxopyranoside, La planta d’aquesta espècie o similars, s’ha emprat contra tumors de mama, dermatitis, tos forta i contra cucs intestinals. També contra mal de cap (esnifada),mal d’estómac, mal de queixal, cruiximent, ferides, insolació, reuma a les articulacions.

Eupatorium cannabinum LLADRACÀ Herba alta de fulles dividides en dits com d’una ma, amb folíols lanceolats tendres una mica peludetes, i inflorescència alta amb flors fines rosades. Es fa sempre vora els recs. Propietats: amarg, antifúngic, antitumoral, astringent UE, biliar, desintoxicant, diürètic, hepàtic, immunostimulant, laxant suau (fulles), tònic, tòxic(a la llarga, pel seu contingut el alcaloides pirrolicidínics), repel·lent d'insectes (suc), vomitiu, vulnerari. Usos: abscessos, al·lèrgies, anèmia, annexitis, artritis, càlculs biliars, càlculs renals, cistitis, debilitat general, depressió, diarrees, dismenorrea, mal de cap, mal de coll, restrenyiment (arrel), febre, gota, ferides, infeccions víriques , pielonefritis, pleuresia, prostatitis, refredat, granellades, tumors (melsa, escrot, fetge, intestinal). Homeopatia: calfreds de la febre, grip, hepatitis, afeccions de la melsa i de la vesícula biliar. Dosi diàries: A) 4 g d'arrel en decocció: bullir 2 minuts i reposar 10 minuts, prendre abans dels àpats. B) 10 g de fulles per L d'aigua. Bullir un moment i reposar 10 minuts. Beure abans dels àpats.

Ficus carica (plantat) FIGUERA Arbre de fulles palmati-lobades aspres, grans, que dóna les figaflors i les figues (fructificació). Es relaciona amb la fertilitat i la potència sexual. Es feien amulets per això, de fusta de l'arbre. Si un cop escrita sobre un full de Figuera la nostra pregunta, aquesta es manté fresca, la resposta és afirmativa. Però, si es marceix ràpidament, l'auguri és negatiu. Les figues són un bon regal per començar a fascinar algú. Per trobar la casa tal com l'hem deixada i que no ens passi res dolent en marxar de viatge, cal deixar una branca de Figuera a terra davant de la porta. Les figues són restauratives, resolutives, una mica laxants, digestives, desinfectants, diürètiques, emol·lients. Han de menjar-se amb la pell pigmentada externa perquè no causin estries en els llavis. S'empren en abscessos, asma, càncer, calls, tos, grip, gingivitis, galteres, tuberculosi, butllofes, escròfules, gola adolorida, estomatitis, tumors (abdominals, d'úter), berrugues, cucs intestinals. Fresques, són digestives, laxants, biliars, pectorals. Es recomanen en obstruccions intestinals parcials, càlculs biliars, bronquitis. S'apliquen calentes a furóncols, galindons, genives amb gingivitis, nafres lentes, amigdalitis, barbs, berrugues. Internament, convé a qui pateixi de restrenyiment, gastritis, enterocolitis, asma, tos, refredat, tuberculosi, febre, càncer de matriu o abdominal, mal de coll, xarampió, cucs intestinals. Les figues són molt nutritives i convenen als esportistes, adolescents en edat de creixement, i embarassades, però no gaire (les seques) als qui pateixen càries dentals. Les fulles s'empren per a banys de cap, contra la caspa.

Filipendula vulgaris (=hexapetala) HERBA DEL POBRE HOME Herba humil amb fulles basals pinnati-dividides (tres vegades, amb 9 o més parells de folíols oposats bipinnatisectes). Flors de color blanc crema al capdamunt similars a les de la Reina dels Prats, més grans però en una inflorescència menor. En infusió de tota una nit es pren contra la gota o les pedres als ronyons o a la bufeta del fel, o contra la blennorràgia o càncer de matriu. També contra l’epilèpsia, els paràsits o malalties pulmonars, grip, mal de cap, febre ( sudorífica i analgèsica), cucs intestinals, fractures òssies, ferides, úlcera gastroduodenal. Protegeix Escherichia coli

dels efectes oxidants del ciprofloxacino (antibiòtic). Incrementa l’activitat (oxigenació, fosforilació) de les mitocòndries al cervell amb seqüeles d’hipòxia, a la vegada que disminueix la peroxidació lipídica. I això ho fa millor que la Valeriana. També és millor que la Valeriana pel que fa a l’activitat ansiolítica. Pel que fa a l’activitat antibiòtica és màxima si es barreja el salicil – aldehid (que ve a ser les 2/3 de l’oli essencial de la planta) amb linalol (a 9 micrograms/mL), sempre i quan no hi hagi salicilat de metil competint.

Fragaria vesca MADUIXERA Mateta petita amb fulles trifoliolades, crenades, de color verd clar, una mica arrugades pels nervis. Produeix les maduixes de bosc. Propietats: aperitiva, anticancerígena, antireumàtica, cosmètica, depurativa, diürètica, hepàtica, hipoglucemiant, hipotensora, immunostimulant, pectoral, refrigerant, tònica. Usos: aftes a la boca (fulles tendres), amigdalitis (fulles UE), anèmia, anorèxia, arrugues a la cara (suc UE), artritis, asma (decocció arrels), càlculs biliars, calor, cataractes (fulles UI), conjuntivitis (suc UE), couperose (suc UE), diarrees (fins i tot tifus), diabetis, gota (àcid úric), gingivitis (fulles), hepatitis, hipertensió, icterícia, infeccions urogenitals (cistitis, leucorrea), insolació UE, intoxicacions, nafres (fulles UE, maduixes picades), taques a les dents UE, menorràgia (arrels i fulles UI), ulls plorosos (fulles UE), palpitacions (destil·lat aquós), pigues UE (+ llimona), pielonefritis, reuma, penellons (arrels UE), xarampió (fulles UE), tabaquisme, tuberculosi.

Fraxinus excelsior FREIXA Arbre de fulles caduques pennati-compostes grandetes i borrons negres. Atrau força els llamps. Les fulles i l’escorça agraden al bestiar. Hom la considera astringent, diürètica (àcid úric), laxant, febrífuga, expectorant, antireumàtica. Els fruits (alats) són la part més diürètica. L’escorça és la part més antiinflamatòria (febre, mal de cap, reuma, malària, inflamació o tumoracions a la melsa). També s’empra (les flors,les fulles o l’escorça),contra anorèxia, diabetis, hipertensió, pedres a la bufeta del fel, peritonitis, tinya,picades d’escurçó, artritis, sífilis, tuberculosi, ferides. Una espècia similar (Fraxinus ornus) del centre del Mediterrani, de flors blanques en inflorescència erecta gran, dóna el mannà, ric en mannitol, útil contra l’edema cerebral, i un dels ingredients principals de l’elixir de llarga vida. El freixe, a part de ser laxant i diürètic, queda a la llista de plantes que allarguen la vida.

Fumana ericoides/procumbens AGARRAPEDRES Mateta molt fina de tiges mig ajagudes i poques fulles com aguletes curtes agrupades. Flors grogues petites. S’empra com a diürètica.

Galium aparine APEGALÓS Herba erecta enfiladissa apegalosa, tant ple que fa a les tiges com a les fulles, totes tendres i dèbils, amb fulles lanceolades en grups de sis per pisos. El suc de la tija treu les taques de la pell, especialment quan són perilloses per tenir un creixement alarmant (melanomes). És lleugerament laxant, molt diürètic (contra albuminúria), aperitiu, astringent, anticancerigen, febrífug, hemostàtic, hepato-

protector, hipotensor, intestinal, anti-ictèric, antileucèmic, aprimant, anti-parasitari, refrescant, idoni per quallar la llet, antiescorbútic, sudorífic, tònic antitumoral (mama). Alguns científics diuen que cal anar amb compte ja que aquesta planta absorbeix molts tòxics, la qual cosa fa desaconsellar-la si ha crescut enmig de camps ruixats amb pesticides. Alteratiu, laxant suau, aperitiu, astringent, depuratiu, hemostàtic, refrescant, tònic. Contra hepatoma, hipertensió, icterícia, leucèmia, obesitat, tumor de mama, càncer d'estómac.

Galium maritimum LLÀGRIMES D’ASE Herba dèbil amb moltes tiges tota peludeta grisa,una mica ajaguda, amb fulles agrupades per pisos. S’empra contra inflamació de la pròstata, bufeta de l'orina (càlculs), o pell (èczemes). Conté fins a 200 ppm de Zinc.

Galium vernum (=Cruciata glabra) TE DE BOSC Herbeta erecta una mica com de cuir verd, amb fulles en pisos per quatre. S’empra com a digestiu (anorèxia), antireumàtic i vulnerari (ferides). Genista cinerea GINESTELL Ginesta similar a la gòdua, més densa i baixa, i mat. Conté formil-cinegaleïna i cinegaleïna. Com altres espècies similars cal suposar que és diürètica, tònica cardíaca, laxant, emètica, i que serveix sobre tot per desfer càlculs.

Genista scorpius ARGELAGA Arbust gris fosc mat, molt punxós. Fa flors com de ginesta, grogues. S’ha emprat contra mal de queixal (planta triturada en cataplasma o glopejar decocció), externament, i internament contra catarro (amb sucre candi). La rel en decocció s’ha emprat contra afeccions hepàtiques o renals. La infusió de les flors s’ha emprat com a diürètica o contra el catarro. Les ovelles solen deixar al passar restes de llana penjades entre les punxes.

Geranium pyrenaicum SUASSANA PIRINENCA Gerani alt i dret de fulles arrodonides amb entrants rectes. Ha de ser astringent i vulnerari. Geranium robertianum HERBA DE SANT ROBERT Càncer d'estómac, o de matriu, diabetis, faringitis. Astringent - càncer - càncer de pròstata - càncer de matriu - càncer d'estómac – cataractes - diarrea, enteritis - diabetis - diürètic (ascites, gota, càlculs, mal de ronyons) - mal de coll (amigdalitis amb pus) mal de queixal, estomatitis, gingivitis - febrífug (febres intermitents) - hemostàtic (hematèmesi, epistaxi, hematúria) - herpes - icterícia - inflamacions - mastitis - tònic tumors - vulnerari (ferides supurantes) - conjuntivitis. Repel·leix mosquits. Remei homeopàtic (hemorràgies internes). La planta seca conté: • hyperoside (3.64 microg/100 mg), • ellagic acid (7599.76 microg/100 mg), • isoquercitrin (49.49 microg/100 mg), • quercetrin (83.92 microg/100 mg),

• kaempferols (143.43 microg/100 mg), • caftaric acid (166.92 microg/100 mg), • rutoside (72.23 microg/100 mg). La planta tendra conté: • caffeic acid (6.62 microg/100 mg), • ellagic acid (10550.65 microg/100 mg), • quercetrin (203.44 microg/100 mg), • kaempferols (231.80 microg/100 mg), • caftaric acid (47.41 microg/100 mg) • Ellagic tannins. La quantittat d’àcid el·làgic augmenta després de la hidròlisi àcida. • Bi- or polycaffeoil derivatives. L’àcid cafeic es troba només en la plata hidrolitzada. • Flavonoid aglycones. N’hi ha de lliures i n’hi ha d’ adherides a molècules de flavonoides.

Geranium rotundifolium RELLOTGES Gerani baix, ramificat, de fulles arrodonides amb entrants recte i un punt vermell a la base de l’entrant. Metritis - mal de coll - nafra d'estómac - berrugues. Astringent, diürètic, antivíric.

Globularia vulgaris LLUQUETÓ Herba llenyosa similar a la Foixarda però menor, de fins només dos pams com a molt, i amb poques tiges. Diürètica, hepàtica (tres caps de flors en infusió una nit). Amb les flors se’n feia un tint. La infusió de les flors s’emprava per baixar la pressió, fluïdificar la sang i rentar ferides, hemorroides i altres mals. Cal suposar que té les mateixes virtuts que la Foixarda (G. vulgaris). Àcid úric - Acne-Al·lèrgies-Alzheimer-anúria-Artritis-Artrosi-Bulímia-Càncer-Caspa ciàtica - Cucs intestinals - Diabetis II - Dolor – Estrenyiment – Febre – Ferides – Furóncols - Gota – Hepatitis - Hiperacidesa estomacal (pirosi) - hipertensió – icterícia – Impotència - intoxicacions per proteïnes a la dieta (llet, formatge) – Leucèmia - Mal de cap - Mal d'estómac - Mal de Queixal (planta crua mastegada) - Mala circulació Malalties autoimmunes – Nafres – Pielonefritis – Psoriasi - Puerperi (expulsió placenta) – reuma - tònic.

Hedera helix HEURA Liana per antonomàsia, amb fulles unes romboïdals amb base ampla i arrodonida i acabades en punta, i les altres, de les rames que no faran flors, amb cinc lòbuls, sempre brillants. Tos de coll, dispèpsia, retenció d'orina. És hemolítica i vasoconstrictora. El cataplasma resol nòduls de cel·lulitis i nafres de difícil curació, així com esquinços i dolors artrítics, ciàtica, nafres i ferides. El cataplasma de fulles bullides en vinagre calma el dolor i redueix els calls. Bronquitis crònica, laringitis, diftèria, gota, refredats, càlculs biliars, regles insuficients, leucorrea, hipertensió, cremades, pòlips en les fosses nasals, mal de queixal. Els fruits són vomitius (més de 2) i purgants. La seva tintura es va emprar per debilitar el pèl. Fulls de Heura amb All s'apliquen picats a galindons o dureses dels peus. També en pomada amb oli d'Oliva. Pomada amb Llorer i Heura i oli d'oliva contra les cremades. Les fulles fregides s'apliquen a les mamelles de les vaques quan tenen inflamació o esquerdes. Les fulles menjars per les vaques els ajuden a

expulsar la placenta. Contra la diarrea de les cabres aigua d’haver macerat fulles d'Heura i una mica d'oli, a beure a pastura.

Helianthemum nummularium HERBA PERDIUENCA Herba senzilla de fulles oposades estretament el·líptiques i peludes blanquinoses per la banda de sota. Flors grogues grans com arrugades. S’ha emprat tota la planta per fer un oli per les cremades (amb Hipèric) o irritacions de la pell. En ús intern s’ha recomanat contra diarrees, tuberculosi i colesterol alt. S’empra com a flor de BACH típica (Rock Rose) y part principal del Rescue Remedy. Hom la recomana contra grans temors, por a la mort o a grans reptes, covardia, poca pau interior.

Helleborus foetidus MARXÍVOL Mateta de fulles pedaliformes, crassa, de color verd intens i brillant, excepte la inflorescència que és verd clar o grogosa i mat. Els fol·licles contenen un nombre de llavors proporcional a la bondat de la collida de l’anyada. Quatre llavors indiquen molt bona collita, i una, pèssima. La planta s’ha emprat contra càncer, cop a tònica cardíaca, per fer venir la regla i contra cucs intestinals. Com amulet, si es du a sobre, ajuda a alleujar el cansament. A les vaques, l’aigua de la planta els ajuda a guarir les ferides produïdes pels tàvecs. I travessa’ls la papada amb una pecíol de marxívol les ajuda a guarir moltes malalties. Travessar-ne l’orella d’un porc l’ajuda a guarir-se de l’erisipela. En general, als animals els ajuda a combatre els àscaris, la congestió pulmonar, els gasos, i les berrugues. Banys amb la decocció de la planta ajuden a combatre polls i puces. La rel és un purgant i vomitiu fort, però a molt petites dosis s’ha recomanat per fer venir la regla i contra els cucs. En homeopatia el remei es recomana contra mal de cap, mal de panxa, i histèria. Hieracium vogesiacum (murorumx cerinthoides) HERBA DEL FALCÓ Herba de fulles oblongues lleugerament crenades, amb pecíol llarg, mitjanes, una mica peludetes, sobre tot al a perifèria i tacades. Hi ha poques pèls glandulosos a l’involucre. Flor com les del lletsons, però sense tanta llet. Ha de servir per a millorar l’epilèpsia. Hypochaeris/Hypochoeris maculata HERBA DEL PORC Herba amb roseta de fulles planes allargades arrapades a terra, una mica tacades i peludetes, i tija única amb flors de color groc clar com a lletsons. Les fulles són comestibles en amanides.

Iris germanica (plantat) LLIRIS DE SANT JOSEP Lliris blanc o blaus, amb fulles com a cintes dretes de color verd blavós i rizoma blanquinós gruixut. El rizoma s’empra durant la dentició dels nens, com masticatori, perquè els surtin abans les dents. Se li atribueixen les mateixes propietats, encara que en menor grau, que en Lliri de Florència (de rizoma molt aromàtic). Amulet per curar hemorroides. El rizoma és antiinflamatori, balsàmic, expectorant. S’empra contra asma, problemes biliars, bronquitis, càncer, primesa, esclerosi, migranyes premenstruals, pòlips nasals, cremades, refredats, tènia, tos ferina, vegetacions o pòlips nasals. Els pètals guardats en oli s’apliquen a cremades.

Juglans regia (plantat) NOGUERA La noguera té fulles grans compostes per folíols ovats, de color verd clar i més que aromàtiques una mica repel·lents. Diuen que per evitar marejar-se si es fa la becaina a sota cal anar pessigant alguna fulla de tant en tant. Per altra banda la fulla de noguera sembla ser un remei universal, almenys pel que fa al que es pugui curar des de fora. Mal d'esquena - alteratiu - anodí - antihelmíntic - àntrax - escròfula - aftes - astringent - bactericida - còlics - càncer de mama - càncer i coll de matriu - colagog - còlic conjuntivitis tes - dentifrici - depuratiu - detergent - digestiu - diürètic - disenteria èczema - ejaculació precoç - cabells blancs - diürètic - insecticida - conjuntivitis dentifrici - depuratiu - pirosi - hemorràgies - tumors de tiroides - impotència insecticida - memòria - intestí - ronyons - pulmons - laxant - cames inflades - leucorrea - càlculs - rejovenidor - reuma - semen escàs - inflamacions - estimulant - sífilis voltadits - vermífug - vitiligen. Màgia: Portades les Nous com amulet reforcen el cor, eviten els dolors reumàtics. Si ens regalen Nous, aconseguirem els nostres desitjos. Posades sobre el cap prevenen la insolació. Per allunyar els embarassos, una dona acabada de casar ha de posar tantes Nous torrades com anys vulgui mantenir així, sota la roba interior. Però ho ha de fer ja en la mateixa nit del casament. Flor de BACH: covardia per excés de condicionament extern, poca llibertat, poc caràcter, influències alienes excessives. Les llavors o Nous convenen als qui tenen memòria feble. Els envans membranosos llenyosos interns donen una tisana que convenen als febles de cor. Menjar Nous preveu fins a cert punt problemes cardíacs. Podria ser que s'allargués la vida. També ajuda a baixar el colesterol LDL. Es recomanen contra el mal d'esquena, càlculs urinaris, enuresi, dolors diversos, cucs intestinals, càncer de mama, disenteria, pirosi, impotència, poca memòria, leucorrea, metritis, pielonefritis, debilitat de cames, debilitat pulmonar, sífilis, tuberculosi, cucs intestinals. Convé als diabètics. L'oli convé per fer massatges a nens amb poc creixement, anèmics. El suc fresc de la Nuez s'aplica a herpes.

Juncus effusus JONQUERA Jonc de tiges dretes i fines, abundants, però friables. La tisana es dona als nens petits per ajudar-los a dormir bé. L’effusol i el juncosol semblen els responsables de les seves virtuts ansiolítica i sedant. Està indicat per a corregir petites convulsions. Com a diürètic està indicat en estrangúria o disúria, càlculs i inflamació de vies urinàries. Com a depuratiu està indicat en icterícia i fístules. També és pectoral. Knautia arvernensis /arvensis VÍDUES BORDES Herba amb caps de flors de color de rosa i fulles oposades allargades acabades en punta. La planta s’ha emprat com a astringent, pectoral (tos ferina, tuberculosi), depurativa (icterícia) i vulnerària. Sobre tot per a guarir malalties de la pell (talls, cremades, xarampió, escarlatina, sarna, tinya). En cataplasma contra condilomes i escròfules. Conté: • C-6 flavone glycoside • cryptochlorogenic acid • chlorogenic acid • 2-O-trans-caffeoylhydrocitric acid • isovitexin 7-beta-D-glucopyranoside • 7,4'-dihydroxy-5-methoxyflavone-6-C-beta-D-glucopyranoside

• •

3,5-O-dicaffeoylquinic acid 4,5-O-dicaffeoylquinic acid

Lactuca serriola / virosa ENSIAM BORD Ensiam de fulles molt menors que el cultivat, blavoses i més planes i resistents. Una espècies té les fulles més dretes i partides i l’altra més planes i enteres. L’ensiam bord es considera una planta anodina, narcòtica, antitussígena, antiasmàtica, anticancerosa, hipnòtica, diürètica, galactagoga, sedant, tònica, soporífera, sudorífica. S’ha emprat o bé la planta o la llet (lactucari) contra reuma, la tos nerviosa, tos ferina, la hidropesia, la icterícia, la depressió, les fòbies, la hiperactivitat infantil, insomni i ansietat. És perillosa per els alcohòlics. En homeopatia és un remei contra catarro, cirrosis hepàtica, gasos, infeccions del tracte genital i urinari. La llet s’aplica a les berrugues també.

Lapsana communis HERBA DE LES MAMELLES Herba alteta i fina però amb fulles basals grans, i amb flors grogues molt menudes similars a les dels lletsons. S’empra en petit cataplasma per les esquerdes doloroses als mugrons, i per guarir talls i dermatitis,i desinflar ganglis. Presa, hom la recomana contra estrenyiment, diabetis, poliúria, i com a diürètica, emol·lient, i tònica. Les fulles quan la planta encara no ha tret la flor són comestibles tant crues en amanides com cuites en sopes o com a verdura. A partir del làtex es varen identificar cinc glucòsids del guaianòlid.

Laserpitium siler COMÍ MARRÀ Umbel·lífera grosseta amb folíols oblongo - lanceolats enters i inflorescència que al refregar-la emet una olor forta. S’ha emprat la rel contra problemes dentals i càncer de genives. També com a culinària. I contra esclerosis de melsa i com a digestiva estomacal.

Laserpitium latifolium TURBIT Umbel·lífera de fulles de color gris verdós, compostes de folíols el·líptics dentats. La rel és aromàtica i pot donar bon gust a les sopes o a la verdura com ara les carxofes. Les llavors s’empren per elaborar algunes cerveses. En general és planta tònica i estomacal (contra anorèxia i dispèpsia).

Lathyrus aphaca GERDELL / BANYA DE CABRA Guixa menuda de floretes grogues i fulles com triangulars amples. S’emprava com a resolutiva (flors) i com narcòtica en càncer (fruits molt madurs).

Lathyrus pratensis GUIXA DE PRAT Guixa silvestre de flors grogues, més fina que les pesoleres. S’ha emprat contra el càncer. És antifúngica (contra Candida i Aspergills). Actua com a repel·lent de ratolins. Amb els pèsols se’n fa un cataplasma resolutiu. Menjar-los a algunes persones els provoca latirisme.

Laurus nobilis (plantat) LLORER Arbre de fulles amplament lanceolades, aromàtiques, planes. Porta clarividència, visions i somnis profètics. Prevé les actuacions dels fantasmes i dels poltergeists. Porta força física als esportistes de la lluita quan el porten o quan els han fet massatge amb el sabó fet amb greix de baies de llorer. Escrivint un desig sobre un full i cremant pot ajudar a fer-ho realitat. Hom diu que el llorer beneit per Rams repel·leix als raigs. S'usa molt en cuina. És planta digestiva i antiinflamatòria. Va bé bullit en vinagre en compreses per dolors de la grip o mals reumàtics, o picades de bestioles (mosquits, etc.), en sinusitis, mal de ronyons, mal de la regla. Internament, a més de millorar la digestió, estaria indicat en grip, hepatitis i paludisme. L'oli essencial està indicat en lumbàlgia i dolors musculars (torticoli, etc.). (Es prepara el sabó d’Àlep amb greix de la baia del Llorer). Grans, furóncols. Aftes, amigdalitis, blefaritis. Angina de pit, coronaritis. Calvície. Treu l'excés de YIN al budell prim, vesícula biliar o pàncrees. Dolors de la grip (ulls, pit, cap, costelles). Enterocolitis vírica. Hepatitis vírica. Hipertensió, histèria. Reuma deformatori. Cel·lulitis, fongs, contusions. Hodgkin, adenitis. Distonia neuro - circulatòria.

Lavandula angustifolia ESPÍGOL DE MUNTANYA És l’espígol amb inflorescència no ramificada, amb flors no gaire lluny de les fulles, i amb bràctees, entre els flors, amples. L’oli essencial conté acetat de linalil (55%) i linalol (35) principalment. Hom considera que l’espígol millor és l’híbrid entre angustifolia x latifolia= L. burnatii. En general l’espígol és: analgèsic – antibiòtic – anticoagulant suau – antihelmíntic – anti-arnes – antipútrid – antireumàtic – antisèptic – antitussígen – antiverí – aperitiu – calmant de l’excitabilitat cerebro-espinal – carminatiu – cicatritzant – colagog – colerètic – cordial – depuratiu – digestiu – diürètic – ecbòlic –emmenagog – espasmolític – estomacal – estimulant del creixement de les plomes (a les aus) – excitant (a grans dosis) – fluïdificant de mucositats – fumigant (insecticida) – fungicida - hipotensor – perfum – repel·lent de mosquits – sedant suau – sudorífic – vermífug –viricida - vulnerari. L’espígol s’empra contra : àcid úric – acne – acne rosaci – afonia – agulletes (cruiximent) – alopècia – amaurosi – anèmia – angoixa – ansietat – apoplexia – artritis – asma – blefaritis – bronquitis mucosa – cabell debilitat – càncer d’estómac – cara congestionada – cistitis – colesterol – congestió cerebral - contractures musculars ( i rampes) – cremades - crisis nervioses – cucs intestinals - debilitat muscular – depressió – dermatitis – desmais – diftèria – dispèpsies – discinèsia biliar – dolor a les articulacions – dolor als ulls - èczema perianal – enteritis – epilèpsia –erupcions amb febre – escròfula – esgotament nerviós (per excés de conducció) - espasmes al cor o a les artèries – estómac irritable – fatiga – ferides o talls – fetge congestionat - fístules anals – gasos – gonorrea – grip – hidropesia – hipertensió – histèria – icterícia – indigestió - insomni – irritabilitat – laringitis – leucorrea – mal de queixal – mal d’orella - mal de panxa (de nens petits) – mal humor – mala circulació – mareig – melsa inflamada - migranya – mossegades de serps – nàusees – nerviosisme – neuràlgies – oligúria – palpitacions – paràlisi – part dificultós – picadures d’insectes – polls – plexe solar engarrotat – pulmonia – quequesa - raquitisme – regla escassa – reuma – sarna – sinusitis – taquicàrdia – tifus – tinya – tos espasmòdica – tos ferina – tuberculosi – úlceres gastroduodenals – úlceres sifilítiques - úlceres varicoses – vertigen – vòmits.

A Moià hi ha la tradició de collir-ne pel 15 d’agost, guardar-lo, i cremar-lo la nit de reis per tenir més regals tot i donant la benvinguda las reis mags. Posat a l’habitació lleva l’ansietat pel sexe o la por a la confessió.

Ligustrum vulgare OLIVERETA Arbust de fulles d’un verd llustrós, ple de flors blanquinoses molt aromàtiques. Les fulles s’empren per a glopejar i així llevar el delit pel tabac, o s’empren en banys per a combatre infeccions a la vulva (craurosi) o leucorrees. També l’aigua de les fulles s’ha emprat per a netejar ferides, o per a confeccionar corones per als campions olímpics. Els branquillons s’empren per a fer cistells. Els fruits (tòxics) s’empraven per a fer tinta per escriure o un colorant per a cobrir les canes, i externament per a curar petites nafres. Els fruits, combinats amb alum com a mordent, tenyeixen la llana de color violeta morat. Si se’n pren pot haver-hi hemorràgies internes i diarrea, però en petites quantitats s’emprava com a colorant al vi. L’escorça la recomanen contra l’estrenyiment. S’emprava combinada amb alum com a mordent per a tenyir la llana de color groc verdós. Les flors són laxants i sedants (contra l’estrès). Poden emprar-se contra tumors d’úvula, angines, aftes i ferides a la boca. Contingut en principis actius: - àcid behènic: a l’escorça. Cosmètic. - àcid siríngic: a l’escorça. Antioxidant a 30 ppm (IC40) - ligulina: als fruits (matèria colorant) - mannitol: a l’escorça. Contra el glaucoma, inflamacions, nefritis, malaltia de Reye, espasmes, cucs intestinals. I, com a edulcorant, per prevenir mutacions, i oxidacions per radicals lliures. És diürètic, i laxant. - siringina: a la fulla. Baixa la tensió, és adaptogen, antipirètic. Rebaixa la resposta immunitària, per la via del complement (antial·lèrgic). Rebaixa l’estrès. És neurotròpic y tònic. - taní: a les fulles i a l’escorça (6-10%). Contra cucs intestinals, bacteris, càncer, diarrea, disenteria, intoxicació hepàtica, SIDA, hipertensió, mutacions, pèrdua de grassa, nefritis, radicals lliures (antioxidant només amb 1/3 de l’activitat de la quercetina), tumors (via xantina-oxidasa i ornitina-descarboxilasa), nafres, virus, càries (via la glucosil-transferasa), immunitat disparada, oxidació de les grasses. Els tanins poden ser psicotròpics, i IMAO (anti-Parkinson). Ús medicinal (segons JEAN VALNET) - Per ús intern cal emprar les fulles en decocció: 50 g per litre. Fer-ho bullir només 1 minut. Deixar reposar 15 minuts. Beure’n dos gots al dia. Per ús extern, convé emprar la decocció més concentrada i combinar les fulles amb arrel de Malví.

Linum catharticum CANXALAIGUA Herba molt fina i baixa, ramificada i tendra, amb algunes flors blanques molt menudes. S’empra com a diürètica, laxant, hepàtica i biliar,i contra paràsits intestinals, reuma muscular, catarro pulmonar. En homeopatia s’empra contra bronquitis, dolors de la regla, amenorrea, diarrea i hemorroides. La planta pot resultar vomitiva i provocar reacció al·lèrgica forta. Linum milleti (=salsoloides) LLI DEL CABRER Mateta de llocs assolellats curulla de flors blanques campanulades que miren amunt. S’ha emprat contra els càlculs de les vies urinàries.

Linum perenne LLI BLAU Lli amb tiges dretes i flors blaves amb pètals de menys de 2 cm. Planta antireumàtica, carminativa, cosmètica (cabells,psoriasis), emol·lient, estomacal, i oftàlmica. La rel s’empra contra els còlic hepàtics. Linum viscosum LLI ROSAT Lli no massa alt, de flors grans i de color de rosa.

Lithospermum purpureo-coeruleum MILL GRUÀ Les flors d’aquesta planta pluricaule, de fulles verdes dèbils, i de la forma de les de l’olivera, són a la vegada blaves i morades. Cal no confondre-la amb el Mill del Sol (Lithospermum officinale), que té les flors blanquinoses i la tija principal molt més importanti dreta. La planta s’empra contra problemes a la pròstata, pedres als ronyons o a la bufeta, reuma, tos (efecte mucolític), dermatitis (èczema, picors), inflamació de budells. Conté al·lantoïna, tanins, saponines i mucílags.

Lonicera xylosteum XUCLAMEL XILOSTÍ Més que una liana aquest xuclamel és un arbust, de fulles el·líptiques de color verd fosc de mida mitjana i disposades gairebé en un sol pla a banda i banda de les tiges. Se’n fan escombres amb les tiges. De les flors se’n pot fer un xarop contra la tos o una infusió antiespasmòdica, contra diarrees, febre, pedres als ronyons i malalties pulmonars. Els fruits són vomitius i purgants. Les fulles són vulneràries i van bé per a glopejar quan hi ha aftes a la boca, i prenent-la l’aigua, contra malalties del fetge o la melsa. Fan suar. Les llavors són diürètiques. L’escorça és diürètica i sudorífica i va bé contra el catarro.

Mantisalca (=Microlonchus) salmantica HERBA ESCROMBRERA La planta, que gairebé tot són tiges, es recull i es penja de cap per avall i, un cop seca, se’n fan feixos com a escombres. La decocció de les carxofetes, presa, abaixa el sucre de la sang.

Medicago sativa ALFALS L’alfals pot créixer fora dels conreus, i pot tenir les flors d’un blau més fosc que el cultivat típic, o fins i tot tenir-les de color groc clar. Però sempre té pèls blancs i rectes a la perifèria de la fulla (trifol·liolada). La rel convé a les mares per a tenir més llet (o a les vaques), i als homes per a combatre la hipertròfia prostàtica. La decocció de la rel convé prendre-la contra el mal d’estómac. I fer-ne banys de boca contra el mal de queixal. Les flors es prenen en infusió contra el cansament i la insolació. El cataplasma de les fulles atura la sang de les hemorràgies i desinflama les masegades o patacades. Es prepara sola o amb llard de porc. Amb llard, combat el mal d’estómac (aplicada per fora), els furóncols, les torçades de peu, el lumbago, reuma,mal de panxa, fístules, mal de coll. Amb vinagre i sal atura hemorràgies del nas o hemorràgies per cops. El suc de la planta escalfat va bé contra el mal d’orella. La mel convé als qui tenen varius. També els convé caminar descalços vora les mates d’alfals. És una planta que conté més oligoelements i vitamines que les altres. Però un tip d’alfals tendre pot provocar gasos (timpanisme) als animals. Pres amb moderació ajuda a combatre els dolors, l’artritis, les infeccions, al càncer, el cansament del cor, el colesterol i els triglicèrids, la falta d’orina, les pedres als ronyons, la falta de regla, la poca memòria,

les pedres als ronyons, l’anèmia (de glòbuls rojos o de plaquetes), la tuberculosi, el raquitisme,el Marfan (malaltia que afecta el teixit conjuntiu) i les hemorràgies internes. Ajuda a evitar càries a les dents i a que pugi el sucre a la sang (diabetis). Ajuda a descontaminar de tòxics i de la radioactivitat. Ajuda contra l’osteoporosi, la poca cicatrització de ferides, i millora l’estat mental i el sistema immunitari. L’alfals germinat és molt saludable. Convé a les pre-menopàusiques, a les afectades per tumors de mama i als qui pateixen de càncer de còlon, pàncrees o leucèmia. Hi ha dubtes sobre el seu efecte nociu (pels orotats) sobre els tumors de tiroides). Les llavoretes es barregen amb la sal per donar-li més bon gust. La planta inactiva la vitamina E i per tant no és bo prendre les dues coses a la vegada. No convé als afectats per malalties autoimmunes. I ja que abaixa la hormona luteïnitzant (LH), podria resultar anticonceptiva. Un ritual esotèric assegura que si escampem les cendres de l’alfals pel voltant de la casa allunyarem la pobresa i la fam.

Mentha longifolia MENTA DE LLOP Menta de fulles allargades acabades en punta, molt peludes i blanques per baix, de sabor amarg i picant. Creix sempre vora els recs. Les fulles, aplicades per la part llanosa s’empren per a netejar les dents. La planta, deixada a la pallissa, espanta les rates i ratolins. L’extracte de la planta fet amb metanol té acció antifúngica contra càndides. La infusió suau alleugereix els dolors de la regla. Feta molt concentrada podria resultar abortiva, com l’oli essencial. La planta conté fins a un 5 per mil d’oli essencial que s’ha emprat en confiteria. Aquest oli essencial està composat principalment i en general per pulegona (54%), isomentona (12%), 1,8-cineol (7%), borneol (7%) i piperitenona-òxid (3%). Però segons la zona geogràfica on es faci, les proporcions canvien molt. Per exemple, a Grècia el darrer component és el principal. L’oli essencial, a part de ser abortiu, insecticida i acaricida, combat la Listeria monocytogenes i la Klebsiella pneumoniae. La planta s’ha emprat contra malalties pulmonars (asma, bronquitis, tos, refredat, grip, febre), digestives (fetge, estómac, bufeta del fel, gasos, diarrees, còlon irritable), contra paràsits (cucs intestinals), contra dolors (de la regla, de cap, d’esquena), i com a refrescant i antireumàtica. També contra hemiplegies. Assaigs de laboratori han demostrat la seva eficàcia contra el virus de la sida HIV-1BaL i la transcriptasa inversa. L’ús principal, però, és com a digestiva i antiespasmòdica. Conté apigenina-7-O-glucòsid, que resulta molt antimutagènica. I conté almenys dos cerebròsids (longifosid A, B). I longitín (un glicòsid de flavanona), longifona (derivat halogenat de la mentona), i longísid A i B (glicòsids del betasitosterol). Onobrychis supina/argentea TREPADELLA BORDA Trepadella silvestre, més petita i més peluda que la cultivada. Sudorífica contra malestar del catarro pulmonar. Espècies similars s’han emprat contra paràsits interns a les ovelles (nematodes, Eimeria) i contra tumors a la pròstata. I, externament, contra dolors, en cataplasma.

Ononis spinosa GAONS Mata baixa similar a l’alfals, però més ajaguda, amb flors rosades i algunes punxes llargues mig amagades. Les arrels són tant fortes que aturaven l’arada dels bous. És laxant suau, depurativa, mucolítica i antiinflamatòria. Si la rel tendra es prepara en infusió (reposant després d’arrencar el bull mitja hora) , aleshores té un efecte diürètic. Però si la rel seca es fa bullir més de 5 minuts, aleshores l’efecte és antidiürètic.

La rel s’empra contra: albuminúria - asma – càlculs a les vies urinàries – cistitis còlics nefrítics – dermatitis – edema per varicocele a l’ escrot – edema cardíac – gingivitis - gota – halitosis– infeccions urinàries– icterícia – hepatitis – herpes zòster histèria– mal de queixal – melsa inflamada - nefritis -– reuma - tos.

Orchis mascula LLIRIS DE PRAT Orquídia de flors de color morat molt intens. Dels tubercles se’n feia el salep, astringent, mucolític, tònic per a convalescents i afrodisíac. La gelea es prepara amb una part de tubercle picolat i 50 parts d’aigua. La recomanen contra mal d’estómac, singlots, tuberculosi, gota; i externament contra furóncols, ferides, dermatitis, tumors de la pell.

Origanum vulgare ORENGA Planta aromàtica culinària, de tiges morades i fulletes romboïdals arrodonides. Recollit el 10 d'agost (Sant Llorenç), abans de la sortida del sol, protegeix la casa dels incendis. Afrodisíac – anticancerigen – antiespasmòdic - antimicrobià (fins i tot contra Listeria monocytogenes) – antioxidant – carminatiu - colagog (bilis) – condiment- corregeix l'excés de yin a la sang i en el sistema immunitari – digestiu - emmenagog (fa venir la regla) – estomacal – expectorant –immunostimulant – miorelaxant- preventiu de malalties tropicals (amebes, làmblies, paludisme, etc.) – sudorífic – tònic. Indicat contra: adenitis – aerofàgia –aftes bucals - amebiasi – amenorrea – anorèxia asma - astènia nerviosa – bronquitis crònica – bulímia – càndides – cansament mental - cel·lulitis – cistitis – dermatitis – diarrea - disenteria - distensió abdominal – èczema UE - enterocolitis – estrès - faringitis – ferides – flemons UE – fongs UE – grip hipotensió – icterícia - infeccions pulmonars - infeccions urogenitals - infeccions víriques - intoxicació per marihuana, opi, jusquiam- mal de queixal – mal d’orella melsa delicada – nàusees - nefritis – nemàtodes - neuritis – otitis – paludisme - picades de bestioles – picors - pielonefritis - polls UE - pròstata – psoriasi UE - pulmonies refredat – retenció de líquids - reuma – rinitis (rinovirus) – sarna – síndrome premenstrual - sordesa – taquicàrdia - tos irritativa - tuberculosi – tumors – úlcera gastroduodenal. Xarop contra el refredat: romaní, figues seques, pell de taronja, mel. O bé: gavarreres, figues seques i panses. Barreja contra l’asfíxia (dispnea): orenga, romaní i farigola. Aigua bona de boca: orenga, figues seques, poma i mel. L’oli essencial pot provocar (> 2 gotes al dia) irritació, hiperexcitabilitat nerviosa, nerviosisme, insomni, i fins i tot convulsions. Seria imprudent de prendre més de 20 g de fulles al dia en cas d'embaràs o lactància, o en nens amb tendència a l'epilèpsia.

Orobanche gracilis FRARES Herba paràsita, de color gris rosat, que aixeca poc més d’un pam als prats. Tònica, afrodisíaca, laxant i diürètica. S’ha emprat contra càncer (leucèmia) i contra gonorrea, dismenorrea, i espermatorrea. S’ha emprat com a consolador.

Parietaria officinalis HERBA DE SANT PERE/ MORELLA ROQUERA Herba de tiges rogenques, peludeta, i fulles apegaloses romboïdals, que creix a les parets. D’aquí li ve el nom de “Parietària”. Externament s’empra en cataplasma

resolutiu per a llevar cap a fora el pus intern d’una ferida, o per a curar ferides, talls, o cremades. També contra les morenes, magolaments, xantomes, psoriasi, impetigen i taques com ara pigues. En banys s’empra per a augmentar la intel·ligència dels nens petits. Tendra s’empra com un parrac per a netejar les dents, o vidres o cassoles d’aram. Per altra banda, internament es pren contra pedres als ronyons (còlics nefrítics) o a la bufeta de l’orina o de la fel, uretritis, cistitis, pielonefritis, hepatitis, mala circulació cerebral, gota, grip intestinal, pulmonia, reuma, acaloraments i nerviosisme. Conté força nitrat potàssic, i per tant és desaconsellable que en prenguin els nens petits, ja que els podria provocar metahemoglobinèmia. El nitrat potàssic és diürètic i anafrodisíac. La planta tendra dóna bon sabor a les truites. Les fa més esponjoses. El pol·len, d’unes 15 micròmetres de diàmetre, a algunes persones el provoca al·lèrgies greus. Pastinaca sativa XIRIVIA Planta silvestre similar a la Xirivia de l’hort. És laxant i diürètica suau. Ajuda a posar bé l’estómac i a fer venir la regla. La rel pot emprar-se externament contra les taques blanques de la pell (vitiligo) i la psoriasis, però cal posar a cura a no prendre el sol, perquè pot haver-hi irritació per fotosensibilització, degut a la xantotoxina. També el cataplasma serveix per desinflamar. La rel és més dolça després de les primeres glaçades de la tardor. Cuita dóna bon sabor al menjar (verdures, pastissos). Les llavors també tenen bon sabor (similar a l’Anet), però contenen miristicina, una mica psicodèlica. La rel és considerada tònica afrodisíaca. Com a diürètica la recomanen contra pedres, edemes i pielonefritis. Convé als malalts dels pulmons o de l’estómac, als qui tenen mal de panxa, o reuma, insomni i dolors. Les fulles tendres de la primavera s’empren com a amanida. A l’estiu, la planta triturada es deixa en maceració una nit i l’aigua s’empra per a ruixar les plantes i alliberar-les de pugons i aranyes roges. Petunia hybrida (plantat) PETÚNIES Flors campanulades aromàtiques de diversos colors, plantades a les torretes, originàries del Brasil. Tant respirar-ne l’aroma com prendre’n la infusió ajuda a dormir bé. L’aroma es deu a derivats benzenoides/fenilpropanoides, però principalment a la beta-ionona. La beta-ionona pot ser la responsable de les al·lèrgies provocades per les flors. Però actua contra bactèries, càncer (melanoma),càries, colesterol, fongs, nematodes i Trichomonas. Peucedanum officinale FONOLL DE PORC Herba similar al fonoll, molt fina. Emprada en homeopatia contra catarro pulmonar i dolor de la regla. La rel deixa anar un suc groc que un cop sec podria emprar-se com si fos encens, que tindria olor sulfurosa. Potser les tiges seques s’empraven per a conservar les brases durant els viatges a peu a l’Edat de Pedra. S’ha emprat en bruixeria per espantar els mals esperits. Tot i ser planta culinària, un excés pot resultar tòxic, degut a la miristicina (també present a la Nou Moscada, per exemple). S’ha emprat contra afeccions bucals com ara mal de queixal i paràlisis de la llengua. Sobre el sistema nerviós té efecte analgèsic i en part estimulant i en part sedant. Sobre la pell actua com a sudorífic i depuratiu, però pot resultar foto-sensibilitzant. Sobre els pulmons actua com a mucolític tant en tos, refredat, catarro, traqueïtis, bronquitis o asma. Respecte al tub digestiu actua com a lleuger laxant i es recomana contra gastroenteritis, anorèxia, dispèpsia, gastritis, aerofàgia. També es recomana contra la icterícia, la gota i els dolors de la regla.

Philadelphus coronarius (plantat) XERINGUILLA Arbust originari d’Armènia, plantat als jardins per les flors blanques oloroses. Herba sabonera que dóna lluentor i olor als cabells. Emprada en homeopatia contra trastorns de la regla. Extractes de les flors actuen contra leucèmia (HeLa) i contra càncer de mama (MCF-7). Tenen un lleuger efecte antibiòtic (30%9 sobre E. fecalis). Les fulles tenen activitat contra radicals lliures a concentracions de 0.05 microM/mL. El nèctar conté sacarosa, glucosa, fructosa i sedoheptulosa. L’exudat de les arrels conté Ltriptòfan. Entre els principis actius derivats de l’àcid fenòlic conté: àcid 4hidroxifenolacètic / àcid 4-fenoxibenzoic / àcid protocatechuic / àcid genístic / àcid vainíllic / àcid siríngic. A més, d’entre els derivats de l’àcid cinnàmic, conté: àcid cumàric, àcid cafeic, àcid ferúlic, àcid sinàpic. A part, conté: tanins, leucoantocianines, cumarines (hidrangetina, escopolina), flavonòsids (kaempferol, quercetina), saponines, triterpenoids (àcid 3-beta-acetil-oleanòlic, uvaol, taraxerol, alfa-amirina, beta-amirina, àcid ursòlic, àcid oleanòlic), i esteroides (3-beta-D-stigmasterol-glucòsid). L’oli essencial de les flors fresques conté epi-13-manool (48%). El de les flors assecades conté: isolongifolol (15%), nonan-2-ol (11%) i 7-hidroxi-cumarina (10%). L’oli essencial de les fulles fresques conté (E,E) farnesol (37%). Per a tenir un efecte terapèutic més complet val més emprar una barreja de flors, fulles i branquillons.

Plantago lanceolada ORELLA DE LLEBRE/ PLANTATGE DE FULLA ESTRETA De Fulles estretes, de color verd fosc, de fins a 20 x 2 cm, lanceolades, amb 5 nervis molt marcats, especialment pel revers. Tija no llanosa. Rels fasciculades. Ús extern: picadures d'insectes, talls, mal de queixal, mal d'orella, conjuntivitis. Els rels són un remei anestesiant (una rel neta, és posa al conducte auditiu). Posada com amulet al pit van curant els hemorroides. En general, s'empra directament contra hemorroides, escaldadures, nafres, grans, ferides, conjuntivitis, cabell que cau, picadures de bestioletes, berrugues, fístules, cremades. Ús intern: tos, asma, tuberculosi, leucèmia, càncer, càlculs urinaris, pielonefritis, prostatisme, erupcions a la pell, disenteria, hemorràgies. La inflorescència (oblonga), és el més diürètic. La planta és alterativa, aperitiva, diürètica, astringent, antiinflamatòria, bèquica, litotríptica, anticancerosa, hemostàtica, desobstructiva, depurativa, vermífuga, vulnerària. Contra leucèmia, tos, càlculs urinaris, enteritis, bronquitis, mal de coll, càncer d'estómac, infeccions genitourinàries, hepatitis, tuberculosi, aprimament. Propietats: antibacterià - antilític - antiinflamatori - aperitiu - astringent - depuratiu desobstructiva - diürètic (especialment, les inflorescències) – emol·lient - hemostàtic hepàtic - laxant - refrigerant - sialagog – vulnerari. Usos: abscessos – al·lèrgies - asma - bronquitis - càncer - refredat - cistitis - colecistitis - còlon irritable - conjuntivitis - èczemes - febre del fenc - gastroenteritis - hematúria ferides - hemoptisi - hemorroides - hidropesia - picades d'insectes - pulmonia cremades - refredat - reuma - rascades a la pell - set en afectats per càncer - sinusitis – tos (de coll) en nens - tos ferina - traqueïtis - úlceres malignes.

Plantago major PLANTATGE DE FULLA GRAN La fulla és amplament oval i afuada a ambdues puntes, i de mida molt variable segons l’adob i l’aigua de la que disposi. En tot cas les fulles no jauen per terra. Una arrel a la butxaca protegeix de les serps [els alls també ho fan]. L'arrel fresca introduïda en el conducte auditiu extern actua com anestesiant dels dolors del cos durant una estona. En els cotxes, la mata penjada protegeix dels mals esperits. Lligada amb un fil de llana vermell al cap alleuja el mal de cap.

Purifica la sang, els pulmons, l'estómac i la melsa. És astringent, cicatritzant, emol·lient, antihemorràgica (fins i tot en hemofílies), diürètica i emmenagoga. Estanà indicada contra: debilitat general, primesa, raquitisme, hemorroides, leucèmies, tuberculosi, bronquitis, faringitis, pielonefritis, diarrees, disenteries, leucorrea, conjuntivitis, nafres, gingivitis, malalties de la pell (ús extern i intern), picades d'insectes, cremades, talls, encetades, hipertròfia prostàtica (cataplasma amb Verbena officinalis). Propietats: Afrodisíac (inflorescència) - anodí - antihemorràgic – antimicrobià – aperitiu - astringent – cicatritzant – comestible - contraverí - depuratiu (sang, pulmons i tub digestiu) - diürètic (especialment les inflorescències) (clorurs, àcid úric, urea) – emol·lient - expectorant- hemostàtic-hipoglucemiant-refrigerant-resolutiu-vermífugvulnerari. Usos: abscessos - àcid úric - acne rosaci - amebiasis - ampolles - ascites - asma balanitis - blefaritis - bronquitis - caiguda del cabell - càncer de boca - càncer d'estómac - càncer de matriu - càncer de pulmó - càncer de bufeta - cistitis conjuntivitis - contusions - debilitat general – primesa - diabetis - diarrees - disenteria disúria - mal de cap (arrel) - mal de coll - mal de queixal (arrel en sentit) - mal d'orella - dolors (arrels fresques col·locades en conducte auditiu extern) - genives sagnants malaltia de Crohn - epistaxi - erupcions - escaldades esterilitat masculina (inflorescències) - estomatitis - faringitis - febre (arrels) - fístules en els lacrimals gastritis - glossopeda - gonorrea- gota - cucs intestinals - hematúria - hemofília – hemorràgies - hemorroides - hepatitis - ferides - herpes - hidropesia - fetge inflamat hipertensió - icterícia - impetigen - inflamació dels ossos – laringitis - lepra leucèmies - leucorrea - nafres - llaguitas venèries - macadures - menorràgia (llavors) mossegades de gossos - mossegades de serps -nefritis - nerviosisme exacerbat neuroblastomes - part - picades d'insectes - pedres - pielonefritis - pleuritis - poliúria prostatitis (UE + Verbena) - pulmonia – cremades – raquitisme - xarampió - tinya ments - ments de coll - tuberculosi - tumors en els peus - úlcera gastrointestinal úlceres varicoses - voltadits - urèmia - uretritis - berrugues - vertigen

Plantago media PLATERETS Té les fulles peludetes i gairebé jaient a terra, ovalades molt allargades i arrodonides suaument als dos extrems. En homeopatia s’empra contra el mal de queixal, otitis (mal d’orella) i enuresis nocturna dels nens. En general hom la considera una planta pectoral (bronquitis, càncer de pulmó, fungicida, pulmonia) i mucolítica. També com a resolutiva, desobstructiva i emol·lient (oftàlmies, gingivitis, mal de queixal), diürètica i depurativa, astringent (còlon irritable, diarrea, anorèxia, gastritis). Platanus hybrida (plantat) PLATANER Arbre d’escorça amb dues capes (ritidioma) molt típic dels marges de les carreteres. El seu pol·len pot produir al·lèrgies fortes. L'escorça o els fruits són molt astringents. Útils en mal de queixal, corea, reuma, càncer, ferides de bala, altres ferides, diarrea, disenteria, conjuntivitis, escorbut, reuma i com tònic, emmenagog i febrífug. Polygala calcarea HERBA BLAVA Herbeta amb raïms de flors d’un blau intens barrejat amb blau molt clar. Hom la recomana contra la inflamació d’ovaris (i trompes) i tracte urogenital, de ronyons o de pulmons. El seu nom indica que ajuda a produir més llet. Com a pectoral està indicada en asma, bronquitis, refredat, tos, grip, pulmonia, i càncer de pulmó. Combina molt bé amb rel de Primula veris. Com a diürètica està indicada en pielonefritis i infeccions

del tracte urinari. També és fluïdificant tant de la sang com de la mucositat. I és una mica tònica del cor. Calma una mica el sistema nerviós (aprehensions, insomni, amnèsia, nerviosisme, depressió). Està indicada també en infeccions (abscessos).

Polypodium vulgare HERBA PIGOTERA Falguera petita en forma de caixa toràcica (costelles) estreta. Els esporangis de la part de sota recorden les taques d’algunes malalties de la pell (pigota o varicel·la). Contra colesterol, càlculs biliars o renals, retencions d'orina, xarampió, urticàries. Tos, sífilis, refredat, dispèpsia, dermatitis, mal de coll. Laxant suau - aperitiu - astringent - càncer - pulmons - colagog - desobstructiva - expectorant - estomacal - edulcorant - vermífug. Una mica amnèsica (anul·la la vitamina B1).

Populus canadensis XOP / POLLANCRE Arbre de ribera típic per les seves fulles triangulars-romboidals de base arrodonida i acabades en punta, d’un verd brillant, però ocres quan són joves. Són més triangulars i petites a P. nigra i més romboïdals i grans a P. canadesis. S'usen els borrons, enganxosos, de color ocre vermellós, per la goma groguenca que fa olor de pròpolis. Són antiinflamatoris, anodins, carminatius, depuratius, diürètics, febrífugs, mucolítics, tònics capil·lars, sudorífics, tònics, i vulneraris. S’empren contra cistitis, àcid úric, càncer de pròstata, cistitis, psoriasi, hemorroides, pirosi, nàusees, grip, tos, febre, còlera, mal de cap, mal de coll, tumors abdominals, cremades (pel sol), abrasions, hemorràgies. L’escorça també s’usa i també conté salicina. Externament s’empra per ferides, penellons, torçades. I internament com a antiinflamatòria i astringent en gota, artritis, lumbago, reuma, dismenorrea, anorèxia i malalties de fetge i ronyons. Les fulles tendres contenen fins a un 24% de proteïnes.

Potentilla reptans PEUCRIST Herba reptant que destaca per les fulles amb folíols imitant una maneta però dentats. Astringent i cosmètica (anti- arrugues).. Contra diarrees - hemorràgies - amigdalitis espasmes - estomatitis - periodontitis – gingivitis – mal de coll - hemorroides - nafres lentes - càncer d'úter. Dóna sort.

Potentilla neumanniana (=tabernaemontani; =verna) CAMA-ROIGS Herba de fulles una mica peludetes, digitades, dentades, no gaire grans, ben peciolades, amb un lluc grosset, roig, d’aspecte compacte. Expliquen que un cec al no palpar aquesta planta amb el bastó va saber que el prat que li volien llogar no era gaire bo per a pasturar. És planta astringent, antioxidant, antisèptica, antivírica, antiinflamatòria. Hom la recomana contra diarrees, disenteria, còlon irritable, hemorràgies, dermatitis, periodontitis, gingivitis, oftàlmies, i per guarir hemorroides, ferides, esquerdes a la pell i mucoses (mugrons, anus) i com a remei contra enuresis (nens que fan pipí al llit). Normalment els majoristes venen Potentilla tormentilla = erecta, o això és el que posen per escrit. Seria la que es fa a les petites illes als patamolls o als prats vora el bosc. També tenien Potentilla anserina, que es fa entre Navarra i Zamora, coenguda pels anglesos com a Silverweed.

Primula veris CUCUTS DE MUNTANYA Herba de fulles allargades romes arrugadetes de color verd grogós, i flors gorgues envoltades per una mena de gorja més clara, tendres. Tota la planta és comestible. Les rels tendres, es mengen i curen l’asma, o bé es preparen en decocció (amb Herba Blava). També es recomanen contra hemorroides o úlceres (aplicant l’oli o ungüent). La planta en general, però particularment la rel, és considerada mucolítica, antiespasmòdica, febrífuga, antitrombòtica, i sedant. S’empra contra artritis, asma, bronquitis, refredat, pulmonia, tuberculosis, mal de coll, laringitis, febre, càlculs urinaris, gota, histerisme, hipertensió, insomni, hiperactivitat infantil, palpitacions, debilitat cardíaca, trombosis, vertigen, reuma, artritis, neuràlgies, migranyes, gasos, edemes, càlculs salivals, estomatitis, equimosis, esclerosis de melsa. En homeopatia és un remei contra catarro, neuràlgies i problemes renals.

Prunella laciniata HERBA DEL TRAÏDOR BLANC Herbeta de fulles sagitades peludetes i inflorescència petita blanca. Vegi’s Prunella vulgaris. Prunella pyrenacia HERBA DEL TRAÏDOR GRAN Herba de fulles sagitades grandetes basals i inflorescència de flors blaves grans. A les clarianes del bosc pot fer colònies denses. Vegi’s Prunella vulgaris. Prunella vulgaris HERBA DEL TRAÏDOR PETIT Herba de fulles sagitades peludetes i inflorescència de flors blaves no gaire grans. Hom la considera antibiòtica (tifus, tuberculosi, Pseudomonas), antiespasmòdica, astringent, estomacal, carminativa, febrífuga, hipotensora, vulnerària, vermífuga. S’ha recomanat contra estomatitis, tuberculosi, tifus, mal de coll, faringitis, febre, hipertensió, nàusees, hemorroides, tinya, leucorrea, gota, cucs intestinals, còlics, ferides, menopausa, regla excessiva o massa dolorosa, càncer de pulmó, abscessos, mal de cap, ansietat, masegades, conjuntivitis, diarrea, disúria, tos, febre, goll, hepatitis. Al bestiar se’ls dóna perquè facin més llet. Se’n fa un tint de color verd oliva. De les arrels se’n fa un oli que es pot emprar com a filtre solar. Prunus domestica (plantat) PRUNERA Arbret de fulles oblongues planes, flors blanques i que dóna les conegudíssimes prunes com a fruit. Les prunes seques és l'aliment més antioxidant que es coneix. Les Prunes madures són bastant laxants. Un abús podria accelerar la formació de càlculs d'oxalats (o d'àcid úric combinat amb oxalats). Faciliten els esforços físics, suavitzen la vesícula biliar i el fetge. Són digestives, tòniques. Es recomanen en depressió, debilitat, indigestions, mal de cap, restrenyiment. S'afegeixen al menjar o al te. En general, les prunes desintoxiquen, laxen, i descongestionen el fetge. Es recomanen contra l'astènia, anèmia, estrès, aterosclerosi, restrenyiment, intoxicació alimentària, hepatitis, hemorroides. Les prunes vermelles protegeixen del càncer intestinal. La melmelada de pruna convé per suavitzar la tos seca.

Prunus laurocerassus (plantat) LLORER-CIRER Arbust o arbre de fulles grans oblongues, molt brillants i de color verd clar, i que al refregar - se entre els dits desprenen olor de cianur. L’ hidrolat en cosmètica s’empra força com a contra irritant. Es considera antiespasmòdic, astringent, diürètic, febrífug, sedant, pectoral. S’empra o bé l’ hidrolat o les fulles masegades, contra picades

d’abelles, càlculs, palpitacions, insomni, càncer a la cara, diarrea nerviosa, febre, pielonefritis, càlculs renals, tos, nàusees, conjuntivitis.

Prunus spinosa ARANYONER Arbust de rames fosques,amb algunes punxes, flors molt blanques abundants, fulles oblongues petites i fruits que al madurar a la tardor de verds passen a negre, amb pruïna, de cosa d’un centímetre, i de molt aspres passen a dolços(després de les primeres gelades). Són els aranyons. Les flors s'han emprat com a laxant suau, contra el mal de panxa i tònic. Els fruits per elaborar el licor anomenat de patxaran, com astringents contra diarrees, febre, cucs intestinals. Les fulles contra la diabetis i la nefritis.

Quercus costae (mas x cerrioides) ROURE DE COSTA Roure de fulles dividides irregularment i composta fins a la meitat, crispades, aparentment no peludes per sota. Cal pensar que tots els roures serveixen pel mateix. Etimològicament, Quercus sembla significar "trenca-pedres". Es reconeix tant l’ Alzina com el Roure per la duresa de la fusta, o potser també per la capacitat de les fulles d’ajudar a trencar càlculs de oxalats en les vies urinàries. Roure, en celta, és "drur", i del mot en deriva "druida" (oficiant de la religió celta). D'aquí deriva també el mot anglès "True", "veritat". La Veritat, doncs, està en els Roures, almenys des del punt de vista etimològic. En moltes llengües s’empra la mateixa paraula per a denominar el Roure i a la porta. Taliesin (rei celta Britànic del Segle VI) denominava al Roure el guardià de la porta (literal o simbòlicament). Segons la Mitologia Finlandesa, el Roure va ser creat pel déu Väinämöinen. I, segons la Mitologia grega, Zeus va trobar refugi, al néixer, sota una alzina. Posteriorment, el seu oracle, a Dodona, oferia missatges xifrats a través del murmuri de les fulles de l'alzinar. Una altra història és la de Filemó, que va ser transformat en Alzina, mentre que la seva dona ho va ser en Tell. Tots dos ancians varen morir al mateix temps, al temple de Zeus. Hermes, que els havia atorgat aquesta mort des de feia molts anys, en agraïment per la llur hospitalitat. Després de la promesa divina, Zeus va anegar la Frígia en venjança per la manca d'hospitalitat general allí. A Prússia els Homes feien donar voltes a una roda enfilada a la base d’ una estaca de Roure, fins que la fusta s’encenia. Amb els tions es tornaven a encendre les llars de foc. En els Països Escandinaus i centreeuropeus del Nord, la Nit de Sant Joan s'adornen els balcons amb branques de Roure si la mossa de la casa estava soltera i cercava xicot. Els glans s’ han pogut emprar com aliment religiós; i el fum de la fusta del Roure com a encens sagrat inspirador. El Vesc crescut sobre del Roure era el preferit pels druides en la seva litúrgia. L'esperit acollidor del Roure es consolida a més per la nombrosa varietat dels seus ballarucs. Els rituals de curació de les hèrnies intestinals dels nens que són passats del tot despullats per sobre d'una branca de roure esberlada accidentalment emntre es resen unes oraciosn determinades s’han fet fins no fa massa. Hi altres rituals de curació xamànica que es practiquen a les rouredes més aviat a nivell espiritual. Somiar amb un Roure significa en principi bona salut, felicitat i llarga vida. I, si estàs assegut sota d’ell, que una persona fidel a tu farà que et salvis d’un mal. Si ets una recent casada, el somni de molts Roures sans significarà que tindràs bastants fills. Si veus el Roure molt carregat de glans, això significa que et caldria promocionar la teva empresa. Si t’aixoplugues sota d’un Roure durant una turmenta, això significa que et caldria evitar una situació perillosa a la vida real. Quan en el somni el Roure estigui

totalment sec, això significa que tindrà lloc la mort, o separació d’un parent o conegut íntim, o bé la pèrdua de protecció (social i de la slaut). L'escorça del roure o la de l’alzina s’ utilitza com a astringents, i per a tonificar l'aparell digestiu, contra diarrees o hemorràgies. Les flors masculines (aments) s'empren contra les diarrees infantils. Les arrels poden combatre la caiguda del cabell en ús extern. Alzina i el Roure produeixen una escorça astringent típica, contra diarrees i hemorràgies.S’empren contra dispèpsia, malestar intestinal, càlculs de oxalats (fulles), diarrees infantils (flors), febre, tumors, hemorràgies, malalties de la pell, hemorroides, fístules anals, penellons, nafra d’estómac, raquitisme, alcoholisme (glans), tuberculosi, enuresi, esplenomegàlia. Entra a la Fórmula "Flors Astringents". Tant l'escorça del Roure com la de l'Alzina s'empren contra l'anèmia - hemorràgies cistitis - cremades - abscessos - diabetis - diarrees - proctocele - penellons enverinaments (nicotina i altres alcaloides) - icterícia - gastroenteritis - dermatitis hemorroides -hepatitis - úlceres de decúbit - rinitis - mal de coll - tumors cerebrals talls i ferides - mal de queixal - tuberculosi - enuresi - càncer de pell - dismenorrea debilitat i / o febre (banys). El carbó vegetal de consum casolà es feia amb llenya d'Alzina. Les rodes de carros i les flautes de les gaites es fabricaven amb fusta d’ Alzina, i les taules i bigues més resistents amb la de Roures. Algunes han durat més de mil anys. Moltíssims estris de cuina i mobles es fabricaven amb Alzina o Roure. Amb els glans, s’ elaborava una mena de coca i, torrefactes, una mena de cafè. Els glans ja no constitueixen actualment una font d'alimentació humana a tenir en compte. Per treure'ls l'amargor (àcid tànnic) es bullien amb cendra. Havien estat un dels principals aliments de les tribus iberes de muntanya. Actualment hi ha qui les bull (25 minuts) amb Canyela, escorça de Taronja i mel, perquè tinguin millor sabor. Les dolces (crues) es troben en alguns escollits exemplars de Quercus ballota. En el refranyer popular català té frases referides als glans (= gla, Agla): • Fer un pet com un aglà (=Derrota total repentina) • Esperar s’aglà (=Esperar alguna cosa inesperable) • Esperar que s’aglà caigui (=Inactivitat estratègica) • Guardar s’aglà (=Xerrar incesantment) • No anar d’aglans (=No ficar-se en negocis insegurs) • Estar a s’aglà (=Amb bona alimentació i càrrec) • L’aglà més fi és pel godí més roí (=La fortuna està en mans de qui no la mereix) • Et donen un aglà i et fan cagar un roure (=T’ obsequien primer una miqueta i després t’exploten al màxim o miren de prendre’t el patrimoni de més valor). • Et regalen un aglà per veure si et poden cardar un roure (=T’obsequien amb alguna cosa per veure si et poden robar tot després).

Ramonda myconii ORELLA D’ÓS/BORRAINA DE ROCA Herba de roseta de fulles grans peludes, arrugades, ovals agudes, i flors com a platets, de color violeta (a vegades blanques) amb el centre blanc i groc, grandetes. No aixeca més d’un pam i es fa a les roques. Està molt adaptada a la sequera però tolera bé els regalims continuats. Es recomana molt contra la tos, especialment la tos seca. I contra malalties del fetge o la melsa, càlculs (bufeta del fel o ronyons), i refredats. Les fulles s’apliquen per la cara de sobre als talls per curar-los o almenys per aturar l’hemorràgia. La pelusseta s’aplica a les durícies per estovar-les. Contra dolors locals es picola la planta i s’aplica per fora. Els polisacàrids són polímers d’àcid galacturònic i una mica de ramnosa. La rafinosa i la zeaxantina faciliten que reviscoli després de llargues èpoques de sequera.

Ranunculus bulbosus NAP DE SANT ANTONI Herba amb tiges ramificades, flors grogues a,b calze de peces revolutes, i una petit tubercle a la part subterrània. El tubercle s’ha emprat per a curar berrugues, durícies o petits tumors a les mamelles. És planta tòxica, especialment per als conills. Rhinanthus pumilus (=mediterraneus) ESQUELLADA Herba amb flors allargades, grans, grogues, que miren cap els costats, amb calze de color més clar, i fulles dentades allargades. És típica dels prats de muntanya sota els prats subalpins i de les parts més seques dels prats de dall. És vomitiu. S’ha emprat coma vulnerari i insecticida (polls). Rosa canina GRATACUL Roses de fulles glabres per sota. El calze representa a una família de cinc germans, dos peluts, dos pelats i un pelut per una banda i perlat per l’altra. Els fruits, llevant-ne les llavors, s’empren per fer confitura. Els ballarucs d’algunes rames s’han emprat contra el càncer. El destil·lat de les flors o summitats florides s’empra contra nerviosisme, pells delicades, cremades, vista delicada. Propietats: anticancerígena, antiinflamatòria, antioxidant (radicals lliures), astringent, carminativa, colagoga, diürètica (disminueix calciúria, augmenta citrúria), laxant, oftàlmica, tònica, vermífuga. Usos (fruits / summitats florides): artritis, càlculs biliars, càncer de ronyó, colesterol, conjuntivitis, diarrees, mal de coll, escorbut, immunodeficiències, gastritis, cucs intestinals, obesitat, pielonefritis, resistència als antibiòtics (flors), refredat, tumors genitals, dermatitis (flors). Flor de BACH: poc amor o alegria per la vida, apatia, depressió, resignació, poca voluntat.

Rubus saxatilis ROMAGUERÓ Romaguera petita que no passa de dos pams, de flors blanques, i sense espines a part unes de molt fines gairebé invisibles. Rubus ulmifolius ROMAGUERA Romaguera típica, gran, amb fulles de cinc folíols, espines fortes, sense pèls glandulars. Els brots tendres tenen gust de roses i a margarina. Es donen en apendicitis, hemorroides, càlculs urinaris, condilomes, hemorroides, furóncols, amigdalitis, mal de queixal, metrorràgia, hemorràgies internes, dispèpsia, tos, tuberculosi, enteritis, diabetis, diarrees, reuma. Les móres són útils en diarrees i diabetis. L'arrel és laxant, però es dóna en disenteries, Les tiges, llevant-los les broquetes, s'usen en cistelleria. Les móres són una mica astringents, o laxants (en dejú), depuratives, nutritives. Convenen contra la disenteria i també als diabètics i als que pateixen hemorroides (menjar grans quantitats). S'aplica als condilomes i als tumors a la boca. Convé contra la tos, diarrees, hidropesia, disenteria, tumors, ferides. • Propietats: antibiòtica - astringent - augmenta defenses (brots) - cicatritzant diürètica - hipoglucemiant - vulnerària. • Usos: Móres madures: diarrees, diabetis, nafres, hemorroides UI UE, tuberculosi (poc madures). • Tiges tendres (summitats): aftes, amigdalitis, apendicitis, càlculs urinaris, cistitis, condilomes, diabetis, diarrees, dispèpsia, mal de queixal, enteritis, estomatitis,

faringitis, furóncols, gastritis, hemorràgies internes, hemorroides, leucorrea, metrorràgia, pirosi , cremades, sífilis, tos, tuberculosi. (Puntes: comestibles). • Tiges: llevant-los les broquetes, s'usen en cistelleria i també es poden menjar ("carn de bou"). • Brots: diarrees, reuma. • Arrel: disenteries, restrenyiment, càlculs i arenes renals. • Flors: antídot verí de serp • Destil·lat de summitats florides: mal de cap, dolor en els ulls, febre. • Fulles: diarrees, diabetis. • Fulles (bullides amb cendra): nafres en el cuir cabellut (i ennegreixen el cabell). (En pols): apòsit per guarir nafres i també s'ha arribat a fumar. • Ballarucs (nius de vespa abandonats): dolç exquisit per menjar.

Rubus vigoi ROMAGUERA DEL VIGO Romaguera mitjana, amb pèls glandulars i poques espines (rectes). Salix caprea GATSAULE / SALZE Salze de fulles grans arrodonides amb port d’arbre. Tota la planta conté àcid salicílic, antireumàtic i febrífug. Ve a ser l’aspirina vegetal abans que es descobrís l’àcid acetilsalicílic. Són de sabor aspre i amarg. L’escorça s’ha recomanat contra reuma, artritis, disenteria, febre, hemoptisi de tuberculosi, malària, dolor de la regla, gota Externament, l’escorça contra durícies, berrugues, hemorroides, fístules, penellons, conjuntivitis; i les fulles contra caspa. Les flors es donen al bestiar contra la tos o bronquitis, especialment als cavalls. Als gossos se’ls posa un collaret de rames de salze quan els ha picat un escurçó. Als conills se’ls donen rames de salze quan tenen diarrea. A les vaques se’ls dóna fulles de salze quan tenen gasos. Les rames de salze van bé contra el reuma als cavalls. Somniar amb un salze significa que toparàs amb algú amb qui intimaràs, perquè no se’t resistirà. Per conjurar els esperits cal cremar una miqueta d’escorça de salze en una nit de lluna vella. Com a flor de BACH el salze es recomana per a les persones ressentides, que se senten víctimes, amargades, inflexibles, que han aturat les seves responsabilitats.

Salix eleagnos SALANCA Salze de vora els rius, amb fulles molt estretes i llargues. Salvia officinalis (plantat) SÀLVIA DE JARDÍ Mata de fulles peludetes grises oblongues i raïms de flors de color violeta, aromàtica. Es distingeix de la varietat silvestre per les fulles menys estretes. I per fer com un arbust compacte. Composició de l’oli essencial (tujona, cineol, borneol, acetat de bronil, salviol (càmfora), sesquiterpens (picrosalvina, rosmanol, manool). Per les tuiones (que no conté la varietat de fulla estreta anomenada d’Aragó o Salvia lavandulifolia, o la de Turquia, Salvia triloba), no és aconsellable emprar gaire aquest oli essencial PROPIETATS DE LA SÀLVIA Pseudomonas, Escherichia coli, -Afrodisíac femení rickèttsies) -Antibiòtica (Staphilococcus aureus, -Antiflogística Streptococcus betahemoliticus, i -Antigalactagoga menys davant Enterobium, Klebsiella, -Antioxidant

-Antisèptica preventiva en epidèmies (vinagre UE) -Antisudorífica -Antivírica -Aperitiva -Astringent -Carminativa -Cicatritzant -Condiment (caça) -Cordial -Dents -Desodorant -Digestiva -Diürètica -Emmenagoga -Emol·lient tracte respiratori

-Estrogènica (regularitza) -Febrífuga -Fertilitzant -Fungicida -Hemostàtica -Hipocolesterolemiant -Hipoglucemiant -Hipotensora -Hipoviscosant sanguínia -Insecticida -Lipolítica (essència) -Sedant -Sudorífica -Tònica cerebral i suprarenal -Vermífuga -Vulneraria

-Afonia -Aftes -Alopècia (arrels) -Amenorrea -Amigdalitis -Analgèsica -Anèmia -Angina de pit -Apoplexia (preventiu) -Asma (flaires) -Bronquitis -Cabell canós -Calvície -Càncer de boca -Candidiasi -Caspa -Cel·lulitis -Circulació -Colesterol LDL alt -Condilomes -Congestió cerebral -Congestió pulmonar -Conjuntivitis -Convalescència -Depressió -Dermatosis -Diabetis -Diarrees (lactants i majors) -Dismenorrea -Dispèpsia -Discinèsia digestiva -Mal de cap -Mal de costat per vent

USOS DE LA SÀLVIA -Mal de coll -Mal de queixal -Dolors articulars -Èczemes -Edemes -Genives sagnants -Enteritis virals -Epilèpsia -Erupcions -Espasmes -Espasmes -Esterilitat femenina -Estupidesa -Febre -Febres intermitents (vi) -Fred als peus -Ganglis inflamats -Gastroenteritis -Gingivitis -Gota -Grans -Grip -Cucs intestinals i altres -Halitosi -Hemoptisi -Hemorroides -Ferides -Herpes genital -Herpes labial -Fetge congestionat -Hidropesia -Hipertensió

-Hipocinèsia biliar -Histerisme -Indigestions -Infeccions (especialment bacteris Gram +, fongs o virus) -Inflamació pelviana -Insomni -Laringitis -Leucorrea -Llúpies -Macadures -Memòria decadent -Meningitis virals -Menopausa -Metrorràgies -Mossegades de serps -Nàusees -Nerviosisme -Neurastènia -Neuritis virals -Oligúria -Palpitacions del goll exoftàlmic -Paràlisi (pomada) -Pàrkinson -Part (ajuda) -Picades d'abella -Pleuritis -Poliartritis reumàtica -Raquitisme -Refredat -Retard en nens -Reuma

-Ronya -Sinusitis -Suors nocturns -Surmenage -Tremolors

-Tifus -Tinya Aquests -Trombosi (preventiu) -Tuberculosi

-Úlceres varicoses (vi) -Vertigen -Vòmits

POSSIBLES EFECTES NOCIUS DE LA SÀLVIA DE JARDÍ Les varietats amb tuiones poden resultar abortives i desencadenar convulsions, taquicàrdia, acaloraments, mareig. Pot provocar avortament o malformacions cardíaques en fetus. També addicció amb palpitacions. PREPARATS AMB SÀLVIA Vi. Vinagre. Flaires. Oli essencial. Compreses als canells. Pomada amb mantega de porc. Tintura. Alcoholatur. Melmelada. Collaret fins al pit. Supositoris. Infusió. Decocció. Banys generals. Sopa provençal: 12 fulles de Sàlvia + sal + pebre + all + oli d'oliva (mig got) + 2 litres d'aigua. Bullir 10 minuts i servir sobre llesques primes de pa sec. MESCLES AMB SÀLVIA [Sàlvia + Romer + Plantatge + Lligabosc] per aftes, leucorrees, càncers, en irrigacions o rentats. // Vinagre dels 4 lladres: Sàlvia + Romer + Espígol + Farigola + Te de Roca MÀGIA AMB SÀLVIA Planta de Júpiter. La Sàlvia en flor reafirma l'autoritat femenina de la casa. Quan la mata es debilita la fortuna dels de la casa també. Promou la longevitat, menjant-ne especialment durant el mes de maig. A l'hort la hauria de plantar un estrany, més que un mateix. Hauria barrejar-se amb altres plantes per no atreure la mala sort. Un amulet en forma de banya ple de fulles de Sàlvia prevé el mal d'ull. S'escriu un desig sobre un full i es guarda 3 nits al coixí. Si es somia amb el desig, aquest es durà a terme. Si no has somiat amb ell, cal enterrar la fulla i el desig a l'hort. En general, procura més vida, més salut, més saviesa. "Qui te Sàlvia a l'hort, no li calç Tenir per de la mort". Es crema [Sàlvia + Romer + Ruda + Espígol] per depurar l'aire dels habitatges.

Salvia pratensis HERBA DELS BONS HOMES Sàlvia de fulles grans arrapades a terra, verdes, i inflorescència alta amb flors de color violeta grandetes. Les llavors es deixen en aigua freda uns minuts fins que apareix un mucílag que les deixa enmig i aleshores allò es posa a l’ull tota la nit per netejar-lo corregir l’estrabisme. La planta és una mica aromàtica i s’havia emprat per posar-la al vi. Les fulles capolades s’apliquen a furóncols o càncer de genives o a picades d’animalons i talls. Els banys de peus lleven la mala olor, o a la cara la fan més lluenta. Fer-ne gàrgares lleva el mal de col i alleuja l’ estomatitis, periodontitis, i la gingivitis. En ús intern es considera una planta afrodisíaca, especialment per a les dones. Els hi regula la regla (menopausa, dismenorrea). També s’empra contra suors, diarrees, infeccions, dispèpsia, refredat, acaloraments, catarro, gasos intestinals,

Sambucus nigra SAÜQUER Arbre típic de les masies, de fulles compostes grans pennades, amb folíols amb olor desagradable, i flors abundants, blanques, groguenques a l’assecar-se, en raïms formant embuts molt amples,i fruits entre negres i morats petits rodons, tous. Medul·la de les tiges mitjanes molt porosa i blanca. Les flors es mengen crues amb sal o arrebossades i fregides. Si es deixen assecar sobre les pomes,aquestes agafen més bon

gust. També se’n pot fer una beguda similar a la cervesa (amb llimona i sucre). Els fruits escaldats o com a confitura. Els fruits es varen emprar contra icterícia, gota, restrenyiment, neuràlgies, afeccions dels ovaris, rejovenidors. La segona escorça es va emprar contra reuma, gota, pielonefritis, epilèpsia, càlculs urinaris, retenció de líquids, hipertensió. Les flors es varen emprar contra refredat, bronquitis, asma, reuma, escarlatina, rosa i altres malalties eruptives. També contra afeccions oculars, renals, de bufeta, de la pell. Els gargarismes es varen emprar per afeccions bucals (faringitis, flegmons). Les fumigacions es varen emprar contra dolor d'oïdes. El suc de la flor pot treure les taques de la pell en les embarassades. El destil·lat va bé contra hèrnies estrangulades. Les fulles s'han emprat en substitució del Àrnica en ferides i contusions i com depuratives en acne. La medul·la s’emprava com a material de suport per a realitzar talls per preparacions microscòpiques per al microscopi òptic. • • • • PROPIETATS del SAÜC Escorça: antiepilèptica – antireumàtica – antigotosa - diürètica (clorurs)-filtre solar (tiges verdes) – hipotensora – laxant – litotríptica - tònic cardíac Baies: anodines-antineurálgicas-antireumàtiques-aperitives-depuratives-diürètiqueslaxants-refrescants – rejovenidores – sudorífiques - tintòries (color violeta)-tòniques ovàriques Fulles: espanten escurçons i gripaus – antiinflamatòries – depuratives – diürètiques – repel·lents de paràsits Flors: alteratives- analgèsiques- antiinflamatòries –antireumàtiques - aromatitzants (de pomes)- colerètiques- depuratives –diürètiques – emol·lients – expectorants febrífugues - galactagogues - humitegen bronquis drenant - oftàlmiques- relaxants de la musculatura llisa –resolutives – sedants – sudorífiques - tòpiques- vulneraries Arrel: diürètica - repel·lent de talps Tiges verdes: diürètiques - protectores solars USOS del SAÜC Escorça: càlculs urinaris o biliars - refredats - cor feble - furóncols - epilèpsia essencial - erisipela - escarlatina – restrenyiment - ferides (crema amb cera) hidropesia - hipertensió - nefritis - protector solar (escorça verda amb cera) cremades - retenció de líquids - reuma - xarampió - sífilis Baies: annexitis - anorèxia - ciàtica - diarrea (torrades) - dismenorrea - dolor d'oïdes (UE) - erupcions - restrenyiment - gota - icterícia - inflamació intestinal – lumbàlgia neuràlgia - quists ovàrics - reuma - rubèola - xarampió - trastorns ovàrics Fulles UE: acne - ciàtica - dolors - restrenyiment - gota - grans - hemorroides - ossos trencats – carnesqueixats -meningitis (pel nas) - nefritis - ulls inflamats – cremades – reuma - tumors Flors: àcid úric - acne - acúfens - amigdalitis - ascites - asma - blefaritis - bronquitis càlculs biliars o urinaris - cistitis - conjuntivitis - costelles trencades - dispnea - mal de cap (UE) - mal de costat - mal de queixal - mal de sentit - epistaxi - erupcions escarlatina - esclerosi de mama - estomatitis - faringitis - febre - furóncols - gingivitis - glaucoma - gota - grip - hemorràgia en ull - ferides - ferides sagnants - hèrnia oclusiva - hipertensió - insolació - insomni - lacrimals encallats – llúpies - taques a la cara (+ càmfora) - mastitis - obesitat - ulls irritats i plorosos - mussols - pigues - peus inflats o adolorits - prostatitis - psoriasi - cremades del sol - refredat - reuma ronyons encallats - rubèola - xarampió - tremolor senil (UE) - tuberculosi - úlceres varicoses - urèmia – varicel·la - vista cansada - vòmits. Arrel: cabells blancs (UE) - hidropesia - hipertensió - mossegades de gossos mossegades d'escurçons

• • •

• • •

• • • • •

Tiges verdes: anúria - ascites - eritema solar - hidropesia Medul·la: berrugues: cauteritzant (+ nitrat potàssic o àcid làctic) Tiges buits: flautes, xiulets i xifles, i sobretot canons de llançar boletes d'estopa, com a joc de disparar, anomenat «coeters» o «piloters» Flaires amb flor de Saüc: per espantar les bruixes. Màgia: allunya el mal de la casa, ja sobre les portes, o portat a sobre protegeix de tot mal. Per fer-se passar el mal de queixal, mastegar una mica una branqueta, i després cal fer penetrar dins d'un mur. I recitar la frase: "Ves-te’n, tu, esperit maligne!". Per donar un bon destí al nen que ha de néixer, la mare ha de besar a mitjanit un Saüc. Les baies, sota el coixí procuren un son profund i eviten caure en la temptació de la infidelitat. Cremar pot portar mala sort. Les flors són beneïdes per Sant Pere o (abans) per Sant Joan, si es deixen assecar aquesta (s) nit (s) a la intempèrie.

Saponaria ocymoides SAPONÀRIA DE ROCA Mateta curulla de flors rosades, ajaguda en part, de fulles estretes i tija tota roja i peludeta. Es fa a marges assolellats. La recomanen per a problemes de la pròstata o simplement per rentar la roba. Satureja montana SAJULIDA Mateta de fulles lanceolades de color verd clar acabades en punxeta, molt olorosa, baixa, que es fa vora les roques assolellades. Es considera culinària, resolutiva, vulnerària, afrodisíaca. Conté àcid ursòlic i àcid rosmarínic com a antiinflamatoris i antibiòtics. Els components principals de la seva aroma són: carvacrol // dipentè // linalol // p-cimè // terpinen-4-ol // timol. Un excés pot resultar massa picant i marejar. La planta s’empra contra aftes, amigdalitis, asma, bronquitis, mal de coll, refredat, catarro, tos; càndides (fongs), colesterol, còlics, cremades, cucs intestinals, diabetis, diarrees, dispèpsia (mal d’estómac), dolor de la regla, fatiga mental, fatiga sexual (impotència), flemons, gasos (flat), gota, mal de coll, mal de panxa, mal d’orella, memòria escassa, papil·loma, picades d’insectes, sordesa, talls i petites ferides, vista cansada, voltadits.

Sedum dasyphyllum ARRÒS DE PARET Planteta crassa blavosa que es fa a les parets o roques, de fulles menudes romes, amb flors blanques. S’empren contra càlculs urinaris i hemorroides. Sedum sediforme CRESPINELLS Planta crassa de fulles verdes acabades en punta i flors de color groc molt clar al cim d’un a tija alteta. Es fa a marges argilosos secs. Les Fulles triturades s’empren per a ferides, talls, nafres canceroses, càlculs urinaris i per a descontaminar de la radioactivitat, o contra càncer de estómac, càncer de mama. Afrodisíac (supositoris). Càlculs - nafres d'estómac - afrodisíaca – ferides - talls - nafres canceroses - càlculs urinaris - càncer d'estómac - càncer de mama.

Sedum telephium BÀLSAM DE PARET Planta crassa de fulles grans força planes, blavoses. Les fulles picolades s’empren per a curar ferides i com a cataplasma resolutiu quan ha picat un escurçó, per curar grans, cremades, talls. La infusió es dóna a beure a moribunds per intentar ressuscitar-los. La planta és antiinflamatòria, antioxidant. Un parell de polisacàrids tenen una acció inhibidora forta sobre l’adhesió cel·lular a la laminina i a la fibronectina, similar a l’heparina. Els polisacàrids polímers de l’àcid ramno-galacturònic tenen efecte

anticomplementari (eficaç en les picades de serps verinoses), activador del TNF-alfa, de la fagocitosi i clarament antiinflamatori. Sideritis hirsuta HERBA DE SANT ANTONI Mateta d’un verd groguenc, molt peluda, de flors blanques, que viu vora terrellers. S’empra contra càncer, com a digestiva, contra el colesterol per guarir ferides o també úlcera estomacal i contra la febre, la mala circulació,la hipertensió i el refredat. Silene inflata ESCLAFIDPRS Herba alteta de fulles basals blavoses oboblongues finament dentades, i flors amb calze inflat de color crema. Les fulles es mengen bullides i tenen millor sabor que els espàrrecs, soles o en truita. Les fulles (collides abans de la floració) són emol·lients (banys d’ulls). Màgia: els rams es guarden a casa i, cas d’amenaçar tempesta, se'ls resa perquè protegeixin la casa i els seus habitants. Silene latifolia (= alba/ Melandrium album) XIULITERA Herba alta de fulles amplament lanceolades de color verd intens, una mica peludes, i flors blanques grans, amb calze ver estret. Crec que cataplasmes de la planta han d’anar bé per corregir estrabisme o paràlisis de la musculatura dels ulls. Silybum marianum CARD MARIÀ Planta alta com la carxofera, de fulles grans i lluentes, amb venes blanques i espines molt punxents tot al volt, i cards amb flors rosades i bràctees summament punxents. PARTS USADES I MANERA D'ADMINISTRACIÓ -Extracte sec (<2 g / d) / extracte fluid (<90 gotes / d: millor contra hepatitis + EF Groseller) / tintura (<300 gotes / d) / comprimits (<3 g / d) (decocció de cards triturats: una cullerada sopera / d, bullint en aigua 5 minuts -Pols de llavors o llavors senceres (per empassar mastegant-les amb oli): una culleradeta de postres / d -Fulles tendres, bé desproveïdes dels broquetes perifèrics mitjançant tisores i guants (repassar dues vegades): es posen a bullir una hora en aigua, sal i oli i es mengen com a verdura. -Tiges (pecíols de fulles grans): pelats i bullits 1 hora: deliciosos per dinar. -Hidrolat o destil·lat aquós: per càlculs urinaris o biliars (una cullerada 3 vegades al dia) -Oli de les llavors: una culleradeta de postres / dia PROPIETATS GENERALS DEL CARD MARIÀ -Antiinflamatòria -Antitòxica (fins i tot d’ Amanita phalloides) -Antioxidant (de greixos) -Aperitiva -Colerètica -Comestible (flors tendres i fulles sense punxes) -Depurativa -Desintoxicant de contaminació atmosfèrica -Diürètica -Espasmolítica -Estimula la formació de plaquetes -Estimula la polimerasa -Estimula les suprarenals -Estomacal -Hepatoprotectora -Hipertensora (llavors) -Preventiva de càncer -Regeneradora cel·lular (membrana)

-Regeneradora hepàtica -Regeneradora de plaquetes -Reguladora de la circulació abdominal -Tònica cardíaca

-Tònica vascular abdominal -Vasoconstrictora perifèrica vascular

OBSERVACIONS: Les fulles punxen, i també en ús intern les punxes poden provocar danys greus. Potser si el bestiar menja les fulles tendres, les punxes laterals facin alguna ferida intestinal amb la conseqüent peritonitis, i per això hagin mort. Les llavors podrien perjudicar si es prenen quan es tingui la tensió alta. Les llavors es desaconsellen als hipertensos i als que prenguin medicació contra el Pàrkinson. EL CARD MARIÀ S’ EMPRA CONTRA [Llavors o Cards] -Esteatosi hepàtica -Restrenyiment -Febres -Gota -Hemofília -Hemoptisi -Hemorràgies -Hemorràgies esofàgiques -Hemorroides -Hepatitis (víriques, tòxiques, alcohòliques, medicamentoses) -Hepatopaties diverses -Hipocondries -Hipotensió

-Anèmia per càncer -Angiocolitis -Anorèxia -Sorra a vesícula biliar -Arteriosclerosi (oli) -Asma -Càlculs biliars -Cirrosi hepàtica tòxica -Còlics hepàtics -Dermatosis -Diabetis -Disenteries -Dispèpsia -Mal de cap -Dolors de costat -Dolors interns

-Hipotensió amb clorosi i arítmia paradoxal -Hipotiroïdisme -Icterícia -Leucèmia -Lipotímies -Malària (= paludisme) -Metrorràgies -Migranyes-posthepatitis -Pulmons intoxicats i irritats -Urticàries -Varius -Vertigen

- [Fulles de Card Marià] -Amenorrea -Melsa inflamat -Càncer (preventiu i curatiu) -Restrenyiment -Hipertensió portal -Llet escassa -Leucorrea -Malària -Tensió mínima alta -Tumors cancerosos -Úter amb irregularitats -Varius esofàgiques

- [PLANTA de Card Marià, activitat sumada dels seus principis actius] • 5-lipooxigenasa (al·lèrgies, asma) • Acne • Adrenalina • Esgotament esportistes • Agregacions plaquetàries • Alcoholisme • Aldosa-reductasa • Al · lèrgies • Alfa-amanitina • Alts i baixos del nivell de glucosa • Alumini intox. • Anafilaxi • Anèmies • Angina de pit • Anorèxia • Ansietat • Antibiòtics intox. • Arítmies • Arteritis • Artritis

• Asma • Aterosclerosi • ATP-nansa • Bacteris • Bradicàrdia • Bronquis mandrosos • Bulímia • Cadmi intox. • Càlculs • Calmodulina (proteïna lligada al calci) • Càncer • Càncer ((mama, • Càncer (preventiva) • Càncer de fetge • Càncer de mama • Càncer de pell (no melanoma) • Càndides • Cansament • Capil · lars danyats • Caspa • Cataractes • Cèl·lula (membrana) danyada • Cel·lulitis (obesitat) • Ciclooxigenasa-2 (inflamació) • Cirrosi • citocrom p450 (l'inhibeix alguna cosa) • Coure intox. • Colitis • Complement (al·lèrgies) • Contractures musculars • Convulsions • Cor mandrós • Cor i gots mandrosos • Crohn • Cossos cetònics • Cossos cetònics en diabètics • decarboxilasa (càncer de pell) • Degradació de les proteïnes • Degradació del glutatió

• Deiodinasa (hipertiroïdisme) • Depressió • Dermatitis • Esquinços musculars • Deshidratació • Diabetis (danys en neurones i retina) • Dismenorrea • disquinèsia • Mal de mama • Dolors • Edemes • Encefalitis • Envelliment prematur • Epilèpsia • Eritema solar • eritemes • Eritrocitopenia • Espasmofilia • Espasmes • Espasmes digestius • Estómac mandrós • Restrenyiment • Estrès • Estrògens baixos • Excitació nerviosa • Fagocitosi baixa • fal·loïdina d' Amanita phalloides intox. (Disilibinina) • Manca d'adrenalina • Manca d'espasmes • Manca d'estrògens • Manca de fixació de glucosa en teixits • Manca de regeneració òssia • Faringitis • fosfodiesterasa del AMPc (asma) • Fosfolipasa (càncer, inflamacions) • Fotofòbia • galactosamina intox. • Gastritis • Gingivitis • Glaucoma • Glicosuria • Glucosidiltransferasa (càries)

• Grip • Cucs • hemocromatosi • Hemorràgies • Hepatitis c (+ ác. Alfa lipoic + Es) • Herpes • hidrofòbia • Fetge danyat • Fetge desprotegit • Fetge intoxicat • Fetge mandrós • Hipercolesterolèmia • hiperlipidèmia • hiperlipoproteinemia • Hiperqueratosis • Hiperquinesia • Hipertensió • Hipertrigliceridèmia • Hipoglicemia • Hipotensió • Histamina (al · lèrgies) • Fongs • Impotència • Inflamacions • Immunitat baixa • Immunitat exagerada • Insolació (filtre solar) • Insomni • Insulina baixa • Interferó sota • Intoxicació hepàtica • Leucèmia limfocitària • leucotriè (asma) • Limfoma • lipooxigenasa (al · lèrgies, asma) • Lipoperoxidaci • Lupus • Malària • Mao (mono-aminooxidases) (Pàrkinson) • MAO-A (hipertensió, tremolors) • Mastitis • Memòria pobre • Menorràgia i altres hemorràgies • Migranya • Miocarditis

• Mucositat baixa • Músculs mandrosos • Mutacions • NADH oxigenasa (destrucció de membranes • Neoplàsia (pleomorfisme) • Neurosi nitrosamines (oxidació per fum de tabac) • Oclusió coronària • Ornitinadecarboxilasa (càncer de pell, limfomes) • Osteoporosi • Otitis • Oxidasa • Ozena • Paracetamol intox. • Periodontitis (dents) • Peroxidació • Peus febles • Plom intox. • Porfíria (glòbuls vermells) • prostatisme • Proteïna-cinasa C (artritis reumàtica, resistència als fàrmacs,

degeneració de la vista, càncer) • Psoriasi • Radicals lliures oxidants • Radioactivitat • Rampes musculars • Raynaud • Retenció d'orina • Retenció de sodi • rinovirus • Ronyó inflamat • RNA baix (debilitat) • Penellons • Secrecions mandroses • Serotonina (mal de cap) • Silicosi • Síntesi de prostaglandines (inflamació) • Tal · li intox. • Taquicàrdia • tetraclorur de carboni intox., • Timus en perill • Tioacetamida intox. • Tirosina-cinasa (càncer)

• tisi (tuberculosi) • Tos • Toxicitat quimioteràpia (cisplatin, doxorubicina, isofosfamida) • Transaminases altes • Traumatismes • Trombes • Tumors de: còlon, coll de matriu mama, ovari, pell, pulmó bufeta, • Úlceres • Úter excitat • Úter mandrós • Vaginitis • Vasoconstricció de gots perifèrics • Vasodilatació de bronquis • Virus • Virus de la sida • Vòmits • xantina-oxidasa (càncer, gota) • xeroftalmia

Sonchus oleraceus LLETSONS Composta fina de fulles una mica blavoses, dentades, amb base no del embolcallant la tija, amb llet i flors mitjanes grogues. Es fa als marges de les parets. Molt arribar a ser bona com a verdura, si ha crescut amb prouta aigua i adob. Hepàtica i astringent. Hom la recomana contra mal de panxa, abscessos, contra intoxicació opiàcia, a ascites, mossegades de bestioles (fins i tot serps), abscessos, càncer, càncer de mama, càncer d'estómac, carboncle, còlics, dispèpsia, febre, hematúria, hepatitis, hidrotòrax, icterícia, com galactagog, contra addicció a la morfina, en malalties del fetge, hemorroides, calor, nerviosisme, envelliment, cucs intestinals, tenesme, ferides, berrugues. El pol·len pot donar lloca al·lèrgies en algunes persones.

Syringa vulgaris (plantat) LILÀ Arbust de fulles cordades mitjanes i flors o bé blanques o bé liles en raïms drets, molt oloroses. El destil·lat aquós s’empra contra asma, catarro nasal als bebès, mal de coll, diabetis, febres de Malta, reuma, periodontitis, estomatitis, diarrees, dispèpsia, gota, singlot, cucs intestinals, gasos intestinals. Dels branquillons se’n pot treure un tint ataronjat i de les fulles un tint verdós.

Els verbascòsids de les fulles caldria emprar-los en traumatismes que afectin la medul·la espinal, i en malalties neurodegeneratives o en gliomes. Els verbascòsids fenilpropanoides glicosilats (VBSV), aïllats a partir de cèl·lules cultivades de Syringa vulgaris (Oleaceae), tenen accions interessants. Són uns eliminadors eficaços dels radicals lliures biològicament actius, i uns inhibidors de la peroxidació lipídica. En una línia cel·lular de glioma de rata (C6) l'efecte del VBSV s’ha demostrat la regulació de la resposta inflamatòria en un model d'inflamació induïda per endotoxina / citocina bacteriana (lipopolisacàrid (LPS) / interferó (IFN)-gamma, 1 ug / mL i 100 U / mL, respectivament). La preincubació amb VBSV (10-100 micrograms / mL) abroga la inducció mediada per citocines de la iNOS. L'efecte depèn directament de la concentració. Hi ha també un efecte inhibidor de l'expressió de la òxid nítric sintasa neuronal. També evita específicament l'activació de l'enzim ciclooxigenasa proinflamatòria COX-2, en cèl·lules de glioma, sense inhibir per res la COX-1. D'altra banda, la VBSV redueix l'expressió d'enzims proinflamatòris en LPS / IFN-gamma a través de la inhibició de l'activació del FN-kappa-B i la proteïna cinasa, per la via de senyalització o transducció activada per mitògens. Hi ha modulació de factors de transcripció i de l’expressió de gens, el que resulta en la regulació negativa de la inflamació. La VBSV pot proporcionar un enfocament prometedor per al tractament de malalties neurodegeneratives oxidatives relacionades amb l'estrès. Tamus communis GATMAIMÓ Liana de fulles cordades molt evaginades a la base, arrodonida, tendres, que es torna d’un groc vistent a la tardor, i que contrasta amb la vermellor dels fruits esfèrics petits. Antiequimòsica, laxant, diürètica, vomitiva. Contusions, gota. Les circells es mengen en amanida o cuits en truita com espàrrecs molt fins. L'aiguardent on s'han macerat els fruits de color vermell molt viu, serveix per combatre en fregues els dolors reumàtics.

Taraxacum officinale PIXALLITS Herba de fulles runcinades planes una mica erectes i flors grogues lletoses que fructifiquen donant lloc a llavors de color marró clar amb plomall blanc. La rel és molt yang i, torrada, es recomana contra l’osteoporosi i el mal d’esquena. Les fulles són depuratives, diürètiques i hepàtiques, tant crues com bullides. La planta s’ha donat a les mares perquè tinguin més llet, o a les dones en general quan tenen la menopausa o no els ve la regla. És un laxant suau i a la vegada es recomana contra les diarrees. Aprima i a la vegada es recomana per als prims i contra l’anorèxia. Es recomana contra la mala circulació, úlceres varicoses, aterosclerosi, hipertensió. Però sobre tot es recomana pel fetge, ja sigui contra cirrosis, hepatitis, icterícia, pedres a la bufet del fel, o ascites relacionada amb hepatomegàlia,colesterol i fatiga de la calor, amb mal de cap. També es recomana per a regularitzar el pàncrees tant per la diabetis com per la hipoglucèmia i la melsa (esplenomegàlia). Externament es recomana la llet per les berrugues, pigues i picades d’insectes; i la infusió per la conjuntivitis. La planta, com indica el seu nom vulgar, és molt diürètica i es recomana per càlculs renals albuminúria, hematúria, peus inflats, reuma, hipertensió, cistitis. També es recomana contra dispèpsia i hemorroides. I es recomana contra la febre i com a depurativa de malalties de la pell (èczema, cel·lulitis infecciosa).

Tetragonolobus maritimus (=siliquosus) CORONA DE REINA Herba petita de fulles com tendres, amb tres lòbuls principals lanceolats amples però petits, de color verd blavós, i flors grogues vistents. Indica que vora on viu hi ha betes de carbó. Les fulles són comestibles en amanida.

Teucrium chamaedrys BRUTÒNICA Herba menuda de fulles pennatífides, romes a l,a punta, amb flors rosades, labiades. És una planta molt amargant que cal preparar només amb aigua calenta, sense que arribi a bullir o bé en aigua freda en maceració. Si es fa bullir es torna molt tòxica pel fetge. Aperitiva - febre - estomacal - tònica - antihelmíntica - hepatotòxica - alterativa antisèptica - laxant suau - astringent - depurativa - bactericida - diürètica- d epurativa vermífuga - tònica - sudorífica - aperitiva - estomacal - febre - esplenitis - reuma càncer - fibromes - reuma - escròfula - excitant. L’extracte amb dissolvents orgànics de la Brutònica conté diterpens del tipus norneoclerodane. La Brutònica conté glucòsids iridoides (almenys 7) i glucòsids feniletanoides (almenys 5). Tots tenen propietats antioxidants. La HPTLC de l’extracte de Brutònica dóna a proporcions per sobre del 0.5% bandes fluorescents d’un verd brillant. La fracció no polar de l’extracte conté 98 microg/mg de fenols amb activitat bacteriostàtica. L’analítica moderna és capaç de trobar teucrina A en proporcions per sobre de 0.1 ppm a les begudes aperitives. Normalment a la planta es troba a raó de 1500-3000 ppm, i a les begudes a menys de 10 ppm.

Teucrium pyrenaicum ANGELINS Mateta ajaguda a terra, compacte, de fulles amplament ovals però petites, peludetes, de color verd mat clar, dentades, i flors blanques que no s’aparten gaire del terra. S’empra contra els refredats, mal d’estómac, i contra les pedres als ronyons.

Thymus vulgaris FARIGOLA Mateta molt aromàtica de fulles menudes allargades revolutes estretament lanceolades i flors de color morat clar (a vegades blanquinoses). Màgia: rentant-nos a la primavera amb aigua de farigola i marduix a la banyera, ens renovem i ens traiem de sobre els pesars del passat. Portant una branqueta al cap les dones són més atractives, i qualsevol pot veure així les fades. Cremat com encens dóna més força psíquica, millor somni, i atrau la salut. Per dormir plàcidament també pot col·locar sota el coixí una petita branqueta. Es col·loca una creu feta amb Farigola clavada al corral o a l'entrada de la casa per espantar energies negatives o embruixaments dolents. PARTS EMPRADES I MANERA D'ADMINISTRACIÓ DEL FARIGOLA -Aiguardent de Farigola [Sàlvia 15 g; Angèlica 10 g; Farigola 10 g; Marduix 5 g; Comins 5 g; Aiguardent del sec un litre]. Es deixa a sol i serena 40 dies i 40 nits, agitant de tant en tant. -Banys amb Farigola, Orenga, Lavanda, Romer i bicarbonat sòdic o cendra de llenya. -Cataplasma d'infusió de Farigola i argila: es renova 3 vegades al dia sobre les ferides. -Compreses o banys parcials amb la infusió UE. Afegint vinagre, contra el mal de cap o les seqüeles de la hemiplegia, aplicat al front i al clatell. -Herbes de la Provença [Farigola + Orenga + Pebrella + Sajolida + Marduix Andalús + Romer + Anet] -Infusió: millor escaldar una branqueta gran en aigua bullint, tapar i deixar reposar mitja hora abans de colar i beure a pastura. A glopets i lentament, quan hi ha anorèxia, trastorns, estomacals o intestinals, perquè tingui només bons efectes. -Xarop d’ Echinacea + Farigola Pròpolis: per mal de coll.

-Lavativa (ènema): infusió + 1 culleradeta d'oli d'oliva verge. Introduir amb perilla de goma estèril, molt suaument i retenir (1/4 L) el que es pugui. Neteja el còlon en casos de febre o afeccions nervioses o Vata. -Sopa de Farigola: es col·loca en un platet de fang una llesca fina de pa sec, amb un ou damunt, una dent d'all, sal, Nou Moscada, Pebre Vermell Dolça, oli, i una finíssima rodanxa de ceba. Per sobre s'aboca la infusió acabada de fer de Farigola amb un full de Llorer i una branqueta de Orenga, i encara bullint, s'aboca sobre el plat i posa al forn, amanint amb una mica de formatge ratllat, a gratinar abans de servir. -Tintura vulnerària: Farigola + Alfàbrega + Menta + Marduix + Melissa + Romer + Sàlvia + Donzell + Angèlica + Lavanda + Hipèric + Russa + Camamilla (20 g de cada en 1L d'alcohol rebaixat a 60 º) -Bafs, flaires, lavatives, compreses, banys nasals, banys generals, oli essencial simple o bi- destil·lat. -Vinagre; oli per maceració; cataplasma amb argila. Tintura, extracte sec, licors, condiment. -Vi amb Farigola, Anís Estrellat i Anís Verd (es bull). Ideal per les congestions de pit. COMPOSICIÓ DEL FARIGOLA L’oli essencial 0.4-3.4% va variant. Fins al principi de la primavera és major la quantitat de cimol i gammaterpinè, després, per Setmana Santa, augmenten molt el carvacrol i el timol. Els quimiotipus de carvacrol i timol se situen en les muntanyes baixes, a menys de 500 metres snm. En canvi, els de geraniol, linalol i terpineol se situen entre els 600 i els 1500 m snm. El de tujanol (trans-tujanol / 4-terpineol) es situa a la franja 500-600 m snm). • • • • • • • • • • • • • • • • • • OLI ESSENCIAL DE TIMÓ O FARIGOLA • pinè, 2,6,6-trimetil-bicicle (3,1,1) hepta2-en • terpinè, alcohol amílic, • terpineol (quimiotipus), alcohol cuminílic, • timol (quimiotipus), anetol, • timol-metil-èter, borneol, • tujanol (quimiotipus), beta-cadinè, • delta-3-carè 510 ppm, gamma-cadinè • beta-cariofil·lé 15-600 ppm, carvacrol (quimiotipus), • alfa-felandrè 50-425 ppm, cimè, • beta-felandrè, cimol, • alfa-pinè 15-1.600 ppm, citral (quimiotipus), • beta-pinè 15-420 ppm, eudesmol, • alfa-terpinè geraniol (quimiotipus), • gamma-terpinè 36-5.460 ppm, hex-5-en-1-ol, • alfa-terpineol 36-6.500 ppm, isoborneol, • beta-terpineol 80-670 ppm, limonè, • gamma-terpineol, linalol (quimiotipus), ocimè,

PROPIETATS DELS OEs DE FARIGOLA (SEGONS EL QUIMIOTIP): • geraniol / acetat de geranil: Antibiòtic d'ampli espectre enfront de bacteris, fongs i virus. Cordial. Bronquitis. Part. Gastroenteritis virals. • linalol: Càndida. Enterocolitis estafilocòccies. Colitis parasitària (lambliasi, etc.). Fatiga nerviosa.

• timol / carvacrol: Infeccions de tot tipus. Cansament. • tuyanol / terpineol: Virus. Infeccions sentit de la gola als sinus nasals. Moltes de les infeccions venèries. Cansament. PROPIETATS DE LA FARIGOLA O TIMÓ 1. -Afrodisíac 2. -Analgèsic 3. -Anodí 4. -Antiespasmòdic 5. -Antifúngic 6. -Antiinflamatori 7. -Antioxidant 8. -Antiparasitari 9. -Antiputrefacient 10. -Antireumàtic 11. -Antisèptic (Gram + i -) 12. -Antitussigen 13. -Aperitiu 14. -Aromatitzant 15. -Augmenta la intel·ligència 16. -Balsàmic 17. -Bèquic 18. -Broncoespasmolític 19. -Carminatiu 20. -Cicatritzant 21. -Condiment 22. -Cordial 23. -Depuratiu 24. -Diaforètic 25. -Digestiu 26. -Diürètic 27. -Emmenagog 28. –Emol·lient 29. -Estimula la circulació 30. -Estimulant general 31. -Estomacal 32. -Expectorant 33. -Fungicida 34. -Hipertensor (en infusió) 35. -Hipnòtic 36. -Leucocitogènic (augmenta el nombre de corpuscles als limfòcits) 38. -Rejovenidor 39. -Repel·lent d'insectes 40. -Rubefacient 41. -Sedant 42. -Tònic 43. -Vermífug 44. -Vulnerari (en operacions quirúrgiques, etc.)

-Afonia -Aftes -Al·lèrgies -Alopècia (cabell) -Amenorrea -Amigdalitis -Anèmia -Anèmia infantil -Angina de pit -Anorèxia -Àntrax -Apoplexia -Artritis -Asma -Berrugues -Bronquitis -Cabell que cau -Càncer de mama (només a l'inici) -Candidiasi -Cansament -Carboncle -Cervicitis -Ciàtica

LA FARIGOLA S’ EMPRA CONTRA: -Espasmes arterials -Circulació capil·lar -Esquinços defectuosa -Estomatitis (boca) -Cistitis -Extraccions dentals -Colesterol alt -Faringitis -Còlics -Ferides -Conjuntivitis -Fongs -Contusions -Furóncols -Convalescència -Ganglis inflats -Cruiximent -Gangrena -Cucs intestinals -Gasos -Debilitat davant -Gastritis l'esforç físic -Gastroenteritis -Depressió -Gingivitis -Dermatitis -Gonorrea -Diarrea -Gota -Diftèria -Grip -Digestions lentes -Halitosi -Dispèpsia -Hemorroides -Dolors de la grip -Herpes -Dolors musculars -Hipotensió -Emfisema pulmonar -Hipotiroïdisme -Erupcions -Histerisme -Esgotament -Espasmes

-Infeccions tracte respiratori -Infeccions urinàries -Infeccions venèries -Inflamació de la boca -Insomni -Laringitis sagnant -Leucorrea -Liquen esclerós vulvar -Lumbàlgia -Macadures -Mal de cap -Mal de coll -Mal de la regla -Mal de malucs -Mal de panxa -Mal de queixal -Mal de ronyons -Mala circulació -Marejos -Melsa inflamada -Memòria decadent

-Migranyes -Mosquits -Mossegades de serps -Nafra d'estómac (Helicobacter pylori) -Nafres -Nafres lentes -Nàusees -Otitis -Paquets -Paràlisi -Part -Peu d'atleta (micosis) -Picades d'insectes -Picors -Pielonefritis –Polls -Pols feble -Prostatitis -Quists reumàtics -Refredat -Reuma -Rinitis

-Sarna -Sinusitis -Tenia -Tifus -Tinya -Tos convulsiva -Tos ferina -Tos irritativa -Triglicèrids alts -Trombosi -Tuberculosi -Tumors digestius -Úlceres per decúbit -Uretritis -Vaginitis –Varicel·la -Vista defectuosa -Voltadits -Voltadits -Vulvovaginitis -Xarampió

OBSERVACIONS SOBRE EL TIMÓ Un abús de la planta, especialment quan encara ha de florir, i dels quimiotipus més rics en carvacrol, pot causar mareig, vertigen, borratxera (també els de timol), excitació nerviosa i palpitacions, per excés de funcionament de la tiroide. Almenys el timol està contraindicat a embarassades, lactants, en enterocolitis, i en insuficiència cardíaca. L'OE ha provocat algunes reaccions dolentes com: arítmia cardíaca, taquicàrdia, vertigen, mal de cap, oligúria, retenció urinària, eritema, erupció màculo papular. El timol aïllat (de síntesi) pot produir cirrosi hepàtica en UI. L'efecte euforitzant de la Farigola pot provocar un excés d'optimisme perillós a l'hora de conduir un vehicle. Tragopogon pratensis SALSIFÍ Herbeta amb la tija una mica inflada sota la inflorescència que és simple i similar a la del llicsó però d’un groc més pàl·lid; fulles estretes i llargues a baix, d’un gris clar verdós. S’assembla molt a Scorzonera hispanica, de tiges no tant inflades. Ambdues tenen les mateixes virtuts. La rel és molt llarga i gruixudeta. S’empra com a culinària. Va molt bé contra el mal d’esquena. Hom la considera a més depurativa, estomacal (anorèxia, dispèpsia, hiperacidesa), sudorífica, astringent, diürètica (pedres al ronyó o a la bufeta del fel), pectoral i mucolítica (tos, refredat),i tònica (depressió).

Trifolium pratense TRÈFOLA És el trèvol típic de flors rosades que s’empra com a farratge. Propietats: antiespasmòdic, anticoagulant, depuratiu, diürètic, estrogènic, expectorant, galactagog, laxant, tònic. Cosmètic (acne, èczemes, escorbut, rubor, psoriasi, ferides, cremades, llúpies, detergent).

Usos: acne, anèmia, anorèxia, asma, bronquitis, càncer (còlon, limfàtic, mama, ovaris), cataractes, conjuntivitis, convulsions, cremades, diarrea, dispèpsia, dispnea, èczemes, espasmes, estomatitis, fetge inflamat, furóncols, gota, granellades, hepatitis, ferides, menopausa, periodontitis, psoriasi, refredat, reuma, rubors, síndrome post-menopàusic, tabaquisme, tos ferina, trastorns digestius, tuberculosi. Flor de Bach: catàstrofes, histèria col · lectiva.

Trifolium repens TRAÏNETA És el trèvol blanc reptant comú. Conté estrògens i per tant pot evitar que les vaques quedin prenyades si en mengen molt. Tota la planta pot ser emprada per menjar, ja sigui l’arrel (cuita), les flors (tendres o cuites) o les fulles (tendres o cuites). Més que una menja en sí és un afegitó a l’arròs, les amanides, els pastissos o les verdures. La infusió de les flors és depurativa, expectorant, mucolítica, pectoral, i tònica. S’empra contra adenopaties, (ganglis inflamats), galteres, reuma, tuberculosis, refredat, febre, mossegades d’escurçó. Externament s’empra en banys d’ulls, refredat. La tintura alcohòlica de les flors s’aplica a les zones inflades per la gota. Urtica dioica ORTIGA És la ortiga comuna o grossa. Les altres espècies a Catalunya són molt més petites. L’ortiga s'emprava com a aliment ja en temps neolítics a Europa. Els quítxues l'empren en rituals de separació entre vius i morts, tot i ortigant les parets de la casa del finat. Dels tiges s'extreia una fibra que s'emprava per teixir llenços, pel que sembla, amb poders esotèrics. La urticació resulta pot arribar a resultar una emoció forta i agradable. A les persones al·lèrgiques els pot provocar palpitacions, inflor en el cos, dificultat per respirar i, en països tropicals, fins i tot la mort. També pot resultar fatal per alguns gossos rastrejadors. Poden tenir símptomes com ara vòmits, baveig, tremolors i dispnea, abans de morir. Les substàncies responsables de la picor (eritema amb inflor) són la acetil-colina (picor), la histamina (inflor), i la 5-hidroxi-triptamina. Com a verdura, l’ ortiga pot menjar-se amb moderació. Primer perquè la petita quantitat de alcaloide (escopoletina) li confereix una mica de poder narcotitzant, que normalment no passa d'una sensació de pessigolleig i rubor intern cerebral, i d’una alteració psicodèlica lleugera. Més dosi, especialment de plantes que hagin passat l'apogeu de la joventut, pot resultar en irritació renal, i més encara si no es couen bé. Fins i tot per ús intern algunes vegades desencadena al·lèrgia, especialment quan es pren la planta mal cuita. Els símptomes són vermellor a la pell, inflor, edemes, oligúria, irritació gàstrica. En rares ocasions poden aparèixer gastràlgies i úlcera pèptica. En pielonefritis i en insuficiències cardíaques greus, val més abstenir-se de prendre ortiga. Durant l'embaràs, cal no abusar d'aquesta planta, ni durant la lactància, encara que es pot prendre esporàdicament o en tandes de menys de 7 dies seguits. L’ ortiga pot augmentar l'efecte antiinflamatori del voltarèn. S’empra contra al·lèrgies, caiguda de cabell, amigdalitis, asma, ascites, atacs de nervis, anèmia, melsa inflamada, nafra d'estómac, càncer, mal d'esquena, epilèpsia, hemorràgies, grip intestinal, hemorroides, hidrocefàlia (en sopa de carabassa), lepra, pòlips nasals, pleuresia, pancreatitis, xarampió. La urticació deriva les toxines cap a l'exterior i és eficaç per a corregir el vertigen i els dolors de la lumbàlgia i la ciàtica. Preparats: Oli d'arrels (maceració a sol i serena) - Sopa o verdura (com si fossin espinacs bullides o en crema) – Decocció – Vi – Suc – Xarop -Maceració (1 mes) en vinagre (fulles seques): com liniment per a fer créixer el cabell - Maceració en aigua d'una setmana: com pesticida ecològic.

Principis actius de l’ortiga: • Flavonoides (0.7-1.8%): Rutina, isoquercitrina (0.02%), quercetina, kaempferol, isoramnetina, astragalina. • OE: Cetones (38.5%): 2-metilhepten-2-en-6-ona; èsters (14.7%); alcohols lliures (2%). • Àcids fenòlics derivats de l'àcid cinàmic: Àcids clorogènic, cafeic, cafeilmàlic. • Tanins. • Àcids orgànics. Àcids acètic, butíric, cítric, fòrmic, fumàric. • Sals minerals (20%): Àcid silícic (0.9-1.8%), sals potàssiques (0.6%) i càlciques, nitrats (1.5-3.0%). • Carotens. • Esteroides: Beta-sitosterol. • Amines (a les glàndules urticants): Histamina, serotonina, acetilcolina, colina. • Alcaloides: Escopoletina. 5-OH-Triptamina. • Vitamines. Vitamines A, B2, C, K1, àcids fòlic i pantotènic. Betaïna. PROPIETATS DE L’ ORTIGA Afrodisíaca – Anodina – Antianèmica - Antídot (contra Jusquiam, Dolçamara, Mandràgora) – Antihemorràgica - Antihistamínica – Antisèptica - Astringent Bactericida – Comestible – Contrairritant - Depurativa – Derivativa – Detersiva Diürètica (urea, clorurs) – Emmenagoga – Estimulant – Estomacal – Galactagoga – Hemostàtica – Hipoglicemiant – Laxant - Pesticida ecològic - Preventiva de refredats –Remineralitzant – Resolutiva – Rubefacient - Tèxtil – Tònica – Urticant – Vasoconstrictora – Vasotònica – Vermífuga – Vesicant. L'ORTIGA S’ EMPRA CONTRA: 1. -Acne 2. -Adenoma prostàtic (símptomes) 3. –Al·lèrgies (al marisc, el peix, a la carn) 4. -Alopècia 5. -Amenorrea (urticació dels panxells) 6. -Amigdalitis 7. -Anèmies 8. -Angiocolitis 9. -Apostemes 10. -Arenes 11. -Articulacions desencaixades i /o entumides 12. -Artràlgies 13. –Artritis 14.- Artrosis 15. -Ascites 16. -Asma 17. -Atacs de nervis 18. -Atàxia 19. -Melsa inflamada per vent 20. -Bronquitis 21. -Bursitis 22. -Cabell dèbil 23. -Cabell gras 24.-Càlculs vies urinàries o biliars 25. -Càncer 26. -Caspa 27. -Refredat 28. -Ciàtica 29. -Colecistitis 30. -Congestió pulmonar 31. -Crostes 32. -Dermatosis 33. -Diabetis 34. -Diarrea amb Shigella 35.-Diarrees de tuberculosos 36. -Disenteria 37. -Dispnea 38. -Furóncols 39. -Mal de costat 40. -Mal d'esquena 41. -Mal de coll 42. -Dolors 43. -Èczemes 44. -Enuresi 45. -Epilèpsia 46. -Epistaxis 47. -Escarlatina 48. -Esquinços 49. -Restrenyiment 50. -Fístules 51. -Gota 52. -Grip intestinal 53. -Cucs intestinals 54. -Hematèmesi 55. -Hematúria 56. -Hemiplegia 57. -Hemofília 58. -Hemoptisi 59.-Hemorràgies internes 60. -Hemorroides

61. -Ferides 62.-Ferides sangoneres 63.-Ferides punyents verdes 64. -Hidrocefàlia 65. -Fetge congestionat 66. -Inflors 67. -Hipertensió 68. -Infeccions genitourinàries 69. -Inflamació pulmonar 70. -Lepra 71. -Lumbàlgia 72. -Nafra d'estómac 73. -Nafres 1. -Adenoma prostàtic 2. -Alopècia 3. -Amigdalitis 4. -Hemorroides 1. Anèmies 2. -Diarrees -

74. -Nafres canceroses 75. -Macadures 76. -Menopausa 77. -Menorràgia 78. -Metrorràgia 79.-Mossegades d'animals (llavors d’Ortiga) 80. -Obesitat 81. -Pancreatitis 82. -Paràlisi 83. -Part 84. -Picors 85. -Pleuresia 86. -Pòlips nasals 87. -Cremades 88. -Raquitisme

89.-Respiració dificultosa 90. -Reuma 91. -Xarampió 92. -Sarna 93. -Seborrea 94. -Sinusitis 95.–“Tolondrones” (nyanyos, carbassots) 96. -Tuberculosi 97. -Tumors 98. -Úlceres gangrenoses 99. -Úter caigut 100. –Úvula inflamada 101. -Vertigen (urticació clatell)

[Rizomes d’Ortiga]

5. -Hiperplàsia prostàtica 6. -Obstrucció uretral

7. -Pròstata inflamada 8. -SIDA

[Llavors d’Ortiga]

3. -Esterilitat 4. -Hemorràgies 5. -Fetge mandrós

6. -Llet escassa 7. -Reuma

Valeriana officinalis VALERIANA És una herba alta coronada per un pom de flors menudes rosades gairebé blanques. PROPIETATS DE LA VALERIANA: • anodina • relaxant • diürètica muscular • anticancerígena • emmenagoga • sedant • antiespasmòdica • espasmolítica • sudorífica • antihelmíntica • estomacal • timolèptica • antioxidant • hipnòtica (anti-psicòtica) (especialment • narcòtica del GABA) • nervina • bactericida LA VALERIANA S’EMPRA CONTRA: 1. 2. 3. 4. aftes a la boca –al·lèrgies –anorèxia 5. -ansietat 6. -aprehensió 7. -asma cardíaca 8. -caigudes 9. -cansament 10. -convulsions

11. -cuc intestinals 12. -deliris 13. -diabetis 14. -dismenorrea 15. –dolor de la regla 16. -eclàmpsia 17. -ensurts 18. -epilèpsia 19. -eretisme cardiovascular (taquicàrdia) 20. -espasmes de faringe 21. -estomatitis 22. -estrès 23. -falta de concentració 24. -febre 25. -ferides 26. -flat 27. –hiperexcitabilitat sensorial

28. -hipertensió 29. -hipocondria 30. -histèria 31. -insomni 32. -leucorrea 33. –mal al pit 34. –mal d’ esquena 35. –mal d’estómac 36. -mal dal costat 37. –mal de cap 38. –mal de panxa 39. -mal de queixal 40. -masegaments 41. -migranya 42. -nàusees 43. -nerviosisme 44. -neurastènia 45. -palpitacions 46. -penellons 47. –pòlips nasals 48. -poliúria en diabètics 49. -pre-menopausa

50. -punxes clavades a la pell 51. -refredat 52. -reuma 53. -singlot 54. -sufocacions 55. –taquicàrdia 56. –terror nocturn 57. -tics nerviosos 58. -tos nerviosa 59. -trastorns psicosomàtics 60. -tumors cancerosos 61. -úlceres internes 62. -ulls amb visió túrbida, pterigi, cataractes 63. -vista debilitada 64. -vòmits

La valeriana pot crear hàbit, produint a més de l'addicció mals de panxa i nàusees. A grans dosis pot desencadenar símptomes com de tumor cerebel. No és aconsellable ni durant l'embaràs ni durant la lactància. La valeriana pot potenciar l'efecte sedant de l'alcohol etílic, els antihistamínics H1, els barbitúrics i les benzodiazepines. La valeriana pot afectar negativament sobre la capacitat de conduir. Pot produir sudoració, letargia i ensopiment. També pot provocar nàusees, gastràlgia, gastritis, úlcera pèptica, arítmies cardíaques, cefalees, nerviosisme, insomni, midriasi, miastènia, i síndrome d'abstinència.

Verbascum lychnitis TREPÓ CANDELER Per prevenir refredats cal posar-ne fulles a les sabates. Penjant-ne una garlanda feta amb tota la planta al coll evitarem que els animals salvatges ens facin mal. Posant-ne fulles a la coixinera del llit evitarem malsons. Allunya els mals esperits col·locant-lo sobre finestres i portes. Per fer sabó. Contra apendicitis, penellons, tos seca. Per envarbascar les aigües (pescar peixos endormiscant-los). Per penellons, nafra d'estómac, gastroenteritis, en cataplasmes resolutius. Propietats: afrodisíac, analgèsic (flors), antiespasmòdic, antiinflamatori, antitumoral, diürètic, emol·lient, expectorant, vulnerari. Usos: apendicitis, asma, bronquitis, caiguda del cabell, rampes, refredat, diarrees, furóncols (fulles torrades) mal de cap, mal de panxa, mal de coll, mal d'orella (oli flors), febre, hemorroides, ferides (fulles soasadas o escaldades prèviament), insolació, insomni (flors), macadures, cames inflades (UE), refredat, penellons, tos ferina, berrugues (flors). Flor de BACH: desànim i manca de moral a l'equip. Màgia: Posades unes fulles a la sabata prevenen el refredat. Amb una garlanda de la planta, els animals salvatges no ens faran mal. (Millor que contingui també l'arrel). En el coixí prevé malsons. Allunya dimonis i la negativitat. Es col·loca sobre de les portes

i les finestres. Els pretendents despitats la col·locaven a la porta de la mossa que no es deixava embaladir. Posada una creu amb les fulles sobre de la petjada d'una vaca, prèvia una determinada oració, es curaven els cocos o paràsits de la pell de la vaca. No convé a les ovelles, ja que els produeix mal de panxa o indigestió. Verbena officinalis BERBENA Herba fina de tiges allargades quadrades i floretes de color blau clar al capdamunt, menudes. És anticoagulant, antiespasmòdica, antineuràlgica, febrífuga, digestiva, vulnerària, rubefacient, galactagoga, expectorant. Està indicada en mal de panxa, reuma, ciàtica, paludisme, cel·lulitis autèntiques (no cosmètiques) doloroses, migranyes, trombes, crostes, hepatitis, intoxicacions, fístules arterials o venoses, ascites, traumatismes, esgotament, icterícia, cirrosi, infeccions urinàries, mastitis , edema renal, amenorrea, cabells cauen aviat, mal de cap, hipertròfia prostàtica (amb Plantatge), tuberculosi, tumors de coll o de testicles (escrot), gota, febre, paludisme. Els cataplasmes amb clara d'ou s'apliquen amb èxit en flegmons, sinusitis, ferides tancades en fals, blaus, i ciàtica o dolors a la zona lumbar. Màgia: Les escombretes de Verbena servien per netejar els altars dedicats a Júpiter. Una corona de Verbena és adient per invocar els esperits. Per fer netes de locals, s'escampa infusió de Revetlla per ells. Enterrada al jardí, porta fortuna i bona salut a les plantes. En els galliners afavoreix la fecundació. Per aconseguir abstenir-se de sexe durant (almenys) una setmana, aixecar abans que el sol en començar la lluna nova i beure el suc de Verbena acabat d'esprémer de la tija. Penjada del coll, prevé malsons. D'un fil blanc, ajuda a les convalescències. Per fer tornar el robat, cal vestir amb Verbena i escometre la persona que ha de tornar el botí. Posada al bressol farà que el nen tingui ganes d'aprendre, amb amor.

Veronica orsiniana (gr. V. austriaca)/ llenasii (=orsiniana x tenuifolia) ANGELINA Herbeta amb tiges primer ajagudes, després dretes, amb fulles profundament dentades, amb les flors típiques blaves amb radis més foscos marcats als pètals. Diürètica, depurativa, cosmètica. Abscessos, ferides, picors, reuma, èczemes, tos, gota, falta de regla, diarrees, tifus.

Vicia cracca GARLANDES Mateta comuna amb raïms allargats densos de flors de color lila i morat. S’empra per a fer venir més llet a les mares i contra trastorns femenins en general i esclerosis. La planta és comestible (cuita).Però les llavors poden desencadenar en algunes persones una intoxicació amb debilitat (latirisme).

Vinca major (plantat) VIOLA DE BRUIXA Herba mig reptant i mig enfiladissa, amb fulles ovals amb pèls a la perifèria, i flors blaves. Abortiva, antigalactagoga, astringent, hemostàtica, anti-hipertensiva, tònica, vulnerària. Contra tumor d’ úvula, ferides, cabell debilitat. En bruixeria s’empra perdonar sort. Es posen branques sobre la porta per protegir la casa. Sembla atreure els diners, protegir contra les serps, i altres animals nocius, contra el mal d'ull, els mals esperits, la pèrdua de memòria (cal quedar mirant a la planta), la pèrdua de passió al llit (cal posar-la a sota). Però perquè sigui eficaç s'ha d'aconseguir en els dies en què la lluna té 1-9-11-13 dies de "edat". I resar-li una cosa així com: "Et prego a tu, oh! Vinca-per Vinca, que et van fer per tenir tantes qualitats, que em portis alegre floració amb el teu plenitud i que em protegeixis i em aconsegueixis prosperitat i em lliures del

dany dels tòxics i de l'aigua dolenta”. Per atraure l'amor, col·locar les cendres d'una planta que s'hagi estat adorant durant 3 setmanes, en un mocador de seda groc i fregar amb aquest l’ésser desitjat.

CONSULTES Flora: • • • • •

Anthos Tela-botanica Floracatalana Biodiver.bio.ub.es Floraiberica.es

Propietats medicinals • PFAF database • Duke databse • Liberherbarum • Practicalplants.org • Pubmed • Etnobotanicaripolles