You are on page 1of 15

LESSIONS DE

GENOLL
TIPUS DE LESSIONS DE
GENOLL MÉS FREQÜENTS EN
ELS ESPORTISTES
1.Lessions de meniscos

2.Lessions del lligament lateral
intern del genoll

3.Lessions del lligament creuat
anterior del genoll

4.Luxació de la ròtula
1.LESSIONS DE
MENISCOS
Ocorren a
causa d'un
mecanisme
de torsió o
rotació del
genoll
associat a
flexió intensa
i
1.1Símptomes
Els símptomes consistixen en
dolor, vessaments recurrents i
esclafits, associats a una
limitació de la mobilitat. A
vegades els penjolls meniscales
queden atrapats en la cavitat
articular, amb la qual cosa el
genoll queda bloquejada o
"acanada".
Si estant el genoll flexionat a
1.2 Tractament
Darrere d'una lesió de menisc,
l'esportista ha de seguir la regla
de tota lesió esportiva: repòs,
gel, compressió i elevació. És
convenient usar crosses per a
evitar una sobrecàrrega de pes
al caminar mentres no hagen
remés el dolor i la unflor. En la
majoria dels casos el pacient ha
de ser derivat al traumatòleg per
a la reparació de la lesió
meniscal per mitjà d'artroscopia
(tub de fibra òptica inserit en el
2. Lessions del lligament
lateral intern del genoll
El lligament lateral
intern (LLI) és el que
proporciona estabilitat
a la regió interna del
genoll i sol lesionar-se
quan a esta se li aplica
una tensió excessiva en
valc (torcement cap a
fora). Els esgarros del
lligament lateral extern
són molt més rars i
estan causats per un
traumatisme cap a dins
(en Varo) dirigit cap a
l'interior del genoll.

Els esgarros del LLI se
solen associar a una
2.1 Diagnòstic
Immediatament després de la
lesió, l'esportista sol ser encara
capaç de caminar un poc
recolzant la cama afectada.
Normalment, en el moment de la
lesió sent dolor en la zona
interna del genoll, i després,
quan intenta caminar, nota com
si el genoll se "trontollara".
L'esportista amb un esgarro
complet del LII pot referir
paradoxalment molt poc dolor al
realitzar les maniobres, però al
2.2 Tractament
Un esquinç de primer grau
(lleu) és tracta amb repòs,
gel, compressió i elevació.
Esta lesió sol solucionar-
se del tot en 5-10 dies,
darrere dels quals el
metge pot permetre-li
reprendre l'activitat
3. Lessions del lligament creuat
3.1 Lessions del lligament creuat
anterior del genoll
La lesió del
lligament creuat
anterior (LCA) és la
patologia
lligamentosa més
freqüent i greu del
genoll. Esta lesió
sol ocórrer després
d'un traumatisme
directe; altres
vegades té lloc a
conseqüència d'una
força torsional
associada a una
lesió per
desacceleració. Les
3.2 Lessions del lligament
creuat posterior del genoll
Les lesions del
lligament creuat
posterior (LCP) són
menys freqüents i
greus que les del
LCA.
Estan causades per
un traumatisme
directe en la regió
anterosuperior de
la tèbia. Per
exemple, quan es
dóna un puntelló a
un "karateka" en la
regió del genoll
mentres té el peu
ferm en el sòl, o
3.3 Diagnòstic
 Ben sovint l'esportista nota un esclafit al lesionar-
se, cau a terra notant un dolor intens i és incapaç
de seguir la competició. En un 60 % al 70 % dels
esportistes apareix un vessament hemàtic (de
sang) abans de 24 hores. Per a valorar una lesió
del LCA poden utilitzar-se diverses maniobres, la
més comuna de les quals és la prova del calaix
anterior:

La prova del calaix anterior es realitza amb el
genoll flexionat a 30 graus. L'explorador
s'agenolla junt amb la part externa de la cama
afectada, amb una mà estabilitza el cuixa i, amb
l'altra, realitza una tracció suau, però ferm, sobre
la regió proximal de la tèbia. Si la tèbia es
3.4 Tractament
El tractament inicial dels esgarros del
LCA consistix en repòs, gel,
compressió i elevació, junt amb
immobilització estricta o ús de
crosses. La rehabilitació exigix l'inici
precoç d'exercicis de contracció del
quàdriceps per a previndre l'atròfia i
afavorir el reforçament muscular. En
alguns esportistes són útils les
genolleres articulades o de protecció.
L'esportista ha de dirigir-se
immediatament al traumatòleg,
sobretot si s'observen signes
radiològics de fractura o si hi ha
laxitud articular, per si és necessària
Luxació de la ròtula (Entrevista a
Carmina, fisioterapèuta del Club
Voleibol Canals).
1. Com se pot produïr una luxació de genoll?
Hi han varies causes:
- Per un traumatisme directe: Colp directe en el genoll i amb
aquest es desplaça la ròtula provocant un arrancament de les
estructures (lligaments…)

- Per un traumatisme indirecte: Moviments repetitius que es
provoquen sobre l’articulació i desgasten el roçe articular i
provoquen una inflamació inestable.

2. Que es el primer que s’ha de fer quant s’ha produït eixa
luxació per a que no s’agreuje?
Si puguem tornem al puesto el genoll, l’inmovilitzem i li
apliquem gel. Realitzarem un repòs relatiu, però mai absolut,
ja que ocasinariem una atròfia del quàdriceps. (Entre 5 i 7
dies).
Potenciar el quàdriceps ( el bast intern) per a evitar que es torne
a desplaçar cap a fora. (A partir dels 9,10 dies).
Mantindre estiraments dels isquiotibials, psoas i els bessons.
Potenciar amb la contraresistència la musculatura, els quàdriceps
(1, 2 mesos).

3. Es pot previndre d’alguna manera aquesta luxació? I quina?
Continuació de
l’entrevista
4. Quin període més o menys tardaríem en tornar a
practicar un esport?
Més o menys un més , depenguent de les estructures
afectades.

5. Alguna volta ha tingut una persona amb aquest tipus
de lesió? I com li va ocòrrer?
Sí. Una persona que tenia una hiperlaxitud
lligamentosa, aleshores molt fàcilment la ròtula se li
desplaçava cap a l’exterior. Li va ocòrrer en un bot
que va fer i al apollar la cama en extensió del genoll.

6. En el esport que practica un membre del nostre
grup, és a dir, el voleibol, és molt freqüent que es
produïsquen aquestes lesions? I en quins esports
més sol produïrse?
Sí, perque és un esport que els jugadors estàn a
tothora botant per a rematar i bloquejar. Altres
esports serien el basket, fútbol, balò a ma (esports
Fotos de luxacions