Apunts

Intermedi 1 · Unitat 1
“L’escola està de festa”



Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



Índex


Presentació 1

Aportar iniciatives per fer una festa conjunta i negociar 2

Reservar telefònicament un espai i uns serveis 10

Convidar algú a un acte 13

Confirmar l’assistència a un acte o excusar-ne l’absència 18

Fonètica i ortografia 21





Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



1
Presentació

A continuació trobaràs uns apunts dels continguts treballats en aquesta unitat.
T’ajudaran a dur a terme les accions següents:
Objectius · Aportar iniciatives per fer una festa conjunta i negociar.
· Reservar telefònicament un espai i uns serveis.
· Convidar algú a un acte.
· Confirmar l’assistència a un acte o excusar-ne l’absència.





Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



2

1. Aportar iniciatives per fer una festa conjunta i negociar

Contingut Per assolir aquest objectiu necessites saber:

· utilitzar el present d’indicatiu, el condicional i l’imperfet de subjuntiu per fer propostes i
suggeriments,
· expressar acord, descord i dubte,
· la selecció, la disposició i l’organització de la informació en un correu electrònic,
· el concepte i els components de l’oració,
· la flexió de gènere i nombre de l’adjectiu,
· vocabulari.



Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



3

1. Aportar iniciatives per fer una festa conjunta i negociar

Ús del present
d’indicatiu, del
condicional i de
l’imperfet de subjuntiu
per fer propostes i
suggeriments
(bloc 1, activitats 12, 13,
14, 15 i 16)
Tenim maneres diferents de proposar una activitat:

per què + no +
verb en present d’indicatiu?

· Per què no anem al cine, aquesta tarda?

i si +
present d’indicatiu / imperfet de subjuntiu?

· I si sortim a ballar?
· I si sortíssim a ballar?

verb poder en present d’indicatiu / condicional + infinitiu

· Podem sopar fora.
· Podríem sopar fora.

També podem fer propostes amb el verb semblar. Si el verb semblar va en present
d’indicatiu, el verb de la subordinada també va en present d’indicatiu.

· Què us sembla si convidem a la festa els antics alumnes de l’escola?
present
d’indicatiu
present
d’indicatiu


En canvi, si el verb semblar va en condicional, el verb de la subordinada va en imperfet de
subjuntiu.

· Què et semblaria si reservéssim una taula a Ca la Teula?
condicional imperfet de
subjuntiu





Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



4

1. Aportar iniciatives per fer una festa conjunta i negociar

Ús del present
d’indicatiu, del
condicional i de
l’imperfet de subjuntiu
per fer propostes i
suggeriments
(bloc 1, activitats 12,
13, 14, 15 i 16)

Fixa’t que la conjunció si uneix les dues oracions.

Solem fer servir el condicional i l’imperfet de subjuntiu per fer propostes d’una manera
menys directa.

─Escolta, Toni, per què no véns a sopar a casa?
─Uf, encara sóc a la feina. I si quedéssim demà? Què et semblaria si anéssim al
cinema?

L’imperfet de subjuntiu es conjuga així:


1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació

parlar perdre dormir
jo parlés perdés dormís
tu parlessis perdessis dormissis
ell / ella / vostè parlés perdés dormís
nosaltres parléssim perdéssim dormíssim
vosaltres parléssiu perdéssiu dormíssiu
ells / elles / vostès parlessin perdessin dormissin

Per formar l’imperfet de subjuntiu de molts verbs de la 2a conjugació i d’alguns de la 3a,
prenem com a referència la primera persona del present d’indicatiu. Per exemple, en el cas
del verb beure partim de bec, canviem la c final per -gu- i hi afegim les terminacions.


2a conjugació
(beure Æ bec Æ begu-)
3a conjugació
(tenir Æ tinc Æ tingu-)
jo begués tingués
tu beguessis tinguessis
ell / ella / vostè begués tingués
nosaltres beguéssim tinguéssim
vosaltres beguéssiu tinguéssiu
ells / elles / vostès beguessin tinguessin




Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



5

1. Aportar iniciatives per fer una festa conjunta i negociar

Recursos per
expressar acord,
desacord i dubte
(bloc 1, activitats 12,
13, 15 i 16)

Podem expressar acord i desacord amb els verbs semblar, veure i les expressions estar
d’acord i tenir raó:

· (No) ens sembla bé.
· (No) ho veig així.
· (No) hi estic d’acord.
· (No) tens raó.

Per expressar dubte o escepticisme, podem fer servir aquestes expressions:

· Vols dir?
· No m’acaba de fer el pes.
· No ho veiem gaire clar.



Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



6

1. Aportar iniciatives per fer una festa conjunta i negociar

Selecció, disposició i
organització de la
informació en un
correu electrònic
(bloc 1, activitats 19,
20, 21 i 22)
El correu electrònic té aquestes parts:
Salutació. És la part que s’adreça al destinatari i canvia en funció de la relació que hi
tenim. La salutació va separada de la resta del text per una coma:

· Benvolgut, benvolguda,
· Hola,

Cos. És la part central del text en què exposem el missatge. És important que contingui
només la informació imprescindible, que sigui clar i entenedor i que estigui estructurat en
tres parts: una presentació (hi introduirem l’objectiu del missatge), un desenvolupament (hi
exposarem els detalls pertinents i la idea principal) i una conclusió (pot ser una síntesi o
una invitació a l’acció que es deriva d’allò que hem exposat):

presentació Us escrivim per informar-vos sobre la sortida a l’ermita
del Remei.
desenvolupament L’excursió es farà el dimecres 15 de novembre i l’horari
de la sortida coincidirà amb l’escolar. Cal que els nens i
les nenes portin una motxilla amb l’esmorzar.
conclusió Recordeu que ens hauríeu de confirmar l’assistència a
l’excursió abans d’aquest dimarts.

Comiat. Depèn, com la salutació, de la nostra relació amb el destinatari i acostuma a
separar-se de la signatura amb una coma:

· Cordialment,
· Fins aviat,

Signatura. És important que els correus electrònics vagin signats:

· Clara Valldaura
CEIP Móra d’Ebre



Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



7

1. Aportar iniciatives per fer una festa conjunta i negociar

Concepte i
components de
l’oració
(bloc 1, activitats 23,
24 i 25)
Des d’un punt de vista formal, la majoria d’oracions tenen dos constituents: un subjecte i
un predicat. El nucli del subjecte és un nom (o una paraula equivalent: un pronom, etc.),
mentre que el nucli del predicat és un verb. Entre el subjecte i el predicat hi ha una relació
de concordança: un subjecte singular concorda amb un verb en singular; un subjecte plural
concorda amb un verb en plural.

Des del punt de vista del significat, podem definir l’oració com un missatge amb sentit
complet, i el subjecte, com l’element del qual el verb diu alguna cosa.

Els meus veïns es traslladen aquest cap de setmana.
nom verb

subjecte

predicat

En alguns casos, el subjecte, encara que existeix, no és explícit.

(vosaltres) No teniu vergonya.
subjecte predicat

(jo) Ara vinc.
subjecte predicat

Hi ha oracions que no tenen subjecte.

Ø Demà plourà.
subjecte predicat



Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



8

1. Aportar iniciatives per fer una festa conjunta i negociar

Flexió de gènere i
nombre de l’adjectiu
(bloc 1, activitats 27 i
28)

Aquestes són les terminacions característiques del masculí i el femení d’alguns adjectius:

masculí singular femení singular

senzill
-a
senzilla
-at
complicat
-ada
complicada
-vocal tònica
casolà, amè
-vocal tònica + na
casolana, amena
-ani
espontani
-ània
espontània
-iu
festiu
-iva
festiva
-al
formal
-al
formal

Observa que la majoria dels adjectius femenins singulars acaben en -a.

La majoria de plurals masculins es fan afegint una -s al singular, però si el singular acaba en
vocal tònica, hi afegim -ns:

masculí singular masculí plural

senzill, complicat, espontani,
festiu, formal
-s
senzills, complicats, espontanis,
festius, formals
-vocal tònica
casolà, amè
-vocal tònica + ns
casolans, amens




Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



9

1. Aportar iniciatives per fer una festa conjunta i negociar

Flexió de gènere i
nombre de l’adjectiu
(bloc 1, activitats 27 i
28)

Els femení plural d’un adjectiu sol acabar en -es, excepte en el cas dels adjectius femenins
acabats en consonant, que només afegeixen -s:

femení singular femení plural
-a
senzilla, complicada, espontània,
festiva, casolana
-es
senzilles, complicades,
espontànies, festives, casolanes
-al
formal
-als
formals



Vocabulari
(bloc 1, activitats 11,
12, 15, 26 i 28)

Noms:
el ball, la botifarrada, la calçotada, la rifa, la sardinada i la xocolatada.

Adjectius:
actual; amè, amena; carrincló, carrinclona; complicat, complicada; simultani, simultània i
menut, menuda.



Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



10

2. Reservar telefònicament un espai i uns serveis

Contingut Per assolir aquest objectiu necessites saber:

· utilitzar les interrogatives indirectes, l’imperfet d’indicatiu i el condicional per mostrar
cortesia,
· vocabulari.




Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



11

2. Reservar telefònicament un espai i uns serveis

Interrogatives
indirectes, de
l’imperfet d’indicatiu i
del condicional per
mostrar cortesia
(bloc 2, activitats 3, 4,
5, 6 i 8)


En un context formal, quan truquem per demanar alguna cosa, acostumem a exposar el
que volem de manera indirecta per mostrar cortesia, fent servir el condicional o justificant
el motiu de la trucada:

· Voldria / M’agradaria saber a quina hora surt el primer tren cap a Girona.
· Truco per reservar una taula.

També podem mostrar cortesia amb l’imperfet d’indicatiu en comptes del present:

· Volia anul·lar una reserva.




Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



12

2. Reservar telefònicament un espai i uns serveis

Vocabulari


Verbs:
passar (una trucada), penjar (el telèfon) i posar-se (al telèfon).




Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



13

3. Convidar algú a un acte

Contingut Per assolir aquest objectiu necessites saber:

· la selecció, la disposició i l’organització de la informació en una invitació mitjanament
formal,
· l’ús de l’article davant els dies de la setmana,
· el concepte i la classificació del nom (comú i propi),
· les preposicions a, en i de en expressions temporals i locatives.




Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



14

3. Convidar algú a un acte

Selecció, disposició i
organització de la
informació en una
invitació mitjanament
formal
(bloc 2, activitats 11, 12
i 19)

La invitació és un text que serveix per informar algú d’alguna celebració o acte al qual
volem convidar-lo.

Algunes de les informacions que acostumen a aparèixer en aquest tipus de text són:
1. nom o referència de qui convida,
2. nom o referència del convidat,
3. l’acte o esdeveniment al qual es convida,
4. lloc, dia i hora de la celebració,
5. lloc i data de la invitació,
6. fórmula per a la confirmació de l’assistència.

Tingues en compte que en una invitació a un acte privat l’únic que s’hi ha de fer constar
de manera imprescindible és l’acte al qual s’ha d’assistir i les dades necessàries referides
al dia, hora i lloc de la celebració.




Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



15

3. Convidar algú a un acte

Ús de l’article davant
els dies de la setmana,
(bloc 2, activitat 14)

Per situar un fet en un dia de la setmana, no fem servir cap preposició. Fixa’t, però, que el
sentit canvia si emprem article definit o no.

el / els +
dia de la
setmana
Hi vaig el dimarts.
Hi vaig els dimarts.
(= cada dimarts)
Hi vaig dimarts.
(= dimarts que ve, dimarts
vinent, el pròxim/proper
dimarts)
Ø +
dia de la
setmana
Hi vaig anar dimarts.
(= dimarts passat, l’últim
dimarts)

Així doncs, si fem servir els dies de la setmana amb article, en singular o en plural, donem
a entendre que l’acció es fa cada setmana al mateix dia.

· Hi aniré el dimarts. (= cada dimarts)
· Hi aniré els dimarts. (= cada dimarts)

Els dies de la setmana tenen la mateixa forma per al singular i el plural, tret de dissabte i
diumenge, que tenen una forma diferent per al plural.

· Dilluns començo a treballar a les nou. / Els dilluns començo a treballar a les nou.
· Anirem d’excursió dissabte. / Anirem d’excursió els dissabtes.
· Diumenge dinaré a casa dels meus pares. / Els diumenges dino a casa dels meus pares.

Recorda que, per fer referència a un dia del mes, el més habitual és fer-ho així:

· El dia 23 d’abril és Sant Jordi.
· He sentit a dir que hi ha una festa el dia 9 de febrer, però no sé si podré anar-hi.




Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



16

3. Convidar algú a un acte

Concepte i
classificació del nom
(comú i propi)
(bloc 2, activitat 13)
Els noms designen persones, animals i coses.

Els noms comuns designen les persones, els animals o les coses d’una mateixa espècie,
per exemple: gos, escola o cadira.

Els noms propis designen una persona, un animal o una cosa particular entre els de la
mateixa espècie i s’escriuen sempre amb majúscula inicial, per exemple: Jaume, Barcelona
o Segre.



Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



17


3. Convidar algú a un acte

Preposicions a, en i de
en expressions
temporals i locatives
(bloc 2, activitats 15 i
16)

Per indicar situació en un espai emprem, com a norma general, la preposició a:

· El pregó de l’alcalde es podria fer a la sala d’actes.
· Hi haurà menjar a les taules del pati.
· Divendres hem quedat a Esparreguera.

Però davant dels demostratius (aquest, aquesta, aquests, aquestes) i d’alguns indefinits
que comencen amb vocal (un, una; algun, alguna) fem servir la preposició en:

· L’alcalde farà el pregó en una de les tarimes del pati.
· La tarima serà en aquella pista.

Per situar un fet en una part del dia i en una hora determinada, fem servir la preposició a:

· La Clara i el Ramon solen veure’s dimecres a la nit.
· La reunió de l’AMPA és dimecres a les 21 h.

Per indicar l’hora d’un esdeveniment, fem servir la preposició a + determinant (article
definit si és una hora en punt o numeral amb els quarts).

· La festa d’aniversari del Xavier és demà a les onze de la nit.
· Començo la classe de ioga a dos quarts de deu del matí.

En canvi, per situar l’hora en una de les parts del dia, fem servir la preposició de + article.

· La festa d’aniversari del Xavier és demà a les onze de la nit.
· Començo la classe de ioga a dos quarts de deu del matí.




Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



18

4. Confirmar l’assistència a un acte o excusar-ne l’absència

Contingut Per assolir aquest objectiu necessites saber:

· utilitzar fórmules per confirmar l’assistència a un acte o excusar-ne l’absència,
· les conjuncions perquè i però i l’expressió és que.




Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



19

4. Confirmar l’assistència a un acte o excusar-ne l’absència

Fórmules per
confirmar l’assistència
a un acte i excusar-ne
l’absència
(bloc 2, activitats 23,
24, 25 i 26)

Per confirmar l’assistència a un acte, podem dir:

· Serà un plaer.
· Em farà molta il·lusió.
· Estaré encantat / encantada de venir.

Per excusar l’absència a un acte, podem dir:

· M’agradaria molt venir, però...
· Em sap molt de greu, però...
· Ho sento molt, però...





Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



20

4. Confirmar l’assistència a un acte o excusar-ne l’absència

Conjuncions perquè i
però i expressió és que
(bloc 2, activitats 23, 24,
25 i 26)

Quan es rebutja un invitació, cal justificar-se o excusar-se. Per introduir justificacions,
excuses o explicacions podem fer servir connectors.

La conjunció perquè serveix per introduir una causa.

· Em sap greu, però no puc venir al vostre casament perquè tinc un examen.

La conjunció però es fa servir per introduir una idea que contrasta amb allò que s’acaba de
dir.

· M’encantaria venir de viatge amb vosaltres, però no tinc vacances.

L’expressió és que serveix per introduir una explicació o una excusa.

· Ho sento molt, però enguany no vindré al dinar de Nadal. És que al meu xicot li fa il·lusió
que vagi amb la seva família.




Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



21




5. Fonètica i ortografia

Contingut Per assolir aquest objectiu necessites saber:

· Les correspondències entre so i grafia.
· Els dígrafs.
· Les alternances gràfiques.



Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



22

5. Fonètica i ortografia

Correspondències
entre so i grafia
(bloc de fonètica i
ortografia, activitats 1,
5 i 6)

L’alfabet català consta de 26 lletres. Tenim també la variant ç.
Com en la majoria de llengües, observem que una mateixa lletra pot representar diferents
sons.
En el quadre següent, pots veure les correspondències entre les lletres i els sons en
català.

lletra so exemple
[a] llapis
A
[e] professora
[b] biblioteca
[[] abusar B
[µ] club
[k] calendari
C
[s] certificat
Ç [s] adreça
[d] directora
[ð] adult D
[t] fred






Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



23

5. Fonètica i ortografia

Correspondències
entre so i grafia
(bloc de fonètica i
ortografia, activitats 1,
5 i 6)
lletra so exemple
[e] cartell
[c] peu E
[e] classe
[I] foli
F
[v] afganès
[g] gorra
[:] segon
[k] diàleg
[¿] biologia
[t¸] mig
G
[d¿] migdia
Ø hemeroteca
H
[h] ehem
[±] institut
I
[¸] noi
J [¿] esbarjo
K [k] karate
L [1] ludoteca





Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



24

5. Fonètica i ortografia

Correspondències
entre so i grafia
(bloc de fonètica i
ortografia, activitats 1,
5 i 6)

lletra so exemple
[m] menjador
M
[¡] xamfrà
[n] notable
[¡] infern
[¡] enxampar
N
[q] sang
[o] escola
[o] monitor O
[u] oficina
P [µ] pati
Q [k] quota
[t] redacció
[:] abecedari
R
Ø esborrador
[s] socials
S
[z] música
T [t] carta





Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



25

5. Fonètica i ortografia

Correspondències
entre so i grafia
(bloc de fonètica i
ortografia, activitats 1,
5 i 6)
lletra so exemple
[u] ulleres
U
[w] dijous
[b] voluntari
V
[[] avaluació
[b] waterpolo
[w] kiwi W
[[] Kuwait
[¸] xiulet
[ks] taxa X
[gz] examen
[¸] Nova York
Y
[±] whisky
Z [z] zero




Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



26

5. Fonètica i ortografia

Dígrafs
(bloc de fonètica i
ortografia, activitats 1,
2, 3, 4 i 5)

El dígraf és un conjunt de dues lletres que representen un sol so. Quan hem de dividir una
paraula en síl·labes, cal tenir present que alguns dígrafs se separen, i d’altres, en canvi,
no:

dígrafs que se separen so exemples
l·l [1] col-le-gi
rr [t] es-bor-ra-dor
ss [s] as-sig-na-tu-ra
sc [s] pis-ci-na
tj [d¿] mit-jà
tg [d¿] llen-guat-ge
ts [ts] pot-ser
tz [dz] dot-ze
tx (enmig de paraula) [t¸] des-pat-xar
ix (enmig de paraula) [¸] cai-xa





Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



27

5. Fonètica i ortografia

Dígrafs
(bloc de fonètica i
ortografia, activitats 1,
2, 3, 4 i 5)
dígrafs que no se separen so exemples
ll [K] fi-lla
ny [¡] en-se-nya-ment
qu [k] es-que-ma
[g] guer-ra
gu
[:] à-gui-la
ix (a final de paraula) [¸] di-buix
tx (a final de paraula) [t¸] des-patx
ig (a final de paraula) [t¸] es-toig

Fixa’t, però, que –ig no és un dígraf quan es troba enmig de mot i, per tant, se separa:

· cas-ti-gar


Alternances gràfiques
(bloc de fonètica i
ortografia, activitats 7,
8 i 9)


Un mateix so es pot representar amb grafies diferents segons la vocal que la segueix:

a · adreça e · glacera
ç o · forçós c
u · traçut

i · capacitat

a · música e · sequedat
c o · blancor qu
u · focus

i · monarquia





Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



28

5. Fonètica i ortografia

Alternances gràfiques
(bloc de fonètica i
ortografia, activitats 7,
8 i 9)

a · apujar e · granger
j o · monjo g
u · ajut

i · règim

a · vaga e · adroguer
g o · pedregós gu
u · nouvingut

i · aguilenc

a · llengua e · llengüeta
gu o · aiguós gü


i · ambigüitat

a · Pasqua e · qüestió
qu qü
o · quota

i · terraqüi

Observem les alternances gràfiques en els casos següents:

Quan fem el plural de paraules femenines:

· peça, peces
· placa, plaques
· taronja, taronges
· figa, figues
· paraigua, paraigües
· Pasqua, Pasqües




Intermedi 1-Unitat 1 “L’escola està de festa”



29

5. Fonètica i ortografia

Alternances gràfiques
(bloc de fonètica i
ortografia, activitats 7,
8 i 9)

Quan fem derivats:

· caça, cacera
· monarca, monarquia
· taronja, tarongina
· formiga, formiguer
· aigua, aigüera
· obliqua, obliqüitat

Quan conjuguem un verb:

· alço, alça, alces, alci
· trenca, trenco, trenques, trenqui
· puja, pujo, puges, pugi
· juga, jugo, jugues, jugui
· adequa, adequo, adeqües, adeqüi


Sign up to vote on this title
UsefulNot useful