You are on page 1of 74

ELS ANIMALS DE

LA FONT DEL TÒTIL


Aquests animals són els que hi
podríem trobar.
AUS

OCELLS A LA VORA DEL RIU


CUERETA CUABLANCA

Fa 17-19 cm de llargària total i


31cm d'envergadura alar.
Pesa 23 g.
El mantell és de color gris,
negre i blanc, i, per sota, és tot
blanc.
Té una cua molt llarga, negra i
estreta que remena amunt i avall
constantment.
CUERETA TORRENTERA

Fa 18-21 cm de llargària i 29
cm d'envergadura alar.
És de color blau-grisenc per
sobre i groc per sota.
És la cuereta que té la cua
més llarga (fa 9 cm de
llargada), i és de color negre
amb les rectrius externes
blanques.
ÀNEC COLL-VERD

La femella i l'immadur
són de color bru, i el
mascle adult té el cap
i el coll de color verd
(d'aquí el nom).
Bernat pescaire

Poden arribar al metre


d'alçada i presenten un
plomtage grisós que esdevé
més lluent durant l'época
reproductiva.
AUS

OCELLS A LA VORA DE LA FONT


I PELS ARBRES
MALLERENGA CARBONERA

La carbonera és la
més gran de les
mallerengues (14 cm),
inconfusible per la
"corbata" negra, més
marcada en els
mascles, sobre el
color groc del pit.
MALLERENGA D’AIGUA

Fa uns 12 cm de llarg i
pesa uns 12 g.
Malgrat el seu nom
també es troba en
boscos secs.
És un ocell omnívor;
menja erugues, aranyes
i llavors. Fa el niu en
forats a terra. Pon de 5 a
9 ous.
MALLARENGA BLAVA
Anomenat també
ferreret o ferrerolet, és
un ocell de la família
dels pàrids.
És un ocell petit (11,5
cm) de diversos
colors: les ales, la cua i
el capell són blaus, les
galtes blanques, el
dors verd i la part de
sota groga.
Fa un cau de molsa,
pèl i llana
MALLARENGA PETITA
És el la mallerenga
que té les dimensions
més reduïdes, ja que
no passa els 11,5 cm
de longitud i el seu
pes oscil·la entre 8 i
14 g.
El front i el cap són
negres La nuca és
blanca. Els costats
tenen tons
groguencs.. La cua és
grisa negrosa, El bec
és negre i les potes
mostren tons grisos
blavosos.
MALLARENGA CUALLARGA

La mallerenga
cuallarga) és un ocell
insectívor comú en
tot tipus de boscos
oberts i amb
abundant sotabosc.
Destaca pel seu niu
en forma de bossa
teixida amb diversos
materials fibrosos i
recoberta amb
líquens i molsa.
PINSÀ
El mascle té el front
negre, el cap blau
pissarra i les galtes i el
pit morats. El dors
marró i el carpó verdós.
Les ratlles blanques a
les ales i a la cua el fan
inconfusible en vol. La
femella és tota ella
marró verdosa, té la
part inferior més clara i
amb el blanc de les ales
i la cua menys pur que
el mascle.
És una de les espècies
més comunes de
Catalunya on es
reuneixen estols.
VERDUM
La seva mida és de
14-16 cm. Els mascles
són de color verd
groguenc, amb
cridaneres taques
negres a les ales i
cua, les femelles són
d'un color menys
intens amb tonalitats
marrons a la part
posterior, sent les
seues taques a les
ales i cua de color
groc pàl·lid
MERLA

Són completament
negres, si exceptuem
el bec groc així com
un cercle també groc
al voltant dels ulls.
GARSA
Se l'identifica fàcilment
pel color, blanc al ventre
i a les ales, i negre a la
resta del cos, amb
irisacions de to blau,
verd o morat a les vores
de les ales i a la cua. Fa
uns 46 centímetres de
llargada.
CORNELLA

És un còrvid de mida
mitjana, sense gaires
trets típics,
característicament
negre, amb veu força
peculiar i disseny de
vol amb la cua
quadrada.
CORB
El corb és l'ocell més
gran dels còrvids[
Té una envergadura de
120-130 cm, el
plomatge de color
negre uniforme i la cua
acabada en punta (la
forma de la cua és útil
per distingir-lo de la
cornella
TALLAROL DE CASQUET

Fa 14 cm de llargària
total. El mascle
presenta la part
superior del cap, fins
als ulls, de color
negre i la resta de
color cendrós. La
femella presenta un
casquet vermellós.
CADERNERA

L'ocell adult és molt


decorat, amb un cap
blanc, negre i escarlata;
unes ales negres
clapejades amb un
color groc, carpó
blanquinós i cua negre.
Medeix uns 12,5 cm
AUS

ES PODEN VEURE A VOLAR


ALIGOT

Medeix de 51 a 56 cm de
llargària. Els adults
generalment són de color
marró fosc i tacats de blanc
per sota.
ÀLIGA MARCENCA
Medeix uns 63-69 cm i fa
185-195 cm d'envergadura
alar. Part inferior blanca, la
superior bruna i la punta
de les ales negra.
Es pot veu a l’estiu cap el
Catllar.
Caça serps i es diu
marcenca perquè arriba al
mes de març.
XORIGUER

És fàcil d'observar i de
distingir-lo per la seva
manera de volar quan
caça, quedant gairebé
parat cara al vent, a poca
alçada i batent
ràpidament les ales com
un helicòpter
GAMARÚS
De nit es pot escoltar algun
gamarús ( també anomenat
baseroca).
És de color bru, rogent i
grisós. No té orelletes i té els
ulls foscos. Medeix 38 cm.
A la nit, el seu crit pot ésser
molt corprenedor
PEIXOS

PEIXOS QUE ES PODEN VEURE


AL FRESER
TRUITA

Truites que viuen en


ambients diferents
poden adquirir patrons
de coloració molt
diferents
BARB DE MUNTANYA

La majoria d'espècies
presenten unes
estructures sensorials al
costat de la boca que
semblen una barba
CARPA

Presenta una espina dorsal


serrada característica i les
seves escama són llargues
i fines.
Tenen com uns bigotis vora
la boca.
El color i la mida és molt
variable
Són
espècies
introduïdes MADRILLA

BARB ROIG
AMFIBIS
GRANOTA

Ateny de 6 a 12 cm de
llargària. El mascle és més
gran que la femella. Te el
cap tan ample com llarg,
amb uns ulls que
sobresurten molt.
Viu sempre prop de l'aigua.
S'alimenta de cucs, insectes i
aranyes.
Els adults hivernen en el llot.
Als adults els agrada prendre
el sol.
GRIPAU
Té la pell farcida de
berrugues
d'aspecte espinós.
mesuren 15 cm de
longitud
Les tonalitats del
dors són marrons o
rogenques, mentre
que en el ventre
dominen els tons
grisencs.
Tanmateix, a les
extremitats, s'hi
observen matisos
carnosos.
TÒTIL
El dors és de tons
verdosos, grisos o
brunencs, amb taques
petites més fosques, a
manera d'esquitxos. El
ventre, per la seua part,
és de color gris
uniforme.Tant les parts
superiors com les
inferiors són berrugoses,
destacant en els flancs
una ratlla glandular més
o menys desenvolupada.
SALAMANDRA

Escasa. Tenen el cos


prim, les potes curtes, i la
cua llarga
És de color negre amb
taques grogues.
TRITÓ PIRINENC
Al torrent
Dels TRES PLANS
Els adults fan de 10 a 15 cm
de llarg dels quals gairebé la
meitat corresponen a la cua,
força aprimada. Tenen el dors
color castany més aviat fosc i
uniforme, de vegades amb
alguna taca groga o una ratlla
longitudinal groga a l'esquena.
El ventre el té groguenc
RÈPTILS
SARGANTANA

Cos llarg i àgil (entre 10-


70 cm de longitud). Cap
ben diferenciat. Cua
llarga, punxeguda, fràgil i
regenerable.
LLANGARDAIX
Sol fer de 9 a 11 cm de
cap i tronc, i la cua pot
superar els 15 cm. La
seva morfologia general
s'adiu a la d'una
sargantana de cap curt i
alt, cos rabassut i potes
força curtes.
La coloració és variable i
pot presentar diferents
dissenys.
LLISONA

Es tracta d'un llangardaix


sense potes que sovint
es confon amb una serp.
Pot assolir fins a 50
centímetres de llargada.
SERP BLANCA

Malgrat ésser una serp


totalment inofensiva, és
molt agressiva i, si hom vol
capturar-la, es redreça i
escomet la persona bo i
projectant la part anterior
del seu cos, alhora que
bufa i xiula sorollosament.
SERP VERDA

És la serp més gran


Sol presentar el dors
grisenc o verd oliva,
amb taques negres
a manera
d'esquitxos; el
ventre és verd
groguenc
SERP D’AIGUA
La coloració i el disseny
són molt variables (n'hi ha
exemplars que van del
verd clar al vermell i d'una
línia patent en ziga-zaga
que recorre el dors fins a
formar dues línies
longitudinals blanques o
grogues). El ventre és
negrós, groc o vermell. Es
pot assemblar a un
escurçó
COLOBRA LLISA
És una serp de
grandària petita.
Normalment és de color
marró o grisenc, amb
una filera de taques
transversals fosques en
el dors.. El ventre és de
color blanc, amb taques
quadrades fosques.
S'alimenta principalment
de petits rèptils
MAMÍFERS
ERIÇÓ
MUSARANYA
Es caracteritza pels seus
menuts ulls i un llarg
musell amb bigotis molt
sensibles. És similar a un
ratolí
La musaranya comuna
amida entre 5,4 i 8,45 cm,
al que cal afegir la seua
cua que varia entre els 2,8
i els 5 cm. El seu pes pot
anar des dels 4,7 fins als
12 grams.
CONILL
ESQUIROL
TALPÓ

Nocturn, pot tindre


tanmateix, una certa
activitat diürna.
Mena una vida solitària i
excava galeries curtes i
superficials.
La coloració dorsal és
marró groguenca,
mentre que la ventral pot
anar del gris pissarra al
blanc crema. La cua és
clarament bicolor, fosca
per sobre i clara per sota
RATOLÍ DE CAMP
SENGLAR
GUINEU
MOSTELA
FAGINA
TEIXÓ
GENETA
INVERTEBRATS
LIBÈL·LULA

Cos prim i allargat d’uns 7


cm. Amb 4 ales. N’hi ha de
molts colors. Es diu també
helicòpter, espiadimonis
LLAGOSTA

Caracteritzats per les antenes


curtes. Donat que són insectes
molt populars, reben diferents
noms vulgars segons la
contrada, com ara llagosta,
llagost, saltamartí, etc.
MILPEUS

El terme s'aplica només a


aquells diplòpodes de cos
allargat i cilíndric,
Els milpeus tenen el cos dividit
en cap i tronc; el cap és petit i
porta antenes
Té dos parells de potes en la
majoria dels segments
XINXES
Posseeixen un parell d'ulls
composts complexos a
ambdós costats del cap, i en
molts casos ulls simples
sobre el front, entre els
composts. Les antenes no
tenen molts segments
(rarament més de deu), però
poden ser molt llargues. Les
potes estan adaptades per a
caminar, saltar, agafar o fins i
tot nedar (xinxes aquàtiques).
En general posseeixen dos
parells d'ales
ESCANYAPOLLS
L'escanyapolls o cèrvol
volador és l’escarabat més
gran d'Europa
Tot i que tinguin unes
mandíbules tan prominents
són massa dèbils per fer cap
tipus de mal. La seva mida
oscil·la entre els 3 i 9 cm i
els 2'8 i 5'4 cm en les
femelles.
La reacció natural d'aquest
escarabat quan s'hi apropa
un objecte gran és la de
reduir el moviment,
d'aquesta manera esdevé
un bon subjecte a
fotografiar.
PAPALLONES

Les papallones són uns insectes que


pertanyen a l'ordre dels lepidòpters.
Es caracteritzen per tenir unes ales
cobertes d'escates que poden ser de
molts colors. La vistositat d'algunes
d'elles les ha fet famoses arreu del
món. Cal dir, però, que no totes les
papallones són de colors bonics i
llampants.
FORMIGA

Són fàcils de distingir per les


seves antenes en angle i una
estructura de nòdul que forma
una cintura esvelta.
CENTPEUS
Centcames o centpeus
és el nom comú de
diverses espècies. El nom
deriva d'una de les
característiques més
notables d'aquests
animals, la possessió de
nombrosos parells de
potes, per bé que el
nombre de potes no arriba
mai les 100, sinó que
oscil·la entre 15 i 23
parells, és a dir, entre 30 i
46 potes.
ABELLA
Les abelles són insectes
voladors.
Tenen dos parells d'ales, el
de darrere més petit. El
segon parell de potes està
adaptat per a la recol·lecció
de pol·len, i l'apèndix de
l'abdomen es un fibló que
usa per a defensar-se.
Existeixen prop de 16.000
espècies conegudes
d'abelles
VESPA

El cos característicament
negre (o bru) i groc, que és
una combinació cromàtica
cridanera que té com a
finalitat d'advertir als seus
enemics de la seva
perillositat
MOSCA

MOSQUIT
ESCARABATS
ARANYA

N’hi ha de molt diferents.


Tenen vuit potes i el cos
dividit en dues parts.
CARGOL
El cargol adult du una
closca molt resistent de
25–40 mm de diàmetre
i de 25–35 mm d'alt. La
closca és una mica
variable pel que fa al
color i la forma però
generalment és marró
fosca o castanya amb
bandes, taques o
ratlles grogues.
BABOSA o LLIMAC

Els llimacs o llumacs són


mol·luscs terrestres sense
conquilla.
Els llimacs mesuren entre 1 i 15
cm segons l'espècie. Tenen el
cos allargat.
CUC

Tenen el cos allargat i


cilíndric, i s'adapta
perfectament a la vida
subterrània, tot fent
galeries i alimentant-se
dels nutrients que els
dóna la ingestió de gran
quantitat de terra

You might also like