P. 1
balanzas fiscales cataluña documento completo

balanzas fiscales cataluña documento completo

|Views: 1|Likes:
Published by Antonio Jesus

More info:

Published by: Antonio Jesus on Jul 17, 2013
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

07/17/2013

pdf

text

original

Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2006-2009

Departament d’Economia i Coneixement Generalitat de Catalunya
Març de 2012

SUMARI

0. Introducció 1. Delimitació de l’estudi 1.1. 1.2. 1.3. 1.4. 1.5. 1.6. 1.7. Àmbit temporal Enfocament Àmbit institucional Marc pressupostari Dades Operacions considerades Tractament del dèficit o superàvit del sector públic central

2. Imputació territorial dels ingressos 2.1. 2.2. 2.3. 2.4. 2.5. Els ingressos del subsector Estat Els ingressos dels organismes autònoms, agències estatals i altres organismes públics Els ingressos de la Seguretat Social i els seus organismes Els ingressos de les empreses públiques Els ingressos del sector públic central a Catalunya

3. Imputació territorial de les despeses 3.1. 3.2. 3.3. 3.4. 3.5. Les despeses del subsector Estat Les despeses dels organismes autònoms, agències estatals i altres organismes públics Les despeses de la Seguretat Social i els seus organismes Les despeses de les empreses públiques Les despeses del sector públic central a Catalunya

4. Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 20062009 5. Evolució de la balança fiscal de Catalunya 1986-2009 5.1. El saldo fiscal de Catalunya 5.2. El saldo fiscal de Catalunya per habitant 5.3. Participació de Catalunya en els ingressos i despeses del sector públic central 6. El saldo fiscal i el cicle econòmic

Bibliografia

1

0. INTRODUCCIÓ La Moció 4/IX del Parlament de Catalunya (9 de març de 2011), sobre el nou model de finançament basat en el concert econòmic, estableix en el punt b) el següent:
El Parlament de Catalunya insta el Govern a: b) Actualitzar les balances fiscals d’acord amb la voluntat expressada en la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat del 2 de desembre de 2004 i donar continuïtat als treballs i al mètode del grup de treball per a l’actualització de la balança fiscal de Catalunya del gener de 2005 i del juliol de 2008.

En compliment d’aquest mandat parlamentari, s’ha procedit a actualitzar la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central per als anys 2006-2009 seguint la Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-20051. Amb aquesta actualització es podrà disposar d’una sèrie de més de vint anys, atès que la Generalitat promou estimacions de la balança fiscal de Catalunya des de l’any 19862. Va ser el conseller d’Economia i Finances, a instàncies del Govern de la Generalitat, qui va formar el Grup de treball l’any 2004. La decisió es va prendre en el marc de la reunió de la part catalana de la Comissió Mixta de Valoracions Administració de l’Estat–Generalitat de Catalunya. Van formar d’aquest grup els aleshores membres de la Comissió Mixta: Núria Bosch (coordinadora), Joan F. Corona, Joan Carles Costas, Guillem López, Eduard Rius, Ramon Tremosa, Matias Vives i Antoni Zabalza. A més, es van nomenar una sèrie de persones com a assessores externes perquè formessin part del mateix grup: Joan Ramon Rovira, Xavier Sala-i-Martín, Joaquim Solé Vilanova, Maite Vilalta i Marta Espasa. La metodologia emprada en aquesta actualització de les balances fiscals és la que va establir aquest grup d’experts l’any 2005; a més, també inclou els avenços que el mateix grup va introduir l’any 2008 tant pel que fa a la disposició d’informació com a alguns aspectes metodològics. El càlcul de les balances s’ha fet, com en altres ocasions3, des de la Subdirecció de Finançament Autonòmic del Departament d’Economia i Coneixement. S’ha comptat amb la col·laboració de Núria Bosch i Marta Espasa per verificar l’aplicació correcta dels criteris d’imputació, definits a la metodologia del grup d’experts, a les noves dades. Finalment, cal recordar que el Govern de l’Estat té un mandat del Congrés dels Diputats per actualitzar les balances fiscals ajustades pel cicle econòmic del 2009 amb
Vegeu la monografia número 10 del Departament d’Economia i Coneixement. Colldeforns M. (1991) estima la balança fiscal per al període 1986-88, Martínez (1997) l’actualitza per als anys 198994; López i Martínez (2000) realitzen una estimació per al període 1995-98 i el grup de treball designat per la part catalana de la Comissió Mixta de Valoracions va presentar el 2005 la balança per al període 1999-2001 i al 2008 per al període 2002-2005. 3 Es va participar en les actualitzacions de les balances fiscals per als períodes 1989-1994 i 1995-1998, i es van calcular íntegrament per al període 1999-2001. També es va col·laborar en l’última actualització, corresponent al període 2002-2005, realitzada per Marta Espasa i Marta Curto.
2 1

2

3 . aquesta liquidació va tenir lloc el juliol de 2011. no hi hagut cap estudi publicat sobre aquest tema.encàrrec a l’Institut d’Estudis Fiscals. La moció aprovada el 29 de març de 2011 instava el Govern a publicar els resultats quatre mesos després de la liquidació del model de finançament. Fins a aquest moment.

per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries) i acceptat per la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat el 22 de desembre del 2009. El present estudi actualitza els resultats per al període 2006-2009. és a dir. Així. existeix un superàvit fiscal. hi ha una sortida neta de recursos fiscals (dèficit fiscal) i. i fa referència al període 2002-2005.1. El càlcul de les balances per a aquests tres anys segueix el mateix patró que per als anys 2002-2005. Durant el període 2006-2008 encara estava vigent el model de finançament anterior. 5 Òbviament. té vigència per a l’any sencer4. en el cas contrari. Per al 2009 cal fer un petit ajust que permeti incorporar tots els elements del nou model de finançament de les comunitats autònomes de règim comú que. és la diferència entre els im postos i altres ingressos aportats des de Catalunya al sector públic central i les despeses que aquest mateix sector públic destina a Catalunya. És a dir. 1. per evitar duplicitats en el càlcul de la balança fiscal de l’any en què aquesta quantia es comptabilitzi pressupostàriament. Delimitació de l’estudi L’acció del sector públic central origina fluxos fiscals entre regions en la mesura que els impostos i les despeses públiques es distribueixen territorialment. La balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central s’obté a partir de la diferència que hi ha entre la despesa que el sector públic central realitza en aquest territori i el volum d’ingressos detrets de Catalunya per finançar el conjunt de la despesa pública central. no s’ha d’imputar. no disposem de dades posteriors al 2009. tot i que va ser aprovat a final d’any. el càlcul de la balança per al 2009 inclou la bestreta de tresoreria extrapresupostària feta per l’Administració central a les comunitats autònomes en concepte dels recursos addicionals aportats al sistema de finançament autonòmic5. La liquidació del model de finançament de les comunitats autònomes de règim comú no finalitza fins dos anys després de l’any natural. Quan en un territori els recursos detrets superen les despeses que aflueixen als seus ciutadans. el signe del saldo dels fluxos fiscals originats pel Govern central en aquest territori és negatiu.1. 4 4 . de 18 de desembre. Les balances fiscals mesuren l’efecte redistributiu entre territoris de la política fiscal que fa el Govern central. Per tant. Àmbit temporal La darrera publicació de les balances fiscals de Catalunya data del 2008. El model de finançament actual va ser aprovat el 18 de desembre del 2009 (Llei 22/2009.

per tant. les empreses públiques que formen part del 6 7 Grup de treball per a l’actualització de la balança fiscal de Catalunya (2005) Per poder oferir una estimació específica de la balança fiscal de la Seguretat Social. però que cadascun explica efectes econòmics diferents. que es fonamenten en criteris sòlids. el fons de garantia salarial (FOGASA)– i les mútues de funcionaris –ISFAS. la Seguretat Social7. 1. les agències estatals i altres organismes públics. no són substitutius. MUGEJU i MUFACE– s’han integrat en la Seguretat Social. que tot i que poden ser vàlides. Per aquesta raó. Àmbit institucional També d’acord amb la metodologia acordada pel grup d’experts. inclou les prestacions d’atur). el saldo estimat amb aquest mètode pren encara més rellevància.2. mitjançant cotitzacions socials obligatòries –Servei Públic d’Ocupació estatal (SPO) (abans INEM i. La metodologia del flux del benefici és perfectament raonable.3. el criteri del flux del benefici és més adient per analitzar l’acció del sector públic en termes redistributius i d’equitat. principalment. Així. però la seva materialització empírica és sovint complicada per l’existència d’una multiplicitat d’aproximacions i imputacions. en èpoques de crisi econòmica i taxes d’atur elevades. en canvi. els organismes autònoms. Es tracta de dos enfocaments vàlids. Aquesta metodologia també té la necessitat d’adoptar aproximacions i imputacions. La utilització d’un enfocament o altre depèn de l’objectiu de l’anàlisi que es vulgui fer: l’enfocament del flux monetari intenta mesurar l’impacte econòmic generat per l’activitat del sector públic en un territori. com que el mètode del flux monetari mesura l’impacte que la política fiscal del Govern central té sobre la situació macroeconòmica d’un territori. Això ha 5 . el criteri del flux monetari és més correcte per analitzar la influència que té l’acció del sector públic sobre el creixement econòmic d’un territori. A més. fan que el resultat final sigui molt més sensible a petits canvis en aquestes imputacions. però la naturalesa més concreta del conceptes de pagament permet avaluar empíricament les balances fiscals territorials de forma més robusta i atribuir als resultats un significat més sòlid que en el cas anterior. sinó complementaris. els organismes autònoms que gestionen prestacions socials i que es financen.1. mentre que l’enfocament del flux del benefici intenta calcular com s’incrementa el grau de benestar dels individus residents en un territori davant l’actuació del sector públic. Enfocament El grup d’experts per al càlcul de la balança fiscal de Catalunya va acordar fer servir les dues aproximacions metodològiques estàndards: la del flux monetari i la del flux del benefici. el grup d’experts va creure que s’ha de posar més èmfasi en les mesures basades en el flux monetari6. l’àmbit institucional considerat comprèn l’Estat.

funcional i orgànica del pressupost de despeses que ofereix.5. En el cas de les empreses públiques considerades. etc. 1. Marc pressupostari El marc pressupostari utilitzat és el de la comptabilitat pública. memòries. A tall d’exemple. però que contribueixen a incrementar significativament l’estoc de capital públic. i sobre les obligacions reconegudes i els pagaments efectuats. butlletins. dels organismes autònoms. s’ha hagut d’utilitzar informació procedent d’altres publicacions emeses per diferents ens públics (informes. ofereix informació sobre els drets reconeguts i els ingressos recaptats. l’informe esmenta que si s’utilitza la informació corresponent als pressupostos generals de l’Estat per al 2004.). en el cas de la despesa. implicat que s’hagi hagut de fer tota una sèrie d’ajustos tant en el subsector organismes autònoms com en el de la Seguretat Social. agències estatals i altres organismes públics i del sistema de la Seguretat Social. anuaris estadístics. AENA i Ports de l’Estat.sector Administració central en termes del sistema europeu de comptes (SEC) i altres empreses públiques que contribueixen a incrementar significativament l’estoc de capital públic8. considerar els drets reconeguts i les obligacions reconegudes. A la metodologia es tria com a opció considerar el criteri de meritació i. en aquest sistema. 1. Quan s’analitza un any concret hi pot haver petites diferències entre la utilització del criteri de meritació i el de caixa. De manera complementària. pel detall de les classificacions econòmica. per tant. en el cas dels ingressos. les empreses que compleixen el criteri de contribuir a incrementar significativament l’estoc de capital públic i de no estar incloses en el sector Administració central del SEC són: ADIF. En el cas de l’Estat també s’ha disposat de les dades del sistema d’informació comptable i pressupostària (SICOP) que elabora la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE). ja que permet fer unes estimacions molt més precises a l’hora d’imputar la despesa pública que no pas la comptabilitat nacional. Dades Per a la present actualització de la balança fiscal s’ha disposat de les mateixes fonts d’informació que per a la darrera actualització: les liquidacions dels pressupostos de l’Estat. per tant. La comptabilitat pública es basa en dades de la liquidació del pressupost i. així com les empreses públiques que no formen part d’aquest sector. que engloba dins de l’àmbit institucional d’aplicació de la metodologia el sector Administració central del SEC. les societats d’aigües dependents del Ministeri de Medi Ambient. 8 En consonància amb l’informe de 27 de setembre de 2006 del grup de treball sobre metodologia de càlcul de les balances fiscals del Ministeri d’Economia i Hisenda. també es disposa només de la mateixa informació que a l’anterior balança: els ingressos d’explotació de les empreses públiques AENA i Ports de l’Estat i les dades d’inversió real executada de pràcticament la totalitat de les empreses públiques considerades. 6 . hi ha la territorialització dels diferents programes de despesa que executen les diferents seccions pressupostàries. la Societat Estatal de Gestió Immobiliària del Patrimoni.4.

Les operacions amb la Unió Europea (UE). la balança fiscal d’aquest estudi és el resultat de la imputació territorial dels ingressos i despeses gestionats directament per l’Administració central amb independència que una part dels ingressos recaptats per l’Estat s’hagi de destinar a la Unió Europea i. queden fora de l’estudi les següents operacions: ƒ Els ingressos i despeses que integren les operacions financeres (capítols 8 i 9 del pressupost d’ingressos i de despeses). S’exclouen els ingressos procedents de la UE (fons europeus) i les aportacions de l’Estat espanyol per finançar el pressupost comunitari (transferències en concepte de recurs IVA. a una doble comptabilització (per l'operació real i per la seva contrapartida financera)9. Seguint la metodologia acordada. en general. deutora o creditora. extreure de cada programa de despesa estatal la part finançada mitjançant fons europeus (la qual cosa és impossible de fer amb la informació disponible).6. i que no suposen una càrrega neta per als qui els paguen. alhora. Per tant. a més. en un període llarg de temps. edificis. incorreríem en una doble comptabilització de la mateixa inversió. Es tracta. és a dir. s’haurien d’excloure dels ingressos estatals l’aportació que Catalunya fa als ingressos comunitaris (recursos propis tradicionals que recapta l’Estat i IVA) i. 9 7 . Aquests ingressos són fruit de l'activitat inversora de l'Administració pública. tant financers com reals (dipòsits bancaris. també. Operacions considerades A partir de la liquidació pressupostària es determinen quins són els ingressos i les despeses que s’imputaran territorialment (operacions considerades). ƒ ƒ Per exemple. la despesa real en inversions ja està comptabilitzada en la despesa no financera (capítol VI).1. etc. El capítol IX del pressupostos inclou el finançament de les inversions.). amb independència que part de la despesa estigui finançada per la Unió Europea. de la seva condició de titular de determinats actius que produeixen rendiments. 11 Si es volgués trobar la balança fiscal originada únicament i exclusivament per l’Administració central. una altra raó per no incloure aquestes operacions. perquè es tracta d'ingressos que obté el sector públic com a contraprestació de la titularitat de certs actius. de manera que incloure-les conduiria. 10 Drets de duana. accions o altres títols. recurs renda nacional bruta i recursos propis tradicionals10) per tal d’obtenir la balança fiscal del sector públic central neta dels fluxos directes amb la UE11. Si consideréssim aquestes despeses. terrenys. les operacions originades per la variació d'actius i passius financers. Això exigeix sotmetre les dades a un procés de depuració que consisteix a prescindir de determinades operacions i a ajustar-ne la quantia d'unes altres. en les quals es modifica la posició financera. Hi ha. és a dir. exaccions reguladores agràries i cotitzacions sobre el sucre i la isoglucosa. dels agents públics considerats. Els ingressos patrimonials (capítol V del pressupost d’ingressos) i els ingressos per alienació d'inversions reals (capítol VI del pressupost d’ingressos). d'operacions que tenen una contrapartida evident i en les quals el sector públic central actua en els mercats financers de forma equivalent a la manera com ho farien els agents del sector privat. generalment en condicions de mercat. ja que en realitat no constitueixen altra cosa que el tancament de les operacions de naturalesa real que es financen a través del pressupost.

804 321.588 292.919 102.522 8.913 306.523 10.515 15.538 132.811 282.077 239.311 4.511 9.871 154. agències estatals i altres organismes públics Despeses Seguretat Social i els seus organismes Inversions reals de les empreses públiques considerades 243.731 134.316 12.506 9.316 114.250 14.099 8.721 141.917 131.788 122.734 118. Quant a les despeses.3 26.295 4.217 -7.324 296.874 -29.409 275.674 4.168 -25.919 127. No obstant això.008 7.316 114.ƒ Les transferències corrents i de capital de consolidació que s’atorguen entre els diferents ens públics considerats a fi d’evitar duplicitats en els diferents conceptes d’ingressos i de despeses.7 *S'hi inclouen els organismes autònoms que gestionen prestacions socials (SPEE i FOGASA) i les mútues de funcionaris (ISFAS.476 333.765 4.757 16.090 16.1 s’ofereix el total d’ingressos i de despeses no financeres consolidades del sector públic central durant el període 2006-2009.083 2. MUGEJU i MUFACE) Atès que el volum d’ingressos i de despeses que s’analitza deixa fora algunes operacions.331 144.3 -78. Quadre 1.113 -7.001 4. resultants d’extreure les operacions directes amb la Unió Europea i els ingressos patrimonials i per alienació d’inversions reals.517 10. les grans partides considerades a la balança fiscal són les pensions i prestacions de la Seguretat Social (s’hi inclouen les prestacions i els 8 .015 137.032 138. els resultats del superàvit o de dèficit públic que s’obtenen no han de coincidir necessàriament amb els imports reals de dèficit o superàvit públic.698 123. agències estatals i altres organismes públics Despeses Seguretat Social i els seus organismes Inversions reals de les empreses públiques considerades 254.711 265.198 267.321 134.698 123.184 9.929 Dèficit(-)/Superàvit(+) % sobre el PIB Ingressos i despeses considerades no financeres Total ingressos Ingressos Estat Ingressos organismes autònoms.144 3.884 16.6.321 12.6 -2.734 107.919 131.871 154.472 134.505 2.163 279.489 120.828 157. agències estatals i altres organismes públics Ingressos Seguretat Social i els seus organismes* Ingressos empreses públiques** 25.764 4.222 1.758 1.201 15. les diferències no resulten significatives.014 7.311 1.644 307.142 3. com es pot veure.0 -2.559 14.590 9.368 144.929 Dèficit(-)/Superàvit(+) % sobre el PIB ** Ingressos d'explotació AENA + Ports de l'Estat 22.1 Ingressos i despeses no financeres totals consolidades i considerades Milions d'euros 2006 Ingressos i despeses totals consolidades no financeres Total ingressos Ingressos Estat Ingressos organismes autònoms.7 -81.321 134. En el quadre 1.173 126.163 Total despeses Despeses Estat Despeses organismes autònoms.869 3.989 106.173 116.877 2.6 31. També s’hi mostren els ingressos i despeses considerades.4 266.077 Total despeses Despeses Estat Despeses organismes autònoms.716 16. agències estatals i altres organismes públics Ingressos Seguretat Social i els seus organismes* Ingressos empreses públiques** 2007 2008 2009 254.207 150.545 1.592 128.828 162.6.368 134.

Es tracta d’una condició imprescindible.subsidis d’atur). ja que la situació financera de l’Administració central pot ser diferent d’un any a l’altre i. actua cada any amb pressupost equilibrat i anul·la l’efecte de la situació financera del sector públic central que no té res a veure amb els aspectes estructurals dels fluxos territorials de despeses i ingressos. Per tant. es produiria un augment (reducció) dels ingressos del sector públic central. també es pot finançar mitjançant la reducció de la despesa. i un empitjorament. 12 No s’hi inclouen.7. El saldo fiscal ha de reflectir la relació entre el percentatge de la despesa realitzada a Catalunya i el percentatge d’ingressos que detreu de Catalunya l’Administració central. No obstant això. per tant. IVA i especials)12. 1. les inversions públiques i els interessos del deute. Aquest mètode és consistent amb el supòsit que en situacions de dèficit del sector públic central. La mateixa correcció és necessària per comparar l’evolució dels saldos al llarg del temps. ni els impostos propis ni els impostos cedits totalment a les comunitats autònomes i les corporacions locals. el qual es tradueix en endeutament. com a conseqüència. la qual cosa generarà estalvi per amortitzar l’endeutament. Tractament del dèficit o superàvit del sector públic central El darrer aspecte metodològic per calcular les balances fiscals és la necessitat de neutralitzar l’efecte que el cicle econòmic té sobre la situació financera del sector públic central13. Hi ha diferents mètodes per neutralitzar l’efecte del cicle econòmic. el saldo fiscal obtingut directament a partir dels ingressos i despeses imputats a les comunitats autònomes produiria una millora generalitzada a tots els territoris. És cert que. que implica equilibrar el pressupost de l’Administració central igualant els ingressos a les despeses. aquest es finançarà amb un increment d’impostos. Pel que fa als ingressos. l’amortització de l’endeutament i la càrrega financera s’ha de finançar majoritàriament amb ingressos impositius. 13 A les formulacions de polítiques públiques. introduir variabilitat en la mesura de la balança fiscal. Altrament. quan aquest estalviés. les principals partides incloses en la balança fiscal són les cotitzacions a la Seguretat Social. com a conseqüència de l’existència del dèficit (superàvit) pressupostari en els imports considerats. 9 . En aquest estudi adoptem el que defensa el grup d’experts. en part. La neutralització suposa que el sector públic central ni estalvia ni s’endeuta. si es vol calcular la redistribució territorial resultant de la política fiscal de l’Estat. l’impost de societats i la part estatal dels impostos compartits entre l’Estat i les comunitats autònomes (IRPF. La implementació d’aquesta hipòtesi comporta distribuir el dèficit (superàvit) pressupostari en funció de la pauta que resulta de la distribució territorial dels ingressos per cada any. aquesta fórmula té una limitació i. al final. les magnituds ajustades pel cicle econòmic reben el nom d’estructurals. les transferències a les comunitats autònomes i corporacions locals per al seu finançament. per finançar el conjunt de la despesa pública. quan el sector públic central s’endeutés.

té a més un clar avantatge teòric. Els ingressos varien més que les despeses durant el cicle econòmic. Per tant. 10 .Suposar que hi ha pressupost equilibrat mitjançant l’ajust dels ingressos. són més volàtils. aproximar la balança fiscal estructural mitjançant l’ajust dels ingressos ens dóna un resultat més acurat14. enlloc del de les despeses. 14 Vegeu Antoni Zabalza a The Political Economy of Inter-Regional Fiscal Flows (2010).

constituïts principalment per impostos. Els ingressos del subsector Estat En el quadre 2. al territori on té lloc el pagament per les unitats que el fan. després. a continuació.1. els corresponents al subsector Estat.1 es mostren els ingressos totals consolidats i els considerats (imputables territorialment) que representen al voltant del 97 % del total d’ingressos no financers consolidats de l’Estat. En primer lloc. la incidència efectiva de l’impost es traslladaria als consumidors finals. 2. els de la Seguretat Social i. els ingressos tributaris s’imputen al territori on es localitza la capacitat econòmica sotmesa a gravamen (objecte imposable). Per exemple. els ingressos s’imputen al territori on resideixen les persones que finalment suporten la càrrega (incidència efectiva).1. Pel mètode de flux del benefici. un augment d’impostos que les empreses estan obligades a pagar (incidència legal) es pot traduir en un augment dels preus dels seus productes. els dels organismes autònoms. La incidència legal d’un impost és diferent a la incidència efectiva quan hi ha translació impositiva i la càrrega derivada d’un impost es desplaça entre diferents agents de l’economia.2 es veuen amb detall els principals ingressos estatals. Al final de l’apartat es presenta el total dels ingressos de la balança fiscal de Catalunya en el període 2006-2009. els de les empreses públiques. Aquest aspecte esdevé important quan els consumidors finals i l’empresa estan localitzats a diferents comunitats autònomes.2. l’IVA pagat per un ciutadà d’Oviedo (que té la incidència legal) a un comerç a Mataró. Imputació territorial dels ingressos En aquest apartat s’exposa la imputació dels ingressos de la balança fiscal de Catalunya. la riquesa o el consum. i els ingressos no tributaris. Per exemple.1. En el quadre 2. s’imputaria a Catalunya que és on es localitza l’objecte imposable. que pot ser la renda. així. 11 . S’estableixen dos criteris per imputar els ingressos al marge de qui sigui i d’on resideixi l’obligat legal a pagar (incidència legal): Pel mètode de flux monetari. finalment.

545 0 0 0 102.310 738 Ingressos considerats 2006 2007 2008 84.197 57. 144.112 3.311 102.015 3. Alienació d'inversions reals Capítol 7.222 157.278 131.260 258.677 106.1 Ingressos totals i considerats de l'Estat Milions d'euros Capítol 1.400 41.437 33. Variació actius financers Capítol 9.Quadre 2.309 50.614 50. Taxes i altres ingressos Capítol 4.455 41. Transferències de capital Del sector públic central De l'exterior De l'interior 2.455 41.125 31.222 0 0 0 141.744 793 2009 57.482 3.650 2.938 544 0 98 2.896 209 1.674 3.099 1.311 0 0 0 127.385 3.174 100.310 738 % ingressos considerats/ingressos totals consolidats 2006 2007 2008 2009 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 93 97 97 92 0 100 100 0 100 100 0 100 100 0 100 100 Capítol 5.226 76.479 152.277 88.744 793 0 185 1.470 177.614 50.850 141.033 30.758 0 0 0 157.445 11.779 39.545 98 0 0 0 79 97 0 0 0 78 97 0 0 0 57 96 0 0 0 40 12 .233 0 192 1.991 162.156 0 1. Variació passius financers Total ingressos financers Total ingressos de l'Estat Font: liquidació dels pressupostos generals de l'Estat.935 4.051 174 899 0 882 17 2. Transferències corrents Del sector públic central De l'exterior Del País Basc i Navarra Altres de l'interior Ingressos totals consolidats 2006 2007 2008 2009 84.226 76.216 91.781 149.174 100.045 6.138 18 3.758 127.048 0 0 1.293 722 0 113 2. Impostos directes Capítol 2.125 3.493 222.938 544 0 0 2.1.179 203.590 2.293 722 0 0 2.295 133 441 0 432 9 0 0 17 0 0 17 0 0 18 0 0 18 0 0 7 0 0 7 0 0 9 0 0 9 0 0 2 0 100 0 0 2 0 100 0 0 1 0 100 0 0 2 0 100 Total ingressos no financers Capítol 8.385 11. Ingressos patrimonials Capítol 6.935 4.197 50.110 163 496 0 488 7 3.445 2.537 0 0 1.045 6.184 3.794 2.794 2. Impostos indirectes Capítol 3.522 3.309 31.

sobre primes d'assegurances Tràfic exterior Cotització i exacció de sucre i isoglucosa Altres Taxes i altres ingressos Transferències Corrents De capital INGRESSOS DE L'ESTAT Font: liquidació dels pressupostos generals de l'Estat.491 1.309 31.959 484 152 16 5. Els criteris i indicadors utilitzats per a la imputació territorial dels ingressos tributaris de l’Estat segons ambdós enfocaments es mostren en el quadre 2. renda no residents I.471 22.445 3.048 9 102.856 28.406 1.Quadre 2.578 11.618 8 9 3.044 10.231 561 164 14 6.033 3.025 2.679 9.614 37.305 50 1.328 7 6 11.197 43.361 6 1.480 5.387 1. especials alcohol i begudes derivades cervesa productes intermedis hidrocarburs labors del tabac determinats mitjans de transport electricitat I.1. societats I.226 49.1. patrimoni Quotes de drets passius Altres Impostos indirectes IVA I.545 Per portar a terme la territorialització dels ingressos se segueix el procediment acordat pel grup d’experts: a partir de l'anàlisi dels diferents conceptes d'ingrés.045 3. En la publicació Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 13 .338 2.544 3.935 2.501 1.174 42.865 1 -57 1.015 18 157.460 46 989 71 50.794 2.498 3.646 532 173 15 6.131 1.572 8 8 6.993 529 160 11 4.543 39.311 2009 57.537 7 127.430 11 23 1. 2006 84.349 1 101 1.385 18.811 -1 3 1.455 35.915 2.060 72 31.3.2 Detall ingressos considerats de l'Estat Milions d'euros Impostos directes IRPF I.634 47. s'estableixen les hipòtesis de territorialització més adequades i els indicadors que permetin obtenir les aportacions dels residents de Catalunya a l'Estat (flux del benefici) o permetin conèixer el volum dels diferents objectes de gravamen generats a Catalunya (flux monetari).476 4.499 2.758 2008 76.125 27.013 59 41.482 17 141.727 -2 14 4.520 41 898 41 50.222 2007 100.027 3.361 10.057 2.

14 .2002-2005 trobareu una extensa explicació sobre l’elecció de les hipòtesis de territorialització i la disponibilitat d'indicadors estadístics que aproximen millor les hipòtesis considerades.

actius o cotitzants. hipòtesi B (70 % EBE i 30 % consum final de les llars) i hipòtesi C (33 % EBE.1. hipòtesi B (70% Accionistes 30% Consumidors) i hipòtesi C (33% Accionistes 33% Assalariats 33% Consumidors) de no No translació Pes de Catalunya respecte el On s’ha generat el benefici de les conjunt de CA de règim común societats en l'EBE Pes de la recaptació a Catalunya respecte la del conjunt de CA de règim comú Impost s/ residents renda On s’ha generat la renda Impost de patrimoni No translació No imputació a Catalunya Nre. dels ingressos produïts per actes d'inspecció.3 Criteris d'imputació dels ingressos tributaris de l'Estat a Catalunya Enfocament flux benefici Hipòtesi incidència Indicadors de territorialització Pes de Catalunya respecte del conjunt de CA de règim comú de la part estatal de la quota líquida. 33 % remuneració assalariats i 33 % consum final de les llars) No imputació a Catalunya Enfocament flux monetari Criteri d'atribució Indicadors de territorialització IRPF No translació On s’ha generat la renda El matex indicador que en el flux del benefici Impost de Societats Translació a: hipòtesi A (100% Accionistes). per declaracions presentades fora de termini i per devolució d'ingressos indeguts i de les retencions de no declarants amb retribucions superiors a 6. segons disponibilitat de les dades) Indicador de consum final estimat per l'INE calculat per a l’assignació regional de l'IVA a les CA de règim comú On s’ubica el patrimoni dels no Pes de la recaptació a Catalunya residents en el total On s’ubiquen els funcionaris El matex indicador que en el flux del benefici Quotes drets passius No translació IVA Impost especial sobre l'alcohol i begudes derivades.Quadre 2. afiliats mútues de funcionaris a Catalunya en el total (titulars totals. cervesa i productes intermedis Impost especial sobre hidrocarburs Impost especial sobre labors del tabac Impost especial sobre l'electricitat Impost sobre primes d'assegurances Translació cap als consumidors finals On és realitzen els actes subjectes El matex indicador que en el flux a IVA no deduïble del benefici On és realitza el consum del béns El matex indicador que en el flux gravats del benefici On és realitzen d’hidrocarburs les vendes El matex indicador que en el flux del benefici El matex indicador que en el flux del benefici Translació cap als consumidors finals Consum específic elaborat per a l'INE per a l'assignació dels béns gravats regional d'aquests impostos a les CA de règim comú Translació cap als consumidors dels Índex de vendes calculat per a l’assignació regional de béns gravats l’impost a les CA de règim comú Translació cap als consumidors dels Índex de vendes calculat per a l’assignació regional de béns gravats l’impost a les CA de règim comú Translació cap als consumidors dels Índex de consum calculat per a l’assignació regional de béns gravats l’impost a les CA de règim comú Persones físiques (no translació) i PIB empreses (translació) On és realitzen les vendes de tabac On és realitza el consum del béns El matex indicador que en el flux gravats del benefici On es contracten les primes On és realitza el consum On és realitza el consum On s'ubica el fet imposable Valor primes contractades Catalunya en el total a Translació cap als consumidors dels Imposició sobre tràfic Consum final de les llars béns gravats exterior Cotització sobre el sucre i Translació cap als consumidors dels Consum final de les llars béns gravats la isoglucosa Persones físiques (no translació) i PIB Taxes i altres ingressos empreses (translació) El matex indicador que en el flux del benefici El matex indicador que en el flux del benefici PIB 15 .011 euros Mitjana resultats aplicació hipòtesi A (excedent brut d'explotació (EBE)).

756 317 5 90 7.193 19.393 329 1 92 6.183 104 30 3 1.1.587 5.77% 2008 15.014 3.024 9.188 1 305 273 1 1.90% 2007 20.813 11. en els quadres 2.4 Incidència a Catalunya dels ingressos de l'Estat.51% 2009 11.204 1.130 895 21 290 300 0 757 0 31.107 19.716 6.836 275 4 77 9. Quadre 2.921 19.850 2.488 7.863 94 27 3 966 784 -11 304 231 1 2.1.680 9.058 712 5 286 281 1 738 0 28.43% 16 .191 0 19.689 7. especials alcohol i begudes derivades cervesa productes intermedis hidrocarburs labors del tabac electricitat I. societats I. respectivament.201 0 24.358 341 5 86 9.901 4.877 5.208 2. Enfocament flux monetari Milions d'euros Impostos directes IRPF I.756 9. renda no residents I. patrimoni Quotes de drets passius Impostos indirectes IVA I.Finalment. sobre primes d'assegurances Tràfic exterior Cotització i exacció de sucre i isoglucosa Taxes i altres ingressos Transferències corrents i de capital Ingressos estatals a Catalunya % Catalunya/Estat 2006 17.834 19.089 102 28 2 769 1.4 i 2.622 6.615 1.916 110 29 3 1.5 es presenten els resultats dels ingressos de l’Estat imputats a Catalunya segons l’aplicació dels criteris del flux monetari i del flux del benefici.1.

societats I. 17 .1. observem com el percentatge dels ingressos que aporta Catalunya és superior a la seva participació en el PIB de l’Estat15.188 1 280 273 1 1. 15 Durant aquest període.793 0 0 77 9.901 4. sobre primes d'assegurances Tràfic exterior Cotització i exacció de sucre i isoglucosa Taxes i altres ingressos Transferències corrents i de capital Ingressos estatals a Catalunya % Catalunya/Estat 2006 17. En darrer lloc.024 9.722 0 0 90 7. atesa la progressivitat del sistema tributari.43 %.663 7.089 102 28 2 769 1.851 5.21% 19. aproximadament.Quadre 2. patrimoni Quotes de drets passius Impostos indirectes IVA I.5 Incidència a Catalunya dels ingressos de l'Estat.385 6.863 94 27 3 966 784 -11 261 231 1 2.66% 2007 20.587 5.488 7. en el cas del flux del benefici. en el cas del flux monetari.7% del PIB estatal.971 3.612 6. i del 19.850 2.916 110 29 3 1.9 % al 19. Per altra part. la incidència a Catalunya del conjunt d’ingressos estatals és d’un 19.547 19.3. com segons el flux del benefici.358 9. per exemple. per a l’impost sobre primes d’assegurances. en el període analitzat notem una lleugera pèrdua del pes percentual dels ingressos estatals detrets de Catalunya.66 % al 19.771 19.191 0 30.51% 24.399 9.402 11.5 %.058 712 5 260 281 1 738 0 27.615 1. Enfocament flux benefici Milions d'euros Impostos directes IRPF I. però aquests són impostos de poc poder recaptatori que no afecten significativament el resultat final. que passen del 19. les variables utilitzades per a la imputació territorial són molt similars per als dos enfocaments. especials alcohol i begudes derivades cervesa productes intermedis hidrocarburs labors del tabac electricitat I.130 895 21 279 300 0 757 0 2008 15.204 1.06 %.208 2.452 19.183 104 30 3 1. Com es veu en el quadre 2.6 % i el 18.201 0 2009 11. l’economia catalana representa entre el 18.1. Hi ha diferències.06% Tant en la imputació dels ingressos segons el flux monetari.759 19.392 0 0 92 5. renda no residents I.291 0 0 86 9.

el Consell de Seguretat Nuclear i l’Agència Estatal d’Administració Tributària. En primer lloc. A l’hora d’imputarles existeix una gran dificultat vinculada a l'enorme nombre d'organismes receptors i la gran diversitat d'activitats que realitzen. fonamentalment. l’Agència Estatal del Butlletí Oficial de l’Estat. és possible identificar els principals receptors d'aquest tipus d'ingressos.1 mostra la totalitat dels ingressos consolidats i els ingressos finalment considerats. Els ingressos dels organismes autònoms. en part. l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. l’indicador general acordat de distribució territorial de les taxes i altres ingressos és el PIB.Catalunya ha tingut la taxa de creixement del PIB més baixa de tot l’Estat durant aquests anys. aquí sorgeix el problema que en diversos casos els adquirents són empreses. agències estatals i altres organismes públics En aquest capítol es presenten de manera agregada els ingressos dels organismes autònoms. les quals. 2. Destaca per la seva importància quantitativa la Prefectura de Trànsit. aquest problema té escassa importància. Ara bé. d'acord amb el criteri del flux del benefici. l’aplicació del criteri del flux del benefici comporta establir com a hipòtesis d'incidència que qui suporta la càrrega d'aquests ingressos són els adquirents dels serveis públics en qüestió. Segons la metodologia acordada pel grup d’experts. atès que no és possible conèixer quines d’aquestes operacions s’han realitzat en territori català. d’acord amb la metodologia emprada en els anteriors estudis de la balança fiscal de Catalunya. La raó d’aquest baix volum d’ingressos considerats és que el finançament d’aquests organismes prové. l’Oficina Espanyola de Patents i Marques. agències estatals i altres organismes públics són les taxes i altres ingressos. No obstant això. que recapta al voltant d’un 60 % del capítol 3 d’ingressos. Segueixen. excloent-ne els que gestionen les prestacions socials (SPEE i FOGASA) i les mútues de funcionaris (MUFACE. de transferències de l’Estat (ja consolidades) i de la Unió Europea. que representen al voltant d’un 19 % del total d’ingressos no financers. fet que explica. el quadre 2.2. Per tant. 18 . les taxes i altres ingressos del Consell Superior d’Investigacions Científiques. MUGEJU i ISFAS) que s’inclouen en els ingressos de la Seguretat Social. agències estatals i altres organismes públics. poden traslladar aquesta càrrega fiscal cap als consumidors últims dels seus productes a través dels preus. els recursos considerats són bàsicament la totalitat dels ingressos propis d’aquests organismes. perquè es desconeix la distribució regional dels adquirents de serveis i s’ha de recórrer a indicadors de caràcter general. Aquest indicador és també el que s’utilitza per a la imputació d’aquests ingressos sota el criteri del flux monetari. a molta més distància en importància quantitativa. Els principals ingressos analitzats de l’agregat d’organismes autònoms. aquesta davallada. No obstant això. En aquest sentit.2.

2. Els resultats obtinguts d’incidència a Catalunya dels ingressos agregats dels organismes autònoms. És per aquest motiu que del total del capítol 3 s’ha exclòs de la imputació la part corresponent a aquestes multes i sancions. s’han assignat a Catalunya en funció de la població tant en el flux monetari com en el del benefici. al voltant d’un 23 % del total de taxes i altres ingressos prové de les multes recaptades per la Prefectura de Trànsit. competència que. ja estava transferida a la Generalitat i no s’ha d’imputar res a Catalunya. en funció del PIB.2.En aquest punt cal fer una apreciació. Pel que fa referència a les transferències. agències estatals i altres organismes públics es recullen en el quadre 2. 19 . en el període analitzat. tal com s’acaba d’esmentar. El 77 % restant s’ha imputat. seguint els mateixos criteris que en els estudis anteriors.

098 0 5.317 1.015 6 372 379 9.2. Impostos indirectes Capítol 3.363 0 1. agències estatals i altres organismes públics* Milions d'euros Capítol 1. autònoms 8. Transferències de capital Del sector públic central De l'exterior Altres de l'interior 74 680 1.489 1. Alienació d'inversions reals Capítol 7.538 5 221 227 8. Actius financers Capítol 9.235 0 1.508 1.592 1.047 8.263 18 0 5.1 Ingressos totals i considerats dels organismes autònoms.917 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1.765 9. Passius financers Total ingressos financers Total ingressos dels org.414 1.917 17 0 0 0 16 19 0 0 0 18 19 0 0 0 18 20 0 0 0 20 * No s'hi inclouen els organismes autònoms que gestionen prestacions socials (SPEE i FOGASA) ni les mútues de funcionaris (ISFAS. Impostos directes Capítol 2.472 8 107 115 9.Quadre 2. Font: liquidació dels pressupostos dels organismes autònoms.592 1. Transferències corrents Del sector públic central De l'exterior Altres de l'interior Ingressos totals consolidats 2006 2007 2008 2009 0 0 0 0 0 0 0 0 1. agències estatals i altres organismes públics 20 .788 6 253 259 9.489 1.508 1.317 1.731 1. MUGEJU i MUFACE).955 36 0 6.144 219 0 0 149 0 0 149 0 0 160 0 0 160 0 0 188 0 0 188 0 0 219 0 0 219 0 0 14 0 100 0 0 34 0 100 0 0 15 0 100 0 0 16 0 100 Total ingressos no financers Capítol 8.394 9.587 1.048 188 90 241 1.281 5. Taxes.084 0 936 149 70 303 470 0 310 160 71 210 1.680 23 18 36 17 0 0 23 0 0 18 0 0 36 0 0 17 % ingressos considerats/ingressos totals consolidats 2006 2007 2008 2009 100 100 100 100 0 0 1 0 0 100 0 100 0 100 0 100 Capítol 5.680 5.081 17 Ingressos considerats 2006 2007 2008 2009 0 0 0 0 0 0 0 0 1. Ingressos patrimonials Capítol 6.414 1.632 6.731 1.991 6.609 23 0 6. preus públics i altres ingressos Capítol 4.

2 Incidència a Catalunya dels ingressos dels organismes autònoms. En el quadre 2. preus públics i altres ingressos Transferències Ingressos a Catalunya % Catalunya/Espanya 197 27 224 2007 203 28 231 2008 214 36 250 2009 232 38 270 15.Quadre 2.3.50% 14. tal com s’ha indicat anteriorment. per les cotitzacions socials (representen el 99 % dels ingressos analitzats). MUGEJU i ISFAS).09% 2. gairebé en la seva totalitat.41% 14. 21 .08% 14.3.2. Els ingressos de la Seguretat Social i els seus organismes Els ingressos de la Seguretat Social engloben els del Sistema de la Seguretat Social (entitats gestores. Aquests estan configurats. serveis comuns i mútues d’accidents de treball i malalties professionals) més els dels organismes autònoms que gestionen les prestacions socials (SPEE i FOGASA) i les mútues de funcionaris (MUFACE. els quals representen a l’entorn del 97 % dels ingressos no financers consolidats. agències estatals i altres organismes públics Milions d'euros 2006 Taxes.1 es mostren els ingressos considerats.

274 127.644 Capítol 3.1 Ingressos totals i considerats de la Seguretat Social i els seus organismes* Milions d'euros Ingressos totals consolidats 2006 2007 2008 2009 Capítol 1. les mútues d'AT i MP i dels diferents OA.737 129.114 0 0 0 1 782 630 1.311 131. Transferències corrents 956 993 449 557 Del sector públic central De l'exterior Altres de l'interior 0 911 46 0 949 44 0 406 42 0 520 38 Ingressos considerats 2006 2007 2008 2009 118.613 0 0 0 0 1.823 1. MUGEJU i MUFACE). Passius financers Total ingressos financers Total ingressos Seguretat Social 122.765 859 782 630 1. Impostos directes 118. Taxes.295 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 120.869 132. Impostos indirectes 0 0 0 1. Actius financers Capítol 9. preus públics i altres ingressos 1.613 0 Capítol 2.985 48 14 0 14 0 2. Per a completar el detall de transferències s'han utilitzat les memòries i informes anuals de la TGSS. Ingressos patrimonials Capítol 6.427 1.764 134.Quadre 2.644 1.295 98 0 0 0 97 97 0 0 0 97 97 0 0 0 97 97 0 0 0 97 *S'hi inclouen els organismes autònoms que gestionen prestacions socials (SPEE i FOGASA) i les mútues de funcionaris (ISFAS.203 132.142 128. 22 .531 38 46 44 42 0 0 46 0 0 44 0 0 42 0 0 38 % ingressos considerats/ingressos totals consolidats 2006 2007 2008 2009 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 7 5 4 9 0 100 0 100 0 100 0 100 Capítol 5.203 132.878 135.631 138.001 137. agències estatals i altres organismes públics.338 38 1 0 1 0 2.674 134.531 Capítol 4.823 1. Font: liquidació del pressupost del sistema de la Seguretat Social i liquidació del pressupost dels organismes autònoms. Transferències de capital Del sector públic central De l'exterior Altres de l'interior 1.311 131.674 134.939 11 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 100 0 0 0 0 100 0 0 0 0 100 0 0 0 100 Total ingressos no financers Capítol 8.3.427 1.142 128.624 120.274 127.737 129. Alienació d'inversions reals Capítol 7.114 859 123.760 50 6 0 6 0 2.652 132.

amb unes mútues pròpies que es financen a través de cotitzacions específiques. per atur. 23 .2 es detallen les cotitzacions de la Seguretat Social segons el règim general o els especials (que inclouen les cotitzacions per contingències comunes. per cotitzacions al fons de garantia salarial i per formació professional que corresponguin per a cadascun dels règims).3. les cotitzacions per accidents de treball i malalties professionals i les cotitzacions de les persones a l’atur.En el quadre 2. Els funcionaris públics tenen també un tractament diferenciat.

369 9.856 82.295 Font: liquidació del pressupost del sistema de la Seguretat Social.835 0 10.302 2.387 285 1.257 2.613 1.274 127.133 8.503 17.531 42 1.865 RE treballadors autònoms Quotes d'empleadors Quotes de treballadors 9. preus públics i altres ingressos Transferències 7.570 73.682 18. Excepte en el cas de les cotitzacions per accidents de treball i malalties professionals i per al fons de garantia salarial (FOGASA).249 8.835 10.544 79.624 10.823 46 1.467 0 9.674 134.359 101.379 97.160 2.540 6.624 0 10.466 11.569 78. en la resta hi ha un repartiment entre empresaris i treballadors.142 128.249 118.120 7.072 1.223 7. en què la cotització completa és a càrrec de l’empresari. liquidació del pressupost dels organismes autònoms.2 Detall ingressos considerats de la Seguretat Social i els seus organismes Milions d'euros 2006 2007 2008 2009 Règim general Quotes d'empleadors Quotes de treballadors 90.157 8.737 129.427 44 1.644 38 Total ingressos considerats Seguretat Social 120.311 131.203 132. La distribució de les quotes entre empresaris i treballadors varia segons el tipus de règim de cotització i el tipus de contingència.Quadre 2.369 0 9.835 16. agències estatals i altres organismes públics.102 975 286 689 897 326 570 RE treballadors del mar Quotes d'empleadors Quotes de treballadors 291 210 81 304 217 88 303 216 88 294 208 86 RE mineria del carbó Quotes d'empleadors Quotes de treballadors 194 75 120 195 71 125 196 70 126 192 65 127 RE treballadors de la llar Quotes d'empleadors Quotes de treballadors 549 319 232 485 286 200 500 305 195 537 340 197 Accidents de treball i MP Aturats RE funcionaris Total cotitzacions Taxes.705 17. Informe estadístic de la Tresoreria General de la Seguretat Social i memòries anuals SPEE.461 2.251 96. 24 .3.467 RE agrari Quotes d'empleadors Quotes de treballadors 1.357 285 1.

En la publicació Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 s’especifiquen i justifiquen extensament els criteris i els indicadors utilitzats.La Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) recapta la totalitat de les cotitzacions socials.3.3 resumeix els criteris i indicadors utilitzats per a la imputació a Catalunya dels diferents tipus de cotització. excepte les corresponents a les mútues de funcionaris. en el qual tant ocupadors com assalariats abonen les seves cotitzacions sense que el fet que les empreses d’àmbit nacional realitzin ingressos centralitzats desvirtuï la localització geogràfica que les origina. les cotitzacions d’atur i formació professional són atribuïdes a l’SPEE i les corresponents a FOGASA s’atribueixen com a ingressos a aquest organisme autònom. formació professional. que són percebudes per la mútua corresponent. 25 . accidents de treball. L’informe estadístic de la TGSS ofereix per a cadascun dels règims la recaptació provincial. També cal dir que els registres comptables de les cotitzacions permeten conèixer on està situat el centre de treball. segons l’enfocament del flux del benefici i del flux monetari. El quadre 2. les cotitzacions per accidents de treball i malalties professionals i un percentatge de la quota per contingències comunes16 són atribuïdes a les mútues d’accidents de treball i malaltia professional. Ara bé. FOGASA i les cotitzacions dels aturats. així com també les cotitzacions per atur. 16 Que reben com a contraprestació per la gestió de la prestació econòmica d’incapacitat temporal derivada de contingències comunes.

3 Criteris d'imputació dels ingressos per cotitzacions de la Seguretat Social a Catalunya Enfocament flux benefici Hipòtesi incidència Cotitzacions del Règim General: Quotes d'empleadors Quotes de treballadors Quotes d'empleadors Quotes de treballadors 50 % empresaris i 50 % treballadors 100 % treballadors ---100 % autònoms 50 % segons pes de Catalunya en l'EBE total i 50 % segons pes recaptació Catalunya Pes de la recaptació de Catalunya en el total ---Pes de la recaptació de Catalunya en el total On s'abona la remuneració dels assalariats Pes de la recaptació de Catalunya en el total Enfocament flux monetari Criteri d'atribució Indicadors Indicadors On s'ubiquen els treballadors Pes de la recaptació de Catalunya en el total ---On s'ubiquen els autònoms On s'abona la remuneració dels assalariats ---Pes de la recaptació de Catalunya en el total Cotitzacions del R. actius o cotitzants segons disponibilitat de les dades) Pes de la recaptació de Catalunya en el total On s'ubiquen els treballadors Pes de la recaptació de Catalunya en el total On s'abona la remuneració dels assalariats On s'ha fet el pagament Cotitzacions d'accidents de treball i MP Quotes d'empleadors Pes de la recaptació de Catalunya en el total Pes de la recaptació de Catalunya en el total Cotitzacions d'atur A càrrec del SPEE i dels aturats Cotitzacions mutues funcionaris Aportació Estat i dels funcionaris 100 % funcionaris On s'ubiquen els funcionaris El mateix que en el flux del benefici 26 .Quadre 2. Treballadors autònoms: Cotitzacions del RE agrari Quotes d'empleadors Quotes de treballadors 50 % empresaris agraris i 50 % 50 % segons pes de Catalunya en l'EBE agricultura i 50 treballadors % segons pes recaptació Catalunya 100 % treballadors Pes de la recaptació de Catalunya en el total Pes de la recaptació de Catalunya en el total On s'ubiquen els treballadors Pes de la recaptació de Catalunya en el total On s'abona la remuneració dels assalariats Cotitzacions del RE treballadors del mar Quotes d'empleadors Quotes de treballadors 50 % empresaris pesquers i 50 50 % segons pes de Catalunya en l'EBE pesca i 50 % % treballadors segons pes recaptació Catalunya 100 % treballadors 50 % empresaris i 50 % treballadors 100 % treballadors Pes de la recaptació de Catalunya en el total 50 % segons pes de Catalunya en l'EBE total i 50 % segons pes recaptació Catalunya Pes de la recaptació de Catalunya en el total Pes de la recaptació de Catalunya en el total On s'ubiquen els treballadors Pes de la recaptació de Catalunya en el total On s'abona la remuneració dels assalariats Cotitzacions del RE mineria del carbó Quotes d'empleadors Quotes de treballadors Pes de la recaptació de Catalunya en el total On s'ubiquen els treballadors Pes de la recaptació de Catalunya en el total On s'abona la remuneració dels assalariats Cotitzacions del RE treballadors de la llar Quotes d'empleadors Quotes de treballadors 50 % llars que utilitzen personal 50 % segons pes de Catalunya en la renda bruta i 50 % treballadors disponible total i 50 % segons pes recaptació Catalunya 100 % treballadors 50 % empresaris i 50 % treballadors 100 % aturats Pes de la recaptació de Catalunya en el total 50 % segons pes de Catalunya en l'EBE total i 50 % segons pes recaptació Catalunya Pes de la recaptació de Catalunya en el total Nre.E. d'afiliats de Catalunya en el total (titulars totals.3.

27 18. En els quadres 2.031 1.4 i 2.960 33 38 2 95 1.382 1.867 71 35 2 92 1.292 1. el caràcter residual i la no disponibilitat de cap tipus de territorialització de la seva recaptació fa que la imputació a Catalunya s’estimi a partir d’un indicador general de l’activitat econòmica (PIB). preus públics i altres ingressos Transferències Total ingressos Seguretat Social % Catalunya/Espanya 17.926 29 37 2 105 1.531 1.984 1.531 1.Pel que fa a la resta d’ingressos de la Seguretat Social (capítols 3 i 4). S’han aplicat els criteris del flux monetari i del flux del benefici.777 68 32 2 110 1.908 1.31 20.573 267 8 24.849 19.890 342 9 23.240 19. respectivament.3.256 195 24.3.908 305 7 25. Enfocament flux monetari Milions d'euros 2006 2007 2008 2009 Règim general RE treballadors autònoms RE agrari RE treballadors del mar RE mineria del carbó RE treballadors de la llar Accidents de treball i MP Aturats RE funcionaris Total cotitzacions Taxes.221 19.883 19.3.495 188 24.590 285 8 25.5 es mostren els resultats de la incidència a Catalunya dels ingressos de la Seguretat Social.4 Incidència a Catalunya dels ingressos de la Seguretat Social. tant en el cas del flux monetari com del de benefici.34 19.21 27 .429 182 22.695 205 25.374 2. Quadre 2. i seguint la metodologia establerta.

675 18.495 188 23.270 18.513 RE treballadors autònoms RE agrari Quotes d'empleadors Quotes de treballadors 1.271 305 7 24.368 14.410 14.81 1.855 3.977 285 8 25.Quadre 2.5 Incidència a Catalunya dels ingressos de la Seguretat Social. mentre que en el cas del flux del benefici el percentatge és d’un 18.510 1.3 % de mitjana.343 2.262 18.584 18.429 15. s’observa que el pes de Catalunya és d’un 19. preus públics i altres ingressos Transferències Total ingressos Seguretat Social % Catalunya/Espanya 1.695 205 24.960 42 18 24 1.987 267 8 24.86 1. 28 . Enfocament flux benefici Milions d'euros 2006 2007 2008 2009 Règim general Quotes d'empleadors Quotes de treballadors 17.520 1.132 3.756 18.94 1.72 En el cas de la imputació segons l’enfocament del flux monetari.279 18.777 74 21 53 1.8 % de mitjana.429 182 22.867 76 20 56 1.926 39 20 18 RE treballadors del mar Quotes d'empleadors Quotes de treballadors 31 22 9 33 23 10 35 24 11 35 24 11 RE mineria del carbó Quotes d'empleadors Quotes de treballadors 9 7 1 8 7 1 8 7 1 7 6 1 RE treballadors de la llar Quotes d'empleadors Quotes de treballadors 107 61 46 91 53 38 93 56 37 102 64 38 Accidents de treball i MP Aturats RE funcionaris Total cotitzacions Taxes.256 195 24.169 3.3.708 15.387 1.539 19.406 342 9 22.754 3.

1 Ingressos de les empreses públiques Milions d'euros Ingressos d'explotació de Ports de l'Estat Ingressos d'explotació d'AENA Total ingressos empreses públiques Font: Memòries anuals Ports de l'Estat i AENA Ingressos considerats 2006 2007 2008 2009 954 1. Els resultats per a Catalunya són en el quadre 2.2. Pel que fa a aquesta darrera empresa es disposa dels ingressos que provenen dels ports catalans. s’han de computar també les aportacions que s’hi han fet des de Catalunya.734 4. D’acord amb la metodologia acordada pel grup d’experts.032 1. Els ingressos de les empreses públiques Tal com s’ha esmentat en l’apartat metodològic. Per la banda de la despesa només es disposa de dades liquidades de les inversions que realitzen.241 3. ja que. Quadre 2.4. 29 . en aquest cas.4.127 1. l’indicador de territorialització utilitzat ha estat el percentatge de passatgers dels aeroports catalans.163 En el cas de les empreses públiques no hi ha diferència entre la imputació segons el flux monetari i segons el flux del benefici.095 3. en aquest estudi s’inclouen les empreses que formen part del sector Administració central en termes del sistema europeu de comptes (SEC) i d’altres empreses públiques que contribueixen a incrementar significativament l’estoc de capital públic. cal tenir present el finançament d’aquestes inversions.4.780 3.2.141 3. Si les empreses públiques es financen principalment amb aportacions de l’Estat o de la Unió Europea (partides que no són objecte d’imputació en aquest treball) es pot interpretar com si es tractés d’unes inversions finançades directament per l’Administració pública. en canvi. Per tant.368 4.4. per determinar els ingressos d’aquestes empreses públiques que s’han d’incloure en el còmput dels ingressos aportats. els ingressos de les empreses públiques que s’han considerat són els ingressos d’explotació corresponents a AENA i Ports de l’Estat (vegeu quadre 2.068 2. Pel que fa a AENA.1). si es financen en bona part amb ingressos propis (com és el cas de Ports de l’Estat i AENA) se n’ha de fer un tractament específic.173 4.

quan s’apliquen els criteris del flux del benefici. 30 . Tal com es constata en el quadre 2. L’IRPF també presenta pèrdues de recaptació.5 %. L’evolució dels ingressos de l’Estat així com la imputació a Catalunya en el període 2006-2009 permet observar les pèrdues recaptatòries d’impostos com l’IVA i l’impost de societats. els ingressos procedents de l’IRPF. a causa de la crisi econòmica. l’impost de societats i els impostos especials.16% 2008 223 589 812 18. però són inferiors als altres dos impostos esmentats. i lleugerament inferior. amb gran diferència.1. l’IVA. Els ingressos del sector públic central a Catalunya Per finalitzar l’apartat corresponent als ingressos es presenta el conjunt dels ingressos imputats a Catalunya.4. i és lleugerament superior.58% 2009 216 568 783 18. per ordre d’importància quantitativa. La imputació dels ingressos del sector públic central a Catalunya posa de manifest que els principals conceptes d’ingrés imputats a Catalunya són. Segueixen. les cotitzacions a la Seguretat Social. així com el percentatge respecte del total.75% 2007 217 583 799 19.2 Incidència a Catalunya dels ingressos de les empreses públiques Milions d'euros Ports de l'Estat AENA Ingressos empreses públiques a Catalunya % Catalunya/Estat 2006 197 503 700 18. segons el flux monetari i segons el flux del benefici.5.Quadre 2.82% 2.5. quan els criteris d’imputació aplicats es corresponen a l’enfocament del flux monetari. el pes dels ingressos aportats per Catalunya al conjunt de l’Estat es manté al voltant d’un 19.

73 11.5.29 14.00 13.737 1.615 1.291 6.90 22.024 9.194 250 812 25.32 18.756 5.634 47.86 18.423 231 799 24.734 120.875 1.67 14.50 19.295 129.18 14.674 127.311 43.547 6.722 157.863 3.30 19.231 11.34 19.131 37.271 312 Total ingressos Ingressos Estat IRPF I.856 28.901 4.21 21.91 19.240 22.82 18.358 6.545 31.183 1.863 2.75 18.338 18.70 15.35 18.73 13.21 19.25 18.089 2.90 15.41 18.35 18.662 224 700 23.916 1.02 19.682 Catalunya (flux monetari) 2006 2007 2008 52.883 25.778 28.204 1.204 1.73 19.025 35.679 9.722 5.183 1.270 24.66 19.82 18.993 16.58 19.58 18.61 19.82 19.908 312 Catalunya (flux del benefici) 2006 2007 2008 2009 51.50 19.849 24.41 18.868 Ingressos considerats 2007 2008 292.184 27.81 18.70 13.731 4.590 293 2009 46.09 18.471 127.957 1.771 11.16 18.274 1.959 20.587 5.28 18.73 18.77 22.16 19.51 21.27 19.197 267.08 18.21 19.86 19.574 2009 239.195 19.86 18.74 19.089 1.072 51.573 275 24.90 19.26 19. Societats IVA Impostos especials Resta Ingressos OA i ens públics Ingressos empreses públiques* Ingressos SS Ingressos per cotitzacions Altres * Ingressos d'explotació AENA + Ports de l'Estat 19.82 14.793 7.06 21.504 1.72 18.759 9.846 250 812 25.357 224 700 22.58 19.452 9.28 18.26 14.26 19.34 19.578 11.30 20.919 102.83 19.76 19.00 11.193 11.86 19.25 19.58 31 .368 134.97 19.28 18.208 2.393 3.53 19.142 118.22 18.471 22.163 131.1 Detall del resultat de la imputació territorial dels ingressos de l'Administració pública central a Catalunya 2006-2009 Milions d'euros Total ingressos Ingressos Estat IRPF I.43 21.222 42.67 19.66 22.208 2.271 57.35 18.203 1.646 13.361 10.098 1.92 19.850 2. societats IVA Impostos especials Resta Ingressos OA i ens públics Ingressos empreses públiques* Ingressos SS Ingressos per cotitzacions Altres %Catalunya/Espanya 2006 266.262 23.79 19.584 24.044 10.613 1.489 3.64 19.73 18.615 1.149 270 783 25.311 132.024 9.392 3.850 2.94 18.25 18.063 50.987 275 24.921 6.09 18.592 4.30 19.94 18.64 18.917 4.439 56.35 15.758 49.107 9.916 1.08 18.488 7.776 270 783 24.74 19.51 22.587 5.93 19.Quadre 2.488 7.915 27.19 19.74 10.834 9.779 231 799 24.543 39.75 19.901 4.977 293 19.783 45.173 128.93 19.81 14.836 7.890 350 31.74 12.406 350 30.221 24.21 19.31 19.588 141.756 22.

la utilització de béns corrents i serveis. cal identificar els beneficiaris. Segons l’enfocament del flux del benefici. En primer lloc.1 es mostra l’estructura per capítols de les despeses de l’Estat. En el cas contrari. La imputació territorial de la despesa pública.1. Finalment. Després. la despesa s’atribueix al territori en què aquesta es materialitza independentment del lloc geogràfic on s’ubiquin els beneficiaris finals d’aquesta decisió. Segons l’enfocament del flux monetari. segons la metodologia acordada pel grup de treball. a continuació. o en el cas que la territorialització esmentada no sigui completa. la despesa s’imputa on es localitza el personal. Per tant. la Seguretat Social i les empreses públiques. serà necessari establir hipòtesis relatives a la localització de la despesa i.3. es presenten les dades separant les corresponents al subsector Estat. independentment d’on es produeix el servei públic o es fa la inversió. la imputació territorial de la despesa és directa i immediata. seleccionar els indicadors estadístics més adequats per distribuir-la. seguint bàsicament el criteri d’assignació que fa l’Estat.1. 3. S’han separat les despeses considerades en l’àmbit de l’estudi del seu total. és necessari establir hipòtesis sobre l’àmbit dels beneficiaris i sobre la quantificació dels beneficis que els béns i serveis els proporcionen. la qual cosa està relacionada amb el caràcter públic o privat dels béns i serveis proveïts públicament. cal seleccionar els indicadors estadístics que representin millor els beneficiaris. 32 . es presenten les despeses del conjunt del sector públic imputades a Catalunya en el període 2006-2009. pot ser relativament fàcil. en un darrer subapartat. En aquest cas. Imputació territorial de les despeses En aquest apartat s’exposen les despeses del sector públic incloses en el càlcul de la balança fiscal. si se segueix l’enfocament del flux monetari. l’assignació de la despesa es fa al territori on resideix el beneficiari. Les despeses del subsector Estat En el quadre 3. Quan això succeeix. la percepció de les transferències i la realització de les inversions. sempre que hi hagi un sistema comptable que permeti territorialitzar totes les partides de despesa. L’anàlisi econòmica de la incidència de la despesa pública des del vessant de l’enfocament del flux del benefici comporta examinar de forma molt detallada els diferents programes de despesa. Igual com en el cas dels ingressos. als organismes autònoms. i amb la dimensió territorial d’aquests béns i serveis (àmbit geogràfic i externalitats).

559 116. Transferències de capital A l'Administració pública central A l'exterior Altres a l'interior 0 9.538 15.385 26.608 32.393 82.554 4.010 0 10.767 11.798 25.531 1.929 17.967 926 31 6.913 70.851 12.250 126.236 107.231 48.471 696 48.502 72.716 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 107.680 11.1 Despeses totals i considerades de l'Estat Milions d'euros 1.782 47.090 138.413 1.965 15.594 816 53.402 185.658 0 9.471 11.965 15. Fons de contingència 6.631 0 10.278 28.676 15.587 Despeses considerades 2006 2007 2008 2009 22.554 4.401 5.680 821 59.667 3.356 61.757 150.667 3.108 1.276 23.Quadre 3.812 61.203 28. Transferències corrents A l'Administració pública central A l'exterior Altres a l'interior Despeses totals consolidades 2006 2007 2008 2009 22.866 640 189 5. Passius financers Total despeses financeres Total despeses de l'Estat 118.658 100 97 100 17 100 100 98 100 16 100 100 99 100 44 100 100 98 100 47 100 Total despeses no financeres 8.946 1.135 926 198 6.090 138.037 0 10. 33 .946 1.929 17. Despeses de personal 2.676 15.698 56.531 1.385 26.884 9.538 15.820 855 334 14.366 4.962 53.853 4.515 144. Actius financers 9.625 8.024 69.798 25.300 59.568 212.559 116.201 134.037 0 10.633 855 147 14.352 165.587 % despeses considerades/despeses totals consolidades 2006 2007 2008 2009 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 83 85 86 85 100 6 100 100 7 100 100 7 100 100 6 100 5.651 50.631 0 10.594 10.141 1.853 4.1.670 67. Despeses financeres 4.413 1.620 14.570 37. Inversions reals 7.366 4.667 827 182 7.625 8.620 14.746 41.177 7.710 640 33 5.385 47.234 66.201 134.152 59.652 61.401 5.851 703 67.868 827 383 7.177 6.276 23.539 214.716 91 0 0 0 65 92 0 0 0 63 93 0 0 0 62 92 0 0 0 65 Font: Sistema d'informació comptable (SICOP) de la Intervenció General de l'Estat i Liquidació 2009 sistema finançament de les comunitats autònomes. Despeses corrents en béns i serveis 3.009 0 10.

334 347 50.716 Les dades per calcular la imputació de les despeses provenen del sistema d’informació comptable de la IGAE (SICOP).611 814 11.732 311 15.532 9. l’any 2009 un 60.811 8.5 %. El quadre 3.2 mostra el detall per polítiques de les despeses considerades. Així. pesca i alimentació Indústria i energia Comerç.627 814 229 1.627 306 64.421 323 45.043 15.701 658 2.380 7.361 489 3.457 2. la càrrega d’interessos del deute públic un 12.134 306 3.667 8.511 374 63.141 310 69.7 %.714 424 3.890 2.919 10.004 21 1.4 %.774 630 1.674 381 63.504 116.470 689 283 1.883 309 16.670 1.875 134.111 15.440 1.114 1.263 1.200 2008 19.676 8.057 587 2. Quadre 3. s’observa que les despeses considerades representen al voltant del 92 % de les despeses no financeres consolidades.193 2.627 9.330 8.674 6.860 8.322 7.1.499 1.541 1. La despesa no territorialitzada representa l’altre 39. desenvolupament i innovació Altres actuacions de caràcter econòmic Actuacions de caràcter general Alta direcció Serveis de caràcter general Administració financera i tributària Transferències a altres administracions públiques Deute públic Total 2006 16.387 14.262 9.721 765 10.261 944 236 1.029 457 3.424 314 4. que ofereix una informació sobre la territorialització de la despesa.402 864 12.793 181 85.488 7.286 330 3.1.153 1.614 894 26 884 442 2.874 492 3.120 947 26 1.058 9 1.547 8.504 107.Durant tot el període que s’ha analitzat.160 968 2.621 1.326 1.704 17.623 138.234 848 12.6 % del total de la despesa considerada està assignada directament a les diferents comunitats autònomes.090 2009 19.439 8.559 2007 18.396 1. turisme i pimes Subvencions al transport Infraestructures Investigació.186 1. a tall d’exemple.923 221 12.472 315 83. que es distribueix de la següent manera: la catalogada com a diverses comunitats representa un 18.176 654 266 1.612 7.195 274 14.2 Detall despeses considerades de l'Estat Milions d'euros Política de despesa Serveis públics bàsics Justícia Defensa Seguretat ciutadana i institucions penitenciàries Política exterior Actuacions de protecció i promoció social Pensions Serveis socials i promoció social Foment de l'ocupació Accés a l'habitatge i foment de l'edificació Gestió i administració de la Seguretat Social Producció de béns públics de caràcter preferent Sanitat Educació Cultura Actuacions de caràcter econòmic Agricultura. la destinada a la resta de sector públic central 34 .

segons ambdós enfocaments. el dels “serveis centrals”. s’entén que aquest apartat s’ha inclòs a l’apartat No regionalitzat.4 % estranger.5 % territorialització. 17 35 .1. Gràfic 3.1). Els anys 2006-2008 la informació subministrada per la IGAE detalla un altre camp no territorialitzat.5 % resta sector públic estatal. 1.un 2.5 % i la despesa “no regionalitzable”17 un 4.4 % no regionalitzat.7 Per portar a terme la territorialització de les despeses se segueix el procediment més habitual en estudis d'aquest tipus. 12.1 Distribució de la despesa de l’Estat l’any 2009 % diverses CA.4 % (vegeu el gràfic 3. 18.3 mostra un resum dels criteris i indicadors que s’han utilitzat per a la imputació territorial de la despesa de l’Estat. 2. la despesa assignada a l’estranger representa un 1. s'estableixen els criteris i les hipòtesis de territorialització més adequades i els indicadors que permetin obtenir les despeses que l’Estat destina a Catalunya (flux monetari) o que permetin conèixer el benefici que la ciutadania catalana obté de la despesa pública que realitza l’Estat (flux del benefici). El quadre 3. 4. Per a l’any 2009. A partir de l'anàlisi dels diferents programes de despesa.1.4 %. 60.1. En la publicació Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 trobareu una extensa explicació sobre l’elecció de les hipòtesis de territorialització i la disponibilitat d'indicadors estadístics que aproximen millor les hipòtesis considerades.6 % deute públic.

diverses CA i no reg.70 Educació Cultura 2. segons % despesa territorialitzada i despesa farmacèutica i personal de les forces armades ( per al programa d'assistència hospitalària de les forces armades) a Catalunya 0.22 Imputació directa.62 Imputació directa. vàries CA segons% despesa territorialitzada a Catalunya 36 . diverses CA segons % despesa territorialitzada a Catalunya i % personal Administració de justícia a Catalunya Flux benefici 1.Quadre 3. segons % despesa territorialitzada i 6. diverses CA i no reg.76 0.06 0. segons % despesa territorialitzada Segons població o segons despesa territorialitzada (imputació directa) i a Catalunya despesa no territorialitzada segons % despesa territorialitzada a Catalunya Segons població o segons despesa territorialitzada (imputació directa) i Imputació directa despesa no territorialitzada segons nombre d'empreses a Catalunya Sanitat Imputació directa. vàries CA segons % alumnes universitaris i import total de les beques del Ministeri a Catalunya Segons % població de Catalunya Segons població o segons despesa territorialitzada (90 % segons % territorialitzat a Catalunya i 10 % segons població) i despesa no territorialitzada segons alumnes de cada etapa educativa o nombre de beques concedides pel Ministeri a Catalunya Segons població o 80 % segons despesa territorialitzada a Catalunya i 20 % segons % de població i de PIB al 50 % 0.23 Segons població o segons despesa territorialitzada (imputació directa) i despesa no territorialitzada segons % despesa territorialitzada a Catalunya o immigrants o població Imputació directa Imputació directa Segons % població de Catalunya Imputació directa.20 Segons % població de Catalunya Segons % població de Catalunya 90 % segons % imputació a Catalunya en el flux monetari i 10 % segons població o 100 % segons població Segons % població de Catalunya Imputació directa. Detall any 2009 Criteris d'imputació % sobre total considerat Política de despesa Serveis públics bàsics Justícia Defensa Seguretat ciutadana i institucions penitenciàries* Política exterior Actuacions de protecció i promoció social Pensions Serveis socials i promoció social Foment de l'ocupació Accés a l'habitatge i foment de la edificació Gestió i administració de la Seguretat Social Producció de béns públics de caràcter preferent Flux monetari Imputació directa. diverses comunitats autònomes i no reg.01 personal forces armades a Catalunya Imputació directa.3 Resum criteris d'imputació de les despeses de l'Estat. diverses CA segons % despesa territorialitzada a Catalunya Despesa territorialitzada (imputació directa). diverses CA i no reg. diverses comunitats autònomes segons% despesa territorialitzada a Catalunya 7. despesa no territorialitzada segons% despesa territorialitzada a Catalunya 0.01 1.29 Imputació directa. Segons % despesa territorialitzada i personal forces i cossos de seguretat de l'Estat a Catalunya 6.08 Imputació directa.1.03 0.

Canàries.000 habitants a 45. consum interior de les llars. no s'ha imputat res a Catalunya *** S'hi inclouen les bestretes de tresoreria en concepte de millora estimada derivada del nou model de finançament de les comunitats autònomes 37 . diverses CA. 0. passatgers i mercaderies trànsit marítim ports 6. programa activitat legislativa segons nombre de diputats i senadors catalans Segons % població de Catalunya Serveis de caràcter general Administració financera i tributària Transferències a altres administracions públiques*** Deute públic TOTAL Imputació directa. població. transport terrestre de vàries CA s'ha imputat en un 80% segons % viatgers rodalies i regionals RENFE en un Imputació directa. ramaderia i pesca o població o % 0.92 Catalunya Catalunya 12. Ceuta i Melilla. parc de SASEMAR i inversió regionalitzada de SASEMAR i inversió regionalitzada vehicles. diverses CA segons % despesa territorialitzada a Catalunya 75 % en funció de la població i un 25 % segons VAB Segons % població de Catalunya 0. passatgers trànsit aeri aeroports catalans 2. sector públic estatal. km de costa.00 Segons el % d'imputació de les despeses de l'Estat en el flux monetari de Segons el % d'imputació de les despeses de l'Estat en el flux del benefici de mitjana en la balança fiscal del període 2002-2005 mitjana en la balança fiscal del període 2002-2005 * El programa de centres i institucions penitenciàries no s'ha imputat a Catalunya perquè és un servei totalment traspassat. diverses CA i sector públic estatal segons % despesa territorialitzada i personal Administració de justícia i població i titulars 2. diverses CA segons % participació en els ingressos estatals dels ens locals i nombre de municipis majors de 50. diverses CA segons % participació en els ingressos Imputació directa.70 100.17 rodalies i regionals RENFE i km via propietat de l'Estat a Catalunya segons població i VAB a parts iguals Imputació directa. diverses CA segons % despesa territorialitzada i VAB territorialitzada (imputació directa) i no territorialitzada segons VAB industrial 0.91 pagaments FEGA a Catalunya despesa territorialitzada Segons població i VAB o consum energètic o segons despesa Imputació directa. despesa turistes. VAB. diverses CA i no reg. turisme i pimes Subvencions al transport** Infraestructures Investigació. diverses CA i no reg. i sector públic estatal segons % Segons % exportacions. sector públic estatal.35 Imputació directa.68 industrial i consum energètic a Catalunya o VAB miner Imputació directa.000 habitants a estatals dels ens locals i nombre de municipis majors de 50. desenvolupament i innovació Altres actuacions de caràcter econòmic Actuacions de caràcter general Alta direcció Segons població o despesa territorialitzada (imputació directa). pesca i alimentació % sobre total considerat Flux monetari Flux benefici Indústria i energia Comerç.65 mútues de funcionaris i afectats per l'oli de colza a Catalunya Imputació directa. segons % despesa territorialitzada i investigadors R+D a Catalunya Imputació directa.Política de despesa Actuacions de caràcter econòmic Agricultura. no reg. despesa no Imputació directa.17 despesa territorialitzada i exportacions de Catalunya nombre de pimes i imputació directa Despesa territorialitzada (imputació directa). no reg. diverses CA segons % despesa territorialitzada i % personal Tribunal Economicoadministratiu Regional a Catalunya en el total 0. segons % despesa territorialitzada i territorialitzada segons% VAB agricultura. transport terrestre de diverses CA segons % viatgers 75% i segons % trànsit mercaderies Renfe en un 25% i el 20% restant 1. diverses CA i no reg. aeri i extrapeninsular de mercaderies es localitzen a Balears. Del programa de seguretat ciutadana només s'ha imputat l'assignat a Catalunya perquè aquesta competència també la desenvolupen els Mossos d'Esquadra ** Les subvencions al transport marítim.01 0.13 Imputació directa.27 TEA Segons % població de Catalunya o segons població electoral Segons % població de Catalunya o imputació directa i població Imputació directa. segons % despesa territorialitzada i nombre passatgers de trànsit aeri i centres Segons % despesa territorialitzada a Catalunya.82 de RENFE i FEVE a Catalunya catalans.

1. Quadre 3. turisme i pimes Subvencions al transport Infraestructures Investigació.1.014 104 324 585 0 1. Flux monetari Milions d'euros Política de despesa Serveis públics bàsics Justícia Defensa Seguretat ciutadana i institucions penitenciàries Política exterior Actuacions de protecció i promoció social Pensions Serveis socials i promoció social Foment de l'ocupació Accés a l'habitatge i foment de l'edificació Gestió i administració de la Seguretat Social Producció de béns públics de caràcter preferent Sanitat Educació Cultura Actuacions de caràcter econòmic Agricultura.977 1.14 2008 1.721 11.147 306 7 9.052 99 347 605 1 1.673 23 239 15 5.287 22 263 13 5.4 Incidència a Catalunya de les despeses considerades de l'Estat.33 38 .081 794 72 2 207 6 259 41 196 22 1.4 i 3.851 86 27 14 263 1.18 2007 1. pesca i alimentació Indústria i energia Comerç.295 1.406 78 7 17 382 689 225 8 7.518 10.948 10.387 479 7 11.554 14.385 15 337 12 9.725 15. en els quadres 3.731 1.51 2009 526 82 343 99 1 895 558 101 0 231 4 492 103 340 49 2.166 832 104 2 224 4 322 52 239 31 1.604 62 8 15 242 980 290 7 7. desenvolupament i innovació Altres actuacions de caràcter econòmic Actuacions de caràcter general Alta direcció Serveis de caràcter general Administració financera i tributària Transferències a altres administracions públiques Deute públic Total % Catalunya/Estat 2006 915 142 305 468 0 1.471 1.152 875 111 2 160 5 419 79 301 40 1. segons l’aplicació dels criteris del flux monetari o del benefici. es presenten els resultats de les despeses de l’Estat imputades a Catalunya.Finalment.5. respectivament.618 24 297 12 7.424 144 42 13 353 1.778 10.093 10.420 11.1.

526 247 1.322 78 558 57 7.137 832 154 4 95 51 388 57 286 45 2.617 150 82 49 350 1.013 559 164 1 235 53 535 120 358 58 2.57 2009 2.726 14. desenvolupament i innovació Altres actuacions de caràcter econòmic Actuacions de caràcter general Alta direcció Serveis de caràcter general Administració financera i tributària Transferències a altres administracions públiques Deute públic Total % Catalunya/Estat 2006 2. agències estatals i altres organismes públics que posteriorment s’imputen a Catalunya.5 Incidència a Catalunya de les despeses considerades de l'Estat. agències estatals i altres organismes públics En aquest apartat.001 1.311 13. Flux del benefici Milions d'euros Política de despesa Serveis públics bàsics Justícia Defensa Seguretat ciutadana i institucions penitenciàries Política exterior Actuacions de protecció i promoció social Pensions Serveis socials i promoció social Foment de l'ocupació Accés a l'habitatge i foment de l'edificació Gestió i administració de la Seguretat Social Producció de béns públics de caràcter preferent Sanitat Educació Cultura Actuacions de caràcter econòmic Agricultura.328 704 130 1. mitjançant l’aplicació de l’enfocament del flux monetari i del flux del benefici.143 220 1.217 356 46 8.309 411 46 10.258 875 160 3 164 56 467 70 346 51 2.20 Seguint el criteri del flux monetari.110 117 59 76 239 1.867 111 59 73 358 948 271 46 7.305 2. quan els criteris d’imputació de la despesa es basen en l’enfocament del flux del benefici. 3.410 12.332 285 138 1.845 13. percentatge que se situa entre el 12 % i el 13 %. turisme i pimes Subvencions al transport Infraestructures Investigació.978 68 545 49 5.391 230 1. 39 .282 134 67 55 260 1.490 465 31 12.40 2008 2.856 12.097 18.384 73 530 53 6.022 267 1.2.890 16. es presenten les despeses agregades dels organismes autònoms.47 2007 2. les despeses de l’Estat imputades a Catalunya representen entre el 10 % i l’11 % del total.406 739 135 1.1. pesca i alimentació Indústria i energia Comerç.225 576 122 1.125 79 586 59 9.738 1.080 795 154 4 55 73 343 67 244 32 1. Les despeses dels organismes autònoms.413 12.Quadre 3.472 1.

per manca de més informació. 40 . A més. atès que no ha estat possible disposar de les dades del sistema d’informació comptable de la IGAE (SICOP). en el quadre 3. Els imports que s’han considerat representen el 100 % del total de les despeses no financeres consolidades. només s’han consolidat les transferències corrents que els organismes Prefectura de Trànsit i BOE atorguen a l’Estat.. agències estatals i altres organismes públics per capítols. En el quadre 3. anuaris. ja que s’ha analitzat que conformen el gruix de transferències consolidables. s’ha utilitzat informació obtinguda directament per a cada organisme a través de memòries.2.1 es mostren les despeses totals consolidades i les considerades de l’agregat d’organismes autònoms. informes.2. per tant.La informació de base prové de la liquidació dels pressupostos. Cal assenyalar que. etc. Aquest fet implica que no hem pogut treballar amb dades de comptabilitat territorialitzades i. s’han hagut de realitzar hipòtesis de territorialització en tots i cadascun dels organismes.2 es mostra el desglossament per organisme del total de les despeses considerades.

Fons de contingència 6.871 14 22 48 13 133 140 216 175 148 162 264 188 14.103 1. agències estatals i altres organismes públics* Milions d'euros 1.524 2.485 14.316 15. agències estatals i altres organismes públics 41 . Transferències de capital Total despeses no financeres 8. Despeses financeres 4.698 16. Transferències corrents 5.321 16.775 2.017 1.316 15.471 1.513 8.132 1.436 2.132 1.388 13 11 18 19 7.321 16.471 1.265 1.103 1.653 2.485 14.871 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 14.321 16.706 8.775 2.580 3.2.464 15.815 8.316 15.698 16.421 1.706 8. Font: liquidació dels pressupostos dels organismes autònoms. Despeses corrents en béns i serveis 3.421 1.388 13 11 18 19 7. Passius financers Total despeses financeres Total Despeses totals consolidades 2006 2007 2008 2009 2.524 2.209 759 1.017 1.653 2.860 16.871 % despeses considerades / despeses totals consolidades 2006 2007 2008 2009 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 99 99 98 99 * No s'hi inclouen els organismes autònoms que gestionen prestacions socials (SPEE i FOGASA) ni les mútues de funcionaris (ISFAS.815 8.436 2.209 759 1. Actius financers 9.265 1.1 Despeses totals i considerades dels organismes autònoms. MUGEJU i MUFACE).513 8.488 2.059 Despeses considerades 2006 2007 2008 2009 2. Despeses de personal 2.698 16.488 2.585 17.580 3.406 0 0 0 0 1.Quadre 3.406 0 0 0 0 1. Inversions reals 7.

2 Detall despeses considerades dels organismes autònoms.218 10 113 831 196 76 79 272 125 45 125 131 111 468 69 219 726 98 49 126 2007 715 1.Quadre 3. que són equivalents als aplicats en els programes estatals en ambdós enfocaments. Reestr.266 199 113 995 220 88 78 346 120 60 131 144 119 471 81 236 830 130 52 131 2008 926 1. segons el criteri del flux monetari i del flux del benefici. Mediambientals i Tecnològiques Confederació Hidrogràfica del Cantàbric Confederació Hidrogràfica de l'Ebre Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir Confederació Hidrogràfica del Guadiana Confederació Hidrogràfica del Xúquer Confederació Hidrogràfica del Miño-Sil Confederació Hidrogràfica del Segura Confederació Hidrogràfica del Tajo Consell d'Administració del Patrimoni Nacional Consell Superior d'Esports Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) Entitat Estatal d'Assegurances Agràries Fons Espanyol de Garantia Agrària Gerència d'Infraestructura i Equipament de la Defensa Gerència d'Infraestructures i Equipaments de Cultura Inst.418 123 198 73 293 143 101 64 115 135 172 291 335 6.316 15.871 El quadre 3. 42 . Mineria del Carbó i Desenvolupament Alternatiu Com. Min.321 16.404 95 138 77 77 92 172 93 95 87 101 135 167 928 288 6.2.628 36 117 989 225 93 92 372 131 74 143 162 127 437 86 234 855 116 56 120 2009 926 1.698 16.245 101 122 53 150 73 71 53 113 108 158 461 302 6.321 130 179 52 201 103 68 73 109 137 164 559 303 6.777 147 128 971 209 86 109 354 249 61 156 163 121 143 95 213 813 40 57 203 698 774 842 898 14. agències estatals i altres organismes públics Milions d'euros 2006 Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament Agència Estatal d'Administració Tributària Agència Estatal de Meteorologia Centre d'Investigacions Energètiques. Institut Nacional d'Estadística Institut Nacacional d'Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals Institut de Salut Carles III Institut de Turisme d'Espanya Institut Espanyol d'Oceanografia Institut Nacional d'Administració Pública Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial Esteban Terradas Institut per a l'Habitatge de les Forces Armades Institut Cervantes Institut Espanyol de Comerç Exterior Prefectura de Trànsit Mancomunitat dels Canals del Taibilla Museu Nacional d'Art Reina Sofia Parcs Nacionals Resta d'organismes Total 521 1.2.3 mostra els criteris i indicadors utilitzats per a la imputació territorial de la despesa dels organismes.

delegacions 40 % No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya Personal Foces Armades Criteris d'imputació flux benefici Població Població Producció oli 80 % imputació directa a Catalunya .3 Criteris d'imputació de les despeses dels organismes autònoms. Alternatiu Com.Quadre 3.75 % PIB Població Població Població 43 . 50 % PIB) Població Població Població 75 % població .. Mineria del Carbó i Des. segons transferències a Catalunya en el PGE Seu central 60 % . Mediambientals i Tecn. 50% PIB) 90% flux monetari . Nacional d'Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària Institut d'Astrofísica de Canàries Institut d'Estudis Fiscals Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals Institut de la Joventut Institut de la Dona Institut de Salut Carles III Institut de Turisme d'Espanya Institut Espanyol d'Oceanografia Institut Geològic i Miner d'Espanya Institut Nacional d'Administració Pública Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball Inst.Delegacions provincials 20% No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya Capítols 4 i 7.20%( 50% Pobl. Estat Inst. segons pelicules produïdes No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya Capítol 4. Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes Institut Nacional d'Estadística Inst. Nacional de Tècnica Aeroespacial Esteban Terradas Institut Nacional del Consum Institut per a l'Habitatge de les Forces Armades Criteris d'imputació flux monetari No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya Nombre seus CH Ebre a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya Capítols 4 i 7. Min.25 % PIB Població Població Població Població Població Població afectada Població afectada Població afectada Població afectada Població afectada Població afectada Població afectada Població afectada Població afectada Població Població 15-29 anys Població Població VAB agrari Transferències FEOGA VAB pesquer Població 80% imputació directa a Catalunya .20 % (50 % pobl. Reestr. Centre d'Investigacions Sociològiques Centre Espanyol de Metrologia Centre Nacional d'Informació Geogràfica Comissionat per al Mercat de Tabacs Confederació Hidrogràfica del Cantàbric Confederació Hidrogràfica del Duero Confederació Hidrogràfica de l'Ebre Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir Confederació Hidrogràfica del Guadiana Confederació Hidrogràfica del Xúquer Confederació Hidrogràfica del Miño-Sil Confederació Hidrogràfica del Segura Confederació Hidrogràfica del Tajo Consell d'Administració del Patrimoni Nacional Consell de la Joventut d'Espanya Consell Superior d'Esports Cria Cavallar de les Forces Armades Entitat Estatal d'Assegurances Agràries Fons Espanyol de Garantia Agrària Fons Reg.20 % (50 % pobl. segons funcionaris CA Capítol 4 i 7. 50 % PIB) 25 % població . i Org. agències estatals i altres organismes públics*. del Mercat de Productes de Pesca i Conreus Gerència d'Infraestructures i Equipament de la Defensa Gerència d'Infraestructures i Equipament de Cultura Gerència d'Infraestructures i Equipament de la Seg. segons llicències federatives No imputació a Catalunya VAB agrari Capíols 4 i 7 segons transferències FEOGA VAB pesquer Personal Forces Armades No imputació a Catalunya Personal forces i cossos seguretat de l'Estat No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya Seu Central 80% .10% població Beneficiaris Població Població Població Població Població Població Població 15-29 anys Població femenina Població Despesa turistes Població Població Població 80 % imputació directa a Catalunya . Detall any 2009 Organismes autònoms Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris Agència Espanyola de Seguretat Alimentària Agència per a l'Oli d'Oliva Biblioteca Nacional Canal d'Experiències Hidrodinàmiques del Pardo Centre d'Estudis Jurídics Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals Centre d'Estudis i Experimentació d'Obres Públiques Centre d'Investigacions Energ.2.

es busquen indicadors. com ja s’ha esmentat abans. es té en compte si els organismes tenen alguna seu o delegació a Catalunya. 50 % PIB) 25% població .delegacions 40% Criteris d'imputació flux benefici 90% flux monetari .75% PIB Població Població Població Població Mobilitat Sócrates / Erasmus Població Població Servei traspassat 80 % imputació directa a Catalunya.delegacions 70% (sense exterior cap. 44 . per exemple. compra de béns i serveis i inversions. però. Així.Quadre 3.20 % (50 % pobl.3 (continuació) Organismes autònoms Prefectura de Trànsit Mancomunitat dels Canals de Taibilla Museu Nacional d'Art Reina Sofia Oficina Espanyola de Patents i Marques Organització Nacional de Trasplantaments Parc de Maquinària Parc Mòbil de l'Estat Parcs Nacionals Programes Educatius Europeus Reial Patronat sobre Discapacitat Servei Militar de Construccions Treball Penitenciari i Formació per a l'Ocupació Universitat Internacional Menéndez Pelayo Criteris d'imputació flux monetari Personal forces i cossos seguretat de l'Estat No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya Personal Administració general de l'Estat Capítol 1. En el cas que no hi hagi cap seu a Catalunya. el qual té com a funció repartir els recursos del fons europeu d’orientació i garantia agrícola (FEOGA-Garantia) entre les comunitats autònomes. Val a dir. quan la informació estadística per aquesta via no és possible. etc. En d’altres casos. segons nombre de parcs No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya Personal Forces Armades Servei traspassat Seu Santander 60% . Pel que fa a les transferències corrents i de capital.10% població Població afectada 80 % imputació directa a Catalunya . que no s’ha pogut disposar d’informació territorialitzada de la despesa. segons llicències federatives No imputació a Catalunya Seu central 30% . pel que fa als capítols de personal. es cerca la informació en els pressupostos de despesa dels organismes. però. El Ministeri publica cada any aquesta distribució.2. cercant indicadors que estiguin al més correlacionats possible amb el destí de la despesa. especialment en l’aplicació del criteri del flux monetari. 50 % PIB) Agències estatals Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament Agència Estatal Butlletí Oficial de l'Estat Agència Estatal Antidopatge Agència Estatal d'Avaluació de les Polítiques Públiques i la Qualitat dels Serveis Agència Estatal de Meteorologia Agència Estatal de Seguretat Aèria Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) Altres organismes públics Agència Espanyola de Protecció de Dades Agència Estatal d'Administració Tributària Comissió Nacional de la Competència Consell Econòmic i Social Consell de Seguretat Nuclear Institut Cervantes Institut Espanyol de Comerç Exterior Museu Nacional del Prado Criteris d'imputació flux monetari No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya Capítols 4 i 7. Aquesta és una restricció important. l’activitat que es realitza en aquestes delegacions.20 % (50 % pobl.personal AEAT No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya No imputació a Catalunya Seu central 60% i delegacions 40% No imputació a Catalunya L’única diferència és. s’ha de recórrer a un indicador més genèric o universal.75% població Criteris d'imputació flux benefici Població Població Població Població Població Població Exportacions 80 % imputació directa a Catalunya i 20 % (50 % pobl. en el cas contrari.2 i 4. 4 i 7) Trànsit aeri (passatgers) % investigadors Criteris d'imputació flux monetari No imputació a Catalunya mitjana declaracions IRPF i IS . 50 % PIB) Criteris d'imputació flux benefici Població Població Població Població Població Trànsit aeri (passatgers) 25% VAB total . es busca el destinatari últim mitjançant la informació que proporcionen els mateixos organismes o els ministeris als quals estan adscrits. que aproximadament un 40 % de la despesa del conjunt d’organismes correspon al fons espanyol de garantia agrària (FEGA). no s’imputa despesa. es resol. com per exemple el personal.

agències estatals i altres organismes públics. S’han aplicat els criteris del flux monetari i del flux del benefici. o que. la despesa dels organismes que desenvolupen un servei privat o semiprivat ─com és el cas dels organismes que atorguen subvencions directes a determinats col·lectius o presten serveis assistencials.) s’utilitzen criteris semblants als programes estatals d’aquest tipus.2. en aquests casos. d’acord amb l’enfocament del benefici. encara que siguin diferents. afers exteriors. tenen la mateixa localització geogràfica. se segueixen els mateixos criteris que en la distribució de la despesa estatal. agències estatals i altres organismes públics a la capital de l’Estat. Finalment.74 2008 239 59 378 219 895 5. etc. però es considera que hi ha una part d’externalitat que afecta el conjunt de la població. Flux monetari Milions d'euros 2006 Agència Estatal d'Administració Tributària Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) Fons Espanyol de Garantia Agrària Resta d'organismes Total % Catalunya/Espanya 212 97 368 200 877 6. fruit de la concentració d’organismes autònoms. els beneficiaris són els mateixos que els perceptors del pagament. respectivament.En el cas de l’aplicació de l’enfocament del flux del benefici.─ s’imputa. s’estableix la hipòtesi que. Quadre 3. s’observa que el pes de Catalunya es manté al voltant del 6 %.) s’imputen a Catalunya en funció de la població.4 i 3. agències estatals i altres organismes públics.13 2007 224 114 356 205 900 5. justícia. etc.87 En el cas de la imputació segons l’enfocament del flux monetari. 45 .48 2009 236 187 342 225 991 5. tots els organismes que tenen una activitat que pot ser catalogada de bé públic pur d’àmbit nacional (els vinculats a defensa. atès que. En el cas del flux del benefici. es mostren els resultats de la imputació a Catalunya de les despeses dels organismes autònoms. Per als que tenen una activitat que pot ser considerada de bé públic local (els relatius a cultura. En els quadres 3. És a dir. sanitaris. seguretat ciutadana.5. infraestructures.2.2. majoritàriament. Així.4 Incidència a Catalunya de les despeses considerades dels organismes autònoms. segons la pauta que resulta de l’aplicació del criteri del flux monetari. etc. beneficien els ciutadans de la comunitat on porten a terme l’activitat. el percentatge d’imputació es manté al voltant de l’11 %.

3.1.08 2008 148 226 48 382 97 59 136 70 62 56 508 1.739 11.892 11.3. es presenten les despeses agregades de la Seguretat Social ─tenint en compte el sistema de la Seguretat Social i també els seus organismes autònoms─ que s’imputen a Catalunya mitjançant l’aplicació de l’enfocament del flux monetari i del flux del benefici. En el quadre 3.98 2009 148 225 154 346 107 57 136 23 55 49 592 1.21 3. 46 .Quadre 3.11 2007 114 211 93 359 94 55 120 75 63 58 497 1. Flux del benefici Milions d'euros Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament Agència Estatal d'Administració Tributària Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) Fons Espanyol de Garantia Agrària Gerència d'Infraestructures i Equipament de Cultura Institut de Salut Carles III Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música Institut per a l'Habitatge de les Forces Armades Institut Espanyol de Comerç Exterior Prefectura de Trànsit Resta d'organismes Total % Catalunya/Espanya 2006 83 199 77 371 94 43 109 75 61 54 425 1. agències estatals i altres organismes públics.591 11. Les despeses de la Seguretat Social i els seus organismes En aquest apartat.5 Incidència a Catalunya de les despeses considerades dels organismes autònoms.793 10. es mostren les despeses totals consolidades i considerades de la Seguretat Social.2.

797 0 0 146.523 10. MUGEJU i MUFACE).3. Font: liquidació del pressupost del sistema de la Seguretat Social i liquidació del pressupost dels organismes autònoms.919 3.511 134.484 0 0 116.062 146.008 123. Actius financers 9.234 6 7 7 4 107.130 3. Inversions reals 7.086 3. Despeses corrents en béns i serveis 3.491 2.121 0 0 1. Despeses de personal 2.791 % Despeses considerades/despeses totals consolidades 2006 2007 2008 2009 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 0 100 116.062 0 126.345 3.797 100 0 100 100 0 100 100 0 100 6.635 0 0 1.484 126.Quadre 3.635 443 1.321 154.782 2.797 116. Despeses financeres 4.408 158.491 2. 47 .635 0 0 1. Transferències corrents A l'Administració pública central A l'exterior Altres a l'interior Despeses totals consolidades 2006 2007 2008 2009 2.623 135.121 504 86 0 0 86 501 764 0 0 764 485 1.234 6 7 7 4 107.121 0 0 1.919 3.386 147. Transferències de capital A l'Administració pública central A l'exterior Altres a l'interior 504 86 0 0 86 501 764 0 0 764 485 1.531 11.204 3.204 3.316 154. Passius financers Total despeses financeres Total despeses de l'Estat 114.1 Despeses totals i considerades de la Seguretat Social i els seus organismes* Milions d'euros 1.489 0 5 116.782 2.791 0 0 107.709 124.008 123.875 13.545 2.791 Despeses considerades 2006 2007 2008 2009 2.609 11.232 114.121 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 Total despeses no financeres 8. agències estatals i altres organismes públics.014 123.087 3.545 2.709 77 770 1 0 10.062 146.506 134.803 0 6 146.345 3.506 134.067 0 5 126.798 0 6 107.517 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 114.316 154.635 443 1.130 3.517 100 0 0 0 91 100 0 0 0 91 100 0 0 0 91 100 0 0 0 98 *S'hi inclouen els organismes autònoms que gestionen prestacions socials (SPEE i FOGASA) i les mútues de funcionaris (ISFAS.105 13.484 126.

En el quadre 3.3.2 es mostra el desglossament de les despeses considerades per organismes gestors.

Quadre 3.3.2
Detall despeses considerades de la Seguretat Social i els seus organismes
Milions d'euros

TGSS i entitats gestores Mútues AT i MP Servei Públic d'Ocupació Fons de Garantia Salarial Mutualitat General Judicial Institut Social de les Forces Armades Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat Total

2006 84.585 5.977 20.974 330 80 641 1.422 114.008

2007 91.327 7.089 22.433 399 84 673 1.501 123.506

2008 97.242 8.603 25.666 453 89 713 1.550 134.316

2009 103.532 7.667 40.022 854 95 742 1.605 154.517

Finalment, el quadre 3.3.3 resumeix els criteris i indicadors de repartiment territorial utilitzats per imputar la despesa a Catalunya, segons òrgans gestors. Cal assenyalar que són els mateixos, tant en l’anàlisi del flux monetari com en el del flux del benefici, ja que la major part d’aquestes despeses són transferències a individus i, per tant, coincideixen els perceptors amb els beneficiaris d’aquest pagament.

Quadre 3.3.3 Criteris d'imputació de la despesa de la Seguretat Social i els seus organismes Organisme
TGSS i entitats gestores Mútues AT i MP Servei Públic d'Ocupació Fons de Garantia Salarial

Criteri d'imputació
Imputació directa Capítol 4 segons % AT i MP; capítols 1, 2 i 6 segons les quotes AT i MP que Catalunya aporta a la TGSS Beneficiaris prestacions atur Capítol 4 segons prestacions socials de FOGASA a Catalunya, resta de despeses segons la remuneració dels assalariats Programa assistència sanitària: % despesa farmàcia; programa prestacions econòmiques: % titulars+beneficiaris

Mutualitat General Judicial Institut Social de les Forces Armades Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat

Tresoreria General de la Seguretat Social i entitats gestores El Ministeri de Treball i Immigració publica la distribució geogràfica de l’execució del pressupost de despeses de la TGSS i les entitats gestores (informació elaborada per la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social, a partir de l’obtinguda del sistema comptable de la Seguretat Social). Per tant, atès que ja es disposa d’aquestes despeses territorialitzades, la imputació territorial a Catalunya és directa. A partir del 2008, aquesta informació no inclou la distribució territorialitzada de les despeses de

48

l’IMSERSO, que s’han imputat a Catalunya segons la informació territorialitzada disponible a la pàgina web d’aquesta entitat. Mútues d’accidents de treball i malalties professionals Atesa la manca d’informació territorialitzada d’aquestes mútues, es considera que el criteri més adequat per imputar aquestes despeses a Catalunya és, per una part, distribuir les despeses liquidades i consolidades dels capítols I, II, III i VI en funció de les quotes d’accidents de treball i malalties professionals que Catalunya aporta a la TGSS. Aquestes dades estan publicades a les memòries anuals de la TGSS. D’altra banda, les despeses del capítol IV s’imputen segons el percentatge d’accidents de treball i malalties professionals que es donen a Catalunya en relació amb els que succeeixen a Espanya. Servei Públic d’Ocupació (SPEE) En aquest cas, també a causa de la manca d’informació territorialitzada d’aquestes despeses, l’indicador de repartiment territorial més escaient de què es disposa és el percentatge dels beneficiaris de prestacions d’atur a Catalunya en relació amb Espanya. Fons de garantia salarial (FOGASA) La imputació del capítol IV de despeses es realitza d’acord amb la localització de la despesa, ja que es compta amb les dades de les prestacions socials de FOGASA a Catalunya, mentre que per a la resta de despeses, l’indicador emprat és la remuneració dels assalariats, obtinguda per mitjà de la comptabilitat regional de l’INE. Mútues de funcionaris: MUFACE, MUGEJU i ISFAS D’una banda, el programa d’assistència sanitària s’ha distribuït territorialment en funció de la despesa farmacèutica que cadascun d’aquests organismes realitza al territori català. D’altra banda, la suma dels titulars més els beneficiaris ha estat l’indicador de repartiment que s’ha utilitzat per al programa de prestacions econòmiques. Aquestes dades es poden trobar en les memòries anuals d’aquests organismes. Els resultats obtinguts d’incidència a Catalunya de les despeses de la Seguretat Social i els seus organismes es recullen en el quadre 3.3.4.

49

Quadre 3.3.4 Incidència a Catalunya de les despeses de la Seguretat Social i els seus organismes
Milions d'euros

TGSS i entitats gestores Mútues AT i MP Servei Públic d'Ocupació Fons de Garantia Salarial Mutualitat General Judicial Institut Social de les Forces Armades Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat Total % Catalunya/Espanya

2006 15.037 1.053 3.383 93 8 22 125 19.721 17,30

2007 16.203 1.294 3.596 109 8 22 132 21.365 17,30

2008 17.142 1.580 4.167 132 9 23 136 23.189 17,26

2009 18.076 1.434 6.617 174 10 24 141 26.474 17,13

S’observa que el pes de Catalunya és d’un 17,2 % de mitjana del període.

3.4. Les despeses de les empreses públiques En aquest capítol, es presenta la despesa en inversió de les empreses públiques estatals que s’imputarà a Catalunya, ja que no es disposa de dades liquidades de la totalitat de la despesa d’aquestes empreses. Tal com s’ha esmentat en l’apartat metodològic, en aquest estudi s’inclouen les empreses que formen part del sector Administració central, en termes del sistema europeu de comptes (SEC) i d’altres empreses públiques que contribueixen a incrementar significativament l’estoc de capital públic18. En el quadre 3.4.1, es mostra la inversió realitzada per aquestes empreses a Catalunya, Espanya i la part catalogada com a “no regionalitzable”. Les dades liquidades de les empreses que realitzen inversions en infraestructures de caire econòmic (pràcticament la totalitat de les empreses públiques considerades) provenen de la informació de la IGAE sobre el compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut d’autonomia de Catalunya en matèria d’inversions de l’Estat a Catalunya a partir de l’any 2007. Per a la resta d’empreses, les fonts d’informació que s’ha utilitzat són les inversions previstes de realitzar dels annexos d’inversions reals dels pressupostos generals de l’Estat. Per a l’any 2006, les dades liquidades provenen de l’anuari estadístic del Ministeri de Foment.

18

ADIF, la Societat Estatal de Gestió Immobiliària del Patrimoni, les societats d’aigües dependents del Ministeri de

Medi Ambient, AENA i Ports de l’Estat.

50

822 50 71 75 21 52 45 26 50 45 5 41 0 3. No reg. Esp.866 432 9.919 2008 Cat. SA 0 0 Societat Estatal per a l'Acció Cultural en l'Exterior. 554 0 1.763 84 0 143 0 0 35 17 0 253 0 0 22 0 0 49 0 0 85 0 0 34 0 0 77 0 0 50 1 0 30 1.924 0 5 295 0 0 24 0 0 0 5 0 47 2.301 0 12 354 0 3 9 0 0 0 3 0 27 2. SA 0 0 Societat Estatal d'Infraestructures del Transport Terrestre.929 51 .152 1 1 12 0 0 0 0 0 0 0 0 8 0 0 2 0 0 143 0 0 185 19 0 68 0 0 168 150 922 2. 1. SA (TVE) 7 0 Total 1.724 0 0 62 0 0 0 0 0 0 0 0 2 147 0 1. SA (RNE) 1 6 Societat Estatal de Gestió Immobiliària del Patrimoni (SEGIPSA) 2 Societat Estatal de Commemoracions Culturals. SA 39 0 Societat Estatal d'Infraestructures Agràries del Sud i Est.050 0 2 6 5 0 33 0 0 0 0 0 5 0 0 2 0 0 71 0 0 62 20 0 77 0 0 91 88 327 1. Esp. SA (SEACEX) 0 0 Televisió Espanyola. Esp.Quadre 3. No reg. SA (SEITTSA) 0 0 Societat Estatal d'Infraestructures i Equipaments Penitenciaris.067 22 34 0 6 5 60 59 154 68 15 182 4 0 40 7.077 2009 Cat.894 0 0 3 0 0 0 0 0 13 3 0 12 162 0 1. SA 0 0 Societat Estatal de Gestió d'Actius.402 0 12 338 0 0 18 0 0 0 6 0 28 1.458 0 0 52 0 0 0 0 0 7 4 0 11 170 0 1.217 224 10. SA (AGESA) 0 0 Societat Estatal de Gestió de la Informació Turística. SA 0 0 Societat Estatal d'Infraestructures Agràries del Nord. SA (SIEPSA) 0 8 Societat Estatal per a Exposicions Internacionals.782 2 0 3 19 1.747 112 Font: anuari estadístic del Ministeri de Foment.4.094 12. SA 0 0 Societat Estatal d'Infraestructures Agràries del Nord-Est.143 28 0 60 0 0 96 1 0 172 0 0 63 0 4 99 0 0 87 0 0 28 0 0 19 0 0 26 5 0 22 826 87 3. SA 0 0 Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació.828 2007 Cat. No reg. SA (SEGITUR) 0 0 Societat Estatal d'Infraestructures Agràries de la Meseta Sud. No reg.152 1 1 11 5 0 36 0 0 0 0 0 9 0 0 1 0 0 2 0 0 32 12 0 32 0 0 32 257 110 1. 723 0 2.1 Inversió real de les empreses públiques Milions d'euros 2006 Cat. SA 0 0 Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia 7 0 Ports de l'Estat 250 0 Ràdio Nacional d'Espanya.026 1. 686 73 2. Esp.134 107 4. Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA) 485 0 Aigües de la Conca de l'Ebre (ACESA) 0 Aigües de la Conca del Guadalquivir (AQUAVIR) 0 Aigües de la Conca del Mediterrani (AQUAMED) 3 Aigües de la Conca del Nord (ACUNOR) 0 Aigües de la Conca del Segura (ACSEGURA) 0 Aigües de la Conca del Tajo 0 Aigües del Duero 0 Aigües del Xúquer 0 Canal de Navarra 0 Canal Segarra-Garrigues 5 Depuradora del Baix Llobregat 41 Ens Públic Radio Televisión Española (RTVE) 0 0 Gestor d'Infraestructuras Ferroviàrias (GIF/ADIF) 905 98 Hidroguadiana 0 Infraestructuras i Equipaments Hispalenses.121 57 0 81 0 0 136 4 0 300 0 0 56 0 1 73 0 0 107 0 0 65 0 0 105 0 0 46 1 0 28 930 82 4. pressupostos generals de l'Estat i IGAE.

20% (50% Pobl. segons el criteri del flux del benefici. SA Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació.3 mostra la incidència a Catalunya de les inversions reals de les empreses públiques. És en aquest sentit que els criteris d’imputació territorial utilitzats són similars als emprats per distribuir la despesa dels apartats anteriors.Segons l’enfocament del flux monetari. SA Societat Estatal d'Infraestructures del Transport Terrestre.4. SA Societat Estatal d'Infraestructures Agràries del Nord-Est.4. la territorialització ha consistit a imputar directament a Catalunya la inversió feta per aquestes empreses en aquesta comunitat. SA (SEITTSA) Societat Estatal d'Infraestructures i Equipaments Penitenciaris.4. Quadre 3. El quadre 3. SA Societat Estatal d'Infraestructures Agràries del Nord. SA (SEGITUR) Societat Estatal d'Infraestructures Agràries de la Meseta Sud.2 % de mitjana del període. SA (SIEPSA) Societat Estatal per a Exposicions Internacionals. segons el mètode d’imputació del flux del benefici. s’observa que segons el flux monetari el pes de Catalunya és d’un 19. S’observa que el pes de Catalunya en el total d’Espanya és d’un 23. Flux benefici 90 % segons % territorialització a Catalunya i 10 % trànsit aeri passatgers Població afectada a Catalunya No té població afectada a Catalunya Població afectada a Catalunya No té població afectada a Catalunya No té població afectada a Catalunya No té població afectada a Catalunya No té població afectada a Catalunya No té població afectada a Catalunya No té població afectada a Catalunya Població afectada a Catalunya Població afectada a Catalunya Població 50 % segons nombre AVE directes i 50 % segons nombre AVE indirectes No té població afectada a Catalunya No té població afectada a Catalunya 75% població . SA Societat Estatal per a l'Acció Cultural en l'Exterior. SA (SEACEX) Televisió Espanyola. 52 . SA Societat Estatal de Gestió d'Actius. L’aplicació d’aquest criteri comporta establir hipòtesis sobre els beneficiaris d’aquests projectes. SA (RNE) Societat Estatal de Gestió Immobiliària del Patrimoni (SEGIPSA) Societat Estatal de Commemoracions Culturals.2 detalla les hipòtesis i indicadors d’imputació territorial a Catalunya aplicades a cada empresa.1.5 % de mitjana del període.4. SA (AGESA) Societat Estatal de Gestió de la Informació Turística. SA (TVE) El quadre 3.25% VAB total 50 % consum energètic i 50 % població 80 % segons % territorialització a Catalunya i 20 % trànsit marítim mercaderies Població Població Població No afecta Catalunya Despesa turistes No té població afectada a Catalunya No té població afectada a Catalunya 90 % segons % territorialització a Catalunya i 10 % població Cat/CA afectades No té població afectada a Catalunya 90% segons % territorialització a Catalunya i 10% població Servei totalment traspassat 80% segons % territorialització a Catalunya . SA Societat Estatal d'Infraestructures Agràries del Sud i Est. mentre que en el quadre 3. 50% PIB) Població Població Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA) Aigües de la Conca de l'Ebre (ACESA) Aigües de la Conca del Guadalquivir (AQUAVIR) Aigües de la Conca del Mediterráneo (AQUAMED) Aigües de la Conca del Norte (ACUNOR) Aigües de la Conca del Segura (ACSEGURA) Aigües de la Conca del Tajo Aigües del Duero Aigües del Xúquer Canal de Navarra Canal Segarra-Garrigues Depuradora del Baix Llobregat Ens Públic Radio Televisión Española (RTVE) Gestor d'Infraestructuras Ferroviàrias (GIF/ADIF) Hidroguadiana Infraestructuras i Equipaments Hispalenses.2 Criteris d'imputació de les inversions de les empreses públiques. SA Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia Ports de l'Estat Ràdio Nacional d'Espanya.

SA 0 Societat Estatal d'Infraestructures Agràries del Nord-Est. SA 0 Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia 3 Ports de l'Estat 236 Ràdio Nacional d'Espanya. seguint els criteris d’imputació exposats en els apartats anteriors. SA (SEIT 0 Societat Estatal d'Infraestructures i Equipaments Penitenciaris. SA 0 Societat Estatal per a Exposicions Internacionals.981 % Catalunya/Espanya 25. SA 0 Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació. SA (RNE) 4 Societat Estatal de Gestió Immobiliària del Patrimoni (SEGIPSA) 5 Societat Estatal de Commemoracions Culturals. 53 .07 3. SA (SEACEX) 0 Televisió Espanyola.55 2009 531 26 0 89 0 0 0 0 0 0 5 1. SA 0 Societat Estatal d'Infraestructures Agràries del Nord.522 23. SA (SEGITUR 1 Societat Estatal d'Infraestructures Agràries de la Meseta Sud.75 2008 678 15 0 105 0 0 0 0 0 0 5 1.257 22.Quadre 3.5.127 Hidroguadiana 0 Infraestructuras i Equipaments Hispalenses. com en el cas dels ingressos. Igualment. SA 46 Societat Estatal d'Infraestructures Agràries del Sud i Est.3 Incidència a Catalunya de les inversions reals de les empreses públiques. Flux del benefici Milions d'euros 2006 Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA) 469 Aigües de la Conca de l'Ebre (ACESA) 9 Aigües de la Conca del Guadalquivir (AQUAVIR) 0 Aigües de la Conca del Mediterráneo (AQUAMED) 26 Aigües de la Conca del Norte (ACUNOR) 0 Aigües de la Conca del Segura (ACSEGURA) 0 Aigües de la Conca del Tajo 0 Aigües del Duero 0 Aigües del Xúquer 0 Canal de Navarra 0 Canal Segarra-Garrigues 5 Depuradora del Baix Llobregat 41 Ens Públic Radio Televisión Española (RTVE) 0 Gestor d'Infraestructuras Ferroviàrias (GIF/ADIF) 1. Les despeses del sector públic central a Catalunya En aquest subapartat es presenta el resultat de la imputació de les despeses del sector públic central a Catalunya en el període 2006-2009. es presenten les imputacions fetes segons el principi del flux monetari i segons el principi del flux del benefici.30 2007 690 11 0 60 0 0 0 0 0 0 4 1. SA (TVE) 6 Total 1. SA 0 Societat Estatal de Gestió d'Actius. SA (AGESA) 0 Societat Estatal de Gestió de la Informació Turística. SA 0 Societat Estatal d'Infraestructures del Transport Terrestre. tant en els seus valors absoluts com en percentatge respecte del total.329 0 0 1 2 177 2 0 0 0 0 0 0 22 0 263 0 0 0 4 2.603 21.161 0 0 2 2 167 1 5 0 0 0 0 0 23 0 126 0 1 0 4 2.408 0 0 0 0 158 2 6 0 0 0 0 0 13 0 276 0 1 0 8 2. SA 0 Societat Estatal per a l'Acció Cultural en l'Exterior.4.

No obstant això. es veu parcialment compensat per les despeses de la Seguretat Social19 i les inversions de les empreses públiques. percentatge que se situa entre el 14 % i el 15 %. com que a Catalunya les cotitzacions són més altes que a la mitjana de l’Estat. Tot i la progressivitat del sistema. també ho són les prestacions rebudes. 54 . sinó que responen a drets adquirits a títol personal.En conjunt. i seguint el criteri del flux monetari. quan els criteris d’imputació de la despesa es basen en l’enfocament del flux del benefici (quadre 3. 19 Les despeses de la Seguretat Social no es distribueixen per decisions del Govern central.5. les despeses del sector públic central imputades a Catalunya representen entre el 13 % i el 14 % del total de les comunitats autònomes.1). Aquest repartiment de la despesa és especialment desfavorable per a Catalunya en les despeses realitzades per l’Estat (incloent-hi el model de finançament de les comunitats autònomes). els organismes autònoms i els ens públics.

607 5.929 4.41 55 .33 11.630 Total despeses Despeses Estat Finançament autonòmic Finançament local Infraestructures de transport Carreteres Ferrocarrils Defensa Pensions classes passives Interessos deute Resta Despeses OA i ens públics Inversió EP ADIF Aena Ports de l'Estat SEITTSA Altres* Despeses SS Pensions Altres 13.20 12.402 1.866 826 723 162 88 68 21.318 368 494 1.92 8.711 107.74 14.032 138.52 13.13 22.152 2.365 14.919 3.442 2.39 8.603 1.38 10.364 718 1.92 17.46 3.257 1.894 2.121 1.804 116.21 15.53 6.137 752 472 280 16.31 13.77 8.008 75.228 4.09 22.74 17.849 1.439 877 1.12 9.067 15 1.88 7.600 2.34 17.111 3.75 29.81 31.40 12.217 1.14 8.48 13.567 8.413 1.201 35.444 767 1.311 6.293 35.01 21.924 1.04 15.55 29.420 2.47 8.32 23.46 16.408 531 158 276 149 26.892 2.316 7.554 2.128 12.30 18.431 123.79 9.143 1.747 905 485 250 0 107 19.35 17.35 15.228 4.726 3.786 5.603 14.064 15.915 5.09 22.34 11.17 17.01 31.98 15.199 13.19 19.871 545 229 316 2009 45.70 15.30 18.22 12.79 14.38 5.763 1.33 13.73 12.85 16.66 10.871 7.79 9.64 20.506 305 671 1.40 8.510 890 573 317 18.044 134.784 41.99 12.600 2.077 4.721 13.875 30.88 8.33 11.365 14.17 15.79 9.845 3.37 15.329 678 177 263 156 23.64 20.81 32.37 5.623 32.877 1.829 16.786 5.952 6.721 13.010 62.780 14.050 1.403 15.778 2.26 18.952 6.19 19.316 86.225 672 1.698 9.112 562 285 278 14.522 1.410 2.421 23.00 0.361 6.45 14.43 6.5.21 23.126 1.474 1.502 469 319 14.98 21.380 8.90 12.793 2.72 18.30 15.739 9.611 14.07 29.948 2.29 24.37 3.28 15.504 25.97 12.18 8.32 9.11 13.474 16.35 16.91 3.142 114.321 12.17 9.189 15.11 25.93 17.38 15.39 9.097 4.90 13.36 14.26 18.48 16.596 1.06 12.Quadre 3.440 49.026 930 686 170 150 89 23.55 10.082 8.628 38.844 9.822 1.00 9.324 296.59 8.090 39.91 13.828 3.782 1.691 5.152 1.35 6.67 5.664 17.91 8.79 9.11 1.366 154.716 48.31 15.134 554 147 257 125 26.892 895 2.01 21.262 9.032 991 2.739 2.981 1.14 11.36 18.978 1.79 11.189 15.264 3.00 11.15 14.301 2.856 3.844 9.31 15.871 10.722 9.687 15.40 11.77 14.724 1.81 21.08 22.31 9.864 3.318 1.57 8.184 806 438 369 Catalunya (flux del benefici) 2006 2007 2008 2009 36.54 4.51 8.95 7.775 900 1.90 13.13 18.22 5.93 26.878 3.13 18.458 2.721 6.24 14.81 25.30 15.474 16.30 18.81 30.74 18.900 11.517 92.28 15.890 4.322 8.591 1.864 3.33 9.813 2009 321.203 10.41 15.23 15.63 11.127 469 236 0 148 19.413 2.77 20.42 11.89 17.872 726 421 304 134.30 29.60 12.13 11.41 16.749 47.20 33.413 363 766 1.344 15.088 1.30 18.60 5.38 4.093 3.24 13.85 32.935 1.506 81.33 12.64 17.87 20.76 22.77 6.47 0.78 13.57 11.504 28.910 40.185 Catalunya (flux monetari) 2006 2007 2008 33.518 2.771 44.690 3.134 15.23 10.95 13.72 15.41 7.161 690 167 126 113 21.1 Detall del resultat de la imputació territorial de les despeses de l'Administració pública central a Catalunya 2006-2009 Milions d'euros Total despeses Despeses Estat Finançament autonòmic Finançament local Infraestructures de transport Carreteres Ferrocarrils Defensa Pensions classes passives Interessos deute Resta Despeses OA i ens públics Inversió EP ADIF Aena Ports de l'Estat SEITTSA Altres* Despeses SS Pensions Altres %Catalunya/Espanya 2006 243.725 3.358 16.111 3.15 8.668 Despeses considerades 2007 2008 265.627 4.935 327 717 1.88 15.559 32.80 16.60 23.34 9.53 10.27 4.23 15.33 10.871 7.630 1.194 963 593 370 8.364 495 2.705 39.

1 indica l’evolució del dèficit o superàvit del sector públic central. Tot i que els estudis anteriors de la balança fiscal de Catalunya. i explica com aquests últims es veuen afectats pel cicle econòmic.5 % del PIB de l’Estat. Castells [et al] (2000) per a les balances de totes les comunitats autònomes pels anys 1991-1996. Un desequilibri tan elevat podria. fins i tot. L’any 2009. El gràfic 4. i a fi de mesurar correctament els recursos que rep o aporta Catalunya a la cohesió territorial. que inclou l’Administració central i l’Administració de la Seguretat Social. de manera que l’endeutament tendeix a augmentar en èpoques de crisi i l’estalvi a fer-ho quan hi ha expansió. en aquesta secció es presenten els resultats del saldo fiscal neutralitzat corresponents a l’actualització per als anys 2006-200921. i el creixement de l’economia. la situació pressupostària actual ho fa encara més necessari.4. Per tant. . el dèficit pressupostari del sector públic central marca un rècord històric i arriba al 8. 20 21 Per exemple. derivar en el fet que totes les comunitats autònomes obtinguessin un saldo fiscal positiu. Font: Banc d'Espanya (1986-1994 SEC-79. a partir del 1995 protocol del dèficit excessiu) i INE. ja consideraven la conveniència d’oferir els resultats neutralitzats pel cicle econòmic. tant del Departament d’Economia com els acadèmics20. La secció 6 mostra les diferències entre aquests resultats i els obtinguts sense neutralitzar pel període sencer (19862009). Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2006-2009 La situació financera del sector públic central està relacionada amb la posició de l’economia en el cicle.

En canvi.200 milions d’euros. equivalent al 7. aquests s’han de suposar més alts per al càlcul del saldo fiscal neutralitzat.913 milions d’euros.9 % del PIB català.877 2007 292. el dèficit fiscal va passar a ser de 15.493 milions d’euros. es va situar en 16. El càlcul es presenta en el quadre 4. el saldo fiscal s’ha de calcular assumint uns ingressos menors. Per tant. i especialment l’any 2009. el 8. Ajust per la neutralització del saldo fiscal Milions d'euros Total ingressos efectius Total ingressos estimats Diferència que s’ha d’ajustar 2006 266. i el darrer any disponible.Neutralitzar la situació financera del sector públic central implica assumir que aquest actua amb pressupost equilibrat. un 8. El 2007.1 Ingressos del sector públic central.082 2009 239. La diferència entre els ingressos efectius que va tenir el sector públic central i els estimats per fer el càlcul del saldo fiscal neutralitzat es distribueix entre les comunitats autònomes proporcionalment al que cada una va aportar realment. El quadre 4.873 2008 267.409 milions d’euros.919 321. un 8.197 265.2 mostra els resultats pel flux monetari un cop realitzat aquest ajust metodològic. El dèficit fiscal de Catalunya l’any 2006 va ser de 14.1 % del PIB.032 81. Així.113 Durant els dos primers anys. per fer la neutralització.324 -26.4 % del PIB. les despeses van ser superiors als ingressos i.804 29.5 % del PIB. Quadre 4.722 296. La hipòtesi emprada per assolir-ho comporta ajustar els ingressos per tal d’igualar-los a les despeses realitzades. el 2009. el dèficit va ser de 17.588 243. els percentatges d’ingressos detrets de cada autonomia és manté inalterat. el 2008. 57 .711 -22. els ingressos considerats per calcular les balances fiscals van ser superiors a la despesa considerada.1. per tant.

4% Sota l’enfocament del flux del benefici.823 35.200 -8.860 -5. En concret.3). Neutralitzat pel cicle econòmic.409 -8.199 -11.2 Balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2006-2009.907 39.6% 2008 56. Mentre que per al 2009 el dèficit fiscal es va situar en 11.493 -7.136 -5.6 % del PIB català.705 -10.8% 58 .440 -11.403 -16. Neutralitzat pel cicle econòmic.203 -17.8 % del PIB (quadre 4.293 -14.320 milions d’euros.403 40. xifra que representava el 5.771 -11.3 Balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2006-2009.Quadre 4.025 36.261 -5.320 -5.9% 2007 51. es produeix també un lleuger empitjorament del dèficit fiscal català durant els anys estimats.460 49.9% 2009 60.300 44. Quadre 4. quantia que va suposar el 5.261 milions d’euros.786 33. Flux del benefici Milions d'euros Ingressos detrets de Catalunya Despeses rebudes a Catalunya Saldo %s/PIB 2006 47.1% 2008 57.910 -15.812 45.6% 2007 50. Flux monetari Milions d'euros Ingressos detrets de Catalunya Despeses rebudes a Catalunya Saldo % s/PIB 2006 47.913 -8. el dèficit fiscal català l’any 2006 va ser de 10.5% 2009 61.

22 Vegeu la bibliografia adjunta. s’ha de tenir en compte que els diferents estudis de la balança fiscal elaborats des de Catalunya22 han anat incorporant alguns canvis metodològics. A l’hora d’analitzar la balança fiscal de Catalunya des del 1986 al 2009. 59 . l’únic amb dades disponibles per al període sencer.1. En el quadre 5. Tot i que no desvirtuen de cap manera els resultats obtinguts. Aquest període de 24 anys permet analitzar la sèrie des d’una perspectiva històrica. que anul·la l’efecte de la variabilitat en la situació financera del sector públic central i permet la comparació entre els anys. la inclusió de les inversions de les empreses públiques o la imputació de les despeses en interessos.1 es presenten els resultats de la balança fiscal de Catalunya per al període 1986-2009.5. Es mostra el saldo fiscal neutralitzat (en milions d’euros i en percentatge del PIB català). Evolució de la balança fiscal de Catalunya 1986-2009 5. segons el flux monetari. com per exemple. El saldo fiscal de Catalunya A continuació s’analitza l’evolució de la balança fiscal de Catalunya des del 1986 fins al 2009.1. cal tenir present un aspecte de caràcter tècnic.

Flux monetari Milions d'euros 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Mitjana Desviació estàndard 1 % PIB de Catalunya1 -6.409 PIB 1995-2001 base 2000 INE.2 -7.056 -4.2 -6.0 -8.9 -8.1.018 -6.696 -13.7 -7.732 -6.9 -7.0 -8.0 0.5 -10.036 -13.263 -6.7 -10.4 -7.9 -2.988 -7.124 -8.466 -4.9 -8.9 -8.868 -3. s'introdueixen alguns canvis metodològics en el càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central.595 -14.088 -7. 60 .3 -6.6 -8.493 -15.7 -6.6 -7.8 -7.174 -5.565 -13.4 -7. PIB 1986-1994 base 1986 enllaçat.1 -8.6 -8. Nota: A partir de l'any 2002.813 -8.7 -7.4 -8.3 -7.1 Balança fiscal neutralitzada de Catalunya amb el sector públic central.913 -17.867 -5.416 -7.200 -16.465 -2.532 -8.Quadre 5.186 -14.5 -8.

1. malgrat tots els canvis produïts en 24 anys (vegeu el gràfic 5.1 mostra els resultats del saldo fiscal neutralitzat per al període estudiat. Per fer aquest càlcul.La mitjana del dèficit fiscal neutralitzat de Catalunya per a tot el període se situa en el 8 % del PIB català i és una mica superior (més negatiu) durant l’última dècada que per als anys anteriors. 61 . Les magnituds s’expressen en euros del 2009. és remarcable la seva estabilitat en el temps.1).7 % i el 10 % del PIB català. té per a la ciutadania de Catalunya. per tal que siguin al més entenedores possibles. 5. mostrat en l’apartat anterior.2. que oscil·la entre el 6. El saldo fiscal de Catalunya per habitant A continuació s’analitza la implicació que el saldo fiscal agregat. Això implica extreure l’efecte de la inflació i fer-los comparables per a tots els anys. només cal dividir-lo per la població catalana de l’any corresponent per obtenir la contribució de cada ciutadà de Catalunya. Una vegada s’obté el saldo agregat en euros constants.2. primer és convenient transformar el saldo d’euros corrents a euros constants. El quadre 5. Tot i així.

429 -16. l’any 1986.845 -1.388 -2.440 -11.380 -2.181 -1.039 -1.2. Flux monetari Milions d'euros euros constants 1 Euros per persona euros constants 1 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 1 -6.772 -2.676 -15. 62 .691 -1.691 -12.754 -1. s'introdueixen alguns canvis metodològics en el càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central. l’any 2009.858 -1.642 -1.2.065 -10.725 -15.251 euros.141 -8.348 -1.873 -10.596 -1.288 -2.471 -1.189 -17.393 -17.393 -9.117 -8.342 -2.747 -10.251 Euros constants amb base 2009 Nota: A partir de l'any 2002.076 -1.303 -16.1 descriu l’increment al llarg del temps.292 -2.896 -9.716 -15.1 Saldo fiscal neutralitzat per persona.152 -15.076 euros.613 -11.813 -1.947 -9. El gràfic 5.424 -11.064 -10.627 -1.409 -1.672 -2.846 -11.647 -1. S’observa que el saldo fiscal per persona s’ha doblat en aquest temps i ha passat de 1.204 -2. a 2.Quadre 5.758 -2.475 -7.

que és notablement estable en el temps. es destina a Catalunya una despesa menor. al que li correspon pel seu pes poblacional.3. El quadre 5.3. és la responsable del saldo fiscal territorial negatiu de Catalunya. fins i tot.1 mostra el percentatge que representen els ingressos detrets de Catalunya pel sector públic central i els compara amb el percentatge de la despesa destinada a Catalunya per al període 1986-2009. 63 . Aquesta diferència.5. Participació de Catalunya en els ingressos i les despeses del sector públic central El dèficit fiscal que pateix Catalunya és el resultat d’una aportació als ingressos de l’Administració central molt superior a la territorialització de la despesa que aquesta fa a Catalunya. El sector públic central detreu de Catalunya un percentatge superior del que correspon al seu pes en el PIB estatal. En canvi.

77 19.80 13.02 14.88 20.25 19.53 19.98 14.60 19.27 19.66 13.67 19.14 14.00 13.41 13. hi ha la redistribució interpersonal a través dels drets adquirits a títol personal.03 0.3. Del pressupost han rebut de mitjana el 14 % de tots els pressupost d’aquestes administracions en Darrere d’aquestes diferències observades entre ingressos i despeses hi ha dos factors marcadament diferents.14 19. Per un costat. Una diferència del 5.02 19. principalment.18 14.20 14. hi ha les conseqüències de les polítiques territorials fetes pel Govern central.74 19.98 13.41 13.91 18.78 14. Flux monetari % sobre el total de les comunitats autònomes % ingressos 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Mitjana Desviació estàndard 18.49 0.32 19.73 19. finançades.70 19.33 19. MUGEJU.5 % del contra de Catalunya.98 14.04 19. mitjançant cotitzacions a la Seguretat Social i els seus organismes autònoms23.40 14. Aquests inclouen les prestacions socials i les prestacions d’atur.34 19.90 13.96 19.31 % despesa 14. al voltant del 19.64 12.23 19.66 19.98 14.53 13.55 19.55 14.28 13. els catalans recursos. FOGASA i INEM o SPEE. ISFAS.Quadre 5. Per una altra banda.73 14.32 14.5 % dels ingressos de de la Seguretat Social.1 Participació de Catalunya en els ingressos i les despeses del sector públic central.54 Catalunya ha estat aportant de mitjana l’Administració central i l’Administració d’aquestes administracions.68 14.43 19.10 13.83 19.61 19. Estudiar aquestes polítiques per 23 MUFACE. 64 .

37 0.93 9.59 9.06 19.46 0.47 11.44 0.31 19.2 Participació de Catalunya en els ingressos i les despeses de l'Administració central (exclou la Seguretat Social).89 19.19 13.27 19.41 19. que pertanyen a l’Administració de la Seguretat Social.48 0.81 19.52 8.37 0.45 8.11 9.32 7. Quadre 5.43 L’Administració general de l’Estat i els ens que en depenen obtenen de Catalunya el 19.47 20.56 19.36 9.46 10.60 7.94 8.49 12.48 0.45 0.17 diferència 8.61 10.47 0.45 10.83 19.23 6.70 19.73 % despesa 10.80 10. Flux monetari % sobre el total de les comunitats autònomes % ingressos 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Mitjana 19.00 10. que són majoritàriament discrecionals.41 9.52 8.48 0.76 20.75 10.34 0.81 9. 65 .51 0.94 19.71 19.46 0. ni les contribucions ni les prestacions d’atur.38 10.3.36 0.33 10. El quadre 5.40 19.83 19.44 6.3.76 9.85 9.04 10.00 12.01 9.55 10.36 0.82 8.2 repeteix l’exercici anterior.32 0.2 % dels seus recursos.87 13. El percentatge que no torna (la diferència entre el contribueix i rep Catalunya) és equivalent al 40 % dels tributs detrets de Catalunya.82 10.94 10.56 10.15 19.82 19.45 7.45 0.48 0.45 8.60 12.08 19.50 0.37 11. però hi destinen només l’11.57 7.20 20.47 0. però se n’exclouen les partides.46 0.87 19.44 0.92 19.26 10.7 % del totals dels seus ingressos.97 19.26 9.85 19. per tant.94 7.79 19.41 0. No inclou.39 13.09 9.64 13.36 0.50 0.20 7. tant d’ingressos com de despeses. Això implica que per cada euro que l’Administració central recapta a Catalunya (excloent la Seguretat Social i l’atur).56 diferència / ingressos 0.separat dóna una visió més clara del tractament que rep Catalunya per part de l’Administració central.

66 . Entre 1986 i 1994. 24 Part de les diferències observades al llarg dels anys en el percentatge de despesa destinada a Catalunya es deu al tractament de Sanitat.43 cèntims no es gasten al territori. Sanitat estava gestionada per la Seguretat Social. es vehicula a través del model de finançament. Les decisions discrecionals sobre la destinació de la despesa que fa el Govern central són clarament perjudicials per a Catalunya24. Aquests percentatges mostren el desequilibri que existeix amb independència del fet que es neutralitzi el dèficit o el superàvit. A partir del 2002. independentment de quin sigui el dèficit o superàvit pressupostari del Govern central. La neutralització només és rellevant per oferir el dèficit fiscal en xifres absolutes i és innecessària quan el desequilibri es dóna amb el percentatge dels ingressos aportats i les despeses rebudes. Cal remarcar que aquesta desproporció entre el pes específic dels ingressos aportats i el de les despeses destinades a Catalunya es manté invariable. com que la competència va ser traspassada a totes les comunitats autònomes. Entre 1995 i 2001 s’inclou com a despesa de l’Administració central.

Els saldos fiscals de totes les comunitats autònomes serien negatius indicant erròniament que tots són aportants nets de recursos. Per tant. posem un exemple teòric en que totes les comunitats autònomes reben despesa proporcionalment al que han aportat a l’Administració central. La redistribució territorial és una suma zero: el que guanyen unes comunitats autònomes ho aporten les altres. Sota aquesta hipòtesi.1 compara la sèrie del saldo neutralitzat de Catalunya amb el saldo sense aplicar-li l’ajust.6. ja que semblaria que totes les comunitats autònomes estarien rebent recursos nets d’altres territoris. De la mateixa manera. És a dir. Per visualitzar correctament els fluxos entre territoris cal assumir un pressupost equilibrat del sector públic central. quan estalvia està obligat a gastar menys del que recapta. Així. 67 . els saldos fiscals de totes les autonomies esdevindrien positius i la suma de tots els saldos territorials seria igual al nivell de dèficit públic del sector públic central. El saldo fiscal i el cicle econòmic L’endeutament permet al sector públic central gastar per sobre dels ingressos que ha detret de les comunitats autònomes. la suma de tots els saldos és zero i les diferències negatives reflecteixen aportacions a la cohesió territorial. si el sector públic central s’endeutés. mentre que les positives indiquen percepció neta de recursos. Per veure l’efecte que la situació financera té sobre els saldos fiscals no neutralitzats. I el contrari succeiria si el sector públic central estalviés. El quadre 6. no hi ha redistribució territorial entre les autonomies. el saldos donarien una imatge esbiaixada dels fluxos entre els territoris.

485 -4.6 -8.524 -10. a mitjà termini.056 -4.813 -8.867 -5.124 -8. és del 8 % del PIB.725 -9.263 -6.9 -7.4 -7.972 -11.4 -7.088 -7.046 -4.028 -3. igual: amb la balança fiscal no neutralitzada és del 7.8 -10.732 -6.6 -7.269 -3.3 -10.357 -4.2 -5.4 -7.6 2. 68 .9 -8.5 -8.6 -7.6 % del PIB.7 -8.493 -15. mentre que amb la balança fiscal neutralitzada.036 -13.9 -7. la mitjana del període per a les dues sèries és similar i.2 -8.735 -18.641 -5.2 -7.174 -5.9 -7.619 -7.5 -10.7 -0.1 Balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central.1 -4.9 -8. el saldo té una major variabilitat (la seva desviació estàndard és 2.913 -17.7 -9. es pot deduir que el saldo pressupostari estatal introdueix variabilitat en la sèrie temporal de la balança fiscal no neutralitzada.8 -9.2 -8.4 -7.186 -14.466 -4. estadísticament.018 -6.448 -16.532 -8.0 -8.4 vegades més gran) i el rang de valors que pren és més ampli.409 PIB 1995-2001 base 2000 INE.3 -6.7 -7.988 -7.565 -13. PIB 1986-1994 base 1986 enllaçat S’observa com.575 -5.868 -3.9 -2.576 -791 % PIB Catalunya1 -7.6 -8.6 -8.7 -5.465 -2. No obstant això.472 -13.2 % PIB Catalunya1 -6.674 -12.5 -9. Flux monetari Neutralitzat el cicle econòmic Milions d’euros 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Mitjana Desviació estàndard 1 Sense neutralitzar Milions d’euros -2.7 -7.307 -12.500 -7. atès que.4 -8.1 -8.9 -8.Quadre 6.595 -14.1 -7.416 -7.6 -8.724 -3.162 -11.7 -10.0 -8.8 -7.2 -6.3 -7. Per tant.4 -6. però no sembla tenir cap efecte significatiu sobre el nivell mitjà d’aquesta balança al llarg del cicle.8 -5.5 -8.7 -6.200 -16. en absència de la neutralització del cicle econòmic.615 -5.2 -8.0 0.979 -21.696 -13. el sector públic ha de tenir un pressupost equilibrat.129 -5.

en els darrers anys. mentre que en una situació de superàvit. per a un any puntual.Tenint en compte aquesta evidència. tant la no neutralitzada com la neutralitzada. Aquest saldo fiscal sense neutralitzar donaria una imatge errònia dels fluxos de cohesió territorial. Per exemple. es pot concloure que la mitjana al llarg del cicle de la balança fiscal. Aquest efecte és el mateix per a totes les comunitats autònomes. El gràfic 6. En conseqüència.1 mostra la relació que existeix entre l’evolució de l’economia estatal i el saldo fiscal no neutralitzat de Catalunya. a causa de la crisi econòmica que s’ha traduït en un alt dèficit del sector públic central. es pot concloure que. Atesa també la menor variabilitat de la sèrie neutralitzada. En situació de dèficit públic la balança fiscal neutralitzada mostra un major dèficit en relació amb el càlcul sense neutralitzar. 69 . La balança fiscal de Catalunya no neutralitzada segueix una evolució marcada pel cicle econòmic i les decisions de política pressupostària. el nivell estructural de la balança fiscal es pot aproximar millor mitjançant la mesura neutralitzada que no pas mitjançant la mesura no neutralitzada. el dèficit fiscal de Catalunya sense neutralitzar s’ha reduït significativament. és una mesura raonable del nivell estructural del desequilibri dels fluxos d’ingressos i despeses entre l’Administració central i Catalunya. el resultat de la balança fiscal neutralitzada millora respecte al resultat inicial. és més estable al llarg del cicle. La mesura de la balança neutralitzada. encara que també mostra una certa variabilitat temporal. contrasta amb el fet que la diferència entre el percentatge d’ingressos que aporta Catalunya i la despesa que rep es manté.

Espasa... “Monografies”. A. Instituto de Estudios Fiscales y Ministerio de Economía y Hacienda. López. Barberán. M. Parellada. “La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració de l’Estat 1989-1994”. A.Bibliografia Bosch. Grup de treball per a l’actualització de la balança fiscal de Catalunya (2008). Edward Elgar. DG de Programació Econòmica i Institut d’Estudis Autonòmics. Barcelona. (coord): La balança de pagaments de Catalunya. (1997). i Martínez. Informe sobre metodología de cálculo de las balanzas fiscales. Barcelona. Barcelona. Castells. Comisión de expertos sobre metodología para la elaboración de las balanzas fiscales de las regiones españolas (2006).. Instituto de Estudios Fiscales (2008). Análisis de los flujos fiscales de las comunidades autónomas con la Administración central. estudi promogut per la part catalana de la Comissió Mixta de Valoracions Administració de l’Estat-Generalitat de Catalunya. Instituto de Estudios Fiscales y Ministerio de Economía y Hacienda. Espasa. (2000). E. Solé. N. F. Bosch. Institut d’Estudis Autonòmics. 70 . i Ruíz-Huerta. La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central. Las balanzas fiscales de las comunidades autónomas españolas con las Administraciones públicas centrales 2005. Grup de treball per a l’actualització de la balança fiscal de Catalunya (2005). Número 10. (coord) (2010). Determinants and Effects on Country Stability. Colldeforns. Martínez. Institut d’Estudis Autonòmics. Ariel Economía-Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals.. Las balanzas fiscales de las comunidades autónomas (1991-1996). G.. Barcelona. La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 1995-98. M. J.. La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració de l’Estat 1986-1988. E. (1991). N. Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005. M. Rodrigo. The Political Economy of InterRegional Fiscal Flows: Measurement. M. R. Departament Economia i Finances. (2000).

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->