You are on page 1of 291

nou OM

GUIA DIDCTICA

LLENGUA CATALANA I LITERATURA


Joan Badia, Jordi Balcells, Rosa Cul, Jordi Grifoll, Ignasi Puig, Joan Marc Ramos i Carles Rib

3 r eso

ISBN 978-84-9804-596-3

788498 045963

Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46 www.castellnoudigital.com

Direcci editorial: Dolors Rius Coordinaci de l'rea de Llengua catalana: Anna Sadurn

Edici: Anna Pauner i Igebenet Correcci lingstica: Igebenet Disseny de la coberta: Trading Media Disseny grfic interior: Maria Partegs Maquetaci: Igebenet

Primera edici: juny de 2008 ISBN: 978-84-9804-596-3 Dipsit legal: Impressi: Joan Badia, Jordi Balcells, Rosa Cul, Jordi Grifoll, Ignasi Puig, Joan Marc Ramos i Carles Rib, 2008, pels textos Hermes Editora General, S. A. - Castellnou Edicions Castellnou Edicions Pau Claris, 184 08037 Barcelona www.castellnouedicions.com Prohibida la reproducci o la transmissi total o parcial daquest llibre sota cap forma ni per cap mitj, electrnic ni mecnic (fotocpia, enregistrament o qualsevol mena demmagatzematge dinformaci o sistema de reproducci), sense el perms escrit dels titulars del copyright i de leditorial. Les activitats i els exercicis proposats en aquest llibre shan de fer en un full a part o una llibreta. Hermes Editora General, S. A. ha fet una selecci acurada de les pgines web, per no es pot fer responsable de cap reclamaci derivada de la visualitzaci o dels continguts de les pgines web que no sn de la seva propietat.

Aquest llibre ha estat imprs en paper provinent duna gesti forestal sostenible, i s fruit dun procs productiu eficient i responsable amb el medi ambient. Paper ecolgic i 100% reciclable

ndex

prOJECTE
1. presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 2. Didctica i metodologia del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 3. Els materials del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 4. Les competncies bsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 5. Lestructura didctica dels llibres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

programacions
Programaci de matria mbit de llenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 El tractament de les llenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Competncies prpies de lmbit de llenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Aportacions de lmbit de llenges a les competncies bsiques . . . . . . . . . . . . . 23 Estructura dels continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Consideracions sobre el desenvolupament del currculum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Objectius generals detapa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Continguts del tercer curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 Criteris davaluaci del tercer curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

Programacions daula Quadre de continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Unitat 1: Un mn de narracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Unitat 2: Els gneres teatrals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 Unitat 3: Escrivim poesia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 Unitat 4: Compartim idees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 Unitat 5: Un mn ple de notcies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Unitat 6: Fem una entrevista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Unitat 7: Expressem la nostra opini . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Unitat 8: Entre la rdio i la televisi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Unitat 9: Quin temps far dem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 Unitat 10: Has vist aquest anunci? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 Unitat 11: La llengua catalana, avui . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

Llengua catalana i literatura 3r ESO

orientacionS I SOLUCIONARI
Orientacions metodolgiques generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 Unitat 1: Un mn de narracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 Unitat 2: Els gneres teatrals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 Unitat 3: Escrivim poesia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 Unitat 4: Compartim idees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Unitat 5: Un mn ple de notcies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107 Unitat 6: Fem una entrevista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 Unitat 7: Expressem la nostra opini . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 Unitat 8: Entre la rdio i la televisi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141 Unitat 9: Quin temps far dem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150 Unitat 10: Has vist aquest anunci? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161 Unitat 11: La llengua catalana, avui . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169 Activitats TIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178

AVALUACIONS
Lavaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182 Avaluaci inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184 Avaluaci trimestral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190 Avaluaci final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198 Avaluaci formativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204 Solucionari Avaluaci inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206 Solucionari Avaluaci trimestral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 209 Solucionari Avaluaci final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 214

ALTRES RECURSOS

Activitats de refor i ampliaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 218 Solucionari de les activitats de refor i ampliaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 270

Llengua catalana i literatura 3r ESO

1.Presentaci
Nou Om s el llibre de Llengua catalana i literatura pensat per a lalumnat del tercer curs de lEducaci Secundria Obligatria. Els autors i autores creiem que aquest llibre es correspon amb les demandes formatives dels alumnes, tant pel que fa a la seva formaci lingstica com a la formaci humana, cultural i literria. Des del punt de vista didctic i de la planificaci escolar, Nou Om es divideix en tres trimestres. El primer i el segon comprenen quatre unitats, i el tercer, tres unitats; en total 11 unitats didctiques. Al final del llibre sincorporen les activitats TIC i els annexos, que en completen els continguts. Cada unitat segueix una estructura similar: Dimensi comunicativa. Inclou lapartat de Lectura amb textos de diferents gneres literaris i periodstics, per comprovar i estimular la comprensi lectora i lexpressi escrita i oral,i lapartat de Comunicaci. Aquests sn els dos eixos centrals daquest tercer curs. Funcionament de la llengua. Cont explicacions i activitats relacionades amb els tres mbits fonamentals, ortografia, gramtica i lxic, amb la finalitat dajudar-te a millorar lexpressi escrita i oral. Dimensi plurilinge i intercultural. Presenta una visi sociolingstica de la llengua catalana i activitats sobre aquest mbit. Dimensi esttica i literria. Inclou lapartat Els nostres clssics perqu coneguis i llegeixis textos dels escriptors i escriptores que han deixat una empremta molt rellevant en la literatura catalana de tots els temps. Activitats de reps i davaluaci. Incloses al final de cada unitat, sn una sntesi dels aspectes que shi han treballat, de manera que et serviran per prendre conscincia del que has aprs o del que et cal millorar. La nostra concepci de laprenentatge de la llengua i de la literatura s que cal dur a terme un treball eminentment prctic, de manera que, fent les activitats que es proposen, lalumnat arribi a dominar els conceptes terics que sexpliquen abans de cada bloc dactivitats, i a assolir les competncies bsiques prpies de la matria de Llengua catalana i literatura de tercer curs. En aquesta guia didctica sofereixen diversos elements per elaborar el projecte curricular de centre (orientacions didctiques i per a lavaluaci, continguts transversals i datenci a la diversitat) i per programar cada un dels trimestres. En el CD, shi troben activitats de refor i dampliaci, que completen les que ja hi ha en el llibre de lalumne. I finalment, en aquesta guia sha incls el solucionari de les activitats del llibre. Desitgem que la guia sigui ben til per a tot el professorat i, com sempre, volem agrair els suggeriments de millora que ens arribin. Els autors

Llengua catalana i literatura 3r ESO

2. DIDCTICA I METODOLOGIA DEL PROJECTE


Els objectius educatius de Castellnou Edicions tenen com a eix central ladquisici de les competncies bsiques. Els principals recursos didctics que inclou la nostra proposta sn els segents:

2.1 Foment de la lectura


La lectura s, sens dubte, un cavall de batalla important entre totes les tasques escolars. Si els alumnes llegeixen b, si tenen una bona comprensi lectora, una bona dicci, un bon ritme i una bona entonaci, la lectura es convertir en un instrument essencial daprenentatge, de comprensi de la realitat i dintegraci cultural i social. Per llegir, com a habilitat curricular, no pot ser competncia exclusiva de la matria de Llengua, per aquest motiu proposem lectures en cada unitat de Matemtiques, de Cincies de la naturalesa, de Geografia i histria, perqu saber llegir s saber desxifrar les matemtiques i s saber comprendre el mn.

2.2 s sistemtic de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci


En totes les matries trobem, en cada unitat didctica, una proposta dactivitats TIC estretament relacionades amb el contingut general de la unitat. Es tracta duna proposta que preveu la tutoritzaci del professorat i que permet avanar sistemticament en ls i el domini progressiu daquestes noves tecnologies.

2.3Proposta didctica per a leducaci en valors


La importncia de la transmissi i lassimilaci de valors universals en el conjunt de tasques educatives ens ha portat a donar un tractament rellevant a aquesta qesti amb un espai propi en el nostre projecte. Volem fer-hi notar la importncia que el treball en equip t com a recurs pedaggic en el tractament de leducaci en valors. En la guia didctica, dins lapartat dOrientacions didctiques, trobareu nombroses propostes de treballs en equip o treballs de grup. La importncia que, des del punt de vista essencialment educatiu, t el treball conjunt mereix uns comentaris particulars. Treballar en equip, aprendre a fer-ho, comporta intrnsecament un alt contingut deducaci en valors. Lassoliment duna tasca en com permet fer viure tot un seguit de valors, i, vivint-los, contribum a fer-los arrelar entre lalumnat. Quan treballem en equip posem en joc i activem els valors segents:  Lesperit de collaboraci. Moltes iniciatives sn ms fcils i ms gratificants de dur a terme si es resolen en grup. Altres actuacions requereixen, per fora, la cooperaci de diverses persones.  La voluntat de participaci. La prctica constant en feines de collaboraci i el resultat gratificant que sen deriva ha de promoure la voluntat de participaci de nois i noies.  La implicaci social. Les qestions que demanen la intervenci de moltes mans ens fan veure que sovint cal implicar-se personalment en un entorn social o grupal per aconseguir solucions o millores, o per assolir un objectiu. Hi ha molts aspectes de la realitat o de la vida que sn cosa de tots.

Llengua catalana i literatura 3r ESO

 Les actituds solidries. Els problemes que pugui tenir qualsevol membre de lequip en la seva tasca sn els problemes de la resta del grup. Tots tenim habilitats i inhabilitats. All on no arriba un, hi pot arribar laltre, i viceversa. La solidaritat, lajut mutu, respon, en el fons, a una idea de relaci ms justa i ms humana.  Lafany de cooperaci, en contraposici a la competitivitat individualista. Treballant conjuntament sorgeix i es consolida el gust de prendre part en una tasca comuna. El treball en equip s un antdot de les actituds individualistes, poc o gens solidries.  Laprenentatge collectiu autnom i, en definitiva, aprendre a aprendre. Els aprenentatges significatius no es transfereixen, sin que es construeixen. La collaboraci en una tasca de grup s un bon mitj per afavorir la construcci personal daprenentatges. Cada membre del grup pot actuar, sense saber-ho, com a estmul edificant de la construcci.  Lesperit democrtic. Treballar en grup vol dir dialogar, organitzar-se, repartir-se tasques o funcions, prendre decisions consensuadament En definitiva, el treball en grup cont lessncia de lorganitzaci democrtica.  La transversalitat de leducaci en valors. Treballant en equip de manera continuada fem, per tant, que tots aquests valors que acabem de relacionar siguin sempre presents en la dinmica ordinria de laula. El treball en equip t, com acabem de mostrar, unes bondats pedaggiques implcites. Val la pena ser-ne conscients i crear peridicament situacions de treball cooperatiu. El professorat s qui ha de formular els treballs de grup de manera articulada respecte al conjunt de les activitats prpies del dia a dia escolar. En aquest sentit, us proposem que el treball en equip no sigui un recurs espordic sin, ben al contrari, una manera habitual daprendre continguts i, a la vegada, un cam realment efectiu perqu lalumnat arribi a interioritzar els valors proposats.

2.4Atenci a la diversitat i al tractament personalitzat dels nois i noies


Cal tenir en compte que, actualment, a les aules conviuen alumnes amb necessitats educatives molt diferents. Sigui perqu el seu entorn sociocultural o la seva escolaritzaci prvia sn molt diversos, sigui per les caracterstiques individuals de cadasc, el fet s que els mtodes i els continguts educatius han de ser tan adaptables com sigui possible a cadascun dels estudiants. Tots els nostres materials per a lEducaci Secundria Obligatria estan concebuts per atendre la diversitat de nois i noies. Cada unitat didctica inclou material de refor i dampliaci que us permetr crear un itinerari educatiu dacord amb les necessitats de laula o dalguns alumnes concrets. El material de refor i dampliaci que trobareu en aquesta guia didctica est pensat per orientar i donar idees al professorat, i es pot utilitzar de moltes maneres. Duna banda, es pot donar, un cop explicats els continguts de la unitat, als alumnes que ho requereixin. De laltra, sobretot en el cas del material de refor, pot servir per comenar a explicar la unitat duna manera ms senzilla i pautada si considereu que cal establir b les bases de tots els alumnes de laula abans dendinsarnos en un nivell conceptual ms alt.

Llengua catalana i literatura 3r ESO

2.5La crrega equilibrada de continguts


En totes les matries, els continguts dun curs estan organitzats segons una seqenciaci en onze unitats didctiques. Els nostres projectes trenquen, aix, les frmules tradicionals que conceben un nombre dunitats divisible per tres, en correspondncia amb els tres trimestres que marquen la dinmica dun curs escolar. El canvi que, en aquest sentit, proposem no s gratut, ms aviat al contrari: pretn contribuir a una major adequaci a la realitat i als ritmes escolars determinats pel calendari anual. La nostra proposta de seqenciaci parteix dun fet que es pot observar fcilment: el tercer trimestre, que caigui on caigui la Setmana Santa, s sempre ms curt que els altres dos. s per aix que, a lhora de distribuir les unitats, en disposem quatre per al primer trimestre, quatre per al segon i noms tres per al tercer. A ms, cal no oblidar que, a la sobrecrrega de continguts que t habitualment el tercer trimestre, sovint shi afegeix una activitat escolar un xic frentica: final de curs, convivncies escolars, setmanes culturals, etc. Labundncia de continguts programats per a aquest trimestre produeix en ocasions un cert desassossec i nerviosisme entre el professorat, que veu molt difcil poder enllestir tots els temes. Aquesta manera de dividir la programaci pretn evitar aquests desajustaments entre el temps disponible i la matria que sha dimpartir.

Llengua catalana i literatura 3r ESO

3. els materials Del projecte 3.1 llibre i cD de lalumne


El llibre de lalumne de primer t com a eix central dels seus objectius ladquisici de les competncies bsiques . Per aix, cada unitat presenta els recursos didctics adequats per adquirir-les: un text de lectura, activitats escrites i orals, una proposta especfi ca dactivitats TIC, etc . A ms, com a novetat, la seqenciaci del llibre s donze unitats didctiques . Aix permet desplegar els continguts de tot el curs duna manera ms real, carregant menys volum de feina en el tercer trimestre, que sempre s ms curt que els altres .

3r

RATURA

nou OM

eso

3.2 cD de lalumne
eso

LLENGUA CATALANA I LITERATURA


Joan Badia, Jordi Balcells, Rosa Cul, Jordi Grifoll, Ignasi Puig, Joan Marc Ramos i Carles Rib

3r

Joan Badia, Jordi Balcells, Rosa Cul, Jordi Grifoll, Ignasi Puig, Joan Marc Ramos i Carles Rib

nou OM LLENGUA CATALANA I LITERATURA

El llibre de lalumne incorpora un CD amb una galeria dimatges de les taules de contingut que apareixen en el llibre .

LLENGUA CATALANA I LITERATURA

nou OM

eso
Recursos digitals
per a lalumne

3r

ISBN 978-84-9804-484-3

788498 044843

3.3 guia didctica


La guia didctica s un conjunt de materials concebut per complementar la planifi caci que cada docent fa daquest curs . Cont el nostre projecte per a lESO, les programacions, les orientacions didctiques, les avaluacions, activitats de refor i dampliaci i el solucionari de la matria de Llengua catalana i literatura .

10

Llengua catalana i literatura r ESO

projecte
Inclou una presentaci, la descripci dels nous materials, la referncia a les competncies bsiques cor responents, els principis metodolgics i lestructura didctica duna unitat .

programacions
Inclouen el currculum ofi cial de la matria, desplegat a partir dels objectius, els continguts i els criteris davaluaci, i la programaci especfi ca de la mat ria per al curs corresponent .

orientacions i solucionari
Proposen indicacions, suggeriments i comentaris del contingut del llibre de lalumne i recursos complementaris per al docent . El solucionari recopila les solucions de totes les activitats del llibre de lalumne .

avaluacions
Es presenten lavaluaci inicial, lavaluaci trimestral, lavaluaci sumativa i lexplicaci de lavaluaci formativa relacionada amb els criteris davaluaci i inclosa en el CD . Lavaluaci formativa est preparada per ser personalitzada i impresa .

altres recursos
Per cada unitat, es proposen activitats de refor i ampliaci per tal de consolidar els continguts apresos . Al fi nal de lapartat, shi inclou el solucionari de totes aquestes activitats .

3.4 cD del professor


La guia didctica de Castellnou Edicions incorpora un CD per cada matria amb un conjunt de recursos digitals que completen la versi impresa . guia didctica
Guia didctica, prpiament dita, en format PDF Material de suport per a lavaluaci Programacions: Programaci de matria (en format Word) Programaci daula (en format Word) Activitats de refor (en format PDF) Activitats dampliaci (en format PDF) Solucionari de les activitats de refor i ampliaci Galeria dimatges del llibre de lalumne

LLENGUA CATALANA I LITERATURA

nou OM

LLENGUA CATALANA I LITERATURA

nou OM

eso
Guia didctica i recursos digitals
per al professor

3r

eso
Programacions
per al professor

3r

Podeu trobar ms informaci i ms propostes dactivitats a www.castellnoudigital.com

Llengua catalana i literatura r ESO

11

4.Les competncies bsiques


En els decrets publicats recentment sobre els ensenyaments mnims de lEducaci Primria i de lEducaci Secundria Obligatria es fixen les anomenades competncies bsiques que els alumnes han dhaver adquirit al final de les etapes deducaci obligatria. Com s sabut, la incorporaci de les competncies bsiques al currculum deriva de la reflexi sobre leducaci al segle xxi que sha anat fent en lmbit dels pasos de la Uni Europea. La UNESCO va encarregar un estudi sobre aquest tema a una comissi internacional presidida per lantic president de la Comissi Europea, Jacques Delors, que aplegava experts darreu del mn, no solament occidentals. Linforme, presentat el 1996 amb el nom Educaci: hi ha un tresor amagat a dins tot i que es coneix habitualment com a Informe Delors, estableix els quatre grans pilars de leducaci: 1.Aprendre a conixer. Cal dominar els instruments del coneixement. Remarca el fet que no tots els mtodes sn adequats per aprendre a conixer i considera que, al capdavall, hi ha dhaver el plaer de conixer, comprendre i descobrir. 2.Aprendre a fer. Les persones es formen per desenvolupar una feina, encara que de vegades no puguin fer-la. En comptes daconseguir una qualificaci personal (habilitats), cada cop s ms necessari adquirir competncies personals, com ara treballar en grup, prendre decisions, relacionar-se, crear sinergies, etc. En aquesta tasca s molt important la creativitat. 3.Aprendre a conviure. Cal saber conviure i treballar en projectes comuns. En linforme safirma que aquest s un dels reptes ms importants del segle xxi. En la histria de la humanitat, mai no sha tingut el poder destructiu que es t ara. Davant daquesta situaci, cal aprendre a descobrir els altres; apreciar que som diferents per que, sobretot, som interdependents. I, per descobrir els altres, ens hem de conixer a nosaltres mateixos (quan spiga qui sc, sabr plantejar-me la qesti de lempatia, entendr que laltre no pensi igual que jo i que les seves raons sn tan justes com les meves). En aquest sentit, lInforme Delors proposa que safavoreixin els treballs en com, que es presti atenci a lindividu com a sser particular i nic i que es destaqui la diversitat com a element necessari i creador. 4.Aprendre a ser. Aquest punt fa referncia al desenvolupament total i mxim de cada persona, a leducaci integral de qu sha anat parlant des del final del segle xix i el comenament del xx: leducaci del pensament autnom. Es tracta que cada persona sigui conscient de la seva prpia realitat com a sser amb capacitat de reflexi i actuaci. Cada sser s una individualitat irrepetible. Cada sser s important. Cadasc ha de ser conscient del seu valor i, per tant, del valor dels altres ssers, i ha de conrear la capacitat de tenir un pensament propi i una voluntat dactuaci lliure. En el marc de la Uni Europea, els consells europeus dEstocolm, el 2001, i de Barcelona, el 2002, van adoptar els futurs objectius especfics dels sistemes deducaci i formaci europeus i un programa de treball (Educaci i Formaci 2010), que shan de complir en el transcurs dels anys que falten fins al 2010. Entre els objectius sinclouen el desenvolupament de capacitats per a la societat del coneixement i altres de ms especfics encaminats a promoure laprenentatge didiomes, desenvolupar lesperit dempresa i potenciar la dimensi europea en leducaci en general.

12

Llengua catalana i literatura 3r ESO

En aquest context de reflexi educativa, la Comissi sobre laprenentatge permanent (2001) i la posterior Resoluci del Consell (27 de juny de 2002) van determinar el carcter prioritari de les noves competncies bsiques i van insistir que laprenentatge permanent ha de comenar en ledat preescolar i seguir ms enll de la jubilaci. La Llei Orgnica dEducaci (LOE), aprovada el 2006, tamb shi refereix en un dels seus annexos, on apunta que la incorporaci de competncies bsiques al currculum permet posar laccent en aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles, des dun plantejament integrador i orientat a laplicaci dels coneixements adquirits. Daqu ve el seu carcter bsic. Sn aquelles competncies que un noi o una noia ha dhaver desenvolupat en acabar lensenyament obligatori per aconseguir la seva realitzaci personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactria i ser capa de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida. En definitiva, tenint en compte les consideracions i les directrius educatives bsiques que sorgeixen dels rgans institucionals de la Uni Europea, shan identificat les vuit competncies bsiques que esmentvem en la Presentaci:  Competncies transversals: Les competncies comunicatives: 1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual 2. Competncies artstica i cultural Les competncies metodolgiques: 3. Tractament de la informaci i competncia digital 4. Competncia matemtica 5. Competncia daprendre a aprendre Les competncies personals: 6. Competncia dautonomia i iniciativa personal  Competncies especfiques centrades en conviure i habitar el mn: 7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic 8. Competncia social i ciutadana Cal tenir present que les competncies bsiques no es poden considerar sempre de manera allada, perqu sovint sencavalquen i sentrellacen: determinats aspectes essencials en un mbit permeten assolir la competncia en daltres. La competncia en les capacitats bsiques de la llengua (lectura i escriptura), el clcul i les TIC constitueix el fonament essencial per a laprenentatge, mentre que totes les activitats daprenentatge se sustenten en la capacitat daprendre a aprendre. Hi ha una srie delements aplicables a la totalitat del marc i que intervenen en les vuit competncies bsiques: el pensament crtic, la creativitat, la capacitat diniciativa, la resoluci de problemes, lavaluaci del risc, la presa de decisions i la gesti constructiva dels sentiments.

Llengua catalana i literatura 3r ESO

13

En ntima relaci amb aquestes vuit competncies bsiques hi ha sis qestions que mereixen una atenci especial. Sn les segents:  El foment de la lectura i ls de biblioteques.  El domini duna o dues llenges estrangeres.  La capacitat per a ls i el domini de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci.  Leducaci en valors.  Latenci personalitzada dels alumnes en un entorn social cada vegada ms divers.  La crrega equilibrada de continguts al llarg del curs escolar. Des de Castellnou Edicions proposem recursos didctics especfics per abordar cada una daquestes sis grans qestions, que sn, alhora, part integrant de les competncies bsiques formulades.

Desenvolupament de les competncies bsiques


El desenvolupament competencial implica la capacitat dutilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenci de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensi, la reflexi i el discerniment tenint en compte la dimensi social de cada situaci. Per avanar en lassoliment de les competncies bsiques s fonamental emmarcar els processos densenyament i daprenentatge entorn als quatre eixos segents: 1. Aprendre a ser i actuar de manera autnoma per tal que cadasc construeixi la seva prpia manera de ser i utilitzi aquesta manera de ser per a desenvolupar-se en les situacions que lmbit escolar i la prpia vida li plantegen. Treballar lautoconeixement, la construcci i lacceptaci de la prpia identitat, la regulaci de les emocions, lautoexigncia i el desenvolupament destratgies daprenentatge, del pensament crtic i dhbits responsables s essencial per a aprendre a ser i actuar de manera autnoma. 2. Aprendre a pensar i comunicar per tal dafavorir la comprensi significativa de les informacions i la construcci de coneixements cada vegada ms complexos. Cercar i gestionar informaci provinent de diferents fonts i suports, utilitzar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual, corporal, digital...) en la comunicaci dinformacions, sentiments i coneixements, treballar de manera cooperativa i ser conscient dels propis aprenentatges, afavoreix la construcci del coneixement i el desenvolupament del pensament propi. 3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa per tal de potenciar la utilitzaci dels coneixements de qu es disposa per a interpretar la realitat, establir dilegs interactius sobre fets i situacions, afavoreix la construcci de coneixements ms significatius i cada vegada ms complexos, i el comproms per a implicar-se en processos de millora. Explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hiptesis, planificar i desenvolupar projectes, cercar alternatives esdevenen elements clau en els processos de formaci de lalumnat.

14

Llengua catalana i literatura 3r ESO

4. Aprendre a conviure i habitar el mn per tal que els nois i noies esdevinguin ciutadans i ciutadanes actius en una societat democrtica i participativa. La conscienciaci per la pertinena social i comunitria, el respecte per la diversitat, el desenvolupament dhabilitats socials, el funcionament participatiu de la instituci escolar, el treball en equip, la gesti positiva dels conflictes, el desenvolupament de projectes en com, afavoreixen la cohesi social i la formaci de persones compromeses i solidries.

Llengua catalana i literatura 3r ESO

15

5. lestructura DiDctica Dels llibres


El llibre sestructura en 11 unitats, seguides dun apartat dactivitats TiC i un annex gramatical . A ms, va acompanyat dun CD de recursos, que cont ms informaci i una galeria dimatges .

estructura Duna unitat


prEsEnTaCi Ttol de la unitat

ELS GNERES TEATRALS


Continguts

DIMENSI COMUNICATIVA LECTURA Ac no paga ni Du! COMUNICACI El teatre. Els gneres teatrals FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA ORTOGRAFIA La sllaba Laccentuaci (II): la e i la o GRAMTICA Ladjectiu LXIC La composici DIMENSI ESTTICA I LITERRIA ELS NOSTRES CLSSICS Ausis March ACTIVITATS DE REPS I DAVALUACI LECTURA ACTIVITATS

pgina dentrada
Shi especifiquen els continguts de la unitat i els objectius que lalumne ha dassolir .

DimEnsi COmUniCaTiVa Lectura


abans de llegir . Vol incentivar lalumne a participar oralment a classe .
DIMENSI COMUNICATIVA LECTURA

Objectius
En aquesta unitat aprendrs a: Llegir i comprendre un fragment de text teatral. Reconixer els principals gneres teatrals. Analitzar una escena o una obra de teatre i destacar-ne els elements principals. Adquirir gust i inters pel teatre. Posar laccent obert o tancat en les vocals e i o que lhagin de dur. Escriure correctament les formes de ladjectiu. Identificar els processos de formaci de mots compostos. Conixer i llegir els nostres clssics: Ausis March.

DIMENSI COMUNICATIVA LECTURA

4
VOCABULARI daga Arma semblant a lespasa, de fulla curta de dos talls.

Abans de llegir
1 Qu s un naufragi? 2 Has sentit a parlar mai dalgun naufragi? De quin? 3 Coneixes algun llibre o alguna pellcula o srie en qu els protagonistes siguin nufrags? Qu els passa? Amb quines dificultats es troben? 4 Si et trobessis a la platja amb una persona que necessita ajuda, qu faries? 5 Per socrrer una persona, qu tindries en compte? Per qu? 6 En quin lloc del planeta creus que encara hi ha tribus primitives? 7 Has sentit a parlar de la globalitzaci? Saps qu vol dir?

lhoritz i tamb els contorns. El bram del corn mar es torn a sentir, aquest cop amb ms claredat, i la noia va tenir la certesa que els guerrers tornaven. En comprovar que sobre els ramals daigua no shi veia ning, Xrica va treure del sarr un altre corn i va contestar el bram dels guerrers per advertir-los que no hi havia perill. [] Lentament, la canoa, propulsada a cops de rem pels braos de quatre nadius, es va anar fent ms ntida, i un somriure ample va aparixer al rostre de Xrica. Havien marxat a trenc dalba i ara el blau uniforme del cel es disbauxava en taronges i turqueses. [] El primer guerrer que va pujar a la plataforma era, pel seu aspecte cepat i el foc guspirejant que desprenia la seva mirada, el cap de lescamot. Lhome va fixar les flames dels ulls sobre Xrica i va dir amb la boca torta: Encara no han tornat les barcasses La noia va posar una m sobre lespatlla del guerrer.

activitats
Activitats de comprensi lectora i dexpressi escrita i oral Activitats orals Activitats en grup Activitats de refor Activitats dampliaci
7
Pel que fa a les cabines telefniques: a Sent nostlgia perqu ja no es fan servir tant. b Les rebutja perqu sn asfixiants o fredes i creu que shan de retirar dels carrers. c No li agraden perqu provoquen cues al carrer.

Fotografia de lautor Fitxa tcnica

Joan de Du Prats
Dades personals: Va nixer a Barcelona el 1962. http://www.joandedeuprats. com/ Obres: Anorak, Terra de castells, Nufrag i altres novelles i contes per a infants i joves: La capseta divori, El geni de la mquina de refrescs, Unes vacances a la nevera, etc.

Nufrag
El nufrag va notar com li aixecaven el cap i va sentir els llavis humits. Aleshores va obrir els ulls. Encara amb la mirada mig extraviada, va tornar a contemplar la noia de pell daram. Immediatament, per, li torn el cansament immens que labatia i es deix fer. Ella li cur el trau i les cremades amb fulles xopades amb una substncia olorosa. Els sons de la selva van omplir lindret, i el temps es va alentir tot fent ziga-zaga com una fulla arrossegada per un corrent tranquil. Ms tard, el nufrag es va despertar sobtadament en sentir una escalfor sobre el pit. Va esbatanar els ulls i va veure com la noia ajuntava les mans sobre el seu cor i hi bufava amb fora tot el seu al. La sensaci de calor sobre la pell era intensssima i va notar que tot el neguit li desapareixia. Aleshores es van encreuar les seves mirades. No va haver-hi paraules. Abans li havien parlat les mans de la noia, ara li parlaven els seus ulls. No sabia don venia li deia, per no li volia cap mal. I li va prometre que el cuidaria. Quan van deixar de mirar-se, va quedar dins el nufrag el nom de la noia. Aquell nom era Xrica. I sense comprendre com el coneixia, els seus llavis el van pronunciar i va sentir la fiblada duna emoci molt forta. Va voler donarli les grcies i, quan va fer el gest dagafar-li una m, sadon que les tenia lligades. Ms enll dels manglars, sobre la superfcie lquida del mar, es va sentir el bram dun corn. Xrica va deixar la custdia del nufrag, va agafar un sarr i va comenar a enfilar-se amb gran agilitat per una escala escarransida, clapejada de lquens, i afermada, all on era fracturada, amb lianes. Una vegada es va situar al cim de la plataforma petroliera, va atalaiar

No et facis mala sang, Gtova. Els teus propsits requereixen pacincia. Tot just acabaven de pujar la resta dhomes, quan es va sentir el lament del nufrag. Els guerrers van girar el cap instintivament i el van veure, lligat de mans i mig adormit sota lala dun cobert que regalimava heura. Els homes es van quedar de pedra. Has caat un home blanc? va dir, sever, Gtova. Lha portat el mar va ser la resposta de la noia. Els guerrers es van posar nerviosos. Shavien passat tot el dia guaitant el mar i la tensi els havia esgotat. Alguns van posar la m sobre el mnec de les seves dagues ondulades. Si lha portat el mar, retornem-lo al mar desprs de sacrificar-lo va sentenciar Tirig, que semblava la m dreta de Gtova. Xrica va deixar de mossegar-se un llavi i va tornar a parlar. Lhe mirat dins els ulls i no sap qui s. Ha perdut la memria, per tinc el convenciment que algun designi lha portat fins aqu. La noia mir aleshores Gtova i acab de dir: I no hauria de morir fins que ho esbrinem. []
91

El text
Tema: el comproms amb la naturalesa i amb les generacions futures Gnere literari: narrativa

VOCABULARI aram Coure treballat. esbatanar Obrir de bat a bat. manglar Bosc baix dels pasos tropicals. corn Instrument de vent fet amb una banya danimal.

Vocabulari

sarr Bossa, generalment de pell. liquen Tipus dorganisme vegetal. liana Planta enladissa llenyosa. atalaiar Guaitar, observar.

90

DIMENSI COMUNICATIVA LECTURA

Comunicaci
Shi treballen les quatre habilitats: escoltar, parlar, llegir i escriure .
DIMENSI COMUNICATIVA COMUNICACI DIMENSI COMUNICATIVA COMUNICACI

AC T I V I TAT S
Comprensi lectora El pblic de futbol
1 Per qu lautor diu que el progrs del pblic de futbol s lentssim? 2 Com es comporta el pblic en un camp de futbol, segons lautor? 3

Creu que el pblic s objectiu o subjectiu?

Comprensi escrita i oral


15 Els invents simples poden ser tan ecaos com els complexos?

4 En qu considera que es contradiuen els espectadors dels equips rivals? 5 Qu proposa perqu el pblic sigui ms correcte?

5
R ECORDA
Les 6 W sn els sis interrogants, expressats en angls, Who?, What?, When?, Why?, Where?, How? que ha de respondre una notcia.

En quina circumstncia lautor acceptaria la salvatgeria del pblic?


6 7

En quin any va ser escrit aquest article?

8 Per qu creus que la gent sesbrava quan va a veure un partit?

Dels invents segents, marca amb una  els que consideris innecessaris i explica per qu la resta sn necessaris:
16

Prepareu, en grups de quatre, un noticiari de televisi. Dos de vosaltres fareu de presentadors a lestudi, un altre comentar la previsi del temps i el darrer far de corresponsal. Seguiu els passos indicats.
5

La premsa (I): notcia, crnica i reportatge


Els gneres periodstics que fan la funci dinformar els lectors sobre fets o esdeveniments sn la notcia, la crnica i el reportatge. A ms daquests tipus de textos, en un diari trobem articles dopini, entrevistes, crtiques, anuncis publicitaris i un llarg etctera. Ara b, independentment del gnere o la tipologia, el llenguatge periodstic sempre ha de ser concs, precs i clar:
Sha

la rentadora el xupa-xup lelectricitat lassecador de cabells el mbil


17

Internet la fregona lantdot la loci per fer crixer els cabells lestalvi

Invents
Felipe Bentez Reyes considera tot el que sha inventat un gran invent?
9 10

Quina classicaci fa dels invents?

11 Segons lautor, per quina classe dinvents algunes persones serien capaces de donar la vida?

Un gran invent
12 De quins dos invents telefnics ens parla Maria de la Pau Janer en larticle? 13 Quins avantatges o inconvenients tenen aquests dos invents? 14

Tria un dels invents segents i dnan el teu parer: a b c d e f sab cullera aspiradora ordinador porttil nevera comandament a distncia

a Consulteu un diari recent. b Seleccioneu-hi les notcies ms importants en diversos mbits: cultura, poltica, economia, salut, esports... c Redacteu un breu resum de cada notcia escollida. d Afegiu-nhi alguna de collita prpia que faci referncia al barri, la ciutat o el poble on viviu. e Decidiu amb quines notcies fareu una sortida a lexterior i donareu la paraula al corresponsal o reporter. f Llegiu-vos la secci del temps i prepareu-ne un mapa explicatiu. g Feu un assaig general. h Exposeu el vostre noticiari davant la resta de la classe.
6 Compareu la programaci de diferents canals de televisi o emissores de rdio. Quin tipus de programa emeten? A qui van destinats?

de rebutjar lexcs dadjectius. devitar les frases sobrecarregades i els pargrafs llargs.

Shan Se

sol utilitzar el registre estndard.

La notcia
Una notcia s la narraci dun fet dactualitat escrit amb la intenci dinformar de manera objectiva. El contingut duna notcia generalment hauria de respondre les preguntes qui, qu, quan, on, com i per qu.
Titular. Recull les dades ms impactants de la notcia i ha de captar latenci del lector.

Distribuu-vos la feina per grups segons les franges horries i, desprs, exposeu les conclusions nals a la resta de la classe.
tipus de programa mat migdia tarda nit matinada tipus de pblic conclusions

Digues quina s la resposta correcta: Els mbils sn molt tils per als qui a busquen parella. b parlen molt. c sn tmids i insegurs.

18 Dna la teva opini sobre la consideraci segent de lautor de larticle Invents:

Subttol. Serveix per desenvolupar una de les idees que recull el titular.

I, de vegades, si cal, ens inventem ns i tot a nosaltres mateixos, que ja s dir.

173

RDIOS I TELEVISIONS A LA XARXA


Cada vegada hi ha ms emissores de rdio i canals de televisi que emeten a travs dInternet, de manera que pots seguir la seva programaci en directe o en diferit.
Busca les pgines web de les emissores

Fotografia. Ha de ser dun element destacat de la notcia. Peu de foto. Explica el que es veu en la fotografia. Destacat. Sn idees destacades de larticle. Posen en relleu alguns fragments de la notcia.

activitats TiC Es troben en els diferents apartats de la unitat .

de rdio segents: Catalunya Rdio, RAC1, COM Rdio, Ona Catalana.

En coneixes daltres? Quines? Entra en http://www.tv3.cat i busca un

exemple de cada tipus de programa televisiu: noticiari, magazn, concurs, musical, desports, deconomia, dhumor, de cinema, cientfic, tertlia o debat, reportatge, documental, srie...

http: // www.rac1.org

Cos. Desenvolupa els fets exposats en el titular seguint un ordre dimportncia decreixent (de ms a menys inters).

204

123

1

Llengua catalana i literatura r ESO

DimEnsi pLUriLingE i inTErCULTUraL


DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL LECTURA DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL

DimEnsi EsTTiCa i LiTErria


DIMENSI ESTTICA I LITERRIA ELS NOSTRES CLSSICS DIMENSI ESTTICA I LITERRIA ELS NOSTRES CLSSICS

11
ngel Guimer

Varietats geogrfiques De segur que coneixes alg que parla un catal una mica diferent del que parles tu. A ms, potser coneixes algun valenci o algun mallorqu i deus haver observat que, tot i que no parlen ben b com tu, els pots entendre perfectament. De fet, aix passa en totes les llenges del mn. Les varietats geogrfiques o dialectes sn les variants duna llengua en les seves diverses zones geogrfiques. Malgrat que el codi s el mateix per aix els habitants daquestes rees es poden entendre, les paraules, certes expressions o alguns sons poden ser diferents. La llengua catalana presenta dues grans divisions dialectals: el catal oriental i el catal occidental. Aquesta diferenciaci es basa, sobretot, en la manera de pronunciar determinades vocals. Aix, les a i les e tones de mots com elefant, paperera o cresta es diferencien en catal occidental (a Lleida o Valncia), per es pronuncien igual, com a vocal neutra, en catal oriental (a Perpiny, Vic i Palma, per exemple). Amb el so de o i de u passa el mateix: aix, en catal occidental es distingeixen clarament paraules com pontet i puntet, mentre que en catal oriental sonen exactament igual. A ms, entre els dialectes hi ha altres diferncies que afecten la morfologia o el lxic. Per exemple, en la primera persona del singular del verb cantar trobem les formes segents: [knt]: balear; [kntu]: central; [knti]: rossellons; [knte]: valenci, i [knto]: nord-occidental. Un altre tret caracterstic s ls de larticle definit: els uns diuen, per exemple, el tren (central, valenci); els altres, lo tren (nord-occidental), i uns altres, es tren (balear). Fixant-nos en la manera de parlar o descriure de les persones, en podem saber moltes coses.

Contacte entre llenges: la situaci sociolingstica a Catalunya


Les comunitats lingstiques
Les societats humanes han tendit sempre a organitzar-se en comunitats lingstiques diferenciades. A travs duna llengua prpia, cada grup hum estructura la seva realitat: s una manera de veure el mn, un factor de cohesi social i un smbol didentitat collectiva. Ara b, nombrosos factors histrics (guerres, invasions, migracions, etc.) han fet que el mn actual estigui dividit en estats que poques vegades coincideixen amb el territori de les diferents comunitats lingstiques. Aix, per exemple, a lEstat espanyol es parlen quatre llenges (catal, castell, basc i gallec); a lEstat francs es parlen sis llenges a ms del francs (catal, occit, basc, bret, alemany i itali); al Regne Unit, angls, galls i galic. Daltra banda, hi ha llenges que es parlen a ms dun Estat, siguin grans llenges amb molts parlants com el castell, lalemany, el francs o langls, o b llenges ms minoritries com el catal, el neerlands, lalbans, etc. En alguns casos, la convivncia de diverses llenges en un mateix Estat sha resolt respectant el territori de les distintes comunitats lingstiques, com ara a Blgica (francs, neerlands i alemany) o Sussa (alemany, francs, itali i romanx), per posar alguns exemples propers. Ara b, en general, molts estats han volgut imposar una llengua oficial en detriment de totes les altres, la qual cosa ha generat una situaci de conflicte lingstic.

RESPON

ngel Guimer va nixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845 i va morir a Barcelona el 1924. Fill de pare catal i mare canria, el 1854 es va traslladar a viure a Catalunya. Aviat va comenar a escriure poesia i teatre. La seva participaci en els Jocs Florals li don molt prestigi, especialment lany 1877, quan va obtenir un gran xit en guanyar els tres premis: la flor natural, la viola i lenglantina. Amb les seves obres va dignificar i renovar el teatre catal, tant pel que fa a la forma com als temes, i es va convertir en el mxim exponent de la Renaixena en aquest gnere. En el seu teatre conflueixen els dos tipus de composici ms caracterstics i representatius del Romanticisme: el drama histric i el drama realista.

Sebasti: Amb ell, i amb tu, i amb tot el mn per tu! (Anant-hi.) Marta: No tacostis! No! Manelic! Sebasti (corrent a agafar-la): Doncs ara ho veurs! Escena x Marta, Sebasti i Manelic, per la porta del quarto de la Marta. Manelic (interposant-shi): Que ara ho veur li has dit? Ara ho veurem nosaltres! Marta (abraant-shi): Manelic! Manelic: Marta! Sebasti (que ha retrocedit): Tu aqu? Per on has entrat? Manelic: Per on entraves tu! Per la teva porta damo i de lladre! Doncs qu et pensaves? The espiat i the seguit. Arrossegant-me he arribat a la paret i mhi he arrapat amb els dits i amb les ungles! I ja sc aqu! I ja estem sols! I ja estem cara a cara! Sebasti: Vs-ten daqu, o si no! Manelic (rient): Que men vagi! Se creu que encara em mana a mi, al que ho aguanta tot! Aix es pensa, aix, Marta! Doncs no; que ja tot sha trasmudat aqu dintre, que ara el qui mana sc jo. I ara ho veurs si sc lamo! Sebasti: Lamo, tu? Esperat, doncs! (Intentant anar a obrir la porta.) Marta (comprenent-ho): Manelic! Manelic (corrent a la porta): No tescapes! Covard! The dit que sols jo i tu! Que vinc per ella, que s meva. I que vinc per tu; com que vinc a matar-te! Sebasti: A mi! Tu a mi? Manelic: A tu! A tu! Sebasti: s que jo tamb s matar homes! Manelic: I jo llops! Aqu la tens, la Marta! No la volies? Aqu la tens! A endur-se-la el qui puga, que amb sang se guanya! (Traient-se un ganivet.) ngel Guimer, Terra baixa (fragment adaptat)

El teatre dngel Guimer


Lobra de Guimer est impregnada de tres fets autobiogrfics que el van marcar tota la vida: el casament dels seus pares quan ell va nixer; un complex de mestissatge, ja que quan tenia vuit anys es va haver dadaptar a un pas i a una llengua nous, i una gran estimaci i idealitzaci de la seva mare a causa dun fracs amors quan era un adolescent. La producci dramtica de Guimer abraa tres etapes. La primera (18791890) comprn tragdies amb una forta crrega romntica. La millor obra daquest perode s Mar i cel. En la segona etapa (1890-1899) va escriure les obres de ms xit: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900). Els protagonistes tenen reaccions extremes i turmentoses, com el Manelic de Terra baixa, un home pur de la muntanya que ha denfrontar-se a les maldats de la terra baixa. Durant aquest perode, Guimer va aconseguir un gran prestigi i el reconeixement internacional. La tercera etapa, a partir del 1900, fou una poca de vacillacions; va abandonar la sntesi del Romanticisme i el realisme i va assajar el drama burgs, tot i que no va assolir lxit de letapa anterior.

Qu van significar els drames dngel Guimer en el teatre que es feia en la seva poca? Quan va comenar el prestigi de Guimer? Quan va assolir renom internacional? En quina etapa va escriure les obres de ms xit, Terra baixa i Maria Rosa?

Contacte de llenges.

El contacte entre llenges


Al llarg de la seva histria, el catal ha estat en contacte amb diverses llenges i, en certs moments, se nha prohibit ls i shan imposat altres parles (el castell, a lEstat espanyol, o el francs, a la Catalunya del Nord). Aquesta situaci de contacte entre llenges sovint dna lloc a un conflicte lingstic, que porta a una daquestes dues situacions:
La
Loficialitat de les llenges a Sussa es controla a travs dels organismes oficials

Lectura
R ECORDA
Una llengua minoritzada s aquella que en el seu propi territori pateix restriccions ds en diferents mbits socials, que sn ocupats per una llengua aliena, que t una posici dominant. s el cas del bret, de loccit, el basc, el sard, el catal, etc.

substituci total duna llengua per una altra i, per tant, la desaparici de la llengua prpia del pas. Abans, per, es passa per una etapa de minoritzaci, en qu la llengua del pas veu reduts progressivament els seus mbits ds. En molts aspectes, aquesta era i s encara la situaci del catal. normalitzaci de la llengua en tots els mbits ds i, per tant, la recuperaci lingstica grcies a la voluntat dels parlants i de les institucions. Per assolir-la, hi sol haver un perode de planificaci lingstica, amb una actuaci legislativa decidida i una assignaci de recursos perqu la llengua sigui present en mbits ds en qu, altrament, no hi seria.

AC TIV I TAT S
Escena ix
1 Quins gneres teatrals va conrear ngel Guimer? 2 Quines sn les seves obres ms importants? 3 En quines etapes es divideix la seva producci teatral? 4 Qu prefereix la Marta abans dacabar al costat den Sebasti? 5 Quines sn les intencions den Manelic en arribar a lhabitaci de la Marta? Qu intenta fer en Sebasti davant lacci den Manelic? 6 Qu vol manifestar en Manelic quan diu ara el qui mana sc jo? 7 Busqueu informaci a Internet sobre les representacions que shan fet de Mar i cel des que el 1888 va ser escrita per ngel Guimer.

La

Marta: A trossos mhi durs: viva no, ni arrossegant-me! Sebasti: Viva o morta! Qu em fa? (Agafant-la.) Marta: No, apartat! Que no! Sebasti (rient bestialment): Si encara testimo ms aix! Si quan ms rabiosa ms testimo! Marta: Deixam! Deixam! (Desprenent-se dell i corrent al mig.) Sebasti: Mirat que em torno boig i que pertot veig sang Marta: Si tacostes, ja que no et puc matar, tunglejo la cara i tescupo! Amb mi tatreveixes, covard: amb el Manelic, no!
165

Coberta de ledici de Terra baixa dEls Nostres Clssics.

279 3

166

FUnCiOnamEnT DE La LLEngUa Ortografia, gramtica, lxic


Apartat que inclou temes dortografia, gramtica i lxic i activitats sobre els continguts explicats .
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA GRAMTICA FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA GRAMTICA

4
R ECORDA
La majoria dels verbs de la tercera conjugaci (acabats en -ir) sanomenen verbs incoatius, perqu afegeixen lincrement -eix- en totes les persones del singular i en la tercera del plural del present dindicatiu, del present de subjuntiu i de limperatiu: present dindicatiu: serveixo, serveixes, serveix, serveixen. present de subjuntiu: serveixi, serveixis, serveixi, serveixin. imperatiu: serveix, serveixi, serveixin.

El mode indicatiu
Q El present

El mode subjuntiu
El subjuntiu, que expressa desitjos o dubtes, depn generalment dun altre verb en indicatiu. s aquest ltim el que determina el temps del subjuntiu que hem dusar. Present: No espero pas que vingui fins dem. Perfet: No s possible que hagis acabat tan dhora. Imperfet: Ens agradaria que ens escrivs correus ms sovint. Plusquamperfet: Li feia por que hagus susps lexamen.

Indica una acci que sesdev en el temps en qu s enunciada, per tamb pot referir-se a un fet permanent, anterior o posterior. La Lluna gira al voltant de la Terra. (fet permanent) Lany 1992, Barcelona celebra els Jocs Olmpics. (fet anterior) Dem vaig a la platja. (fet posterior)
Q El passat

El mode imperatiu
Indica una acci que ha succet abans denunciar-la. Limperatiu s el mode que usem quan volem expressar una ordre o un prec. Beu-tho tot! / Seieu aqu, si us plau. El mode imperatiu noms sutilitza en les oracions afirmatives. En les negatives, per formular prohibicions, es fa servir el mode subjuntiu. No tho beguis tot! / No segueu aqu!

Taules que resumeixen els continguts i que tamb es poden trobar en el CD .

perfet imperfet plusquamperfet passat perifrstic passat anterior

Acci acabada en un temps encara no acabat. Acci inacabada en un temps passat. Acci anterior a un temps passat. Acci acabada en un temps que ja s passat. Acci passada immediatament anterior a una altra acci tamb passada.

Aquest mat he fet un bon esmorzar. Ho explicava a tothom. Ahir ens van dir que havien anat a Vic dimarts passat. Ahir vaig esmorzar molt. El van deixar entrar un cop va haver pagat lentrada.

Informaci al marge que complementa els continguts dels apartats .

AC TIVITAT S
1

Completa una taula com la segent:


present passat perifrstic imperfet futur condicional llegiria va perdre creixem dormireu estalvien llegirien

Q El futur

jo tu ell / ella Em sembla que aviat tho diran. Quan arribarem, ja hauran marxat tots els convidats. nosaltres vosaltres ells / elles

estalvio

Indica una acci que encara no ha succet.


futur futur perfet Acci que sha de realitzar en un futur. Acci futura anterior a una altra acci tamb futura.

Q El condicional

Completa aquestes oracions amb els verbs indicats entre parntesis: a Ara nosaltres (passejar) i (prendre) el sol una estona cada dia. b Ahir, mentre nosaltres (sopar) ell es (mossegar) la llengua tan fort que shi (fer) sang. c Abans vosaltres sempre (venir), per ara ja no ho (fer). d Ja ho entenc, ara. No mho podeu dir perqu no ho (enten(renyar). dre) i us

Indica la possibilitat que succeeixi algun fet que depn duna altra circumstncia o acci.
condicional condicional perfet Acci futura a partir duna acci passada. Acci futura anterior a partir duna acci passada. Li van assegurar que li concedirien el crdit. Si no hagus agradat a ning, haurem retirat la pellcula.

106

107

aCTiViTaTs DE rEps i DaVaLUaCi


Lectura i activitats finals .
ACTIVITATS DE REPS I DAVALUACI LECTURA ACTIVIDADES DE REPASO Y EVALUACIN LECTURA

VOCABULARI gotellada Pluja de curta durada, de gotes grosses i espaiades. esbojarrat -ada Que obra sense reexi, com si hagus perdut el seny; esvalotat.

Senyals de tronada
Moltes tardes dagost ens hem de refugiar a corre-cuita sota els balcons per culpa de les tronades. Fixant-nos en el comportament dalguns animals i plantes evitarem acabar molls com gats. Els avis destaquen dues caracterstiques del mes dagost. La primera resumeix la dita a lagost a les set ja s fosc (hora solar) i la segona s que augmenten les tempestes de mitja tarda. Ara b, com que els matins solen ser assolellats i clids, moltes persones surten de casa sense el paraigua, ja que no simaginen que el dia acabar amb llamps i trons. Per a la formaci duna tempesta necessitem tres ingredients: calor i humitat a la superfcie i aire fred a les capes mitjanes i altes de latmosfera. A partir del 15 dagost, les entrades daire fred en altura sn fora ms freqents i aix fa que les gotellades guanyin protagonisme. Per evitar que les tronades ens acabin remullant de manera inesperada, tenim lopci dobservar el comportament dalguns animals i plantes. Per exemple, si les vaques mengen molt, de manera compulsiva, vol dir que plour al cap de poques hores. El fet s que les vaques saben que lherba mullada els provocaria una mala digesti i, per tant, satipen moltssim abans no arribi la pluja. Si no teniu vaques a prop, podeu observar els gats, que es refreguen excessivament la cara poques hores abans de la tempesta. Agafeu tamb el paraigua si veieu llimacs, caragols o gripaus al mig del carrer o dun cam. Les garses caminen de manera esbojarrada quan ha de ploure. Les perdius, en canvi, esperen la tempesta aturades a la branca dalgun arbre on habitualment no pugen mai. Si passeu per la vora dun hort, fixeu-vos en els enciams; si tenen les fulles molt tancades, vol dir que continuar fent sol, per si les tenen una mica obertes, s smptoma de tronada imminent. A la costa, les gavines sn les millors meteorlogues. Volen molt amunt i criden ms del que s habitual quan sapropen tempestes. Fixeu-vos tamb en els necs i les oques: si mouen molt les ales sense sortir de laigua, s senyal de pluja. Els mosquits tamb sn un bon indicador, ja que poques hores abans de ploure augmenta la humitat ambiental i aix els impedeix volar molt amunt perqu tenen dificultat per moure les petites ales. Aquest s el motiu pel qual els mosquits volen arran de terra poques hores abans duna tamborinada. Justament les orenetes volen baix quan ha de ploure perqu salimenten de mosquits i els han de caar molt avall. El mateix motiu fa que alguns peixos com les truites de riu saltin fora de laigua ms que mai quan ha de ploure. Xavi Freixes, Avui (16-8-2007)

AC T IVITAT S
Comprensi lectora
1

Ortografia
6 Completa aquests mots amb la consonant o el dgraf corresponent:

De quin tema tracta el text llegit?

2 Qu proposa observar per preveure les tempestes a partir de la segona quinzena dagost? 3 Explica qu fan, abans que plogui, els animals segents:

a b c d e

la vaca la truita la perdiu lnec el caragol

a b c d e f

barat im na al esperan a dimi i ma a ca era

g h i j k l

pa os palli a al ina tran istor ebra a edegat

Gramtica
7 Relaciona cada connector de lesquerra amb la seva funci:

Comunicaci
Quina diferncia hi ha entre una previsi i una predicci?
4 5 Aquest textos, sn previsions o b prediccions?

a amb relaci a b per tal de c en resum d desprs e tot i que

1 Indica conclusi. 2 Indica oposici. 3 Indica finalitat. 4 Enceta un tema. 5 Marca ordre.

RIES 21/3-20/4 Desprs dhaver arribat a retroalimentarvos amb la presncia de la Lluna en el vostre signe, avui ja podreu viure ben intensament aquest pleniluni, que us voldr molt desperts. LLE 23/7-23/8 Porteu un lle o una lleona a dins i per aix sabeu mostrar-vos com a tals quan locasi ho requereix. En aquest sentit, avui us influir lintens pleniluni. SAGITARI 23/11-21/12 Hi ha barreges que poden resultar una mica perilloses, com tenir Jpiter i Plut a casa i, a ms, que hi hagi un pleniluni com el davui, que resultar tan estimulant. Aneu amb compte!

Lxic
8 Corregeix les errades lxiques daquestes oracions:

a En Josep Llus mha regalat un ram de margarites. b Per berenar em menjar un pltano. c Aquest cap de setmana hem collit moltes atmetlles. d Per esmorzar he menjat un bocadillo de pernil.

245

Pots trobar ms informaci a www .castellnoudigital .com .

Llengua catalana i literatura r ESO

1

Programaci de matria
DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de lEducaci Secundria Obligatria. Generalitat de Catalunya Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de leducaci infantil, de leducaci primria i de leducaci secundria obligatria. Illes Balears

MBIT DE LLENGES
Lobjectiu central de leducaci s preparar lalumnat de Catalunya perqu sigui capa de crixer com a persona, de comunicar-se, i aix pugui afrontar els reptes de la societat plural, multilinge i multicultural del segle xxi. Aix significa educar els nois i noies perqu desenvolupin aquelles competncies comunicatives i lingstiques que els permetin, tant personalment com socialment, actuar i reeixir en el seu entorn i construir els fonaments de la ciutadania, del coneixement del que s la condici humana, de la comprensi daltri. Per aconseguir-ho, en lEducaci Secundria Obligatria cal plantejar el desenvolupament integral i harmnic dels aspectes intellectuals, afectius i socials de la persona, entre els quals leducaci lingstica i comunicativa ocupa un lloc preferent. Cal formar parlants plurilinges i interculturals; en aquest sentit, lassoliment de la competncia plena en catal, la llengua prpia de Catalunya, i en castell s la garantia que lescola proporciona a lalumnat el que li cal per tenir les mateixes oportunitats. Aquesta competncia plurilinge i intercultural inclou el respecte per la diversitat lingstica i el desig daprendre altres llenges; i daprendre de totes les llenges i cultures, duna manera totalment integrada, lassoliment del domini de les competncies comunicatives audiovisuals i digitals necessries per ser competent en la nostra societat. Daquesta manera, lalumnat esdevindr capa de dur a terme les tasques de comunicaci que li permeti expressar la seva comprensi de la realitat, relacionar-se amb persones de la seva edat i adultes de tot arreu, integrar, comprendre, valorar i comunicar la seva cultura i sentiments, amb la utilitzaci del llenguatge verbal, oral i escrit, i del no verbal, amb la possibilitat dusar els mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informaci i la comunicaci. El desenvolupament daquesta competncia comunicativa plurilinge i intercultural no ha de ser un afer exclusiu de lmbit de llengua. Ats que la llengua i la comunicaci sn la base per a la captaci, elaboraci i comunicaci del coneixement, totes les matries esdevenen tamb responsables del desenvolupament de les capacitats comunicatives de lalumnat. s a dir, totes les matries shan de comprometre, des de la seva especificitat i des de les maneres peculiars dexplicar el mn, en la construcci de les competncies de comunicaci

EL TRACTAMENT DE LES LLENGES


La finalitat de lensenyament de les llenges s el seu progressiu domini, essencial en la vivncia de la cultura i lobertura al mn i un dels factors que contribueixen ms plenament a la identitat individual, social i personal. Per als centres educatius de Catalunya, la primera referncia que cal tenir en compte s la legislaci, lEstatut i la Llei de Poltica Lingstica, que estableix que la llengua prpia de Catalunya s el catal i, que s tamb la llengua normalment emprada com a vehicular i daprenentatge en lensenyament. A ms, el catal s la llengua oficial de Catalunya. Tamb ho s el castell, que s la llengua oficial de lEstat. El reconeixement dhaver daprendre dues llenges, a ms, s un privilegi que obre les portes a desenvolupar-se en una societat plural oberta a altres cultures.

20

Llengua catalana i literatura 3r ESO

Aquesta obertura es refora, a ms, si considerem la nostra vinculaci a Europa, per mitj del marc europeu com de referncia per a laprenentatge, lensenyament i lavaluaci de llenges, elaborat pel Consell dEuropa, que planteja com a fita aprendre una o dues llenges estrangeres, en coherncia amb la competncia plurilinge i intercultural: la capacitat dutilitzar les llenges amb finalitats comunicatives i de prendre part en la interacci intercultural que t una persona que domina, en graus diversos, distintes llenges i posseeix experincia de diverses cultures. s evident que aix safavorir la participaci de lalumnat en la vida escolar, acadmica, afectiva i relacional, la transferncia de coneixements entre llenges, les actituds obertes i de respecte envers la diversitat lingstica prxima i llunyana, entesa com un dels patrimonis de la humanitat. Aix mateix, aquest coneixement de diverses llenges potenciar el domini del catal i la valoraci de la cultura prpia. Aix vol dir que, en acabar letapa, els nois i noies: a) han de dominar el catal, llengua vehicular, de cohesi i daprenentatge, b) tamb han de dominar el castell; c) han de conixer una o dues llenges estrangeres per tal desdevenir usuaris i aprenents capaos de comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilinge i pluricultural; d) han de comprendre missatges escrits bsics i establir relacions entre llenges romniques, i finalment e) han de tenir una actitud oberta, respectar les llenges i cultures presents en lentorn on viuen i interessar-shi, tamb ho han de fer respecte daltres de ms llunyanes, de les quals poden aprendre i enriquir-se personalment, malgrat que no les aprenguin mai. Lobjectiu daconseguir parlants plurilinges competents implica que cada escola, partint duna anlisi sociolingstica rigorosa del centre i del seu entorn, estableixi en el seu projecte lingstic, amb programes precisos de gesti de les llenges, com sha darticular la llengua vehicular de lescola, el catal, duna manera coherent amb lensenyament de les altres llenges, tot establint acords per relacionar les diferents estratgies didctiques. En fer-ho, cal recordar que el catal s una llengua que lescola ha de tractar amb especial atenci, no nicament pel seu estatus oficial sin tamb, i sobretot, pel desconeixement que en t una part de lalumnat pel que fa als seus usos colloquials i informals. Lescola t, doncs, la missi de transmetre-la perqu tota la poblaci pugui emprar-la en qualsevol situaci comunicativa, fet que ha de garantir la cohesi de tota la societat i evitar, aix, la seva compartimentaci en comunitats lingstiques separades. Alhora, lescola ha de garantir que el seu alumnat domini plenament el castell, i oferir-ne lensenyament daquelles formes ds menys conegudes. Pel que fa a les llenges estrangeres, a ms, cal considerar la seva desigual presncia social a fi de fer-ne un tractament diferenciat. Per a un ensenyament adequat de les llenges, s important el tractament integrat dels llenguatges audiovisuals amb qu es construeixen les comunicacions. El projecte lingstic de centre pot ser tamb un instrument de reflexi sobre el perill que comporta, per al desenvolupament de competncies lingstiques i per a la integraci social de les persones, la restricci del catal als espais vinculats al currculum escolar i la seva desvinculaci de les relacions interpersonals, afectives, ldiques, etc. En aquest sentit, el professorat ha de ser conscient de la necessitat del desenvolupament de les competncies comunicatives i lingstiques de lalumnat per a lassoliment dels objectius bsics de la prpia matria. Per tant, cal que se senti implicat en lelaboraci i aplicaci del projecte lingstic del centre, ja que proporciona les eines fonamentals per a la formaci dels nois i noies.

Llengua catalana i literatura 3r ESO

21

Programaci de matria
COMPETNCIES PRPIES DE LMBIT DE LLENGES
La primera competncia que cal considerar, dacord amb la finalitat de donar les eines perqu els nois i noies puguin afrontar els reptes de la societat, s la competncia plurilinge i intercultural, que, en essncia, vol dir actuar adequadament en un mn plural, multilinge i multicultural. Aix suposa que, en lensenyament de les llenges, a ms dels aprenentatges especfics, caldr aprendre actituds i habilitats per afrontar altres llenges, fins i tot desconegudes (conixer i valorarles, saber gestionar els problemes de les interaccions multilinges, respectar altres maneres de veure el mn, etc.), en resum, estar oberts a laltre. En relaci directa amb aquesta competncia ms global nhi ha una segona, la competncia comunicativa, que en totes les matries esdev la clau i que en la lingstica articula els aprenentatges que shan de fer en totes les llenges. Aquesta competncia ha de ser atesa des de totes les matries curriculars i activitats educatives del centre si es vol el seu desenvolupament coherent i efica. Aquesta competncia es concreta en: La competncia oral, la qual facilita, a travs dels intercanvis amb els altres, adults o no, poder elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, s a dir, la construcci del propi pensament. Cal considerar-la en totes les seves dimensions, dinteracci, de recepci i producci, i de mediaci, en gran grup o grups ms petits, atenent tant els aspectes verbals com els no verbals i la possibilitat demprar diferents mitjans o les tecnologies de la informaci i la comunicaci. A ms, ls reflexiu de la parla s leina ms efica per al pilotatge dels aprenentatges. Lalumnat ha dassumir el paper dinterlocutor atent i cooperatiu en situacions de comunicaci, fet que lajudar a intervenir de forma competent en el seu entorn i a actuar amb expressivitat i fludesa en una societat democrtica i participativa. Aquesta prioritzaci de la llengua parlada s de gran importncia quan es tracta de lensenyament duna llengua nova. En aquesta situaci, ls de diferents recursos didctics, amb formats i suports variats i en diferents contextos (festes, representacions, projectes i activitats curriculars), ha de ser una de les claus per a un aprenentatge efica. Tamb t una especial rellevncia en laprenentatge de les llenges estrangeres, ja que el model lingstic aportat per lescola s la font bsica de coneixement i aprenentatge daquesta llengua. Els discursos orals utilitzats a laula sn al mateix temps vehicle i objecte daprenentatge, per la qual cosa el currculum ha datendre tant el coneixement dels elements lingstics i comunicatius com la capacitat demprar-los en laprenentatge de diferents continguts curriculars i en les diferents situacions comunicatives; a ms, el treball en aquesta etapa ha de ser el fonament del treball dels continguts de la competncia escrita. La competncia comunicativa escrita, la qual sha de potenciar en totes les seves dimensions, receptives (lectura) i productives (escriptura), de comunicaci i creaci, i relacionar amb les interaccions orals que han dafavorir un aprenentatge cada cop ms conscient i efica. Els processos de lectura i escriptura sn complexos i diversos en funci del tipus de text i el contingut que shi vehicula; sn processos que saprenen en la lectura i lescriptura de textos en qualsevol matria o activitat escolar. Cal motivar qui llegeix i escriu perqu descobreixi en la llengua escrita una eina dentendres a si mateix i les altres persones, els fenmens del mn i la cincia i, tamb, que s una font de plaer personal. Com a dinamitzadores de laprenentatge lector i escriptor t molta importncia la potenciaci de la biblioteca (o mediateca) i altres recursos escolars, com la rdio o plataformes dInternet. A ms

22

Llengua catalana i literatura 3r ESO

cal aplicar-la progressivament a textos de nivells de complexitat cada vegada ms gran i de tipologia i funcionalitat diversa, en diferents suports (paper, digital) i formats (text, grfics i imatge). La competncia comunicativa audiovisual, la qual cal atendre en totes les seves dimensions, receptives, productives i crtiques, de comunicaci i creaci, i relacionar amb les interaccions orals que afavoriran un aprenentatge cada cop ms conscient i efica. Els processos de recepci i creaci sn complexos i diversos en funci del tipus i format triats i el contingut que shi vehicula; sn processos que saprenen mentre sutilitzen en qualsevol matria o activitat escolar. Cal potenciarlos, tot aplicant el seu aprenentatge a missatges cada cop ms complexos i amb funcions ms diversificades i amb formats i suports ms variats. Finalment, la competncia literria fa que els nois i noies puguin comprendre millor el mn que els envolta, les altres persones i a si mateixos a travs de la lectura dobres de qualitat i del contacte amb les construccions de la cultura tradicional. Laccs guiat a aquestes obres facilita el desenvolupament de lhbit lector i escriptor, i fa que els descobreixin el plaer per la lectura, spiguen identificar esttiques i recursos i aprecin textos literaris de gneres diversos (potic, narratiu i teatral), i, tamb, altres formes esttiques de la cultura que ens envolta (canons, refranys, dites...). Amb tot aix, els nois i noies interioritzaran els senyals de la cultura que marcaran els criteris per ser ms rigorosos en les seves valoracions i gustos esttics, amb la qual cosa, a ms destimular la seva creativitat, es desenvolupa el sentit crtic.

APORTACIONS DE LMBIT DE LLENGES A LES COMPETNCIES BSIQUES


El paper de la llengua i la comunicaci en els processos daprenentatge i el fet que la base del seus ensenyaments se situ en ls social de la llengua fan que els aprenentatges lingstics i comunicatius que es produeixen en qualsevol matria, si hi ha una bona coordinaci docent, es puguin aplicar a laprenentatge de les altres i, alhora, afavoreixin la competncia plurilinge i intercultural de lalumnat. Les activitats de les matries lingstiques tenen, evidentment, una importncia remarcable en el desenvolupament de la competncia comunicativa, cal per recordar que en ser una competncia transversal a totes les matries, lassoliment dels objectius bsics dependr del tractament que sen faci de totes. Alhora, les activitats relacionades amb aquesta competncia tamb afavoreixen la millora de les competncies metodolgiques. Els processos de la llengua escrita, en concret, sn una de les claus en la competncia del tractament de la informaci i ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a lelaboraci del coneixement. La lectura i lescriptura dinformacions presentades en diferents llenges cosa facilitada amb ls de les TIC aporten una nova dimensi als processos de tractament de la informaci, i la diversitat de punts de vista i de maneres de presentar les informacions facilita la flexibilitat mental necessria per a un aprenentatge crtic. A ms, la verbalitzaci i les interaccions resulten clau en el desenvolupament de la competncia daprendre a aprendre, ja que regulen i orienten la mateixa activitat amb progressiva autonomia. La llengua, precisament pel paper que t en el desenvolupament de les competncies metodolgiques, ajuda a la comprensi dels processos de les competncies centrades en el fet de conviure i dhabitar el mn. Duna manera molt especial, la competncia plurilinge i intercultural afavoreix el desenvolupament de la competncia social i ciutadana, entesa com a habilitats i destreses per

Llengua catalana i literatura 3r ESO

23

Programaci de matria
a la convivncia, el respecte i lenteniment entre les persones. Aprendre llenges s, abans que res, aprendre a comunicar-se amb els altres, a establir contacte amb distintes realitats i a assumir la prpia expressi com a modalitat fonamental dobertura als altres. A ms de reconixer les llenges com un component cultural de primer ordre, la lectura, comprensi i valoraci de les obres literries contribueix duna manera clau al desenvolupament de la competncia artstica i cultural.

ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS


La presentaci unitria del currculum es fa per afavorir el desenvolupament de la competncia plurilinge i intercultural. Aix es facilita la necessria coordinaci de les propostes de totes les llenges ensenyades a laula, i la prioritzaci de les propostes derivades del diferent estatut que t cada llengua i del domini de partida que en tenen les noies i els nois. Aquest darrer aspecte ha estat clau en la presentaci dels continguts de les llenges estrangeres: tant en la primera llengua estrangera com, sobretot, en la segona, es poden produir situacions molt variades. El fet que pugui ser cursada una segona llengua des del darrer cicle de Primria i que nhi pugui haver daltres que no es cursin fins a tercer de Secundria amplia enormement les possibilitats. Caldr una coordinaci molt afinada perqu el tractament diferenciat necessari afavoreixi els aprenentatges de tot lalumnat. La coordinaci dels ensenyaments de les diferents llenges caldr completar-la pel que fa als llenguatges audiovisuals que es treballen en les diferents matries curriculars. Lelaboraci del projecte lingstic i comunicatiu del centre, en el qual ha de participar tot el professorat, t un paper fonamental en la definici del currculum, tant de les matries lingstiques com de les no lingstiques. Els continguts de les matries lingstiques sorganitzen al voltant de les grans competncies esmentades abans, amb la finalitat datendre els diferents usos socials. Per aix, el currculum presenta: la dimensi comunicativa, que inclou la participaci en interaccions orals, escrites i audiovisuals, la comprensi de missatges orals, escrits i audiovisuals, lexpressi de missatges orals, escrits i audiovisuals, i els coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge; la dimensi literria, i la dimensi plurilinge i intercultural. La dimensi comunicativa s la base dels aprenentatges de lmbit, com ho s de tots els aprenentatges escolars, per la qual cosa els continguts corresponents no sn els especfics de lmbit lingstic, sin que caldr atendrels en totes les activitats curriculars. En aquest apartat, apareixen els continguts referits al funcionament de la llengua i el seu aprenentatge, amb la qual cosa es vol significar que cal introduir-los i exercitar-los amb la funci exclusiva de millorar la comunicaci, i defugir el tractament gramaticalista de lensenyament de les llenges. La dimensi esttica literria planteja els continguts especfics de la matria, de manera que el tractament dels de la dimensi comunicativa sha de focalitzar per a lassoliment dels objectius daquesta dimensi. En aquest apartat, cal posar atenci especial a la cultura tradicional i les obres de referncia de la nostra cultura escrita, la nacional i la universal, que han de configurar la base cultural de lalumnat (no es pot oblidar que som al final de lensenyament obligatori). Essent el nucli els processos de recepci, la presncia dactivitats descriptura s un bon instrument per a leducaci literria.

24

Llengua catalana i literatura 3r ESO

Finalment, la dimensi plurilinge i intercultural planteja continguts relacionats amb els usos socials en contextos multilinges. s cert que aquesta dimensi sha de tenir en compte en totes les accions docents, per en aquest mbit cal fer una aproximaci ms reflexiva i organitzada per atendre totes les habilitats necessries per a la comunicaci en contextos plurals. Atesa la peculiaritat daquests continguts, plurilinges, es presenten unitriament en un nic bloc al final de cada curs i precedint els criteris davaluaci. s funci de lequip docent que, en el projecte lingstic del centre, ms que respecte a cap altre contingut, sarticulin els ensenyaments daquest mbit en els de les diferents llenges, matries curriculars i activitats escolars.

CONSIDERACIONS SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DEL CURRCULUM


Cada cop s ms gran lacord sobre el fet que les llenges totes les llenges i en totes les seves dimensions saprenen en ls social i que les necessitats pragmtiques de comunicaci sn les que orienten i afavoreixen lestabliment del codi. Per contra, sha demostrat a bastament que no en garanteix laprenentatge ni ensenyar de manera directa i explcita les formes i normes, ni fer-ho component per component, com proposaven els enfocaments gramaticals, ni allar cada llengua que saprn. Per tant, per ensenyar adequadament les llenges i la comunicaci cal dissenyar situacions dapre nentatge globals en qu ls motivat i reflexiu de les estratgies lingstiques i comunicatives proporcioni la soluci dels problemes que shi plantegen. Atesa la realitat social, lingstica i cultural de la nostra societat, s necessari un ensenyament integrat de les llenges, que coordini els continguts que saprenen i les metodologies en les diferents situacions de laula, a fi que els alumnes avancin cap a lassoliment duna competncia plurilinge i intercultural. Un aspecte que no es pot oblidar s que una part important de lxit dels programes dimmersi lingstica es relaciona amb la manera de tractar la llengua familiar de lalumnat. Per aix cal tenir en compte la seva llengua, en especial la dels alumnes immigrats, cosa que, a ms, afavorir que el catal esdevingui la llengua comuna i una eina de cohesi social. Ladquisici de la llengua catalana caldr atendre-la tenint present la diversitat que planteja lalumnat i el fet que, per ser una nova llengua, el procs s llarg. Per afavorir-lo, les propostes derivades de lensenyament comunicatiu i de lensenyament integrat de les llenges i els continguts curriculars sn duna importncia clau. Cal mesures organitzatives que facilitin treballar els continguts escolars de manera ms transversal i menys parcellada, que considerin lheterogenetat real de les aules. Per atendre la diversitat de laula s fonamental la negociaci permanent del que es fa i es diu a laula; el dileg entre els companys i companyes, i entre lalumnat i el professorat ha dimpregnar totes les activitats densenyament i aprenentatge. Aix comporta una manera diferent dactuar a laula i una organitzaci diferent de lalumnat. Cal potenciar espais de comunicaci prou variats per fer possible la seva adequaci a tots els estils i caracterstiques daprenentatge, s a dir, lescola per a tothom, a fi que cada alumne arribi a ser cada vegada ms autnom en el seu aprenentatge i, alhora, aprengui a treballar cooperativament. Es tracta densenyar les llenges i la comunicaci amb un enfocament comunicatiu, que se centra en la construcci social dels significats. Aix vol dir que, per donar sentit a tots els aprenentatges del currculum, el centre educatiu sha dorganitzar com un espai comunicatiu amb institu-

Llengua catalana i literatura 3r ESO

25

Programaci de matria
cions escolars (com la biblioteca o mediateca, la revista de lescola o la rdio escolar) que facilitin lintercanvi dintre de lescola i lobertura del centre al seu entorn. Pel que fa als recursos de les TIC integrats en lmbit de llenges, sutilitzen per organitzar, aplicar i presentar la informaci en diferents formats, per llegir i escriure de forma individual i collectiva, per comunicar-se i publicar la informaci per a una audincia determinada, facilitant la quantitat i qualitat dels documents produts i fent que el procs de lectura i escriptura esdevingui ms collaboratiu, interactiu i social. Les tcniques del processador de text serviran per organitzar el text, per gestionar-lo, per modificar-lo, corregir-ne els errors i millorar-lo. Els correctors canvien el procs de revisi. Equivocar-se forma part del procs daprenentatge. Les presentacions multimdia donen suport a lexpressi oral. Cal tenir en compte que sorgeixen noves escriptures no lineals (hipertext), interactives i en format multimdia, amb signes ideogrfics i amb ajudes per activar els coneixements i per a la generaci de textos. Tot aix requereix diferents tipus de processos de comprensi i diferents estratgies per al seu aprenentatge. En la cerca dinformaci es treballa amb mitjans tecnolgics per tal darribar a entendre, registrar, valorar, seleccionar, sintetitzar i comunicar la informaci, i se situa el procs densenyament aprenentatge dins dun context real i dinmic, sintrodueixen elements motivadors i es diversifiquen les possibilitats didctiques en la manera de treballar els continguts. Un darrer principi didctic, relacionat amb els enfocaments didctics que sacaben de descriure, s leducaci en els valors i actituds respecte de la llengua. En primer lloc, perqu introduir lobertura i la sensibilitat envers la diversitat lingstica i cultural, present a laula o a lentorn o b aportant experincies externes, s una de les claus perqu es produeixi la necessria flexibilitat de pensament, i perqu tothom respecti i sinteressi pels altres. En segon lloc, perqu cal que lalumnat sigui conscient del perill que la llengua i els diferents llenguatges es converteixin en vehicles de transmissi de valors negatius detnofbia, de sexisme A lescola cal fer una aposta seriosa per la lluita contra letnocentrisme i totes les varietats dintolerncia. Pel que fa a lavaluaci, cal abandonar la visi de lavaluaci exclusivament sancionadora dels resultats de lalumnat i concebre-la, fonamentalment, com una activitat comunicativa que regula (i autoregula) els processos daprenentatge i s de la llengua, a fi de potenciar el desenvolupament de la competncia plurilinge i lassoliment de lautonomia de laprenentatge. En aquesta visi, lavaluaci forma part indestriable de lestructura de les tasques de lensenyament i aprenentatge de llenges. Cal preveure els dispositius davaluaci com a activitat conjunta (interactiva) amb lalumnat, com a reflexi sobre els processos i sobre els resultats de laprenentatge lingstic, tot precisant les pautes i els criteris que han de regular el procs, per valorar els esculls que es presenten, i per introduir-hi millores, a ms de la necessria valoraci del resultat final. Ls dels diferents tipus davaluaci (autoavaluaci, heteroavaluaci, coavaluaci, individual, collectiva) i dinstruments (pautes davaluaci, qestionaris, dossiers) asseguraran leficcia educativa. Per aconseguir totes les virtualitats daquesta avaluaci, cal que lalumnat sigui conscient de tot el procs seguit, que sigui capa dusar funcionalment la reflexi sobre la llengua tot revisant i reformulant les seves produccions i que aprengui a transferir el que ha aprs en altres situacions. Amb aquesta activitat cognitiva i metacognitiva, el professorat, com a mediador i assessor, o un grup dalumnes mitjanant el treball cooperatiu poden donar a cada noia i noi el protagonisme i la

26

Llengua catalana i literatura 3r ESO

responsabilitat del seu aprenentatge tot ajudant-lo a valorar el propi treball i a decidir com millorar-lo. Ats, a ms, que lobjectiu de lensenyament de la llengua s aconseguir que esdevinguin persones plurilinges, cal modificar lavaluaci que podia tenir sentit en un marc monolinge; cal partir de la idea que hi ha diferents graus de domini duna llengua, i que sn necessries altres capacitats, com el canvi de llenges, desconegudes en un monolinge. En aquesta avaluaci s molt important que lalumnat sigui conscient de la seva situaci plurilinge i del fet que aquesta pot canviar. Finalment, tot el procs davaluaci, i encara ms si es pensa en els passos finals del procs de lensenyament obligatori i la certificaci, s una tasca collaborativa i una responsabilitat de tot lequip docent. s aquest equip qui ha dabordar la gesti daquests procediments, decisions i implementacions, i decidir les mesures que caldr organitzar per facilitar la millora de laprenentatge del seu alumnat.

OBJECTIUS GENERALS DETAPA


Les matries de Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura i Llenges estrangeres de lEducaci Secundria Obligatria tenen com a objectiu el desenvolupament de les capacitats segents: 1. V  alorar la llengua i la comunicaci com a mitj per a la comprensi del mn dels altres i dun mateix, per participar en la societat plural i diversa del segle xxi, per a lenteniment i mediaci entre persones de procedncies, llenges i cultures diverses, tot evitant qualsevol tipus de discriminaci i estereotips lingstics. 2. A  conseguir la competncia comunicativa oral, escrita i audiovisual en totes les llenges de lescola per comunicar-se amb els altres, per aprendre (en la cerca i lelaboraci dinformaci, i en la transformaci dels coneixements), per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials. 3. A  conseguir la competncia en la llengua catalana com a vehicle de comunicaci parlada o escrita, per a la construcci dels coneixements, per al desenvolupament personal i lexpressi, i per a la seva participaci en les creacions culturals. 4. A  conseguir la competncia en llengua castellana de manera que, al final de leducaci obligatria, utilitzi normalment i correctament les dues llenges oficials. 5. A  conseguir la competncia en llenges estrangeres com a eina daprenentatge de continguts diversos, com a font de plaer i de creixement personal i com a porta oberta a altres persones i cultures. 6. U  tilitzar amb autonomia i esperit crtic els mitjans de comunicaci social i les tecnologies de la informaci i comunicaci per obtenir, interpretar, elaborar i presentar oralment i per escrit informacions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social. 7. I nteraccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o audiovisualment de manera coherent i adequada als contextos acadmic, social i cultural, tot adoptant una actitud respectuosa i de cooperaci.

Llengua catalana i literatura 3r ESO

27

Programaci de matria
8. E  scoltar i comprendre informaci general i especfica, i expressar-se i interactuar en llengua estrangera en situacions habituals de comunicaci adoptant una actitud adequada, participativa, oberta i respectuosa i amb un cert nivell dautonomia. 9. C  omprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de lactivitat acadmica, social i cultural tot valorant la lectura com a font de plaer, denriquiment personal i de coneixement dun mateix i del mn, i consolidar hbits lectors. 10.  Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements bsics sobre les convencions dels gneres, els temes i motius de la tradici literria i els recursos estilstics, tot valorant el coneixement del patrimoni literari com una manera de simbolitzar lexperincia individual i collectiva. 11.  Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua i les normes ds lingstic per comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci, i transferir aquests coneixements a les altres llenges que saprenen a partir de la reflexi sobre els propis processos daprenentatge. 12.  Conixer la realitat plurilinge de Catalunya, dEspanya i del mn actual, i valorar les varietats de la llengua i la diversitat lingstica del mn com una riquesa cultural. 13.  Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiana en la prpia capacitat daprenentatge i ds de les llenges i participar activament en el control i lavaluaci del propi aprenentatge i del dels altres.

CONTINGUTS DEL TERCER CURS Dimensi comunicativa Participaci en interaccions orals, escrites i audiovisuals
 Participaci en les interaccions orals, escrites i audiovisuals que tenen com a eix la construcci de la relaci social a linterior de laula i del centre.  Participaci en activitats de relaci social i comunicaci amb altres comunitats escolars, amb lentorn immediat al centre i amb la societat en general (cartes al director, notcies en la premsa, rdio local o el web del centre).  Participaci en interaccions amb ls de les TIC: correus electrnics, xats, SMS, blocs, frums  Estratgies comunicatives per reformular els missatges i adaptar-se als interlocutors en contextos multilinges dinteracci.  Detecci de les dificultats de comunicaci i s destratgies comunicatives de resoluci dels conflictes fent servir recursos verbals i no verbals.  Participaci en les interaccions orals, escrites i audiovisuals (sobretot en ls de les TIC) que sn necessries per a lorganitzaci i la gesti de les tasques acadmiques, per a la cerca i lexposici dinformaci, per als intercanvis dopini i per a lexposici de les conclusions i dels aprenentatges de les diferents matries curriculars.  Valoraci de la interacci com a eina per prendre conscincia dels coneixements i de les idees, i per a la regulaci dels processos de comprensi i expressi propis de tot procs daprenentatge, en activitats tant individuals com del treball cooperatiu.

28

Llengua catalana i literatura 3r ESO

 Valoraci de la interacci com a eina per prendre conscincia dels sentiments propis i aliens, i per a la regulaci de la conducta.  Reflexi sobre les diferncies entre usos orals informals i formals de la llengua i conscincia de les situacions comunicatives en qu sn adequats.  Prctica de procediments bsics dassertivitat i de manteniment de les prpies conviccions en la interacci amb altres parlants.  Participaci en debats de temes acadmics o escolars ben pautats i reglamentats.  Utilitzaci de les diferents estratgies comunicatives que ajuden a linici, el manteniment i la finalitzaci de les interaccions, i desenvolupament destratgies per superar les dificultats de comunicaci amb ls delements verbals i no verbals.  Cooperaci i respecte crtic envers les diferncies dopini en les situacions de treball cooperatiu.  Assumpci de les responsabilitats i coavaluaci dels processos i dels resultats en les situacions de treball compartit.

Comprensi de missatges orals, escrits i audiovisuals


 Comprensi i interpretaci de les informacions ms rellevants de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicaci prxims als interessos de lalumnat, amb atenci als predictius, persuasius i periodstics (notcia, crnica, reportatge, entrevista, opini), reconeixent les diferncies entre informaci i opini.  Comprensi de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadmica de lalumnat, amb atenci a les caracterstiques especfiques dels narratius, descriptius, expositius de fets, explicatius didees i conceptes, instructius, argumentatius i els que expressen una opini raonada en les diferents matries curriculars.  Anlisi de seqncies audiovisuals que reflecteixen la relaci entre els recursos visuals i sonors i els elements verbals, i adquisici de criteris bsics per tal dobservar, interpretar, analitzar, valorar i prendre posici davant els missatges audiovisuals.  Identificaci de lestructura comunicativa en els missatges orals, escrits i audiovisuals treballats: les intencions de lemissor mitjanant les modalitats oracionals i lordre jerrquic de les idees expressades, entre daltres.  Cerca dinformaci i hbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges, utilitzant estratgies prvies a la cerca i recorrent a fonts diverses: 1) escrites: cerca bibliogrfica i documental en llibres, enciclopdies, revistes, diaris; 2) lestratgia prvia a ls dels cercadors dInternet, i 3) fonts audiovisuals i electrniques de comunicaci: CD-ROM, DVD i altres.  Representaci mitjanant esquemes, diagrames i mapes conceptuals de la interrelaci de les idees i els seus matisos. Sntesi dels arguments i resultats duna conversa, colloqui, entrevista o debat.  s destratgies i de tcniques de processament de la informaci de captaci, delaboraci, de sntesi i dampliaci i organitzaci de la informaci en fitxes, taules, quadres i grfics, mitjanant recursos TIC.  Contrast dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i desprs de la lectura.  Valoraci crtica en lacceptaci del contingut de missatges orals i escrits, tot desenvolupant lanlisi intratextual i intertextual dels continguts expressats, per fer possible la interpretaci del missatge des de diverses perspectives (nica, mltiple, complementria).

Llengua catalana i literatura 3r ESO

29

Programaci de matria
 Utilitzaci autnoma de la biblioteca (o mediateca) del centre, aix com de las tecnologies de la informaci i la comunicaci, com a font dinformaci per a la construcci dels coneixements.  Lectura, anlisi i crtica de la funci persuasiva de la publicitat.

Expressi de missatges orals, escrits i audiovisuals


 Producci de textos orals, escrits i audiovisuals amb intencions comunicatives diverses i de diferents contextos despai i temps: expositius, persuasius, predictius i periodstics (notcia, crnica, reportatge, entrevista, opini).  Composici, en suport paper o digital, de textos narratius, descriptius, expositius de fets, explicatius didees i conceptes, instructius i argumentatius, propis de les diferents matries curriculars, elaborats a partir de la informaci obtinguda en la biblioteca (o mediateca) escolar o daltres fonts dinformaci i organitzada per mitj desquemes, mapes conceptuals, fitxes i resums, amb ls adequat dels elements icnics pertinents.  Elaboraci de textos escrits que tinguin com a funci la millor presentaci oral dels aspectes treballats en les diferents matries curriculars o en altres situacions comunicatives formals.  Presentaci ordenada i clara dinformacions elaborades en les activitats acadmiques amb ls dels mitjans i les tecnologies de la informaci i la comunicaci, amb atenci especial al llenguatge audiovisual que cal utilitzar per a una comunicaci efica.  Lectura en veu alta amb dicci, entonaci i ritme correctes (interpretant els signes de puntuaci de forma apropiada), tot incidint en el posicionament del lector respecte del text llegit.  Procediment de planificaci per aconseguir coherncia en les relacions internes i externes dels continguts de textos orals, escrits i audiovisuals: documentaci, pluja didees, i la seva selecci i ordenaci.  Utilitzaci autnoma de la biblioteca (o mediateca) del centre, aix com de las tecnologies de la informaci i la comunicaci, com a font dinformaci i de models per a lelaboraci dels treballs escrits propis de cada matria curricular.  Creaci i utilitzaci desquemes i mapes conceptuals com a suport en les exposicions orals, per tal de ser projectats amb mitjans audiovisuals.  Procediment de textualitzaci i revisi per aconseguir la coherncia dels continguts de textos orals, escrits i audiovisuals.  Coneixement i aplicaci dels diferents registres lingstics amb relaci als diferents mbits ds. Distinci entre els registres colloquial, estndard, acadmic i culte.  s dels elements lingstics i discursius essencials per a la cohesi interna de les idees en els textos orals, escrits o audiovisuals: connectors textuals, tractament de les formes verbals i adequaci del registre a les funcions comunicatives, en especial a les de les activitats acadmiques.  s de la puntuaci del text escrit pel que fa a lorganitzaci oracional i a la forma del text (els pargrafs i la distribuci i ordenaci de les idees expressades).  Elaboraci i organitzaci del missatge audiovisual: combinaci del text i les paraules amb els altres recursos visuals, icnics i sonors.  s dels elements formals en els treballs: les citacions bibliogrfiques i daltres fonts dinformaci; lndex i la paginaci; les referncies intertextuals i intratextuals; les notes a peu de pgina; lorganitzaci dels ttols, els captols i els apartats, i la presentaci escrita dels resultats: polidesa, correcci, marges, portada.

30

Llengua catalana i literatura 3r ESO

 s de tcniques de tractament textual amb les TIC, com ara processadors de textos per a lor ganitzaci dels apartats i continguts: esquemes numric, sinptic i claus; programes de tractament de la imatge per a la utilitzaci efica dels grfics especfics de cada disciplina i matria curricular i les illustracions.  Inters per la bona presentaci dels textos orals, pel que fa a les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques, i dels elements icnics utilitzats per complementar la informaci verbal.  Inters per la bona presentaci dels textos escrits i audiovisuals, tant en suport paper com digital, pel que fa a les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques, i dels elements icnics utilitzats.

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge


 Identificaci i s delements lingstics bsics i habituals en la comunicaci oral i escrita.  Reconeixement progressiu i producci de les peculiaritats fontiques de cada llengua i dels patrons bsics de ritme, dentonaci i daccentuaci de paraules i enunciats.  Identificaci dexpressions comunes, de frases fetes i de lxic apropiat en contextos concrets i quotidians en lmbit educatiu i personal i en continguts daltres matries del currculum.  Identificaci i coneixement de les caracterstiques dels discursos expositius de fets, explicatius didees i conceptes (amb especial atenci a lexpressi de causa i conseqncia), instructius i argumentatius.  Identificaci dalguns mecanismes textuals que donen agilitat al discurs, amb especial atenci a les substitucions lxiques i als connectors tils per ordenar, donar aclariments i detalls, indicar causa i conseqncia i expressar actitud adversativa.  Reconeixement destratgies bsiques per recordar, organitzar i revisar el vocabulari.  Reconeixement de lestructura dels diferents tipus de text i la seva relaci amb els pargrafs. La puntuaci com a mecanisme organitzador dels textos escrits.  s de recursos per a laprenentatge: diccionaris, llibres de consulta, mitjans audiovisuals, TIC.  s de procediments per compondre enunciats amb estil cohesionat: aposici, adjectius i oracions de relatiu explicatives, construccions de participi i gerundi, oracions coordinades i subordinades.  Coneixement de les normes ortogrfiques que comporten ms dificultat a lhora daplicar-les en els textos propis, fent especial atenci a les que suposen diferncies entre les llenges que saprenen.  Reconeixement del grau dincidncia de lestructura sintctica dun text en el significat.  s destratgies per a la correcci lingstica i revisi gramatical dels textos mitjanant ls i la consulta de diccionaris, eines informtiques de revisi del text, compendis gramaticals i reculls de normes ortogrfiques.  Acceptaci de lerror com a part del procs daprenentatge i actitud positiva de superaci.  Participaci en lavaluaci i s destratgies dautoavaluaci i autocorrecci de les produccions orals, escrites i audiovisuals.  Conscienciaci de les aptituds i dificultats del progrs en laprenentatge lingstic i comunicatiu.  Inters per desenvolupar un pensament crtic, obert i flexible en els processos comunicatius i en el context de laula i fora.  Organitzaci i valoraci del treball individual per progressar en laprenentatge de manera autnoma i per a la millora personal, i del treball en equip per a la construcci collectiva del coneixement.

Llengua catalana i literatura 3r ESO

31

Programaci de matria
Continguts comuns amb altres matries
Interacci, comprensi i expressi de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a continguts daltres matries curriculars.

Dimensi esttica i literria


 Lectura autnoma o guiada, en funci del grau de complexitat, dobres de literatura juvenil i de la literatura clssica, adequades a ledat, seguint un itinerari literari que parteixi dels coneixements previs del lector.  Coneixement dobres significatives de la cultura literria catalana i castellana, a partir de la lectura comentada de fragments, del visionat daudiovisuals, representacions teatrals, jornades o recitals potics o audici de poemes musicats.  Reflexi sobre la situaci de lobra i el seu context, tot aprofitant els coneixements previs de lalumnat i la relaci amb els coneixements adquirits en altres matries.  Reflexi sobre els elements que fan que una obra sigui considerada clssica i sobre lactualitat dels temes de les obres que han mantingut la seva vigncia a travs del temps.  s destratgies i de tcniques que ajudin a analitzar i interpretar el text literari abans, durant i desprs de la lectura.  Diferenciaci dels grans gneres literaris i reconeixement de les seves caracterstiques principals a partir de les lectures.  Lectura comentada i expressiva de contes i novelles; valoraci de la creaci de personatges, de la veu i de la perspectiva narrativa, i del dileg.  Lectura comentada i recitat de poemes, tot comparant el tractament de temes recurrents en diferents autors i valorant la funci dels elements simblics i dels recursos retrics i mtrics en el poema.  Lectura comentada i dramatitzada dobres de teatre o fragments, tot reconeixent algunes caracterstiques temtiques i formals.  Lectura en veu alta amb dicci, entonaci i ritme correctes, adequats al registre literari.  Creaci de textos literaris amb tcniques de foment de la creativitat i de simulaci, versionat o elaboraci a partir de models, utilitzant alguns aprenentatges adquirits en les lectures (adaptant els missatges clssics a lactualitat, a un missatge ms proper i propi o modificant-ne les formes o els formats).  Utilitzaci autnoma progressiva de la biblioteca del centre, de les de lentorn, de les biblioteques virtuals i de webs per al foment i lorientaci de la lectura.  Desenvolupament progressiu de lautonomia lectora i de la consideraci de la lectura com a font de coneixement daltres persones i cultures.  Elaboraci dopinions prpies i de treballs senzills sobre lectures literries.  Identificaci i interpretaci dels recursos literaris utilitzats en altres tipus de textos i altres funcions comunicatives, com els que sempren amb funci persuasiva en la publicitat.

32

Llengua catalana i literatura 3r ESO

Dimensi plurilinge i intercultural


 Conscienciaci que les llenges sn elements que defineixen la identitat personal i collectiva i que constitueixen una eina potenciadora de la comunicaci i laprenentatge i una porta oberta a la comprensi del mn i de les altres persones.  Conscienciaci de pertnyer a una comunitat lingstica, social i cultural i actitud positiva dinters i confiana davant la diversitat de llenges i cultures.  Sensibilitat per comprendre la complexitat i diversitat de relacions que cadasc mant amb les llenges i cultures.  Inters per conixer les varietats de la llengua catalana als diferents territoris on es parla. Coneixement, mitjanant els enregistraments, de les varietats ms rellevants del catal. Factors histrics i geogrfics explicatius daquestes varietats.  Coneixement de les varietats ms rellevants de la llengua espanyola, tant a la Pennsula com en altres territoris de parla hispana. Factors histrics i geogrfics explicatius daquestes varietats.  Observaci de levoluci de les relacions entre llenges en contacte i diversitat de situacions que es produeixen.  Coneixement de famlia lingstica de les llenges romniques: pasos on es parlen, varietats ms importants, llenges en perill dextinci o ja desaparegudes.  Lectura de textos en alguna llengua romnica poc coneguda i estratgies que en faciliten la comprensi.  Coneixement de la diversitat de llenges que es parlen a Espanya i a Europa. Llenges que ens sn ms prximes i de les quals tenim coneixement, i llenges que ens sn menys conegudes i que fins i tot utilitzen alfabets ben diferenciats. Localitzaci en un mapa i recerca dinformaci a Internet. Relaci entre llengua i estat.  Valoraci de ladquisici de la competncia comunicativa en ms duna llengua, i inters per fer intercanvis comunicatius amb parlants daltres llenges. Importncia per a la formaci, la instrucci i la relaci amb lexterior.  Observaci dusos multilinges quotidians en els mitjans de comunicaci, al carrer, en la producci artstica.  Disposici per utilitzar els coneixements de llenges, segons el domini que sen tingui, en contextos reals i funcions diverses: intercanvis amb persones o en cerques dinformaci en qualsevol dels formats possibles (audiovisual, Internet, material de consulta) i en qualsevol de les matries curriculars.  Expressi democions, afeccions i sentiments amb ls de diferents recursos verbals i no verbals de diverses llenges i cultures, en especial en les llenges estrangeres apreses a classe.  Comparaci i identificaci de les semblances i diferncies dels sistemes fontics i la prosdia de diferents llenges conegudes, a partir de produccions orals i audiovisuals tradicionals o actuals de temes propers als interessos de lalumnat.  Conscienciaci que cada persona organitza el mn i expressa sentiments a partir de la seva llengua. Aprendre una llengua s tamb assumir aquesta manera de veure el mn i dentendre les relacions que sestableixen amb les persones i les coses.

Llengua catalana i literatura 3r ESO

33

Programaci de matria
 Coneixement i respecte per les persones que parlen una llengua o varietat lingstica diferent de la de la comunitat lingstica prpia i que, a ms, tenen una cultura diferenciada, especialment les de lentorn ms prxim, comenant per la classe, lescola, el poble o el barri, amb atenci preferent a les minoritries i a les poc valorades socialment.  Coneixement i valoraci de la cultura, histria, geografia, folklore, literatura i costums dels llocs dorigen de lalumnat nouvingut a les aules.  Conscincia de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures, i valoraci de les variacions lingstiques i culturals.  Percepci de les dificultats de comunicaci amb persones que parlen altres llenges, especialment amb les de lentorn ms prxim, i plantejament de possibles solucions verbals i no verbals per facilitar-ne la comunicaci.  s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies. s de frmules de cortesia en els intercanvis socials.  Actitud crtica davant els missatges que suposin qualsevol tipus de discriminaci, i voluntat de superar els prejudicis.

Criteris davaluaci del tercer curs


 Participar activament i reflexivament en interaccions orals, escrites i audiovisuals per a laprenentatge i per a les relacions socials, dins i fora de laula i amb ls de les TIC, identificant els problemes de comunicaci i sabent resoldrels convenientment.  Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) de la vida acadmica i daltres situacions comunicatives o procedents dels mitjans de comunicaci: predictius, persuasius, informatius i dopini.  Comprendre textos literaris propers als interessos de lalumnat o curosament seleccionats per a la seva adequaci, pel que fa al tema i grau de dificultat, als aprenents adolescents.  Comprendre i sintetitzar seqncies audiovisuals, procedents dels mitjans de comunicaci, relacionades amb les tipologies expositives i persuasives.  Fer explicacions orals senzilles sobre fets dactualitat que siguin dinters de lalumnat, amb lajut de mitjans audiovisuals i de les TIC.  Utilitzar tcniques danlisi del contingut de textos orals i escrits mitjanant ls deines informtiques per elaborar xarxes i diagrames conceptuals.  Cercar informaci per comprendre i ampliar el contingut dels missatges orals, escrits o audiovisuals utilitzant diverses estratgies.  Produir textos, orals i escrits, de diferents tipus: predictius, persuasius, informatius i dopini, usant procediments de planificaci i elements lingstics per a la cohesi interna de les idees (precisi lxica, connectors, signes de puntuaci). Aplicar les estratgies per a la correcci lingstica i revisi gramatical dels textos.  Aplicar diferents procediments per enriquir els textos orals, escrits o audiovisuals.  Mostrar inters per la millora de lexpressi oral, escrita i audiovisual prpia i aliena i respectar les opinions daltri.  Exposar lopini sobre la lectura duna obra completa adequada a ledat; avaluar lestructura i ls dels elements del gnere, la utilitzaci del llenguatge i el punt de vista de lautor; situar el sentit de lobra en relaci amb el seu context i amb la prpia experincia.

34

Llengua catalana i literatura 3r ESO

 Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valoraci de textos breus o fragments, tenint en compte alguns temes i motius recurrents, les caracterstiques del gnere, el valor simblic del llenguatge potic i la funcionalitat dels recursos retrics del text.  Crear textos, en suport paper o digital, prenent com a model un text literari treballat a laula o fer-ne alguna transformaci senzilla.  Reconixer i valorar la diversitat lingstica dEuropa i del mn, amb especial atenci a la realitat de la famlia lingstica romnica i de les llenges a Europa.  Participar activament i reflexivament en lavaluaci (autoregulaci, coavaluaci...) del propi aprenentatge i del dels altres, amb una actitud activa i de confiana en la prpia capacitat daprenentatge i ds de les llenges.

Llengua catalana i literatura 3r ESO

35

Programacions daula
UNITAT 1. Un mn de narracions
9

DIMENSI COMUNICATIVA LECTURA


Pistoles farcides de plom

COMUNICACI
La narraci literria

DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL


La literatura: eina per potenciar el coneixement daltres cultures a travs, tamb, de manifestacions literries en altres llenges. El teatre social i de protesta.

2. Els gneres teatrals


35

Ac no paga ni Du!

El teatre: els gneres teatrals La poesia: mtrica, figures retriques, temes i tpics

3. Escrivim poesia

Per qu has vingut No momplis ms de flors: ja no testimo Eco Cercles Prou s Horaciana XXXV 61 Nufrag

El llenguatge potic, un llenguatge universal.

4. Compartim idees

La comunicaci verbal i no verbal

El llenguatge verbal i el no verbal: eina potenciadora de la comunicaci.

89

5. Un mn ple de notcies

Mals daltura en el primer viatge en ferrocarril al Tibet Sense mirar enrere Al juliol ho tornar a intentar 117 Entrevista a Christopher Paolini

La premsa (I): notcia, crnica i reportatge

Els mitjans de comunicaci: eina indispensable per saber qu passa arreu del mn.

6. Fem una entrevista


143

La premsa (II): lentrevista

Les entrevistes: una manera de conixer directament persones daltres cultures.

7. Expressem la nostra opini


169

El pblic de futbol Invents Un gran invent Estiu a Esmirna

La premsa (III): textos dopini

Les formes dopini: un mitj per acceptar la diversitat.

8. Entre la rdio i la televisi


195

La rdio i la televisi

La rdio i la televisi: la connexi ms immediata amb el mn.

9. Quin temps far dem?

221

Parlem amb Francesc Mauri, lhome del temps El futur que arriba: autombils amb lector de senyals Consells per controlar el mosquit tigre Textos publicitaris

Prediccions, previsions i consells

Consells, prediccions i previsions indispensables per voltar pel mn.

10. Has vist aquest anunci?


247

La publicitat

La publicitat: una eina per reflectir la societat.

11. La llengua catalana, avui


273

La llengua catalana

El teatre

Contacte entre llenges: la situaci sociolingstica a Catalunya

TIC
299

Cerca i selecci de la informaci Les wikis. Un espai de creaci collaborativa

El consum de televisi Les videocreacions Elaborem el nostre programa televisiu

Literatura catalana a Internet La paret de les auques

36

Llengua catalana i literatura 3r ESO

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA ORTOGRAFIA


La sllaba Laccentuaci (I) Laccentuaci (II). La e i la o

GRAMTICA
Loraci simple. La concordana nominal i verbal

LXIC
La derivaci

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA


Ramon Llull El Llibre de les bsties Ausis March

ACTIVITATS DE REPS I DAVALUACI


Perduts al mar del Nord

Ladjectiu. Loraci adjectiva

La composici

Forasters

Laccent diacrtic i la diresi

Els pronoms

Lhabilitaci

Joanot Martorell Tirant lo Blanc

El comproms del poeta Jo o ning

La vocal neutra a/e

El verb (I): modes i temps

La formaci del lxic catal

Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona Nomenada Madrona, passejant pels camps de Barcelona, present son galan Una dama molt gran casada amb un home petit Jacint Verdaguer Lemigrant

El vampir

Les vocals o/u tones

El verb (II): els verbs irregulars Ladequaci i els registres lingstics

Accident dun ferri de Baleria al port dEivissa Torna el creuer que va salvar la pastera La filla del mar

b/v

El verb (III): formes no perso nals i perfrasis verbals

La precisi lxica

ngel Guimer Terra baixa

p/b, t/d, c/g

Les propietats del text

Lsser hum: el cos i la ment Narcs Oller LEscanyapobres Accidents geogrfics i fenmens atmosfrics Joan Maragall La sardana Cant de novembre Santiago Rusiol Lauca del senyor Esteve

Quan jo el vaig conixer ja feia parlar dell

j/g, x/ix, tx/ig

El pargraf: puntuaci i juxtaposici

Lnima de les flors Cant dels joves

s/ss/c//z

Connectors

Les plantes

Senyals de tronada

m/n/mp i h

Els connectors textuals (I): preposicions i adverbis

Nuclis de poblaci

Vctor Catal Solitud Josep Carner Capvespre de juny Ajagut a la platja

Textos publicitaris

ll i r

Els connectors textuals (II): conjuncions

Educaci i lleure

Els albercocs i les petites collidores El meu balc

Llengua catalana i literatura 3r ESO

37

Programacions daula
Unitat 1 Un mn de narracions
OBJECTIUS
n  n  n  n  n  n 

Llegir i entendre una narraci literria de temtica policaca. Reconixer les caracterstiques ms importants duna novella i dun conte. Distingir diftongs, separar dgrafs i accentuar mots. Escriure frases i textos respectant la concordana nominal i verbal. Reconixer i utilitzar els principals afixos. Conixer i llegir els nostres clssics: Ramon Llull.

CONTINGUTS
n n n n n n n n n n n n n

Lectura expressiva de textos narratius La narraci literria: estructura i caracterstiques Reescriptura duns relats breus canviant-ne el punt de vista narratiu Redacci dun desenlla per a un text narratiu Laccent. Tipus daccents Accentuaci de mots Classificaci de les paraules dun text segons la posici de la sllaba tnica Loraci simple. El subjecte i el predicat La concordana nominal i verbal La concordana entre el subjecte i el verb Crear oracions La derivaci de paraules. Els afixos bsics Els nostres clssics: Ramon Llull. El llibre de les bsties

38

Llengua catalana i literatura 3r ESO

COMPETNCIES BSIQUES
n 

Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral, escenificaci de situacions comunicatives diverses Competncia comunicativa escrita: comprensi de textos narratius Competncia comunicativa audiovisual: laula virtual dels contes Competncia esttica i literria. Els nostres clssics: Ramon Llull Competncia plurilinge i intercultural: la literatura, eina per potenciar el coneixement daltres cultures a travs, tamb, de manifestacions literries en altres llenges

n n n n

CRITERIS DAVALUACI
n n n n n n n

Llegir comprensivament una narraci literria. Analitzar una narraci literria. Accentuar les paraules correctament. Escriure frases amb concordana entre el sintagma nominal i el sintagma verbal. Saber utilitzar les TIC per comunicar-se. Utilitzar afixos bsics. Conixer lobra de Ramon Llull.

TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores

Llengua catalana i literatura 3r ESO

39

Unitat 2 Els gneres teatrals


OBJECTIUS
n  n n n n n n n

Llegir i comprendre un fragment de text teatral. Reconixer els principals gneres teatrals. Analitzar una escena o una obra de teatre i destacar-ne els elements principals. Adquirir gust i inters pel teatre. Aplicar les regles daccentuaci sobre la e i la o. Escriure correctament les formes de ladjectiu. Identificar els processos de formaci de mots compostos. Conixer i llegir els nostres clssics. Ausis March: poesia.

CONTINGUTS
n n n n n n n n n n

Lectura expressiva i dramatitzada de textos teatrals El teatre: els gneres teatrals s de les TIC per veure vdeos de teatre Laccent grfic de la e i la o Accentuaci dels mots dun text Ladjectiu. Ladjectiu explicatiu i especificatiu Adjectius de dues terminacions. Adjectius duna sola terminaci Loraci adjectiva o de relatiu La composici Els nostres clssics: la poesia dAusis March

COMPETNCIES BSIQUES
n n n n n n

Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral Competncia comunicativa escrita: lectura de textos teatrals Competncia comunicativa escrita: laccent i ladjectiu Competncia comunicativa audiovisual: s de les TIC per llegir diaris digitals Competncia esttica i literria: la poesia dAusis March Competncia plurilinge i intercultural: el teatre social i de protesta

40

Llengua catalana i literatura 3r ESO

CRITERIS DAVALUACI
n n n n n n

Llegir comprensivament una fragment duna obra de teatre. Analitzar un text teatral. Accentuar correctament la e i la o. Usar ladjectiu correctament. Identificar mots compostos. Conixer la poesia dAusis March.

TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores

Llengua catalana i literatura 3r ESO

41

Unitat 3 Escrivim poesia


OBJECTIUS
n n n n n n

Llegir i entendre poemes de temes diversos. Distingir els principals recursos potics. Escriure correctament laccent diacrtic i la diresi. Distingir les formes pronominals i usar-les b. Reconixer i utilitzar els mecanismes de lhabilitaci per crear nous significats. Conixer i llegir els nostres clssics: Tirant lo Blanc.

CONTINGUTS
n n n n n n n n n n n n n

Lectura expressiva de textos potics La poesia Mtrica i alteracions mtriques Figures retriques Anlisi mtrica dun poema Anlisi de les figures retriques usades en diversos poemes s de les TIC per consultar blogs sobre poesia Laccent diacrtic La diresi Compleci de paraules amb accent diacrtic o sense Els pronoms personals Compleci dun text amb els pronoms personals adequats Lhabilitaci Els nostres clssics: Tirant lo Blanc

42

Llengua catalana i literatura 3r ESO

COMPETNCIES BSIQUES
n n n n n

Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral Competncia comunicativa escrita: comprensi i escriptura de poemes Competncia comunicativa audiovisual: s de les TIC per consultar blogs de poesia Competncia literria: lectura dun fragment de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell Competncia plurilinge i intercultural: el llenguatge potic, un llenguatge universal

CRITERIS DAVALUACI
n n n n n n

Llegir i comprendre el contingut de poemes. Analitzar poemes. Saber utilitzar les TIC per consultar blogs de poesia. Utilitzar correctament laccent diacrtic i la diresi. Usar correctament els pronoms. Conixer el recurs de lhabilitaci per enriquir el vocabulari.

TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores

Llengua catalana i literatura 3r ESO

43

Unitat 4 Compartim idees


OBJECTIUS
n n

Llegir i comprendre un text narratiu. Distingir els mecanismes de la comunicaci verbal i no verbal. Analitzar els aspectes fonamentals que regulen les converses i a reescriure un text conversacional.

n n n n

Aplicar les regles de la vocal neutra a/e. Identificar les formes verbals i saber-les utilitzar segons el context. Identificar els mots pel seu origen: mots populars, cultismes, neologismes. Llegir els nostres clssics: Francesc Vicent Garcia.

CONTINGUTS
n n n n n n n n n n n

Lectura expressiva de textos narratius Tipus de comunicaci: verbal i no verbal La conversa. La llengua en una conversa informal Lexpressi de sentiments en la comunicaci verbal s de les TIC per comunicar-se Les vocals a i e tones El verb: lexema i morfemes Els modes verbals: indicatius, subjuntiu i imperatiu Transformaci de verbs segons la modalitat La formaci del lxic catal Els nostres clssics: Francesc Vicent Garcia

44

Llengua catalana i literatura 3r ESO

COMPETNCIES BSIQUES
n

Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral, comunicaci verbal i no verbal Competncia comunicativa escrita: comprensi duna narraci literria Competncia comunicativa audiovisual: el llenguatge SMS Competncia esttica i literria: poesia de Francesc Vicent Garcia Competncia plurilinge i intercultural: el llenguatge verbal i el no verbal, eina potenciadora de la comunicaci

n n n n

CRITERIS DAVALUACI
n n n n n

Llegir comprensivament una narraci literria. Aplicar en una exposici oral lestructura duna conversa. Escriure correctament els mots amb a o e tones. Usar formes verbals dacord amb el mode i el temps verbal adequat. Distingir mots populars, mots cultes, prstecs i neologismes.

TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores

Llengua catalana i literatura 3r ESO

45

Unitat 5 Un mn ple de notcies


OBJECTIUS
n n n n n n

Llegir i entendre el contingut de notcies, crniques i reportatges. Produir textos periodstics de caire informatiu. Aplicar correctament les regles de les vocals o/u tones.

Distingir les principals irregularitats de les formes verbals. Escriure textos amb el registre adequat. Conixer i llegir els nostres clssics: Jacint Verdaguer.

CONTINGUTS
n n n n n n n

La premsa: notcia, crnica i reportatge Redacci duna notcia i duna crnica a partir de les pautes donades Diaris electrnics Les vocals o i u tones Compleci dun text amb les grafies o i u El verb: els verbs irregulars Ladequaci i els registres lingstics

COMPETNCIES BSIQUES
n

Competncia comunicativa oral: conversar a partir del contingut duna notcia, crnica o reportatge Competncia comunicativa escrita: lectura de textos informatius, producci de textos informatius Competncia esttica i literria: Jacint Verdaguer Competncia comunicativa audiovisual: lectura de diaris digitals Competncia plurilinge i intercultural: els mitjans de comunicaci, eina indispensable per saber qu passa arreu del mn

n n n

46

Llengua catalana i literatura 3r ESO

CRITERIS DAVALUACI
n n n n n

Llegir comprensivament una notcia. Distingir els elements principals duna notcia, crnica i reportatge. Escriure correctament els mots amb o/u tona. Escriure correctament els verbs irregulars. Distingir el registre en qu estan escrits diversos textos informatius.

TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores

Llengua catalana i literatura 3r ESO

47

Unitat 6 Fem una entrevista


OBJECTIUS
n n n n n n n n

Llegir una entrevista i entendre el sentit de les preguntes i les respostes. Elaborar el gui duna entrevista. Preparar preguntes per fer una entrevista. Respondre preguntes duna entrevista. Aplicar correctament les regles de les lletres b/v. Usar correctament les formes verbals no personals i les perfrasis verbals. Escriure textos amb precisi lxica evitant repeticions. Conixer i llegir els nostres clssics: ngel Guimer.

CONTINGUTS
n n n n n n n n n n n

La premsa: lentrevista Estructura duna entrevista Consells per fer una bona entrevista Redacci duna entrevista a partir duna notcia Escenificaci duna entrevista Edici duna entrevista utilitzant les TIC Escriptura de les grafies b/v Compleci de paraules amb b/v Traducci de paraules castellanes amb b/v que en catal sescriuen diferent La precisi lxica Els nostres clssics: ngel Guimer

COMPETNCIES BSIQUES
n n n n n

Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral, entrevista Competncia comunicativa escrita: comprensi i redacci de notcies i crniques Competncia comunicativa audiovisual: s de les TIC per editar una entrevista Competncia esttica i literria: els nostres clssics: teatre dngel Guimer Competncia plurilinge i intercultural: lentrevista, una manera de conixer directament persones daltres cultures

48

Llengua catalana i literatura 3r ESO

CRITERIS DAVALUACI
n n n n n

Redactar una entrevista seguint les pautes donades. Escriure correctament els mots amb b/v. Saber navegar per Internet i editar una entrevista. Usar correctament les formes verbals no personals i perfrasis verbals. Redactar textos amb precisi lxica.

TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores

Llengua catalana i literatura 3r ESO

49

Unitat 7 Expressem la nostra opini


OBJECTIUS
n n n n n n n n n

Llegir i comprendre articles dopini. Exposar el punt de vista personal sobre diversos temes. Escriure textos argumentatius. Escriure correctament les grafies p/b, t/d, c/g a final de mot.

Distingir les propietats comunicatives del text. Escriure textos amb el registre adequat. Conixer el nom de les parts del cos hum i alguns aspectes bsics de la salut. Designar les actituds i els sentiments ms habituals en sser hum. Conixer i llegir els nostres clssics: Narcs Oller.

CONTINGUTS
n n n n

Lectura expressiva de textos periodstics dopini i dun text dialogat La premsa: textos dopini Formes periodstiques orals i escrites Escriptura de les grafies p/b, t/d, c/g Compleci de paraules amb p/b, t/d, c/g

n n n n n n

Les propietats del text: adequaci, coherncia, cohesi i correcci lingstica Ladequaci i els registres lingstics Redacci duna carta adequant-la al registre lingstic demanat Vocabulari sobre el cos hum i la salut Relaci entre noms de malalties en registre colloquial i els corresponents en llenguatge despecialitat Els nostres clssics: Narcs Oller

50

Llengua catalana i literatura 3r ESO

COMPETNCIES BSIQUES
n

Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral, dramatitzaci dun cara a cara i duna intervenci radiofnica, expressar lopini sobre alguns temes Competncia comunicativa escrita: comprensi i expressi de textos dopini Competncia comunicativa audiovisual: llegir humor grfic en premsa digital Competncia esttica i literria: narrativa de Narcs Oller

n n n n

Competncia plurilinge i intercultural: les formes dopini, un mitj per acceptar la diversitat

CRITERIS DAVALUACI
n n n n n

Llegir i comprendre textos dopini. Redactar textos dopini seguint una estructura. Escriure correctament els mots amb p/b, t/d, c/g. Elaborar textos orals i escrits adequats al registre lingstic. Utilitzar de manera adequada i precisa el lxic sobre el cos hum.

TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores

Llengua catalana i literatura 3r ESO

51

Unitat 8 Entre la rdio i la televisi


OBJECTIUS
n n n n n n n

Llegir i entendre el contingut dun diari personal. Conixer les caracterstiques de la rdio i la televisi. Elaborar informatius radiofnics o televisius i crear magazins. Aplicar les regles de les lletres j/g, x/ix, tx/ig. Estructurar els textos en pargrafs i usar els signes de puntuaci. Conixer el nom de diversos accidents geogrfics i fenmens atmosfrics. Conixer i llegir els nostres clssics: Joan Maragall.

CONTINGUTS
n n n n n n n n

Lectura expressiva de textos narratius La rdio i la televisi Escenificaci de la intervenci dun locutor de rdio Redacci i escenificaci dun noticiari televisiu s de les TIC per escoltar programes de rdio o de televisi a travs de la xarxa s de les TIC per traduir una srie de termes informtics de langls al catal Escriptura de j/g, x/ix o tx/ig

Compleci de paraules amb j/g, x/ix o tx/ig El pargraf: puntuaci i juxtaposici Puntuaci de pargrafs

n n n

Accidents geogrfics i fenmens atmosfrics Els nostres clssics: Joan Maragall

COMPETNCIES BSIQUES
n n n n n

Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral Competncia comunicativa escrita: comprensi del contingut dun poema Competncia comunicativa audiovisual: la rdio i la televisi a la xarxa Competncia esttica i literria: Els nostres clssics: poesia de Joan Maragall Competncia plurilinge i intercultural: la rdio i la televisi, la connexi ms immediata amb el mn

52

Llengua catalana i literatura 3r ESO

CRITERIS DAVALUACI
n n n n

Comprendre textos orals de la rdio i la televisi. Escriure correctament els mots amb j/g, x/ix o tx/ig. Puntuar un text amb els signes de puntuaci adequats. Usar correctament el vocabulari referits a accidents geogrfics i fenmens atmosfrics.

TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores

Llengua catalana i literatura 3r ESO

53

Unitat 9 Quin temps far dem?


OBJECTIUS
n n n n n n n

Llegir i entendre textos predictius o consells. Fer previsions i exposar-les oralment. Escriure textos predictius fent-ne una planificaci prvia. Escriure correctament les grafies s/ss/c//z. Utilitzar diferents connectors per estructurar el text. Conixer i utilitzar vocabulari referit a les plantes. Conixer i llegir els nostres clssics: Santiago Rusiol.

CONTINGUTS
n n n n n n n n n n n

Lectura expressiva de textos predictius, instructius i narratius Prediccions, previsions i consells s de les TIC per buscar informaci sobre una ciutat i fer-ne la planificaci per viatjar-hi Elaboraci dun text instructiu per buscar informaci a la xarxa utilitzant perfrasis dobligaci s i escriptura de mots amb s/ss/c//z Compleci de paraules amb la grafia correcta Connectors per estructurar un text Tipus de connectors textuals Compleci dun text amb els connectors textuals adequats Lxic sobre les plantes Els nostres clssics: Santiago Rusiol

COMPETNCIES BSIQUES
n

Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral, predictius, instructius i consells Competncia comunicativa escrita: comprensi i escriptura de textos predictius Competncia comunicativa audiovisual: planificaci dun cap de setmana per mitj dInternet Competncia esttica i literria. Els nostres clssics: teatre de Santiago Rusiol Competncia plurilinge i intercultural: consells, prediccions i previsions indispensables per voltar pel mn

n n n n

54

Llengua catalana i literatura 3r ESO

CRITERIS DAVALUACI
n n n n n

Conixer les caracterstiques i lestructura dun text predictiu. Escriure previsions i consells. Escriure correctament els mots amb s/ss/c//z. Conixer els connectors per estructurar un text i saber utilitzar-los correctament. Usar correctament el vocabulari referit a les plantes.

TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores

Llengua catalana i literatura 3r ESO

55

Unitat 10 Has vist aquest anunci?


OBJECTIUS
n n n n n n n

Llegir i entendre els missatges lingstics, icnics i audiovisuals dels anuncis. Fer la crtica dun anunci publicitari i donar-ne lopini. Compondre un anunci publicitari amb imatge i text. Escriure correctament les grafies m/n/mp i h. Usar adequadament els connectors preposicionals i adverbials en frases i textos. Utilitzar el vocabulari referit a nuclis de poblaci. Conixer i llegir els nostres clssics: Vctor Catal.

CONTINGUTS
n n n n n n n

Observaci i lectura expressiva de textos publicitaris Lectura expressiva dun text dialogat La publicitat: tipus Elements dels anuncis Anlisi danuncis publicitaris Elaboraci danuncis publicitaris en grup s de les TIC per conixer la normativa sobre la publicitat en horari infantil i valoraci dalguns anuncis publicitaris s i escriptura de mots amb m/n/mp i h Compleci de paraules amb la grafia correcta Els connectors textuals: preposicions i adverbis Formaci dadverbis a partir dadjectius Lxic sobre els nuclis de poblaci Els nostres clssics: Vctor Catal

n n n n n n

56

Llengua catalana i literatura 3r ESO

COMPETNCIES BSIQUES
n n n n n

Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral, els anuncis Competncia comunicativa escrita: comprensi i escriptura de textos publicitaris Competncia comunicativa audiovisual: analitzar anuncis de la televisi Competncia esttica i literria. Els nostres clssics: Vctor Catal Competncia plurilinge i intercultural: la publicitat, una eina per reflectir la societat

CRITERIS DAVALUACI
n n n n

Elaborar anuncis a partir de les pautes donades. Escriure correctament els mots amb m/n/mp i h. Utilitzar correctament les preposicions i els adverbis. Usar amb correcci el vocabulari referit als nuclis de poblaci.

TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores

Llengua catalana i literatura 3r ESO

57

Unitat 11 La llengua catalana, avui


OBJECTIUS
n n n n n n n

Llegir i entendre un text expositiu sobre la llengua catalana. Descriure la situaci sociolingstica actual del catal. Reflexionar sobre la realitat plurilingstica i intercultural de Catalunya. Escriure correctament els mots que han de dur ll i r.

Usar les conjuncions coordinants i subordinants. Conixer i utilitzar el vocabulari referit a leducaci i el lleure. Conixer i llegir els nostres clssics: Josep Carner.

CONTINGUTS
n n n n n n n n n n n n

Lectura dun text expositiu sobre la llengua catalana i duna entrevista Contacte entre llenges: la situaci sociolingstica a Catalunya El contacte entre llenges El bilingisme i el multilingisme Varietats geogrfiques del catal Comentari sobre dos textos sobre la diversitat lingstica Treball en grup sobre els usos lingstics dels companys i companyes de classe Escriptura de paraules amb ll i r Les conjuncions coordinants i subordinants Compleci de frases amb la conjunci corresponent Vocabulari sobre leducaci i el lleure Els nostres clssics: Josep Carner

58

Llengua catalana i literatura 3r ESO

COMPETNCIES BSIQUES
n

Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral relatives a la llengua catalana Competncia comunicativa escrita: comprensi i expressi raonada de situacions plurilinges i interculturals Competncia comunicativa audiovisual: ls del catal en les noves tecnologies Competncia artstica i cultural. Els nostres clssics: Josep Carner Competncia plurilinge i intercultural: contacte entre llenges, la situaci sociolingstica a Catalunya

n n n

CRITERIS DAVALUACI
n n n n n

Comprendre la situaci sociolingstica de Catalunya. Escriure textos relatius a la situaci del catal. Escriure correctament els mots amb ll i r. Utilitzar correctament les conjuncions coordinants i subordinants. Aprendre vocabulari sobre el lleure i saber-lo utilitzar amb precisi.

TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores

Llengua catalana i literatura 3r ESO

59

Orientacions i solucionari
ORIENTACIONS METODOLGIQUES GENERALS
Els materials didctics que presentem desenvolupen les tres dimensions del currculum (comunicativa, esttica i literria i plurilinge i multicultural) i tenen les caracterstiques segents:

DIMENSI COMUNICATIVA Lectures


Hi ha dos tipus de lectures en cada unitat:  Lectura a linici de la unitat, amb activitats.  Lectura al final de la unitat, de reps i davaluaci. La lectura inicial de cada unitat va acompanyada dactivitats abans de la lectura (abans de llegir) i activitats sobre el contingut del text, amb un glossari de mots i expressions que serveix per ampliar el bagatge lingstic de lalumnat, i activitats escrites i orals i de llengua. Amb aquestes lectures es pretn que lalumnat descobreixi i augmenti la seva passi per la lectura. Totes les lectures tenen una unitat de sentit, encara que de vegades es tracti de fragments dobres ms mplies. Poden ser motivadores, no solament per al jovent al qual van destinades majoritriament, sin tamb per al professorat i per a altres persones que ocasionalment poden consultar el llibre (pares, germans, amics). Les lectures sn molt diverses, tant pel que fa als gneres com als temes, i pertanyen a autors catalans i estrangers. Algunes pertanyen especficament a lmbit de la literatura juvenil; daltres, per la temtica i lestil, sn assequibles per a qualsevol lector. Molts dels personatges de les lectures sn nois i noies dedats similars a les de lalumnat, cosa que pot contribuir a despertar linters dels adolescents cap a problemes o situacions plantejats en el text. Molts dels textos transmeten valors positius i tracten sobre temes transversals, dacord amb el que prescriu el currculum.

Activitats orals i escrites


En lensenyament tradicional, lestudi dels textos escrits era el centre de lactivitat escolar. Avui, per, es dna tamb molta importncia a lensenyament de la llengua oral. Per aquest motiu, en aquest projecte hi ha activitats orals en tots els apartats de les unitats, que estimulen la participaci a classe, faciliten la capacitat de relaci i dintegraci dels alumnes a laula i serveixen per millorar la seva expressi oral. Tots sabem que escriure en un text el nostre pensament de manera lgica i ordenada no s fcil. No en tenim prou descriure amb correcci (dacord amb les normes gramaticals, ortogrfiques, de puntuaci...). El procs de lescriptura s ms complex i difcilment es pot ensenyar. En aquest projecte es proposen models de textos escrits amb el propsit que lalumnat assimili i interioritzi les normes de redacci. Aix mateix, es proposen exercicis progressius, amb diferents graus de dificultat, per tal que els alumnes posin en prctica la bona redacci, capacitat que els ser de gran utilitat en la vida laboral i social.

Comunicaci
Les activitats i els continguts que apareixen en aquest apartat pretenen, des de diverses ptiques o des de camps diversos literatura, premsa, cartes..., desenvolupar les habilitats necessries

62

Llengua catalana i literatura 3r ESO

perqu lalumnat pugui parlar i redactar correctament i amb una bona base. En darrer terme, es pretn que lalumnat sigui capa didear, organitzar i expressar correctament les seves experincies, sentiments o invencions.

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA Ortografia


Aquest apartat es presenta com un reps per mitj dexercicis guiats, intutius i amens. Convindr, evidentment, fer-ne s en la mesura de les necessitats de cada un dels alumnes. Grafies amb ms dificultat i accentuaci constitueixen els dos eixos a lentorn dels quals es fa la prctica ortogrfica. En la guia shan incls ms textos per dictar a cada unitat.

Gramtica
Es pretn tamb iniciar lalumnat en els coneixements de la terminologia lingstica, sense la qual seria impossible transmetre els conceptes. El que conv s que la reflexi condueixi lalumnat a millorar ls de la llengua. No interessa tant que els alumnes spiguen gramtica, com que aquest ensenyament repercuteixi en la millora de ls de la llengua parlada i escrita; en definitiva, que aprenguin a parlar i a escriure ms b.

Lxic
La finalitat daquest apartat s que lalumnat ampli el seu cabal lxic per mitj dactivitats, i tamb que reflexioni sobre els mecanismes de creaci lxica (per exemple, la derivaci). Tamb que sigui capa dutilitzar el vocabulari adquirit en les seves comunicacions orals i escrites.

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA Literatura: els nostres clssics


La finalitat daquest apartat de la dimensi esttica i literria s que lalumnat conegui els autors clssics de la literatura catalana i la seva obra a partir de la lectura comentada de fragments dels tres gneres literaris: poesia, narrativa i teatre. Caldr que el professorat acompanyi lalumnat en la reflexi sobre la situaci de lobra en el seu context, tot aprofitant els coneixement previs de lalumnat adquirits en cursos anteriors de llengua catalana i literatura i en altres matries. Tamb caldr fer reflexionar lalumnat sobre els elements que fan que una obra sigui considerada clssica i sobre lactualitat dels temes de les obres que han mantingut la seva vigncia a travs del temps.

Activitats TIC
Al llarg de tota letapa, els llibres presenten activitats per treballar el tractament de la informaci i la competncia digital en cada unitat i al final del llibre.

DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL


En el desenvolupament de les unitats cal tenir present la dimensi plurilinge i intercultural, per predisposar lalumnat a actuar adequadament en un mn plural, multilinge i multicultural. A partir

Llengua catalana i literatura 3r ESO

63

Orientacions i solucionari
dels continguts de les unitats es poden aprendre actituds i habilitats per conixer altres llenges i valorar-les, saber gestionar els problemes de les interaccions multilinges, estar obert a altres maneres dinterpretar el mn. En totes les unitats convindr fomentar ls dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies, ls de formes de cortesia en els intercanvis socials i lactitud crtica davant dels missatges que suposin qualsevol tipus de discriminaci i voluntat de superar els prejudicis.

Activitats de reps i davaluci


En acabar els continguts de cada unitat, sofereixen activitats de reps i davaluaci per tal que lalumnat sigui conscient dels coneixements i destreses adquirits o que calen millorar.

Globalitzaci de continguts i objectius


Tot i la divisi en unitats i apartats, el projecte tendeix a una visi de conjunt. Els materials didctics parteixen de la llengua viva i condueixen a la seva aplicaci prctica. Amb aquests materials lalumnat no tan sols millorar el seu coneixement teric de la llengua, sin tamb el prctic. Aix, els estudiants, al llarg del curs, aconseguiran expressar-se cada vegada amb ms fludesa i seguretat. La globalitzaci de qu parlem sha de reflectir en la prctica en ls de la llengua en les diferents matries curriculars i tamb en la vida extraescolar. No s sobrera, doncs, la recomanaci que el professorat de llengua i literatura treballi coordinat amb el de les altres matries, dacord amb el que prescriu el currculum, i integri en lestudi de la llengua les activitats fetes pels alumnes fora de les hores lectives o de lmbit escolar.

Continguts transversals
Un dels objectius de qualsevol projecte educatiu s el desenvolupament de lalumnat en diferents mbits de la vida per tal que en un futur es pugui integrar com a membre actiu en una cultura i una societat determinades. Per aconseguir plenament aquest objectiu, cal que determinats problemes o qestions de la nostra societat, com ara els drets humans i la pau, el consum, la salut, la igualtat entre els sexes, la circulaci viria, la tecnologia de la informaci, la prevenci dincendis, etc., tamb formin part del currculum, tot i que no apareguin formulats amb continguts i objectius en les diferents matries i trimestres de letapa. Els projectes curriculars dels centres educatius han de preveure aquests aspectes, anomenats transversals, i articular i coordinar les diferents matries a fi que aquests tipus de continguts travessin totes les matries o quasi totes. Els temes transversals sn, aix, processos actius i permanents, actitudinals i preventius que pretenen informar i formar lalumnat. Contenen temes molt actuals que estan presents en diferents graus en els mitjans dinformaci social i reclamen la seva presncia en leducaci per tal de lluitar contra els seus efectes negatius. La matria de Llengua catalana i literatura, com la resta de les matries curriculars, ha de potenciar aquests ensenyaments transversals; per aquesta ra, els llibres de Llengua catalana i literatura estan concebuts per contribuir a difondre aquests ensenyaments i fer dels alumnes i les alumnes ciutadans i ciutadanes responsables.

64

Llengua catalana i literatura 3r ESO

En lmbit de leducaci cvica i moral, els materials daquest projecte fomenten lexplicitaci dels criteris propis a travs de la participaci activa a laula en debats, discussions, etc., tot interpretant i valorant les idees dels altres. Es potencia el treball cooperatiu i, per tant, la responsabilitzaci personal en lacompliment de les tasques, la contrastaci de diversos punts de vista i lacceptaci de decisions collectives. Aix, doncs, a travs de les activitats que es proposen, lalumne interioritza i elabora normes, i daquesta manera avana en la construcci del seu jo moral. s tasca de la matria de Llengua i literatura, per no nicament daquesta matria, fer notar els usos lingstics que estan tenyits de prejudicis sexistes, socials o de classe, territorials, etc., i donar als alumnes els elements necessaris per tal danalitzar-los i evitar el seu s lingstic i potenciar les actituds de respecte per totes les manifestacions humanes. Els alumnes han de prendre conscincia que un idioma no s solament un codi diferent i intercanviable per passar informaci, sin un vehicle de pensament, una exterioritzaci de la prpia personalitat i una manifestaci de tradici i cultura. Cal que lalumnat sigui crtic envers els aspectes de la llengua que reflecteixin valors i prejudicis (classistes, racistes, sexistes), per tal deliminar-los. En un context internacional com el nostre, leducaci cvica i moral implica conixer i prendre conscincia de les diferncies socials, culturals i tniques de la societat. Els llibres que componen aquest projecte de Llengua catalana i literatura contenen textos i activitats adreats a reflexionar sobre les actituds discriminatries per ra de sexe, raa, religi, etc., i a rebutjar-les. Amb algunes activitats daquest projecte es pretn tamb que lalumnat valori la diversitat lingstica i cultural com una manifestaci de la riquesa individual i social. Pel que fa al tema transversal deducaci per a la pau, aquest projecte de Llengua i literatura pretn collaborar a formar ciutadans i ciutadanes solidaris, tolerants i ajudar-los a interpretar crticament la realitat, complexa i conflictiva en relaci amb els grans problemes actuals del mn davui. Altres activitats participen dels principis de leducaci mediambiental, tot conscienciant lalumnat sobre la necessitat de prevenir el deteriorament i lempobriment del nostre entorn i del nostre planeta.

Atenci a la diversitat
El context social i levoluci psicolgica de lalumnat, amb totes les seves variants (edat, sexe, comportament, relacions amb lentorn), determinen unes diferncies lgiques i palpables en el grup classe. La gesti daquesta heterogenetat s un dels pilars ms importants en qu es basa lEducaci Secundria Obligatria i que ateny, especialment, la matria de Llengua i literatura. Tenint en compte aquest repte, el projecte de la matria de Llengua catalana i literatura ha estat creat, dacord amb el que prescriu el currculum, a partir duna srie de criteris organitzadors que es detallen a continuaci: 1.  Sha partit duna tipologia textual diversa basada en la forma (textos narratius, descriptius, expositius, instructius, argumentatius, potics, de teatre...), en la intenci comunicativa (informar, convncer, incitar...) i en els diferents mbits ds (mitjans de comunicaci, acadmics, quotidians, laborals...). 2. Es varia lestructura de treball tot combinant situacions collectives i individuals.

Llengua catalana i literatura 3r ESO

65

Orientacions i solucionari
3.  Sha tingut en compte la funcionalitat de laprenentatge i els diversos contextos culturals de lalumnat, que van des dels ms propers (cmics) fins als ms allunyats (literatura). 4.  Els continguts estan pensats perqu els alumnes i les alumnes puguin fer un inventari dels coneixements ja treballats que els permeti ladquisici de nous aprenentatges. 5.  La majoria dactivitats pensades per a ladquisici de les quatre habilitats bsiques (llegir, escriure, parlar i escoltar) possibiliten la intervenci del professorat en el procs daprenentatge de lalumnat, fet que afavoreix lavaluaci formativa. 6.  El gran nombre dactivitats dels llibres facilita que, en una part del temps escolar, el professorat pugui establir plans de treball individual o collectiu sobre continguts i problemes diversos (de redacci, ortografia, gramtica...) encara no resolts.

Tot partint del projecte curricular i de la programaci daula, el professorat haur de fer les adaptacions necessries per atendre la diversitat de lalumnat a laula. Caldr, en aquest sentit, delimitar els objectius mnims que es volen aconseguir amb els alumnes per tal que aquests puguin continuar el seu aprenentatge. Una vegada decidits, caldr tenir en compte els diferents recursos que possibiliten latenci a la diversitat, i que poden ser els segents:  Adaptar el material didctic.  Variar la metodologia segons les necessitats de cada alumne/a.  Proposar activitats daprenentatge diferenciades.  Organitzar grups de treball flexibles.  Augmentar o disminuir el ritme de presentaci dels continguts.  Ampliar o reduir els blocs de continguts segons linters i la capacitat de lalumnat. En lelaboraci de les adaptacions de cada unitat, hem tingut molt en compte latenci de la diversitat a laula. Per aquest motiu, la guia cont activitats de refor i dampliaci de cada unitat. bviament, ladscripci de les activitats (de refor o dampliaci) dependr sempre del tipus dalumnat. s el professorat qui, en darrer terme, ha de decidir quins exercicis sn els ms convenients per a lalumnat.

Materials de refor i dampliaci


Amb la finalitat datendre la diversitat dels alumnes al llarg de tota letapa en la matria Llengua catalana i literatura, Castellnou Edicions ha elaborat, a ms a ms, per a cada curs uns materials de refor i dampliaci. Els de tercer curs sn els segents:  Jordi Balcells, Llegir i escriure 3. Competncies bsiques.  Jordi Balcells, Refor de llengua 3. Ortografia, gramtica i lxic.

66

Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 1Un mn de narracions


DIMENSI COMUNICATIVA Lectura
El text daquesta unitat s un fragment duna novella de tema detectivesc, Pistoles farcides de plom, de Marcel Miralles. Abans dentrar en el contingut del text, es proposen com a activitats prvies, Abans de llegir, diverses qestions relacionades amb el mn policac i detectivesc: qualitats dun bon detectiu, la tasca dels mossos desquadra, els oficis preferits per lalumnat, etc. El personatge principal s un jove de 16 anys que vol treballar en una comissaria i ha daprendre lofici. Com tots els textos de lectura, aquest tamb va acompanyat dun vocabulari per entendre les referncies duna altra poca passada (Senyora Francis, Underwood). Les activitats per a desprs de la lectura sn de dos tipus: preguntes de resposta directa i preguntes de resposta multiopci. Tamb sinclouen activitats escrites i orals i de llengua (ortografia, gramtica i lxic) sobre el text.

Comunicaci
Aquest apartat se centra en lestudi dels textos narratius, en especial de la novella i el conte. Lobjectiu s que lalumnat spiga reconixer les caracterstiques ms importants duna narraci; tamb es pretn dotar lalumnat de les eines necessries per elaborar correctament un relat. Les activitats se centren en lanlisi de diferents textos que serveixen de model. Lalumnat nha de reconixer una srie delements i explicar quin tractament els dna lautor: punt de vista, estructura, temps i ritme, caracteritzaci dels personatges, espai i ambient. Tamb ha de ser capa de manipular diferents aspectes del text (punt de vista, modes del discurs, etc.) i redactar un text propi imitant lestil dun autor determinat. Les activitats TIC daquest apartat giren al voltant dels contes. Es pretn introduir lalumnat en el gnere: el seu origen i evoluci, els contistes ms importants i les seves obres, etc. La literatura ha trobat en Internet una nova plataforma de difusi, ms enll dels llibres i les llibreries, i lalumnat ha de poder accedir-hi. Com a activitat complementria, feu que lalumnat entri al lloc web http://www.relatsencatala. com, un espai per publicar i llegir relats en catal. Demaneu que trin algun text que els agradi especialment i que sel baixin: podeu fer que en llegeixin un fragment en veu alta o en podeu editar una petita antologia i posar-la a disposici de tot el grup. Si algun alumne ha escrit algun text que valgui la pena, podeu animar-lo perqu el publiqui en aquest lloc web.

Dimensi plurilinge i intercultural


En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn la literatura com a eina per potenciar el coneixement daltres cultures a travs, tamb, de manifestacions literries en altres llenges.

Llengua catalana i literatura 3r ESO

67

Unitat 1Orientacions
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA Ortografia
En els cursos anteriors sha treballat lortografia per mitj dexercicis demplenar mots i per mitj de les propostes dexpressi escrita de textos. Aquest apartat continua la prctica de lortografia de cursos anteriors, ats que en el tercer curs encara es cometen errades ortogrfiques que cal evitar. En aquesta unitat es proposen exercicis sobre les regles daccentuaci bsiques, posant especial atenci als mots la pronunciaci dels quals ens fa dubtar molt sovint: iber, xandall, Zuric, medulla, mssil, diptria, entre altres. Text per dictar La pasta, que ell havia amassat, he deixat que tamb se la mengs. Mestimava ms no tenirla en el meu pasts tan bonic. Llavors li he tornat a fer rpidament mitja excavadora. Perqu no vingus diumenge al vestbul i toqus lIlla. I finalment ha arribat el diumenge. Per avui tinc una sorpresa per a ella. Es quedar parada. Far un bot fins a ella i li saltar al coll, ja fa temps que matreveixo, i aleshores li donar el pasts, i salegrar, i llavors el durem plegats a casa, i ens el menjarem sobre el matals pelut i beur cola cao. Gudrun Mebs, La nena del diumenge

Gramtica
En aquesta unitat sestudia, a partir dun text inicial, la concordana nominal i verbal com un dels mecanismes bsics de cohesi textual. A partir de considerar la concordana com el reflex en el plnol morfosintctic de lestreta uni existent entre les dues estructures bsiques que componen qualsevol oraci o enunciat, sintrodueix la reflexi sobre loraci i els seus components bsics, el subjecte i el predicat. Aix mateix, es propicia una primera aproximaci a dos complements verbals que tamb han de mantenir la concordana amb el verb i amb el subjecte: el complement atributiu i el complement predicatiu. Les activitats proposades poden dividir-se en dos grups. Per una banda, trobem les activitats 1 i 6, que requereixen lobservaci atenta denunciats que contenen alguns dels errors ms comuns relacionats amb la concordana nominal i verbal, errors que lalumne/a haur de localitzar i corregir. Per altra banda, la resta dexercicis, que demanen a lalumne/a que apliqui la concordana en una srie dexercicis de complexitat diversa: des del simple fet domplir buits amb els mots adequats (activitat 5), fins a una redacci on lalumne ha dutilitzar els coneixements adquirits per millorar lexpressi prpia (activitat 7). Aquest apartat inclou tamb exercicis on cal reconstruir oracions en un procs que t com a la guia la concordana (activitats 3 i 4) o transformar enunciats en forma de SN en oracions completes (activitat 2). Com a activitat complementria, es pot demanar als alumnes la redacci dun text on descriguin detalladament el parc pblic ms prxim a casa seva: la forma que t, els espais que cont, la vegetaci, el mobiliari urb, la gent que hi va i qu hi fa, etc. Han de parar especial atenci a les concordances nominals i verbals i usar un mnim de cinc vegades el verb haver-hi, tot remarcantlos que s invariable i pronominal.

68

Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 1Orientacions
Lxic
Aquest apartat pretn que lalumnat consolidi una srie de conceptes bsics sobre la derivaci: ha de poder reconixer el lexema dun mot i els tipus dafixos que el componen (prefixos, sufixos i infixos). Tamb ha de poder distingir entre morfemes derivatius (afixos) i morfemes gramaticals (nominals o verbals). Les activitats giren al voltant de dos eixos: la segmentaci dels mots en els seus diferents elements constitutius i la classificaci de prefixos i sufixos segons el significat que aporten al derivat. Les activitats 1, 2, 3, 9 i 11 treballen la sufixaci; les activitats 4, 5, 6 i 12 se centren en els prefixos; lactivitat 7 es refereix als infixos; lexercici 8 s una activitat de sntesi. Les activitats 9, 10, 11 i 12 sn activitats dampliaci i refor. Com a activitat complementria es pot demanar que els alumnes escriguin una definici per als mots inventats segents: cigronista, patatable, elefantador, discotecaire, contraparlar, hiperestudiant, inframenjar. A continuaci cadasc hauria de crear un mot nou seguint el mateix procediment, afegint un prefix o un sufix a paraules que normalment no en duen.

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA


En aquesta unitat es presenta Ramon Llull i la seva obra, i es proposa de llegir un fragment del Llibre de les bsties. A ms de les cinc activitats a partir de la lectura, es proposa tamb una activitat TIC.

ACTIVITATS DE REPS I DAVALUACI


Per repassar els continguts de la unitat, es presenta un text o fragment de lectura, Perduts al mar del nord, de lobra La nit dels arutans, de Maite Carranza, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb sinclouen activitats de comunicaci i funcionament de la llengua (ortografia, gramtica, lxic.). Aquestes activitats de reps tamb poden servir per fer una avaluar global dels continguts de la unitat.

Llengua catalana i literatura 3r ESO

69

Unitat 1Solucionari
LECTURA Abans de llegir 1 a 7 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Activitats 1 A les set del mat. 2 T 16 anys. 3 Que ha fet el curs preparatori de detectiu pblic. 4 Grasset. 5 18 o 19 anys. 6 Perqu el cap de serveis hi est dacord. 7 s una mesura preventiva amb motiu de lExposici Internacional de Pedres Precioses. 8 A robar objectes antics. 9 El van desmuntar de mica en mica. 10 a); c); b); a); c); b); c). 11 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 12 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 13 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 14 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 15 a) guardi duna pres b) animal de mida molt gran que va viure fa molts anys c) que ha nascut el set mes d) funcionari de policia que t cura del compliment de les lleis i les ordres establertes per la autoritat 16 a) mot agut acabat amb vocal. b) mot esdrixol. c) mot pla acabat amb m. d) mot pla acabat amb g. e) mot agut acabat amb es. f) mot amb accent diacrtic. g) mot pla acabat amb l. h) mot pla acabat amb l. i) mot agut acabat amb as. j) mot esdrixol. k) mot pla acabat amb m. l) mot esdrixol

17 L: article; Interpol: nom; ha llanat: verb; el: article; senyal: nom; d: preposici; alarma: nom 18 a) Sintagma nominal: LInterpol; sintagma verbal: ha llanat el senyal dalarma b) Sintagma preposicional: dalarma. Nucli: alarma. Complement nom: no nhi ha. c) Subjecte: La Interpol; complement directe: el senyal dalarma.

70

Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 1Solucionari
19 a) El comissari prem el bra a lOriol amb una m. b) He llegit en les notcies del diari que hi ha hagut una batuda. 20 gbia (pres), garneu (persona astuta i mal intencionada), fer crrer larpa (robar) 21 4 malnoms simples: xuclat, sargantana, lleganya, gravat 7 malnoms compostos: potacoix, tocatimbals, bufatripes, xafanassos, esquenaquadrat, mitjaorella, torrans COMUNICACI 1 a) Judici precipitat: punt de vista intern, narrador protagonista. El narrador s un personatge (en aquest cas el protagonista) i explica la histria en primera persona (vaig rebre..., vaig quedar-me..., ja em feia...). Lordre dels factors: punt de vista extern, narrador omniscient. s un narrador annim que explica la histria des de fora, sense participar-hi, i utilitza la tercera persona per expressar lacci (Va tocar-li un entrevistador..., el locutor va preguntar-li...). El narrador s omniscient perqu sap que pensen i senten els personatge (Lentrevistat sobr de cor i, tot oferint el perfil afavoridor a la cambra) i fa comentaris subjectius (Va tocar-li un entrevistador daquells que es volen lluir amb preguntes impertinents). Venim de la pols: punt de vista extern, narrador omniscient. s un narrador annim que explica la histria des de fora, sense participar-hi, i utilitza la tercera persona per expressar lacci (Van excavar..., No volien dir-li...). El narrador s omniscient perqu t un coneixement absolut de tot: el que pensen i senten els personatge, el seu passat i el seu futur (I ho fou (una sorpresa), perqu quan van completar les mides li donaren all que sen diu cristiana sepultura.). b) Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple: Judici precipitat Una vegada va rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaa o el testimoni duna admiradora. Posats a triar, va quedar-se amb aix darrer (perqu anava ms curt denamorades que denemics) i ja es feia tot de clculs felios a base dentrevistes deliqescents, quan van trucar a la porta i aparegu un missatger daquests que van en moto. El cor li va bategar de pressa. Per no: el noi li va dir que shavia equivocat de pis i li va demanar que li torns la flor. Lordre dels factors Va tocar-me un entrevistador daquells que es volen lluir amb preguntes impertinents. Mhavien invitat a un programa i el locutor va preguntar-me de sobte: Vos sereu capa de donar la vida per una idea? Tot oferint el perfil afavoridor a la cambra, vaig respondre: No. Mestimaria ms de trobar una idea que em salvs la vida. Venim de la pols Van excavar prop de casa meva. No volien dir-me si feien una piscina o la base duna glorieta. Es tracta duna sorpresa responien a cada pregunta meva. I ho fou, perqu quan van completar les mides em donaren all que sen diu cristiana sepultura.

Llengua catalana i literatura 3r ESO

71

Unitat 1Solucionari
Comentari En el primer conte, Judici precipitat, el fet descollir un narrador protagonista dna ms fora al relat, perqu fa ms propera i ms intensa lexpressi dels sentiments. El narrador omniscient transmet una sensaci dun cert distanciament respecte als fets. En el segon relat, Lordre dels factors, la utilitzaci del punt de vista intern ha obligat a eliminar alguns comentaris del narrador (Linvitat al programa era un prohom illustre..., Lentrevistat sobr de cor...) i, per tant, se nha vist afectat el sentit. El to irnic del relat tamb resulta atenuat amb el canvi de punt de vista. En el tercer conte, Venim de la pols, el canvi del punt de vista provoca una situaci fora curiosa: el narrador deu ser un fantasma o un esperit, ja que ens relata la prpia mort. c) Els contes sn tan esquemtics que amb prou feines es pot reconixer lestructura tradicional de plantejament, nus i desenlla: Judici precipitat (P) Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaa o el testimoni duna admiradora. (N)Posats a triar, vaig quedar-me amb aix darrer (perqu vaig ms curt denamorades que denemics) i ja em feia tot de clculs felios a base dentrevistes deliqescents, quan van trucar a la porta i aparegu un missatger daquests que van en moto. El cor em va bategar de pressa. (D) Per no: el noi em va dir que shavia equivocat de pis i em va demanar que li torns la flor. Lordre dels factors (P) Va tocar-li un entrevistador daquells que es volen lluir amb preguntes impertinents. Linvitat al programa era un prohom illustre i (N) el locutor va preguntar-li de sobte: Vos sereu capa de donar la vida per una idea? (D) Lentrevistat sobr de cor i, tot oferint el perfil afavoridor a la cambra, respongu: No. Mestimaria ms de trobar una idea que em salvs la vida. Venim de la pols (P) Van excavar prop de casa seva. (N) No volien dir-li si feien una piscina o la base duna glorieta. Es tracta duna sorpresa responien a cada pregunta dell. (D) I ho fou, perqu quan van completar les mides li donaren all que sen diu cristiana sepultura. d) Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple: El locutor va preguntar-li, de sobte, si seria capa de donar la vida per una idea. Lentrevistat sobr de cor i, tot oferint el perfil afavoridor a la cambra, li respongu que no, que sestimaria ms trobar una idea que li salvs la vida. 2 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 3 a) Punt de vista extern, narrador omniscient. Utilitza la tercera persona gramatical i el narrador coneix a la perfecci els pensaments i les sensacions del personatge (La roba no li tocava el cos, anava amarat de suor i pel tub de lintest alguna cosa se li obria pas amb trepidncia cap al trau final.[...] Un calfred li recorregu el cos eriant-li la pell. [...] Quan entr a la casa sent picoretes emocionals a lestmac. No sabia ben b si de temor o dexcitaci.)

72

Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 1Solucionari
b) El personatge del fragment, Frederic, apareix com un atracador inexpert, insegur, ja que s la seva primera vegada. El seu estat emocional est fet un manyoc de nervis, entre el temor i lexcitaci el fa incapa de controlar les reaccions fsiques del seu cos: sua, no controla els intestins, t calfreds, se li eria la pell, sent picoretes a lestmac... Per tant, en tenim una caracteritzaci indirecta: coneixem el personatge sobretot a travs de les seves reaccions i actuacions. c) Les descripcions de lespai sn molt sumries: podem situar lacci en un xalet que t un jard amb gespa i algun arbre. Frederic sendins al xalet per un lateral que era ms a les fosques. Les primeres quatre passes que fu per la gespa denotaven inseguretat. Les sabatilles xafaven lagram emetent un soroll audible a timpans tan sensibles com els dun gos. Acot el cap i dirig la vista al terra per trobar algun indici. Un excrement, volumins i daspecte ennegrit, jeia al costat dun arbre; hi havia gos, i possiblement restret. d) La narraci de fets i accions utilitza el pretrit perfet simple o perifrstic com a temps verbal; la descripci utilitza el pretrit imperfet. Si ens atenem a aquest aspecte, comprovarem que en el text hi predomina la descripci: La roba no li tocava el cos, anava amarat de suor i pel tub de lintest alguna cosa se li obria pas amb trepidncia cap al trau final. Tot un poema. Era el seu primer atracament. Frederic sendins al xalet per un lateral que era ms a les fosques. Les primeres quatre passes que fu per la gespa denotaven inseguretat. Les sabatilles xafaven lagram emetent un soroll audible a timpans tan sensibles com els dun gos. Acot el cap i dirig la vista al terra per trobar algun indici. Un excrement, volumins i daspecte ennegrit, jeia al costat dun arbre; hi havia gos, i possiblement restret. Un calfred li recorregu el cos eriant-li la pell. Si la grandria del gos anava en proporci a lexcrement, un dobermann tot i suavitzant el pensament, laguardava dins la casa. Quan entr a la casa sent picoretes emocionals a lestmac. No sabia ben b si de temor o dexcitaci. El ritme del text s fora rpid, malgrat el predomini de la descripci. La sensaci de dinamisme saconsegueix grcies al fet que sutilitzen frases ms aviat curtes, sovint coordinades o juxtaposades; un altre factor que hi contribueix s lescassetat dadjectius. ORTOGRAFIA 1 a) confiana (4); b) canviar (3); c) solidaritat (5); d) continuaci (6); e) esbalada (5); f) campanya (3); g) alleugerida (5); h) malalta (3); i) geogrfic (4); j) fantasia (4); k) assassinat (4); l) existent (3); m) tranquilla (3); n) aventuraria (6); o) assabentar (4) 2 creixents: guant, qualitat, gual, bilinge, ping, qualificaci decreixents: boina, estiu, guineu, treure, reina, boira, peu, coure, diu 3 a) dut-xa; b) ca-lla; c) tas-sa; d) pat-ge; e) trepit-jar; f) s-sos; g) car-regar; h) ami-gues; i) pa-quet; j) compa-nya; k) pa-ller; l) quei-xal; m) coi-x; n) mot-lle; o) pis-sar-ra; p) car-retera; q) caba-nya; r) pel-lcula; s) cai-xa; t) Pas-qua 4 a) arrs; b) codony; c) cambra; d) dtil; e) Jess; f) telfon; g) accs; h) rbitre; i) Laura; j) malson; k) negre; l) prncep; m) examen; n) patinet; o) dia; p) apstrof; q) cigr; r) czema; s) il.lgic; t) telegrama; u) atmosfera

Llengua catalana i literatura 3r ESO

73

Unitat 1Solucionari
5 a) poesia; b) orgens; c) caf; d) bileg; e) iber; f) fundaci; g) smptomes; h) aurola; i) policac; j) castraci; k) pas; l) mfasi; m) misteris; n) decrpit; o) crtic; p) urb; q) ndex; r) ciutat; s) ordinador; t) acci; u) bolgraf 6 a) Els meus esports preferits sn el futbol i lhandbol. b) Quantes diptries tens, Jordi? c) Hi ha hagut accidents de trens a Munic i a Zuric. d) El professor dangls s poliglot, ja que parla diverses llenges. e) A la botiga de la gasolinera regalen un vdeo sobre les olimpades. f) El meu company ha pujat a lHimlaia. g) Sn unes terres plenes de rptils. h) He comprat dos xandalls per fer gimnstica. i) Una delegaci dempresaris va visitar Etipia. j) El meu pare s director duna empresa txtil. 7 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 8 aguts: passar, aix, visqus; plans: tenia, remarcable, terrible, sabia, nosaltres, fssim, provocava, estmac; esdrixols: poca, desgrcia, famlia, llstima 9 Acabo de parlar amb el Llus, per telfon. Al principi era sempre ell qui trucava, perqu a mi em feia cosa que shi posessin el seu pare o la seva mare, per ara ja em coneixen, perqu ell mateix els va explicar que sortem junts, i quan telefono em tracten amb molta cordialitat. Doncs li he trucat i li he dit que lenyoro molt, i no s un tpic: desprs daquestes vacances, que ens hem vist gaireb diriament i durant moltes hores, ara em sento com si em falts alguna cosa vital. Ell tamb estava molt sentimental. Mha dit: No s fcil estimar tant, Neus. Quan no puc estar al teu costat el temps passa tan lent! No saps com et necessito Glria Llobet, El diari de la Neus GRAMTICA 1 a) treuen; b) s; c) explica / pren; 2 Exercici lliure. 3 a) La quarta aventura de la Guerra de les Galxies (subjecte) / es va rodar a Itlia. (predicat); b) Els metges (subjecte) / confirmen lxit parcial del primer trasplantament de cara. (predicat); c) Un motorista (predicat) / mor a la ronda litoral de Barcelona en topar frontalment amb un cami. (predicat); d) Una galeria de Londres (subjecte) exposa la pintura dels anys ms felios de Picasso. (predicat); e) Un motorista (subjecte) / mor a la ronda litoral de Barcelona en topar frontalment amb un cami. (predicat); f) Els Estats Units (subjecte) / s el pas que rep ms atacs ciberntics. (predicat). d) feu; e) passem; f) podreu

74

Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 1Solucionari
4 Lafici blaugrana va tornar a viure una jornada especialment emotiva a la plaa de Sant Jaume sintagma verbal subjecte Els obrers de la factoria de Renault a Blgica demanen ms contrapartides al tancament. subjecte sintagma verbal 5 a) resoltes; b) hi havia; c) hi hauria / sinvertissin; d) hi ha; e) hi havia / clara; f) celebraran / hi haur; g) selegiran; h) correcta / redactada; i) projectades / suposar; j) farien. 6 a) alp; b) clara; c) fixades; d) barates; e) va suposar. 7 Exercici obert. LXIC 1 ofici: pesca-dor, drap-aire, carniss-er, massatg-ista, gurdi- doctrina o ideologia: capital-isme, comun-isme, bud-isme, cristian-isme diminutiu: sabat-eta; petit-, besti-ola, animal- augmentatiu: homen-arro, bon-s, grand-ot, veu-assa, mar-assa, homen-s despectiu: gent-ota, politic-astre 2 collectiu: pin-ar, ven-at, oss-ada, branc-atge concepte abstracte: sol-edat, ignor-ncia, just-cia, fred-or, aprenent-atge objecte: mir-all, renta-dora, calaix-era, cendr-er, vagon-eta lloc: amagat-all, menja-dor, secretari-at, formigu-er, campan-ar, gallin-er gentilici: urgell-enc, valenci-, barcelon-, polon-s, madril-eny 3 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple: a) blavs; b) sabonera; c) lletgesa, lletjor; d) donassa, doneta; e) groguenc; f) rogenc, rojor; g) felicitat; h) capitania; i) buidor; j) plenitud; k) esfric; l) pelegrinatge; m) nasset; n) taronger; o) esclavitud 4 a) prejudici: anterioritat; b) empresonar: posar dins; c) rellegir: repetici; d) anticongelant: oposat o contrari; e) ultramar: ms enll de; f) exsecretari: que ha cessat el crrec; g) desmuntar: acci contrria; h) bilingisme: duplicaci, doble; i) transatlntic: dun costat a laltre; j) intravens: dintre de; k) semicercle: mig, meitat; vicepresident: crrec substitut de 5 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple: anticantar: cantar molt malament; desafinar horriblement. premastegar: assaborir els aliments abans de mastegar-los. desodiar: deixar dodiar. sobreriure: riure de manera escandalosa.

Llengua catalana i literatura 3r ESO

75

Unitat 1Solucionari
subesternudar: esternudar fluixet, per tal de no molestar ning. contrapujar: baixar, anar cap avall. 6 a) embutxacar; b) envernissar; c) enlletgir; d) ajustar; e) entristir; f) arrodonir; g) enrossir; h) emblanquir, emblanquinar; i) abaratir; j) aplanar; k) estovar; l) endurir; m) afeblir; n) enlairar; o) emmagatzemar 7 a) llob-at-; b) flam-ar-ada; c) plov-isqu-ejar; d) enroj-ol-ar-se; e) bord-eg-s; f) cag-an-er; g) esmic-ol-ar; h) crid-an-er; i) empat-oll-ar; j) tomb-ar-ella; k) pell-et-er; l) fug-iss-er; m) escap-ol-ir-se; n) fred-ol-ic; o) apeg-al-s; p) xic-arr-; q) gran-ell-ut; r) escany-uss-ar-se; s) ensang-on-ar; t) plor-iqu-ejar 8 Entre parntesis, el morfemes gramatical nominals de gnere i nombre: general-ment; cre-ena; a-grad-able; per-judici-al; in-segur(-es); major-ia; espontni-ament; local-itzar; a-consell-ador(-s); poss-ible; en-fons-ar; quant-itat; dis-sort-ad(-a); a-sseny-ad(-a). 9 a) fangar; b) saviesa; c) carrer; d) dineral; e) digerible; f) comunisme; g) plomatge; h) falsedat. 10 a) caix; b) cigarret, cigarreta; c) piny, pinyol; d) careta; e) fillol; f) pujol; g) collaret, collar; h) paperina; i) camiseta; j) bander, banderola; k) barretina; l) flaut; m) vagoneta; n) cord, cordill; o) finestreta, finestr. 11 a-5: amplada; b-4: mentider; c-6: espais; d-1: unglada; e-2: dubts; f-11: fruiter; g-9: llevantada; h-3: mesada; i-3 verds; j-10: careta; k-7: nasset; l-8: llibreta; m-12: envejs; n-14: neguits; o-15: presseguer. 12 a) sobresou; b) postguerra; c) antiesportiu; d) superhome; e) sotsdelegat; f) sotabosc els nostres clssics 1 Predicar la fe catlica, convertir els infidels, crear escoles per a missioners. 2 Perqu el poguessin entendre all on anava. 3 Malfiana, lleialtat, saviesa, astcia. 4 Dominar tot el mn. 5 Sexplica en el quart pargraf. 6 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.

76

Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 1Solucionari
ACTIVITATS DE REPS I DAVALUACI 1 Omniscient. 2 Narraci, descripci i dileg. 3 En un vaixell. 4 Ambient de misteri. 5 Otlia, Anarfiq, Lhome dels illots. 6 Directament 7 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 8 Descripci 9 a) mot agut acabat en l. c) mot pla acabat en s b) mot agut acabat en ns d) mot pla acabat en s

10 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 11 LOtlia shavia adormit. 12 Havia percebut: verb; la: determinant; presncia: nom; voluble; adjectiu; de: preposici; l: determinant; home: nom; dels: de preposici i ls determinant; illots: nom. Subjecte: ellptic (ell); Predicat: havia percebut la presncia voluble de lhome dels illots.

13 a) van mirar: va mirar; b) Sestigu: sestigueren 14 a) monstruositat; b) expressivament; amabilitat 15 adormit, indiferent, desconegut

Llengua catalana i literatura 3r ESO

77

Unitat 2Els gneres teatrals


Dimensi comunicativa Lectura
El text triat per a aquesta unitat s un fragment duna obra de teatre de Dario Fo, Ac no paga ni Du. Abans dentrar en el contingut del text, es proposen diverses qestions relacionades amb el teatre (qu en destacarien, si els agradaria fer dactor o actriu) i tamb amb alguns aspectes del text que hauran de llegir: si saben anar a comprar el menjar, el preu dels aliments, si deuen diners, etc. Per b que lobra s realista i de denncia social, lalumnat trobar escenes de comicitat fora absurdes i divertides. Les activitats per a desprs de la lectura sn preguntes de resposta multiopci que han de permetre copsar el significat global del text i tamb dels diversos aspectes. Tamb sinclouen activitats escrites i orals i de llengua (ortografia, gramtica i lxic) sobre el text.

Comunicaci
Aquest apartat se centra en el mn del teatre. Els continguts sn idonis perqu lalumne aprengui a llegir i comprendre una obra teatral, de manera que spiga analitzar-la i destacar-ne els elements principals. Tamb aprendr a reconixer els principals gneres teatrals. Finalment, a travs de les lectures dramatitzades, esperem que adquireixi gust i inters pel teatre. Per analitzar els textos teatrals, es parteix de la classificaci tradicional en tres gneres, tragdia, comdia i drama. De cadascun se nestudien els recursos bsics: temes, personatges, desenlla, llengua i estil. Aquests seran els trets que lalumne haur de reconixer en els textos que llegir (exercici 2). I per comprovar que les explicacions teriques han estan ben compreses, noms cal fer lexercici 1. Una activitat de gran importncia ser llegir els textos de manera dramatitzada. Lalumne ha de comprendre que el teatre s una forma literria que demana una representaci, i que els actors no llegeixen un text, sin que encarnen els personatges. Si el professorat ho considera convenient, es podria demanar als alumnes que continuessin cadascun dels tres textos que han llegit, imitant-ne el to i lestil. Les activitats TIC daquest apartat se centren en la difusi del teatre a travs de la xarxa. Lobjectiu s que lalumnat conegui a travs dInternet els teatres, les companyies teatrals i les obres que hi representen. Com a activitat complementria, podeu demanar a lalumnat que faci un treball sobre els gneres teatrals menors. Que es distribueixin per parelles i que escullin un dels gneres del llistat de ms avall. Demaneu que facin el treball amb PowerPoint per fer-ne la presentaci davant tota la classe. acte sacramental, pantomima, mascarada, sainet, entrems, pera, titelles, sarsuela, musical

Dimensi plurilinge i multicultural


En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn el teatre social i de protesta, a partir dels quals es pot activar la conscienciaci de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures i la valoraci de les variacions lingstiques i culturals.

78

Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 2Orientacions
Funcionament de la llengua Ortografia
Aquest apartat continua la prctica de laccentuaci, per se centra en un aspecte fora conflictiu: laccentuaci de la e i de la o. Escriure b laccent grfic daquestes dues vocals requereix la prctica de lescriptura i de la memria auditiva. Les activitats que es proposen haurien de fer possible la distinci entre els accents obert i tancat que poden dur aquestes vocals. Les activitats 1, 2, 5 i 6 sn molt tils per distingir laccent obert i tancat. El professorat pot ampliar aquest tipus dactivitats amb altres mots que consideri oportuns. Conv fixar-se sovint en les paraules en qu aquestes vocals sn tniques a fi de fer-ne ms rpid laprenentatge. Ls del dictat s una bona eina per aconseguir-ho. A continuaci es proposa un text per dictar, del qual shan subratllat les paraules que porten la e o la o tnica a fi de treballar la memria auditiva daquestes dues vocals. Text per dictar Una llarga galeria en corba. Del terra munten columnes dobscurs vapors. Plena dimatges de reis fabulosos, esculpides en pedra; tenen les mans plegades damunt dels genolls en senyal de fatiga i els ulls ombrvols a causa dels errors dels homes, que seleven davant llur, eternament, en forma dobscurs vapors. Estranyes figures vnen, com si sortissin duna cova. No tenen lestatura dhomes, i no sembla que estiguin ben separades les unes de les altres. James Joyce, Retrat de lartista adolescent

Gramtica
Aquest apartat se centra en lestudi de la morfologia de ladjectiu i en la seva utilitat en la producci de textos expressius, rics i complets, aix com en les oracions adjectives que, en tractar-se doracions completes, permeten matisar encara ms la caracteritzaci de qualsevol substantiu. Les activitats pretenen tant reforar la concordana entre substantiu, adjectiu i deteminant com una manifestaci ms de la cohesi textual com reforar les regles morfolgiques i ortogrfiques que intervenen en la flexi de gnere i nombre dels adjectius. s per aix que bona part de les activitats proposades obliguen lalumne/a a aplicar aquestes regles, especialment amb les que inclouen canvis ortogrfics; es treballen tamb alguns adjectius ms cultes, amb flexions que poden resultar rares. Un altre dels objectius s reforar la distinci entre adjectius duna i de dues terminacions per tal devitar que cometin el vulgarisme de convertir en variables adjectius duna terminaci. Per ltim, altres activitats se centren en la commutaci doracions de relatiu per adjectius i viceversa perqu aprecin aix les diverses possibilitats expressives dun i altre recurs.

Lxic
Aquest apartat pretn que lalumnat conegui a fons els mecanisme de la composici, les regles ortogrfiques que lacompanyen i, no menys important, que augmenti el seu cabal lxic amb un treball a fons sobre els compostos populars i tamb cultes.

Llengua catalana i literatura 3r ESO

79

Unitat 2Orientacions
Lactivitat 1 s la ms terica i pretn fomentar la reflexi gramatical en lalumnat (classificar els compostos en funci dels elements que els formen). Les activitats 2, 3, 4, 5 i 6 treballen la formaci de compostos i el seu significat: compostos referits a objectes (ex. 2), referits a lactitud i el carcter de les persones (ex. 3,5 i 11), referits a activitats i oficis (ex. 10), compostos cultes (ex. 6, 8, 9). Lactivitat 12 s un exercici dexpressi escrita que permetr explorar la creativitat de lalumnat. Si b en totes les activitats sha de incidir lortografia correcta dels compostos, aquest s lobjectiu especfic de lexercici 7. Com a activitat complementria proposeu-los de fer frases amb els mots compostos segents, referits a maneres de ser i que sn fora pejoratius: pocapena, baliga-balaga, escalfacadires, tocacampanes, figaflor, estiracordetes, perdonavides, xarrupavins.

Dimensi esttica i literria


En aquesta segona unitat es presenta Ausis March i la seva obra, i es proposa de llegir un fragment de poema. A ms de les activitats a partir de la lectura, es proposa tamb una activitat TIC.

Activitats de reps i davaluaci


Per repassar els continguts de la unitat, es presenten un fragment de lobra de teatre Forasters, de Sergi Belbel, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb sinclouen activitats de comunicaci i funcionament de la llengua (ortografia, gramtica, lxic.). Aquestes activitats de reps tamb poden servir per fer una avaluar global dels continguts de la unitat.

80

Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 2Solucionari
LECTURA Abans de llegir 1 a 10 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Activitats 1 d), a), c), a), a), b), a) 2 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 3 Sn dues dones de classe treballadora que viuen en una poca de crisi econmica i de pujada de preus dels elements bsics com el menjar. 4 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 5 a) telfon; b) cantar; c) resoluci; d) direcci; e) vost; f) adu; h) desprs; i) cridar; j) per; k) volgurem; l) aix; m) cord 6 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 7 a) subjecte ellidit; predicat: En el detergent mhe trobat una moneda. b) subjecte: El director; predicat: ens van deixar pagar com vam voler. c) subjecte: les cames; predicat: ens tremolaven. d) subjecte: Els policies; predicat: no entenien res. e) subjecte: All; predicat: era la revoluci. 8 a) dues oracions juxtaposades; b) dues oracions coordinades; c) una oraci principal i una oraci subordinada adjectiva 9 a) per impedir el pas; b) ximplet; c) rpidament; d) el ms important; e) vendre sense pagar 10 a) robar; b) petit; c) tossut; descarat; bell 11 ac, xica, xiquet, ac 12 com una fletxa 13 a) duro; b) detergent; c) empentar; d) metralladora; f) revoluci; g) legalista, honrada COMUNICACI 1 a) escena; b) drama, tragdia, comdia; c) comdia; d) tragdia; e) comedia dellarte; f) drama; g) tragdia, mort 2 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.

Llengua catalana i literatura 3r ESO

81

Unitat 2Solucionari
3
La mort Tema
De la vida quotidiana, amb un to humorstic o satric. Darrera del contingut burlesc, sol haver-hi una intenci crtica i moralitzant sobre la conducta humana. El text fa una pardia de la figura de lassass en srie. La comicitat del text est basada en labsurd de les situacions i del comportament dels personatges. Les situacions, violentes i greus, sexpliquen sense cap dramatisme. Els personatges, un boig assass i la seva vctima, actuen al revs del que dictaria la lgica.

Antgona
Seris, transcendental, tractat amb grandiositat i un to elevat. El desenlla sol ser fatal, ja que el dest condueix els personatges a la mort. Polinices i Etocles, germans, fills ddip, senfronten cruelment en una guerra pel govern de Tebes. A lescena, Ismene relata a Antgona la mort dels seus germans.

Terra baixa
Tractament seris i transcendent de la figura humana. Els ssers humans, per, poden dominar el dest i vncer-lo. Terra baixa presenta un triangle amors: Manelic, un pobre pastor, senfronta a en Sebasti, lamo desptic i cruel, per rescatar la Marta de les seves urpes. Amb amenaces i enganys, en Sebasti ha obligat la Marta a casar-se amb el Manelic per encobrir que s la seva amant. Lamor, per, fa fracassar els seus plans.

Personatges

Humans, normals, amb els seus defectes i les seves virtuts. Kleinman s un personatge desorientat, dubitatiu, que fracassa en el seu intent pattic de fer entrar en ra el Manac. Com a contrast, el Manac apareix com una persona equilibrada, segura della mateixa i que sap el que vol.

Herois, reis, dus, etc. Actuen dominats per fortes passions. Polinices i Etocles, encegats per lambici i la ira, senfronten en una lluita fratricida pel govern de Tebes. Morts tots dos davant les muralles, el cos de Polinices queda insepult per haver-se alat contra la ciutat. La seva germana Antgona li donar sepultura i acceptar com a cstig la mort.

Sn de dimensions i caracterstiques humanes, com a la comdia, i no pas herois mtics. En Manelic, que ha viscut en la solitud de les muntanyes, personifica la bondat natural de lhome no contaminada per la societat. En Sebasti encarna la corrupci del poder, el vici, la maldat. La Marta, una pobre noia rfena, viu degradada moralment pel Sebasti que lha convertit en la seva amant; al final, per, ser redimida per lamor pur den Manelic. Per donar realisme a lobra, utilitza la llengua colloquial dels pastors i els pagesos de lpoca.

Llengua i estil

Utilitza un registre colloquial, ple de girs i expressions populars.

Dacord amb el seu carcter solemne i majestus, utilitza un llenguatge elevat.

Gnere

Comdia

Tragdia

Drama

82

Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 2Solucionari
ORTOGRAFIA 1 e oberta: jeu, creu, veu, treu, preu 2 o oberta: brossa, grossa, crossa 3 a) etctera; b) entn; c) estn; d) de deb; e) ingrs; f) psol; g) digurem; h) proms; i) memria; j) comprn; k) crixer; l) viem; m) precis; n) saltar; o) pags; p) tica; q) reu; r) excursi; s) tingurem; t) fssiu 4 a) crrer; b) desprs (adverbi); c) esglsia; d) comunicaci; e) aix; f) matria; g) caf; h) funci; i) estrnyer; j) tamb; k) crnica; l) estmac; m) descripci; n) cami; o) esps; p) vncer; q) educaci; r) ra; s) per; t) conixer 5 secreta 6 tova 7 a) xins, xinesa; b) holands, holandesa; c) japons, japonesa; d) barcelon, barcelonina; e) francs, francesa; f) vigat, vigatana; g) angls, anglesa; h) portugus, portuguesa 8 sis, vuit, des, tretz, dinov, vint-i-quatr, trenta-set, cinquanta-dos, setanta-set, noranta-cinqu 9 a) rem quatre gats al caf de la plaa. b) En aquest banc donen un inters molt alt. c) Sha desprs un tros de cornisa desprs que hi passs un vianant. d) La mare mha fet un pur molt esps. e) Quin any va nixer, la Laia? f) He comprat un llibre de cincies. g) Va quedar el vuit de la cursa. h) El meu ve s dans. i) Som de la comarca del Tarragons. j) Mhe quedat sense cap cntim i no podr anar de viatge. 10 a) La histria de lscar va tenir molt ress. b) El cami dna tres voltes de deb. c) Tinc mal destmac perqu he menjat dos plats darrs i dos plats de crema. d) Necessita cinc dies de reps. e) Si fssiu ms seriosos no us passaria res. f) Dius aix perqu no tens memria. g) Ja no tinc benzina al dipsit. h) Lescriptor que va guanyar el premi signava amb pseudnim. i) Frem quatre els qui vam tornar de matinada. j) LEloi va quedar excls del sorteig perqu no complia els requisits. k) Vrem anar a fer un arrs un dia molt calors. l) Em vaig fer una cpia de la targeta del mbil.

Llengua catalana i literatura 3r ESO

83

Unitat 2Solucionari
11 Si us haig de ser sincer i quan sescriu no se si conv ser-ne del tot, cal que confessi dantuvi que el primer que em parl de lafer va ser el doctor Scopius. Havia remenat papers de lpoca per escriure un daquells articles tendres i erudits que pinten un somriure i provoquen un lleuger estremiment i nhavia trobat la referncia. Em truc des del diari i vam mantenir una conversa llarga i estrafolria. s clar, un cop penjat el telfon, men vaig oblidar. Dies desprs, per, a comenaments de la primavera, en vaig tenir la segona referncia. Jaume Fuster, La matria dels somnis gramtica 1 flonja, flonjo, flonges / nulla, nuls, nulles / seca, secs, seques / amarga, amargs, amargues / feli, felios, felices / encesa, encesos, enceses / baixa, baixos, baixes / pobra, pobres, pobres / boja, bojos, boges / lletja, lletjos, lletges 2 a) magribins; b) atees; c) beneites; d) exempts; e) perplexos; f) nadiues; g) pl-rojos o pl-roigs; h) genuns; i) grassos; j) pagesos; k) convexos; l) massissos; m) tranquilles; n) centrfugues; o) amables; p) roges; q) seques; r) tenaos o tenaces 3 a) espcie depredadora; b) alumna excellent; c) tisores esmolades; d) serp africana; e) euga salvatge; f) boca ampla; g) via transversal; h) pell tigrada Adjectius duna terminaci: excellent, salvatge, transversal. Adjectius de dues terminacions: depredador, esmolades, africana, ampla, tigrada. 4 a) afable; b) molt digna; c) incmoda; d) proporcional; e) malpensada; f) nets 5 la vena elegant, els vens elegants, les venes elegants; la nostra euga andalusa, els nostres cavalls andalusos, les nostres eugues andaluses; una pagesa grassa, uns pagesos grassos, unes pageses grasses; lhomicida cec, els homicides cecs, les homicides cegues; labellot ferstec, els abellots ferstecs, les abelles ferstegues; laprenenta auda, els aprenents audaos, les aprenentes audaces; un florista sus, uns floristes sussos, unes floristes susses; una actriu grisa, uns actors grisos, unes actrius grises; la pobra rfena, els pobres orfes, les pobres rfenes. 6 a) que hem trobat avui; b) que no podia contenir; c) que resultaven increbles; d) que prefereixo; e) que no conegueu LXIC 1 a) aiguaneu, capicua; b) camacurt, pl-roig; c) capficar, corsecar; d) tallaungles, pintallavis; e) altaveu, pocavergonya 2 a) passamuntanyes; b) llevaneus; c) parabrisa; d) trencaclosques; e) escuradents; f) paracaigudes; g) trencanous; h) para-xocs; i) passapur; j) llevataps; k) matamosques; l) para-sol; m) obrellaunes; n) portamonedes 3 a) 6; b) 11; c) 1; d) 2; e) 9; f) 4; g) 10; h) 3; i) 5; j) 12; k) 8; l) 7

84

Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 2Solucionari
4 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 5 a) 6: enterramorts (enterrador); b) 8: tocacampanes (persona que parla sense solta); c) 1: esgarriacries (persona que es complau a posar entrebancs o a importunar); d) 3: bufanvols (home presumptus, envanit); e) 2: busca-raons (amic de baralles); f) 5: netejavidres (persona o producte que neteja els vidres); g) 4: caganiu (ocellet duna niuada nascut darrer; el fill ms petit); h) 7: buidaampolles (persona que beu molt, borratxo) 6 a) 1: antropofgia, a) 3: antropofbia, a) 8: antropnim; b) 2: biblioflia, b) 3: bibliofbia, b) 6 bibliografia, b) 10 biblioteca; c) 6: cronografia, c) 7: cronmetre, c) 9: cronoscopi; d) 2: xenoflia, d) 3: xenofbia; e) 4: esquizofrnia; f) 3: fotofbia, f) 6: fotografia, f) 7: fotmetre, f) 10: fototeca; g) 7: hexmetre; h) 1: microfgia, h) 6: micrografia, h) 7: micrmetre, h) 9: microscopi; i) 6: telegrafia, i) 7: telmetre, i) 9: telescopi; j) 5: psicoterpia 7 a) allioli; b) blanc-i-blau; c) gira-sol; d) pellroja; e)guarda-roba; f) poca-solta; g) centpeus; h) cardiovascular; i) nord-est; j) sud-afric; k) escura-xemeneies; l) curtcircuit; m) austrohongars; n) lligacama; o) sordmut; p) ziga-zaga; q) catalanoparlant; r) xino-xano 8 a) 10; b) 1; c) 15; d) 3; e) 4; f) 9; g) 6; h) 2; i) 8; j) 7; k) 13; l) 11; m) 14; n) 5; o) 12 9 a) quadres; b) films, pellcules; c) diaris i revistes; d) jocs 10 a) usurer; b) lladre; c) oficinista; d) dependent (de botiga); e) pags; f) advocat 11 malagrat: persona que no agraeix les coses que alg ha fet per ella; pocavergonya: persona desvergonyida, que fa malifetes i enganya els altres; poca-solta: persona poc seriosa, que diu o fa bestieses, coses sense seny, que a vegades molesten els altres; malcriat: persona que no sap portar-se b i no t bona educaci perqu li han deixat fer sempre el que volia; malparlat: persona que diu constantment paraulotes i expressions grolleres; pocapena: persona desvergonyida; malcarat: persona que posa mala cara a tothom i sempre sembla que est enfadada; pocatraa: persona que no sap fer les coses, que tot ho espatlla i no sap arreglar res; malnima: persona de mals sentiments, de naturalesa cruel; malagrads: persona que no s simptica i t un tracte desagradable; malgirbat: persona que porta roba que no li cau b, mal feta o mal posada. 12 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple: mobiladdicte: Persona que viu connectada a un telfon mbil, enviant i rebent missatges contnuament. talla-rotllos: Persona que es complau en espatllar els bon moments, el bon ambient. zeromotivat: Persona absolutament desmotivada, sense cap ganes de fer res. els nostres clssics 1 El sensual i lespiritual. 2 Plena de seny; Llir entre cards; Oh foll amor; Amor, amor; i Cants damor. 3 Amb el patr duna nau. 4 Sobreabundant plaer.

Llengua catalana i literatura 3r ESO

85

Unitat 2Solucionari
5 Plena de seny. 6 25-26 7 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. ACTIVITATS DE REPS I DAVALUACI 1 T cura duna persona gran, el pare 2 Lassistenta s immigrant i est separada de la seva famlia 3 Lamor a la famlia 4 Drama 5 tragdia, comdia i drama 6 Actes 7 El dileg 8 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 9 a) estmac; b) dbil; c) pas; d) llstima; e) famlia; f) cami 10 assistenta (tancada), galetes (oberta) 11 ronca (tancada), mobles (oberta) 12 pobre, pobra, pobres, pobres ample, ampla, amples, amples homleg, homloga, homlegs, homlogues capa, capa, capaos, capaces gris, grisa, grisos, grises 13 a) regalat b) cridanera c) espatllada d) vista 14 a) ric; b) amors; c) ensucrat; d) llastims; e) estomacal; f) grandiositat 15 a) verb + nom; b) adjectiu + nom; c) verb + nom; d) verb + nom; e) verb + nom; f) verb + nom; g) nom + adjectiu; h) nom + adjectiu; i) verb + nom; j) nom + adjectiu

86

Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 3Escrivim poesia


DIMENSI COMUNICATIVA Lectura
Es proposa la lectura de sis poemes de carcter divers: lamor i el desamor, la vida quotidiana, la perseverana, la brevetat de la vida, i la vida al camp. Les activitats prvies a la lectura, Abans de llegir, pretenen esbrinar lopini dels alumnes sobre aspectes relacionats amb els temes del poemes a fi de preparar-los per a la lectura. Es proposa de treballar la comprensi lectora de cada poema per separat. Les activitats es poden fer en grup i permeten la interacci oral a laula. Es poden formar petits grups per treballar un poema i desprs exposar-lo al grup classe. Un cop contestades totes les activitats, si el professorat vol continuar amb el treball daquests textos, pot proposar de establir comparances entre els poemes pel que fa al tema, mtrica, figures literries, etc. Tamb sinclouen activitats escrites i orals i de llengua (ortografia, gramtica i lxic) sobre els poemes.

Comunicaci
En aquest apartat sanalitza el text potic, tant en els aspectes formals (la mtrica) com en els estilstics (les figures retriques) o els temtics (temes i tpics potics). Pel que fa a la forma, fa un reps de la mtrica (metre, rima i ritme), i nestudia els aspectes essencials. De les figures retriques se nha fet una tria fora mplia, encara que no exhaustiva, de tots els nivells: fnic (alliteraci, paranomsia i onomatopeia), morfosintctic (anfora, asndeton, polisndeton, hiprbaton, parallelisme, eptet i quiasme) i lexicosemntic (comparaci, metfora, personificaci, anttesi, hiprbole, sincdoque i metonmia). Els aspectes formals i estilstics de la poesia ja havien estudiats a primer cicle dESO i ara sen fa un reps i una ampliaci. Com a novetat, per tal que lalumnat tingui una visi ms completa del fenomen potic, a tercer dESO lintroduirem en lestudi dels seus aspectes temtics: els temes potics (amor, mort, vida, paisatge, ptria) i els tpics potics (carpe diem, locus amoenus, ubi sunt, fugit tempus irreparabile, homo viator). Lactivitat 1 se centra en lanlisi mtrica; les activitats 2, 3 i 4 en les figures estilstiques; lexercici 5 en el tema i els tpics literaris; en lexercici 6 sha de reconstruir un poema amb lajut del sentit, el metre i la rima (sn versos apariats de 3 i 6 sllabes); la darrera activitat s un exercici de sntesi que analitza un poema des de tots els punts de vista, formals, estilstics i temtics. Les activitats TIC daquest apartat se centren en els blocs de poesia. Es tracta que lalumnat vegi que la poesia s una forma dexpressi literria viva, i que ha sabut dadaptar-se a les noves tecnologies per arribar a un pblic cada cop ms ampli. Com a activitat complementria podeu demanar als alumnes que assenyalin el tema i el tpic que hi ha present en lestrofa segents; desprs, que hi cerquin alguna figura retrica; finalment, que en facin lanlisi mtrica.

Llengua catalana i literatura 3r ESO

87

Unitat 3Orientacions
Ara ha vingut la primavera i lhivern, plors, ha fugit. La fumera tremola, clara, damunt el cel empallidit; el riu sesmuny i remoreja ms dolament, i un escampall de violetes es desmaia entre les herbes de la vall. Toms Garcs, Irem a collir violetes..., a Lombra del lledoner

Dimensi plurilinge i multicultural


En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn el llenguatge potic, un llenguatge universal.

Funcionament de la llengua Ortografia


En aquesta unitat es completa el treball sobre laccentuaci. En aquest cas, es treballa laccent diacrtic i la diresi. Les activitats sn variades a fi dassegurar la correcta escriptura dels mots amb accent diacrtic per diferenciar paraules que sescriuen o es pronuncien de manera semblant per que tenen un significat diferent. Tamb sinsisteix en lortografia dels mots amb diresi. Text per dictar (frases extretes i adaptades de la novella El fantasma de Fluvi, de Joaquim Soler): a) Al Mediterrani necs salvatges han construt el seu parads. b) Era una histria quasi increble, farcida de llastimosos udols nocturns. c) S, per, ja ho veurs, al fi nal es fa ms ample i fins i tot hi ha una mena de petita finestreta que dna a lexterior. d) I vs, com s que sabeu totes aquestes coses? e) Don vnen? f) Compensava la seva exigitat amb lexagerada abundor de banderes. g) Ep, aix la qesti ja varia. h) Que heu perdut el mn de vista? i) Em cost Du i ajuda que massabents de quin lloc dels Pasos Catalans provenia. Qu, s veritat o no?

Gramtica
En aquesta unitat estudiarem la utilitat dels diversos tipus de pronoms com a substituts que permeten augmentar la cohesi dun text, avanar en el procs de concreci i evitar repeticions. Es tracta dintroduir un tema complex (especialment els pronoms febles) de la gramtica de la llengua catalana. I perqu els alumnes els perdin la por, desprs duna breu caracteritzaci general (que inclou les diverses formes dels pronoms febles) la pronominalitzaci es treballa de manera

88

Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 3Orientacions
fora intutiva, sense atabalar-los amb funcions sintctiques ni donar-los gaires regles. Es pretn que shi familiaritzin i els vagin fent seus. Ja hi haur temps, a quart curs, de treballar-los des de la perspectiva de la reflexi sintctica. A les diverses activitats es treballen les formes dels pronoms, la substituci pronominal guiada de complements que no presenten especial complexitat, la reconstrucci denunciats commutant pronoms pels sintagmes equivalents, la correcci derrors que es cometen en converses colloquials i, per ltim la redacci dun text amb un nmero mnim de pronoms febles. Com a activitat complementria, es proposa la segent: Torna a escriure el text segent tot substituint els elements subratllats pels pronoms que tens a continuaci: Ell, li, ho, Ella, la, -la, n, li, que, la, ella, sen, -li, la Una mica de msica en groc Es deia Xim Pom, aquest nom en la llengua xinesa vol dir amant de la msica. En Xim Pom, efectivament, era un gran amant de la Msica. Un amant cegament apassionat, que no hauria vacillat a donar la vida per la seva enamorada. Per lhome estava condemnat a dur a la Msica un amor platnic, perqu la Msica, estreta i tibada, no feia ni aix de cas a en Xim Pom. En Xim Pom prou seguia la Msica de puntetes, per no fer malb la Msica. Prou festejava la Msica amb flors de set-centes olors. Prou lloava la Msica pertot i oferia encens a la Msica. La Msica es mostrava altiva i freda. [...] En Xim Pom va resoldre de fugir, per oblidar la seva desesperaci. [...] - Si no puc marxar amb la Msica, me nanir, almenys, amb el seu eco - es va dir entre dents. I, amb aix, va tallar una canya de bamb i es va fer un tosc flabiol de canya de bamb. Davant den Xim Pom, el cam era tan llarg com era llarga la seva pena. Miquel Desclot: A la punta de la llengua Solucions: que, n, -li, li, Ell, la, -la, la, la, li, Ella, ella, sen, ho

Lxic
En aquest apartat sanalitzar a fons el fenomen de lhabilitaci, un dels sistemes ms productius de la llengua per generar nous significats. Ara b, tot i ser un sistema duna gran simplicitat (un canvi de categoria gramatical que implica un canvi de significat) sovint topem amb una complicaci imprevista, la gran dificultat que molts alumnes tenen a lhora de distingir les categories gramaticals. Bona part de les activitats consisteixen a descobrir la categoria gramatical dels mots destacats. Els ms fcils sn aquells que mostren dos mots aparellats en frases contiges (ex. 1 i 8) de manera que els podem comparar. Un xic ms difcils sn les activitats 2 i 5 en qu sha de descobrir la categoria gramatical dun mot en un determinat context. Les activitats 4 i 6 demanen la redacci de frases a partir dun mot i una categoria gramatical. Els exercicis 3 i 7 socupen del significat dels mots habilitats. Lexercici 9 s una activitat ldica. Lobjectiu de lactivitat 10 s fer reflexionar lalumnat sobre el fenomen de lhabilitaci a partir dun text periodstic.

Llengua catalana i literatura 3r ESO

89

Unitat 3Orientacions
Finalment, lexercici 11, que consisteix a trobar els mots habilitats en un text, es pot considerar una activitat de sntesi i pot servir per avaluar els coneixements adquirits. Com a activitat complementria, dicteu els verbs segents i demaneu als alumnes que trobin aquella forma de participi o de gerundi que sutilitza habilitada com a substantiu: a) dinar e) navegar b) estudiar f) batre c) abraar g) cremar d) amanir h) llevar dinada navegant estudiant batut abraada cremat amanida llevat

Dimensi esttica i literria


En aquesta unitat es presenta Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc, i es proposa de llegir un fragment daquesta obra. A ms de les activitats a partir de la lectura, es proposa tamb una activitat TIC.

Activitats de reps i davaluaci


Per repassar els continguts de la unitat, es presenten dos poemes, El comproms del poeta, de Mrius Torres, i Jo o ning, de Pere Quart, a partir dels quals es proposen unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb sinclouen activitats de comunicaci i funcionament de la llengua (ortografia, gramtica, lxic). Aquestes activitats de reps tamb poden servir per fer una avaluaci global dels continguts de la unitat.

90

Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 3Solucionari
LECTURA Abans de llegir 1 a 9 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Activitats Perqu has vingut 1 Ms expressivitat. 2 Han florit i estan felios. 3 Bella i pubilla, bruna de rostre, jove. 4 Torna a estimar. No momplis ms de flors: ja no testimo 5 Flors. 6 Planta papers a diferents llocs. 7 En lletra rodona, o en pal sec, o b a la romana, en carcters dimpremta forastera, en elzeveri, en lletra molt ampla, o en cursiva... Amb carb dur i gruixut, amb guixos exaltats o amb mangra de color de sang donada... 8 Es resigna, ja sap que no pot fer-hi res. Eco 9 Que les coses sn com sn. 10 No ha tingut fortuna en la vida. 11 Sis. 12 Resignaci davant la realitat del mn: la vida de lhome. Cercles 13 Les coses que es volen assolir. 14 Al llarg de tota una vida. 15 Eptet. Prou s... 16 Al nvol i a la neu. 17 Veure la Terra renovada i ms gerda Horaciana XXXV 18 Treballar al seu hort. 19 Les bledes, les lletugues, els raves, les tomaques. 20 Perqu el diari deia que ha arribat lhome a la lluna.

Llengua catalana i literatura 3r ESO

91

Unitat 3Solucionari
21 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 22 Viure en la tranquillitat del camp, i no preocupar-se per altres coses complicades. 23 La vida s molt breu 24 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 25 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 26 mel dor adormida a la gerra. 27 matinada posta; nit dia 28 sintagma preposicional: prep + det + nom + prep + det + nom + prep + det + nom 29 a) No momplis ms de flors: ja no testimo. b) Perqu has vingut, Cercles, Horaciana XXXV. c) Eco, Prou s... d) Eco, Prou s... 30 perqu, s, b, qu, s, ms, per qu, sn. 31 No momplis...: tu, jo Eco: tu 32 m, t, ho, hi 33 Perqu has vingut: envejosa, bella, pubilla, bruna Prou s...: lil, breu, renovada, gerda, adormida 34 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 35 estime, lletuges, tomaques, poalades, regue, arrenque 36 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 37 a) pubilla; b): alcova; c) llac; d) solcs 38 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. COMUNICACI 1 La primera aproximaci a la mtrica dels sis poemes ha de ser per adonar-se que uns poemes sn escrits amb versos lliures (Perqu has vingut, Cercles, Horaciana XXXV), uns altres amb versos rimats (Eco, Prou ser) i un altre amb prosa potica. No cal fer lanlisi mtrica dels versos lliures i rimats. El professorat pot triar uns versos de cada poema per tal de fer evident a lalumnat els versos que rimen i els que no rimen. 2 onomatopeia; paranomsia; alliteraci 3 eptet i anttesi; polisndeton; hiprbaton; anfora i parallelisme 4 paradoxa; metfora; hiprbole; comparaci; sincdoque i comparaci; sinestsia, metfora i personificaci

92

Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 3Solucionari
5 a) El tema s la vida, identificada amb un cam; hi trobem el tpic del carpe diem (anima a viure intensament el present, conscient de la brevetat de la vida i del pas del temps que duu inexorablement a la mort); sn versos polimrics (4, 11, 6, 4) amb rima assonant. b) El tema torna a ser la vida, identificada amb un cam; el tpic, en canvi, s el de lhomo viator (la vida com un cam o un viatge incert, atzars); quartetes de versos octosllabs els senars i tetrasllabs els parells; rima consonant (abab...acac). c) Fragment del poema Desolaci de Joan Alcover, de to elegac, que expressa el dolor per la prdua dels ssers estimats; cont el tpic del tempus irreparabile fugit (el pas inexorable del temps es fa notar en lenvelliment dels ssers i les coses) i tamb de lubi sunt (lamenta les coses del passat perdudes amb el pas del temps); fragment dun sonet: un quartet de versos alexandrins amb rima consonant (ABBA). d) El tema s patritic, vinculat a un passat heroic i gloris; el tpic a qu recorre s lubi sunt; s un fragment massa breu per fer-ne lanlisi mtrica. e) El tema s el paisatge; el tpic que utilitza s el locus amoenus (un paisatge idllic on se situa lescena); s un fragment massa breu per fer-ne lanlisi mtrica. 6 procura, bstia, molstia, fosques, mosques, mosquits, nits 7 a) Versos alexandrins amb cesura (6 + 6), amb nombroses elisions i sinalefes. Rima consonant: AA BB CC DD; per tant, versos apariats. b) El poema parla del transcurs de la vida, del naixement a la mort, com un cam en parallel amb una persona estimada, i es lamenta de la difcil comunicaci, de lallunyament malgrat la proximitat. En el poema, apareixen diversos tpics literaris. El principal, s la comparaci de la vida amb un riu (Corren les nostres nimes com dos rius parallels [...] No podem acostar les nostres vides calmes). Indirectament apareix tamb el tpic de lhomo viator (Fem el mateix cam sota els mateixos cels). Tamb podrem identificar el tpic del locus amoenus (entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes. / En els meandres, grocs de lliris, verds de pau, / sento, com si em segus, el teu batec suau / i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga) c) El poema s una allegoria del pas de la vida, i entrellaa diverses imatges que es corresponen entre si. Cada riu s una vida; el cam, el transcurs de la vida; la terra representa la separaci entre dues persones; els meandres, en els tombs que dna la vida, sn moments de reps i de pau; la font s el naixement; el mar, la mort; quan parla de la mar com la nostra ptria antiga vol dir que s el nostre lloc dorigen perqu, paradoxalment, el mar s el principi i la fi del cicle de laigua, el mar s la mort per tamb lorigen de la vida. d) Tots els mots que apareixen en la pregunta anterior sn metfores. Nhi ha daltres, per: Corren les nostres nimes... (v. 1) alludeix al transcurs de les dues existncies; escolto la teva aigua... (v. 7) segurament es refereix a la veu de la persona amiga; etc. Comparacions: Corren les nostres nimes com dos rius parallels. (v. 1); etc. Personificacions: i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga (v. 7); etc. ORTOGRAFIA 1 a) m; b) os; c) be; d) deu; e) mn; f) bota; g) mora; h) bta; i) dona; j) s

Llengua catalana i literatura 3r ESO

93

Unitat 3Solucionari
2 a) 1; b) 6; c) 3; d) 5; e) 2; f) 4; g) 10; h) 11; i) 9; j) 12; k) 8; l) 7 3 a) aigua; b) ungent; c) conseqncia; d) segent; e) llengeta; f) antigues; g) quocient; h) aqu; i) bilinge; j) qesti; k) paraiger; l) freqent 4 a) influir, influt, influint b) obeir, obet, obeint c) beneir, benet, beneint d) reduir, redut, reduint 5 tradua, tradues, tradua, traduem, tradueu, traduen condua, condues, condua, conduem, condueu, conduen 6 agraeixi, agraeixis, agraeixi, agram, agrau, agraeixin tri, tris, tri, triem, trieu, trin 7 a) Diu que t una cuca al jard./Vols beure un te? b) Al zoolgic hi ha un s blanc./El gos del ve es menja un os. c) Qu vols per dinar, Carme?/Mare, que vindr en David? d) He mlt un quilo de caf./Li agrada molt anar dexcursi. e) Far vacances el mes de juliol./Avui arribar ms tard que ahir. f) Es creu que s un gran pintor./La Pilar s dentista. 8 Han de dur accent: superfcie, agitaci, trbol, remol, finssima, aqus, partcules, cobr i rpidament. Han de dur diresi: aiges. 9 a) sc; b) s; c) sn; d) fra, vingussiu; e) ; f) dna; g) s, vindr; h) vns; i) ; j) t; k) 10 a) frua; b) cafena; c) herona; d) sussa; e) pec; f) ambigitat; g) vena; h) biscana; i) continutat 11 Dictat. Correcci a criteri del professorat. GRAMTICA 1 a) m b) l c) -vos d) lo e) mels f) els el g) men h) lin i) sho j) Men

2 a) Nhan filmades moltes. b) Ho devoren tot. c) Les agafava (totes). d) No els va fer cap ms regal. e) Ens ho va dir. f) Ho s. / Ns molt, de trempat.

94

Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 3Solucionari
g) Ens hi trobarem a quarts de nou. h) Les maquillaven. i) No sen mouen mai. j) Ens hi interessem. f) l g) s h) hi i) la j) en

3 a) les b) n c) ho d) els e) ho 4

Exercici obert. Soluci indicativa: a) al parxs f) a les estovalles b) decidits g) de no haver-te avisat c) el gat h) esparracats d) rebuts i) la catifa e) als obrers

5 s / ens / -ho / em / m / n / mho / hi / em / em / Li / ho / s / es / m / hi / s / s / men / la. 6 a) emporteu-vos-el b) atureu-vos-hi c) anem-nos-en d) Digues-los-ho e) Beguem-nos-el f) Preneu-vos-ho g) Tingues-los h) Li ho dono

7 Exercici obert LXIC 1 a) adjectiu, substantiu; b) verb (gerundi), substantiu; c) preposici, substantiu; d) conjunci, substantiu; e) verb (participi), substantiu; f) verb (infinitiu), substantiu 2 a) disset: numeral habilitat com a substantiu; b) sus: adjectiu habilitat com a substantiu; c) blau: adjectiu habilitat com a substantiu; d) espavilats: adjectiu habilitat com a substantiu; e) corrent: verb (gerundi) habilitat com a substantiu; f) tornada: verb (participi) habilitat com a substantiu 3 a) 4; b) 5; c) 1; d) 2; e) 7; f) 3; g) 6 4 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 5 a) adjectiu; b) substantiu; c) adverbi; d) substantiu; e) substantiu 6 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 7 a) corrent; b) caient; c) navegant; d) aprenent; e) cantant 8 a) volant: verb (gerundi), substantiu; b) vista: substantiu, verb (participi); c) anomenada: verb (participi), substantiu; d) batuda: adjectiu, batut: substantiu; e) anglesa: adjectiu, substantiu.

Llengua catalana i literatura 3r ESO

95

Unitat 3Solucionari
9

T B R N E V A D A R

R R P R E T R E R S

A A T U T F Q Z D

M R H R I M D G O

E X A K S E D G U R

S A D L U F I U I M

A S A O A E C I P

F V T U D R T C O D

T R U C A D A E K A

R E C G J E T N O P

B W

10 Comentari obert. Correcci a criteri del professorat. Mots habilitats: Vichy, colnia, bermudes, hav, texans. 11 El John era un angls ms aviat reservat. Es va presentar en xancles, i shavia posat uns texans estripats i una camisa taronja que no combinaven. Duia un diari sota el bra i feia olor de colnia barata. Va seure, i de seguida va demanar un batut de maduixa. No parava desternudar lallrgia, ens va dir i es mocava amb un kleenex rebregat. Va preguntar quin dia era el sopar destudiants, perqu shi volia apuntar. ELS NOSTRES CLSSICS 1 De les aventures del cavaller Tirant, des de la joventut fins desprs de la seva mort. 2 De Carmesina. 3 Perqu barreja molts elements diversos: guerra, amor, humor. 4 Enredar lenemic. Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 5 s un bon estratega. 6 Narrador omniscient. 7 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 8 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. ACTIVITATS DE REPS I DAVALUACI 1 Escriure un poema a lestimada. 2 Besant-hi el peu i el colze. 3 Busca la musa.

96

Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 3Solucionari
4 Tu altres ells; Jo tots; fugir de mi i dells; alg ning. 5 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 6 Rima consonant. 7 Amb versos blancs. 8 Joan Oliver. 9 ms: quantitatiu; s: verb sser o ser; Qu: interrogatiu; sc: verb sser o ser; ser: verb sser o ser 10 canvi 11 a) jo, mi; b) em 12 a) ells, tu; b) la, li 13 Un canvi de categoria gramatical, que implica un canvi de significat. 14 a) verb habilitat com a substantiu; b) substantiu habilitat com a adjectiu; c) nom propi habilitat com a nom com.

Llengua catalana i literatura 3r ESO

97

Unitat 4Compartim idees


Dimensi comunicativa Lectura
Les activitats proposades a Abans de llegir... permeten la prctica de la interacci oral a partir dassumptes molt actuals en el mn davui: els naufragis, ajudar les persones que es troben en dificultats o sn duna altra raa, la globalitzaci. La novella de la qual hem extret el text per llegir, Nufrag, tracta del comproms amb la natura i les generacions futures, per b que el fragment noms t a veure amb lactitud de la protagonista per ajudar un jove de pell blanca. El text tamb toca un altre aspecte molt actual, com s ara la penetraci de la industrialitzaci i explotaci de terres verges, els habitants de les quals lluiten per impedir-ho. Permet, per tant, reflexionar sobre aquests aspectes tan actuals i que preocupen la humanitat. Les activitats de desprs de la lectura sn una proposta oberta que intenta centrar-se en els aspectes ms destacats del text, per b que el professorat podr ampliar-les ja que el text s fora ric en qestions diverses: coneixement daltres civilitzacions, contrast de pensaments, etc. Les activitats es poden contestar per escrit o oralment, i permeten tamb la interacci oral a laula i el treball cooperatiu de grups reduts. Tamb sinclouen activitats de llengua (ortografia, gramtica i lxic) sobre el text.

Comunicaci
Els continguts daquest apartat se centren en la comunicaci verbal i no verbal, no com a codis contraposats, sin complementaris. El nucli central de lapartat s la conversa, amb lanlisi de la seva estructura i dels recursos lingstics que shi utilitzen; tamb es posa de relleu lexpressi dels sentiments (positius, negatius i neutres). Les activitats 1 i 4 sn idnies per reflexionar sobre els aspectes fonamentals que regulen la comunicaci. Lobjectiu de lactivitat 1, a partir dun text periodstic i a travs de lelaboraci guiada dun esquema, s que lalumnat aprengui a distingir els mecanismes de la comunicaci, verbal i no verbal. El propsit de lexercici 4 s que lalumne spiga identificar en diferents textos les caracterstiques prpies de la llengua oral. Les activitats 2, 6, 7 i 8 proposen diverses situacions per practicar la llengua oral. Seria bo que els alumnes, per torns, representessin davant la classe la situaci que han escollit. Caldria recalcar que han dadequar el registre emprat (ms o menys formal) al context que es proposa i en funci de la relaci que se suposa tenen els interlocutors. Lactivitat 3, lactivitat 9 i lactivitat 10 demanen, totes tres, que sescrigui un dileg. Aquestes activitats tenen dues parts a valorar: lescrita (sobretot ls correcte dels signes de puntuaci) i loral (la lectura dramatitzada). Lactivitat TIC proposa un treball al voltant del llenguatge SMS, usat en els missatges de text i els xats. s un tipus de llenguatge escrit molt espontani i proper a loralitat i al registre colloquial: no t cura de lortografia ni de la puntuaci, ja que busca lestalvi de temps i de carcters, per alhora s molt ric, espontani, enginys i creatiu. Lobjectiu daquesta activitat s que els alumnes reflexionin sobre ls que fan del llenguatge en els SMS.

98

Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 4Orientacions
Dimensi plurilinge i intercultural
En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn el llenguatge verbal i no verbal com a eina potenciadora de la comunicaci, a partir dels quals es pot activar la conscienciaci de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures i la valoraci de les variacions lingstiques i culturals.

Funcionament de la llengua Ortografia


Les explicacions i les activitats sobre les vocals a/e tones sn un reps que ha de servir per escriure correctament aquestes vocals en els textos que lalumnat elabori aquest curs i els posteriors. Al fi nal de tercer curs, les regles ortogrfiques daquestes vocals han destar ben interioritzades, ja que en el curs segent ja no es faran ms explicacions teriques sobre qestions ortogrfiques. Les activitats permeten la reflexi sobre ls de les vocals en noms i verbs i en paraules de la mateixa famlia. Text per dictar Mentre que el senyor governador no deia absolutament res dalt del seu cavall, a cop dull sense saber qu fer, ni com havia de fer acabar all tan estrafolari, el nen va dir que el seu pare encertava una poma a trenta passes. Tampoc aix no li ho havien demanat; de qualsevol manera, Conrad ho va trobar duna grcia alliberadora: aleshores, el pare hauria de disparar amb la ballesta una fletxa a una poma posada sobre el cap del seu vailet, cosa que crispava els nervis fins i tot al cavaller gras. Max Frisch, Guillem Tell

Gramtica
A partir dun text de A.C. Doyle, es defineix el verb i es caracteritza a partir de les parts que el componen (lexema i morfemes) i del tipus dinformaci que ens transmet cadascuna delles. Es defineixen els modes i, dins de cadascun, el present, passat i futur, amb els temps respectius ben caracteritzats per tal de que lalumne/a pugui repassar el bagatge teric que li ha de permetre usarlos amb correcci i, sobretot, combinar-los entre si de manera correcta i coherent. A ms de les faltes de correcci (no escriurels correctament, usar flexions verbals incorrectes de vegades per influncia del castell) la manca de concordana entre els temps verbals que formen part dun mateix enunciat o dun mateix text s un dels errors comesos amb ms freqncia entre els alumnes daquesta edat. s per aix que una part dels exercicis se centren en la conjugaci correcta i a remarcar el sentit de cada un dels modes (activitats 1 i 6), mentre que els altres (activitats 2, 3, 4 i 5) estan dedicats a reforar les concordances. El 4 i el 5 treballen la relaci entre els modes indicatiu i subjuntiu perqu els alumnes aprecin quina s la utilitat real dun i altre, ms enll de la seva caracteritzaci terica, a ms de mostrar-los lestreta relaci entre el verb en indicatiu i el desig o el dubte expressat en subjuntiu. Alguns apartats de lexercici 5 pretenen especialment corregir lerror que cometen molts alumnes castellanoparlants en conjugar limperfet de subjuntiu com en castell (Si jo pensessi....).

Llengua catalana i literatura 3r ESO

99

Unitat 4Orientacions
Com a activitat complementria es pot proposar als alumnes que escriguin un text on expliquin lltima sortida extraescolar servint-se dels diversos temps del passat i fent-los concordar.

Lxic
Un cop treballat aquest apartat, lalumnat ha de ser capa de reconixer les caracterstiques del lxic dun text pel seu origen, procedncia o registre, i discriminar entre mots populars, cultismes i manlleus daltres llenges. Tamb ha de poder discriminar les interferncies lxiques de daltres llenges (barbarismes) i saber substituir-les per la forma genuna. Les activitats 1, 2, 3 i 4 se centren en lorigen dels mots: mots populars i cultismes procedents del llat (ex. 1); manlleus procedents de llenges modernes (ex. 2 i 3); mots estrangers no acceptats o barbarismes (ex. 4). Lactivitat 5 vol introduir alguns llatinismes ds corrent en els registres formals. Finalment, els exercicis 6 i 7 se centren en els neologismes i els procediments utilitzats en la seva formaci. Com a activitat complementria poder treballar el lxic mitjanant el diccionari. Per exemple, descobrint lorigen dalgunes paraules. El professor o professora proposaria un llistat tancat de mots una mitja dotzena- i lalumnat nhauria de cercar ltim, la llengua de procedncia i, si s possible, el moment en qu sincorpora al catal.

Dimensi esttica i literria


En aquesta unitat es presenta Francesc Vicent Garcia i la seva obra, i es proposa de llegir dos poemes. A ms de les activitats a partir de la lectura, es proposa tamb una activitat TIC.

Activitats de reps i davaluaci


Per repassar els continguts de la unitat, es presenta un fragment de Les histries naturals, de Joan Perucho, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb sinclouen activitats de comunicaci i funcionament de la llengua (ortografia, gramtica, lxic.). Aquestes activitats de reps tamb poden servir per fer una avaluar global dels continguts de la unitat.

100 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 4Solucionari
lectura Abans de llegir 1 Persona que anava en un vaixell que sha enfonsat. 2 a 7 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Activitats 1 a) Xrica. b) La noia, pell daram; el noi, pell blanca. c) Un trau i cremades. d) Curar-li les ferides, pressionar-li el pit, la part del cor. e) Per mitj de la mirada. f) Treu del sarr un altre corn i contesta el bram dels guerrers per advertir-los que no hi ha perill. g) Tirig, que si lhavia portat el mar, lhi havia de retornar, per desprs de sacrificar-lo; Nalisses, que havien de sacrificar lhome blanc en honor dels avantpassats. h) Perqu els pot delatar. i) Nalisses, el guerrer ms jove. j) Tancar-lo al cobert i decidir el que havien de fer quan estigus recuperat. k) Torre petrolfera, plataforma. l) S, perqu fa tot el possible per protegir-lo davant els membres de la tribu. 2 b) a) b) c) c) 3 Plantejament: 1r pargraf; nus o desenvolupament: des del 2n pargraf fins a .... jo mateix el degollar.; desenlla: des de Gtova li vent un cop... fins al final. 4 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 5 Mirada, contacte amb la pell, al. 6 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 7 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 8 a) noies; b) liana; c) fries; d) taronja; e) aspecte; f) heures 9 desapareixia, esgargamellar-se 10 desapareixia: mode indicatiu, temps pretrit imperfet. esgargarmellar-se: infinitiu 11 set 12 a) al moment de comenar a clarejar el dia. b) sorpresos. c) desig sobtat de rbia. d) punxada. e) no pateixis. 13 a) esguard; b) esgotat; c) bram; d) xisclar; e) corn; f) enfrontem

Llengua catalana i literatura 3r ESO 101

Unitat 4Solucionari
14 a) escalfor; b) nerviosos; c) ondulades; d) avantpassats 15 a) naufragar; b) olorar; c) perillar; d) honorar 16 a) 4; b) 1; c) 3; d) 2 17 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. comunicaci 1 Completa lesquema: llenguatge no verbal actitud gestos manera mirada expressi to silenci de moures del rostre de veu

verbal paraula escrita diaris i llibres internet paraula parlada (llengua oral) conversa

escoltada: rdio i televisi

2 a 3 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 4 a) 8; b) 4; c) 3; d) 6; e) 9; f) 1; g) 2; h) 5; i) 7 5 a, f, d, g, e c, b 6 a 8 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 9 Efe, Efe! Em sents? va dir una veu que sortia dentre les fulles dun arbre. Efe! Eh! Qui ets? Sc jo, Efe..., la fada del parc. He vingut per concedir-te un desig com a premi a la teva bondat. I el meu desig pot ser el que jo vulgui? Doncs s clar, noi! Si no el volguessis, seria un nyap de desig. Ah... Per has despavilar-te, em falten cinc minuts per acabar el meu torn i no puc treballar ms del compte, que desprs els del sindicat em diuen esquirol. No thi amonis..., ja s quin desig demanar-te. Doncs, apa! Anem per feina! s molt senzill..., voldria unes ales per poder volar. I per a qu voldries unes ales si no fos per volar? es va burlar la fada. De quin color les vols? De quin color? S, fill, s..., sembles ximple. O potser et penses que puc fer una feina sense acreditar la meva vlua com a fada del parc? 10 Resposta oberta. A tall dexemple: Hola, Pere! Quant de temps sense veuret!

102 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 4Solucionari
Hola, Joan! Feia mil anys que no ens viem! Qu has fet tot aquest temps? Doncs lltim any he estat a lfrica, fent de cooperant en una ONG. I quan has tornat? Fa uns mesos que torno a voltar per aqu. I ara, a qu et dediques? He tornat a la meva feina dinfermer a lhospital. I la teva vida sentimental, com va? Ara surto amb una noia anglesa que vaig conixer a lfrica. Me lhas de presentar. s clar, un dia daquests ens fem un truc i quedem per xerrar amb ms calma. Perfecte. Et dono el meu telfon: s el 999 555 222. Apuntat tamb el meu: s el 999 777 333 Molt b. Mha agradat parlar amb tu. Ja ens veurem... Doncs fins ben aviat. Ens truquem, eh? Dacord. Adu, que vagi b.

ORTOGRAFIA 1 a) lesponja; b) lespina; c) el compte; d) la taula; e) la pomera; f) el districte; g) el temple; h) el turisme; i) el regle; j) la galta 2 a) les gallines; b) els contes; c) les vaques; d) les pigues; e) els rbitres; f) els roures; g) les mesures; h) les granges; i) els ministres; j) les puces 3 a) la Carme: les Carmes b) la imatge: les imatges c) el periodista: els periodistes d) el monarca: els monarques e) lhomicida: els/les homicides f) linsecticida: els insecticides g) la base: les bases h) la srie: les sries i) lidioma: els idiomes j) la higiene: les higienes k) el paleta: els paletes l) la superfcie: les superfcies 4 1) parlava, parlaves, parlava, parlvem, parlveu, parlaven 2) corro, corres, corre, correm, correu, corren 3) dormia, dormies, dormia, dormem, dormeu, dormien 4) obro, obres, obre, obrim, obriu, obren 5 a) cantar; b) caar; c) sentir; d) pagar; e) beure; f) ballar; g) pegar; h) menjar; i) seure; j) nedar 6 a) fusteria: fuster; b) ferreter: ferro; c) verds: verd; d) aterrar: terra; e) ratol: rata; f) cirereta: cirera; g) tapar: tapa; h) saltar: salta

Llengua catalana i literatura 3r ESO 103

Unitat 4Solucionari
7 a) naixer; b) jaguem; c) traur; d) farem 8 Obr de bat a bat les tres finestres i en girar el cap a dreta i esquerra se sent refusada per aquella llum gaireb palpable, per lor vermell daquella terra que semblava moures cap a ella, lentament, com una lava amenaadora. Des de llevant pujaven les arestes innombrables de les serres empolsades per la llum del sol naixent. Lloms daurats i llisos, i a les fondalades, taques de verd ofegat per la pols. Sobre la terra esquerdada, vinyes escasses lluitaven per arribar als cims dels pujols. M. Aurlia Capmany, La pluja als vidres 9 a) meravella; b) treball; c) avaria; d) rac; e) assemblea GRAMTICA 1 estalvio estalvies estalvia estalviem estalvieu estalvien vaig perdre vas perdre va perdre vam perdre vau perdre van perdre creixia creixies creixia creixem creixeu creixien dormir dormirs dormir dormirem dormireu dormiran llegiria llegiries llegiria llegirem llegireu llegirien

2 a) passegem, prenem; b) sopvem, va mossegar, va fer; c) veneu, feu; d) hauria ents, hauria renyat; 3 Fa / s / sembla / T / dna / s / porta / posseeix / he tingut 4 a) regalis; b) deixin; c) estudi; d) plogui 5 a) llaurssim, sembrssim; b) ajuds; c) installessis; d) vacunessis 6 a) No li cullis; b) No li amaguis; c) No us poseu; d) No ens obris; e) No tafanyis, no vinguis; f) No vagis; g) No recullis; h) No tendrecis; i) No mho torneu; j) No us llegiu. LXIC 1 enyorar/ignorar; raig/radi, enter/ntegre; cosa/causa; sou/slid; aixella/axilla; dret/directe; cadira/ctedra; rod/rotund; estret/estricte 2 castell: guerrilla, taquilla, periquito, sarsuela, xato francs: restaurant, conyac, beixamel, croissant, pur angls: eslgan, hippy, crner, sandvitx, cctel itali: gndola, camerino, pizza, mortadella, casino 3 a) estrs; b) espagueti; c) crep; d) esprint; e) gaspatxo; f) xorio; g) grogui; h) xofer; i) mting; j) aquarella

104 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 4Solucionari
4 a) containers: contenidors; basura: escombraries; acera: vorera; puesto: lloc; b) repent: sobte; frenasso: frenada; abollat: abonyegat; c) aconteixement: esdeveniment; interrompir: interrompre; ensaig: assaig d) vistasso: ullada, cop dull; cuarto: habitaci, cambra; crios: nens, mainada, canalla, quitxalla; e) aguacates: alvocats; parrilllada: graellada; freses: maduixes. 5 a) mea culpa; b) tabula rasa; c) sine die; d) a posteriori; e) in extremis; f) ipso facto; g) vox populi; h) sine qua non; i) in fraganti; j) ex professo 6 derivaci: anticonceptiu, coeducaci, aterrar composici: rentaplats, parabrisa, gratacel composici-cultisme: hidrofbia, telescopi, videoteca manlleu: sidecar, best-seller, bsquet 7 a) vida; b) terra; c) animal; d) aigua; e) nima; f) ferida; g) anci; h) dent; i) cor; j) ull; k) pell; l) home ELS NOSTRES CLSSICS 1 Final del segle xvi, principi el segle xvii. La fama va durar fins al segle xix. 2 Rebrotaven les plantes seques. 3 Es compara amb un pom. Sha enamorat de les meravelles del cos de la dama. 4 De la diferncia destatura entre la dama i el marit. Pardal (home petit) en paret de campanar (dona alta). 5 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. ACTIVITATS DE REPS I DAVALUACI 1 Montpalau 2 Agns 3 Amb una olla plena dalls 4 La ferum dels alls 5 Es torna fosforescent 6 Mirada, pudor (alls), oda (se sent un corc), ombra, les mans, caminar (avana), claror, enarbori un crucifix, dolor, cos fosforescent, volar, fugida 7 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat 8 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat 9 a) assass; b) contragu; c) punxegudes; d) horrible; e) emprengu; f) organisme 10 a) passat simple dindicatiu

Llengua catalana i literatura 3r ESO 105

Unitat 4Solucionari
b) pretrit imperfet dindicatiu c) pretrit imperfet dindicatiu d) passat simple dindicatiu e) pretrit imperfet f) pretrit plusquamperfet

11 a) Agns havia abraat la seva mare. b) Novau i Amadeu hi tindran una olla plena dalls. c) El vampir retrocedeix rpid. d) Sinclinava damunt dAgns. 12 a) fa; b) emprengu la fugida; c) estana; d) ferum; e) escletxa; f) intoxicat

106 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 5Un mn ple de notcies


Dimensi comunicativa Lectura
Hem triar com a lectura un exemple de cada gnere informatiu: notcia, crnica i reportatge. Les activitats prvies a la lectura, Abans de llegir, pretenen indagar sobre el que saben els alumnes sobre el contingut daspectes relacionats amb els textos. Les vuit qestions que es plantegen faciliten lintercanvi dopinions sobre temes ben actuals i propers com lorigen dels alumnes de laula; sobre temes esportius, els avenos tecnolgics en pasos ms llunyans. Tamb permeten fer volar una mica la imaginaci a partir de lexposici de somnis que shan convertit en realitat (reportatge). Un cop shan fet les activitats prvies, lalumnat estar en condicions de comprendre millor els textos. Les activitats de lectura es poden treballar en grup i permeten la interacci oral a laula. Tamb sinclouen activitats escrites i orals i de llengua (ortografia, gramtica i lxic) sobre el text.

Comunicaci
Aquest apartat se centra en lestudi dels gneres periodstics informatius: la notcia, la crnica i el reportatge. Aix es fa una aproximaci a lestructura de continguts (les 6 W i la pirmide invertida), a lestil i al registre lingstic que shi ha demprar. Les quatre primeres activitats socupen de la notcia, la 5 de la crnica i la 6 del reportatge. Les activitats 1 i 2 treballen lestructura de la notcia (les 6W) des de dos punts de vista diferents: lanlisi dels elements constitutius dun text i la redacci duna notcia a partir dun esquema de contingut. Lexercici 3 proposa la redacci lliure de notcies a partir de titulars de premsa; aqu caldria insistir en qu les informacions shan dordenar seguint un ordre dimportncia decreixent (la pirmide invertida). Lexercici 4 ensenya a redactar titulars clars i precisos, defugint les ambigitats. Lexercici 5 proposa la redacci duna crnica. Per redactar-la correctament, s important que lalumne spiga distingir el que s prpiament informaci del que sn comentaris valoratius o interpretacions dels fets. Lactivitat 6 demana la redacci dun reportatge. Aqu s crucial la feina prvia dinvestigaci i recollida dinformaci. Si no es fa b, difcilment lalumne podr escriure un bon reportatge. No descuideu tampoc lapartat grfic. Les activitats TIC ens porten a visitar els diaris digitals en catal. Aprofitant la immediatesa i la rapidesa dInternet, lalumnat haur de buscar exemples de notcia, crnica i reportatge. Un dels objectius bsics de lexercici s que lalumnat compari el tractament de les notcies comunes en mitjans diferents. A partir daqu caldr reflexionar sobre alguns dels conceptes clau del periodisme: lobjectivitat informativa, la manipulaci de la informaci o la lnia ideolgica dels diferents mitjans. Com a activitat complementria podeu demanar als alumnes que escriguin en forma de notcia breu un fet de lactualitat que els hagi cridat latenci. No han descriure ms de cinc lnies. A continuaci feu que facin grups de cinc o sis persones i que preparin un noticiari: un alumne en far la presentaci i el comiat i els altres llegiran les notcies tenint cura de la dicci i lentonaci.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 107

Unitat 5Orientacions
Dimensi plurilinge i multicultural
En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn els mitjans de comunicaci com a eina indispensable per saber qu passa arreu del mn, a partir dels quals es pot activar la conscienciaci de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures i la valoraci de les variacions lingstiques i culturals.

Funcionament de la llengua Ortografia


Les explicacions i les activitats sobre les vocals o/u tones sn un reps que ha de servir per escriure correctament aquestes vocals en els textos que lalumnat elabori aquest curs i els posteriors. Al final de tercer curs, les regles ortogrfiques daquestes vocals han destar ben interioritzades, ja que en el curs segent ja no es faran ms explicacions teriques sobre qestions ortogrfiques. Les activitats permeten la reflexi sobre ls de les vocals en noms i verbs i en paraules de la mateixa famlia. Text per dictar Comenava a trobar-se encastat a la normalitat estiuenca. Uns quants dies de viure amb els seus cosins, a la casa dels seus cosins i entremig dels amics i amigues dels seus cosins, lhavien anat convertint en un engranatge ms daquell mecanisme que desconeixia fins feia poc. I no tenia temps daturar-se a pensar si shi trobava b o no, si li passaria el temps de pressa, si lin quedaria un record inesborrable, ni si totes aquelles amistats noves deixarien rastre. Francesc Trabal, Vals

Gramtica
En aquest apartat es treballen les irregularitats que presenta la conjugaci verbal. En comptes destudiar les diverses irregularitats conjugaci per conjugaci, sha cregut preferible agrupar-les per tipus (velaritzacions, alteracions ortogrfiques i irregularitats especials) per tal de sistematitzar-ne lestudi i fer-lo ms digerible per a lalumne/a. Lobjectiu final s aconseguir que lalumne/a detecti els errors que pot cometre en ls dels verbs i els esmeni quan parli o quan escrigui, per la qual cosa s imprescindible que abans conegui la teoria bsica de referncia. Algunes activitats treballen noms un determinat tipus dirregularitat pretenent que lalumne les interioritzi grcies a la reiteraci: aix, lexercici 2 tracta exclusivament la velaritzaci, mentre que el 3 ho fa amb les alteracions ortogrfiques que es donen a la primera conjugaci. Altres en barregen de diferents alhora en centrar-se en un temps que presenta nombroses irregularitats (el present de subjuntiu en lactivitat 1, el present dindicatiu en la 2) o en combinar-ne de diversos (activitats 4 i 6); per ltim, lactivitat 5 treballa alguns dels verbs irregulars ms usats en temps i persones especialment problemtics. Com a activitat complementria es proposa el segent exercici per reforar les irregularitats de qu hem parlat a la unitat i, alhora, repassar alguns temps compostos:

108 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 5Orientacions
Omple els buits daquest exercici amb els verbs que hi ha entre parntesis, tots ells irregulars. a) Si volen aprovar-ho tot, caldr que ............................... (estudiar) una mica ms. b) Tinc tanta mandra que noms ............................... (jeure) tot el dia. c) Si n ............................... (estar) tan segur, ja li ho hauria dit. d) No ............................... (beure) aigua si esteu suats, s molt perills. e) Quan vam arribar al refugi, ja feia estona que en Pere ............................... (encendre) el foc. f) No podem fer el caf fins que n............................... (moldre) els grans. g) Ja ............................... (cobrir) les tomaqueres per protegir-les del mal temps. h) Ens ............................... (oferir) voluntaris, per no ha calgut que hi anssim. i) Estic segura que ho ............................... (comprendre) de seguida que li ho has dit, per fa veure que no. j) Est preocupada perqu ............................... (pressentir) que passar alguna cosa dolenta. Solucions a) estudin b) jauria c) estigus d) begueu e) havia encs f) hgim mlt g) han cobert h) havem ofert i) ha comprs j) pressent

Lxic
El propsit daquest apartat s que lalumnat prengui conscincia que cada context comunicatiu requereix ls dun registre determinat. s a dir, que la competncia comunicativa consisteix en la utilitzaci del registre adequat a cada situaci. Les activitats 1, 2, 4 i 7 impliquen que lalumnat spiga reconixer i classificar els diferents registres a partir de paraules (ex. 2), frases (ex. 3, 8) o textos (ex. 4 i 7). Lactivitat 7, a ms, implica una anlisi de conceptes per distingir dos textos formals i cultes, per de registres tan allunyats com el cientfic i el literari. Les activitats 3, 5 i 6 requereixen que lalumne sigui prou competent en ls del registre estndard per redactar en aquest registre o per reparar frases o textos incorrectes (amb barreja de registres). A lexercici 9 lalumnat ha de demostrar que sap utilitzar diferents registres per transmetre una mateixa informaci, en funci de la situaci comunicativa. Les dues darreres activitats sn dampliaci: lexercici 11 explora els mecanismes lingstics que sutilitzen en la formaci dels mots dargot i lexercici 12 els eufemismes.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 109

Unitat 5Orientacions
Com a activitat complementria podeu escollir qualsevol de les frases o textos de lapartat i demanar que lalumnat els redacti en registres diferents. Per practicar la llengua oral en diferents graus de formalitat, podeu fer aquest exercici: Escolliu una situaci determinada, per exemple, el fet de ser vctimes dun robatori. Caldr explicar-ho oralment a un amic (registre colloquial-vulgar amb una presncia important de mots de largot juvenil), als pares o a un ve de lescala de mitjana edat (registre colloquial), i a un policia, a comissaria, mentre redacta la denncia (registre formal, s de lestndard).

Dimensi esttica i literria


En aquesta unitat es presenta Jacint Verdaguer i la seva obra, i es proposa de llegir un poema, Lemigrant. A ms de les activitats a partir de la lectura, es proposa tamb una activitat TIC.

Activitats de reps i davaluaci


Per repassar els continguts de la unitat, es presenten dues notcies de lectura, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb sinclouen activitats de comunicaci i funcionament de la llengua (ortografia, gramtica, lxic). Aquestes activitats de reps tamb poden servir per fer una avaluar global dels continguts de la unitat.

110 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 5Solucionari
LECTURA Abans de llegir 1 Afectat per la pressi atmosfrica. 2 a 6 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 7 Cursa de trineus amb gossos. 8 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Activitats Mals daltura en el primer viatge... 1 Xina. 2 Entre Pequn i Lhasa. 3 Dos dies. 4 Perqu circula a 5.000 metres daltura. 5 Pel mal daltura. 6 Molts tibetans. Sense mirar enrere 7 Va topar la seva moto amb un cotxe. 8 Deu anys. 9 Dues vegades. 10 Quatre anys a Sierra Nevada. 11 El voleibol. 12 Els Jocs Paralmpics de Vancouver el 2010. 13 Fer de monitora a Sierra Nevada. 14 Primer curs dEducaci social 15 Cooperant en feines dedicades als nens del carrer. Al juliol, ho tornar a intentar 16 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 17 A les Canries. 18 La Marina de Mauritnia. 19 A la seva ciutat, Dakar (capital del Senegal).

Llengua catalana i literatura 3r ESO 111

Unitat 5Solucionari
20 Treballar un parell de mesos al vaixell per recuperar diners i, al mes de juliol, tornar intentar el viatge. Vol anar a Espanya a treballar, buscar-se la vida i aconseguir diners per comprar una casa a Senegal. I es vol casar amb una espanyola. 21 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 22 No estan preparats per aquest fenomen creixent dimmigrants que pretenen arribar a Europa. 23 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 24 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 25 Crnica i reportatge 26 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 27 a) mot primitiu: tradici; b) terminaci de la primera persona del singular; c) mot primitiu: xoc; d) mot agut; e) mot agut; f) mot agut 28 a) mot agut acabat en in; b) mot agut acabat en is; c) mot esdrixol; d) mot pla acabat en s; e) mot esdrixol; f) mot pla acabat en l; g) mot agut acabat en es. 29 noms comuns: tren, capital, regi, dest, dies, part, pas, ascens, metres, paisatges, pellcula noms propis: Pekn, Lhasa, Tibet 30 Passat: passat perifrstic, pretrit imperfet 31 a) 3a persona singular, perfet perifrstic dindicatiu; b) 3a persona singular, present dindicatiu. c) 1a i 3a persona singular, pretrit imperfet de subjuntiu; d) 1a persona singular, perfet dindicatiu; e) 3a persona singular, passat perifrstic dindicatiu; f) 3a persona singular, present dindicatiu; g) 3a persona singular, passat perifrstic dindicatiu; h) 1a i 3a persona singular, pretrit imperfet dindicatiu; i) 1a persona singular, passat perifrstic dindicatiu; j) 1a i 3a persona singular, plusquamperfet dindicatiu; k) 1a persona singular, present dindicatiu; l) 3a persona singular, present dindicatiu; m) 1a i 3a persona singular, condicional; n) 1a persona singular, present dindicatiu. 32 a) lentitud; b) regional; c) ascensional; d) ballar; e) sollitud; f) collada; g) orgulls; h) tradicional; i) blancor; j) palet 33 amenaa: amenaar; aire: airejar; joc: jugar; selecci: seleccionar; fracs: fracassar 34 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. COMUNICACI 1 a) un peix manta; b) la presncia dun peix manta obliga a tancar al bany una platja; c) poc abans de les 12.00 hores del dia 30-8-2007; d) a la platja de la Paella de Torredembarra (Tarragons); e) lanimal ha arribat a uns deu metres de la sorra i els banyistes han sortit de laigua per iniciativa prpia; tot seguit sha hissat la bandera vermella de prohibici del bany; f) no es creu que el peix tingus cap problema fsic, sin que nicament es trobava desorientat, ja que, en advertir la presncia dels banyistes, sha allunyat mar endins.

112 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 5Solucionari
2 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple: El somni dun arqueleg Un jove arqueleg ha descobert a Tarragona noves restes de lpoca romana. La troballa es va produir la setmana passada en reobrir una excavaci que portava cinc anys tancada. Lexcepcionalitat del cas rau en el fet que la pista que va dur larqueleg a fer el descobriment fou un somni que va tenir la nit abans. 3 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. Abans de redactar la notcia potser seria convenient que lalumnat en contests les sis preguntes clau (qui, qu, quan, on, com i per qu). Amb la resposta els ser molt ms fcil descriure-la. Tamb caldria vetllar perqu la redactessin seguint lordre piramidal. 4 a) Hi ha una incoherncia entre el verb guanyar i el resultat (4-1). b) Hi ha una incoherncia semntica entre el subjecte (el sol) i els fets (inundacions, etc.). c) No existeixen castells de dinou, sin de nou, en tot cas. d) La Universitat Oberta de Catalunya funciona per via telemtica, s a dir, en tot cas, via telefnica. e) La notcia s inversemblant, per no dir materialment impossible. Una casa s un immoble, justament perqu no es pot moure... f) Lambigitat est en la paraula tancar: la policia no tanca el metro un cop ha acabat lhorari dobertura, sin que en deu haver desallotjat les installacions per alguna causa excepcional. g) Un vianant no pot viatjar en autobs, ja que va a peu pel carrer. 5 a 6 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. ortografia 1 En posici tona: Amb o: governs, mobilitzat, soldats, voluntaris, bombers, policies, pasos, policia, pisos, robar, apologia, Constant, Tarragons, transformat amb u: voluntaris, inundacions, vuitanta, cultura, urbana, rural, industrial En posici tnica: Amb o: Polnia, prop, inundacions, assolen, Europa, Barcelona, inspector, eufria, poble, com, zona/amb u: cultura 2 a) gerros; b) russos; c) saraus; d) ssos; e) textos/s; f) cactus; g) llaos; h) pasos; i) rossos; j) assidus; k) liceus; l) assajos/igs; m) trofeus; n) discos/s; o) porus 3 a) calors; b) dotzena; c) plujs; d) enyorana; e) buidor; f) tossuderia; g) amors; h) plomall; i) llumins 4 a) corro; b) salto; c) canvio; d) crido; e) menjo; f) perdo; g) jugo; h) ballo; i) menteixo 5 cullo: collia, collir busco: buscava, buscar escupo: escopia, escopir puc: podia, podr escup: escopia, escopir cuso: cosia, cosir vull: voldria, voldr toco: tocava, tocar

Llengua catalana i literatura 3r ESO 113

Unitat 5Solucionari
6 S; hi podeu anar quan vulgueu. Per ells no viuen b. Fa un any van tenir una nena; tant que havien sospirat per tenir una criatura! De moment va ser una alegria. Per es veu que ell sha engelosit i no pot suportar-la. Ha avorrit Carme i no viu a casa. () Shavia posat la capseta del coloret a la butxaca. No podia endur-sen les dues pessetes a la m, ni agafar el portamonedes desprs dhaver dit a Anna que noms sortiria un moment. El cel estava cobert de nvols espessos i els llamps mai no li havien fet por. () Merc Rodoreda, Aloma 7 a) bufetada; b) sofrir; c) ttol; d) muntanya; e) turment; f) cobrir; g) joventut; h) muntar; i) sufocar; j) torrada; k) bucal; l) Empord 8 aliments: bolet, tonyina, mongetes, confitura, botifarra, rovell, torrons, sofregit begudes: conyac, taronjada, llimonada utensilis per menjar: forquilla, sucrera, cullera utensilis per beure: ampolleta, porr, gerro, copeta 9 He fet telefonades sense cap sort, no trobo ning! A la Nria no li he trucat, deu estar ocupada resolent les equacions i no la vull destorbar. 10 volc, juvenil, humanitat, muntanya, jovenalla, hum, turmell, butxaca, plomatge, mussol a) butxaca; b) hum; c) humanitat; d) jovenalla; e) juvenil; f) mussol; g) muntanya; h) plomatge; i) turmell; j) volc gramtica 1 a) dobleguis; b) avalu; c) estalvin; d) donis; e) llo; f) facis; g) canvi; h) sus; i) facis; j) bullis 2 a) apareguin; b) volgussiu; c) mogueu; d) caiguis; e) coguin; f) seguis; g) valgus; h) hauries begut; i) vingus 3 barrejo barreges barreja barregem barregeu barregen 4 a) trauria b) desconec c) encalcen d) estigus e) moc abrao abraces abraa abracem abraceu abracen rebutjo rebutges rebutja rebutgem rebutgeu rebutgen f) satisfaci g) naixer h) escup I) consenten busco busques busca busquem busqueu busquen

114 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 5Solucionari
5
estar donar anar estendre dissoldre crixer treure collir fer dur saber tenir voleu estic dono vaig estenc dissolc creixo trec cullo faig duc s tinc vull estigui doni vagi estengui dissolgui creixi tregui culli faci dugui spiga tingui vulgui estigus dons ans estengus dissolgus creixs tragus colls fes dugus sabs tingus volgus estava donava anava estenia dissolia creixia treia collia feia duia sabia tenia volia estaran donaran aniran estendran dissoldran creixeran trauran colliran faran duran sabran tindran voldran estareu donareu anireu estendreu dissoldreu creixereu traureu collireu fareu dureu sabreu tindreu voldreu

6 a) tanca, vine; b) traguessis; c) nascut; d) recull, duem; e) adeqin; f) desitgem; g) tradum; h) vulgueu; i) taquis; j) avances, podrem; k) condussis. lxic 1 a) estndard; b) vulgar; c) culte; d) colloquial 2 a) begut, estndard; embriac, culte; trompa, colloquial b) pegar, estndard; atonyinar, colloquial; colpejar, culte c) infant, culte; nen, estndard; xaval, colloquial d) pobre, estndard; indigent, culte; pidolaire, colloquial e) gallina, colloquial; pusillnime, culte; covard, estndard f) papa, colloquial; pare, estndard; progenitor, culte g) mentida, estndard; fallcia, culte; bola, colloquial h) dement, culte; sonat, colloquial; boig, estndard 3 a) Els meus pares mhan castigat sense motiu. b) El director sha adormit enmig de la reuni. c) El seu professor sha enfadat molt perqu no han fet els deures. d) El senyor voldr menjar alguna cosa abans danar a dormir? e) Com que hi som tots, ja podem comenar. f) Ahir van venir els meus amics i vam anar al cine. g) Ho ha susps tot, fins i tot la gimnstica. h) Aquest senyor sexplica malament i no he ents res del que deia. i) La pellcula que he vist al cine era trepidant. 4 Text a): Utilitza un registre informal, colloquial. Lemissor podria ser una peixatera o peixater de mitjana edat, amb un nivell dinstrucci mitj-baix. El receptor s una clienta que compra peix. El context, una peixateria o una parada de peix en un mercat.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 115

Unitat 5Solucionari
Text b): Utilitza un registre formal, estndard. Lemissor podria ser un empleat de banca o un assessor borsari (home o dona, indistintament), dedat indefinida, tot i que no massa jove; el nivell dinstrucci, alt. El receptor s un client o una clienta que busca assessorament per invertir el seu capital. El context, un despatx en un banc o una assessoria dinversions. 5 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple: a) El professor de filosofia mha susps, per el de matemtiques, sorprenentment, mha aprovat. b) Aquest cap de setmana tamb he sortit amb els meus amics, i hem improvisat una gran festa. 6 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple: Sra. directora, El motiu daquest escrit s sollicitar el seu perms per tal que el grup 3r B pugui organitzar una festa per la castanyada. Els professors que ens donen classe estan disposats a participar-hi com a vigilants, i la totalitat dalumnes del grup sha comproms a endrear laula i netejar-la. s a dir, lactivitat est totalment organitzada i nicament ens manca la seva autoritzaci. Si fos tan amable de donar la seva conformitat, li estarem molt agrats. Atentament, El delegat de 3r B 7 Distinci entre els registres literari i cientfic: Trets lingstics To objectiu i impersonal. To subjectiu, ple de connotacions. Vol crear plaer i emoci amb el llenguatge. Busca la claredat i la precisi. Evita la polismia, els dobles sentits i lambigitat. Utilitza figures retriques (metfores, comparacions, personificacions...). Lxic general, per molt ric, expressiu i evocador. Lxic especfic (tecnicismes, cultismes, neologismes...). Tipus de registre 8 a) 2; b) 3 9 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 10 a) Escurament de mots: insti, profe, mani, poli; b) Alteraci del significat del mot: pasta, gorilla, collega, cacau; c) Jocs de derivaci: bareto, bocata, litrona 11 a) gent de la tercera edat = vells; b) ha passat a millor vida = ha mort; c) establiment penitenciari = pres; d) els serveis = el wter ; e) hospital psiquitric = manicomi; f) fer un riu = orinar, pixar literari text 1 text 2

X X X X X X X X
cientfic

116 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 5Solucionari
els nostres clssics 1 Catalunya: Pirineus, marges, rius, boscos, clima, Montserrat, Seu, etc. Torna a la patria per morir-hi. 2 Com una terra bella. 3 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. activitats de reps i davaluaci 1 Accident dun ferri de Baleria al port dEivissa a) Un ferri de Baleria. b) Va xocar al port. c) El 12 dagost de 2007 d) A Eivissa. e) Fent les maniobres daproximaci a la bocana. f) Per la gran congesti dembarcacions Torna el creuer que va salvar la pastera a) El creuer Jules Verne. b) Va rescatar una pastera. c) El 12 dagost de 2007 d) A prop de Malta. e) Retard acumulat per socrrer. f) Actuar activament pel mal estat dels nufrags. 2 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 3 Notcia: narraci de fets dactualitat amb intenci dinformar de manera objectiva. Crnica: narraci de fets recents en qu es fa una valoraci i una interpretaci. Reportatge: informe de fets i recull declaracions i opinions de testimonis i protagonistes. 4 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 5 a) xocar; b) porturia; c) subjecci; d) evacuats; e) socrrer; f) congesti, g) provocar; h) companyia; i) obertura; j) ncora 6 a) viatjaven, b) poder, c) fer 7 a) treia, treies, treia, triem, trieu, treien b) traure, traurs, traur, traurem, traureu, trauran c) trec, treus, treu, traiem, traieu, treuen d) treu, tregui, traguem, traieu, treguin 8 estndard 9 a) colloquial; b) culte; c) estndard; d) estndard, e) colloquial o estndard; f) estndard; g) estndard; h) culte; i) colloquial; j) estndard.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 117

Unitat 6Fem una entrevista


Dimensi comunicativa Lectura
El text que es proposa de llegir s lentrevista a un escriptor molt jove, Christopher Paolini, fams per lobra Eragon, que ha estat un xit comercial sense precedents, tenint en compte ledat de lautor, i que fins i tot sha adaptat al cinema. Les activitats dAbans de llegir... tracten daspectes relacionats amb la literatura fantstica i la professi descriptor. A lalumnat sobta que un noi de 15 anys shagi convertit en escriptor tan aviat. Aix permet la reflexi sobre lescriptura, la lectura i les qualitats que shan de tenir per escriure un llibre. Un cop fetes les activitats prvies, lentrevista al jove escriptor nord-americ s molt rica en continguts. En lapartat de comprensi lectora es proposen deu preguntes de resposta multiopci, per el professorat pot ampliar-les amb altres propostes sobre altres aspectes de lentrevista: la literatura fantstica, els personatges fantstics, ledat dinici de la lectura, ls de la biblioteca, el suport familiar, la sort, lopini sobre altres llibres, els somnis dels joves escriptors, etc. Ats que aquest jove escriptor ja ha publicat el segon volum de la trilogia, Eldest, tamb sha incls com a lectura un recull de premsa sobre aquesta segona novella que ja ha estat traduda al catal. Tamb sinclouen activitats escrites i orals i de llengua (ortografia, gramtica i lxic) sobre el text.

Comunicaci
Aquest apartat analitza en profunditat un altre gnere periodstic, lentrevista. Nestudia les tipologies (informativa o de personalitat) i lestructura (diferent si es tracta duna entrevista escrita o oral). Finalment, dna una srie de consells tils per fer una bona entrevista (abans, durant i desprs) perqu lalumnat els tingui presents en la realitzaci de les activitats. Les activitats estan presentades segons una progressi de menor a major dificultat i de menor a major implicaci personal. Per prendre contacte amb el gnere, en el primer exercici noms shan daparellar les preguntes i les respostes duna entrevista. En la segona activitat tenim les respostes una entrevista feta a un cuiner; lalumnat haur de redactar les possibles preguntes. En el tercer exercici, a partir duna notcia, caldr elaborar una entrevista completa i representar-la davant la classe: lalumnat haur de treballar lentrevista des de les dues perspectives, entrevistador i entrevistat. El darrer exercici contestar el qestionari Proust suposa per a lalumne convertir-se en lobjecte i el protagonista del treball periodstic. Aquest exercici s aconsellable compartir-lo amb el grup i llegir les respostes de tothom, pregunta per pregunta. Lactivitat TIC ensenyar lalumnat a editar, mitjanant un processador de textos, una de les entrevistes que hagi fet. Lextensi del text ser duna pgina. s important que els textos periodstics complets que redacti lalumne es passin a lordinador: en el periodisme, tant important com el contingut s la composici del text.

118 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 6Orientacions
Com a activitat complementria podeu fer lexercici que us proposem a continuaci: Per parelles, heu dentrevistar-vos mtuament. Seguiu aquest procediment: Cadasc ha de preparar un petit qestionari, dunes quinze preguntes. Per torns, feu-vos les preguntes i escriviu-ne les respostes. Heu de procurar ser exactes i no trair all que el company o companya ha dit. Elabora lentrevista: . Escriu un ttol que reculli una frase destacada de lentrevista, entre cometes. . A lavanttol o subttol has dinformar del nom de lentrevistat. . Redacta una petita introducci de tres o quatre lnies per presentar lentrevistat. . Ordena les preguntes per afinitat temtica. Edita lentrevista mitjanant un processador de textos (activitat TIC). Si voleu, podeu elaborar una revista amb les entrevistes de tots els companys de classe. Per no gastar paper, podeu crear una publicaci virtual a Internet, ja sigui al web del centre o en un bloc propi.

Dimensi plurilinge i multicultural


En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn les entrevistes com una manera de conixer directament persones daltres cultures, a partir dels quals es pot activar la conscienciaci de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures i la valoraci de les variacions lingstiques i culturals.

Funcionament de la llengua Ortografia


En aquesta unitat es treballa lortografi a dels mots amb b o v. Les activitats sn variades a fi dassegurar la correcta escriptura daquestes consonants. A diferncia dels cursos anteriors, en aquest sha incls lexplicaci i la prctica amb mots que es pronuncien igual per que es diferencien per lortografi a (duen b o v) i tenen significats diferents: abs-avs, baga-vaga, bena-vena, etc. Lactivitat 4 treballa limperfet dindicatiu de verbs com aprovar, arribar i escriure. Es pot ampliar la llista amb altres verbs que portin b o v. En lactivitat 7, els nois i noies hauran de traduir mots castellans que duen b o v a fi que sadonin de les diferncies entre catal i castell. Text per dictar El secretari general de les Nacions Unides estava immbil al costat del gran finestral, observant el trnsit que sarrossegava all baix, pel carrer 43. De vegades es preguntava si devia ser bo treballar a tanta alada per sobre els seus companys de raa. Un cert allament estava molt b, per podia convertir-se fcilment en indiferncia. O potser nicament intentava fer racional laversi que sentia pels gratacels, una aversi que no havia disminut desprs de vint anys a Nova York? Arthur C. Clarke, La fi de la infantesa

Llengua catalana i literatura 3r ESO 119

Unitat 6Orientacions
Gramtica
En aquesta unitat treballem les formes verbals no personals i les perfrasis verbals amb diversos objectius. En primer lloc, es pretenen evitar algunes de les incorreccions ms freqents relacionades amb aquestes formes, algunes de les quals tenen a veure amb usos colloquials no normatius (infinitius acabats en guer i gerundis acabats en guent) o amb la interferncia del castell (perfrasis verbals dobligaci incorrectes, construccions de probabilitat usades com si fossin dobligaci). En segon lloc, aconseguir que lalumne/a es familiaritzi amb variabilitat de formes que presenten els participis irregulars de la segona i la tercera conjugacions. En tercer lloc, es tracta dacostumar lalumne a concebre i usar les perfrasis com una construcci verbal ms entre totes les possibles i com un recurs per expressar-se amb ms fludesa, riquesa i genunitat. Com a activitat complementria, es proposa aquesta recepta de cuina, els buits de la qual cal omplir amb la perfrasi indicada entre parntesis. Fideus negres amb calamarsets i cebes Ingredients: 200 g de fideus del nm. 0 350 g de calamarsets petits 1 manat de bledes 500 cc de fumet de peix 1 sobre de tinta de calamar (en . [possibilitat, trobar] a la secci de congelats dels spers) Altres ingredients: 1 ceba de Figueres 50 cc de tomquet triturat 1 gra dall, 3 avellanes, 3 ametlles torrades i uns brots de julivert 1 .. [obligaci, fer] un sofregit amb la ceba i el tomquet (en una paella per anar al forn). 2 . [inici duna acci, preparar] una picada amb lall, les ametlles i les avellanes. 3 Feu que .. [inici duna acci, bullir] el fumet. 4 . [continutat, enrossir] els fideus fregint-los a foc lent en oli doliva fins que tinguin un to daurat. 5 . [obligaci desfer] la tinta de calamars en el sofregit fins que .....................................................[conseqncia, ennegrir] tot com el carb. 6 . [obligaci, saltar] els calamarsets nets a foc viu i els .....................................................[obligaci, incorporar] al sofregit. 7 . [obligaci, netejar] les bledes per drenatge en aigua freda i [obligaci, tallar] -les en juliana. Les. [obligaci, saltar] i ja les . [possibilitat, incorporar] al sofregit.

120 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 6Orientacions
8 . [obligaci, ficar] la picada a dins del fumet (manteniu-lo a trencar de bullir). 9 . [obligaci, posar] els fideus a dins del sofregit. Ho . [obligaci, mullar] tot amb el fumet i . [obligaci, ficar] la fideuada dins el forn a 200 graus durant aprox. 4 min. La tinta del calamar fa que els fideus siguin negres i... bonssims! s un plat equilibrat i complet que . [possibilitat, servir] de plat nic, tant a lhora de dinar com a lhora de sopar. Aporta fibra. No s aconsellat en persones amb colesterol ni en casos dhipertensi. TVCCCRTV Interactiva, S.A . Solucions Podeu trobar, Heu de fer, Comenceu a preparar, comenci a bullir, aneu enrossint, cal desfer, quedi ennegrit, heu de saltar, heu dincorporar, cal netejar, cal tallar-les, heu de saltar, podeu incorporar, Heu de ficar, cal posar, heu de mullar, heu de ficar, podeu servir.

Lxic
En aquest apartat es posa laccent en la detecci i correcci de diversos errors molt comuns en ls del lxic: pleonasmes, comodins o mots jquer, mots genrics, falques o crosses lingstiques. Es pretn que lalumnat sigui conscient de la importncia que t disposar dun vocabulari ampli i saber-lo emprar correctament per tal dexpressar les idees amb precisi. Les activitats presenten una srie dexemples deficients (frases o textos) i donen pistes per esmenar-los. Com que segueixen lordre de les explicacions teriques, una possible tcnica pedaggica seria lligar lexplicaci amb la realitzaci immediata de lexercici corresponent: pleonasmes (ex. 1), mots jquer (ex. 2, 3, 4, 10), mots genrics (ex. 5, 8), crosses lingstiques (ex. 6), tics destil (ex. 7). Lexercici 9 s una activitat de sntesi. Caldria deixar clar a lalumnat que aquests fenmens sn usuals i fins i tot tolerables en la llengua colloquial, per que estan absolutament fora de lloc en registres ms formals i en la llengua escrita. Com a activitat complementria podeu fer aquest exercici, que servir de sntesi. Dicteu-los o escriviu a la pissarra aquestes frases i demaneu a lalumnat que detecti el tipus derrada que hi ha en cadascuna i que lesmeni: a) En aquell solar faran un edifici de dotze plates. (mot comod) b) B, ara vinc. [...] B, quan tu vulguis. [...] B, ja mespero. (tics destil) c) El tema s que amb aquesta gent no em sento a gust. (crossses lingstiques) d) Posam un quilo daquesta fruita que fa tan bona pinta. (mot genric) e) Surt fora de classe immediatament! (pleonasme) f) No mha anat b. Vull dir que he susps. (crossses lingstiques)

Llengua catalana i literatura 3r ESO 121

Unitat 6Fem una entrevista


Dimensi esttica i literria
En aquesta unitat es presenta ngel Guimer i la seva obra, i es proposa de llegir un fragment de Terra baixa. A ms de les activitats a partir de la lectura, es proposa tamb una activitat TIC.

Activitats de reps i davaluaci


Per repassar els continguts de la unitat, es presenta un fragment de lectura de La filla del mar, dngel Guimer, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb sinclouen activitats de comunicaci i funcionament de la llengua (ortografia, gramtica, lxic.). Aquestes activitats de reps tamb poden servir per fer una avaluar global dels continguts de la unitat.

122 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 6Solucionari
lectura Abans de llegir 1 a 9 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Activitats 1 b); a); c); a); a); b); c); a); b); b) 2 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 3 Personatges principals: el jove Eragon i la seva dragona. Els adversaris: Galbatorix, Razac. On passen els fets: Ellesmerna: pas dels elfs, Algasi. 4 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 5 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 6 a); b); c); d); e): pretrit imperfet acabat en ava dels verbs de la 1a conjugaci. 7 a) 1a pers. sing. passat perifrstic indicatiu. b) 3a pers. plural condicional perfet indicatiu. c) 1a, 3a pers, sing. pretrit imperfet indicatiu. d) 3a pers. sing present indicatiu. e) 3a pers. plural pretrit imperfet subjuntiu f) 1a, 3a pers sing pretrit imperfet indicatiu. g) 1a pers. plural pretrit imperfet indicatiu. h) 1a, 3a pers. sing. imperfet subjuntiu. i) 1a, 3a pers. sing. present subjuntiu. j) 1a pers. sing. present indicatiu. k) 1a pers. sing. passat indicatiu. l) 3a pers. sing. futur indicatiu. m) 1a, 3a pers. sing. pretrit imperfet indicatiu. n) 1a, 3a. pers. sing. pretrit imperfet subjuntiu. 8 Per exemple: lluitar, fantasiejar, etc. 9 Per exemple: volia ser, vaig poder, etc. 10 protagonista, novella, fantasies, lectures, llegir, llibreria, biblioteca, llibres, autoedici, novellista, editorial, histries. 11 a) relatar; b) fantasiejar; c) escenificar; d) llegir; e) assegurar; f) disfressar; g) finanar; h) dedicar, i) pescar; j) traduir. 12 a) t tres parts; b) edici feta per un mateix; c) editar un altre cop; d) introduir; e) agafar; f) muntar; g) volum; h) empresa que edita llibres; i) contar; j) pobresa 13 a) bibliotecari/ria; b) llibreter; c) escriptor/a; d) traductor/a; e) entrevistador/a; f) ballar/na; g) contaire; h) dansaire; i) dramaturg/a; j) novellista

Llengua catalana i literatura 3r ESO 123

Unitat 6Solucionari
COMUNICACI 1 a) 3; b) 10; c) 1; d) 2; e) 6; f) 4; g) 7; h) 12; i) 5; j) 9; k) 8; l) 14; m) 13; n) 11 2 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple: a) Com definiries la professi de cuiner? b) Com vas aprendre a cuinar? c) Com es diu, i on s, el teu restaurant? d) Quin plat demanen ms els clients? e) Qu busquen els clients que vnen al teu establiment? f) El teu restaurant t fama de ser molt car... g) En qu es basa lxit de la teva cuina? h) Com saconsegueix ser un cuiner fams? i) s necessari ser competitiu per triomfar. j) Quin s el defecte que ms detestes en una persona? k) Quin esport tagrada ms? l) Tagrada menjar b? 3 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Possibles preguntes: Des de quan tens afici per la fotografia? Quines persones o quins fets than influt per tenir aquesta afici? Amb quina cmera has fet aquesta fotografia? Ens pots explicar quin truc hi ha en aquesta fotografia? Et penses dedicar professionalment a la fotografia? Com ha anat el viatge a Eurodisney? Qu s el que ms tha agradat?; etc. 4 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. ORTOGRAFIA 1 a) binocles; b) vidre; c) llibreta; d) branca; e) bast; f) escarabat; g) ganivet; h) saba; i) bosses; j) boscos 2 a) llobat; b) vivncia; c) arxivar; d) rebia; e) clavar; f) esclavitud; g) nevar; h) cabota; i) blavs; j) sabia 3 a) invent; b) desembre; c) bomber; d) embenar; e) bomba; f) canvi; g) convent; h) envelat; i) enveja; j) enviar

124 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 6Solucionari
4 aprovava, aprovaves, aprovava, aprovvem, aprovveu, aprovaven arribava, arribaves, arribava, arribvem, arribveu, arribaven escrivia, escrivies, escrivia, escrivem, escriveu, escrivien seguia, seguies, seguia, seguem, segueu, seguien 5 a) advocat; b) avall; c) gavardina; d) calb; e) canviar; f) vaca; g) savi; h) riba; i) haver; j) barca; k) mbil; l) fava; m) llavi; n) provar; o) avet; p) velocitat; q) objecte; r) vola (de volar) / bola (cos esfric); s) cavall; t) b 6 a) LAnna s alegre, jove i em fascina la seva bellesa. b) Lalcalde va llegir el ban davant de tres mil persones. c) El bel daquest xai s molt agut. d) Poseu el matals a la baca del cotxe. e) Li han tret sang de les venes. f) No trobo la bola del billar. g) LAlbert viu al nmero vuit. 7 a) basc; b) berruga; c) Biscaia; d) corb; e) rebentar; f) saba; g) almvar; h) avorrir; i) cervell; j) govern; k) pavell; l) voltor 8 Un individu va estar tres dies a Barcelona per a vendre una partida de vi, i el dia abans de tornar al poble, va entrar a fer-se afaitar a una barberia del carrer de Sant Pau. En veure que lhavien servit tan b, va dir al dependent: Que podreu venir a afaitar el pare, que no pot sortir? No hi ha cap inconvenient: on esteu? A la Pobla de Lillet, demaneu a cal Guerxo, tothom us en donar ra. Angel Mill, Cinc-cents xistes catalans de bona mena

9 LAnnbal, a quarts de deu, va fer sonar el clxon del seu cotxe i la Gertrudis va baixar les escales del seu pis. Anava amb uns pantalons molt estrets i amb unes botes de color negre. LAnnbal va pensar que no sabia per qu la Gertrudis havia dit que anava a comprar unes mitges, per va deixar crrer aquest pensament ben aviat. La Gertrudis va entrar al cotxe i van anar a menjar una hamburguesa amb espcies a un bar de la fira. LAnnbal havia imaginat un sopar ms pausat, per la Gertrudis va dir que volia anar a la fira. A la fira hi havia atraccions i aparells mecnics que et feien remoure lestmac i tmboles. J. M. Fonalleras, Botxenski i companyia 10 a) llaviejar; b) labial; c) calba; d) calvcie; e) mbil; f) autombil; g) moviment; h) verns; i) cerebral; j) espavilar; k) endvia; l) trava GRAMTICA 1 a) esborrant; b) aprovat; c) arribar; d) barallant; e) trametre; f) netejar; g) ploure; h) reconstruir; i) tornar

Llengua catalana i literatura 3r ESO 125

Unitat 6Solucionari
2 a) anava esborrant: acci continuada; b) no hi ha una perfrasi verbal, es tracta del verb en passat perifrstic. c) comenaren a arribar: inici duna acci; d) estaven barallant: continutat; e) han de trametre: obligaci; f) van haver de netejar: obligaci; g) deu ploure: probabilitat; h) caldr reconstruir: obligaci; i) haureu de tornar: obligaci + tornar a repetir: repetici. 3 la soluci b) perqu deure + infinitiu noms es pot usar per expressar la idea de probabilitat, mai la dobligaci. 4 a) voler; b) imprs; c) sabut; d) Escrivint-li; e) has de fer; f) ofert; g) Cal que ens ho rumiem; h) establert; i) sofert; j) Sha dentrenar/cal entrenar; k) he danar. 5 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 6 a) aprs; b) mort, abatut; c) estret; d) comproms; e) tramesa; f) previst; g) merescut; h) construt. 7
1a plural present dindicatiu sabem admetem podem encenem transcorrem ofenem plaem coem devem gerundi sabent admetent podent encenent transcorrent ofenent plaent coent devent 1a plural present dindicatiu valem creiem debatem responem cloem omplim establim vivim escrivim gerundi valent creient debatent responent cloent omplint establint vivint escrivint

8
I B S U S P E S C D N T U C A D E T O I C L A O S E F I S D L C T N O B H F A I O O P F S A B U T S S M E O L T O S F S A B L N D R C I O O V A L E R E A L M L A T E N A L N A O E R R S T S U D T L N I E X C L O E N T T

LXIC 1 a) Li dirs (a lAnna) que arribar tard? (o a linrevs) b) Ja fa molts dies: ho deus haver(-ho) oblidat. (o a linrevs)

126 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 6Solucionari
c) He sortit (fora) del cine perqu em marejava. d) Conec un restaurant on es (shi) menja molt b. e) Crec que actualment, (avui en dia), el consumisme domina la societat. f) El Joan, lhe vist fa una estona. g) Com (hi) has arribat a aquesta conclusi? h) Va donar(-li) tota la culpa al seu fill sense ni escoltar-lo. (o a linrevs) i) Puja al pis de dalt i demana que baixin el volum de la tele.

2 a) Lescassetat daigua preocupa els pagesos. b) A la marat, shi han inscrit uns mil participants. c) A classe de gimnstica, els alumnes han de dur xandall. d) No fumeu, que aquests envasos contenen un producte inflamable. e) Construiran un nou edifici doficines en aquest solar. f) On has aparcat el cotxe? g) Li he comprat un regal per al seu aniversari. h) Al meu casament van venir dos-cents convidats. 3 a) mesura; b) va esculpir; c) cuinar, preparar; d) fabricar; e) celebrarem, organitzarem/commemorarem el centenari; f) dissenyat; g) pintar; h) projectat; i) complert 4 a) revelen; b) escriure, redactar; c) embargat; d) han rebutjat; e) ha derogat; f) ha commutat; g) va expropiar 5 a) 3; b) 9; c) 8; d) 1; e) 5; f) 6; g) 11; h) 2; i) 7; j) 4; k) 12; l) 14; m) 13; n) 10 6 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple: a) Crec que mests insinuant que tavorreixes. b) Mirem massa hores la televisi i no dormim prou. c) Si no vol venir, que no vingui! d) Haurem de decidir les vacances en funci dels diners que tinguem. e) Shan exhaurit les entrades. f) Tard o dhora ens veurem, per no pot ser avui. g) Haver susps no em desanima gens. h) Magradaria parar una estona perqu estic cansat. i) s a dir, en Joan no hi est dacord. 7 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple: a) Ja saps que taprecio, per no et puc fer aquest favor. Mentens, oi que s? b) Li vaig dir que calls, per em va contestar que si alg havia de callar era jo. Aqu vaig perdre els nervis i vaig decidir que era el moment danar-men. c) Aix et va dir? Increble! [...] I tu el vas enviar a pastar fang? No pot ser! [...] Et va despatxar? Qu dius, ara! d) Sortirem a les vuit en punt. Vull que tothom sigui puntual, perqu si alg arriba tard no lesperarem. Mheu ents? e) Dacord. [...] S, quan tu vulguis hi anem. [...] B, doncs quedem a les vuit. [...] Efectivament, al bar de la cantonada. [...] Conforme, que vingui tamb. [...] Quedem entesos...

Llengua catalana i literatura 3r ESO 127

Unitat 6Solucionari
8 tia, conta, dona, lhonradesa, minyones, del mas, monedes 9 a) Aix que hem vist al teatre era molt divertit. (mot comod) Lobra, lespectacle b) Avui he menjat un peix bonssim per dinar. (mot genric) c) Tindrem temps darribar-hi, no? Per sortim ja, no? (crossses lingstiques - tics destil) d) Hi vaig anar-hi perqu vaig voler. (pleonasme) e) Lhan posat de president de lempresa. (mot comod) nomenat f) Sempre em dna la culpa a mi. (pleonasme) g) El president far un discurs a les dotze. (mot comod) pronunciar 10 a) rebentar; b) esberlar; c) escantellat; d) esquerdar; e) esclafat; f) esbotzar; g) esfondrat; h) trossejat; i) estripat; j) esmicolar; k) esquinat ELS NOSTRES CLSSICS 1 Drama histric i drama realista. 2 Maria Rosa, Terra baixa, La filla del mar. 3 1a etapa: romntica. 2a etapa: drama realista. 3a etapa: drama burgs. 4 Morir-se. 5 Endur-se la Marta. Demanar ajuda als seus. 6 Que ja no accepta ordres del Sebasti i que far el que ell volgui. 7 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. ACTIVITATS DE REPS I DAVALUACI 1 Parlen de lamor envers el Pere Mrtir. 2 Que Pere Mrtir lestima. 3 Que Pere Mrtir lestima. 4 Perqu els pares de la Mariona van salvar-li la vida. 5 Lentrevista s un dileg ms formal entre dues persones, lentrevistat i lentrevistador. 6 Entrevista informativa: dna notcia de temes i fets. Entrevista de personalitat: informa sobre la vida i la manera de ser duna persona. 7 Documentar-se, fer el gui, crear clima de confiana, ser objectiu, suprimir idees repetitives, etc. 8 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 9 Escrivim v darrere n: canvi; en una mateixa famlia de mots alternen v amb u: blau-blava.

128 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 6Solucionari
Escrivim b: davant de l o r, darrere de m i quan alternen amb p i b en una mateixa famlia de mots. 10 ball: acci de ballar; vall: depressi allargada de la superfcie. botar: saltar; votar: donar el vot; fer un vot a Du. bull: del verb bullir, embotit; vull: del verb voler. 11 a) ha establert; b) saber-ho; c) Cal esperar; d) Sembla; e) He de; f) He imprs 12 avararan, reinventar, ser, recorda, seleva, vola, sn, s, sobt, duren, reduir. 13 Laltre dia em va passar una cosa molt curiosa, que no mhavia passat mai. Vaig perdre el mbil. No em va preocupar. Vaig anar a la botiga a comprar-ne un de nou. Quan estava a punt de fer el pagament, aleshores vaig escoltar que sonava la musiqueta del meu vell mbil, que estava dins la butxaca interior de la meva americana.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 129

Unitat 7Expressem la nostra opini


Dimensi comunicativa Lectura
Es proposen tres textos per llegir. El primer tracta sobre el futbol des de diversos punts de vista: les actituds del pblic en un partit futbol. El que es proposa de llegir primer va ser escrit lany 1932 per Carles Soldevila i, malgrat el pas del temps, lopini de lescriptor encara t plena vigncia avui. El que venen a continuaci tracten dels invents des de diferents punts de vista. Les activitats dAbans de llegir..., doncs, giren a lentorn daquests temes principalment. Totes les activitats de desprs de la lectura, poden fer-se en grups reduts i, desprs, cada grup pot exposar la seva opini sobre els aspectes que tracten les preguntes i els textos en general. Tamb sinclouen activitats escrites i orals i de llengua (ortografia, gramtica i lxic) sobre el text.

Comunicaci
En aquest apartat sestudien els textos de tipus argumentatiu que produeix el periodisme: leditorial, les cartes al director, els articles dopini i les crtiques, sense oblidar les formes orals, sobretot el debat o colloqui. Sn el que anomenem gneres interpretatius, per contraposar-los als gneres informatius (notcia, crnica i reportatge) que heu treballat en la unitat 2. Lalumnat, al marge dels conceptes, hauria de consolidar una srie de valors i actituds relacionats amb aquests tipus de textos, bsicament lexpressi respectuosa de les prpies opinions i la tolerncia envers les opinions contrries. Les activitats 1, 6 i 7 giren al voltant del debat o el colloqui. En totes elles s important evitar la improvisaci en lexposici oral; abans caldr que els alumnes facin un treball previ de recerca darguments i dordenaci de les prpies idees. Les activitats 2 i 3 treballen els articles dopini o columnes. Shauria de fer primer lexercici 3 (analitzar un text que serveix de model) i desprs el 2 (escriure un article dopini per a la revista del centre). Cal demanar als alumnes que no escriguin cap text a raig, sin que abans en facin un esquema i un esborrany. Per fer lexercici 4 (escriu una carta al director) i lexercici 5 (escriu una crtica dun CD, llibre, pellcula, etc.) seria bo que en llegissin alguns exemples extrets de diaris o revistes. Com a activitat prvia, es podria demanar a lalumnat que busqui a Internet o en una publicaci impresa un model de crtica i un de carta al director. Lactivitat TIC se centra en lhumor grfic publicat en diaris i revistes, que cal considerar com un gnere dopini ms. Lobjectiu de lactivitat s que lalumne sadoni del fort component de crtica social o poltica que contenen les vinyetes dhumor. Tamb s important que analitzi la combinaci de recursos grfics i lingstics, ja que desprs haur de crear la seva prpia vinyeta dhumor grfic. Com a activitat complementria, podeu fer lexercici segent: En els diaris, la tendncia ideolgica es reflecteix, sobretot, a leditorial. Ara b, sovint tamb les notcies reflecteixen la lnia del diari. Compara els titulars segents i digues quin aspecte de la notcia

130 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 7Orientacions
sha volgut destacar en cada cas. Assenyala si lenunciat dels fets compleix els requisits de neutralitat i objectivitat o si, tot al contrari, mostra parcialitat i subjectivitat. a) 1 La manifestaci antisistema acaba amb greus enfrontaments amb la policia. 2 La policia reprimeix durament la manifestaci antisistema. 3 Greus aldarulls obliguen la policia a dissoldre la manifestaci antisistema. b) 1 Loposici acusa lalcalde de corrupci urbanstica. 2 Lalcalde desmenteix taxativament les acusacions de corrupci urbanstica. 3 La corrupci urbanstica colloca lalcalde contra les cordes. c) 1 El Bara i lEspanyol empaten a un. 2 LEspanyol planta cara al Barcelona. 3 Un empat que no fa justcia al bon joc del Barcelona. 4 Un Barcelona insegur s incapa de guanyar un Espanyol inspirat.

Dimensi plurilinge i multicultural


En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn les formes dopini com a mitj per respectar la diversitat, a partir dels quals es pot activar la conscienciaci de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures i la valoraci de les variacions lingstiques i culturals.

Funcionament de la llengua Ortografia


En aquesta unitat es treballen els mots que duen p/b, t/d i c/g. Les activitats sn variades a fi dassegurar la correcta escriptura daquestes consonants. Destaquem lactivitat 2, que se centra en lescriptura de gerundis acabats en -nt i les activitats 6 i 7, centrades en les consonants enmig de mot. Text per dictar Els agents es donaven per satisfets. Els havien convenut les meves maneres. Estava singularment relaxat. Ells seien i, mentre els responia amb aire alegre, xerraven dassumptes familiars. Per al cap de poca estona vaig notar que empallidia i desitjava que se nanessin. Em feia mal el cap i imaginava un brunzit a les orelles, per ells continuaven asseguts i xerrant. E. Allan Poe, Contes fantstics

Gramtica
El propsit daquest apartat s que els alumnes percebin el text, qualsevol text, com a unitat comunicativa bsica que, per tal dassolir lobjectiu de comunicar un missatge amb la mxima eficcia, ha de complir sempre unes condicions mnimes: adequaci, coherncia, cohesi i correcci. I que ho facin servir en textos de producci prpia.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 131

Unitat 7Orientacions
Aquest objectiu sintrodueix amb lobservaci de dos textos. El primer s un fragment literari deformat, amb frases curtes i simples, on les idees sexpressen com una successi de pensaments deslligats que repeteixen un cop i un altre els mateixos referents, sense usar pronoms, connectors, conjuncions ni dctics. El segon s el fragment original dUn mag de Terramar. En comparar els dos textos, cal que lalumne/a vegi com els diversos mecanismes de cohesi textual i una puntuaci adequada transformen un text inconnex i repetitiu en un altre de flud i ben travat. A continuaci es defineixen les quatre propietats comunicatives que ha de complir qualsevol text i es proporciona a lalumne/a una srie de consells perqu les pugui posar en prctica en els textos que produeixi i hi eviti els errors ms freqents. La finalitat bsica de les activitats proposades s treballar per separat cadascuna de les propietats comunicatives del text. La major part de les activitats demanen a lalumne/a que corregeixi o que reconstrueixi textos que, tal com li sn presentats, les incompleixen en graus diversos, perqu daquesta manera sadoni de com la comprensi en resulta afectada. En les diverses activitats es treballen successivament ladequaci i la distinci entre informaci pertinent i no pertinent, la coherncia, els barbarismes, els connectors com a mots que fan explcites les relacions lgiques entre els diversos enunciats, la manca de concordana entre els temps verbals (un dels errors que els alumnes de secundria comenten amb ms freqncia) i la cohesi grcies a diversos recursos gramaticals (possessius, pronoms o sinnims). Finalment, en lactivitat complementria que proposem, cal que els alumnes posin en joc tots els recursos adquirits al llarg de lapartat per tal de produir un text breu ben construt. Es demanar als alumnes que sagrupin en parelles. Un dells redactar un text breu per penjar al tauler danuncis del seu institut oferint vendre alguna cosa usada o b demanant alguna cosa que li faci falta. Laltre/a redactar una resposta favorable usant el mateix procediment. Cal que un text i laltre respectin les propietats comunicatives estudiades a la unitat i que incloguin les dades de cadasc per facilitar el contacte.

Lxic
Aquest apartat se centra en lestudi dun camp lxic duna gran riquesa i complexitat, el de lsser hum. El vocabulari que gira entorn del cos i la salut de les persones, duna banda, i el carcter i lestat dnim, duna altra, s amplssim. Per tant, davant la impossibilitat de ser exhaustius, sha fet una selecci de mots atenent a una diversitat dinteressos: recordar alguna dificultat ortogrfica, afavorir ls precs dels termes, assenyalar interferncies amb el castell, aclarir ls dels mots en funci del registre, etc. Les sis primeres activitats socupen del cos i la salut. Els aspectes que en tracten sn els segents: classificaci de termes anatmics (ex. 1), frases fetes (ex. 2) i sinnims de registres diferents (ex. 3, 4, 5 i 6). Les activitats 7, 8, 9 i 10 tenen com a objectiu ampliar el vocabulari relacionat amb la psicologia de les persones, ja que sovint lalumnat t dificultat per expressar amb precisi els sentiments i els estats dnim, propis o aliens. Lactivitat 11 pretn detectar i esmenar les formes errnies del llenguatge (barbarismes i vulgarismes). Finalment, els exercicis 13 i 14 treballen les frases fetes.

132 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 7Orientacions
Com a activitats complementries podeu fer aquests exercicis: 1. Amb lajut del diccionari, si cal, digues quina de les dues definicions s la bona: a) taciturn: b) altruista: c) magnnim: d) perspica: 1 Que no parla gaire. 2 Aquell que creu saber-ho tot, repellent. 1 Persona solitria, que avorreix el contacte amb els altres. 2 Geners, que es preocupa del b dels altres, fins i tot en prejudici del propi. 1 Que mostra grandesa dnim. 2 Molt sentimental, que semociona i plora amb facilitat. 1 Persona de visi mental aguda. 2 Persona duna sinceritat tan extrema que s ofensiva.

2. Tot seguit, per parelles i amb lajut del diccionari, els alumnes faran el mateix que a lexercici anterior: escolliran un mot referit al carcter de les persones, en redactaran una definici inventada i la presentaran als companys juntament amb la definici correcta. Podeu convertir lexercici en un concurs i fer competir dos equips, a veure qui nendevina ms.

Dimensi esttica i literria


En aquesta unitat es presenta Narcs Oller i la seva obra, i es proposa de llegir un fragment de LEscanyapobres. A ms de les activitats a partir de la lectura, es proposa tamb una activitat TIC.

Activitats de reps i davaluaci


Per repassar els continguts de la unitat, es presenta un fragment de lectura de La bogeria, de Narcs Oller, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb sinclouen activitats de comunicaci i funcionament de la llengua (ortografia, gramtica, lxic). Aquestes activitats de reps tamb poden servir per fer una avaluaci global dels continguts de la unitat.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 133

Unitat 7Solucionari
lectura Abans de llegir 1 a 8 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Activitats El pblic de futbol 1 Perqu dun any a laltre, i fins i tot dun quinquenni a un altre, no hi troba diferncia. 2 Excessivament cridaire, xiulaire i gesticulaire. 3 Subjectiu. 4 En que deu mil ulls han vist loff side del davanter dels blancs i deu mil ulls no lhan vist. 5 Podria guanyar alguns graus de serenitat, adquirir uns hbits menys cridaners i no abusar del xiulet dalarma. 6 Si pot perjudicar el ritme dels altres dies de la setmana, benem la vlvula del futbol. 7 1932. 8 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Invents 9 No tot s un gran invent. 10 Invents concrets i invents abstractes. 11 La ptria, el pas. Un gran invent 12 Del telfon mbil i de les cabines telefniques. 13 Els telfons mbils que ens connecten amb el mn, ens faciliten la vida i ajuden a vncer la timidesa. Les cabines telefniques que ens fan fer llargues estones de cua, recerca de moneda, sespatllen, plenes de brutcia, asfixiants de calor a lestiu, gelades a lhivern. 14 c); c) 15 Poden ser iguals o ms eficaos, per exemple la forquilla. 16 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 17 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 18 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 19 a) accident, molt, esperant, gent, invent. b) escoltar, reclamar, fer, lleugers, dir, poder, marcar, calor, vncer, morir, ser, dir. 20 a) progrs; b) els invents sn un gran invent; c) cabines telefniques

134 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 7Solucionari
21 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 22 a) lloc; b) calmar-se els nervis, la pena o la rbia.; c) objecte; d) una cosa que no t forma definida; e) irritaci que ens causa el desdeny duna altra persona; f) pronunciaci vacillant. 23 a) fora de joc; b) orientacions per circular; c) lnia dinternet; d) missatges electrnics. 24 a) barrut; b) netedat; c) lentitud; d) desanimat; e) curt; f) desavantatge; g) a poc a poc; h) apatia; i) horrors; j) pesat; k) injust; l) til; m) segur; n) petit 25 meravella: preciositat; firma: signa; cava: xampany; prescindeix: oblida; confia: aposta; prefereixo: desitjo; sha empescat: sha ideat; destacar: remarcar; esplendors: extraordinari comunicaci 1 a 2 Resposta lliure. Correcci a criteri del professorat. 3 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple: a) Els que tenen gos De propietaris de gossos en entorns urbans nhi ha exclusivament de dues menes: els que passegen lanimal amb la bosseta de plstic a la m i els que el passegen sense bosseta de plstic. Els primers els trobo admirables, sobretot els que tenen fills i, a ms a ms, un, dos o tres gossos. ja s prou difcil i sacrificat ocupar-se de la canalla per a sobre carregarse voluntriament amb ms obligacions. per tant, aplaudiments per a aquestes persones responsables que quan es queden la mascota ho fan tenint plena conscincia del sacrifici i la responsabilitat que aix suposa, i que desprs sn conseqents amb la seva decisi. Em commou, en definitiva, el senyor o la senyora que es colloca la bosseta com un guant per recollir lexcrement encara calent i desprs llena la bossa a les escombraries. Els altres, els que no ho fan, els que miren cap a una altra banda mentre lanimal sajup al mig de la vorera, em semblen gent frvola han comprat el gos per sense calibrar el que aquest acte suposa i incvica. Menyspreen lespai pblic i ens menyspreen a tots plegats. Proposta de resum: Hi ha dues menes de propietaris de gossos en entorns urbans: aquells que recullen els excrements de la seva mascota amb una bosseta de plstic a la m, persones responsables i conseqents amb la decisi de tenir gos; els altres, aquells que no ho fan i dissimulen quan el seu animal defeca enmig de la vorera, sn gent frvola i incvica. b) Lautor troba admirables els propietaris de gos que sn responsables i recullen els excrements de la seva mascota; en canvi, considera frvols i incvics aquells que no ho fan. 4 a 5 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 6 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 135

Unitat 7Solucionari
a) Lalumne ha de parlar per telfon en un programa de rdio per donar la seva opini sobre la qualitat dels estudis a lESO. En aquest cas, el professorat valorar la utilitzaci del registre adequat per part de lalumnat, la formulaci clara i ordenada de les idees i la correcci fontica. b) El professorat valorar els tems segents: - Participaci en el debat. - Formulaci clara i ordenada de les idees. - Utilitzaci del registre adequat. - Aportacions personals. - Respecte al torn de paraules. - Valoraci de les aportacions daltri. - Presa dapunts en les escoltes.

c) i d) Activitats de resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 7 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. ORTOGRAFIA 1 a) paret; b) solitud; c) cep; d) buit; e) esclop; f) anleg; g) barret; h) menut; i) pedagog; j) nebot; k) tub; l) amplitud; m) enganxat; n) amic; o) bonic; p) acudit; q) cec; r) mag; s) vuit; t) badoc 2 a) reparant; b) corrent; c) obrint; d) nedant; e) menjant 3 a) quiet: quietud; b) vuit: vuit; c) just: justcia; d) alt: altitud; e) moribund: moribunda; f) nord: nordejar; g) xid: oxidar; h) rpid: rapidesa; i) brut: brutcia 4 Amb tot i sser tan desitjada per la Pilar la quietud que llavors comen a respirar-se en aquell xalet (sense forasters ni visites, ni noves, quasi, de la noia, que anava viatjant), se li hauria fet ben aviat insoportable si no hagus comprs fins a quin punt era beneficis a lEnriquet el continuar all. nicament labnegaci de mare podia enfrenar els impulsos, que com a bona filla sentia la Pilar, de deixar aquella soledat per tornar-sen al costat de son pare, tan inconsiderablement abandonat a mans duna criada vella com la Mions. Narcs Oller, Pilar Prim 5 a) grec; b) fstic; c) batec; d) prssec; e) mag; f) doblec; g) mnec; h) fang; i) llamp 6 a) cabdal; b) adjuntar; c) suggerir; d) abdicar; e) atmosfera; f) adduir; g) optar; h) absncia; i) acceptar; j) submissi; k) capficar; l) succeir 7 a) augment; b) maragda; c) cognom; d) ancdota; e) fragment; f) acne; g) amgdala; h) tcnic 8 a) La Teresa es va ficar al llit perqu tenia calfreds. b) Necessitem un bon geleg per analitzar el terreny. c) Lagilitat es relaciona amb la joventut. d) Sha fet un estrip als pantalons. e) El mn arbic s molt complex. f) La mestra t unes grans virtuts.

136 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 7Solucionari
g) Loncle compta amb mrits slids per guanyar. h) El talp s un animal subterrani. i) No he anat mai a Bagdad, en canvi he anat a Belgrad. j) El meu cos s una bona persona, per s un esnob. k) El xfec ens va agafar pel cam i vam haver daturar-nos.

9 a) sortosament; b) llargria; c) presseguer; d) serpentejar; e) castigar; f) tombar 10 a) llamp; b) tmid; c) prleg; d) ajut; e) batec; f) trist; g) brut; h) cstig; i) joc; j) miop; k) rab; l) crrec 11 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 12 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. GRAMTICA 1 El text original era: Discurs contundent del secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, a la conferncia sobre el canvi climtic que es fa a Nairobi. Annan ha dit que el canvi climtic no s cinciaficci i ha alertat sobre limpacte mundial daquest fenomen, que no s noms una qesti mediambiental, com molts creuen, sin un problema que afectar la salut humana, els ecosistemes i la producci agrcola, i perjudicar de manera desproporcionada els pasos ms pobres, sobretot lfrica. Pel que fa al Protocol de Kyoto, Annan ha assegurat que s una eina vlida, per no suficient per lluitar contra lemissi de gasos contaminants. 2 Text original: De Barcelona, per anar a Torrelles en tren, sha de baixar a lestaci de Marina de Torrelles. En aquest lloc, i connectada amb trens principals, hi ha una lnia dautobusos que desprs dun viatge de dotze o tretze quilmetres us deixa a la poblaci. El viatge no seria pesat si els autobusos fossin suficients. Gaireb tot lany, per, i sobretot a lestiu, aquests vehicles porten ms gent de la que normalment shi pot encabir, i, aix, sovint shi ha danar dret o sobre el sostre ventejat. A lestaci, la gent baixa del tren, es posa a crrer i ocupa el carro per assalt, a trompada seca. Com que jo ignorava aquests costums del meu nou pas de residncia, quan he penetrat en lautobs tots els seients eren ja ocupats i ha hagut de fer, per tant, el viatge dret. 3 Barbarismes semntics: alfombra, averiguar i soltura; barbarismes morfolgics: ensajar, calitat, mensatge, estrafalari, iglsia, sobrbia. 4 del qual / entre / que / del que / li / Com ms / dun dels 5 deia / havien viscut / considerava / havien fet / sabia / calgus / s / esdevingu 6 El text original s: En Dunny crid ben fort els versos, i les cabres se li acostaren. Anaren cap a ell molt de pressa, totes plegades, sense fer cap soroll. I el miraven per lescletxa fosca dels seus ulls grocs. [...] I tot de sobte sent por de les seves banyes gruixudes i envoltades danelles, i dels seus ulls estranys i del seu estrany silenci. Intent desempallegar-sen i fugir corrent. Les cabres van

Llengua catalana i literatura 3r ESO 137

Unitat 7Solucionari
crrer amb ell, tot formant una mena de nus al seu voltant, i aix van arribar finalment al llogaret, totes les cabres ben juntes, com si estiguessin lligades amb una corda cenyida, i el noi al bell mig de totes elles, entre plors i brams. Els vilatans van sortir de les seves cases per insultar les cabres i riures del noi. LXIC 1 cap galta, clatell, ment, nou del coll, parpella, front tronc melic, testicles, engonal, mugr, entrecuix, vulva, penis, pubis, esquena, espatlla, panxa, pit, extremitats maluc, canell, aixella, bra, empenya, cama, genoll, tal, ungla, natja, turmell, canyella, m, colze, palmell

2 a) 4; b) 7; c) 1; d) 6; e) 2; f); 3; g) 5 3 a) 3; b) 1; c) 5; d) 4; e) 2 4 s colloquial: clatell, cap, pits, aixella, cara, pols, forat del nas, barra, ventre, nusos dels dits s culte: nuca, testa, sines, axilla, rostre, templa, nariu, mandbula, abdomen, artells 5 a) migranya; b) constipat; c) nafra; d) tumefacci; e) cossor; f) herpes; g) esquin; h) blau; i) esgarrapada; j) esgarrinxada 6 a) 2; b) 4; c) 1; d) 6; e) 8; f) 3; g) 5; h) 7 7 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple: Mister Hyde s un home ordinari (tosc / bast) i vulgar (adotzenat / xar). Extremadament estpid (beneit / ximple) i molt gandul (peress / mandrs), la seva fama dhome avaricis (gasiu / garrepa) i egoista (interessat / insolidari) el precedeix all on va. Realment malvat (dolent / pervers), odia (detesta / avorreix) els animals i tracta les persones amb una pssima educaci (grolleria insultant / grosseria manifesta). s presumptus (vanits / pretencis) i fals (mentider) amb els amics i inflexible (implacable) amb els adversaris. 8 trets positius trets negatius amable, corts, bon jan, dol, responsable, barrut, badoc, presumit, trist, fresc, sec, cuvoluntaris, lleial, franc, senzill, ser, natural ris, murmurador, enredaire, xerraire, capritxs 9 a) extravertit; b) tolerant; c) poruc; d) grosser; e) barroer; f) vanits 10 a) 3; b) 1; c) 5; d) 2; e) 4 11 a) srio: seris; raro: rar, estrany; b) capaa: capa; leal: lleial; c) felia: feli; d) cult: culte; llgica: lgica; e) carinys: afectus, amors; traviesso: entremaliat; mimat: aviciat, consentit; f) vago: gandul 12 a) 12; b) 4; c) 11; d) 3; e) 2; f) 8; g) 6; h) 7; i) 10; j) 9; k) 1 ; l) 5

138 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 7Solucionari
13 a) un teixidor; b) un pirotcnic; c) un mariner; d) un camioner; e) un capell; f) un carboner; g) un advocat; h) un dentista; i) un cuiner; j) un msic; k) un metge; l) un botiguer. ELS NOSTRES CLSSICS 1 La Renaixena. 2 1a etapa: aprenentatge; 2a etapa: realisme i naturalisme; 3a etapa: novella psicolgica. 3 Lescanyapobres i La bogeria. 4 Lascensi de classe social per mitj del joc de la borsa. 5 Un trencament amb la novella anterior. 6 Mil duros. 7 Que el mataran. 8 s molt avariciosa. 9 Parla amb les monedes com si fossin filles seves i els parla amb tendresa. 10 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. ACTIVITATS DE REPS I DAVALUACI 1 Al Caf de les Delcies. 2 A veure en Daniel Serrallonga. 3 Sembla ms gran de 25 anys. 4 s lluntic, reservat amb canvis sobtats de carcter. 5 Debat, colloqui, intervencions del pblic. Editorial, cartes al director, articles dopini, crtica. 6 Emissor: lector; receptor: director i lectors. 7 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 8 Editorial: text elaborat per lequip de redacci i expressa lopini del diari. Article dopini: Escrit pels collaboradors o persones rellevants dun mbit i manifesten lopini de qui escriu. 9 a) atmosfera; b) solitud; c) capal; d) virtut; e) cstig; f) suggerir; g) demagog; h) suggerir; i) clssic; j) abril 10 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 11 Coherncia, cohesi, adequaci i correcci. 12 Puntuaci, falta de concordana entre els verbs, tractament...

Llengua catalana i literatura 3r ESO 139

Unitat 7Solucionari
13 a) ha establert; b) saber-ho; c) Cal esperar; d) Sembla; e) Vaig 14 a) lenv; b) llengua; c) el maluc; d) lespatlla; e) del canell; f) telfon

140 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 8Entre la rdio i la televisi


Dimensi comunicativa Lectura
Les activitats prvies daquest apartat permeten situar-se en els temes principals del text de lectura: els viatges collectius, la visita a un pas amb cultura, llengua i costums diferents, i els intercanvis que a lestiu fan els joves per aprendre altres idiomes i viatjar. Ats que el pas visitat s Turquia, es proposa de situar aquest pas en un mapa i parlar de tot el que els alumnes spiguen sobre la religi, costums i habitants daquest pas. Tamb s una bona ocasi per reflexionar sobre les amistats que es poden fer en els viatges i de tot el que sen pot aprendre. El text de lectura s un diari que escriu la protagonista sobre dos dies del mes de juliol que passa en aquell pas. Les set preguntes de resposta multiopci es poden ampliar amb altres qestions sobre aspectes del viatge i les opinions de la protagonista sobre les coses que veu i fa, les persones amb qui es troba o coneix, els llocs que visita, etc. El text brinda una bona ocasi per parlar de viatges que hagin fet els alumnes a altres pasos. Tamb sinclouen activitats escrites i orals i de llengua (ortografia, gramtica i lxic) sobre el text.

Comunicaci
En aquest apartat sestudien els mitjans de comunicaci amb ms incidncia en el segle xx i principis del xxi: la rdio i la televisi, sense oblidar laparici de les noves tecnologies, especialment Internet. Es pretn que lalumnat aprengui les caracterstiques del llenguatge que utilitzen aquests mitjans, reconegui els diferents tipus de programes que shi fan (en funci del format i el contingut), i spiga la funci dels professionals que hi treballen. A travs duna enquesta i dun debat, les activitats 1 i 2 pretenen fer evident als alumnes la influncia que exerceixen sobre ells els mitjans de comunicaci. Possiblement, una part considerable de lalumnat s consumidora acrtica dels mitjans audiovisuals; un dels objectius daquests exercicis ha de ser que prenguin conscincia que estan immersos en la societat de la comunicaci, i que els mitjans mai sn neutrals. Si es creu convenient, es podria introduir aqu lactivitat 6, que proposa lelaboraci dun quadre comparatiu per analitzar la programaci de diferents canals de televisi o emissores de rdio. Les activitats 3 i 4 es centren en la rdio. Mitjanant lexercici 3 els nois i noies hauran danalitzar tres tipus delocuci radiofnica, segons el tema del programa i el pblic a qui sadrea (informatiu, musical i desports). Els coneixements adquirits els podran aprofitar per fer lexercici 4, en el qual els alumnes hauran dadoptar el rol de locutor de rdio. Lactivitat 5 s fora complexa, ja que demana la preparaci i emissi dun noticiari televisiu. La importncia i la dificultat daquest exercici s la recerca de les fonts, la coherncia en la selecci de les notcies i la bona coordinaci del treball en equip. Si el centre disposa dels recursos adequats, es podria pregravar linformatiu, editar-lo i passar-lo a la classe com si fos una emissi televisiva real. Les activitats TIC daquest apartat se centren en les rdios i televisions que trobem a la xarxa. Lobjectiu s que lalumnat conegui les emissores de rdio i cadenes televisives que hi emeten, els continguts que ofereixen, i tamb com hi poden opinar o participar.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 141

Unitat 8Orientacions
Com a activitat complementria es pot realitzar la segent, que consisteix en una srie dexercicis delocuci: Tot seguit posarem a prova les teves aptituds com a locutor o locutora. Primer, escull una notcia breu. Desprs, per preparar la lectura, segueix aquests consells: a) Llegeix el text en veu baixa per familiaritzar-thi: fixat en el sentit de les frases i en la puntuaci. b) Fes diversos assaigs: llegeix el text amb un ritme lent o molt de pressa; canvia lentonaci i el to de manera que expressis tristesa, alegria, indiferncia, indignaci... En tots el casos has de vocalitzar, s a dir, pronunciar els sons de manera clara. c) Finalment, davant de tota la classe, fes la lectura de la notcia de la manera que creguis ms adequada.

Dimensi plurilinge i multicultural


En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn la rdio i la televisi com a connexions ms immediates amb el mn, a partir dels quals es pot activar la conscienciaci de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures i la valoraci de les variacions lingstiques i culturals.

Funcionament de la llengua Ortografia


En aquesta unitat es treballen els mots que duen j/g, x/ix, tx/ig. Per b que en la major part de les activitats es demana de completar els buits de mots que duen aquestes consonants o dgrafs, el professorat pot triar algunes paraules per exemple: desitjar, teixir, jersei, Meritxell, exercici i proposar als alumnes de redactar un text breu en el qual surtin. Text per dictar Va baixar a la cabina i va tancar la maleta. Va agafar desprs el paquet de llibres, lligat amb dues corretges. Objectiu aconseguit, minyva fer el capit gratant-se la panxa. Ara, com que la meva responsabilitat abasta fins a deixar-te en terra, anirs en un dels meus bots. El bot va tocar aigua. El contramestre mateix, un xicot gras i vermell, shi va despenjar i, amb lajut dun mariner, va armar els rems. El vaixell quedava a cent braces de la boca de lestret. El bot en recorreria la llargada fins a la platja de Sant Nicfor. Josep Vallverd, Trampa sota les aiges (text adaptat)

Gramtica
Lapartat comena amb lobservaci dun text compost per pargrafs curts on es pot veure amb claredat que els pargrafs constitueixen unitats temtiques ben diferenciades. A lactivitat 1 hauran de relacionar cadascun dels pargrafs daquest text amb la idea principal que shi expressa.

142 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 8Orientacions
A partir daqu es remarca la importncia dels pargrafs en els textos duna certa extensi com a eina per tal dorganitzar la informaci i jerarquitzar-la. Com a demostraci prctica de ls del pargraf, a lactivitat 2 caldr dividir en 4 pargrafs un text llarg. A continuaci treballarem els signes de puntuaci com a substituts en la llengua escrita de tot un cabal dinformaci que en llengua oral ens ve donada pel llenguatge paraverbal (lentonaci, les pauses, lmfasi) i que ens resulta imprescindible per tal de captar lautntic significat dun missatge escrit. A lactivitat 3 lalumne/a ha de relacionar frases puntuades de manera diferent (i, doncs, amb una entonaci diferent) amb el significat que expressa cadascuna. Les activitats 4 i 5 consisteixen a puntuar textos ja redactats. Com a activitat complementria es proposa la creaci dun text. Tant el tema escollit com les condicions que ha de complir responen al propsit de guiar el procs de redacci perqu lalumne/a hi apliqui els conceptes que han estat estudiats i en comprovi el resultat en un text propi: Than proposat que escriguis un petit comentari a la revista de lescola sobre la srie de televisi que ms tagradi perqu la recomanis a tothom. El comentari ha de tenir, com a mnim, tres pargrafs, cada un amb una idea principal: 1r pargraf: de qu tracta? 2n pargraf: com sn els personatges? 3r pargraf: per qu tagrada tant?

Lxic
Aquest apartat est centrat en dos camps lxics: els accidents geogrfics i els fenmens meteorolgics. El vocabulari, que tant pot pertnyer al lxic com com al registre cientfic, es caracteritza per tenir una gran riquesa i precisi. Per tant, lobjectiu que ens proposem assolir s que lalumnat adquireixi o consolidi un cabal lxic fora complex per denorme importncia, tant en la vida quotidiana com en els estudis (meteorologia i geografia). La majoria dactivitats tenen com a propsit essencial augmentar el cabal lxic de lalumnat i alhora precisar el significat de les paraules: accidents geogrfics (ex. 1), vents (ex. 2), gradacions dintensitat o de mida (ex. 3), definicions (ex. 4, 8), sinnims (ex. 7). Lexercici 6 pretn corregir algunes incorreccions fora usuals, bsicament interferncies amb el castell. Els exercicis 9 i 10 treballen el fons tradicional de la llengua, refranys i endevinalles. Com a activitat complementria podeu dictar les endevinalles segents, totes elles referides a accidents geogrfics i fenmens meteorolgics. Un cop corregida lortografia, caldr endevinar el mot amagat.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 143

Unitat 8Orientacions
a) Qu s all que tothom pren i ning no semporta? el sol b) Escupo, bramo, marejo, sc tomba, abisme i mirall, i digual manera tracto al rei com al seu vassall. la mar c) Corre molt i no el veus gens, i et molesta quan el tens. el fred d) Sense que res mafeixugui, jo plorant haig de finar, i al morir, la meva fossa mon bressol a un temps ser. els nvols

Dimensi esttica i literria


En aquesta primera unitat es presenta Joan Maragall i la seva obra, i es proposen de llegir dos poemes. A ms de les activitats a partir de la lectura, es proposa tamb una activitat TIC.

Activitats de reps i davaluaci


Per repassar els continguts de la unitat, es presenten dos poemes de Joan Maragall, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb sinclouen activitats de comunicaci i funcionament de la llengua (ortografia, gramtica, lxic). Aquestes activitats de reps tamb poden servir per fer una avaluaci global dels continguts de la unitat.

144 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 8Solucionari
lectura Abans de llegir 1 a 7 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Activitats 1 b); c); b); b); b); a); a) 2 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 3 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 4 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 5 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 6 Taxi: excitats, explicar-vos; xerrant: aix, deixar, marxarem, xafogosos, eixam 7 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 8 a) Aquesta b) tanquen; c) deserts; d) carregats

9 Diu que en aquesta colla haurien en Jordi, lImma i la Nria. Que la Nria li cau molt b. Ja deia que ara el torn li correspon a la Nria. Tenen totes les qualitats del mn i algunes de ms. s sensible, intelligent, madura (cosa que entusiasme a la Snia) i sinteressa per tot. T un problema, la dificultat que troba a comunicar-se amb els altres. 10 minaret, edificis, mesquita, local, antic teatre, barri, zona comercial, jardins, palaus, carrerons, torre... 11 taxista, taxmetre 12 a) 3; b) 5; c) 1; d) 2; e) 4 13 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 14 a) que es troba entre dues cultures o civilitzacions diferents; b) entre una cosa i una altra; c) comenci a fer el que ha de fer; d) amb calma; e) locasi; f) pensant COMUNICACI 1 a 2 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 3 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Ara b, qualsevol resposta hauria de tenir en compte unes idees bsiques: El primer text s una notcia, i vol informar sobre un fet de manera objectiva. Lelocuci, per tant, haur de ser clara, el ritme mitj, i lentonaci i el to han destar dacord amb el contingut seris de la notcia (un accident mltiple). El segon text est extret dun programa musical, a lestil de Els quaranta principals. Sense que ens oblidem de vocalitzar, el ritme haur de ser fora rpid i lentonaci haur de reflectir

Llengua catalana i literatura 3r ESO 145

Unitat 8Solucionari
el dinamisme i lemoci que sadiu a lestil de msica que shi emet. Per connectar amb un pblic jove caldr utilitzar un llenguatge que els sigui proper, amb un to que haur de ser desenfadat i directe. El darrer text pertany a una retransmissi esportiva, concretament dun partit de futbol. Com que el fragment escollit ens narra en directe la consecuci dun gol, la veu del locutor nhaur de reflectir lemoci: ritme rpid, en un crescendo que acaba en una explosi dentusiasme. 4 a 6 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. ORTOGRAFIA 1 jeure: jec, jeus, jeu, jaiem, jaieu, jeuen desitjar: desitjo, desitges, desitja, desitgem, desitgeu, desitgen 2 a) pluja; b) mitjana; c) jeroglfic; d) metges; e) rajola; f) desitjar; g) pitjor; h) jersei; i) subjecte; j) fetge; k) garatge; l) injecci; m) ferotges; n) rellotges; o) adjectiu; p) adjunt; q) desitjs; r) jutge; s) trajecte; t) subjecci 3 a) El meu gendre ha marxat de viatge a lestranger. b) El jerarca va ordenar el setge de la ciutat. c) Em vaig deixar una joguina a laplatja. 4 mitj; penja-robes; pijama; prestatge; calaix; gira-sol; jaqueta; jersei 5 a) xut: xutar; b) genoll: genolleres; c) reixa: enreixat; d) injectar: injectable; e) esponja: esponjs; f) xiular: xiulet; g) explicar: explicaci; h) ngel: anglic; i) xocar: xocant; j) jard: jardineria; k) teixir: teixit; l) exhalar: exhalaci 6 a) peixater: peix; b) afluixar: fluix; c) coixejar: coix; d) esbiaixat: esbiaix 7 a) exercici; b) excellncia; c) estendre; d) excessiu; e) xit; f) estranyar; g) bixest; h) expressi; i) estranger; j) accelerar; k) accident; l) objecci 8 a) faig; b) jutjat; c) pitjor; d) Meritxell; e) sandvitx; f) matjos; g) patge; h) totxo; i) setge; j) bateig; k) raig; l) oreig 9 a) pujol: puig; b) rajol: raig; c) cartutxera: cartutx; d) fageda: faig; e) trepitjar: trepig; f) escabetxina: escabetx; g) empatxar: empatx; h) estiuejar: estiu; i) lletjor: lleig; j) esquitxar: esquitx 10 a) gener, b) jeia, c) projecci, d) personatge, e) girafa, f) Txad Exemple de text: El mes de gener vaig anar al Txad. All vaig assistir a la projecci duna pellcula en qu apareixia un personatge molt rar que jeia dalt duna girafa. 11 El formatge Urglia i la mantega Cad estan reconeguts i garantits per les Denominacions dOrigen Protegides de lAlt Urgell i la Cerdanya grcies a la seva extraordinria qualitat. La llet produda en aquestes comarques pirinenques, la seva elaboraci seguint els principis naturals i la nostra llarga experincia permeten lobtenci dunes especialitats tradicionals que sn una veritable delcia per al consumidor ms exigent.

146 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 8Solucionari
12 Sona [ks]: mxima, fixar, clxon, asfxia, apndix, luxe, taxi Sona [gz]: exhortar, inexorable, xode, examina, xit, exili GRAMTICA 1 4t pargraf/3r pargraf/5 pargraf/2n pargraf/1r pargraf 2 1r pargraf: El 27 doctubre [...] tres joves escaladors vallesans actuals. 2n pargraf: Desprs de diversos [...] la posessin en dubte. 3r pargraf: Per aix [...] en noms una hora. 4t pargraf: A ms de les dues escalades [...] ha estat realitzat per Jaume Pujol. 3 a) Va marxar. / Va marxar perqu s valent. / No ho sembla pas, de valent. b) No tinc res per llegir. / Si mho demanes, llegir. / Digues-me qu he de llegir c) Alg ha trobat en Miquel. / En Miquel ha trobat alg. d) No hi voleu anar. / Nosaltres, no. Vosaltres. / Digueu-me si hi heu danar vosaltres. 4 En arribar a ca Mr. Rochester vaig fer una frenada massa brusca; el cotxe va derrapar una mica i va fer ms renou del que calia. Just quan jo em disculpava amb el xofer per la badada, es va obrir la porta i el vaig veure: els detalls no eren gaire notables, per men vaig fer una idea general: pes mitj i una amplada de pit considerable. Tenia la cara fosca, amb trets esmolats i un front dur; els ulls i les celles juntes semblaven irades i ara les arrufava; ja no era jove, per encara no havia arribar a la mitja edat, potser tenia uns trenta-cinc anys. 5 a) Era un xicot duns divuit anys, alt, bru, ben plantat i molt simptic. b) Soci, necessitem el teu suport! c) Durant el 2006, lempresa va tenir uns beneficis elevats, xifrats en 30 milions deuros. d) Avui, a lEspanyol, es pot tancar el fixatge dun nou davanter, aquesta tarda sacabar de confirmar. e) A la plaa gran del poble, al costat de lAjuntament, destil gtic, sala un bell palau de principi del segle xviii. LXIC 1 1) llac; 2) cim; 3) coll; 4) cala; 5) penya-segat; 6) platja; 7) afluent; 8) cap; 9) delta; 10) illot; 11) riu; 12) meandre; 13) serralada; 14) cingle; 15) desembocadura; 16) volc 2 nord: tramuntana; nord-est: gregal; est: llevant; sud-est: xaloc; sud: migjorn; sud-oest: garb; oest: ponent; nord-oest: mestral 3 a) brisa, ventada, vendaval, hurac; b) tur, pujol, puig, muntanya; c) cala, badia, golf; d) plugim, ruixat, xfec, tempesta, aiguat; e) font, rierol, riera, afluent, riu; f) mar plana, mar arrissada, marejol, maror, mar grossa 4 a) arxiplag; b) flocs; c) congost; d) torrents; e) aiguamolls; f) rosada; g) tornado; h) tro, llamp; i) maror

Llengua catalana i literatura 3r ESO 147

Unitat 8Solucionari
5 a) 6; b) 3; c) 5; d) 4; e) 2; f) 1 6 a) cordillera: serralada; b) sequia: sequera, cauce: llit, llera; c) arxipilag: arxiplag, isles: illes, templat: temperat; d) bahia: badia; e) terremoto: terratrmol; f) alud: allau; g) per la tarda: a la tarda, tormenta: tempesta, tempestat; h) vado: gual; i) oles: ones, onades, acantilat: penya-segat; j) la veleta: el penell; k) per la tarda: a la tarda, es despejar: saclarir; l) sombra: ombra 7 a) gelada, glaada; b) els estels; c) arc iris; d) tempesta; e) calamarsada, granissada, calabruixada; f) boira; g) suau, benigne; h) onades; i) llit; j) cingle; k) llevant; l) flocs 8 a) albufera; b) cingle; c) calamarsa; d) gorg; e) istme; f) calitja; g) tartera; h) xafogor 9 a) maig; b) octubre; c) mar; d) gener; e) juny; f) febrer; g) setembre; h) novembre; i) abril; j) desembre; k) agost; l) juliol 10 a) el gel; b) el riu; c) el vent; d) la neu. ELS NOSTRES CLSSICS 1 Poesia, assaig i gneres periodstics. 2 Poesies, Visions & Cants, Enll, El comte Arnau, Seqncies, Nusica. 3 LEnglantina (1894), Mestre en Gai Saber (1904), Premi Fastenrath (1910) 4 Bella, mbil anella, lenta oscillant, decanta a lesquerra, a la dreta i retorna tranquilla. 5 Amb optimisme i alegria. 6 Viure i gosar del moment, el dia. 7 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. ACTIVITATS DE REPS I DAVALUACI 1 No es preocupa gaire. 2 Romandran sempre en el pensament del poeta. 3 Les flors riuen. 4 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 5 Lhora dels joves, els reptes que han dafrontar en la seva Terra. 6 Amb els ocells. 7 5 estrofes. 8 S, per exemple: arribada - albada, desensonyat illuminat 9 Rdio: gran rapidesa i eficcia; televisi: el ms influent i arriba a moltes persones.

148 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 8Solucionari
10 Lestndard, el colloquial, llenguatge especialitzat. 11 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 12 La a: viatjar; la o: viatjo; i la u: jugar. 13 ig a fi de mot: en les paraules els derivats de les quals presenten tg/tj o i/g enmig de mot. tx a fi de mot: en les paraules els derivats de les quals tamb presenten tx. 14 La b), la c) i la d) 15 a) penya segat; b) arxiplag; c) tornado; d) marejol

Llengua catalana i literatura 3r ESO 149

Unitat 9Quin temps far dem?


Dimensi comunicativa Lectura
Shan seleccionat tres textos per treballar la comprensi lectora de previsions, prediccions i consells. Les activitats prvies, Abans de llegir, han de servir per comprovar qu saben els alumnes sobre aspectes tan diversos com el web del Servei Meteorolgic de Catalunya, els meteorlegs, els lectors de senyals per a vehicles del futur o el mosquit tigre. Els textos de lectura sn molt diversos tant de contingut com de forma (mapa del temps, entrevista breu a Francesc Mauri, anunci dautombils amb lectors de senyals del futur, i consells per controlar el mosquit tigre). Les activitats per a desprs de la lectura se centren en els aspectes ms importants dels textos per comprovar que lalumnat ha ents els diferents textos i missatges. Tamb sinclouen activitats escrites i orals i de llengua (ortografia, gramtica i lxic) sobre el text.

Comunicaci
Aquest apartat se centra en lestudi dels textos predictius. Es distingeixen els diferents tipus, segons el grau de probabilitat: previsi i predicci. Tamb es tindr en compte el context en qu apareixen: en els mitjans de comunicaci (previsions econmiques o meteorolgiques, horscops...) o en la vida diria (avisos, notes, convocatries...). Finalment, nanalitzarem el vocabulari, molt especialitzat segons el tema. Les activitats es divideixen entre previsions (les tres primeres) i prediccions (els quatre exercicis restants). Les tres primeres activitats demanen redactar diversos models de textos utilitaris, molt presents en la vida quotidiana: avisos i comunicats (ex. 1), programaci dactivitats (ex. 2 i 3). Els exercicis 4 i 5 estan connectats: treballen la predicci meteorolgica, oral i escrita. Tamb incideixen en la utilitzaci dun vocabulari molt especialitzat, al voltant de dos camps lxics, els fenmens meteorolgics i els topnims. Lexercici 6 analitza un text predictiu de base cientfica (astronomia). Aquesta activitat, tot i els punts de contacte, contrasta amb la segent, que gira al voltant de lhorscop (astrologia). Lactivitat TIC consisteix en la planificaci dun viatge de cap de setmana mitjanant els recursos que ofereix la xarxa. El propsit de lexercici no s tan sols que lalumnat adquireixi competncia en la recerca dinformaci per Internet, sin sobretot que sigui capa de gestionar un conjunt de dades fora complex: mitjans de transport, allotjament, activitats, predicci del temps, despeses... Com a activitats complementries, podreu realitzar aquests exercicis: a) La funci de les agendes s recordar-nos les coses que hem de realitzar. Revisa com tens lagenda escolar per a aquesta setmana. Desprs, en grups de quatre, confronteu les semblances i diferncies que hi teniu i exposeu-les davant de tota la classe. b) Subratlla en verd les anotacions que tinguis a lagenda i que es relacionin amb lestudi; i en vermell, les que es relacionin amb la diversi, lesport o altres ocupacions no relacionades amb lestudi. Extreu-ne conclusions:

150 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 9Orientacions
hores setmanals que dediques a les classes hores setmanals que dediques a lestudi (ja fora del centre escolar) hores setmanals que passes a la biblioteca hores setmanals que dediques a lesport hores setmanals que veus la televisi hores setmanals que passes amb els amics i amigues hores setmanals que ajudes a casa altres ocupacions

Dimensi plurilinge i multicultural


En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn els consells, les prediccions i previsions indispensables per voltar pel mn, a partir dels quals es pot activar la conscienciaci de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures i la valoraci de les variacions lingstiques i culturals.

Funcionament de la llengua Ortografia


En aquesta unitat es treballen els mots que duen s/ss/c//z. Les activitats sn variades. Caldr posar mfasi en la distinci entre essa sonora i essa sorda a fi dassegurar la correcta escriptura daquestes consonants, i en els mots que sovint es pronuncien incorrectament: adhesi, casos, centsim, gasos, nasal, etc. Lactivitat 4 se centra en lescriptura dels mots que duen essa a partir de les formes verbals dels mots. Text per dictar He anat a Sant Rom. Tot verd, tot florit, pel cam. Ahir va ploure dotze hores: una plugeta fina, seguida, fecundant. Hi ha ginesta florida, nova de trinca. Les branquetes, frgils, encara no shan endurit i es tallen fcilment amb una m, com si fossin duna terrissa molt tendra. El tim, nhi ha molt, comena a desfullar-se. El xuclamel s dun rosa vivssim. El castanyer de la carbonera branca de fullam esplndid. Ser, diuen, un bon any dolives. Ha fet vent, com sempre. Toms Garcs, El temps que fuig

Gramtica
A partir dun fragment dun conte de Jess Moncada que exemplifica b la utilitat dels connectors per jerarquitzar i ordenar la informaci, sintrodueix un tema que presenta dificultats especials per als alumnes a lhora didentificar qu s un connector textual i com actua. No noms se senyalen sin que sexplica en concret per a qu serveix cadascun i quines relacions de sentit estableix entre les parts del text que lliga. En aquest apartat oferim a lalumne/a una llista bastant completa dels principals connectors, a partir de la divisi en dos grans grups genrics: els que serveixen per estructurar el text i els que

Llengua catalana i literatura 3r ESO 151

Unitat 9Orientacions
serveixen per establir relacions lgiques. Dins de cada un daquests grups apareixen agrupats atenent a la finalitat concreta amb qu susen. Les activitats poden agrupar-se en dos blocs: en les activitats 1,2 i 4 lalumne/a ha domplir els buits dun text a partir duna srie de connectors donats; a lactivitat 3, en canvi, es tracta de reconstruir oracions a partir de seqncies diverses desordenades que tenen com a eix vertebrador la presncia dun connector determinat. Com a activitat complementria, per tal que posin en joc els connectors vistos en aquest apartat i la seva utilitat en la construcci de textos, es proposa la segent: Escriu un breu manual dinstruccions sobre com construir un moble daquells que es compren en peces i els has de muntar a casa. Has dusar, com a mnim, 15 connectors dentre els compresos en les categories segents: Per marcar ordre Per distingir Per estructurar lespai Per estructurar el temps

Lxic
Aquest apartat gira al voltant del camp lxic de les plantes: arbres, arbustos, flors, fruites, verdures i hortalisses. Aquest vocabulari est relacionat amb el mn natural (boscos i camps), per tamb amb el mon urb (terrasses i jardins); fins i tot sintrodueix en el terreny de lalimentaci. Les activitats de lapartat sn idnies per augmentar i consolidar el cabal lxic de lalumnat. Un altre objectiu a assolir s la precisi en ls del llenguatge. Aix, cada exercici se centra en un aspecte molt concret daquest camp semntic: diferents parts de larbre (ex.1), tipus darbres (ex. 2, 3 i 5), fruits (ex. 6), flors (ex. 4), productes de consum alimentari (ex. 8 i 9). Lexercici 10 treballa els errors de tipus semntics (barbarismes). Lactivitat 11 es pot aprofitar per treballar lexpressi oral a travs de la recitaci de fragments potics. Finalment, lexercici 12 consisteix a explicar el significat dun conjunt de frases fetes que fan referncia a un element vegetal. Com a activitat complementria podeu fer dictar el text segent, que descriu el moment en qu els ametllers floreixen. A continuaci, a partir daquest model, es pot demanar a lalumnat que redacti la descripci dun paisatge que conegui, o duna planta o duna flor que sigui del seu grat. Ens trobem, doncs, en aquell moment de lany tan delicat que, en obrir una finestra i mirar a fora, apareix la subtilesa dun ametller rosat, extasiat, com un vapors enlluernament. s en aquests instants que hom pot diferenciar els matisos. Hi ha flors dametller de color de rosa; flors de color blanc, flors amb una vaga resplendor esgrogueda de mantega fosa. Hi ha moltes classes dametllers. Les flors dametller ms donades al carm no es poden confondre amb les flors de les pomeres ni amb la flor del presseguer. [...] Aix i tot, cap flor no pot igualar la vaporositat aria de la flor de lametller. En aquest moment totes les riberes del Mediterrani estan irisades pels ametllers en flor. Tots els ametllers sn ja florits davant del mar brillant, fins a Mallorca... Josep Pla, Els ametllers florits

152 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 9Orientacions
Dimensi esttica i literria
En aquesta unitat es presenta Santiago Rusiol i la seva obra, i es proposa de llegir un fragment de Lauca del senyor Esteve. A ms de les activitats a partir de la lectura, es proposa tamb una activitat TIC.

Activitats de reps i davaluaci


Per repassar els continguts de la unitat, es presenta un text predictiu, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb sinclouen activitats de comunicaci i funcionament de la llengua (ortografia, gramtica, lxic.). Aquestes activitats de reps tamb poden servir per fer una avaluaci global dels continguts de la unitat.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 153

Unitat 9Solucionari
lectura Abans de llegir 1 a 4 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Activitats Parlem amb Francesc Mauri, lhome del temps 1 Nvols. 2 Al nord, amb nvols, pluja i neu. 3 Mar arrissada, i al nord marejol. 4 La part central de Catalunya. 5 Que hi ha boira. 6 Perqu no hi ha observatoris arreu del territori. 7 Perqu cada dia es milloren els encerts. 8 Cada cop s ms alta, entre el 85% i el 95%, segons lestaci de lany i la situaci meteorolgica. Tenia la mateixa fi abilitat que una dara del temps dels quatre dies vinents. El futur que arriba: autombils amb lector de senyals 9 A 15 metres dun senyal destop o dun encreuament perills, a 50 metres de lentrada duna escola. 10 Els senyals de les lnies blanques, ja que aquestes reflecteixen la llum. 11 El vehicle llegeix el codi de barres pintat a la calada i reconeix de quin tipus de risc es tracta i a quina distncia es troba. 12 Lordinador emet un avs. 13 30 km/h 14 El vehicle s capa dactuar pel seu compte, frenar per si mateix i, fins i tot, aturar-se completament. Consells per controlar el mosquit tigre 15 Perqu pot produir fora molsties a causa de la gran quantitat de picades que sol fer. 16 Del sud-est dsia. 17 No. 18 El 2004. 19 Es distingeix per les ratlles blanques del seu cos. 20 Usar roba de mniga i camal llarg de colors clars, i mitjons. 21 Rentar i desinfectar la ferida.

154 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 9Solucionari
22 A lAgncia de Salut Pblica. 23 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 24 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 25 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 26 a) anlisi, coincidncia, pellcula, lnies, sia b) pronstic, grfic, mnim c) producci, estaci, circulaci, informaci 27 a) perillosament b) metdicament c) presencialment 28 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 29 a) malgrat que b) tanmateix c) ja que d) per tant 30 a) que hi ha nvols/nvols espessos que tapen el cel. b) precipitaci de gotes daigua/pluja forta de curta durada. c) condensaci del vapor de latmosfera /boira fina d) mar amb onades de menys de 0,1 metres /mar amb onades de ms de 0, 1 metres. e) mar agitada/ones degudes a vents llunyans f) caiguda de neu/tempesta curta, per forta, amb pluja, vent i tronada 31 a) vent que ve del sud/vent que ve del sud-oest b) vent que ve del nord/vent que ve del nord-oest c) vent que ve de loest/vent que ve de lest d) vent del nord-est/vent del sud-est 32 a) cm; b) ha; c) l; d) w; e) mg; f) %; g) t; h) dm 33 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. COMUNICACI 1 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 2 i 3 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 4 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. El mapa reprodut correspon a la predicci del temps publicada al diari Avui el dia 14 de febrer del 2006. El text que acompanyava el mapa era el segent:

Llengua catalana i literatura 3r ESO 155

Unitat 9Solucionari
Catalunya. Nuvolositat variable al litoral, ms abundant al litoral i prelitoral sud, on no es descarten algunes precipitacions febles al mat. A la resta del pas el cel estar entre poc i mig ennuvolat durant el mat i sasserenar al llarg de la jornada. Hi haur boires al mat en algunes valls i fondalades de linterior del pas. Franja de Ponent. Intervals de nvols al mat, sobretot a lextrem sud, amb tendncia a aclarir-se al llarg de la jornada. Andorra. A primera hora estar entre poc i mig ennuvolat, per al llarg del mat es destapar. Les temperatures seran una mica ms baixes. Catalunya Nord. Entre poc i mig ennuvolat, amb tendncia a quedar ser a la tarda. El vent ser moderat de gregal i les temperatures una mica ms baixes. Illes Balears. Nuvolositat abundant tot el dia, amb precipitacions febles i disperses en qualsevol punt de larxiplag. Temperatures una mica ms baixes. Pas Valenci. Es mantindr el cel molt ennuvolat, i continuar la possibilitat de precipitacions febles i intermitents en qualsevol punt, preferentment a lrea litoral. 5 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 6 a) s un text predictiu, ja que exposa fets que es creu que poden succeir en el futur. En aquest cas es tracta duna srie despeculacions de base cientfica sobre lexploraci i colonitzaci de la galxia i el futur de lUnivers. Si nanalitzem la forma, en poden destacar els trets segents: Utilitza verbs en futur (ser, podrem, saniran apagant, estar, hi haur...) condicionals (seria, arribarien...) o girs equivalents (es pensa que, sembla que...). Dacord amb el tema que tracta (astronomia), utilitza un vocabulari molt especialitzat: satllit, planeta, estel, pulsacions dels estels, sistema solar, galxia, velocitat de la llum... b) El text sembla ajustar-se ms aviat al que s la predicci, sobretot pel que fa als viatges intergalctics, perqu pronostica el que pot succeir en base a uns possibles avenos tecnolgics que encara no shan produt. s a dir, avana el que podria passar a partir dindicis i intucions, per tamb podria ser que no succes. Pel que fa al futur de lUnivers, la previsi que fa se sustenta en el que se sap fins ara, susceptible de canviar, i per tant, i de modificar les teories ara es defensen. c) Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Proposta de resum: El futur de lespcie humana s explorar tota la galxia Aquesta setmana sha llenat a lespai el satllit Corot amb la missi de cercar planetes similars a la terra. Segons Juan Fabregat, de la universitat de Valncia, en un futur potser el segle vinent, s probable que la humanitat deixi el sistema solar i colonitzi tota la galxia. Es faria mitjanant viatges intergenearcionals, amb grans naus, i els que arribarien a destinaci serien els fills o nts dels que van partir. Daltra banda, arribar un dia en qu els estels sapagaran i amb ells desapareixer la vida: s el que sanomena la mort trmica de lunivers. d) Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 7 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Proposta de redacci per a la resta de signes del zodac:

156 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 9Solucionari
Bessons 21-5 / 21-6 Si en aquests moments tot set fa feixuc i et costa remuntar, pensa que noms s una sensaci passatgera. Ben aviat et sentirs ms optimista i ple denergia. Cranc 22-6 / 22-7 Ara et sentirs ms tranquil i assossegat. Experimentars una gran millora en les relacions, sobretot amb la parella. Triomfars en els teus projectes. Balana 22-8 / 22-10 Ests passant per un perode de gran agitaci. Reflexiona i no et precipitis. Les emocions et poden trair, sobretot en el terreny amors. Aquari 20-1 / 18-2 Lexcs de tranquillitat texaspera i tens ganes de sorpreses. Per vigila, podries patir algun imprevist, sobretot en el terreny econmic.

Escorp 23-10 /21-11 La lluna despertar la teva sensualitat adormida. Deixat portar per la passi. El somriure i latreviment seran els teus millors aliats.

Peixos 19-2 / 20-3 Has de deixar de somiar amb els ulls oberts i comenar a actuar. No tinguis por dels reptes: amb esfor i intelligncia podrs aconseguir all que tan desitges.

A partir de les indicacions genriques que dna aquest horscop, es pot demanar als alumnes que facin una predicci ms concreta per al seu signe, per exemple sobre aspectes com lamor, la salut o els estudis. a) Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. b) Lastrologia s lart de saber la influncia dels cossos celestes sobre els objectes animats o inanimats. Un horscop s el conjunt de prediccions referides al futur duna persona, un pas, una empresa, etc., tenint en compte la posici dels astres. Per traar un horscop exacte s imprescindible saber amb precisi lhora, el dia, la longitud i la latitud del lloc de naixement. Els astrlegs utilitzen per fer les seves prediccions un mapa o diagrama celest amb la posici dels astres en un moment determinat. Aquest mapa consta duna circumferncia dividida en 360, repartits en 12 sectors de 30, a cadascun dels quals li correspon un signe zodiacal. Cada signe t un planeta que el regeix. Lestudi es fa tenint en compte la posici dels astres en cada signe. Descriure la posici dels astres en un moment determinat s un fet objectiu i cientfic, per jutjar i descriure la influncia que causen en les persones s un coneixement subjectiu. c) i d) Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. ORTOGRAFIA 1 a) tassa; b) ase; c) cassola; d) ambulncia; e) camisa; f) espasa; g) cistell; h) balana; i) estru; j) tisores/ estisores; k) pallasso; l) sivella

Llengua catalana i literatura 3r ESO 157

Unitat 9Solucionari
2 a) grisa; b) passem; c) pasos; d) alzina; e) escenari; f) carssim; g) missa; h) alar; i) sia; j) tretze; k) agressi; l) tristesa; m) comenar; n) Terrassa; o) casos; p) riquesa; q) habitaci; r) hostessa; s) empresari; t) cinema; u) paisatge; v) professor; w) comissi; x) duresa 3 a) silenci; b) esposa; c) magatzems; d) fora; e) pinassa; f) museu; g) cervesa; h) avisar; i) timidesa; j) pinzell; k) dissertar; l) bessons; m) quinze; n) anlisi; o) tossut; p) capaos; q) difcil; r) utilitzar; s) senzill; t) braos; u) japonesa; v) transistor; w) cincia; x) possible 4 a) recompensa; b) defensa; c) confiana; d) esperana; e) creena; f) matana; g) prometena; h) dansa 5 caar: cao, caces, caa, cacem, caceu, cacen fracassar: fracasso, fracasses, fracassa, fracassem, fracasseu, fracassen descansar: descanso, descanses, descansa, descansem, descanseu, descansen 6 a) millsim; b) Brusselles; c) nasal; d) casino; e) gessam; f) pressi; g) excessiu; h) discussi; i) Rossell; j) metgessa; k) medusa; l) Eivissa; m) parsit; n) ciment; o) premissa; p) emissor; q) hissar; r) etctera; s) sentinella; t) asil 7 a) enfonsar; b) vellesa; c) marquesa; d) gasela; e) rosa; f) grisa; g) zodac; h) casat; i) topazi; j) zona; k) donzella; l) endinsar 8 a) visi; b) explosi; c) divisi; d) evasi; e) envasi; f) elisi; g) infusible; h) provisi 9 Correcci a criteri del professorat.

GRAMTICA 1 Tanmateix / Ms tard / per exemple / Daltra banda / daqu 2 Per aix / Per / per tal d / I tamb / en segon terme / per 3 Un alumne matriculat al curset trimestral demana enrgicament que li tornin els diners perqu encara no ha aprs a patinar sobre gel. Els lders dun partit, com tothom, poden manifestar la seva opini per no han de pretendre imposar les seves idees als qui pensen diferent. 4 Mentre / principalment / Daqu ve / sobretot / En aquests moments / Tot i que / No obstant aix / ms que / Pel que fa a / sin que LXIC 1 a) tronc; b) arrels; c) branca; d) capada; e) escora; f) fruit

158 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 9Solucionari
2 arbres fruiters avellaner, castanyer, cirerer, codonyer, magraner, perera 3 arbres de fulla caduca figuera, morera, plataner, roure, pomera, ametller 4 a) lliri; b) gerani; c) rosa; d) margarida; e) clavell; f) rosella; g) tulipa; h) dlia; i) violeta 5 a) pollancreda; b) alzinar; c) fageda; d) pineda, pinar; e) olivar, oliverar; f) palmerar, palmar; g) roureda; h) avellaneda, avellanar; i) castanyeda, castanyar; j) carabassar, carabasserar 6 a) cocoter; b) pomer, pomera; c) ametller; d) pruner, prunera; e) melonera; f) albercoquer; g) noguera; h) figuera; j) maduixera; j) morera; k) plataner, pltan; l) magraner; m) llimoner; llimonera; n) tomaquera; o) taronger 7 a) dtil; b) blanques; c) alzina i roure; d) perenne 8 verdures i hortalisses fespinac, porro, bleda, escarola, brquil, pebrot fruita del temps prssec, nespra, magrana, pruna, alvocat fruits secs ametlla, pansa, avellana, piny, cacauet condiments canyella, safr, orenga, pebre arbres de fulla perenne llorer, olivera, pi arbres no fruiters avet, eucaliptus, freixe, l lorer, om, salze, tiller, xiprer arbustos argelaga, boix, bruc, esbarzer, ginebr, ginesta

9 enciam, tomquet, cogombre, carbass, carxofa, pastanaga, pebrot, rave, albergnia 10 a) corteza: escora; svia: saba; b) les llegums: els llegums; c) pepino: cogombre; d) pomelo: aranja; e) pltanos: pltans; freses: maduixes; tronges: taronges; f) amapoles: roselles; g) tulip: tulipa; margarita: margarida h) tubrcul: tubercle; i) frambuesa: gerds; j) aguacates: alvocats 11 a) ametller; b) figuera; c) heura; d) blat, espiga, olivers 12 a) 3; b) 1; c) 7; d) 6; e) 2; f) 10; g) 9; h) 4; i) 5; j) 8

Llengua catalana i literatura 3r ESO 159

Unitat 9Solucionari
ELS NOSTRES CLSSICS 1 El Modernisme. Les Festes Modernistes. 2 Visions del mn: Senyor Esteve: tradicional, continua lofici de la famlia. Ramonet: trencar amb la tradici per fer una activitat ms artstica: ser escultor. 3 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. ACTIVITATS DE REPS I DAVALUACI 1 El temps que fa el mes dagost i els indicis que ajuden a saber el temps que far. 2 El comportament de plantes i animals. 3 a) satipa de plantes abans que plogui b) salta fora de laigua c) satura a la branca dun arbre d) mou molt les ales e) es colloca en els camins 4 previsi: molta seguretat; predicci: hiptesi. 5 Sn prediccions. 6 a) baratssim; b) nasal; c) esperana; d) dimissi; e) massa; f) cacera; g) pasos; h) pallissa; i) alzina; j) transistor; k) zebra; l) assedegat 7 a) 4; b) 3; c) 1; d) 5; e) 2 8 a) margarides b) pltan c) ametlles d) entrep

160 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 10Has vist aquest anunci?


Dimensi comunicativa Lectura
Com a lectura shan escollit cinc anuncis de carcter ben diferents: institucionals, comercials i solidaris (protecci del medi ambient i dels animals). Les activitats prvies a la lectura, Abans de llegir, pretenen esbrinar lopini dels alumnes sobre la imatge i text dels anuncis, sobre els diners que es gasten en publicitat i sobre la finlitat de persuadir que samaga darrere dels anuncis. A les activitats de desprs de la lectura es proposa de treballar la comprensi lectora de cada anunci per separat. Les activitats es poden fer en grup i permeten la interacci oral a laula. Es poden formar petits grups per treballar un anunci i desprs exposar-ho al grup classe. Un cop contestades totes les activitats, si el professorat vol continuar amb el treball daquests textos, pot proposar destablir comparances entre els anuncis pel que fa al missatge, text, logotip, recursos literaris emprats, imatge, receptors/es a qui sadrea, etc. Tamb sinclouen activitats escrites i orals i de llengua (ortografia, gramtica i lxic) sobre el text.

Comunicaci
Aquest apartat se centra en el llenguatge de la publicitat. Lobjectiu s que lalumnat sigui capa de llegir i entendre els missatges lingstics, icnics i audiovisuals dels anuncis. Tamb hauria daprendre a fer la crtica dun anunci i a donar-ne la seva opini. Finalment, desprs dhaver analitzat els mecanismes publicitaris i haver-ne interioritzat el seu funcionament, hauria de ser capa delaborar un anunci publicitari amb missatge i text. Les quatre primeres activitats tenen com a propsit lanlisi dels elements constitutius dels anuncis, en general (ex. 1 i 3), o centrant-se en els recursos lingstics (ex. 2) i visuals (ex. 4). Les activitats 5, 6 i 7 pretenen que lalumnat sadoni que el missatge publicitari, per vendre millor el producte, ha de tenir molt present a quin tipus de consumidor potencial sadrea. Les dues darreres activitats proposen lelaboraci completa de diferents tipus danuncis, amb lobjectiu que lalumne demostri que s capa de relacionar i dintegrar tots els coneixements que ha adquirit al llarg de lapartat. Les activitats TIC se centren en la normativa que regula lemissi de publicitat a la televisi. Lobjectiu s que lalumnat sigui capa de trobar aquesta informaci i daltres de complementries a travs dInternet. A partir daqu lalumnat haur de comparar la normativa amb la realitat televisiva, i extreuren conclusions. Com a activitats complementries podeu fer aquests dos exercicis: 1. Ja has vist que, sovint, la imatge del producte que sanuncia per exemple un cotxe va acompanyada duna altra imatge simblica que s portadora dels atributs del producte: un home o una dona seductors, dinmics, poderosos... Digues quina imatge simblica escolliries per vendre els productes que et proposem: a) un perfum: d) un detergent: b) un cotxe: e) un pintallavis: c) una beguda refrescant: f) uns texans:

Llengua catalana i literatura 3r ESO 161

Unitat 10Orientacions
2. Per parelles, escolliu un dels productes de lexercici anterior i feu-ne una anunci: busqueu una imatge a Internet i afegiu-hi un eslgan.

Dimensi plurilinge i multicultural


En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn la publicitat com a eina per reflectir la societat, a partir dels quals es pot activar la conscienciaci de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures i la valoraci de les variacions lingstiques i culturals.

Funcionament de la llengua Ortografia


En aquesta unitat es treballen els mots que duen m/n/mp i h. Les activitats sn variades. Caldr posar mfasi en els mots que duen mp i mm, i tamb en els que duen h ats que no sen pot donar cap regla ortogrfica per saber-los escriure correctament. Les activitats han de permetre la correcta escriptura daquestes consonants. Lactivitat 8 pretn assegurar la correcta escriptura de monosllabs com ha/a/ah, ho/o/oh, hi/i, he/eh, els quals sovint provoquen dubtes a lhora descriurels. Refranys per dictar a) s bo lhostal, si lhostalera val. b) Estiu calors, hivern rigors. c) Ahir bover, avui cavaller. d) Tothom fuig de fam i feina. e) Herba sana, mata el cuc i fa la gana. f) El bon nap, per lagost ha de ser nat.

Gramtica
Si el tema anterior estava dedicat als connectors que estructuren les diverses parts dun text, aquest est dedicat als connectors que enllacen elements dun mateix sintagma establint entre ells relacions de dependncia (preposicions) i als adverbis, que poden modificar el verb o altres elements com els adjectius o altres adverbis. Si lexposici del tema anterior era ms teric, el daquest s eminentment prctic i est totalment dirigit a solucionar els dubtes ms freqents que poden presentar-se en ls de preposicions i adverbis (en aquest ltim cas es tracta derrors comesos en llengua escrita a causa de lhomofonia entre dos elements que, en canvi, poden diferenciar-se perfectament grcies a la reflexi gramatical. Encara que de manera marginal, aprofitem per introduir les locucions prepositives i adverbials, recursos que potencien la riquesa i genutat en lexpressi. Tenint en compte que els alumnes no catalanoparlants sovint coneixen noms el catal estndard que aprenen a lescola per no tenen gaires recursos en registre colloquial, treballar les locucions adverbials pot ser una eina ms per augmentar el seu domini dels registres informals de la llengua. Com a activitat complementria, es proposa que els alumnes es divideixin en grups de quatre. Cada grup haur de proposar quatre locucions o frases fetes als altres grups i aquests les han

162 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 10Orientacions
dusar en alguna oraci. Guanyar el grup que hagi aconseguit construir ms frases correctes amb les expressions proposades pels altres.

Lxic
El propsit daquest apartat s treballar el camp semntic del nuclis urbans. Cal que lalumnat prengui conscincia que en el mn quotidi on viu est envoltat dobjectes que s necessari saber denominar amb precisi. Ha dentendre que la llengua s un vehicle per conixer el mn i un estri imprescindible per interaccionar amb la realitat circumdant. Les activitats 1 i 5 treballen els sinnims, i el seu propsit s que lalumne augmenti el seu cabal lxic. Amb les activitats 2, 3, 6, 7 i 8 es pretn que lalumnat consolidi el vocabulari daquest camp lxic i el depuri de les interferncies amb el castell. Lactivitat 9, sota la forma de joc, treballa la definici, i la 10 les frases fetes. A travs de lactivitat 4 es pot fer referncia a les normes de conducta (seguretat viria i urbanitat) que es desprenen de la vida en les ciutats. Com a activitat complementria podeu dictar als alumnes els refranys segents i demanar-los que en comentin el significat. Lobjectiu de lexercici s doble: duna banda es pretn que lalumnat entri en contacte amb formes dexpressi tradicionals, i de laltra fomentar lexpressi oral. a) Si vols fer drecera, no deixis la carretera. b) Viatge esguerrat, a casa aviat. c) Qui va tot sol, camina com vol. d) Bo s viatjar, per millor a casa estar. e) Molt cam no fa patir, com fa patir mal cam.

Dimensi esttica i literria


En aquesta primera unitat es presenta Caterina Albert, Vctor Catal i la seva obra, i es proposa de llegir un fragment de Solitud. A ms de les activitats a partir de la lectura, es proposa tamb una activitat TIC.

Activitats de reps i davaluaci


Per repassar els continguts de la unitat, es presenten dos textos publicitaris de lectura, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb sinclouen activitats de comunicaci i funcionament de la llengua (ortografia, gramtica, lxic). Aquestes activitats de reps tamb poden servir per fer una avaluaci global dels continguts de la unitat.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 163

Unitat 10Solucionari
lectura Abans de llegir 1 a 7 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Activitats 1 Dona corda al catal a) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. b) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. c) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. Daqu a aqu a) Sensibilitzar la poblaci i separar la matria orgnica. b) Separar la matria orgnica de les altres. c) Separar i dipositar en un cubell especfic, lliurar residus al servei de recollida... d) Recuperar-la com a adob (compost) o com a biogs (met). e) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. f)Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. Adoptam. Et costar tan poc estimar-me! a) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. b) Llocs on acullen animals abandonats. c) Al teu ajuntament, a les entitats protectores o clniques veterinries. d) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. Fes-te a tu mateix a) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. b) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. c) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. d) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. Imprescindible ser jove a) Un carnet jove. b) 6.000 avantatges, ofertes puntuals, etc. c) imatges, programa connectat. d) Els joves entre 14 i 29 anys.

2 Dna corda al catal. Fes-te a tu mateix. 3 Cap. 4 a 7 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 8 a) recollides; b) sistemes; c) compostatges; d) orgnics; e) adobs; f) gestions; g) ambientals; h) residus 9 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 10 enunciatives: b, c, h; exclamatives: e; imperatives: a, d, f, g

164 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 10Solucionari
11 Per exemple: a) diu, b) costar, c) barregis, d) ajudam, e) acollida, f) estimar 12 Per exemple: a) ajudans a transformar; b) puguis fer 13 a) temps; b) manera; c) temps; d) manera; e) temps; f) temps, g) negaci; h) quantitat; i) manera 14 a) deixalla; b) seguretat, c) brossa; d) esbarjo; e) galleda; f) mitj 15 a) desillusi; b) mate; c) insignificant; d) solucions; e) desavantatge; f) empitjora 16 a, c, d cOMUNICACI 1 Producte: Catalunya com a destinaci turstica. Emissor: Generalitat de Catalunya. Destinataris: Tots els catalans. Lanunci incentiva el turisme intern, ja que apareix escrit en catal i en una publicaci catalana. Canal: Visual (premsa escrita) Tipus danunci: s un anunci institucional: a travs dun organisme pblic la Generalitat- es vol promocionar el turisme a Catalunya. Eslgan: Noteu que leslgan est integrat en el text, per destaca grcies a un cos de lletra molt ms gran. Catalunya s [...] per viure-la. Text: Remarqueu que la paraula festa est destacada en groc, en allusi a les fotografies que illustren el cartell: Catalunya s tradici, festa, msica, dansa, balls populars, sardanes, festes majors, gegants i capgrossos, aplecs i trobades, teatre al carrer, fires al pobles, mercats a les places, castells humans, diversi, festes del foc, colles de diables... per viure-la. Imatge: Hi ha tres imatges associades amb el concepte de festa: un correfoc amb diables, una actuaci duna colla castellera, i un rostre amb una mscara per suggerir el carnestoltes amb un edifici modernista de rerefons (la casa Batll de Gaud). Logotip:

2 a) 5; b) 4; c) 3; d) 6; e) 2; f) 1 3 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 4 a) vermell; e) negre; b) verd; f) marr; c) blau; g) groc d) blanc; 5 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 6 Podem classificar els destinataris de la publicitat a partir duna srie de parmetres: edat, sexe, nivell cultural, nivell econmic, etc.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 165

Unitat 10Solucionari
a) Consumidors adults de totes les edats i nivells socials. b) Nens. Aqu cal tenir en compte que les joguines no solen ser unisex, i que la franges dedat segons el producte estan molt establertes. c) Adults amb un nivell cultural mitj o alt. d) Joves dambds sexes, sobretot urbans, amb un cert nivell adquisitiu. e) Sobretot dones, tot i que darrerament han sortit lnies de productes de bellesa per a homes. f) Bsicament nens i joves g Depenent de la temtica del videojoc anir dirigit a una franja dedat o a una altra; fins i tot trobem diferncies de gustos segons el sexe. Aix s, el gruix dels consumidors ser de joves i adolescents. h) Adults amb un nivell cultural mitj o alt. i) En principi, adults amb un nivell cultural mitj o alt. En funci de la temtica o el gnere es podrien establir diferncies. 7 a 9 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. ORTOGRAFIA 1 a) smptoma; b) assumpta; c) immens; d) somriure; e) exempt; f) premsa; g) assumpte; h) contar; i) nimfa; j) atemptat; k) enfonsar; l) convent; m) mfasi; n) compte; o) circumstncia; p) tramvia 2 a) infeli; b) immillorable; c) innoble; d) immaterial; e) immortal; f) immodest; g) immbil; h) immoderat; i) innecessari; j) immoral; k) impur; l) immotivat 3 a) convivncia; b) congratular; c) confirmar; d) condecorar; e) combatre; f) concentraci; g) commutar; h) congelar; i) complaure 4 a) emmagatzemar; b) emmarcar; c) envellir; d) emmudir; e) enfonsar; f) ensabonar; g) embenar; h) congelar; i) complaure 5 a) ahir; b) alcohol; c) Montblanc; d) hiptesi; e) avui; f) herba; g) ermita; h) tothora; i) harmonia; j) orfe; k) ombra; l) homicida 6 a) mentir; b) adherir; c) coet; d) cacauet; e) vehicle; f) haver; g) heura h) malhaurat i) hostal; j) anlisi; k) ma; l) hiena; m) hipoptam; n) cohesi o) Vic p) Montjuc 7 a) harmnica, em, oncle, Ma b) Ahir, Adri, hemorrgia c) ham d) Em, home, cacau, Vic e) hivern, a, subhasta f) benaurat, hort g) Tothom, ho, aprendre, amb h) havia, hidroavi 8 a) ha; b) Ah; c) a; d) hem; e) ho, o, ho; f) oh; g) Hem; h) em; i) i; j) hi; k) Eh; l) he; m) he

166 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 10Solucionari
9 a) xamfr; b) invocar; c) amfibi; d) comtessa; e) impremta; f) inflar; g) temptaci; h) circumferncia; i) canviar; j) enfeinat; k) semblar; l) presumpte; m) enmig; n) simfonia; o) enveja; p) sumptus 10 Gemma, infermera, atemptat, aleshores, mahomet, hostatge, helicpter GRAMTICA 1 a) Ho hem dit a ella i resulta que no en sabia res b) Coneixes el nou professor de fsica? c) No s pas a quin carrer viu ara. d) Est enfadat, i amb tota la ra. e) Vs amb compte, que caurs. f) Anirem a crrer pel cam vell g) No crec que ho trobis escrit en angls. h) No hi crec, en les bruixes ni els mags. i) He vist la Paula molt cansada 2 a / per / de / a / a / per / de / en / Pel / al / pel / al / en / del / sobre / de / a / de. 3 a) amb feines i treballs / b) fil per randa / c) a bots i barrals / d) a corre-cuita / e) sense solta ni volta / f) a lengrs / g) dall ms / h) en un tres i no res / i) amb el cor a la m / j) a les palpentes 4 a) El peda gaireb no es veu b) I aleshores va marxar c) Plovia i feia sol alhora d) Potser hi anir aquesta tarda e) Enlloc no ho trobars tan b de preu. 5 a) difcilment b) lentament c) prcticament d) rpidament e) covardament f) cegament g) contnuament h) comunament i) lliurement j) alegrement 6 a) dos quarts de set b) Solament c) dimarts d) de ning Aix e) de peix podrit f) de quadres g) A h) de LXIC 1 ciutat: poblaci; contaminaci: polluci; traspassar: travessar; fumera: fum; teulats: teulades; brutor: brutcia; voleiava: flotava, volava; volves: flocs, partcules; vomitaven: escopien, expellien; detritus: residus 2 a) carnisseria; b) cansaladeria; c) pastisseria; d) sabateria; e) llibreteria; f) estanc; g) farmcia; h) ferreteria; i) forn, fleca; j) adrogueria; k) joieria; l) llibreria; m) merceria; n) peixateria; o) camiseria; p) quiosc; q) ptica; r) perfumeria; s) herbolari; t) fruiteria 3 De dalt a baix i desquerra a dreta: senyal de trnsit, cantonada, aparador, contenidor, bstia, vorera, crulla, pas de vianants, semfor, paperera, embornal, tobogan, gronxador, banc 4 a) pas de vianants; b) direcci prohibida; c) prohibit avanar; d) aparcament; e) perill; f) prohibit girar a la dreta; g) cediu el pas; h) revolt perills 5 a) 3; b) 4; c) 1; d) 5; e) 2 6 a) estavellar-se; b) taulell; c) fanal; d) trnsit; e) adrea 7 a) vado: gual; b) escaparate: aparador; lletrero: rtol; tocineria: cansaladeria; c) cercanies: rodalies; andn: andana: apeadero: baixador; d) vehcul: vehicle; peat: vianant; crusar: creuar;

Llengua catalana i literatura 3r ESO 167

Unitat 10Solucionari
e) batxes: sots; farols: fanals; papeleres: papereres; cloaques: clavegueres; f) les senyals: els senyals; g) bordillo: vorada; h) pinxasso: punxada; acera: vorera; i) valla: tanca; matadero: escorxador; j) zanja: rasa; desvio: desviaci 8 a) pa; b) rentar roba; c) articles de consum corrent, amb exclusi generalment del pa, la carn, el peix, les verdures i el vi; d) abrics de pell; e) porc fresc o preparat en pernils, embotits, etc.; f) tenir cura del cabell; g) herbes i plantes; h) bacall 9 a) crulla; b) raval; c) vila; d) fanal; e) enllumenat; f) autopista; g) cantonada; h) llamborda 10 a) 1; b) 3; c) 4; d) 2; e) 5 ELS NOSTRES CLSSICS 1 a 4 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. ACTIVITATS DE REFOR I DAVALUACI 1 Intermn Oxfam, BCNeta! 2 Els ciutadans. 3 Comer just. Recicla! 4 Treball manual. Llocs diferents de reciclatge. 5 Informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones. 6 Imatge, eslgan, text, logotip. 7 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 8 m davant f, b i p: a) d) f) g) h) i) n davant v: b) grups con, in: c), e) 9 a) ho; b) subhasta; c) Shara; d) Montjuc 10 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 11 a) gronxador; b) xamfr; c) vorera; d) als afores; e) gual; f) contenidor; g) vianants; h) env; i) paperera

168 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 11La llengua catalana, avui


Dimensi comunicativa Lectura
Com a proposta de lectura, sha redactat un text sobre la llengua catalana: situaci geogrfica i principals varietats de la llengua. Les activitats prvies han de servir per comprovar els coneixements que tenen els alumnes sobre la llengua catalana: on es parla, en quins estats, quanta gent la parla i les varietats que coneixen. El text de lectura va acompanyat de diversos mapes per conixer les zones dialectals: oriental i occidental, les llenges venes, etc. Les activitats de comprensi lectora sn preguntes de resposta multiopci per comprovar si lalumnat ha ents el continguts del text llegit. Tamb sinclouen activitats escrites i orals i de llengua (ortografia, gramtica i lxic) sobre el text.

Comunicaci
En aquest apartat sanalitza la situaci sociolingstica actual del catal. La pretensi s que lalumnat reflexioni sobre la realitat plurilingstica i pluricultural de Catalunya, i que ho faci amb una actitud de rigor cientfic, sense prejudicis ni aprioris. Les activitats es distribueixen en funci dels seus objectius: demostrar que shan adquirit uns coneixements bsics en el camp de la sociolingstica (ex. 1, 2 i 4); ser capa de reflexionar i expressar un raonament crtic en aquest camp (ex. 3 i 5); investigar la situaci del catal (segons els diferents mbits ds o en un espai determinat, com linstitut) i saber analitzar els resultats de manera cientfica i amb esperit crtic (ex. 6 i 7). Les activitats TIC daquest apartat se centren en ls del catal en les noves tecnologies. El propsit s que lalumnat conegui diversos recursos que li ofereix la xarxa: programari en catal, eines de traducci, diccionaris en lnia, etc. Com a activitat complementria, podeu demanar als alumnes distributs per parelles que sinformin i expliquin quina importncia han tingut els personatges que sesmenten a continuaci per al catal. Demaneu que en facin un presentaci amb PowerPoint per fer-ne una exposici davant tota la classe. a) Ramon Llull b) Ausis March c) Bonaventura Carles Aribau d) Jacint Verdaguer e) Pompeu Fabra f) Joan Coromines

Dimensi plurilinge i intercultural


En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn el contacte entre llenges: la situaci sociolingstica a Catalunya, a partir dels quals es pot activar la conscienciaci de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures i la valoraci de les variacions lingstiques i culturals.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 169

Unitat 11Orientacions
Funcionament de la llengua Ortografia
En aquesta unitat es treballen els mots que duen ll i r. Les activitats sn variades. Ats que no hi ha Gaire regles sobre lescriptura de la ll, es facilita una llista de mots que duen aquesta consonant. Text per dictar Tot el jard rebia lombra dun gran magnolier collocat a la dreta, el fullatge del qual, brillant, verd i grisenc, el submergia en una foscria densa i harmnica. La calada plena de roderes sallunyava serpentejant de la casa, vessant avall i entre oliverars, vinyes, horts i parcelles, fins a arribar a la carretera. La villa ens va agradar des del moment que ens la van ensenyar. Salava, decrpita, per immensament elegant, entre les oliveres retorades i semblava fora una exquisida esttua jacent del segle divuit enmig duna muni de dones de fer la neteja. Gerald Durrell, La meva famlia i altres animals (text adaptat)

Gramtica
Desprs dhaver vist en unitat anteriors els connectors textuals i les preposicions i els adverbis, en aquest apartat treballarem els connectors que serveixen per lligar entre si les diverses proposicions que formen les oracions compostes, s a dir, les conjuncions i locucions conjuntives. En aquest apartat no es pretn que els alumnes sendinsin en la teoria gramatical ni en les diverses relacions que sestableixen entre dos elements duna oraci o entre dues oracions grcies al fet dunir-les mitjanant un o altre daquests connectors, matria que correspon al curs de 4t dESO. Aqu es pretn proporcionar als alumnes algunes eines perqu puguin evitar els errors ms sovintejats que tenen a veure amb conjuncions i locucions conjuntives: el fet que en catal no existeixen les conjuncions e o u, els usos incorrectes de doncs, la distinci entre perqu i per qu o entre sin i si no o la caiguda de preposicions davant que. Pel que fa a les activitats, se centren a posar en prctica les qestions esmentades mitjanant exercicis on cal omplir els buits amb lopci correcta en cada cas, aix com a esmenar enunciats que contenen errors diversos relacionats amb les conjuncions. Com a activitat complementria, es proposa el segent exercici: Uneix cada frase de la dreta amb una de lesquerra mitjanant la conjunci adequada. a) No mirava la televisi b) Pintarem les parets c) Sempre ajuda a la botiga d) Plega el jersei e) Connecta b els altaveus f) Sempipa molt g) T cacau i llet h) Cada dia corre mitja hora. 1 Posarem parquet a terra 2 Lequip de msica funcioni 3 Llegia cmics manga 4 Ens far xocolata desfeta. 5 No fem el que ell diu 6 No saprima gens 7 Li ho demanen 8 Est ests a fora

170 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 11Orientacions
Lxic
Aquest apartat fa un reps de dos camps lxics estretament relacionats, el de leducaci i el del lleure. Com que aquest vocabulari s prou conegut per lalumnat, latenci se centrar en la detecci derrors (vulgarismes i interferncies amb el castell) i en ls precs del lxic. Hi ha cinc activitats relacionades amb el vocabulari de leducaci. Els exercicis 1 i 2 es permetran corregir alguns barbarismes i vulgarismes ds molt corrent. Les activitats 3 i 10 se centren en les frases fetes, per tal de millorar la capacitat expressiva de lalumnat. Lactivitat 9 treballa el lxic a partir de la definici. La resta dexercicis treballa el camp semntic del lleure. Les activitats 4, 6 i 7 socupen del significat i de ls precs dels mots; lexercici 8 se centra en la detecci derrors; en lactivitat 5 (redacci dun text) exigeix la utilitzaci dun lxic molt especfic, amb correcci i precisi. Finalment, lexercici 11 treballa el lxic mitjanant un format ldic: els mots encreuats. Com a activitat complementria podeu dictar el text de ms avall, i demanar a lalumnat que realitzi els exercicis segents: a) Subratlla el vocabulari que pertany al camp semntic de lensenyament. b) Redacta un text similar que descrigui una escena quotidiana del teu institut: la sortida al pati, una classe de gimnstica, el silenci tens dun examen, etc. Per la finestra oberta sobre el pati, lArnau contemplava lestrpit del darrer dia de trimestre. Amb el timbre de final de classes el collegi havia retronat de crits, corredisses, xiulets i portades, i ara, enmig de la fosca preco daquell hivern tan fred, els alumnes pujaven amb tumult als autocars, sarremolinaven entorn duna brega o lluitaven com gladiadors tot brandant les carteres, inflades de llibres. El vol parablic dun llibre disparat des dun autocar fou rematat per un xut i qued esfullat enlaire. Sortien fent dringar els timbres de les bicicletes i pedalaven fort per la costa de sortida fins que, ms enll del vast pati encimentat i illuminat pels reflectors de la pista de bsquet, la fosca del carrer els engolia. Els vidres de les aules sanaven desentelant i el tuf de la transpiraci adolescent, guix, sabates mullades, engrunes de goma, paper arrugat i tinta xina, desapareixien. Valent Puig, Segon trimestre

Dimensi esttica i literria


En aquesta unitat es presenta Josep Carner i la seva obra, i es proposen de llegir dos poemes de lautor. A ms de les activitats a partir de la lectura, es proposa tamb una activitat TIC.

Activitats de reps i davaluaci


Per repassar els continguts de la unitat, es presenten dos poemes de Josep Carner, a partir dels quals es proposen unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb sinclouen activitats de comunicaci i funcionament de la llengua (ortografia, gramtica, lxic). Aquestes activitats de reps tamb poden servir per fer una avaluaci global dels continguts de la unitat.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 171

Unitat 11Solucionari
lectura Abans de llegir 1 En el Principat de Catalunya (llevat de la Vall dAran, on es parla arans, un dialecte de loccit), les Illes Balears (Mallorca, Menorca i les illes Pitises: Eivissa, Formentera), la Comunitat Valenciana (tret de les comarques ms occidentals) i la Franja de Ponent (una llenca de terra, de nord a sud, entre Catalunya i les provncies aragoneses dOsca, Saragossa i Terol). 2 Espanya, Frana, Itlia, Andorra. 3 Entre 7 i 8 milions. 4 S. 5 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 6 Fontiques, morfosintctiques i lxiques. 7 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. Activitats 1 b); b); b); b); c); b); c); b) 2 a 4 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 5 o oberta: Mallorca, Menorca, Osca, Terol o tancada: Saragossa, Andorra, Girona, Ma o tona: Fenolleda, Conflent, Formentera 6 Pitises, Sussa, venes: indica grficament que dues vocals no formen diftong. llenges: indica que cal pronunciar la u del grup gu. 7 a) a, de, entre; b) n, que, ja que, per, i; c) on, sovint, no avui; d) pregunten, dirs, creiem, s, estan repartits. 8 Preposici: subordina paraules o conjunts de paraules a un element de loraci. Conjunci: connector que estableix relaci lgica entre sintagmes o oracions. Adverbi: modifica el significat del verb. Verb: expressa acci o estat del subjecte. 9 a) mallorqu, mallorquina, b) eivissenc, eivissenca; c) francs, francesa; d) alguers, algueresa e) belga, belga; f) viguet, viguetana; g) itali, italiana; h) andorr, andorrana 10 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 11 a) comarcal; b) territorial; c) oficialment; d) superficialment; e) dialectal; f) catal; g) rossellons; h) alguers; i) valenci; j) tortos 12 oriental: mallorqu, balear, central, rossellons occidental: valenci, nord-occidental

172 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 11Solucionari
COMUNICACI 1 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Com a exemple: a) Estats on es parla ms duna llengua: Espanya (catal, castell, basc i gallec), Frana (francs, catal, occit, basc, bret, alemany i itali), Regne Unit (angls, galls i galic), Sussa (alemany, francs, itali i romanx), Blgica (francs, neerlands i alemany), etc. b) Llenges que es parlen en ms dun estat: alemany (Alemanya, ustria, Frana, Sussa i Blgica), francs (Frana, Blgica i Sussa), catal (Espanya, Frana, Andorra i Itlia) uscar (Espanya i Frana), neerlands (Holanda i Blgica), etc. 2 contacte entre llenges conflicte lingstic

minoritzaci

planificaci lingstica

substituci total

normalitzaci de la llengua

3 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 4 V Una comunitat lingstica s un grup hum que comparteix una mateixa llengua. El territori de la majoria de comunitats lingstiques sol coincidir amb les fronteres dels estats. A Europa cada pas t una nica llengua oficial. El conflicte lingstic apareix quan una llengua forana envaeix els mbits ds que fins aleshores ocupava la llengua prpia duna determinada comunitat. La substituci lingstica duna llengua per una altra s un fet natural i shi pot fer res. Una llengua minoritzada s aquella que en el seu propi territori pateix restriccions ds en diferents mbits socials. La normalitzaci duna llengua minoritzada depn exclusivament de la fidelitat dels seus parlants. A hores dara, el catal ja s una llengua plenament normalitzada. A Catalunya tothom s bilinge. Actualment, a lEstat espanyol ja no existeix cap situaci de conflicte lingstic. X X X X X X X X X X F

Llengua catalana i literatura 3r ESO 173

Unitat 11Solucionari
5 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Com a orientaci: La Paula s un exemple dels fruits que ha produt la normalitzaci del catal en el camp de lensenyament. LEster i la Rosa reflecteixen les dues actituds que adopten els catalanoparlants per adrear-se als castellanoparlants: lactitud de lEster collabora a normalitzar el catal; en canvi, la Rosa renuncia sistemticament a ls de la seva llengua en funci duns usos socials que reflecteixen la situaci del catal com a llengua minoritzada. 6 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 7 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 8 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Per poder fer el treball, primer de tot sha delaborar un qestionari. No cal que sigui molt detallat, per almenys hauria dincloure aquests punts: 1. Edat 2. Sexe 3. Lloc de naixement 4. Llengua materna 5. Llengua usada habitualment amb: a) familiars, b) amics, c) professors, d) desconeguts... 6. Llengua usada habitualment a classe: a) intervencions orals, b) exmens, c) apunts... 7. Domini del catal i del castell (entendre, parlar i escriure). 8. Llengua preferida per: a) veure la televisi, b) escoltar la rdio, c) llegir, d) xatejar, etc. ORTOGRAFIA 1 a) barber/a; b) pastisser/a; c) llibreter/a; d) pescador/a; e) pelleter/a; f)caador/a; g) aviador/a; h) carnisser/a 2 a) fusta; b) pitjor; c) lloguer; d) avi; e) caf; f) com 3 a) va cantar; b) va venir; c) va comprimir; d) va seure; e) va escombrar; f) va rentar; g) vaig marcar; h) vas comprar 4 a) claror; b) clauer; c) bestiar; d) tardor; e) venir; f) pur; g) caixer; h) carb; i) but; j) caf; k) picor; l) pinar; m) doctor; n) gener; o) galliner 5 a) vacillar; b) illustre; c) nulla; d)ombrella; e) sllabes; f) celebrar; g) collegi; h) oliva; i) ills; j) mollusc; k) novella; l) religi; m) gorilla; n) excellent; o) bllic; p) soluci; q) pellcula; r) alumini; s) satllit; t) mili; u) Brusselles; v) alegria; w) putxinelli; x) clera

174 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 11Solucionari
6 El vell colleccionista va mirant, amorosament i tranquilla, els tresors de la seva collecci. Fa molts anys que la va comenar, pensa; i lha recomenada tantes vegades! Sovint, quan arribava molt enll, quan feia goig de veure, se lhavia de vendre, perqu b calia mantenir-se. Altres cops ja la formava directament per encrrec, sense plnyer-hi cap esfor; val a dir que ho feia amb illusi, amb plaer i curiositat renovats cada vegada, dia a dia, troballa a troballa, Tota una vida, lhavia omplert, en bona part, amb aquestes dues passions germanes: la poesia i el colleccionisme. Maria ngels Anglada, La daurada parmlia 7 a) allrgia; b) collega; c) collaborar; d) tranquilla; e) alegre; f) collocar; g) milligram; h) colar; i) illuminar; j) illegal; k) Gabriella; l) illustrar 8 a) ultrarpid; b) autoretrat; c) extraradi; d) infraroig. Frases obertes. Correcci a criteri del professorat. 9 a) illegal; b) illimitat; c) illegtim; d) illcit; e) illocalitzable; f) illgic GRAMTICA 1 a) per, b) i, c) o, d) doncs, e) sin, f) ni, g) i, h) ni ... ni, i) encara que, j) o 2 a) perqu b) perqu c) Doncs d) perqu e) Doncs 3 a) perqu, b) sin, c) Si no, d) perqu, e) Doncs, f) sin, g) Doncs, h) si no 4 a) per qu b) perqu c) Per qu d) perqu e) per qu f) perqu g) Per qu h) perqu 5 a) en; c) a; e) amb; g) dels. Els apartats b) d) f) i h) no porten preposici 6 a) Si no; b) sin; c) si no; d) si no; e) sin; f) sin; g) Si no; h) si no; i) Si no 7 a) No magraden les pellcules de vaquers i indis perqu sempre perden els mateixos. b) Per qu no li ho dius clarament? Segur que ho entendr. c) No vull anar al centre comer cial perqu tanta gent matabala. d) No hi hem cabut tots perqu el cotxe s massa petit. e) Ara pots tirar espases o ors, per has de decidir-te. f) No plorava de pena sin de tant riure. g) Quan rebeu aquest missatge espero que em contesteu. LXIC 1 a) motxilla; b) paperera; c) retolador; d) escaire; e) esborrador; f) regle; g) xinxeta; h) maquineta 2 a) text; b) codi; c) gimnstica, espatlleres; d) un full; e) deures; f) lnia; g) diftongs; h) llapis; i) xandall; j) danlisi sintctica; k) retoladors, plomes; l) tauler 3 a) Expressar-se doctament, amb propietat. b) No tenir sentit. c) Faltar a lescola. d) Eludir, esquivar una qesti. e) Anar a escola. f) Estudiar. g) Ser molt llest. 4 Per aquest ordre: joc, grup, sorteja, para, toca, persecuci, esgotament

Llengua catalana i literatura 3r ESO 175

Unitat 11Solucionari
5 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 6 jocs de taula ruleta, dmino, dames, monopoli, daus, parxs jocs a laire lliure petanca, xarranca, cavall fort, saltar a corda, bales, tocar i parar, gimcana, fet i amagar

7 a) baldufa; b) estel; c) trencaclosques; d) bitlles; e) billar; f) escacs; g) oca; h) pquer; i) dmino; j) parxs 8 a) adivinalla: endevinalla; b) ensaig: assaig; c) reanudarem: reprendrem; d) nria: roda, snia; e) abono: abonament; f) bolos: bitlles; g) verbena: revetlla; h) disfrutat: gaudit; i) entoldat: envelat; j) desfile: desfilada; k) colmpio: gronxador 9 a) laboratori; b) microscopi; c) biblioteca; d) enciclopdia; e) gimns; f) diccionari; g) cap destudis; h) secretaria 10 a) 6; b) 4; c) 1; d) 2; e) 7; f) 3; g) 10; h) 5; i) 8; j) 9 11 Horitzontals: 1) circ; 2) llufa; 3) llibres; 4 tel; 5) capgrs Verticals: a) aplaudiments; b) cartellera; c) comparsa; d) anuncis ELS NOSTRES CLSSICS 1 La desfeta de la guerra civil. 2 Sonet. 3 Paisatge dol, idllic. Maria, Jess, ngel. 4 La pau, la tranquillitat i identitat. 5 eptet: cel blau; metfora: seda tibanta (nvols) interrogaci retrica: Per qu mhan perdut lesma nostres vides? comparaci: es desf al vostre peu, com en servatge personificaci: canta una font polisndeton: Poema Ajagut a la platja: i (versos 3, 8, 9) 6 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. ACTIVITATS DE REPS I DAVALUACI 1 Perqu sn dolos. 2 Per fer confitures per a lhivern. 3 Perqu li dna illusi, esperana i perd.

176 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat 11Solucionari
4 Veure una dona bella. 5 Cerca a internet. Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. Per exemple: taronges, llimones, prssecs, etc. 6 Castell, catal, gallec, basc, arans. 7 La substituci duna llengua per una altra. 8 Grup social que usa ms duna llengua: la prpia, i la prpia dun altre grup. 9 a) extraradi; b) arrtmic; c) irreal; d) contrarevoluci; e) carretera; f) multiracial; g) autoretrat; h) arreglar; i) arrossegar; j) cara; k) arrs; l) aritmtica; m) carruatge; n) Arag 10 a) primitiu acabat amb ll (metall); b) comenat per col; c) acabat amb illa; d) comenat per all; e) comencat per ill; f) acabat amb ella; g) du ll; h) acabat amb ella 11 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 12 a) escacs b) parxs c) xinxeta 13 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 177

Orientacions activitats TIC


Activitats tic trimestrals
La finalitat principal de les activitats TIC s que lalumnat en pugui fer un s prctic adaptat a les necessitats de la matria de llengua i de la literatura. En aquest sentit, sentn que per aconseguir el domini especfic del programari cal una coordinaci amb altres matries didctiques, especialment la de Tecnologia. La integraci de les TIC al desenvolupament del currculum de llengua i de literatura ha de ser una constant al llarg de tota lacci didctica, daqu que calgui fer especial atenci a la programaci dactivitats que fomentin i agilitzin aquesta dinmica. Les activitats que es proposen es poden portar a terme de forma independent o poden integrar-se en daltres unitats didctiques daquesta programaci. En lnies generals, sha procurat que la majoria de tasques proposades siguin obertes per fomentar ls funcional de les TIC i la presa de decisions de lalumnat. En conseqncia, la majoria de tasques no tenen una soluci nica. Si el professorat prefereix acotar ms les activitats aconseguir facilitar la seva tasca de revisi dels exercicis. Pel que fa a lorganitzaci, ls de lordinador ens obliga a estructurar molt b els aspectes segents: a) La necessitat de disposar de laula dinformtica en unes dates determinades. b) Conv posar-se dacord amb el responsable de la coordinaci informtica del centre a fi de poder disposar dun espai en xarxa per desar els treballs. El treball en xarxa s molt recomanable, ja que es fa molt difcil revisar els exercicis si es queden a cada ordinador. c) El nombre dordinadors disponibles. La majoria dactivitats es poden portar a terme per parelles, de manera que es fomenta la interacci entre lalumnat. d) Lexplicaci als alumnes del lloc concret on hauran de desar els treballs. Es recomana que cada bloc dactivitats es desi en una mateixa carpeta, de manera que sigui ms fcil portar a terme la correcci. En el cas que el centre disposi dintranet o dun sistema com el Moodle, aquesta organitzaci ser molt ms fcil. e) El nom dels arxius ha de contenir la informaci essencial per tal que sigui identificable pel professorat. Recomanem que dalguna manera shi inclogui el nom dels autors, per exemple TIC1_joanimaria.

1r trimestre
Aquest primer bloc dactivitats t com a finalitat principal cercar i seleccionar informaci a travs de la xarxa. Lapartat Cerca i selecci de la informaci posa laccent en el fet que Internet s un espai de creaci i publicaci obert a tots els internautes. El professorat pot intervenir en lactivitat tot fomentant algun tipus de debat sobre algun aspecte treballat a classe o al centre. Les tres activitats que shi proposen pretenen que lalumne spiga cercar la informaci de forma rpida i efectiva, tot tenint en compte les eines de cerca que ha dutilitzar i la importncia de saber quina s la paraula clau per trobar la informaci que resumeixi millor el que est buscant.

178 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Orientacions activitats TIC


Les activitats permeten fer reflexionar els alumnes sobre la informaci que es pot trobar a Internet i, amb la taula de valoraci, fer una comparaci. Tamb es tracten les wikis i la cerca dinformaci. s important que lalumne es fixi en el disseny grfic daquest tipus de pgines, faci una comparaci amb les enciclopdies tradicionals, analitzi el grau de qualitat que presenten els articles i, posteriorment, pugui escriure sobre un tema que li interessi.

2n trimestre
Aquest segon bloc dactivitats permet treballar el consum de la televisi i les videocreacions. Cal que el professor faci desenvolupar el sentit crtic sobre ls de la televisi. Per altra banda, s un tema prou interessant per fer un debat a classe i respondre les preguntes que es plantegen. Tamb seria interessant que els alumnes cerquessin pgines web de televisions catalanes, com ara TV3, per elaborar un programa televisiu.

3r trimestre
La finalitat principal daquest tercer bloc dactivitats s conixer una srie de llocs web on es pot trobar informaci sobre literatura catalana. Cal fer adonar els alumnes que un lloc web permet trobar la biografia dun autor, les seves obres i, fins i tot, un bloc amb les seves opinions. Finalment, es proposa a lalumnat que visiti la pgina web de les auques i, posteriorment, amb lajut del PowerPoint en cre una, tot tenint en compte els elements que hi intervenen.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 179

Lavaluaci
Lavaluaci s lanlisi contnua i global del procs densenyament-aprenentatge. s un element integrat plenament en el procs educatiu i s, en si mateix, un instrument dacci pedaggica que ha de contribuir a la millora de tot el procs. Els professors i professores, com a autors del Projecte del Currculum de cada centre, han de ser responsables, tamb, de la seva correcta aplicaci. Han davaluar, per tant, el procs densenyament-aprenentatge tant en lmbit particular de la seva classe com en el Projecte del Currculum del Centre, ja que s lequip docent qui en determina una oferta educativa. Lavaluaci ha dacomplir diverses funcions al llarg del procs educatiu. Duna banda, ha de permetre decidir la intervenci pedaggica que necessita cada alumne segons les seves caracterstiques. De laltra, ha de determinar en quin grau shan aconseguit les intencions educatives. El professorat haur de crear unes condicions adequades que permetin lactivaci dels esquemes de coneixement i que lorientin en un sentit determinat dacord amb el que shagi proposat en el currculum. No hi ha una frmula nica que permeti crear aquestes condicions, ja que lentorn educatiu presenta diversitat de situacions i necessitats. Per s important comprendre que els alumnes no tan sols emmagatzemen nova informaci, sin que tamb desenvolupen capacitats de connexi i dadquisici de nous coneixements. Lavaluaci inicial permet determinar el punt de partida de lalumnat i s la base per planificar el procs densenyament-aprenentatge. En aquesta guia didctica trobareu un model davaluaci inicial fotocopiable, amb activitats que recullen coneixements, procediments i actituds. Les avaluacions trimestrals han de permetre determinar si shan aconseguit o no, i fins a quin punt, els continguts de cada un dels trimestres. Lavaluaci final ha de permetre determinar si shan aconseguit o no, i fins a quin punt, les intenci ons educatives del curs. En aquesta guia us oferim un model davaluaci final fotocopiable, amb activitats que recullen els coneixements ms importants que shan anat adquirint durant el curs. Les funcions de lavaluaci estan interrelacionades, i ns un exemple el fet que les activitats de lavaluaci final que oferim en aquesta guia didctica de tercer curs siguin les mateixes que les de lavaluaci inicial del curs segent.

182 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Finalment, lavaluaci formativa t la fi nalitat de proporcionar a cada alumne lajut pedaggic ms adequat en cada moment del curs . Alhora, aquesta avaluaci ha estat pensada per avaluar el procs densenyament i la mateixa prctica docent . En aquesta guia didctica es concreta en una graella (inclosa en el CD de recursos), on cada professor o professora tindr espai horitzontal per omplir amb els criteris davaluaci que inclou el currculum ofi cial (que trobareu en un arxiu word adjunt) i unes caselles verticals que podr completar amb els noms dels alumnes de la classe .

Espai reservat per als criteris davaluaci .

Avaluaci formativa full de seguiment


Alumnes

Unitat

Espai reservat per als noms dels alumnes .

136 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Llengua catalana i literatura 3r ESO 137

Llengua catalana i literatura r ESO 1

Avaluaci inicial
Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

LECTURA
Llegeix el text segent i fes les activitats posteriors: ERAGON Quan va arribar el mat, Eragon tenia la galta encetada pel frec contra el coll de Foc de Neu i estava adolorit per la baralla amb Murtagh. Havien fet torns per dormir sobre la sella durant tota la nit. Aix els havia perms distanciarse de les tropes durgals, per cap dels dos no sabia si podrien conservar lavantatge. Els cavalls estaven tan esgotats que semblava que saturarien, per tot i aix encara mantenien el pas implacablement. Les possibilitats de fugir depenien de si els monstres estaven ms o menys descansats... i de si els cavalls dEragon i Murtagh sobrevivien. He de menjar va dir Saphira. Ja han passat dies des de lltima vegada que vaig caar. La fam em rosega lestmac. Si surto ara, podria capturar uns quants crvols saltadors per fer unes queixalades. Eragon va somriure davant daquella exageraci. Vs-ten si ho has de fer, per abans deixa Arya aqu. No trigar. El noi va deslligar lelfa del ventre de la dragona i la va portar a la sella de Foc de Neu. Saphira salluny volant i va desaparixer en direcci a les muntanyes. Eragon corria al costat dels cavalls, prou a prop de Foc de Neu per estar pendent que Arya no caigus. Ni ell ni Murtagh no van rompre el silenci. La baralla de la viglia ja no semblava tenir importncia desprs de laparici dels urgals, per els morats encara eren visibles. Saphira va enllestir la caa en menys duna hora i notific a Eragon el seu xit. El noi es va alegrar de saber que tornaria aviat. Labsncia de la dragona el neguitejava. Es van aturar en una bassa perqu els cavalls beguessin. Eragon va collir distretament un bri dherba i el fu girar entre els dits mentre observava lelfa. El va rescatar de les seves cavillacions el soroll metllic duna espasa en desembeinar-se. Instintivament, va agafar Zarroc i es gir buscant lenemic. Noms va veure Murtagh, esgrimint la seva llarga espasa. El jove assenyal un tur que es dreava al davant, on un home alt, muntat en un cavall roig, anava cobert amb una caputxa marr i tenia una maa a la m. Darrere seu hi havia un grup de vint genets. Cap no es movia. Poden ser vardens? pregunt Murtagh.
El text Tema: cincia-ficci i fantasia Gnere literari: narratiu Lautor Dades personals: Chistopher Paolini California, Estats Units, 1985 Obres: Eragon (se nha fet una pellcula estrenada el 2005) i Eldest.

184 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Avaluaci inicial
Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

Eragon va posar la corda a larc discretament. Segons Arya, encara es troben a moltes lleges daqu. Aquestes podrien ser una patrulla o una expedici dassalt. Aix si no sn bandolers. Murtagh va muntar Tornac duna revolada i prepar el seu arc. I si intentem fugir? va proposar Eragon, tapant Arya amb una manta. Els genets ja devien haver-la vist, per confiava poder dissimular que era una elfa. No serviria de res contest Murtagh, brandant el cap. Tornac i Foc de Neu sn bons cavalls de batalla, per estan cansats i no sn rpids. Fixat en els animals que tenen aquells homes: han nascut per crrer. Ens atraparien en menys dun quilmetre. A ms, potser tenen alguna cosa important per dir-nos. Val ms que diguis a Saphira que safanyi. Eragon ja ho feia. Li explic la situaci i li advert: No et deixis veure si no s necessari. Ja no som a lImperi, per tot i aix prefereixo que no conegui ning la teva existncia. Aix no importa va respondre la dragona. Recorda que la mgia et pot protegir quan fallen la velocitat i la sort. Eragon va percebre que Saphira senvolava i sapressava a arribar fins a ells, volant arran de ter ra. Christopher Paolini, Eragon (text adaptat)

COMPRENSI LECTORA
1 F  es un esquema de largument daquest fragment en set o vuit frases curtes, tot seguint les que et donem dexemple: a) Eragon i els seus companys fugen durant tota la nit. b) Saphira ha de menjar. c) ........................................................................................................................................... d) ........................................................................................................................................... e) ........................................................................................................................................... f) ............................................................................................................................................ g) ........................................................................................................................................... h) ...........................................................................................................................................

Llengua catalana i literatura 3r ESO 185

Avaluaci inicial
Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

2 Com es diu la dragona dEragon? I lelfa que va amb ells? I els cavalls dEragon i Murtagh? ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ 3 Qui pot ser Zarroc? Justifica la resposta. ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ 4 Quin tipus de narrador apareix en el fragment? ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ 5 A  quest fragment es troba al plantejament, al nus o al desenlla de la novella? Justifica la resposta. ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ 6 E  xplica per qu quan es comuniquen Eragon i la seva dragona sindica amb lletra cursiva, i quan ho fan Eragon i Murtafh sindica amb els guions tradicionals. ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................  ragon s una novella. Digues a quin gnere de novella pertany i justifica-ho amb cinc carac7 E terstiques del text. ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ 8 Coneixes alguna altra novella daquest gnere? Digues el ttol i explican algunes semblances. ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................

186 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Avaluaci inicial
Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

9 O  bserva lenunciat: No et deixis veure si no s necessari. Ja no som a lImperi, per tot i aix prefereixo que no conegui ning la teva existncia. Indica lemissor, el receptor, el missatge, el canal, el codi i el referent daquest acte de comuni caci. ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................

LXIC
1 Explica el significat de les segents paraules del text: a) neguitejava: ......................................................................................................................... ................................................................................................................................................ b) bri: ...................................................................................................................................... ................................................................................................................................................ c) cavillacions: ........................................................................................................................ ................................................................................................................................................ d) esgrimint: ............................................................................................................................ ................................................................................................................................................ e) es dreava: ......................................................................................................................... ................................................................................................................................................ f) maa: .................................................................................................................................. ................................................................................................................................................ g) revolada: ............................................................................................................................. ................................................................................................................................................ h) safanyi: .............................................................................................................................. ................................................................................................................................................ 2 Quines unitats despai i de temps surten en el text? Unitats despai: ....................................................................................................................... ................................................................................................................................................ Unitats de temps: ................................................................................................................... ................................................................................................................................................ 3 Encercla el lexema daquestes quatre paraules del text: a) Adolorit b) Avantatges c) Sobrevivien d) Absncia

Llengua catalana i literatura 3r ESO 187

Avaluaci inicial
Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

GRAMTICA
1 R  eescriu el fragment segent del text posant els mots subratllats en plural: He de menjar va dir Saphira. Ja han passat dies des de lltima vegada que vaig caar. La fam em rosega lestmac. Si surto ara, podria capturar uns quants crvols saltadors per fer unes queixalades. ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ 2 D  igues la categoria gramatical dels mots segents extrets del primer pargraf del text: mat........................................ de............................................ aix................................. sobre...................................... tota.......................................... urgals............................. esgotats ................................ implacablement........................ explic............................ encetada................................ estava...................................... situaci........................... 3 Analitza la funci sintctica que realitzen els sintagmes subratllats del fragment segent: El noi va deslligar lelfa del ventre de la dragona i la va portar a la sella de Foc de Neu. Saphira salluny volant i va desaparixer en direcci a les muntanyes. ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ 4 Completa la taula segent amb els temps verbals complets de les formes que set proposen:
Jo Tu Ell / Ella Nosaltres Vosaltres Elles / Ells tenia surto trigar

188 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Avaluaci inicial
Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

ORTOGRAFIA
1 Explica per qu porten accent les paraules segents: mat porta accent perqu ................................................................................................... crvols porta accent perqu ............................................................................................... viglia porta accent perqu .................................................................................................. per porta accent perqu ................................................................................................... ms porta accent perqu ................................................................................................... 2 Per qu assalt o bassa sescriuen amb dues s i espasa o cosa noms amb una s? ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ 3 Per qu existncia sescriu amb c i caa amb si sonen igual? ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ 4 Justifica el fet que la paraula senvolava sescrigui amb dues v. ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ 5 Dictat del primer pargraf del text. ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................

EXPRESSI ESCRITA
1 En un full a part, escriu un text dunes 150 paraules desprs de triar una daquestes opcions: a) Reprodueix el dileg que tindran Eragon i Murtagh amb els genets desconeguts. b) Descriu com timagines el protagonista daquesta novella.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 189

Avaluaci trimestral
Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

AVALUACI PRIMER TRIMESTRE


Llegeix el text segent i fes les activitats posteriors: Com cal, de seguida bategem el nouvingut, lanomenem Aquilles, i resulta ser una bstia intelligentssima, dall ms simptica, dun sentit de lhumor molt especial. Al principi el tenim al jard lligat duna pota, per en tornar-se ms dcil, el deixem anar on vulgui. Aprn el seu nom molt aviat, noms ens cal cridar el seu nom un o dos cops i esperar amb pacincia una estoneta que ell apareix tot feixuc caminant de puntetes pels caminets de grava i amb el cap i el coll frisosament estirats cap enfora. Li encanta que el peixem: saclofa al sol i ben repapat espera que li donem trossets denciam, lletsons o ram. Si mentre lAquilles rosega el seu ram i el suc se li escola barbeta avall, el Roger s ajagut a prop, sel mira amb ulls torturats i la boca li baveja. El Roger sempre rep la seva part equitativa de fruita, per tot i aix sembla que pensi que s llenar-les, donar aquestes exquisitats a una tortuga. Gerald Durrell: La meva famlia i altres animals (fragment adaptat) 1 Analitza el punt de vista narratiu en aquest text. ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ 2 En quin espai creus que transcorre aquesta narraci? ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ 3 Quina s lactitud del narrador davant del comportament de la tortuga? Diries que li agraden els animals? Raona la resposta. ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ 4 En aquest text han desaparegut els accents de les paraules que nhaurien de dur. Busca aquestes paraules i accentua-les: Jo soc cartagines afirma amb valentia Amrith, despres que shague posat els vestits nous que li havien donat. Els seus oients sel miraren sorpresos. Cartagines? pregunta Iseu, el noi grec, tot estranyat. I com ha fet cap aqui? Ja us he dit que era una historia molt llarga... respongue ell, tranquillitzat en veure que ningu no reaccionava malament davant daquella nova. Contans aquesta historia demana el pare del noi grec. I Amrith torna a repetir allo dels dos homes que el volien raptar, dels dies passats a una bodega, dels pirates, de la venda al mercat de Massilia, del temporal... A cada paraula la sorpresa i ladmiracio dels seus oients semblaven creixer.

190 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Avaluaci trimestral
Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

Quina aventura, minyo! comenta el pare dIseu. Si, quina aventura! Es... es fantastic! Sembla que no pugui ser afegi Iseu. I ara vols tornar cap a Cartago? No pas. Els altres sel van mirar estranyats. No vols tornar a casa teva? va preguntar el pare. Be, si, es clar que vull tornar cap a casa, pero cap a on vull anar ara es cap a Gadir. Merc Canela, Lescarabat verd 5 Omple lesp ai buit en aquestes paraules amb una a o una e, segons que convingui. Desprs trian cinc i construeix una oraci amb cadascuna: m..ravellar-se compt.. exacte causa i ..fecte un ciclist.. tema lliur.. intempri.. ass..mblea r..mat env..rnissat ell n..dava superfci.. r..ncor obr.. (tu) av..riat n..ixement higien.. (el) palet.. punx..guda

6 Substitueix per un pronom feble els elements subratllats daquestes frases: a) Porteu els pastissos a casa de lvia. b) No atabalis ms la teva mare. c) Era molt bona dona. d) No li donar el que hem collit a lhort. e) Es va asseure al tamboret de fusta. f) He vist tantes pellcules de terror! g Vam llegir una novella despies. h Van concedir a les nedadores una subvenci. i Quan ho va sentir quedar ben sorprs. j No li agrada la sopa; per aix no menja mai sopa. 7 Passa al passat el fragment de La meva famlia i altres animals que encapala aquesta prova canviant tots els temps verbals i fent que concordin entre si. Segueix a partir daqu: Com calia, de seguida vam batejar el nouvingut, ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................

Llengua catalana i literatura 3r ESO 191

Avaluaci trimestral
Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

8 Relaciona els mots de la primera columna amb un sufix de manera que el mot resultant coincideixi amb alguna de les definicions: a) ample b) mentida c) espai d) nas e) dubte f) fruita g) pixar h) mes i) llibre j) cara 1 Recipient per guardar fruita: ...... 2 Que no s segur: ...... 3 Paga, sou; fracci temporal: ...... 4 Aquell que no diu la veritat: ...... 5 Distncia de costat a costat: ...... 6 Que shi cap b: ...... 7 Nas diminut: ...... 8 Quadern per escriure: ...... 9 T incontinncia urinria: ...... 10 Objecte que oculta el rostre: ......

-ada -er, -era -et, -eta -s, -osa

9 Escriu una petita narraci sobre alguna mena daccident en qu apareguin els mots compostos segents: esquenadret, netejavidres, caganiu, buscabregues, cronmetre. 10 Quines sn les caracterstiques ms importants de la novella Tirant lo Blanc. ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................

192 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Avaluaci trimestral
Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

AVALUACI SEGON TRIMESTRE


Llegeix el text segent i fes les activitats posteriors: Najat El Hachmi guanya el Premi Ramon Llull Lltim patriarca narra la histria dun immigrant marroqu, confrontat amb el canvi cultural de la seva filla El Premi Ramon Llull 2008 no ha guardonat cap escriptor consagrat ni conegut, sin una escriptora gaireb desconeguda, dorigen marroqu, Najat El Hachmi, que hi havia presentat Lltim patriarca. La novella exposa la histria dun immigrant marroqu que sinstalla a la Catalunya central, un patriarca omnipotent, a vegades dspota, que es troba confrontat amb els canvis culturals que assumeix la seva filla, que trenca amb la tradici dorigen i sadapta als valors de la nova societat en qu viu. El XVIII Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, que atorga leditorial Planeta ensems amb el govern dAndorra, sha lliurat anit (31 de gener) a Andorra la Vella durant una vetllada literria, presidida pel cap del govern andorr, Albert Pintat, i compartida per uns tres-cents convidats. Najat El Hachmi (Nador, Marroc, 1979) va arribar a Vic als vuit anys, per reagrupament familiar. Va estudiar filologia rab a la Universitat de Barcelona, s mitjancera cultural, i actualment resideix a Granollers, on treballa de tcnica a lajuntament. Lautora ja t un primer llibre publicat, Jo tamb sc catalana (Columna, 2004), estrictament autobiogrfic, en qu aborda la qesti de la identitat. VilaWeb.cat 31/01/2008 1 La novellista de qui parla aquest text ha publicat alguna altra obra? Quina? En quina llengua? 2 Quines entitats atorguen el premi a qu fa referncia el text? ................................................................................................................................................ 3 Contesta les preguntes segents a partir del text que encapala la prova: Qui s el protagonista?........................................................................................................... Qu ha passat?...................................................................................................................... Quan ha passat?.................................................................................................................... On ha passat?........................................................................................................................ 4 Completa les lnies de punts daquest text amb o o u o b amb b o v: Aquell mat, la ci..tat de ..alncia ....llia danimaci. A ms dels, ms o menys, trenta mil ha- ..itants, shi afegien els no..les, els ser..idors i els representants de les ..iles que ha..ien ac..dit a la c..nv..ocatria de Corts. Pels carrerons encerclats de la ..ella m..ralla rab es cre..a..en els m..riscos, m..s..lmans c..nvertits de bon o mal grat al cristianisme, amb els sarrans, que ll..en, els uns i els altres, els tradici..nals t..r..ants i les xila..es. Els cristians, nts i ..esnts

Llengua catalana i literatura 3r ESO 193

Avaluaci trimestral
Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

dels rep....ladors, es distingien dels j..eus perqu aquests es c....rien amb els casquet negre, sm....l extern de la seva religi. Els pages..s de lHorta ret..rna..en al camp amb les s..meres, que duien les srries plenes de les h..ortalisses que no ha..ien ..enut als mercats de la ci..tat. I els ases sespanta..en i llana- ..en un bram quan de l....rador dun artes en s..rtia un g..sset enj..gassat que els m..ssega- ..a les potes. Les dones ac..dien a les fonts amb les gerres damunt del cap i els cntirs a les mans, ja que nicament les cases dels rics tenien pou daigua propi. 5 Omple els buits amb la forma adequada del verb que hi ha entre els parntesis: a) Com que no el vau saludar, no semblava que us .... (conixer). b) Aquest mat ....tota la roba, per em fa por que acabar .... (ploure). c) Vine a taula i .... (beure) la llet abans que no es refredi. d) Est molt trista perqu avui se li .... (morir) el gos. e) Si no vols que ella ho .... (saber), no lin diguis res. f) No us .... (moure) de la vorera fins que el semfor no sigui verd. g) Em penso que el nen .... (nixer) dem. 6 Colloca els signes de puntuaci segents dins dels claudtors.
12 comes, 2 punt i seguit i 1 punt final

La calor xafogosa de Barcelona shavia anat disipant [ ] durant el viatge [ ] al buf de laire viu de les altures que anaven escalant [ ] i ara el brogids corrent del Freser semblava revifar ms i ms encara laire [ ] El land [ ] seguit dun mnibus on anaven les criades i un gran castell dequipatge [ ] les va emprendre a tota velocitat per lombrejada ruta [ ] obeint a la vigorosa embranzida de tres cavalls poderosos [ ] Mentrestant [ ] el riu fressejava al costat encabritant-se pels cdols de son llit [ ] remorejaven amb soroll pregon els argentats salts de Campdevnol i de les fbriques superiors i frisejaven [ ] al buf del vent [ ] el blat de moro de les feixes i lufans boscatge dels vessants encinglats [ ] sense que aquells ciutadans [ ] massa endinsats en agradosa conversa [ ] shi fixessin gens ni mica. Narcs Oller, Pilar Prim 7 El registre daquest text s el colloquial. Tornal a escriure en un registre ms formal. Qui sc? Em dic Slvia i em flipen les pellis de terror. Per he de reconixer que a vegades em cago de pooor. Mencanta lesttica gtica, per el que ms mapassiona sn els enigmes. Em passaria el dia menjant-me el coco per aconseguir resoldrels. Aqu anir publicant els que ms magraden. Amb els meus pares estic bastant ratllada. Tenim molts piques! No mentenen gens, sort que amb el meu oncle mhi porto guai. Al colle vaig fent, per hi ha profes que sn un pal. Somio a trobar un nvio misteris que sallucini com jo amb les pellis de por i els enigmes. Seria la meva nima bessona ;) http://blogs.ccrtvi.com/mardefons

194 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Avaluaci trimestral
Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

AVALUACI TERCER TRIMESTRE


Llegeix el text segent i fes les activitats posteriors: Consells per estalviar aigua Podem arribar a consumir entre 100 i 200 litres daigua potable per persona i dia. La vida domstica quotidiana genera un consum continu daigua, que es pot reduir un 30% si prenem mesures per estalviar-la. Com estalviar? El dipsit del wter t una capacitat de 6 a 10 litres daigua. Si hi colloqueu una o dues ampolles plenes a dins o hi installeu un sistema de buidatge regulat, reduireu el consum daigua a la meitat. Una rentadora gasta de 60 a 90 litres daigua per cicle de rentat; un rentavaixella, 30. Si espereu a tenir la rentadora i el rentavaixella a plena capacitat abans de posar-los en funcionament, estalviareu aigua i energia elctrica. Cada cop que ompliu la banyera podeu consumir de 200 a 300 litres daigua. Si en lloc de banyar-vos feu servir la dutxa, consumireu entre 30 i 80 litres daigua. Quan us renteu les mans o les dents podeu arribar a gastar de 2 a 18 litres daigua. Si quan renteu els plats a m, us netegeu les dents, us ensaboneu les mans o us afaiteu, no deixeu crrer laigua intilment o installeu un dosificador, podreu estalviar-ne fins a un 75%. www.gencat.cat (text modificat) 1 Quines daquestes mesures pots posar en prctica en la teva higiene quotidiana cada mat? Quants litres daigua estalviaries si ho fessis? ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ 2 Afegeix al text anterior dos consells ms per estalviar aigua. ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................

Llengua catalana i literatura 3r ESO 195

Avaluaci trimestral
Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

3 Completa els buits daquest text amb les consonants i dgrafs adients: El ca..ament es faria al ca.. dun mes. Des del moment que esta..en ente..os, les coses que shan de fe.., fe..-les. El grane.. no volia entorpiments. Tamb era prctic, el grane.. . Es farien de pre..a les ro..es, i no sen farien gaires, de ro..es, perqu si la noia ara era magra, havia fet pen..ament dengre..ar-se, i el dia que esti..s gra..a com co..espon a una ca..ada tot s e..ampla.. cami..es i po..ar afegits als enagos. [...] El capell ja esta..a avisat. Faria un ca..amen.. sen..illet, per que no hi falts cap requi..it. Els con..idats ja esta..en triats. Els de sempre per part de mascle, i per part de la granera tot gen.. de supo..ici, i bons i..formes, i de firma acreditada a la pla..a comer..ial. Els testimonis ja esta..en a punt: el senyor Este..e i el grane.. van cerca.. quatre testimonis que no fo..in cap pelacanyes; quatre persones escollides daquelles que omplen en una casa i fan go.. en una esgl..ia. Santiago Rusiol, Lauca del senyor Esteve 4 Escriu, al costat daquestes paraules una altra de la mateixa famlia que contingui una ll: tranquil................................................................................................................................... metall...................................................................................................................................... estrella.................................................................................................................................... cristall..................................................................................................................................... nul.......................................................................................................................................... legal........................................................................................................................................ 5 Uneix les dues frases de cada parella mitjanant una conjunci que indiqui el sentit que hi ha entre els parntesis. Haurs de fer els canvis necessaris per evitar repeticions o per respectar les concordances entre els verbs i canviar els signes de puntuaci. Per exemple:
Dividir els teus enemics / Poder vncer els teus enemics (condici) Si divideixes el teus enemics, els podrs vncer

a) Posar-se molta pomada a la picada. / La picada de la medusa se li va inflar igualment. (oposici) ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ b) Posar-se pomada a la picada de la medusa / La picada no se li hauria inflat. (condici) ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ c) Far el que em dius. / Em vingui de gust (coincidncia en el temps) ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................

196 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Avaluaci trimestral
Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

d) Els pintors buscar models. / Els ceramistes encendre els forns. (uni) ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ e) Fer pastissos bonssims. / Fer amanides estupendes. (accions que salternen per que no sexclouen) ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ 6 Relaciona cada una daquestes frases fetes amb el seu significat: Haver-se acabat el brquil Fer el prssec Ser un cap de suro No haver-hi els carrers posats Fugir destudi Ser molt dhora al mat Ser poc intelligent Evitar una qesti Haver-nhi prou Fer el ridcul

7 Localitza els errors daquestes oracions i esmenals: a) Lescaparat era ple de pepinos, aguacates i frambueses. ............................................................................................................................................ b) Anava distreta mirant els lletreros i es va enfilar al bordillo de lacera. ............................................................................................................................................ c) El matadero t un vado al davant i una valla que el separa de la tocineria. ............................................................................................................................................ d) Amb el meu abono podrem assistir a lensaig general del Liceu. ............................................................................................................................................ e) Qu prefereixes? Que juguem a bolos o que anem a lentoldat a ballar un rato? ............................................................................................................................................ 8 Quins gneres literaris va conrear Josep Carner? Per quin dells s ms conegut? Digues el ttol de dues de les seves obres. ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ 9 Resumeix les caracterstiques ms importants de Solitud, lobra ms coneguda de Vctor Catal. ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................

Llengua catalana i literatura 3r ESO 197

Avaluaci final
Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

PARLAR
1 Tria un dels temes segents, fes un esquema del que vols dir i explica-ho oralment a la classe: - La influncia dels audiovisuals en els joves. - Com s el meu millor amic o amiga. - Els animals de companyia. - Els horscops. - Anar de colnies. Esquema

LLEGIR
2 Llegeix aquesta notcia i contesta les 6W de ms avall. Els Mossos dEsquadra han detingut dos joves, vens de Granollers, com a presumptes autors del robatori dun cocodril i 15 tortugues al Centre de Recuperaci dAmfibis i Rptils de Catalunya (CRARC), a Masquefa. Els detinguts podrien ser acusats tamb de venda illegal daquests i altres animals extics protegits. El robatori es va produir la nit del 15 al 16 de juliol quan uns desconeguts van forar una finestra i van accedir a diverses dependncies ocupades per fauna extica a travs de les conduccions daire condicionat. Lactuaci policial ha aconseguit la recuperaci del cocodril (d1,5 metres de llargria) i donze de les tortugues robades. Els animals sostrets estan valorats en 18.000 euros. (Avui, 8-10-06) - Qui? ..................................................................................................................................... - Qu? .................................................................................................................................... - Quan? .................................................................................................................................. - On? ...................................................................................................................................... - Com? ................................................................................................................................... - Per qu? ..............................................................................................................................

198 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Avaluaci final
Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

3 Observa aquest anunci i completa la graella que lacompanya:


nom del producte emissor destinataris canal tipus danunci eslgan text

imatge logotip

ESCRIURE
4 En un full a part, escriu un text dopini sobre un daquests temes: a) s tic comprar abrics fets amb pell danimals? b) El jovent i el consum de drogues. c) El moviment okupa. d) La moda en el vestir. e) El canvi climtic. 5 C  anvia els mots i construccions en negreta per algun dels pronoms del requadre per tal que el text quedi ben cohesionat:
seus, la, -la, l, seva, -la, seva, li, que, li, seu, m, en, que,

La figura es detur i, en aquell moment, un raig de lluna es filtr entre els nvols illuminant una dona de cabells foscos vestida amb un sudari. No pogurem veure el rostre a la dona, perqu estava inclinada sobre una criatura de cabells rossos. La figura continu avanant. Ara, tenem la figura suficientment a prop per distingir la figura clarament, ja que la lluna anava illuminant la figura. El cor a mi es gla i vaig poder sentir el crit sufocat de lArthur en reconixer la Lucy Westenra. S, era la Lucy Westenra, per com havia canviat! La tendresa de la Lucy shavia convertit en crueltat indomable i despietada; la puresa de la Lucy, en voluptuosa lascvia. [...] Van Helsing aixec la seva llanterna i retir la placa de la llanterna la placa de la llanterna tapava la llum. Pels raigs concentrats els raigs desentenebrien el rostre de la Lucy, veirem els llavis de la Lucy humits i vermells de sang fresca, amb un rajol que baixava a la Lucy per la barbeta i tacava la puresa del sudari de la Lucy. Bram Stoker, Drcula

Llengua catalana i literatura 3r ESO 199

Avaluaci final
Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

6 Escriu una oraci amb cada un dels connectors segents: a) encara que: ................................................................................................................................................ b) i: ................................................................................................................................................ c) no solament... sin: ................................................................................................................................................ d) en conseqncia: ................................................................................................................................................ e) ara... ara: ................................................................................................................................................ f) en canvi: ................................................................................................................................................ g) ara b: ................................................................................................................................................ h) doncs: ................................................................................................................................................ 7 Escriu una oraci amb aquestes conjuncions: a) doncs: ................................................................................................................................................ b) perqu: ................................................................................................................................................ c) per qu: ................................................................................................................................................ d) sin: ................................................................................................................................................ e) si no: ................................................................................................................................................ f) ja que: ................................................................................................................................................ 8 Digues quin registre lingstic consideres adequat per escriure: a) Una postal: ........................................................................................................................ b) Un poema: .........................................................................................................................

200 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Avaluaci final
Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

c) Una notcia:......................................................................................................................... d) Una instncia: .................................................................................................................... e) Un correu electrnic: .......................................................................................................... f) Un examen: ........................................................................................................................ g) Un avs: .............................................................................................................................. h) Un informe mdic: .............................................................................................................. i) Un acudit: ........................................................................................................................... j) Una nota: ...........................................................................................................................

LITERATURA
9 Llegeix aquest poema de Joan Margarit i respon les preguntes de la dreta:
IV 1 Som un pas petit com una m oberta a un mar tranquil color sulfat que dna un to de grec o de rom al vigors silenci del sembrat. 5 Avui la pluja parla en catal en caure mansament al Priorat; damunt la terra roja del sec les vinyes sn un verd taps mullat. A poc a poc, tornant pels rovellats 10 camins de les cabanes, reflectim als ulls la claror arcaica del ram. No cerquem, en la ptria, conhort. La saludem, llunyana, entre la pluja amb el vi negre de brindar amb la mort. a) Explica la comparaci dels versos 1-2.

b) Comenta aquestes metfores: - Avui la pluja parla en catal (vers 5) - les vinyes sn un verd taps mullat. (vers 8) -  reflectim / als ulls la claror arcaica del ram. (versos 10-11)

c) Quina personificaci hi ha? d) Fes-ne lanlisi mtrica.

10 Llegeix aquest fragment duna novella i contesta les preguntes posteriors: Del fill, no se nocupava. Ell tenia la filipina. Era a casa de lavi Saura, no li mancava res. El veia algun diumenge, el duia al Zoo, o al circ rus, o a les atraccions del Tibidabo. Es divertien quisap-lo. Era un nen feli. Als vespres, la filipina lanava a buscar i el nen se li llanava al coll: Nuni, Nuni, has trigat molt. Com sestimava la Nunilia! Ho trobava natural. Lha vist nixer. Quina bona idea la del pap de contractar una noia tan discreta, eficient i dcil. On nhaurem trobat una amb tantes qualitats i tan barata Un dia lliure a la setmana i contenta. Ah, i no pas cada setmana. Si sorgien imprevistos i lOriol no podia passar el diumenge amb el pap o la mam, la mainadera se lenduia amb ella. Com passava els dies off aquella noia? Un dia li ho va preguntar. Si no vols, no contestis, Nunilia, per que fas els diumenges? Tinc amigues.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 201

Avaluaci final
Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

I amics, no? Amigues i amics. Sn com jo, filipins. I qu feu? Aneu de copes? Aneu a la discoteca? Com us ho munteu? Parlem. Bevem te, mengem pasts darrs, com a casa. No hi ha alcohol? Uns ditets de conyac? Una cervesona? No. Alcohol, mai. Parlem. I de qu parleu? Del nostre pas, de la mare, dels germans petits I del pare no? Jo no he conegut el meu pare. Les meves amigues tampoc. Ah, que bstia que sc! Quines preguntes tan bsties que et faig! No senyora, no sn preguntes bsties. Magrada que em preguntin. s la primera vegada en tres anys. Festeges? Hi ha un noi que es diu Benancio. ? Quan tornarem a les illes potser ens casarem. Ha escrit a la meva mare. Li ha demanat perms per festejar? Sn aquests els vostres costums? La Nunilia Var no va contestar. Detect quelcom en la pregunta que sonava a befa. Va mirar la mare de lOriol. De sobte torn a la realitat. Aquella senyora era la patrona. Per un instant li havia fet creure que tots som igual, per no ho som. Volia entrar en la seva intimitat, en la misria del seu poble. LElisenda Saura no ho va entendre, per no torn a fer-li preguntes. Pregunt al seu fill: On aneu els diumenges amb la Nunilia? A la plaa Catalunya, juguem sobre lherba, comprem veces per als coloms i juguem. I si plou? Els diumenges no plou, mam. Alguns diumenges plou. Quan sortim amb la Nuni el diumenge, no plou mai.

202 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Avaluaci final
Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

T gaires amics, la Nuni? Ui, moltes amigues. I de qu parlen? No parlen catal, mam, jo no els entenc, per riuen molt, molt Parlen angls? No ho s mam, pregunta-ho a la Nuni. Teresa Pmies, Segrest amb filipina

a) Qui sn els personatges principals de la narraci? ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ b) Amb quin punt de vista narratiu sha escrit aquest text? ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ c) Quins dos tipus de discurs combina el fragment? ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ d) En quin lloc ocorren els fets? ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ e) La narraci tracta dun tema ben actual de la societat en qu vius. Digues dos altres temes que es reflecteixen b en el text. ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................

Llengua catalana i literatura 3r ESO 203

Avaluaci formativa full de seguiment


Alumnes

204 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Unitat

Llengua catalana i literatura 3r ESO 205

Avaluaci inicial

Solucionari

COMPRENSI LECTORA
1 Resposta oberta. Per exemple: a) Eragon i els seus companys fugen durant tota la nit. b) Saphira ha de menjar. c) Eragon lliga lelfa Arya al seu cavall. d) Saphira sen va i caa abans duna hora. e) De cop, Eragon i el seu company es posen en alerta. f) Han aparegut uns genets desconeguts i no poden fugir. g) Amaguen lelfa i els esperen. h) Reclamen el retorn rpid de Saphira, tot i que prefereixen que no es mostri. 2 La dragona dEragon es diu Saphira. Lelfa es diu Arya. Els cavalls sanomenen Foc de Neu i Tornac. 3 S  embla que pot ser lespasa dEragon, ja que lagafa quan sent el soroll duna altra espasa. En tot cas, hauria de ser una arma. 4 E  s tracta dun narrador extern en tercera persona. Es podria considerar un narrador omniscient perqu s capa de saber fins i tot qu pensen els personatges. 5 A  quest fragment es troba al nus de la novella ja que sintueixen fets anteriors que no sn explicats i, alhora, lacci no es pot considerar acabada. 6 S  embla que la dragona i Eragon es poden comunicar mentalment, per telepatia, per aix sindica amb cursiva. Eragon ha dexplicar a Murtagh qu li comunica la dragona. En canvi, els dos guerrers es comuniquen oralment i, per aix, sutilitza la tipografia clssica per als dilegs. 7 Es tracta duna novella fantstica i pica a la vegada. - Hi ha presncia dssers fantstics (la dragona, lelfa, els urgals) - Presncia dherois fantstics (Eragon, Murtagh) - Escenes blliques. - Hi ha objectes personificats, com per exemple lespasa dEragon. - Hi ha un bon ritme narratiu, succeeixen molts fets. - Els personatges tenen una missi molt difcil per vital per a la seva prpia supervivncia. - La funci de la novella s bsicament entretenir el lector. 8 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 9 Emissor: Eragon Receptora: Saphira Missatge: No et deixis veure si no s necessari. Ja no som a lImperi, per tot i aix prefereixo que no conegui ning la teva existncia.

206 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Avaluaci inicial

Solucionari

Canal: telepatia o comunicaci mental. Codi: En aquesta versi, la llengua catalana. Referent: Es tracta duna sollicitud de comportar-se de forma cautelosament davant del perill.

LXIC
1 a) neguitejava (neguitejar): sentir-se molt inquiet. b) bri: trosset solt dun filament, en aquest cas herba. c)  cavillacions (cavillaci): pensament que parteix duna anlisi aprofundida de les circumstncies. d) esgrimint (esgrimir): mostrar, sostenir e) es dreava (drear-se): aixecar-se, alar-se f)  maa: arma antiga contundent consistent en un bast, sovint guarnit de ferro, de cap molt gruixut, el gruix del qual disminueix fins a laltre cap, per on sengrapa. g) revolada: moviment rpid i violent h) safanyi (afanyar-se): tenir pressa per realitzar una tasca. 2 Unitats despai: lleges, quilmetre. Unitats de temps: dies, hora. 3 Encercla el lexema daquestes quatre paraules del text. a) Adolorit b) Avantatges c) Sobrevivien d) Absncia

GRAMTICA
1  Hem de menjar va dir Saphira. Ja han passat dies des de lltima vegada que vam caar. La fam ens rosega lestmac. Si sortim ara, podrem capturar uns quants crvols saltadors per fer unes queixalades. 2 mat (N) sobre (P) esgotats (Adj/Part) encetada (Adj/Part) de (P) tota (Det) implacablement (Adv) estava (V) aix (Pron) urgals (N) explic (V) situaci (N)

3 Elnoi (Subjecte) va deslligar lelfa (Complement directe) del ventre de la dragona i la va portar a la sella de Foc de Neu (C. Circumstancial de lloc). Saphira (Subjecte) salluny volant (C. Circumstancial de Manera) i va desaparixer en direcci a les muntanyes (C. Circumstancial de lloc).

Llengua catalana i literatura 3r ESO 207

Avaluaci inicial

Solucionari

Jo Tu Ell / Ella Nosaltres Vosaltres Elles / Ells

surto surts surt sortim sortiu surten

tenia tenies tenia tenem teneu tenien

trigar trigars trigar trigarem trigareu trigaran

ORTOGRAFIA
1 mat porta accent perqu s una paraula aguda acabada en vocal. crvols porta accent perqu s una paraula plana que no acaba ni en vocal, ni en vocal + s, ni en en, in. viglia porta accent perqu s esdrixola. per porta accent perqu s una paraula aguda acabada en vocal. ms es tracta dun accent diacrtic que distingeix aquest ms, que indica quantitat del mes de lany, per exemple. 2 Les dues primeres esses sonen sordes mentre que les darreres sonen sonores. 3 El so essa sorda sescriu amb c o , segons la vocal que la segueix. Escrivim a, ce, ci, o, u. 4 La primera la podrem relacionar amb la seva paraula primitiva vol. La segona segueix la norma que les terminacions de limperfet dindicatiu acaben en ava. 5 Dictat Correcci ortogrfica

EXPRESSI ESCRITA
1 R  esposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Aquesta activitat descriptura ens ha de donar una informaci inicial sobre els aspectes segents: a) Capacitat de lalumnat per desenvolupar un text coherent (especialment lestructura de plantejament/presentaci, nus i conclusi/final). b) Domini de la puntuaci (especialment pargrafs, punts i comes). c) Domini de les estructures gramaticals. d) Domini de les normes ortogrfiques.

208 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Avaluaci trimestral

Solucionari

AVALUACI PRIMER TRIMESTRE


1 E  l punt de vista s el dun narrador intern: el narrador s un dels personatges i explica la histria en primera persona. El fragment no proporciona prou informaci com perqu puguem dir si s el personatge protagonista o un altre personatge. 2 L  espai en qu transcorre lacci que es desenvolupa en aquest fragment s el jard duna casa de camp, un jard amb caminets de grava. 3 L  actitud del narrador davant del comportament de la tortuga s de divertida curiositat i un cert embadaliment. Per com parla del seu comportament (li atribueix intelligncia, sentit de lhumor i personalitat prpia) s obvi que li agraden els animals i observar-los atentament s una de les seves aficions. Tamb podem deduir que els animals li agraden perqu en t ms dun (el Roger a qu es refereix s, molt probablement, un gos: diu que sest ajagut i observa ansiosament com menja la tortuga), en t cura (peix la tortuga amb ram, trossets denciam o llestsons) i perqu en parla amb tendresa i humor. 4  Jo sc cartagins afirm amb valentia Amrith, desprs que shagu posat els vestits nous que li havien donat. Els seus oients sel miraren sorpresos. Cartagins? pregunt Iseu, el noi grec, tot estranyat. I com ha fet cap aqu? Ja us he dit que era una histria molt llarga... respongu ell, tranquillitzat en veure que ning no reaccionava malament davant daquella nova. Contans aquesta histria deman el pare del noi grec. I Amrith torn a repetir all dels dos homes que el volien raptar, dels dies passats a una bodega, dels pirates, de la venda al mercat de Masslia, del temporal... A cada paraula la sorpresa i ladmiraci dels seus oients semblaven crixer. Quina aventura, miny! coment el pare dIseu. S, quina aventura! s... s fantstic! Sembla que no pugui ser afeg Iseu. I ara vols tornar cap a Cartago? No pas. Els altres sel van mirar estranyats. No vols tornar a casa teva? va preguntar el pare. B, s, s clar que vull tornar cap a casa, per cap a on vull anar ara s cap a Gadir. 5 m  eravellar-se; compte exacte; causa i efecte; un ciclista; tema lliure; intemprie; assemblea; ramat; envernissat; ell nedava; superfcie; rancor; obre (tu); avariat; naixement; higiene; (el) paleta; punxeguda. 6  a) Porteu-los a casa de lvia. (imperatiu) / Els porteu a casa de lvia. (present) b) No latabalis ms. c) Ho era. d) No li ho donar. e) Shi va asseure. f) Nhe vistes tantes! g) En vam llegir una novella/ Vam llegir-ne una novella. h) Els van concedir una subvenci / Van concedir-los una subvenci. i) Quan ho sentir hi quedar.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 209

Avaluaci trimestral

Solucionari

7 C  om calia, de seguida vam batejar el nouvingut, el vam anomenar Aquilles, i va resultar ser una bstia intelligentssima, dall ms simptica, dun sentit de lhumor molt especial. Al principi el tenem al jard lligat duna pota, per en tornar-se ms dcil, el vam deixar anar on volgus. Va aprendre el seu nom molt aviat, noms ens calia cridar el seu nom un o dos cops i esperar amb pacincia una estoneta que ell apareixia tot feixuc caminant de puntetes pels caminets de grava i amb el cap i el coll frisosament estirats cap enfora. Li encantava que el peixssim: saclofava al sol i ben repapat esperava que li donssim trossets denciam, lletsons o ram. Si mentre lAquilles rosegava el seu ram i el suc se li escolava barbeta avall, el Roger era ajagut a prop, sel mirava amb ulls torturats i la boca li bavejava. El Roger sempre rebia la seva part equitativa de fruita, per tot i aix semblava que penss que era llenar-les, donar aquelles exquisitats a una tortuga. 8 A  5 amplada: distncia de costat a costat; B4 mentider, -era: aquell que no diu la veritat; C6 espais, -osa: que shi cap b; D7 naset: nas diminut; E2 dubts, -osa: que no s segur; F1 fruiter Recipient per guardar fruita; G9 pixaner, -era: t incontinncia urinria; H3 mesada: paga, sou; fracci temporal; I8 llibreta. quadern per escriure; J10 careta: objecte que oculta el rostre. 9  Exercici obert. 10  Tirant lo Blanc s una novella cavalleresca catalana escrita durant la segona meitat del segle xv pel cavaller valenci Joanot Martorell. El seu protagonista s un cavaller bret, Tirant lo Blanc. La novella narra les seves aventures, des que s un jove fins desprs de la seva mort. Lacci transcorre a diversos llocs: Londres (on Tirant s armat cavaller), Frana, Rodes, Siclia, Constantinoble, el nord dfrica i un altre cop Constantinoble. A la capital de limperi grec, Tirant lluita contra els turcs i senamora de la princesa Carmesina; els dos enamorats acabaran morint all. A la novella apareixen barrejats escenaris i personatges reals i de ficci. Hi sn presents lluites i peripcies amoroses, aix com passatges humorstics, detallades descripcions i llargs parlaments. Per tot aix, Tirant lo Blanc ha estat considerada una novella total.

AVALUACI SEGON TRIMESTRE


1  S, el 2004 va publicar Jo tamb sc catalana, una obra autobiogrfica, en catal. 2 L  es dues entitats que atorguen el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull sn leditorial Planeta i el govern dAndorra. 3 Q  ui s el protagonista? La protagonista s lescriptora Najat El Hachmi. Qu ha passat? Ha rebut el XVIII Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull per la seva novella Lltim patriarca. Quan ha passat? El 31 de gener de 2008. On ha passat? En una vetllada literria celebrada a Andorra la Vella.

210 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Avaluaci trimestral

Solucionari

4  Completa les lnies de punts daquest text amb o o u i els requadres amb b o v: Aquell mat, la ciutat de Valncia bullia danimaci. A ms dels, ms o menys, trenta mil habitants, shi afegien els nobles, els servidors i els representants de les viles que havien acudit a la convocatria de Corts. Pels carrerons encerclats de la vella muralla rab es creuaven els moriscos, musulmans convertits de bon o mal grat al cristianisme, amb els sarrans, que lluen, els uns i els altres, els tradicionals turbants i les xilabes. Els cristians, nts i besnts dels repobladors, es distingien dels jueus perqu aquests es cobrien amb els casquet negre, smbol extern de la seva religi. Els pagesos de lHorta retornaven al camp amb les someres, que duien les srries plenes de les hortalisses que no havien venut als mercats de la ciutat. I els ases sespantaven i llanaven un bram quan de lobrador dun artes en sortia un gosset enjogassat que els mossegava les potes. Les dones acudien a les fonts amb les gerres damunt del cap i els cntirs a les mans, ja que nicament les cases dels rics tenien pou daigua propi. 5  ) conegussiu; a b) hem ests, plovent; c) beu-te; d) ha mort; e) spiga; f) mogueu; g) naixer.

6 L  a calor xafogosa de Barcelona shavia anat disipant, durant el viatge, al buf de laire viu de les altures que anaven escalant, i ara el brogids corrent del Freser semblava revifar ms i ms encara laire. El land, seguit dun mnibus on anaven les criades i un gran castell dequipatge, les va emprendre a tota velocitat per lombrejada ruta, obeint a la vigorosa embranzida de tres cavalls poderosos. Mentrestant, el riu fressejava al costat encabritant-se pels cdols de son llit, remorejaven amb soroll pregon els argentats salts de Campdevnol i de les fbriques superiors i frisejaven, al buf del vent, el blat de moro de les feixes i lufans boscatge dels vessants encinglats, sense que aquells ciutadans, massa endinsats en agradosa conversa, shi fixessin gens ni mica. Narcs Oller, Pilar Prim 7 Exercici obert. Possible soluci: Em dic Slvia i magraden moltssim les pellcules de terror. Per he de reconixer que a vegades passo molta por. Mencanta lesttica gtica, per el que ms mapassiona sn els enigmes. Em passaria el dia rumiant per aconseguir resoldrels. Aqu anir publicant els que ms magraden. Amb els meus pares estic bastant enfadada. Tenim moltes discussions! No mentenen gens, sort que, amb el meu oncle, mhi avinc molt. A lescola no tinc cap problema especial, per hi ha professors que sn fora pesats. Somio a trobar un nvio misteris a qui agradin tant com a mi les pellcules de por i els enigmes. Seria la meva nima bessona. Un pet.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 211

Avaluaci trimestral

Solucionari

AVALUACI tercer TRIMESTRE


1 C  ada mat es poden posar en prctica mesures com dutxar-se en comptes de banyar-se, tancar laixeta mentre et rentes les dents o les mans o tafaites. En total suposaria un estalvi dentre 31,5 i 93,5 litres. A ms, si hi ha algun dispositiu installat al dipsit del wter es poden estalviar de 3 a 5 litres ms. 2  Exercici obert. Soluci orientativa: a) Per regar una superfcie de gespa de 100m2, gastareu 400 litres daigua. Si regueu el jard ben dhora o al vespre, reduireu levaporaci i estalviareu molta aigua cas que planteu vegetaci mediterrnia autctona. b) Una aixeta que perdi una gota cada dos segons acaba perdent en un any 6.000 litres; un fil daigua suposa una prdua de 36.000 litres lany. Si eviteu les fuites i repareu les aixetes que degoten, estalviareu fins a 30 litres al dia. 3 E  l casament es faria al cap dun mes. Des del moment que estaven entesos, les coses que shan de fer, fer-les. El graner no volia entorpiments. Tamb era prctic, el graner. Es farien de pressa les robes, i no sen farien gaires, de robes, perqu si la noia ara era magra, havia fet pensament dengreixar-se, i el dia que estigus grassa com correspon a una casada tot s eixamplar camises i posar afegits als enagos. [...] El capell ja estava avisat. Faria un casament senzillet, per que no hi falts cap requisit. Els convidats ja estaven triats. Els de sempre per part de mascle, i per part de la granera tot gent de suposici, i bons informes, i de firma acreditada a la plaa comercial. Els testimonis ja estaven a punt: el senyor Esteve i el graner van cercar quatre testimonis que no fossin cap pelacanyes; quatre persones escollides daquelles que omplen en una casa i fan goig en una esglsia. 4  tranquillitat, metllic, estellar, cristallina, nullitat, illegal. 5 6  ) Es va posar molta pomada a la picada, per se li va inflar igualment. a b) Si shagus posat pomada a la picada de la medusa, no se li hauria inflat. c) Far el que em dius quan em vingui de gust. d) Els pintors busquen models i els ceramistes encenen els forns. e) Tan aviat fa pastissos bonssims com amanides estupendes.  aver-se acabat el brquil Haver-nhi prou; H Fer el prssec Fer el ridcul; Ser un cap de suro Ser poc intelligent; No haver-hi els carrers posats Ser molt dhora al mat; Fugir destudi Evitar una qesti.

212 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Avaluaci trimestral

Solucionari

 ) Laparador era ple de cogombres, alvocats i gerds. a b) Anava distreta mirant els rtols i es va enfilar a lembornal de la vorera. c) Lescorxador t un gual al davant i una tanca que el separa de la cansaladeria. d) Amb el meu abonament podrem assistir a lassaig general del Liceu. e) Qu prefereixes? Que juguem a bitlles o que anem a lenvelat a ballar una estona?

8 J  osep Carner va conrear el periodisme, la prosa, el teatre i lassaig i va traduir obres dels francs i de langls, encara que s especialment conegut com a poeta, tant s aix que fou anomenat el prncep dels poetes. Algunes de les seves obres sn: Els fruits saborosos (1906), Verger de les galanies (1911), Auques i ventalls (1914), La paraula en el vent (1914), El cor quiet (1925), Nab (1941, Llunyania (1952) i Absncia (1957).  olitud s lobra narrativa ms destacable de Vctor Catal i sinscriu dins el ruralisme o natu9 S ralisme rural. Solitud va aparixer com a novella per captols en la revista Joventut entre els anys 1904 i 1905. El 1909 va publicar-sen la tercera edici, la qual va rebre un premi en els Jocs Florals de Barcelona. Fou traduda de seguida a diversos idiomes i va tenir gran influncia en tota la narrativa catalana del segle xx. Narra la histria de Mila, una dona que viu allada en una ermita de muntanya i oblidada pel seu marit, Matias. Es veu amenaada per la brutalitat dun altre home, nima, que encarna la antihumanitat. La novella tracta el conflicte que viu Mila, la seva lluita per aconseguir la prpia individualitat i llibertat.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 213

Avaluaci final

Solucionari

PARLAR
1 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.

LLEGIR
2 Qui?: Dos joves vens de Granollers. Qu?: Han robat un cocodril i 15 tortugues. Quan?: Entre el 15 i el 16 de juliol de 2006. On?: CRARC, a Masquefa. Com?: Van forar una finestra i van accedir a diverses dependncies ocupades per fauna extica a travs de les conduccions daire condicionat. Per qu?: Per robar uns animals valorats en 18.000 euros. 3 Nom del producte: Stressless Emissor: Lempresa de butaques Stressles Destinataris: Totes les persones Canal: Fullet publicitari Tipus danunci: Comercial Eslgan: Tots els secrets del confort Text: Descobreixin la nostra selecci especial per a la tardor! Imatge: Noia asseguda en una butaca Logotip: El nom Stresless dins dun globus blau mar

ESCRIURE
4 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 5 L  a figura es detur i, en aquell moment, un raig de lluna es filtr entre els nvols illuminant una dona de cabells foscos vestida amb un sudari. No li pogurem veure el rostre, perqu estava inclinada sobre una criatura de cabells rossos. La figura continu avanant. Ara, la tenem suficientment a prop per distingir-la clarament, ja que la lluna anava illuminant-la. El cor sem gla i vaig poder sentir el crit sufocat de lArthur en reconixer la Lucy Westenra. S, lera, per com havia canviat! La seva tendresa shavia convertit en crueltat indomable i despietada; la seva puresa, en voluptuosa lascvia. [...] Van Helsing aixec la seva llanterna i en retir la placa que tapava la llum. Pels raigs concentrats que desentenebrien el rostre de la Lucy, veirem els seus llavis humits i vermells de sang fresca, amb un rajol que li baixava per la barbeta i tacava la puresa del seu sudari. Bram Stoker, Drcula

214 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Avaluaci final

Solucionari

6 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 7 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. 8 a  ) familiar, b) culte, c) estndard, d) estndard, e) familiar/estndard, f) estndard, g) estndard, h) estndard/culte, i) familiar, j) familiar/estndard

LITERATURA
9 a) Compara Catalunya amb la forma duna m. b) Avui la pluja parla en catal: metfora verbal (parla). Les vinyes sn un verd tapis mullat: metfora copulativa. reflectim/als ulls la claror arcaica del ram: metfora sinestsica visual (ulls, claror)+ gustativa (ram). c) La pluja parla. d) Sonet: ABAB, ABAB, CDD, EFE. 10 a) La Nunilia, lElisenda Saura, lOriol. b) Omniscient. c) Narracci i dileg. d) A Barcelona, per les referncies que hi ha (Zoo, atraccions del Tibidabo, plaa Catalunya). e) La cura dels nens per altres persones que no sn de la famlia; les mainaderes immigrants procedents daltres pasos, la soledat dels immigrants, els costums diferents, etc.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 215

Activitats de refor Unitat 1


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

1 Llegeix aquesta narraci i contesta les preguntes de ms avall en un full a part:


Al seu davant hi havia potser vint o trenta persones. Era una cua modesta, doncs, i el funcionari, dret a laltra banda del taulell, anava de pressa. De tant en tant, la mquina burocrtica alentia una mica, quan, per exemple, es lliurava a consideracions o feia preguntes que, en opini de lempleat, no eren pertinents. Sen desfeia amb quatre crits, perqu un home installat darrere una barrera, provet duna ombra de falsa autoritat, sempre mostra tendncia a alar la veu, i la feina prosseguia. Estava content, ell. Havia arribat, o aix sho creia, al final del seu calvari. Entre certificats, impresos oficials i declaracions jurades, duia seixantatres papers a les mans. Aquest cop, nhi hauria prou. [...] El funcionari els va examinar dun en un. Al cap de tres hores, va alar els ulls i lesguard amb una admiraci no dissimulada. Potser era la primera vegada que alg aconseguia de presentar una documentaci completa. Hi s tot? va preguntar ell. S... va haver de reconixer el funcionari amb recana. O sia que ja no em cal fer res ms? insist ell, encara incrdul. No; noms esperar que us avisin. Va baixar les escales saltant com una criatura. En tota la seva vida, no recordava un instant de felicitat com aquell. Prou papers! Esperar, esperar noms. Aix rai, seria planer! Gaireb un any desprs, va arribar lavs. Podia passar a cobrar, provet duna fe de vida estesa en el transcurs de la setmana. Aquest document, per, ja no li va caldre tramitar-lo. Mentrestant, shavia mort. De gana.

Manuel de Pedrolo, Paperam


a) Analitza lestructura daquest conte i, si s possible, divideix-lo en tres parts: plantejament, nus i desenlla. b) Digues quin s el punt de vista utilitzat en la narraci. Justifica-ho. c) Transforma el dileg del conte en un discurs en estil indirecte. d) En quin espai es desenvolupa lacci? Quina atmosfera es respira en el relat? e) Amplia el conte. No en pots canviar ni el plantejament ni el desenlla, per pots afegir-hi tots els detalls que puguis imaginar: situacions noves, descripcions de lespai i dels personatges, dilegs, etc.

2 Completa les frases segents amb larticle adequat:


a) La mestra fa ............... anlisis a la llibreta vermella. b) Posam ............... postres, si us plau. c) ............... costums daquest poble no magraden gaire. d) Aquesta noia pateix ............... sndrome dabstinncia.

218 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats de refor Unitat 1


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

3 Subratlla el significat de cada mot tenint en compte el gnere:


a) el llum: la claror; un aparell b) el salut: un gest; el fet de trobar-se b c) una ordre: la manera destar collocats; un manament d) la fi: la intenci; el final e) el terra: el sl; el planeta

4 Escriu laccent als mots de cada frase que nhagin de portar: (nhi ha com a mnim dos.)
a) Ens vam dir adeu davant de lacademia de musica. b) Laficio a les aguiles els va portar al cim de la muntanya. c) Algu em pot ajudar a acabar lalbum? d) Si li doneu aixo, ja podeu avisar lambulancia! e) La figura representava un famos anec america. f) Larbitre era angles. g) Larros que es fa aqui es dels mes gustosos. h) Allo era un indici clar de qui era lassassi.

5 Forma paraules amb els noms i prefixos que tens a sota. No tinventis, per, mots inexistents.
deixeble, alfabet, agradable, regular, gust, prenyar, paginar, laborar, adequat, mbil, darrere, legal, educaci, simetria, respondre a) a ...................................... b) an ..................................... c) en ..................................... d) em ................................... e) des ................................... f) dis ......................................... k) con ................................. g) in ........................................... l) com ................................ h) im .......................................... m) col .................................. i) il ............................................ n) cor .................................. j) ir ............................................ o) co ...................................

6 Les parelles de verbs segents tenen en com el lexema, per el prefix en canvia el significat.
Escriu frases en les quals quedi ben clar el sentit de cada verb.
a) posar: ...................................................................................................................................... b) reposar: ................................................................................................................................... c) endrear: ................................................................................................................................. d) redrear: .................................................................................................................................. e) tornar: ..................................................................................................................................... f) retornar: .................................................................................................................................. g) repassar: ................................................................................................................................. h) traspassar: ..............................................................................................................................

Llengua catalana i literatura 3r ESO 219

Activitats de refor Unitat 2


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

1 Escriu la forma adequada de ladjectiu que et donem entre parntesis:


a) La noia duia una brusa (gris) ............................ per anar a la festa. b) La seva mare era una dona molt (intelligent) ............................. c) La professora va sempre molt (elegant) ............................. d) Sempre se lha vist (feli) ............................, a la Paula. e) Aquesta euga s ben (diferent) ............................ daquella altra dall. f) La medalla que li van donar era (igual) ............................que la del seu company dequip. g) La cursa va ser molt (fcil) ............................ i no van tenir cap problema. h) Aquesta prova s ms (difcil) ............................ que la de lany passat. i) La Maria s (capa) ........................................ de no dormir en tota la nit. j) Sempre ha estat considerada una noia molt (auda) ................................

2 Canvia les expressions en cursiva daquestes frases per oracions adjectives introdudes pel
relatiu que que vulguin dir, si fa no fa, el mateix:
a) Comprat totes les novelles de Simenon publicades fins ara.................................................. b) Les dones de la sauna van sortir-ne ben congestionades....................................................... c) La vena del pis de dalt ens va demanar una tassa darrs. ................................................... d) La taula de la cuina est ben coixa......................................................................................... e) No entenc per qu no tagraden les pellcules cmiques. ..................................................... f) La persona sollicitada no shi pot posar ara mateix. .............................................................. g) Els exemples proposats no ens han aclarit els dubtes pendents. ...........................................

3 Ara fes el procs invers: substitueix les oracions de relatiu per un adjectiu equivalent (tots
menys un han de dur el prefix in-):
a) Has enganxat la maqueta amb una cola que cont productes txics. ................................... b) Es comporta duna forma que no s gens digna.................................................................... c) Per culpa de les xafarderies ara t una reputaci que no li dna bona fama........................... d) Ofereix unes respostes que no sn directes........................................................................... e) T un carcter que cap esdeveniment no pot alterar.............................................................. f) Ens trobem en una situaci que no s cmoda......................................................................

4 Accentua els mots del quadre i classificals a la taula de ms avall:


retol, voldre, preten, xines, existencia, erem, estereo, polemic, congres, fessiu, cervol, convalescencia, creixer, angles amb accent obert amb accent tancat

220 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats de refor Unitat 2


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

5 Accentua els mots del quadre i classificals a la taula de ms avall:


logica, melo, aerobic, recorrer, inscripcio, tecnologic, cinturo, complice, victoria, cano, serios, proposit, immobil, expressio amb accent obert amb accent tancat

6 Uneix un mot del grup A i un del B per formar mots compostos. Si cal, modifican la forma:
A rentar llanar comptar parar plorar eixugar perdonar portar muntar curt B flama mica fang parabrisa plat circuit equipatge vida quilmetre crrega

a) .................................... f) .................................... b) .................................... g) .................................... c) .................................... h) .................................... d) .................................... i) .................................... e) .................................... j) ....................................

7 Completa els espais buits de les frases segents amb una de les dues paraules que hi ha entre
parntesis:
a) I va ser ............................................... (aleshores / a les hores) quan va entrar el professor tot enfadat. b) No et sabria dir quants rem; ................. (pot ser / potser) quinze, ................. (pot ser / potser) setze. c) Si el veus ......................., (enlloc / en lloc) digues-li que dem no hi ha classe. d) El ....................... (per qu / perqu) de la meva actitud te lexplicar ms tard. e) Sha fos la bombeta i ....................... (gaireb / gaire b) no mhi veig.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 221

Activitats de refor Unitat 3


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

1 Substitueix els complements subratllats per un pronom i torna a escriure les frases:
a) LAlbert porta les cadires de fusta.

......................................................................................................................................... b) Digueu a lvia que segui ms a prop de la taula. ......................................................................................................................................... c) Deseu el regle al calaix. ......................................................................................................................................... d) Diu que vindr ms tard. ......................................................................................................................................... e) Aix no agrada al Pere. ......................................................................................................................................... f) Va embolicar tot el que trobava a prop. ......................................................................................................................................... g) Collireu les maduixes? ......................................................................................................................................... h) Comprareu albercocs? ......................................................................................................................................... i) Porta aquesta maleta al teu germ. ......................................................................................................................................... j) Vaig veure el cotxe del president. .........................................................................................................................................

2 Subratlla les paraules habilitades daquestes frases:


a) Mhe deixat el berenar a casa. b) Els companys de feina li fan el buit. c) La vena del cinqu s molt bleda. d) El president de la companyia t un Mir. e) Aquella noia t molts pretendents.

3 Escriu una frase amb cada un dels adjectius segents habilitats com a substantius:
a) hav: ..................................................................................................................................... b) escalfador: ............................................................................................................................ c) anuari: ...................................................................................................................................

4 Escriu frases en qu els participis dels verbs proposats sutilitzin com a substantius:
a) parar: Mhe hagut desperar mitja hora a la parada de lautobs. b) trametre: ............................................................................................................................... c) batre: .................................................................................................................................... d) dictar: .................................................................................................................................... e) suar: ......................................................................................................................................

222 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats de refor Unitat 3


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

5 Llegeix el poema Vuit de mar, de Maria-Merc Maral, i contesta les preguntes segents en un
full a part:
a) Quin s el tema del poema? A qu fa referncia el ttol? b) Digues les figures estilstiques que hi trobes. c) Fes lanlisi mtrica. Amb totes dues mans alades a la lluna, obrim una finestra en aquest cel tancat. Hereves de les dones que cremaren ahir farem una foguera amb lestrall i la por. Hi acudiran les bruixes de totes les edats. Deixaran les escombres per pastura del foc, cossis i draps de cuina, el sab i el blauet, els pots i les cassoles, el fregall i els bolquers. Deixarem les escombres per pastura del foc, els pots i les cassoles, el blauet i el sab. I la cendra que resti no la canviarem ni per lor ni pel ferro per ceptres ni punyals. Sorgida la flama sols tindrem ja la vida per arma i per escut a totes dues mans. El fum dibuixar linici de la histria com una heura de joia entorn del nostre cos i plour i far sol i dansarem a laire de les noves canons que la terra rebr. Vindicarem la nit i la paraula DONA. Llavors creixer larbre de lalliberament.

Maria-Merc Maral, Bruixa de dol

6 Accentua, quan calgui, les formes verbals daquestes frases:


a) Jo soc en Jordi Porta i visc a Barcelona. b) Tu ets molt divertit i ell es molt avorrit. c) Sempre son els mateixos jugadors que formen lequip. d) Fora convenient que vinguessiu aviat. e) Els qui assistiren a lestrena de lobra foren quatre gats. f) El professor dona deu minuts de temps per acabar lexamen. g) Ja se lhora que vindra la Marta. h) Quan vens, avui o dem?

Llengua catalana i literatura 3r ESO 223

Activitats de refor Unitat 3


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

7 Completa la graella amb un sinnim i un antnim dels mots segents:


sinnim immaculat a) b) c) d) .................................. .................................. .................................. .................................. net excepcional perjudicial despistat error antnim brut .................................. .................................. .................................. ..................................

8 Substitueix les locucions i frases fetes en negreta per una paraula o expressi equivalent: Aix
s bufar i fer ampolles. Aix s fcil.
a) La Clara i lArnau han partit peres. .............................................................................................................................................. b) Laltre dia ens van aixecar la camisa. .............................................................................................................................................. c) Quan entra a classe sempre esvalota el galliner. .............................................................................................................................................. d) A aquest homenet se li veu massa el llaut. .............................................................................................................................................. e) Se li nota massa que li agrada remenar les cireres. .............................................................................................................................................. f) En Pere sempre parla amb el cor a la m. .............................................................................................................................................. g) Els diumenges lentrada als museus s de franc. ..............................................................................................................................................

9 Escriu un mot de la mateixa famlia que dugui diresi:


a) Llus ............................................... b) caf ............................................... c) heroi .............................................. d) sus ................................................ e) peu ................................................ f) ambigu .......................................... g) ve .................................................. h) bisca ............................................. i) continu ...........................................

224 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats de refor Unitat 4


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

1 Escriu limperfet dindicatiu dels verbs segents:


empipar Jo Tu Ell/a Nosaltres Vosaltres Ells/es carregar

2 Subratlla les formes verbals del text segent i classifica-les en els grups que et donem:
LAnna esperava amb candeletes la visita de lavi. Tot i que evidentment no era el mateix que la visita a casa seva. A casa no hi havia cap excursi amb dibuixos. Per tot era diferent quan venia lavi. Duia histries de fora, retalls de diari que havia recollit durant la setmana, coses que li havien cridat latenci. Les parets es dilataven quan era aqu, durant uns minuts aconseguia mantenir una conversa amb la mare que no tenia res a veure amb el Jakob, la seva veu es feia ms animada i el seu comportament ms enrgic.

R. Welsh, Ales de drac Imperfet dindicatiu: ........................................................................................................... Passat perifrstic dindicatiu: .............................................................................................

3 Torna a escriure el text segent amb les formes verbals en present:


Mrs. Oliver es va contemplar al mirall. Desprs va esguardar breument cap a un costat, cap al rellotge que hi havia damunt la lleixa de la llar de foc, aquell rellotge que ella sabia que anava vint minuts endarrerit. Tot seguit va continuar inspeccionant el seu pentinat. El problema que tenia Mrs. Oliver, i ella ho admetia de bon grat, era que sempre canviava de pentinat. Els havia provat gaireb tots, lun darrere laltre.

A. Christie, Els elefants tenen bona memria

4 Completa amb a o e els espais buits de les frases segents:


a) Aquest mat, quan maf.....itava, he vist dues ......rr......cad.....s al lavabo. b) Feia una .....m.....nida .....sp.....cial: hi posava .....sprr.....cs i .....lb.....rcoc. c) Vam tenir una .....v.....ria just d.....vant de l.....mb.....ixada, al carrer de S.....rdenya. d) La p.....ix.....tera es deia C.....t.....rina i tenia un peix fresc que era una m.....r.....vella. e) L.....ss.....ss li va .....rr.....b.....ssar un coll.....ret de m.....ragdes i .....m.....tistes. f) L.....stev..... sha .....sp.....cialitzat a fer can.....lons d.....spinacs. g)  Un dels .....v.....ntatges de r.....sp.....llar sovint el b.....rns s que evites el n.....ix.....ment dalguns fongs. h) Ens van r.....com.....nar que entrssim el r.....mat per d.....rrer..... de la granja. i) Per Carn.....stoltes, el Lltz.....r, l.....b.....nista, es va disfr.....ssar de s.....rgent.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 225

Activitats de refor Unitat 4


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

5 Tot seguit tens un petit test perqu puguis autoavaular les teves caracterstiques personals pel
que fa a la comunicaci oral (pots encerclar ms duna opci
1. Els teus parents i amics pensen que ets: a) molt xerraire. b) normal. c) poc xerraire. 2. Tu creus que ets: a) molt xerraire. b) normal. c) poc xerraire. 3. Quan parles, set sent: a) des de lluny. b) des duna distncia normal. c) de prop. 4.  Quan vols dir alguna cosa, trobes les paraules adequades: a) sempre. b) de vegades. c) quasi mai. 5. Quan tens un problema a) en parles espontniament amb alg. b) noms en parles si tho pregunten. c) mai no en comentes res. 6. Davant de preguntes no esperades: a) reflexiones abans de contestar. b) contestes sense reflexionar. c) no contestes. 7.  Quan has de dir alguna cosa desagradable, prefereixes fer-ho: a) cara a cara. b) per telfon. c) per escrit. d) per mitj dun amic. e) no ho dius. 8. Quan expliques alguna cosa, ho fas: a) amb detalls. b) amb poques paraules. c) amb el mnim de paraules possibles. 9. Et sents millor: a) parlant amb tota mena de gent. b) estant sol. c) escoltant els altres 10.Quan ests entre gent poc coneguda: a) parles com sempre. b) parles poc. c) noms escoltes. d) calles. 11.Quan has de fer una exposici a classe: a) ho sols fer amb seguretat. b) et poses nervis o nerviosa. c) quasi no pots parlar. 12.Per llegir en veu alta, recitar o debatre a classe: a) tofereixes voluntari. b) acceptes de collaborar. c) prefereixes no intervenir. 13. Per comunicar-te amb els altres, testimes ms: a) parlar. b) escriure. c) qualsevol de les dues maneres. 14.Tagrada parlar sobre: a) qualsevol tema. b) alguns temes. c) noms els temes que coneixes

6 Qu diries en situacions com les segents?

226 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats de refor Unitat 5


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

1 Completa cada frase amb la forma adequada del verb que hi ha entre parntesis:
a) Quan vaig arribar fa un any em vaig trobar que ja havien ............................. (construir) un bloc de pisos. b) Cal que ............................. (estudiar) ms, si vol aprovar lESO. c) Els professors ens han ............................. (agrair) la nostra collaboraci. d) No crec que lAjuntament ............................. (crear) ms zones verdes al nostre barri.

2 Conjuga el present dindicatiu del verb aprendre:


Jo ......................................... Tu ......................................... Ell/Ella.................................... Nosaltres................................ Vosaltres................................ Ells/Elles.................................

3 Conjuga el present de subjuntiu del verb saber:


Jo ......................................... Tu ......................................... Ell/Ella.................................... Nosaltres................................ Vosaltres................................ Ells/Elles.................................

4 Aquest text est escrit en registre colloquial. Tornal a escriure en un registre ms formal. Pots
comenar aix: Em dic Slvia i magraden moltssim les pellcules de terror...
Qui sc? Em dic Slvia i em flipen les pellis de terror. Per he de reconixer que de vegades em cago de pooor. Mencanta lesttica gtica, per el que ms mapassiona sn els enigmes. Em passaria el dia menjant-me el coco per aconseguir resoldrels. Aqu anir publicant els que ms magraden. Amb els meus pares estic bastant ratllada. Tenim molts piques! No mentenen gens, sort que amb el meu oncle mhi porto guai. Al colle vaig fent, per hi ha profes que sn un pal. Somio a trobar un nvio misteris que sallucini com jo amb les pellis de por i els enigmes. Seria la meva nima bessona ;) ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................

Llengua catalana i literatura 3r ESO 227

Activitats de refor Unitat 5


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

5 Posa titulars dun mxim de deu paraules a les notcies segents:


a) LAjuntament de Sitges (Garraf) ha adquirit una mquina que elimina els xiclets enganxats a terra dels carrers, un dels problemes ms importants de la poblaci. Segons ha informat el consistori, la mquina disposa de lltima tecnologia que elimina el rastre dels xiclets. Laparell ha costat 60.000 euros i t una capacitat de 1.000 litres daigua per treure a pressi els xiclets. LAjuntament ha escollit aquesta mquina desprs duna prova pilot feta fa dues setmanes al carrer Parellades. Aquest carrer, junt amb el de Primer de Maig, ngel Vidal i Cap de la Vila, s el que concentra ms xiclets enganxats a terra. Tot i ladquisici de la mquina, el consistori no vol que els ciutadans deixin de tirar els xiclets, papers i unes altres deixalles a les papereres. (Avui, 31-7-2007) b) Isaac M. J., un jove lleidat de 26 anys, va morir ahir violentament al mig del carrer quan sortia amb el vehicle del prquing de casa seva. Un desconegut, amb un passamuntanyes a la cara i cobert amb una armilla reflectant, li va disparar un mnim de cinc trets i, a continuaci, va fugir empunyant la pistola. Els fets es van produir poc desprs de les 7 del mat, a la sortida del prquing de ledifici on vivia la vctima. (Avui, 10-11-2006) ........................................................................................................................................................ .......................................................................................................................................................

6 Completa els mots segents amb o o u i digues quin creus que correspon a cadascuna de les
explicacions de ms avall:
v.....lc, j.....venil, h.....manitat, m.....ntanya, j.....venalla h.....m, t.....rmell, b.....txaca, pl.....matge, m.....ssol a) Part dun vestit destinada a contenir objectes diversos. ............................. b) Qualitat de les persones. ................................. c) Conjunt de tots els homes i les dones. ...................... d) Conjunt o grup de joves. ......................... e) La qualitat dels que sn joves o de les coses joves. ........................... f) Animal de nit. .......................... g) Elevaci del terreny, recoberta o no de bosc o vegetaci. ........................... h) Que cobreix la pell dun ocell. ......................... i) Part del cos que uneix el peu amb la cama. ............................ j) Lloc on les laves i altres productes magmtics atenyen la superfcie terrestre. .........................

228 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats de refor Unitat 6


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

1 Torna a escriure aquestes oracions canviant el verb en negreta per una perfrasi de probabilitat:
Exemple: Aquest afer s molt difcil Aquest afer deu ser molt difcil. a) Han arribat abans. .......................................................................................................... b) Se naniran aviat. ............................................................................................................. c) Viatgen amb autobs. ..................................................................................................... d) Telefona a la seva companya. ..........................................................................................

2 Substitueix el verb mirar, que t un significat molt ampli, per un altre dels del quadre de sota,
que sn ms especfics, en cadascuna de les frases de ms avall:
escrutar, guaitar, fitar, observar, espiar, vigilar, contemplar, admirar, examinar a) Mirava les noies pel forat del pany.......................................................................................... b) Quan arribis al cim, mira el paisatge, que val la pena.............................................................. c) Si vols, pots mirar els microbis pel microscopi........................................................................ d) Mira que fan ara, a la tele....................................................................................................... e) El detectiu mirava els moviments del sospits........................................................................ f) El sentinella mirava lhoritz a la recerca denemics................................................................ g) Els turistes miraven impressionats les runes de la ciutat de Palmira....................................... h) Em va mirar fixament molta estona, com si em volgus intimidar.......................................... i) El metge em va mirar la ferida atentament. ............................................................................

3 El contingut de cada entrevista s diferent en funci de la persona entrevistada. Classifica les


preguntes segents segons el tipus dentrevistat: un/a cantant, un/a esportista, un/a poltic/a i un/a escriptor/a. Quines preguntes podrien servir per a ms dun entrevistat? Quines podrien servir per a tots?
a) Els seus personatges estan extrets de la vida real? b) Quines seran les seves prioritats si surt elegit? c) Quina classe de msica li agrada escoltar? d) Li agrada que la gent li demani autgrafs? e) Qu opina de la poltica? f) Quantes hores entrena diriament? g) Qu volia ser de petit? h) Quin s el seu refugi quan les coses van malament? i) Quin trofeu li agradaria guanyar? j) Qu sent quan s dalt de lescenari? k) Lafecten molt les crtiques? l) Quin tipus de msica lha influt ms? m) Recorda el seu primer discurs? n) Corre el rumor que aviat es retirar. s cert? o) Qu s ms important que lxit?

Llengua catalana i literatura 3r ESO 229

Activitats de refor Unitat 6


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

cantant

esportista

poltic/a

escriptor/a

4 Continua lactivitat anterior escrivint una pregunta ms per a cada entrevistat:


............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................

5 Completa els buits dels mots segents amb b o v:


a) lla.....iejar b) la.....ial c) cal.....a d) cal.....cie e) m.....il f) autom.....il g) mo.....iment h) .....erns i) cere.....ral j) espa.....ilar k) end.....ia l) tra.....a

6 Completa els espais buits del text amb la consonant adequada:


LAnn.....al, a quarts de deu, va fer sonar el clxon del seu cotxe i la Gertrudis .....a .....aixar les escales del seu pis. Ana.....a am..... uns pantalons molt estrets i am..... unes .....otes de color negre. LAnn.....al .....a pensar que no sa.....ia per qu la Gertrudis ha.....ia dit que ana.....a a comprar unes mitges, per .....a deixar crrer aquest pensament .....en a.....iat. La Gertrudis .....a entrar al cotxe i .....an anar a menjar una ham.....urgesa am..... espcies a un .....ar de la fira. LAnn.....al ha.....ia imaginat un sopar ms pausat, per la Gertrudis .....a dir que .....olia anar a la fira. A la fira hi ha.....ia atraccions i aparells mecnics que et feien remoure lestmac i tm..... oles.

J. M. Fonalleras, Botxenski i companyia

230 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats de refor Unitat 7


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

1 Corregeix els errors relacionats amb els determinants que hi ha en aquestes frases:
a) Hi va haver forces convidats a la festa denguany. b) Mai ningun alumne no vol sortir voluntari. c) Repeteix-mho una altra vegada. d) Han anat a passeig amb tots llurs companys. e) Encara li queden prous possibilitats. f) Has fet masses patates rosses; en sobraran. g) No hi ha cap sucre; nhaurem dobrir un paquet de quilo. h) Tots els dems estaven dacord a llevar-se dhora. i) No he pogut veure ningun espectacle darrerament. j) Saps si sha endut algo?

2 Llegeix les frases segents i digues a quin registre pertanyen:


a) El pacient presenta diversos hematomes a la zona torcica i una fractura cranial. b) Si vols et dono un cop de m... No facis compliments, que hi ha confiana. c) Els vaig fotre una trola com una catedral. d) Segui, si us plau. De seguida latendrem. e) La plaa del Diamant fou escrita per Merc Rodoreda. f) Si em toques els nassos et trencar la cara!

3 Redacta un text argumentatiu sobre un dels temes de sota per exposar en el consell escolar, per
exemple:
Caldria un aparcament per a bicicletes al centre. Com shaurien de programar i organitzar les excursions i altres sortides? Els estudiants haurien de participar en les avaluacions. El professorat tamb hauria de ser avaluat. Com shauria dorganitzar el carnestoltes?

4 Escriu frases amb aquests mots derivats:


a) quant: .................................................................................................................................. b) quan: .................................................................................................................................... c) tant: ..................................................................................................................................... d) tan: ......................................................................................................................................

5 Escriu el mot primitiu daquests mots derivats:


a) llobat: ............................. b) esquerpa: ......................... c) glopejar: ................................ d) llampegar: ............................. e) calba: ....................... f) equipar: ....................

Llengua catalana i literatura 3r ESO 231

Activitats de refor Unitat 7


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

6 Completa aquests mots amb t o d:


a) institu.......... b) fre............... c) quietu.......... d) geni........... e) rpi.............. f) solitu...........

7 Completa els mots segents amb c o g:


a) estrate........ b) bado.......... c) norue......... d) pessi.......... e) poru........... f) san.............

8 Completa aquestes frases amb el mot adequat de cada parella:


a) oda/orella 1 s sord duna ......................... 2 s sord: ha perdut l ................ b) grassa/greix 1 Tot el que tinc al la panxa s .............. 2 Aquella dona est molt ...................... c) metge/mdic 1 Mhan demanat un certificat ...................... 2 Mhan canviat el .................. de capalera. d) esquena/espatlla 1 El va atacar per l ................................ 2 T una ................. ms alta que laltra.

9 Relaciona les locucions i frases fetes sobre algunes parts del cos hum amb el seu significat:
a) Arrufar el nas. b) Tenir el cap esps. c) Ficar els peus a la galleda. d) Tenir la m foradada. e) Xerrar pels colzes. 1 Malgastar els diners. 2 Parlar molt. 3 Tenir el cap poc clar, adolorit. 4 Dir una cosa sense sentit ni propsit. 5 Mostrar-se disconforme.

232 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats de refor Unitat 8


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

1 Separa aquest text en cinc pargrafs:


El protocol avui: les fotos de carnet Malauradament s inevitable que, almenys un cop a la vida, ens vegem obligats a fer-nos una fotografia de carnet. I si ho lamentem s perqu, sense cap mena de dubte, les fotos de carnet mai no fan justcia a la bellesa duna persona, i en el cas de qui no s gaire agraciat fins i tot poden arribar a fer-lo semblar grotesc. Com s possible que un petit rectangle que no fa ni cinc centmetres de llarg reflecteixi no noms la bellesa fsica, sin tamb la bona educaci i refinament duna persona? Certament no ho fa. Amb les fotos de carnet es poden cometre greus errors, ja que una persona ncia i irresponsable pot passar per elegant i ben educada, i en canvi, tot un cavaller o tota una senyora ens poden arribar a semblar uns vils delinqents. Pregunta: una foto de carnet del peu esquerre serveix, en principi, per fer-se el carnet de conduir?

Diversos autors, Pasta Gansa

2 Llegeix amb atenci el resum duna pellcula que tens a continuaci. En acabat, fes el resum
de lltima pellcula que hagis vist tenint en compte els set aspectes de ms avall.
Sense al 22.35 TV3 Director: Jim McBride Intrprets: Richard Gere, Valerie Kaprisky EUA, 1982. (100 minuts, color) Sinopsi: Un noi que ha robat un cotxe a Las Vegas est a punt de ser detingut, i dispara amb una pistola que troba a la guantera del cotxe. Agosarat, gaireb sucida remake dAl final de lescapada de Godard. s un intent discutible i irreverent, que posa laccent en lerotisme de la histria, per que t una energia i una vitalitat encomanadisses. Valoraci: bona.

Director, intrprets principals, pas dorigen i data de la pellcula: ......................................... Tema: ................................................................................................................................... Gnere al qual pertany: ........................................................................................................ Breu sntesi de largument: ................................................................................................... ............................................................................................................................................. Aspectes que thagin agradat o que penses que sn criticables: ......................................... ............................................................................................................................................. Pblic al qual recomanaries aquesta pellcula: ..................................................................... Valoraci global: ................................................................................................................... .............................................................................................................................................

Llengua catalana i literatura 3r ESO 233

Activitats de refor Unitat 8


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

3 Completa les paraules amb g o j i classifica-les en els grups de ms avall:


a) .....enoll b) plat.....a c) ob.....ectiu d) pen.....ador e) plu.....es f) .....ens g) mit..... h) .....erani i) .....udici j) intelli.....ent k) in.....ecci l) .....apons m) .....ess n) sorte.....ar o) ma.....estat p) .....esuta q) estran.....er r) .....ersei s) .....eroglfic t) a.....eure

sn excepcions

segueixen la regla

4 Completa els mots segents i desprs utilitzals per escriure un text breu:
a) .....ener b) .....eia c) pro.....ecci d) personat.....e e).....irafa

5 Completa les frases de sota amb els mots segents, utilitzats en sentit figurat:
maror, allau, ploure, font, estrelles, illa, onada, cim, bonana a) Com que el producte que venia era defectus li van .......................... les queixes dels clients. b) Sempre he somiat que coneixia personalment una de les ....................... de Hollywood. c) Des que va sortir a la televisi ha rebut una ................... dofertes de treball. d) El meu mal carcter ha estat la .......................... dels meus problemes matrimonials. e) Des daquella discussi hi ha molt mala .................................... a la famlia. f) Aquesta pellcula va fer que James Dean arribs al .......................... de la seva fama. g) Lincendi va afectar tota una .......................... de cases. h) Lactual ...................... de leconomia fa preveure un augment del consum. i) La pujada del preu del combustible va originar una .............................. de protestes populars.

6 Corregeix la puntuaci (comes i punts) daquestes frases:


a) En Pere, em volia veure. b) El cami va envestir, les parades i, va fer, una gran destrossa. c) Aqu t, totes les meves dades. d) LEnric, era un noi que tenia por de tot. e) Quan li van haver fet la revisi. Ell es va trobar molt millor que abans. f) La crisi de tot lequip. Que aquell any no havia guanyat cap copa. Va sorprendre, tothom.

234 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats de refor Unitat 9


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

1 Planifica les activitats que faries en els dies indicats a continuaci:


a) El dia del teu aniversari. b) El dia de la castanyada. c) El dia de la revetlla de sant Joan.

2 Lescola ha organitzat una excursi per anar a la muntanya. Dormireu en un refugi. Fes una llista
de tot el que thauries demportar.

3 Completa amb la grafia adequada els espais en blanc daquestes frases:


a) Ens va comunicar la seva adhe.....i a la.....emblea contra els re.....idus radioactius. b) LEu.....ebi sen va anar de creuer pel Mediterrani. Va vi.....itar .....ardenya i Tun.....ia. c) Al ca.....ino no shi podia entrar amb disfre.....a. d) Vam plantejar la re..........i.....i de la pli.....a. e) El pre.....umpte a.....a..... va fugir de la vigiln.....ia del .....entinella. f) Van tirar una capa de .....ofre per tot el .....col de lhabita.....i. g) A la vora del .....oolgic hi pa.....ava una .....quia. h) Bru.....elles s una bona .....iutat per comprar-hi .....afirs. i) A la carni.....eria vam demanar dos bistecs per arrebo.....ar. j) A les dra.....anes havien hi.....at la bandera dels dos pa.....os.

4 Omple els buits daquest text amb els connectors del requadre:
tamb, Com que, per, Si, Per, Ja que Llenguatges mbils Ki usa l mobil kda dia sap k kl scura l max les prauls. ............................ lespai als telfons mbils s limitat, cal fer petits malabarismes amb el llenguatge. Quan qui s ki ............................ alguna vegada heu demanat els apunts de classe, potser us heu trobat amb la sorpresa dhaver de dedicar ms temps a desxifrar-los que no pas a entendren el contingut. Hi ha qui t una calligrafia un pl complicada de llegir, ............................ nhi ha que, a ms a ms, fan servir un sistema propi descriptura amb abreviacions, contraccions, smbols i nmeros per escriure ms de pressa. Aquesta tcnica estudiantil ............................ saplica a lhora descriure missatges als telfons mbils i de xatejar. En tots dos casos es busca prmer les tecles com ms de pressa millor. ............................ en els mbils tenim una dificultat afegida: noms hi ha lloc per a uns 135-160 carcters. ............................ no s gaire, cal buscar frmules per estalviar-nos lletres.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 235

Activitats de refor Unitat 9


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

5 Fes el mateix amb aquest altre text:


s a dir, Per una banda, Tot i que, Per altra banda La grip ja ha arribat Lepidmia, que podria durar un mes, amenaa de collapsar els ambulatoris i els serveis durgncies dels hospitals. ............................ enguany el virus arriba ms tard, els serveis sanitaris fa dies que suporten una pressi assistencial considerable. ............................ des de principis de desembre els ambulatoris han registrat ms de nou milions de consultes, ............................, una mitjana de 184.000 visites diries. ............................, els hospitals han notat un augment de pacients dels denominats frgils, davanada edat i amb diverses patologies. VilaWeb (25-01-07)

6 Resol les endevinalles segents sobre aliments:

Una senyoreta sen va al mercat amb la cua verda i el vestit morat. a) ...................................

s verd i no s julivert s groc i no s safr; bstia ser qui no ho endevinar. b) ...................................

T pell com les persones, i s bona per menjar; surt quan comena el fred i en donen per tot lany. c) ...................................

236 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats de refor Unitat 10


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

1 Observa aquest anunci i completa una taula com la segent:


nom del producte emissor destinataris canal tipus danunci eslgan
Agafa les maletes: els millors Hotels de 3, 4 i 5 estrelles tesperen amb les portes obertes.

Desde

Habitaci doble per a 2 persones.

50

text

18 anys amb tu, acompanyant-te en tots els teus viatges.


Noms Bancotel tofereix la manera ms intel ligent dallotjar-se en els millors hotels de 3, 4 i 5 estrelles que pertanyen a les cadenes hoteleres ms prestigioses i els millors hotels independents dEspanya, Portugal, Itlia, Frana, el Regne Unit i de 54 pasos ms.

imatge

logotip

2 Llegeix aquest text teatral i contesta les preguntes de ms avall en un full a part:
Oriol: S. Que no ho saps que dibuixo? Esther: No. No ho sabia! Oriol: Ui, ja fa la mar de temps. El que passa s que no acostumo a ensenyar el que faig. Esther: Per qu? Oriol: No ho s, per em fa vergonya! Esther: Ui... et desconec. Oriol (Per la carpeta que porta.): Mira, avui mateix els he agafat per ensenyar-los a lscar, ja que est malalt... per... per no ho he fet. Esther: Per els portes aqu? Oriol: S... alguns. Esther: Per qu no mels ensenyes? Oriol: Vols dir? Esther: Tens vergonya? Oriol: Que vols que et digui... Esther: Va... va... no siguis gansoner. Oriol (Comenant a obrir la carpeta.): Mira... veus aix... noms sn esbossos... s, sn del natural. Esther: Don sn aquests poblets?

Llengua catalana i literatura 3r ESO 237

Activitats de refor Unitat 10


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

Oriol: Del Pirineu. De quan hi vaig ser per Setmana Santa. Esther: Ostres, tu... Est molt b! Oriol: Veus? Aquests ja estan acabats. Esther: Per si aix s molt ferm! Oriol: Tagrada? Esther: s clar que magrada. (Amb mala idea.) I perqu a mi magradi una cosa teva... Oriol: Mho figuro. Esther: Amb que est fet? Oriol: Amb rotrings, per tot amb puntets i ratlletes. Esther: Quina pacincia! Oriol: Desprs tamb he fet aquarelles. Per per aix em falta escola. Esther: Escolta, el meu oncle Josep s professor de dibuix. Li parlar de tu. Ja et dir quelcom. Oriol: ndia, que b! (Transici.) Vols el meu telfon? Esther: (Va a dir que s, per sho repensa amb mala idea.) No... no cal, per qu? Ja tinc el de la Nria, que ella li digui a lscar, i que lscar tho digui a tu. Oriol: (Desencisat.) Ah... b... com vulguis.

Nicasi Camps i Pins, Lamor a totes les edats


a) Divideix el text en tres parts: plantejament, nus i desenlla. Explica en qu thas basat. b) Digues a quin gnere correspon aquest fragment de Lamor a totes les edats. Justifica-ho. c) Escriu un text dramtic breu en qu apareguin tres personatges dentre 14 i 16 anys (dues noies i un noi) que parlin sobre un malents que hi ha hagut entre ells i que ha ocasionat un problema.

3 Completa aquests mots amb l o ll:


a) ombre.....a b) s.....abes c) ce.....ebrar d) mo.....usc e) nove.....a f) re.....igi g) so.....uci h) pe.....cula i) a.....umini j) a.....egria k) putxine.....i l) c.....era

4 Completa els espais buits amb les grafies m, n, mp o nn:


a) A la.....fiteatre es va fer una asse.....blea molt i.....portant. b) Li.....forme es va presentar en una co.....ferncia al parani.....f de la Universitat. c) Totes les i.....fermeres estaven e.....feinades atenent els malalts. d) Lassu.....te era molt te.....tador, per no era un bon i.....vent. e) Desprs del co.....veni no els sortien els co.....tes. f) Late.....tat va mostrar la co.....exi entre els dos grups terroristes. g) El tra.....via de circu.....vallaci passava per aquest carrer. h) Van trobar sis .....fores e.....fonsades ms avall del nivell del sl. i) Va e.....malaltir de.....veja quan ho va saber. j) El seu trio.....f va tenir lloc e.....mig del co.....flicte.

238 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats de refor Unitat 10


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

5 Escriu adverbis en -ment a partir dels adjectius segents. Si et cal, modifica ladjectiu. Desprs,
escriu una frase amb cadascun.
a) fcil: ........................................................................................................................................... ................................................................................................................................................... b) antic: .......................................................................................................................................... ................................................................................................................................................... c) boig: ........................................................................................................................................... ................................................................................................................................................... d) greu: .......................................................................................................................................... ................................................................................................................................................... e) com: ......................................................................................................................................... ................................................................................................................................................... f) recte: .......................................................................................................................................... ................................................................................................................................................... g) savi: ........................................................................................................................................... ................................................................................................................................................... h) tcnic: ........................................................................................................................................ ................................................................................................................................................... i) tranquil: ...................................................................................................................................... ................................................................................................................................................... j) intil: .......................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................

6 Escriu en cada cas la preposici que correspongui:


a) Aquest regal s ................ la Montserrat. (per/per a) b) Sempre mhan dibuixat ................ cabell llarg. (amb/en) c) En Joaquim viu ................ Manresa. (a/en) d) Ho van enganxar ................ cola. (amb/en) e) Si penses ................ mi, em fars feli. (amb/en) f) Ens ho enviaran ................ correu urgent. (per/per a) g) En aquests moments estem a sis graus ................ zero. (baix/sota) h) Ho ha fet ................ nosaltres. (per/per a) i) Lhe trobat ................ aquell calaix de larmari. (en/amb) j) Estima molt ................ la seva filla. (a/)

7 Ordena els elements de cada srie de major a menor grandria:


a) carrer, avinguda, autopista, carrer: ....................................................................................... b) maleta, bagul, necesser, bossa de viatge: ............................................................................. c) transatlntic, iot, barca, vaixell: .............................................................................................. d) poble, llogaret, vila, ciutat, metrpolis: ...................................................................................

Llengua catalana i literatura 3r ESO 239

Activitats de refor Unitat 11


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

1 Llegeix atentament el text segent i respon les preguntes que et plantegem al final:
El segle xx passar a la histria com el segle de lexpansi i consolidaci de les llenges nacionals, com lefecte ms palpable de la modernitzaci de lEstat. Tal com ha explicat Miquel Pueyo a Tres escoles per als catalans (1995), la segona meitat del segle xx s el moment en qu culmina el desenvolupament de lescola de masses com un dels factors principals de facilitaci de la llengua nacional enfront de les llenges autctones sense estat. El resultat daquest procs, per, no representa pas leliminaci total de les llenges no estatals, sin simplement la seva regressi i/o la seva desaparici dels mbits ms formals o pblics. En alguns casos ms que en daltres. El segle xxi, en canvi, est marcat pel renaixement de les llenges no estatals grcies al desenvolupament de lestat de dret i dels drets universals a finals del segle xx. La racionalitzaci de lestat modern ha esdevingut finalment tamb un punt de recolzament per a la defensa de la diversitat lingstica. No pas per recuperar espai a la llengua dominant, sin per buscar la manera de compartir espais. [...] Daltra banda, les llenges estatals han de competir amb una lingua franca del tot consolidada, langls. Especialment els pasos amb menys nombre dhabitants (i per tant de parlants), com s el cas dels nrdics, han dassumir langls com una segona llengua per actuar en el mn, i ja lhan incorporat de manera normal en el sistema educatiu. Aquesta s tamb una estratgia de competitivitat que afecta les empreses amb voluntat de projecci cap als mercats internacionals. El multilingisme s producte de la convergncia del bilingisme (llengua nacional/llengua local), del plurilingisme estatal (Sussa, Blgica, etc.) i de la mundialitzaci de ls de langls com a llengua de comunicaci internacional. A aquests factors, cal afegir-hi el de la mobilitat humana, que ha comportat la presncia notable daltres llenges en territori europeu: lrab, larmeni, lamazigh, lurd, el turc, el xins... Tot i que aquest no s un aspecte internalitzat en els sistemes educatius europeus, s que es fa notar en alguns sectors empresarials, com ara el de bancs i caixes, per lefecte del creixent mercat de les remeses. I tamb per part del sector pblic, que incorpora algunes de les llenges dels immigrants en les comunicacions amb els ciutadans (especialment a les grans ciutats com Londres o Barcelona) i en els documents informatius adreats especficament a aquests ciutadans.

Marta Rovira i Martnez, El multilingisme, un valor emergent


a) En quin sentit sutilitza el terme llengua nacional en el text? ........................................................

.............................................................................................................................................
b) Quina s la principal diferncia entre els segles xx i xxi pel que fa al tractament de les llenges sense estat? A qu es deu aquest canvi?................................................................................... .................................................................................................................................................. c) Qu vol dir que langls s la lingua franca dels nostres dies? ..................................................... d) Quins sn els diferents factors que originen el multilingisme en lactualitat? En quina situaci creus que es troba Catalunya i el catal?.................................................................................... Escriu la teva resposta en un full a part.......................................................................................

............................................................................................................................................

240 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats de refor Unitat 11


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

2 Escriu dues frases amb cada una de les formes segents:


a) ha: ........................................................................................................................................ ............................................................................................................................................. b) a: ......................................................................................................................................... ............................................................................................................................................. c) he: ........................................................................................................................................ ............................................................................................................................................. d) hi: ......................................................................................................................................... ............................................................................................................................................. e) i: ........................................................................................................................................... ............................................................................................................................................. f) ho: ....................................................................................................................................... ............................................................................................................................................. g) o: ......................................................................................................................................... ............................................................................................................................................. h) hem: ..................................................................................................................................... .............................................................................................................................................

3 Escriu la h en les paraules que nhagin de portar:


a) ormona b) .ungars c) orfe d) ..rnia e) co..erent f) .elicpter g) .otel h) .exgon i) idrogen j) cacauet k) istria l) eterogeni

4 Completa els buits amb doncs o perqu, segons convingui:


a) Anem, ..................... si vnen ens escridassaran. b) Tens gana? ..................... menja! c) No hi anir ..................... t molta feina. d) Fars cap, ....................., a ca la Carme? e) T molta fam ..................... avui encara no ha berenat.

5 Fes el mateix amb sin o si no:


a) Tanca la finestra ..................... vols agafar un constipat. b) No cal que tel quedis ..................... tagrada. c) No s culpa dell, ..................... de la seva germana. d) Aquest anys no anirem a la platja, ..................... a la muntanya. e) ..................... menges, menfadar.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 241

Activitats de refor Unitat 11


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

6 Fes el mateix amb perqu o per qu:


Joan, vull saber ..................... than expulsat de classe de Llengua. Doncs, ..................... el profe em t mania! Saps, pare? Jo sempre tracto de passar desapercebut ..................... no es fixi en mi, per noms cal que obri la boca ..................... em foti uns crits! Per, ..................... tha hagut de fer fora, avui? ..................... s un ca...! Estava explicant les conjuncions i mhe quedat clapadssim, pare, ..................... aix de la gramtica s un rotllo de mil dimonis!

7 Torna a escriure les frases segents enllaant-les per mitj duna conjunci de coordinaci:
a) Ja ha comenat la pellcula? No hi entrem. ........................................................................... .............................................................................................................................................. b) Pregunta ladrea de la casa den Joan; vs-hi tot seguit. ..................................................... .............................................................................................................................................. c) Tho agrair; no en far cas. .................................................................................................. .............................................................................................................................................. d) Tinc les idees clares; no s explicar-les per escrit. ................................................................. .............................................................................................................................................. e) Mira la televisi. Escolta la rdio. ........................................................................................... ..............................................................................................................................................

8 Relaciona els mots anglesos de lesquerra, referits al mn de la informtica i Internet, amb


lequivalent catal de la dreta:
a) mouse b) e-mail c) on-line d) file e) software f) hardware 1 correu electrnic 2 en lnia 3 ratol 4 programari 5 maquinari 6 arxiu

242 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats dampliaci Unitat 1


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

1 Analitza les oracions segents i marcan el sintagma nominal que fa de subjecte i el sintagma
verbal:
a) Dem, amb els de la classe, anem a Tarragona. b) La gent sexclama que els pisos sn molt cars. c) Avui actuar per televisi un cantant fams. d) Va estudiar vuit hores seguides. e) Per Nadal sempre felicito els meus amics. f) En Joan va fer un salt molt alt. g) Aquesta barana la va fer un ferrer. h) El jugador es va fer mal al peu i li van fer un massatge.

2 Torna a escriure les frases segents canviant el gnere dels mots en cursiva. Fes els canvis que
calgui en cada frase.
a) El marqus va anar de viatge amb un arqueleg. .................................................................... b) Loncle va portar la seva neboda a la muntanya. ...................................................................... c) El jutge va anar al jutjat a les 18 hores. .................................................................................... d) El cos del meu pare s el president de la companyia. ............................................................. e) El cavall guanyador era dun bar. . ......................................................................................... f) El drapaire del meu barri t un ase. ......................................................................................... g) El poeta ha escrit quatre poemes per a la comtessa. ............................................................... h) El metge ha visitat el sacerdot del poble. ................................................................................. i) El llop ha atacat un porc a la nit. ..............................................................................................

3 Els sufixos solen fer canviar la categoria gramatical del mot primitiu. Escriu un derivat dels mots
segents tenint en compte el canvi de categoria gramatical indicat. Exemple: pl (N adj.): pelut
a) pluja (N adj.): ....................................................................................................................... b) mar ( N V): .......................................................................................................................... c) hospital (N V): ..................................................................................................................... d) dormir (V N): ....................................................................................................................... e) somiar (V adj.): .................................................................................................................... f) rondinar (V adj.): .................................................................................................................. g) coix (adj. V): ........................................................................................................................ h) brut (adj. N): ........................................................................................................................ i) feli (adj. adv.): .....................................................................................................................

Llengua catalana i literatura 3r ESO 243

Activitats dampliaci Unitat 1


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

4 A continuaci hi ha un fragment de la novella Estudi en escarlata dArthur Conan Doyle per


sha fragmentat i desordenat. Reordena el text i contesta les preguntes de ms avall.
A  Tot havia succet en un moment, tan de pressa que no vaig tenir temps dadonar-men. Recordo molt b aquell instant, lexpressi triomfant de Holmes i el so de la seva veu, la cara ferotge i estupefacta del cotxer en mirar les brillants manilles que havien aparegut com per art dencantament als seus punys. B Ajudim a cordar aquesta sivella, cotxer digu Holmes, tot posant-se de genolls i sense tombar el cap. Lhome avan amb uns aires desafiadors i una mica malcarat; baix les mans per tal dajudar. Aleshores sentrem un clic sec, un soroll metllic i Sherlock Holmes es posa dret dun salt. Senyors digu, i els ulls li llampeguejaven, permetin que els presenti el senyor Jefferson Hope, lassass dEnoch Drebber i de Joseph Stangerson. C Van trucar a la porta i el jove Wiggins va introduir la seva insignificant i desagradable persona. Perd, senyor. Tinc un cotxe a baix. Bon xicot digu Holmes plcidament. El cotxer em podria ajudar amb les caixes. Diguili que entri, Wiggins. Em vaig quedar parat en sentir que el meu company parlava com si estigus a punt de sortir de viatge, perqu no me nhavia parlat. Hi havia un petit bagul a lhabitaci. Holmes lestir i comen a lligar-lo. Estava tot enfeinat quan el cotxer entr a lhabitaci. a) Les tres parts coincideixen amb lestructura de plantejament, nus i desenlla? .................................................................................................................................................... b) s una narraci en primera persona o en tercera? .................................................................................................................................................... c) Qui s el narrador? En sabries deduir el nom? .................................................................................................................................................... d) Digues quin s el punt de vista utilitzat en la narraci. .................................................................................................................................................... e) Digues qui sn: el protagonista de la histria, lantagonista i els personatges secundaris. .................................................................................................................................................... f)  Reescriu el text de manera que el narrador sigui Sherlock Holmes. Desprs, tornal a escriure fent que Jeffreson Hope, lassass, en sigui el narrador. .................................................................................................................................................... g) Continua la histria lliurement. Escriu un mnim de deu lnies. ...................................................... .................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................

244 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats dampliaci Unitat 2


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

1 Posa laccent als mots que nhagin de dur:


Quan vam acabar, semblava que hi hagues hagut un terratremol, perque tot estava mig trencat i fora de lloc. Hi havia pasta de dents a les parets, al mirall i a les bombetes. Nosaltres tambe vam rebre els efectes de les polvores i no paravem desternudar. Quan el pare va veure tota aquella trencadissa ens va dir que, si cada cop que li rentavem les dents al cocodril sorganitzava aquell daltabaix, no arribariem a final de mes.

Jaume Cela, Una troballa sorprenent

2 Escriu frases amb cada un daquests mots:


a) desprs: .................................................................................................................................. b) desprs (verb): ......................................................................................................................... c) marqus (verb): ........................................................................................................................ d) marqus: ................................................................................................................................. e) ser (verb): ............................................................................................................................... f) ser ......................................................................................................................................... g) fra (verb): ............................................................................................................................... h) fora: .........................................................................................................................................

3 Posa laccent a la vocal que nhagi de dur i escriu una frase amb cada mot:
a) de debo: .................................................................................................................................. b) ocorrer: .................................................................................................................................... c) pseudonim: ............................................................................................................................. d) fossim: ..................................................................................................................................... e) colonia: .................................................................................................................................... f) debil: ....................................................................................................................................... g) temer: ......................................................................................................................................

4 Tradueix del castell al catal aquests sintagmes:


a) personas enfermizas: .............................................................................................................. ................................................................................................................................................ b) flores rosceas: ....................................................................................................................... ................................................................................................................................................ c) proyectos mixtos: .................................................................................................................... ................................................................................................................................................ d) reflejos fugaces: ...................................................................................................................... ................................................................................................................................................

Llengua catalana i literatura 3r ESO 245

Activitats dampliaci Unitat 2


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

e) hombres serios: ....................................................................................................................... ................................................................................................................................................ f) animal favorito: ........................................................................................................................ ................................................................................................................................................ g) asuntos vagos: ........................................................................................................................ ................................................................................................................................................ h) conversaciones fluidas: ........................................................................................................... ................................................................................................................................................ i) lpices suizos: ......................................................................................................................... ................................................................................................................................................ j) series homlogas: ................................................................................................................... ................................................................................................................................................ k) rojos rubes: ............................................................................................................................ ................................................................................................................................................ l) ganado vacuno: ...................................................................................................................... ................................................................................................................................................ ) siniestras maniobras: .............................................................................................................. m ............................................................................................................................................... n) hermanos gemelos: ................................................................................................................

5 Enllaa les dues frases de cada parella mitjanant el pronom relatiu indicat en cada cas:
a) (que) La fora no s suficient per moure-ho. / Fas fora.

........................................................................................................................................... b) (prep. + qu) Ha perdut aquell trofeu datletisme. / Estava tan orgulls del trofeu datletisme. ........................................................................................................................................... c) (que) Acabat tota la fruita. / Hi ha fruita al calaix de la nevera. ........................................................................................................................................... d) (prep. + on) El pont s romnic. / Travessarem el riu pel pont romnic. ........................................................................................................................................... e) (que) Al final va patir laccident. / Tota la vida havia temut un accident. ........................................................................................................................................... f) (prep. + qu) Ja he pogut solucionar aquell problema. / Ahir em referia a aquell problema. ........................................................................................................................................... g) (prep. + qui) El noi s de Puigcerd. / Festeja amb aquell noi. ...........................................................................................................................................

6 Quin instrument fars servir en cada cas?


a) Per examinar lorella. b) Per mirar de lluny. c) Per examinar lestmac. 1 otoscopi 2 piroscopi 3 gastroscopi

246 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats dampliaci Unitat 2


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

d) Per saber la calor radiant. e) Per mirar la superfcie. f) Per examinar lull.

4 oftalmoscopi 5 telescopi 6 periscopi

7 Converteix aquest fragment de la novella La plaa del Diamant, de Merc Rodoreda, en una
escena teatral. Segueix les indicacions segents.
a) Subratlla el que convertirs en acotacions. b) Posa nom als personatges. c) Escriu el dileg. Vam pujar per una escaleta de pedra, molt estreta, amb els graons molt alts, entre parets i amb sostre, i vam sortir en una terrassa tota plena de nens... Cridaven i corrien... Una professora jove sens va acostar i ens va fer entrar en un despatx i vam haver de travessar tota la terrassa i passar per entremig dels nens. La professora ens va fer explicar i la Julieta va ensenyar un paper i li va dir que, doncs, jo no tenia menjar i que volia deixar all el nen perqu, almenys all, menjaria. La professora sel va mirar i jo la vaig mirar i vaig dir que havem fet el viatge per dur el nen a la colnia i ja que lhi havem dut shavia de quedar, i la professora va dir, mirant-me molt de dret per amb una mirada dola, que tots aquells nens acabaven darribar i que potser aquell nen no faria per aquella casa.

Merc Rodoreda, La plaa del Diamant


............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................

Llengua catalana i literatura 3r ESO 247

Activitats dampliaci Unitat 3


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

1 Escriu els accents i les diresis que falten en aquestes frases:


a) La fugida de los produia por i temor. b) Si venen avui, demanals que ens canviin el vidre. c) El seu net estudiava en el torn diurn. d) Per culpa dels peucs, ens feien mal les botes i vam haver danar a la farmacia. e) El seu pais produia grans quantitats de te. f) El mes que ve, si Deu vol, tindrem nous veins. g) Si vols que actui, dona-li una bona paga. h) Ja se que conduiu molt malament. i) No siguis tan egoista! Es millor que estalviis per als teus fills. j) Li va anar pels pels que no es quedes a viure a Suissa.

2 Escriu els accents i les diresis que falten en aquestes definicions:


a) distorsio: deformacio produida per una torsio. b) distribuible: que pot esser distribuit. c) eloquencia: facultat o art de ser eloquent. d) filatura: conjunt doperacions a que se sotmet una fibra textil per reduir-la a fil. e) veinat: conjunt de veins duna poblacio, dun barri, dun carrer. Veinatge.

3 Completa les frases segents amb el mot adequat: (Compte amb els falsos sinnims!)
a) Des que vaig ............................ (provar/tastar) les maduixes amb nata, en demano sempre. b) El peix ............................... (gran/gros) es menja el petit. c) El congrs va comptar amb un gran ............................. (nombre/nmero) dassistents. d) Cada vegada que plou sinunda el ............................... (soterrani/subterrani). e) Aquesta salsa s tan picant que fa caure d .................................... (espatlles/esquena). f) Mhe quedat sense foc. Alg t una .......................... (caixa/capsa) de llumins. g) Mhe escaldat la m i ara la tinc plena de ................................ (butllofes/ampolles). h) Lhan ............................. (anomenat/nomenat) cap de secci. i) Larquitecte mha ensenyat el ................................. (planell/plnol) del pis. j) Lhas de ............................. (doblar/doblegar) per la lnia de punts. k) Entre daltres documents, he de presentar un certificat .................... (metge/mdic). l) Has de ............................. (empegar/pegar) la teva foto al requadre.

4 Reescriu el text, en un full a part, tot substituint els grups de mots en cursiva per pronoms (vuit dtons
i dos de relatius):
Les bajanades del prncep Felip En aix, tots asseguts a les seves taules, els servidors van portar el pa per posar el pa davant del rei i la reina i de cadascun dels convidats, els convidats no prengueren pa, esperant que portessin la vianda, segons s costum. Per el prncep Felip, quan vei el pa, com que era panarra i curt

248 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats dampliaci Unitat 3


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

denteniment, cuit a prendre un ganivet per llescar el pa, i fu dotze llesques grans de pa, que pos esteses damunt la taula; llavors, prenent el setrill de loli, comen a amanir les llesques. En Tirant, veient la reina sufocada, es llev de la taula i pos la m a la bossa, de la bossa tragu dotze ducats dor, un per a cada llesca. Acte seguit digu als criats que anessin a donar aquelles llesques a dotze pobres, manifestant que all era costum a la cort dels reis de Frana.

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc (fragment adaptat)

5 Escriu frases amb aquests grups de pronoms:


a) ten: ........................................................................................................................................ b) lhi: .......................................................................................................................................... c) els els: ..................................................................................................................................... d) mhi: ........................................................................................................................................ e) lin: .......................................................................................................................................... f) les hi: ...................................................................................................................................... g) mho: ......................................................................................................................................

6 Substitueix els complements de les oracions segents per un pronom feble:


a) Va obrir la porta. ...................................................................................................................... b) Va escriure a la professora. ...................................................................................................... c) El nostre grup es va abstenir de votar. ..................................................................................... d) En Pere est malalt. ................................................................................................................. e) La seva mare es va posar alegre. ............................................................................................ f) La Maria venia a lescola. ......................................................................................................... g) Hem vingut de pressa. .............................................................................................................

7 Hi ha noms danimals que, per habilitaci, equivalen a un adjectiu qualificatiu. Per exemple, un
home porc equival a un home brut. Relaciona els noms habilitats com a adjectius de la columna de lesquerra amb el significat que adquireixen, a la columna de la dreta:
a) cabra b) gallina c) mula d) toro e) fura f) lle g) llebre h) anguila i) gos j) escur k) girafa l) formiga 1 covard, -a 2 fort, -a 3 esbojarrat, -ada 4 velo 5 tossut, -uda 6 esmunyeds, -sa 7 fidel 8 alt, -a 9 llest, -a 10 valent, -a 11 estalviador, -a 12 trador, -a

Llengua catalana i literatura 3r ESO 249

Activitats dampliaci Unitat 4


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

1 Aqu tens un dileg ben curis: hi surten uns vint-i-set nos, que cal dir en un to cada vegada
diferent. Llegeix-lo. Prova dafegir una o ms expressions o frases a cada no, Per exemple:
V. Coneix el meu cunyat? B. No, ni ganes! V. Ah, no el coneix? B. No. I tant me fa. V. Coneix el meu cunyat? B. No. V. Ah, no el coneix? B. No. V. Doncs em pensava que el coneixia. B. No. V. No el coneix de res? B. No. V. Ni lha vist mai? B. No. V. Per, no sabia que jo tenia un cunyat? B. No. V. I no li agradaria conixer-lo? B. No. V. I la meva cunyada? B. No. V. Vost no t cap cunyat? B. No. V. Ni cunyada? B. No. V. Tampoc no t cap germ? B. No. V. Bessons? B. No. V. T fills? B. No. V. Aix que no t de res? B. No. V. Ni casa? B. No. V. Ni diners? B. No. V. Si no t diners, alguna cosa o altra deu tenir? B. No. V. Sempre diu a tot que no? B. No. V. Aleshores, tamb diu que s? B. No. V. No est content amb la democrcia? B. No. V. Aix vol dir que abans vivia millor? B. No. V. Tampoc? B. No. V. Alguna cosa deu ser, oi? B. No. V. No em digui que vost no s una mica negatiu, eh? B. No. V. Tampoc no s daquells que diu que s a tot. B. No. V. Vost s un estpid. B. No. V. Tampoc? B. No. V. Escolti, tant dir que no ja em sembla massa... B. S, naturalment. V. Ah!

Karl Valentin, Teatre de cabaret

2 Escriu el que designa cada definici:


a) ..............................: dany que sofreix un aparell, una mquina. b) ..............................: espai comprs entre dues parets que formen angle. c) ..............................: conjunt de persones que es reuneixen per parlar. d) ..............................: persona que representa un pas en un altre pas.

250 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats dampliaci Unitat 4


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

3 Completa les frases amb una de les paraules proposades entre parntesis:
a) Heu de signar l........................ (acta/acte) de la reuni. b) ..................... (Compta/Compte) fins a deu i ja pots obrir els ulls. c) Sria s .................... (entra/entre) Manresa i Cardona. d) Em fa l..................... (afecte/efecte) que avui no vindran. e) Posim una ....................... (lliura/lliure) de sardines. f) La nau ....................... (espacial/especial) va sortir del cap de Creus. g) Em passes el .........................., si et plau? (regla/regle). h) Aix no m.................. (afecta/afecte) gens. i) El seu ........................ (tracta/tracte) era molt bo. j) Si vols civada, vine amb un ....................... (cova/cove).

4 Torna a escriure aquest text canviant la persona del verb en cursiva per la segona del singular
del mateix temps verbal. Fes els canvis que calgui pel que fa als pronoms i els determinants.
Exemple: Com en totes les altres coses de la vida, vas trigar a adonar-te... Com en totes les altres coses de la vida, va trigar a adonar-se que hi havia algun problema. Es dedicava a all que ell anomenava la seva feina de la mateixa manera que abans freqentava els mateixos clubs i bars per discutir els mateixos temes i dir als clients quines accions havien de comprar, per lentament va comenar a adonar-se que alguna cosa era diferent. Semblava que les persones sortissin del seu cercle social sense cap advertiment previ.

Tom Sharpe, Lovella negra ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................

Llengua catalana i literatura 3r ESO 251

Activitats dampliaci Unitat 5


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

1 Substitueix els mots en cursiva per ladjectiu culte corresponent (derivat directament del llat o
del grec) que tens en el quadre. Si et cal, fes-lo concordar.
elic, capillar, bucal, ocular, cervical, forestal, fel, fluvial, lacti, renal a) Cada estiu hi ha molts incendis al bosc. ................................................................................... b) El iogurt i el formatge sn derivats de la llet. ............................................................................... c) Lhan hagut dinternar urgentment a causa duna afecci dels ronyons. ..................................... d) Aquesta artista t una mirada de gat. ......................................................................................... e) Per preveure la calvcie mhe fet un tractament dels cabells. ....................................................... f) Per estalviar petroli haurem daprofitar ms lenergia solar i del vent. .......................................... g) A partir duna certa edat cal fer-se peridicament una revisi dels ulls. ....................................... h) Les institucions volen potenciar la navegaci pel riu. .................................................................. i) Per prevenir malalties, s molt important la higiene de la boca. .................................................... j) Laccident de cotxe li va causar una lesi a les vrtebres del coll. ................................................

2 Escriu una notcia breu sobre algun fet dactualitat del teu centre. Procura que el text respongui
les 6W i tracta la informaci de manera objectiva.

3 Tria un daquests temes, buscan informaci a Internet i complementa-la amb entrevistes a


persones del teu entorn. Desprs, escriu-ne un reportatge.
a) Les tribus urbanes a linstitut b) La pell ens parla: els tatuatges c) Lesttica de la personalitzaci dels cotxes d) El mn del prcing e) La vida sobre un monopat f) Els videojocs, passi o addicci

4 Fes el plural dels noms o adjectius segents i desprs, escriu una frase amb cada un.
a) cactus: ..................................................................................................................................... ................................................................................................................................................. b) passeig: ................................................................................................................................... ................................................................................................................................................. c) cas: .......................................................................................................................................... ................................................................................................................................................. d) complex: .................................................................................................................................. ................................................................................................................................................. e) boig: ......................................................................................................................................... ................................................................................................................................................. f) inters: ..................................................................................................................................... .................................................................................................................................................

252 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats dampliaci Unitat 5


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

g) pis: ........................................................................................................................................... ................................................................................................................................................. h) lleig: ......................................................................................................................................... ................................................................................................................................................. i) globus: ..................................................................................................................................... ................................................................................................................................................. j) text: .......................................................................................................................................... .................................................................................................................................................

5 Completa amb o o u els espais buits de les frases segents:


a) Aquest capt.....l de la n.....vella mav.....rreix molt. b) Don ha s.....rtit aquest m.....ssol? c) La tram.....ntana s un vent de lEmp.....rd. d) El b.....tllet de lAtene..... parla de la j.....ventut. e) Li feia mal el t.....rmell i per aix no p.....dia m.....ntar. f) Quan p.....gueu, heu de c.....brir el cotxe. g) Van s.....spirar perqu estaven desc.....ns.....lades. h) El foc.....s ill.....minava el trofe...... i) En J.....an va anar de vacances a R.....mania. j) Et fa escrp.....ls c.....mplir el deure?

6 Completa aquestes frases amb la forma adequada dels verbs entre parntesis:
a) La meva mare ens va portar el caf (moldre). b) No cal que nosaltres (sortir) de casa per anar a comprar. c) Quan et (cosir) el jersei tel podrs posar. d) Encara que em (voler) difamar, no aconseguireu el vostre propsit. e) La policia (dissoldre) la manifestaci contra la central elctrica.

7 Completa aquestes frases amb la forma adequada dels verbs entre parntesis:
a) Si jo (saber) qui ha de venir a sopar, no (jo, estar) tan nerviosa. b) Ha (caldre) que hi (intervenir) el director per posar-hi pau. c) Nosaltres hi anirem si ells (ser) ms amables. d) Que faria jo si no et (tenir) al meu costat? e) (vosaltres, estar) quietes, sisplau!

Llengua catalana i literatura 3r ESO 253

Activitats dampliaci Unitat 6


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

1 Dacord amb el context de cada frase, encercla el sinnim ms precs de la paraula en cursiva,
dentre els que hi ha entre parntesis:
a) Visc en un habitatge de noms 40 metres quadrats. (Pis, casa, apartament, estudi, residncia, xalet, villa). b) Em vaig fer un set als pantalons, per per sort ma mare mels va cosir en un moment. (Brodar, embastar, sargir, sobrefilar, repuntejar). c) Cada estiu navega amb el seu vaixell per la Mediterrnia. (Transatlntic, goleta, fragata, corbe ta, iot, veler). d) La policia lha detingut per robar un mili a la seva empresa. (Defraudar, desfalcar, desvalisar, estafar, sostreure, arrabassar, furtar). e) El soroll de les frontisses de la porta em fa posar la pell de gallina. (Cruixit, borbolleig, clapo teig, grinyol, remor, enrenou, murmuri). f) Tota la nit vam sentir els crits dels llops. (Parrups, brams, lladrucs, udols, mugits, clapits, bruels, roncs, esgarips). g) Mhan demanat el document de propietat del pis. (Plissa, pagar, partida, cdula, escriptura, certificat, atestat, diploma).

2 Restitueix al seu estat original aquest text de Josep Pla. Per fer-ho, substitueix cadascun del
mots que hi ha entre parntesis per un altre de significat ms especfic dentre els que et proposem. Desprs, torna a llegir el text i comparals.
trnsit, travessia, embarcar, dogues de castanyer, mestral, velers, bergant, hissrem, tripulat, salprem, btes

Quan jo era petit, la meva salut fou molt escassa. Els meus pares decidiren (posar) .................... me en un dels (vaixells) ......................... de la seva propietat que feien el (recorregut) ..................... dItlia. Generalment anaven a nzio a carregar (fustes) ............................... per a (recipients) .......................... Els meus pares cregueren que (un viatge) ....................... per mar menfortiria i em faria tenir gana. (Sortrem) ....................... de Cadaqus amb un (vaixell) ...................... familiar (condut) .................... per gent daquest poble, excellents navegants. Era lhivern i (pujrem) ...................... veles amb (vent) ...................... fresc.

Josep Pla, Contraban (fragment adaptat)

3 Per parelles, prepareu una entrevista a una persona famosa, amb preguntes i respostes. Desprs, repartiu-vos els papers i assageu lentrevista abans descenificar-la davant dels companys i companyes.

254 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats dampliaci Unitat 6


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

4 Redacta lentrevista de lactivitat 3 com si shagus de publicar. Per fer-ho, segueix les instruccions segents.
1 Ordena les preguntes i refs les respostes, si cal. 2 Redacta un ttol que atregui latenci del lector. 3 Afegeix-hi una fotografia de lentrevistat. 4 Finalment, redacta una introducci per presentar el personatge. Fixat en lexemple: Conflictiu a voltes per admirat sempre, Joan Manuel Serrat (Barcelona, 1943), el noi del Poble Sec, continua omplint estadis all on va. Sn molts anys de dedicaci a la can, al pblic i al comproms poltic. I malgrat tot aquest temps, la gent no sen cansa. Generaci rere generaci s descobert, escoltat i venerat. I quan parla, sempre diplomtic, no defuig cap tema. Per espins que sigui. (El Temps)

............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................

5 Completa els espais en blanc de les oracions segents amb b o v:


a) Se li .....eia que era un co.....ard perqu li tremola.....a el lla.....i quan esta.....a ner.....is. b) El com.....oi va en.....estir un ramat do.....elles. c) Les .....igues del pa.....ell aguanta.....en len.....estida. d) El so del casca.....ell anuncia.....a el can.....i de gurdia. e) Estic a.....orrit dha.....er de menjar cada dia prssec en alm.....ar. f) Un n.....ol ens va fer adonar dels .....oltors. g) LEste.....e va pro.....ar darri.....ar al cim tot sol. h) Tenia una .....erruga prop del lla.....i. i) Als horts shi feien fa.....es, ra.....es, end.....ies i altres hortalisses. j) El seu a.....i era ad.....ocat.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 255

Activitats dampliaci Unitat 6


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

6 Tradueix al catal els mots castellans segents i desprs fes-ne frases:


a) abeto: ............................................................ ....................................................................... b) carabela: ........................................................ ....................................................................... c) probar: ........................................................... ....................................................................... d) trbol: ............................................................. ....................................................................... e) calvo: ............................................................. ....................................................................... f) cabalgar: ........................................................ ....................................................................... g) barniz: ................................................... ............................................................... h) cobarde: ................................................ ............................................................... i) desenvuelto: .......................................... ............................................................... j) sabio: .................................................... ............................................................... k) curva: .................................................... ............................................................... l) reventar: ................................................ ...............................................................

7 Corregeix les formes verbals incorrectes de les frases segents i classifica-les:


a) Van volguer anar a Frana per carretera. ................................................................................. b) Ha aparescut quan menys lesperaven. ................................................................................... c) Si thaguessis sapigut la lli no thauries dexaminar dues vegades. ...................................... d) Han cobrit la caixa amb un llenol. .......................................................................................... e) La famlia del ve ha sofrit molt amb els seus fills. ..................................................................... f) Va poguer anar de vacances, finalment. .................................................................................. g) Han imprimit 8.000 fulls amb el poema ms bonic. ................................................................. h) No surtis, ploguent tant. .......................................................................................................... i) La rdio ja va deixar demitir el programa musical. ................................................................... j) Hi havia tanta gent que ens han empenyut fins a la tanca. ...................................................... infinitiu gerundi participi

8 Tradueix al catal aquestes frases castellanes:


a) Debo estudiar ingls. .............................................................................................................. b) A estas horas ya se habr ido. ............................................................................................... c) No es preciso que te molestes. .............................................................................................. d) Tengo que irme a casa. ..........................................................................................................

256 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats dampliaci Unitat 7


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

1 Corregeix els barbarismes daquest text que shan destacat en negreta:


Avui per(1) la tarda, desprs dhaver tingut que(2) caminar un rato(3), mhe sentat(4) en un marge del cam, al costat del matadero(5). Durant ben b una hora no he vist passar ninguna(6) persona. Tenia son i mhe acostat(7) tan llarga com sc en una llenca dherba. Mhe endormiscat fins que mha despertat un soroll. Al principi no podia ni separar les parpelles per he fet un esfor i, desprs de despejar(8)-me, mhe donat compte(9) de(10) que un cos extrany(11) se mhavia clavat a la pantorrilla(12) i mhavia fet una ferida que sangrava(13) molt. Mhe aixecat de pressa i he corregut cap a casa, vigilant de no caurem(14), per curar-me(15) la ferida. He agafat un antisptic i unes vendes(16) del botiqun(17) i mhe installat al sill(18). Dall estant he sentit laroma engrescador(19) del pastel(20) de formatge que coa ma mare i, tot de repent(21), mhan passat tots els mals. 1 .......................................................................... 12 ............................................................. 2 .......................................................................... 13 ............................................................. 3 .......................................................................... 14 ............................................................. 4 .......................................................................... 15 ............................................................. 5 .......................................................................... 16 ............................................................. 6 .......................................................................... 17 ............................................................. 7 .......................................................................... 18 ............................................................. 8 .......................................................................... 19 ............................................................. 9 .......................................................................... 20 ............................................................. 10 .......................................................................... 21 ............................................................. 11 ..........................................................................

2 Destria les caracterstiques prpies dels diferents gneres periodstics:


GNERES PERIODSTICS caracterstiques gneres informatius Informen sobre fets que han passat. Exposen opinions sobre fets que han passat. Presenten els fets de manera subjectiva. Presenten els fets de manera objectiva. Sempre van firmats per alg. Molt sovint no els firma ning. Notcia, crnica, reportatge. Columna, crtica, cartes dels lectors. Sn textos narratius. Sn textos argumentatius. gneres interpretatius

3 A partir dels fets segents, redacta titulars que expressin punts de vista diferents:
a) El jutge condemna els atracadors del supermercat a tres anys de pres. b) El govern apujar les pensions un dos per cent.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 257

Activitats dampliaci Unitat 7


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

4 Escriu dues frases amb cadascun daquests mots perqu en quedi ben clar el significat:
a) multiplicant: ............................................................................................................................ ............................................................................................................................................... b) educant: ................................................................................................................................. ...............................................................................................................................................

5 Completa aquests mots i fes-ne frases:


a) ca......dal: ............................................................................................................................................... b) ca.....al: ............................................................................................................................................... c) au......ment: ............................................................................................................................................... d) a.....mosfera: ...............................................................................................................................................

6 Classifica aquestes parelles de mots segons que siguin ds colloquial (informal) o b culte
(formal):
intelligent/espavilat; estpid/ximple; poruc/pusillnime; vera/franc; prdig/desprs; cregut/vanits colloquial o informal culte o formal

258 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats dampliaci Unitat 8


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

1 Corregeix la puntuaci daquest text:


Hiptesi El treball cientfic no acaba amb lestabliment de lleis, per explicar les lleis obtingudes es fan suposicions o hiptesis, daquestes hiptesis es dedueixen conseqncies que cal comprovar experimentalment. No noms se segueix aquest mtode en el treball cientfic. Sin tamb en la vida diria; si un amic amb qui thas de trobar a una hora determinada triga a arribar. Fas alguna hiptesi per tal dexplicar-ho. Potser est malalt, daquesta hiptesi? En dedueixes una conseqncia. No deu haver sortit de casa! Ho comproves tot telefonant-li si no el trobes la hiptesi falla, i cal fer-ne una altra.

2 Llegeix les afirmacions segents sobre la televisi i classifica-les en la taula de ms avall. Hi pots
afegir la teva opini personal.
a) Entorpeix el dileg familiar. b) Roba temps a lestudi. c) Mant informada la societat. d) Manipula la informaci. e) Fomenta la passivitat de lespectador. f) Permet que ens evadim dels problemes. g) Crea addicci. h) s una finestra oberta al mn. i) Amplia els nostres coneixements. j) ......................................................... k) ......................................................... l) ......................................................... arguments a favor de la TV arguments en contra de la TV

3 Formeu grups de quatre o cinc persones i elaboreu un informatiu radiofnic sobre la msica
ms actual (aproximadament duns deu minuts) i enregistreu-lo. Inseriu-hi, a ms, una falca duns trenta segons de la msica de qu parleu.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 259

Activitats dampliaci Unitat 8


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

4 Classifica els mots segents dacord amb el seu so:


exhortar, inexorable, mxima, xode, fixar, clxon, asfxia, apndix, examina, xit, exili, luxe, taxi sona [ks] sona [gz]

5 Escriu x/ix o ig/tx en els espais en blanc de les frases segents:


a) Prou disbau..a! Sha acabat la ......errameca! No vull sentir ms ..iscles! b) Les obres del passe.. no sacabaran fins al ma.. pel capri.. dun propietari. c) Tenia un esto.. dins duna ca..a de fusta de ..iprer. d) Una espina de pe.. se li va clavar a la geniva sobre el que..al del seny. e) Desprs de lestiue.. em va.. engre..ar.

6 Llegeix el text segent i digues quin registre lingstic utilitza. Desprs rescriu-lo com si volguessis explicar en qu consisteix el fenomen de la pluja a un nen petit.
pluja f METEOR 1 1 Precipitaci en forma de gotes daigua que cauen dels nvols. En el procs de formaci de la pluja, que s molt complex, resulta essencialment indispensable la presncia de nuclis de condensaci i que la temperatura sigui inferior al punt de la rosada, per tal que les minscules gotes que formen un nvol sagrupin en gotes de pluja. El dimetre de les gotes de pluja s molt variable, comprs generalment entre 0,5 i 1,5 mm, i depn de la velocitat dels corrents ascendents que tenen lloc a linterior dels nvols o a les capes atmosfriques de sota dells.

Gran Enciclopdia Catalana ................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................

260 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats dampliaci Unitat 9


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

1 Subratlla les activitats que tagraden ms daquest programa dactes de la Festa Major de
Solsona. Desprs, elabora la teva programaci ideal.
Dissabte, 9 de setembre Mat A les 9, a la capella del Claustre, MISSA CANTADA per lEscolania i la Capella de Msica de la Mare de Du del Claustre. A partir de les 10, SEMIFINAL del 1r Torneig del Circuit destiu del Club Tennis Solsona. A les 10, seguint els valls de les muralles antigues, CIRCUMVALLACI de la ciutat amb els tirs dels TRABUCAIRES. A 3/4 d11, des de lAjuntament, BAIXADA de la corporaci municipal, acompanyada de les autoritats comarcals i presidida pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, cap a la catedral. Migdia A les 12, a la plaa Major, BALLETS TRADICIONALS, amb la msica interpretada per la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona. Lliurament de premis del 18 CONCURS DE FLORS ALS BALCONS. A 2/4 de 2, a la plaa Major, TRONADA i SARDANES a crrec de la Cobla Juvenil. Tarda A les 5, a la plaa del Camp, ESPECTACLE INFANTIL, Tot Circ. A 2/4 de 6, al Teatre Comarcal de Solsona, CONCERT a crrec de lOrquestra Meravella. Vespre A 2/4 de 8, a la plaa Major, SARDANES a crrec de la Cobla Meravella i la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona. Nit A 2/4 de 10, a la plaa de Sant Joan, CONCERT SOLIDARI a crrec de Llus Llach. Organitzaci: Solsons Obert al Mn. A 2/4 de 12, al pavell municipal desports, BALL amb lOrquestra Meravella. A les 12, a la sala Xelsa, CONCERT JOVE a crrec de Macaco i Vall Folkska.

2 Completa amb la grafia dessa sorda o sonora:


a) mill....im b) Bru....elles c) na....al d) ca....ino e) ge....am f) pre....i g) exce....iu h) discu....i i) ro....ella j) metge....a k) medu....a l) Eivi....a m) par....it n) ....iment o) premi....a p) emi....or q) hi....ar r) et....tera s) ....entinella t) a....il

Llengua catalana i literatura 3r ESO 261

Activitats dampliaci Unitat 9


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

3 Escriu un derivat o mot de la mateixa famlia que sigui abstracte, acabat en -esa, -ncia, -i, etc.
a) tendre: ........................................................... b) coherent: ........................................................ c) concs: ........................................................... d) trist: ..................................................... e) decidit: ................................................ f) incls: ..................................................

4 Omple els buits daquest text amb els connectors del quadre:
perqu, tamb, Per comenar, Per aix, Encara que, Com a, Per, Dentrada, aix, Pel que fa al, Tanmateix, com Prou videojocs violents? Sembla que la Uni Europea vol concentrar esforos ................................ no es venguin videojocs violents a menors. ................................ la notcia pot no agradar als creadors i distribudors de videojocs, ............... ................. s el que han decidit des de la Uni Europea. ................................, volen reforar els mitjans per evitar que els menors puguin adquirir videojocs violents. ................................ es crear una mena de llista negra on sespecifiqui quin sn els productes prohibits. ................................ el problema, segons el comissari europeu, Franco Frattini, s que no hi ha un criteri nic en els 27 pasos de la Uni Europea a lhora de fer una regulaci comuna de videojocs. ................................ Frattini ha pensat que s indispensable un consens en la matria. ................................ soluci ha proposat de fer la controvertida llista de videojocs que no podran ser venuts. La ministra de Justcia alemanya, la senyora Brigitte Zypries, s conscient de les dificultats: s ............................... intentar prohibir la pluja, ha dit quan se li ha preguntat sobre la distribuci dels jocs de la llista negra a travs dInternet. ................................ seu homleg espanyol, Juan Fernando Lpez Aguilar, ha assenyalat que sha de trobar una frmula que no afecti la lliure circulaci de mercaderies i els criteris de cadascun dels pasos. ................................ la soluci no ser fcil i ................................ s quasi segur que no agradar a la majoria dels usuaris ni als creadors de videojocs.

TVC - CCRTV Interactiva (25-1-2007)

5 Completa el text amb les paraules del quadre:


oms, paper, arbres, flors, tanques, branques El futur del camp Estem destruint els nostres boscos de mica en mica, fins i tot a Europa. Cada cop ms, els ....................... sn talats per proveir de matria primera la indstria del ................., o per facilitar tota mena de conreus. A la Gran Bretanya, els grans i antiqussims .................. han estat eliminats per una malaltia que fa que ara aixequin les seves ................. nues cap al cel. Els grangers, o els pagesos, destruint les ......................, han fet malb laspecte del camp. Les .................... silvestres tamb estan desapareixent: quan en vas veure una per darrera vegada?

262 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats dampliaci Unitat 10


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

1 Llegeix atentament aquesta can de la Trinca. Veurs que est plena dironies i que pretn
ridiculitzar els anuncis. En acabat, contesta les preguntes de ms avall.
Que bonics sn els anuncis Que bonics sn els anuncis que fan a televisi! Que boniques les msiques! Quin poder de persuasi! Sn tan monos els anuncis, que tu sempre exclames: Quina llstima que els tallin per posar programes! Que bonics sn els anuncis que fan a televisi! Que boniques les msiques! Ai lairet, lairet, lair! Qu mengen els nens moderns? Pistatxos, garrofes, monyones, i sucre... XOCOLATINA, XOCOLATINA, el berenar de la quitxalla davui. Perqu facin esport i vida sana, perqu es purguin per tota la setmana, que mengin XOCOLINES. No guanyareu per a cagarrines! (Amb cromos de lexplosi del Challenger.) Elles saben que ets un home. Ho proclama el teu aroma, que s de mascle prepotent... CATIPN Elles cauen com mosques si tensumen cara al vent, i els costa tres setmanes ventilar lapartament... CATIPN, CATIPN! (Ferum de tigre) Llibertat, llibertat, llibertat ja hi ha al mercat per a la dona que vol llibertat. Llibertat, llibertat. (Estem anunciant compreses. ja te nhaurs adonat.) Llibertat, llibertat, llibertat. Elis, elis, elis, elis, jo ja tinc un pelapipes automtic i tu no! Cal comprar-lo perqu s absolutament imprescindible i s porttil, programable i fins i tot s dirigible. Elis, elis, elis, elis, jo ja tinc un pelapipes automtic i tu no! Ja ho veurs... tu tamb tel comprars. (Pelamax les pela ben pelades)!

a) En qu consisteix la ironia? Buscan un exemple en la segona estrofa. b) Lanunci de Xocolines et recorda algun anunci real? Quines semblances hi veus? c) Catipn s la marca duna colnia. Per qu creus que han triat aquest nom? d) Per qu es relaciona la llibertat amb un anunci de compreses? e) Comenta les qualitats del producte de lltima estrofa i inventa un altre producte que no tingui cap mena dutilitat. f) Redacta una nova estrofa imitant-ne lestil.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 263

Activitats dampliaci Unitat 10


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

2 Completa els buits amb l o ll:


a) Van so......icitar una plaa amb molta a......egria. b) El de......egat del co......egi ens va co......ar una proposta i......egal. c) Per fer aquesta desti......aci necessites alguna cosa ms que un filtre i un co......ador. d) Li feia molta i......usi poder completar tota la co......ecci. e) I......ustrssim Senyor, f) En re......aci amb la seva nove......a, li vo......em comunicar que...

3 Completa els buits amb m o mp:


a) ate.....tat b) co.....tabilitat c) pre.....sa d) assu.....te e) a.....plitud f) s.....toma g) co.....tagotes h) e.....branzida i) te.....tar j) desco.....tar k) exe.....t l) presu.....te m) ca.....pament n) circu.....vallaci o) co.....bustible

4 Completa els buits amb l o ll:


a) Ho vam ce.....ebrar de manera co.....ectiva. b) El gori.....a s un dels animals ms inte.....igents. c) Laquare.....a reflectia lidi.....i de la parella. d) La so.....uci s tirar-hi una mica do.....i do.....iva verge. e) El sat.....it tenia un complex sistema dautoa.....imentaci e.....ctrica.

5 Corregeix els errors que hi ha en aquestes frases relacionats amb les preposicions:
a) Farem una excursi pel riu amb una barca a vapor. ................................................................ b) Pel mat esmorzava pa amb tomquet i pernil. ....................................................................... c) Sobretot, pensa en enviar-li aquell paquet. s urgent! ............................................................ d) Et vols comprar ms jerseis? No, ja me nhe comprat un blau i un altre vermell. .................... e) A lhivern sempre duia una faldilla a quadres. ......................................................................... f) Per la tarda anirem al cinema. ................................................................................................ g) No estic gens dacord amb fer-ho. ......................................................................................... h) He dendrear la roba perqu el gat ja mha mossegat dos parells de mitjons, uns blaus i uns altres negres. ..........................................................................................................................

264 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats dampliaci Unitat 10


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

6 Labs dels adverbis en -ment fa que els textos siguin feixucs, poc gils i mancats de riquesa
lxica. Torna a escriure les frases segents substituint els adverbis en -ment per expressions equivalents:
Camina lentament. Camina a poc a poc. a) Prximament els farem arribar el nou llibre de Llengua. ............................................................ b) Els nois hi poden entrar gratutament. ........................................................................................ c) Freqentment ha danar a lhospital a fer-se unes anlisis. ......................................................... d) Antigament sestudiava molta ms gramtica que actualment. .................................................. e) Probablement haur de repetir curs. ..........................................................................................

7 Escriu la paraula a qu corresponen les definicions segents:


a) ........................: Conducte subterrani per on sescolen les aiges brutes o residuals. b) ........................: Persona que transita per una via o lloc pblic. c) ........................: Cantonada dun edifici que forma un pla tallant al cantell de la faana. d) ........................: Part de certs estanys o fonts don surt amb fora, per adorn, un raig dai............... gua. e) ........................: Part lateral duna via urbana. f) ........................: Rebaix fet a la vorera per facilitar que els cotxes puguin entrar a la calada i sortir-ne. g) ........................: Caixa fixada a la paret o al terra que t una obertura estreta per on poden tirar-shi cartes, targetes, plecs, etc.

8 Fes dues frases amb cadascun dels mots segents:


a) raval: .................................................................................................................................... ............................................................................................................................................. b) extraradi:............................................................................................................................... ............................................................................................................................................. c) xamfr:.................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. d) embornal:.............................................................................................................................. ............................................................................................................................................. e) villa:...................................................................................................................................... ............................................................................................................................................. f) aparador: ............................................................................................................................. .............................................................................................................................................

Llengua catalana i literatura 3r ESO 265

Activitats dampliaci Unitat 11


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

1 A continuaci hem reprodut un resum de les disposicions legals sobre dos aspectes de la vida
quotidiana que tafecten directament. Llegeix-lo atentament i digues fins a quin punt creus que es compleixen aquestes disposicions. Creus que sn adequades i suficients per a la normalitzaci del catal?
El catal en lensenyament El catal s la llengua prpia de lensenyament. Les llenges catalana i castellana han de ser ensenyades a tots els nivells de lensenyament no universitari de Catalunya, de manera que tots els infants han de poder utilitzar correctament les dues llenges oficials al final de leducaci obligatria. A la Vall dAran tamb shi ha densenyar larans. Des del punt de vista lingstic, a Catalunya sha optat per un sistema educatiu nic, anomenat de conjunci lingstica. Aquest sistema comporta la no-separaci dels alumnes per ra de la seva llengua familiar. Aix, tots els nois i noies sn escolaritzats en catal, llengua en la qual es fa la major part de lensenyament. El catal s la llengua vehicular en totes les matries, excepte en lensenyament del castell i dels altres idiomes previstos en el currculum. Els alumnes que resideixin temporalment a Catalunya, o que acreditin altres circumstncies que ho justifiquin, poden demanar al Departament dEducaci de la Generalitat lexempci que preveu la normativa en relaci amb la llengua catalana. Retolaci i etiquetatge La senyalitzaci i els cartells dinformaci general, de carcter fix, dels establiments dedicats a la venda de productes o a la prestaci de serveis han de ser, almenys, en catal (art. 32.3 de la Llei de poltica lingstica). Les dades de letiquetatge, lembalatge i les instruccions ds dels productes que es distribueixen a Catalunya poden figurar en catal, en castell o en qualsevol llengua de la Uni Europea (art. 34.1 de la Llei de poltica lingstica). Lapartat 2 del mateix article estableix que les dades obligatries i les informacions voluntries addicionals dels productes amb denominaci dorigen, denominaci comarcal o de qualitat i els productes artesanals han dsser necessriament, com a mnim, en catal.

............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................

266 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats dampliaci Unitat 11


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

2 Relaciona les figures retriques de la columna de lesquerra amb lexemple corresponent de la


columna de la dreta:
a) Anfora. Repetici dun mateix mot o grup de mots al comenament de dos o ms versos. b) Eptet. s ladjectiu que expressa una qualitat prpia del substantiu. c) Parallelisme. Consisteix a repetir la mateixa estructura sintctica en diverses frases o versos seguits. d) Hiprbole. s una expressi exagerada. e) Sinestsia. s lassociaci delements que provenen de camps sensorials diferents (visuals, auditius, olfactius, gustatius, tctils). f) Polisndeton. Repetici duna conjunci per donar ms fora a lexpressi. g) Asndeton. Omissi de conjuncions de coordinaci per tal daccelerar el ritme de la frase. h) Quiasme. Estructures paralleles amb sintagmes creuats. i) Onomatopeia. s la imitaci dun so real. 1 On va aquella vela blanca perduda en labisme blau?

(Miquel Costa i Llobera)


2 Arri, cavallet, camina, vola per la carretera.

(Baltasar Rossell-Prcel)
3 Doneu-me una llanterna: On s el cavall? Doneu-me carbons durs i guixos lluminosos, Doneu-me murs de nit a les ciutats lunars.

(J.V. Foix)
4 t un revolar triomfal la vvida crinera, t un cos de semidu lintrpid conductor.

(Miquel Costa i Llobera)

5 Indecisa, rara, nova ara comena la rosa

(Bartomeu Rosell-Prcel) 6 De laigua sentia la msica dola (Joan Alcover)

7 la gran ciutat que talla i ascla i serra, i abat les fites en el mn poruc

(Josep Carner)
8 Ning-nong, amor, ning-nong dic amb veu de campana

(Agust Bartra)
9 Noms la barca i el mar, noms el mar i la barca!

(J. M. de Sagarra)

Llengua catalana i literatura 3r ESO 267

Activitats dampliaci Unitat 11


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

3 Escriu un mot derivat dels segents:


a) heredar:....................................................................................................................................... b) honrar:........................................................................................................................................ c) habitar:........................................................................................................................................ d) hum:.......................................................................................................................................... e) hbil:........................................................................................................................................... f) harmonia:.................................................................................................................................... g) hellnic:...................................................................................................................................... h) herba:......................................................................................................................................... i) hiptesi:...................................................................................................................................... j) humil:..........................................................................................................................................

4 Sescriuen amb h els mots que comencen amb els prefixos grecs
hidro-, hiper-, hipo-, hemi-, hecto-, hepta-, hexa-, homo-, hetero-, hemoDacord amb aquesta regla anterior, escriu el mot que correspon a cada definici: a) Sortida de sang de qualsevol part del cos: ............................................................................ b) Avi que aterra sobre laigua: ................................................................................................ c) Vers de sis sllabes mtriques: .............................................................................................. d) Vers de set peus: .................................................................................................................. e) Sala semicircular: .................................................................................................................. f) Establiment comercial molt gran: ........................................................................................... g) Mots diferents que es pronuncien de la mateixa manera: ...................................................... h) Que sent atracci sexual envers els individus de laltre sexe: .................................................

5 Corregeix els errors daquestes frases relacionats amb les conjuncions:


a) No em trobo gaire b. No obstant, assistir a la reuni. .............................................................................................................................................. b) Desitjo vingueu al ms aviat possible. .............................................................................................................................................. c) Sin hi pares atenci, perdrs el fil. .............................................................................................................................................. d) Ho vaig consultar abans, doncs no nestava ben segur. .............................................................................................................................................. e) Espero us trobeu b quan rebeu la meva carta. ..............................................................................................................................................

268 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats dampliaci Unitat 11


Centre: Curs: Nom de lalumne/a: Data:

6 Uneix les oracions segents amb una conjunci o locuci conjuntiva: (No feu servir la conjunci
i.)
a) Mho ha jurat. No mho acabo de creure. ............................................................................................................................................. b) Vols festa? Fes-te repicar. ............................................................................................................................................. c) Lentitat encara no havia cobrat la subvenci. Continuava organitzant activitats. ............................................................................................................................................. d) Els seus informes bancaris eren molt desfavorables. No li van concedir el crdit. .............................................................................................................................................

7 Esbrina el nom dels professionals que socupen de les activitats relacionades amb el mn del
cinema, el teatre, la rdio i la televisi que tens definides a continuaci:
a) Socupa de compondre els balls i danses dun espectacle: .............................................................................................................................................. b) Sobretot a la rdio, sadrea verbalment a lauditori per presentar programes, notcies, etc.: .............................................................................................................................................. c) En el teatre, concep i prepara els decorats i lambientaci: .............................................................................................................................................. d) Socupa de muntar, desmuntar i canviar els decorats dun teatre: .............................................................................................................................................. e) Inverteix els diners i posa els mitjans materials perqu es pugui realitzar una obra teatral, una pellcula, etc.: .............................................................................................................................................. f) Escriu una obra per tal que es representi en el teatre: .............................................................................................................................................. g) Escriu els dilegs duna pellcula, dun programa de rdio o televisi: .............................................................................................................................................. h) Despatxa les entrades en un cinema o teatre: .............................................................................................................................................. i) En el cine o el teatre, designa als espectadors els seients que han docupar: ..............................................................................................................................................

Llengua catalana i literatura 3r ESO 269

Activitats de refor

Solucionari

UNITAT 1

1 a) Plantejament: des de linici fins Aquest cop, nhi hauria prou.; nus: des de El funcionari
els va examinar... fins Aix rai, seria planer!; desenlla: els dos ltims pargrafs. b) Utilitza un punt de vista extern (tercera persona gramatical), i concretament un narrador omniscient. El narrador t un coneixement absolut del mn de ficci: sap el que pensen i senten els personatges (Estava content, ell, ...va haver de reconixer el funcionari amb recana., ...insist ell, encara incrdul., etc.); coneix el passat i el futur dels personatges (En tota la seva vida, no recordava un instant de felicitat com aquell , Havia arribat, o aix sho creia, al final del seu calvari); tamb emet judicis, ja que s un narrador subjectiu (...perqu un home installat darrera una barrera, provet duna ombra de falsa autoritat, sempre mostra tendncia a alar la veu...). c) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple: Lhome que feia cua li va preguntar si hi era tot, i el funcionari, amb recana, li va haver de reconixer que s. Lhome, encara incrdul, va insistir i li va preguntar si era cert que ja no li calia fer res ms. El funcionari va respondre que no, que noms calia esperar que lavisessin. d) En el text no apareix explicitat, per podem deduir que lacci es desenvolupa en les oficines dalgun organisme oficial. Latmosfera del relat s bsicament opressiva. Aquesta sensaci saconsegueix amb lacumulaci duna srie de detalls: la docilitat i resignaci dels que fan cua, que contrasta amb els crits del funcionari; langoixa de lespera, accentuada pel pas lent del temps (el funcionari triga tres hores a examinar els papers); la quantitat exagerada de documents (duia seixanta tres papers a les mans); la sensaci dindefensi davant laparell burocrtic; etc. e) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.

2 a) les; b) les; c) els; d) la 3 a) el llum: un aparell; b) el salut: un gest; c) una ordre: un manament; d) la fi: el final; e) el terra: el
sl

4 a) Ens vam dir adu davant mateix de lacadmia.


) Lafici a les guiles els va portar al cim de la muntanya. b c) Alg em pot ajudar a acabar llbum? d) Si li doneu aix, ja podeu avisar lambulncia! e) La figura representava un fams nec americ. f) Lrbitre era angls. g) Aqu arriba larrs. h) All era un indici clar de qui era lassass.

5 a) asimetria; b) analfabet; c) endarrere; d) empnyer; e) desagradable, f) disgust; g) inadequat;


h) immbil; i) illegal; j) irregular; k) condeixeble; l) compaginar; m) collaborar; n) correspondre; o) coeducaci

270 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats de refor

Solucionari

6 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.


UNITAT 2

1 a) grisa; b) intelligent; c) elegant; d) feli; e) diferent; f) igual; g) fcil; h) difcil; i) capa; j) auda 2 a) que shan publicat fins ara; b) que hi havia a la sauna; c) que viu al pis de dalt; d) que tenim
a la cuina; e) que sn cmiques; f) que vost sollicita; g) que acabes de proposar.

3 a) txica; b) indigna; c) infame; d) indirectes; e) inalterable; f) incmoda (per tothom) 4 Amb accent obert: rtol, xins, existncia, estreo, polmic, convalescncia, angls
Amb accent tancat: Voldr, pretn, rem, crvola, congrs, fssiu, crixer

5 Amb accent obert: lgica, aerbic, tecnolgic, cmplice, victria, propsit, immbil
Amb accent tancat: mel, recrrer, inscripci, cintur, can, seris, expressi

6 a) rentaplats; b) llanaflames; c) comptaquilmetres; d) parafang; e) ploramiques; f) eixugaparabrisa; g) perdonavides; h) portaequipatge; i) muntacrregues; j) curtcircuit

7 a) aleshores; b) potser; c) enlloc; d) perqu; e) gaireb


UNITAT 3

1 a) LAlbert les porta; b) Digueu-li que segui ms a prop de la taula; c) Deseu-lo al calaix; d) Ho
diu; e) Aix no li agrada; f) Va embolicar-ho; g) Les collireu? h) En comprareu? i) Porta-la al teu germ; j) Vaig veurel o El vaig veure

2 a) berenar; b) buit; c) cinqu, bleda; d) Mir; e) pretendents 3 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 4 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. Els participis habilitats com a substantius
sn: a) parada; b) tramesa; c) batut; d) dictat; e) suada

5 a)

El vuit de mar se celebra el Dia internacional de la dona. El poema reivindica lalliberament de les dones del jou del treball domstic i anuncia el comenament duna nova etapa un nou inici de la histria en qu el valor de la vida simposi als diners, al poder i la violncia. b) Metfores: obrim una finestra / en aquest cel tancat (versos 3-4): reclamem ms llibertat en aquest mn dopressi; farem una foguera / amb lestrall i la por (versos 7-8): elimina-

Llengua catalana i literatura 3r ESO 271

Activitats de refor

Solucionari

rem tot vestigi de mal i de por; Deixaran les escombres / (...) / cossis i draps de cuina, / el sab i el blauet, / els pots i les cassoles, / el fregall i els bolquers. (versos 11-16): smbols del treball de la dona; etc. Comparacions: El fum dibuixar / linici de la histria / com una heura de joia / entorn del nostre cos (versos 29-32): el fum que resultar de cremar els utensilis que oprimien les dones marcar el principi duna nova etapa ms joiosa entorn del cos de la dona. Hiprbatons: Amb totes dues mans / alades a la lluna, / obrim una finestra / en aquest cel tancat (versos 1-4); etc. Personificaci: El fum dibuixar / linici de la histria (versos 29-30). Polisndetons i enumeracions: cossis i draps de cuina, / el sab i el blauet, / els pots i les cassoles, / el fregall i els bolquers. (versos 11-16); ni per lor ni pel ferro / per ceptres ni punyals (versos 23-24); i plour i far sol / i dansarem a laire (versos 33-34); etc. c) Versos hexasllabs, agrupats de quatre en quatre. Absncia de rima, tot i que salternen els versos masculins (acabats en mot agut) i els femenins (acabats en paraula plana), fent estructures creuades o encadenades. Sn, per tant, versos blancs.

6 a) Jo sc en Jordi Porta i visc a Barcelona.


b) Tu ets molt divertit i ell s molt avorrit. c) Sempre sn els mateixos jugadors que formen lequip. d) Fra convenient que vingussiu aviat. e) Foren quatre gats, els qui assistiren a lestrena de lobra. f) El professor dna deu minuts de temps per acabar lexamen. g) Ja s lhora que vindr la Marta. h) Quan vns, avui o dem?

7 a) extraordinari, inslit, desusat, rar... / com, corrent...


b) nociu, perills, ins, mals, pernicis, advers, desfavorable... / beneficis, benfic, bo, saludable... c) distret, badoc, encantat, embadalit, absent, desorientat, perdut... / atent, expectant, amatent, vigilant... d) equivocaci, errada, lapsus, espifiada, planxa...; falsedat, engany... / encert; veritat

8 a) han renyit, shan separat...; b) enganyar, estafar, ensarronar...; c) agitar, pertorbar, revoltar,
excitar...; d) se li veuen les intencions, es posa en evidncia, es descobreix...; e) manar, fer i desfer, tallar el bacall, portar la batuta...; f) sincerament, de tot cor, de bona fe, francament, amb franquesa, sense enganyar...; g) gratis, gratuta

9 Escriu un mot de la mateixa famlia que dugui diresi:


a) Llus (Llusa) b) caf (cafena) c) heroi (herona) d) sus (sussa) e) peu (pec) f) ambigu (ambigitat) g) ve (vena) h) bisca (biscana) l) continu (continutat)

272 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats de refor

Solucionari

UNITAT 4

1 Jo empipava, tu empipaves, ell/a empipava, nosaltres empipvem, vosaltres empipveu, ells/


es empipaven. Jo carregava, tu carregaves, ell/a carregava, nosaltres carregvem, vosaltres carregveu, ells/es carregaven

2 Pretrit imperfet dindicatiu: esperava, era, hi havia, era, venia, Duia, es dilataven, aconseguia,
tenia, es feia Pretrit plusquamperfet dindicatiu: havia recollit, havien cridat

3 Mrs. Oliver es contempla al mirall. Desprs esguarda breument cap a un costat, cap al rellotge
que hi ha damunt la lleixa de la llar de foc, aquell rellotge que ella sap que va vint minuts endarrerit. Tot seguit continua inspeccionant el seu pentinat. El problema que t Mrs. Oliver, i ella ho admet de bon grat, s que sempre canvia de pentinat. Els prova (o ha provat) gaireb tots, lun darrere laltre.

4 a) Aquest mat, quan mafaitava, he vist dues arracades al lavabo.


Feia una amanida especial: hi posava esprrecs i albercoc. Vam tenir una avaria just davant de lambaixada, al carrer Sardenya. La peixatera es deia Caterina i tenia un peix fresc que era una mera vella. L assass li va arravatar un collaret de maragdes i ametistes. L Esteva sha especialitzat a fer canelons d espinacs. Un dels avantatges de raspallar sovint el barns s que evites el naixament dalguns fongs. h) Ens van recomanar que entrssim el ramat per darrera de la granja. i) Per Carnestoltes, el Lltzer, l ebanista, es va disfressar de sergent. b) c) d) e) f) g)

5 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 6 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
UNITAT 5

1 a) construt, b) estudis, c) agrat, d) cre. 2 aprenc, aprens, aprn, aprenem, apreneu, aprenen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 273

Activitats de refor

Solucionari

3 spiga, spigues, spiga, sapiguem, sapigueu, spiguen 4 Exercici obert. Possible soluci:
Em dic Slvia i magraden moltssim les pellcules de terror. Per he de reconixer que a vegades passo molta por. Mencanta lesttica gtica, per el que ms mapassiona sn els enigmes. Em passaria el dia rumiant per aconseguir resoldrels. Aqu anir publicant els que ms magraden. Amb els meus pares estic bastant enfadada. Tenim moltes discussions! No mentenen gens, sort que, amb el meu oncle, mhi avinc molt. A lescola no tinc cap problema especial, per hi ha professors que sn una fora pesats. Somio a trobar un nvio misteris a qui agradin tant com a mi les pellcules de por i els enigmes. Seria la meva nima bessona. Un pet.

5 Exercici obert. Correcci a criteri del professorat. 6 a) Part dun vestit destinada a contenir objectes diversos. butxaca
b) c) d) e) f) g) h) i) j) Qualitat de les persones. hum Conjunt de tots els homes i les dones. humanitat Conjunt o grup de joves. jovenalla La qualitat dels que sn joves o de les coses joves juvenil Animal de nit. mussol Elevaci del terreny, recoberta o no de bosc o vegetaci. muntanya Que cobreix la pell dun ocell. plomatge Part del cos que uneix el peu amb la cama. turmell . Lloc on les laves i altres productes magmtics atenyen la superfcie terrestre. Volc.

UNITAT 6

1 a) Han degut arribar; b) Sen deuran anar aviat; c) Deurem viatjar amb autobs; d) Deu telefonar
a la seva companya;

2 a) espiava; b) contempla; c) observar; d) guaita; e) vigilava; f) escrutava, escodrinyava; g) admiraven; h) fitar; i) examinar

3 Les preguntes c), d), e), g), h), k), n), o) podrien ser comunes a tots els personatges. La resta es
distribueixen de la manera segent: cantant j), l) esportista f), i) poltic b), m) escriptor a)

4 Exercici obert. Correcci a criteri del professorat.

274 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats de refor

Solucionari

5 a) llaviejar
b) labial c) calba d) calvcie

e) mbil f) autombil g) moviment h) verns

i) cerebral j) espavilar k) endvia l) trava

6 LAnnbal, a quarts de deu, va fer sonar el clxon del seu cotxe i la Gertrudis va baixar les
escales del seu pis. Anava amb uns pantalons molt estrets i amb unes botes de color negre. LAnnbal a pensar que no sabia per qu la Gertrudis havia dit que anava a comprar unes mitges, per a deixar crrer aquest pensament en aviat. La Gertrudis va entrar al cotxe i van anar a menjar una hamburguesa amb espcies a un bar de la fira. LAnnbal havia imaginat un sopar ms pausat, per la Gertrudis va dir que volia anar a la fira. A la fira hi havia atraccions i aparells mecnics que et feien remoure lestmac i tmboles. J. M. Fonalleras, Botxenski i companyia

UNITAT 7

1 a) fora; b) cap; c) una altra; d) els seus; e) prou; f) massa; g) gens de; h) els altres; i) cap;
j) alguna cosa

2 a) Culte (cientfic). Feu atenci al vocabulari, especfic del camp mdic: pacient, hematomes,
b) c) d) e) f) zona torcica, fractura cranial. Colloquial. Tractament de tu i s de frases fetes: donar un cop de m, fer compliments, haver-hi confiana. Vulgar. s del verb fotre; pertanyen als registres informals la construcci pronominal defectuosa els hi, el mot trola i la comparaci lexicalitzada com una catedral. Estndard. A remarcar el tractament de vost i la frmula si us plau. Estndard/culte. A destacar ls del pretrit perfet simple fou. Vulgar. Remarqueu ls de dues frases fetes considerades ordinries: tocar els nassos i trencar la cara.

3 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 4 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 5 a) llobat: llop
b) esquerpa: esquerp c) glopejar: cop d) llampegar: llamp e) calba: calb f) equipar: equip

Llengua catalana i literatura 3r ESO 275

Activitats de refor

Solucionari

6 a) institut
b) fred c) quietud

d) genit e) rpid f) solitud

7 a) estrateg d) pessic b) badoc e) poruc c) noruec f) sang 8 a) 1 orella, 2 oda; b) 1 greix, 2 grassa; c) 1 mdic; 2 metge; d) 1 esquena, 2 espatlla 9 a) 5; b) 3; c) 4; d) 1; e) 2
UNITAT 8

1 Malauradament s inevitable que almenys un cop a la vida ens vegem obligats a fer-nos una
fotografia de carnet. I si ho lamentem s perqu, sense cap mena de dubte, les fotos de carnet mai no fan justcia a la bellesa duna persona, i en el cas de qui no s gaire agraciat fins i tot poden arribar a fer-lo semblar grotesc. Com s possible que un petit rectangle que no fa ni cinc centmetres de llarg reflecteixi no noms la bellesa fsica, sin tamb la bona educaci i refinament duna persona? Certament no ho fa. Amb les fotos de carnet es poden cometre greus errors, ja que una persona ncia in irresponsable pot passar per elegant i ben educada, i en canvi, tot un cavaller o tota una senyora ens poden arribar a semblar uns vils delinqents. Pregunta: Una foto de carnet del peu esquerre serveix, en principi, per a fer-se el carnet de conduir?

2 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 3 a) genoll


b) platja c) objectiu d) penjador e) pluges f) gens g) mitj h) gerani i) judici j) intelligent k) injecci l) japons m) Jess n) sortejar o) majestat p) jesuta q) estranger r) jersei s) jeroglfic t) ajeure

sn excepcions: objectiu, injecci, Jess, majestat, jesuita, jersei, jeroglfic, ajeure

4 a) gener; b) jeia; c) projecci; d) personatge; e) girafa. Correcci del text a criteri del professorat.

276 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats de refor

Solucionari

5 a) ploure
b) estrelles c) allau d) font e) maror f) cim g) illa h) bonana i) onada

6 a) En Pere em volia veure.


b) El cami va envestir les parades i va fer una gran destrossa. c) Aqu t totes les meves dades. d) LEnric era un noi que tenia por de tot. e) Quan li van haver fet la revisi, ell es va trobar molt millor que abans. f) La crisi de tot lequip, que aquell any no guanyava cap copa, va sorprendre tothom.

UNITAT 9

1 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 2 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 3 a) Ens va enviar la seva adhesi a lassemblea contra els residus radioactius.
b) LEusebi sen va anar a fer un creuer pel Mediterrani. Van visitar Sardenya i Tunsia. c) Al casino no shi podia entrar amb disfressa. d) Vam plantejar la revisi de la plissa. e) El presumpte a assass va fugir de la vigilncia del sentinella. f) Van tirar una capa de sofre per tot el scol de lhabitaci. g) A la vora del zoolgic hi passava una squia. h) Brusselles s una bona ciutat per comprar-hi safirs. i) Van demanar dos bistecs per arrebossar a la carnissera. j) A les drassanes havien hissat la bandera del pas.

4 Ja que, Si, per, tamb, Per, Com que 5 Tot i que, Per una banda, s a dir, Per altra banda 6 a) albergnia; b) pltan; c) castanyes

Llengua catalana i literatura 3r ESO 277

Activitats de refor

Solucionari

UNITAT 10

1
nom del producte emissor destinataris Mtua de salut lAliana Mtua de salut lAliana Les famlies (matrimonis amb fills) Bancotel Bancotel Gent que vulgui viatjar de totes les edats (per sobretot parelles o famlies), amb un poder adquisitiu mitj o alt. Visual: s un fullet de m, per tamb podria aparixer en una revista o un diari Anuncia un servei (agncia de viatges) Principal: Agafa les maletes: els millors hotels de 3, 4 i 5 estrelles tesperen amb les portes obertes. Secundaris : 18 anys amb tu, acompanyant-te en tots els teus viatges BANCOTEL Els millors hotels al millor preu text A Aliana pensem que una mtua mdica no hauria de preocupar-se per res ms que la salut. Per aix reinvertim els nostres beneficis en serveis per als nostres socis, perqu qui ms hi guanyi siguis tu. Des de 50 * Habitaci doble per a 2 persones *IVA no incls Noms Bancotel tofereix la manera ms intelligent dallotjar-te en els millors hotels de 3, 4 i 5 estrelles que pertanyen a les cadenes hoteleres ms prestigioses i els millors hotels independents dEspanya, Portugal, Itlia, Frana, el Regne Unit i de 54 pasos ms. I aix no s tot: amb Bancotel podrs gaudir, a ms, duna gran oferta de lleure i de serveis com lloguer de cotxes, entrada a Parcs Temtics, i molts altres serveis

canal

Visual: podria aparixer en una revista, un diari o una tanca publicitria Anuncia un servei (atenci mdica) Principal: per fi una mtua que noms es preocupa de la teva salut Secundari: benefici per a la teva salut

tipus danunci eslgan

278 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats de refor

Solucionari

imatge

Una parella que acaba de tenir un fill. Sobreimpresa, una etiqueta amb el preu esborrat, per suggerit que hi ha coses que no tenen preu.

El dibuix duna maleta, que suggereix la idea del viatge. Tamb tres fotos com les que la gent fa com a record, per associar la idea del viatge amb la famlia, lamistat, el benestar, la diversi...

logotip Frases: correcci a criteri del professorat.

2 a)

Plantejament: des del principi fins que ell li ensenya els seus dibuixos (desprs que ella li diu: Va... va... no siguis gansoner.). Nus: fins que ella li diu que el seu oncle Josep s professor de dibuix. Desenlla: les tres darreres intervencions. b) El fragment ens mostra un noi, lOriol, que sembla estar enamorat de lEsther. El noi intenta una aproximaci, a travs dels dibuixos que mostra a la noia, i aquesta que sadona perfectament de la situaci- el fa ballar a la punta dels dits. Es tracta, per tant, dun drama. Com a gnere intermedi entre la tragdia i la comdia, presenta caracterstiques comunes a totes dues: lacci s seriosa, per els personatges sn ssers corrents, no estan predestinats i poden dominar el dest, s a dir, poden arribar a superar les dificultats amb qu senfronten. c) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. b) sllabes c) celebrar d) mollusc e) novella f) religi g) soluci h) pellcula i) alumini j) alegria k) putxinelli l) clera

3 a) ombrella

4 a) A lamfiteatre es va fer una assemblea molt i portant.


b) Linforme es va presentar en una conferncia al paranimf de la universitat. c) Totes les infermeres estaven enfeinades per atendre els malalts. d) Lassumpte era molt temptador, per no era un bon invent. e) Desprs del conveni no els sortien els comptes. f) Latemptat va mostrar la connexi entre els dos grups terroristes. g) El tramvia de circumvallaci passava per aquest carrer. h) Van trobar sis mfores enfonsades ms avall del nivell del sl. i) Va emmalaltir denveja quan ho va saber. j) El seu triomf va tenir lloc enmig del conflicte.

5 a) fcilment; b) antigament; c) bojament; d) greument; e) comunament; f) rectament; g) sviament; h) tcnicament; i) tranquillament; j) intilment

6 a) per a, amb; c) a; d) amb; e) en; f) per; g) sota; h) per; i) en; j)

Llengua catalana i literatura 3r ESO 279

Activitats de refor

Solucionari

7 a) autopista, avinguda, carrer, carrer; b) bagul, maleta, bossa de viatge, necesser; c) transatlntic, vaixell, iot, barca; d) metrpolis, ciutat, vila, poble, llogaret

UNITAT 11

1 a) En el text, el terme llengua nacional sutilitza en el sentit de llengua oficial dun estat, enfront
de les llenges autctones sense estat. b) En el segle xx els estats sobretot a travs de lescola van imposar una llengua oficial en detriment de les llenges autctones sense estat. Aquest fet no va suposar la seva eliminaci, sin la seva regressi i/o la seva desaparici dels mbits ms formals o pblics. En el segle XXI, en canvi, sest produint un renaixement de les llenges no estatals grcies al desenvolupament de lestat de dret i dels drets universals a finals del segle xx. c) Vol dir que langls s la llengua que serveix per a la comunicaci internacional, sobretot en els intercanvis econmics o cientfics entre gent de pasos amb llenges molt diferents; tamb ha adquirit gran importncia en el turisme i el mn de la cultura, sobretot pel que fa a la msica i al cinema. d) El multilingisme s producte de la convergncia de diversos factors: el bilingisme (llengua nacional / llengua local) o el plurilingisme estatal (Sussa, Blgica, etc.), i ls de langls com a llengua de comunicaci internacional; a ms, cal afegir-hi les migracions humanes, que comporten la presncia de llenges molt diverses en un mateix territori. A Catalunya, lestatut, amb matisos, estableix un bilingisme oficial entre la llengua estatal (el castell) i la prpia (el catal); tamb hi ha un bilingisme social per la forta presncia de parlants del castell, fruit de les migracions massives de la segona meitat del segle xx; darrerament cal afegir-hi una nova onada migratria de gent de molts pasos (sud-americans, magribins, de lest dEuropa, etc.), entre els quals hi ha una petita minoria dexecutius que arriben de la m de les multinacionals; finalment, cal tenir en compte el coneixement cada cop ms ampli de langls, sobretot entre les noves generacions, i ls que sen fa en el mn empresarial i en el sector turstic.

2 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 3 a) hormona


b) hongars c) orfe d) hrnia e) coherent f) helicpter g) hostatge h) hexagon i) hidrogen j) cacauet k) histria l) heterogeni

280 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats de refor

Solucionari

4 a) perqu; b) Doncs; c) perqu; d) doncs; e) perqu 5 a) si no; b) si no; c) sin; d) sin; e) Si no 6 per que, perqu, perqu, perqu, per qu, perqu, perqu 7 a) doncs; b) i; c) per; d) tanmateix; e) o 8 a) 3; b) 1; c) 2; d) 6; e) 4; f) 5

Llengua catalana i literatura 3r ESO 281

Activitats dampliaci

Solucionari

unitat 1

1 a) Subjecte ellptic: nosaltres. Sintagma verbal: tota la oraci; b) Subjecte: la gent. Sintagma
verbal: sexclama que els pisos sn molt cars; c) Subjecte: un cantant fams. Sintagma verbal: avui actuar per televisi; d) Subjecte ellptic: ell o ella. Sintagama verbal: va estudiar vuit hores seguides; e) Subjecte ellptic: jo. Sintagma verbal: per Nadal sempre felicito els meus amics; f) Subjecte ellptic: en Joan. Sintagma verbal: va fer un salt molt alt; g) Subjecte: un ferrer. Sintagma verbal: aquesta barana la va fer; h) Subjectes: el jugador, ells (ellptic). Sintagma verbal: es va fer mal al peu, li van fer un massatge.

2 a) La marquesa, una arqueloga b) La tia, el seu nebot c) La jutgessa d) La cosina, la presidenta e) Leuga guanyadora, duna baronessa f) la drapaire, una somera g) La poetessa, el comte h) La metgessa, la sacerdotessa i) La lloba, una truja

3 a) plujs; b) marejar; c) hospitalitzar; d) dormitori; e) somiador; f) rondinaire; g) coixejar; h) brutcia; i) feliment

4 Els text segueix aquest ordre: C, B, A


a) No coincideixen exactament. Plantejament: Van trucar a la porta... Digui-li que entri, Wiggins.; nus: Em vaig quedar parat... sense tombar el cap; desenlla: Lhome avan... als seus punys b) El narrador explica la histria en primera persona verbal: ...no vaig tenir temps dadonarmen. Recordo molt b..., Em vaig quedar parat...) c) El narrador s el fidel company de Sherlock Holmes, el doctor Watson. d) Sutilitza el punt de vista intern: el narrador s un personatge. Com que no s el protagonista, sin un personatge secundari testimoni dels fets, direm que s un narrador testimoni. e) Protagonista: Sherlock Holmes; antagonista: Jefferson Hope; personatges secundaris: el jove Wiggins, el doctor Watson. Tamb es citen dos personatges que han aparegut anteriorment a la novella: Enoch Drebber i Joseph Stangerson. f) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. g) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.

UNITAT 2

1 Quan vam acabar, semblava que hi hagus hagut un terratrmol, perqu tot estava mig trencat i fora de lloc. Hi havia pasta de dents a les parets, al mirall i a les bombetes. Nosaltres tamb vam rebre els efectes de les plvores i no parvem desternudar. Quan el pare va veure tota aquella trencadissa ens va dir que si cada cop que li rentvem les dents al cocodril sorganitzava aquell daltabaix, no arribarem a final de mes. Jaume Cela, Una troballa sorprenent

282 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats dampliaci

Solucionari

2 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 3 a) de deb; b) ocrrer; c) pesudnim; d) fssim; e) colnia; f) dbil; g) tmer 4 a) persones malaltisses; b) flors roscies; c) projectes mixtos; d) reflexos fugaos; e) homes seriosos; f) animal preferit; g) assumptes vagues; h) converses fludes; i) llapis sussos; j) sries homlogues; k) rojos robins; l) bestiar bov (o vaqu); m) sinistres maniobres; n) germans bessons

5 a) La fora que tu fas no s suficient per moure-ho. b) Ha perdut aquell trofeu datletisme de
qu estava tan orgulls. c) Acabat tota la fruita que hi ha al calaix de la nevera. d) El pont per on travessarem el riu s romnic. e) Al final va patir laccident que Tota la vida havia temut. f) Ja he pogut solucionar aquell problema a qu ahir em referia. g) El noi amb qui festeja s de Puigcerd.

6 a) 1; b) 5; c) 3; d) 2; e) 6; f) 4 7 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple:


a) Subratlla els fragments que es poden convertir en acotacions: Vam pujar per una escaleta de pedra, molt estreta, amb els graons molt alts, entre parets i amb sostre, i vam sortir en una terrassa tota plena de nens... Cridaven i corrien... Una professora jove sens va acostar i ens va fer entrar en un despatx i vam haver de travessar tota la terrassa i passar per entremig dels nens. La professora ens va fer explicar i la Julieta va ensenyar un paper i li va dir que, doncs, jo no tenia menjar i que volia deixar all el nen perqu, almenys all, menjaria. La professora sel va mirar i jo la vaig mirar i vaig dir que havem fet el viatge per dur el nen a la colnia i ja que lhi havem dut shavia de quedar, i la professora va dir, mirant-me molt de dret per amb una mirada dola, que tots aquells nens acabaven darribar i que potser aquell nen no faria per aquella casa. b) Personatges: la Colometa (Natlia) i el seu fill lAntoni, la Julieta, la professora jove. c) Proposta de dramatitzaci: (A lescenari es veu una escaleta de pedra, molt estreta, amb el graons molt alts, entre parets i amb sostre, que desemboca en una terrassa tota plena de nens. La Colometa, lAntoni i la Julieta pugen per lescala i es queden parades a un costat de la terrassa, fins que una professora jove sels acosta). Professora: Bon dia tinguin. Colometa: Bon dia. Julieta: Hola, bon dia. (lAntoni, sorrut, no diu res) Professora: Si us plau, vinguin amb mi. (Travessen tota la terrassa entremig dels nens i entren en un despatx) Professora: B, vosts diran...

Llengua catalana i literatura 3r ESO 283

Activitats dampliaci

Solucionari

Jlia (Li ensenya un paper a la professora): Es tracta del segent: aquesta senyora no t prou menjar per alimentar el seu fill i voldria deixar el nen a la colnia, perqu aqu almenys menjaria. (La professora es mira lAntoni) Colometa (tot mirant la professora): Veur, hem fet aquest viatge per dur el nen a la colnia, i ja que lhi hem dut, shi ha de quedar. Professora (mirant de dret a la Colometa, per amb una mirada dola): Miri, tots aquests nens acaben darribar, i potser el seu fill no fa per aquesta casa.

UNITAT 3

1 a) La fugida de ls produa por i temor.


b) Si vnen avui, demanals que ens canvin el vidre. c) El seu nt estudiava en el torn dirn. d) Per culpa dels pecs, ens feien mal les botes i vam haver danar a la farmcia. e) El seu pas produa grans quantitats de te. f) El mes que ve, si Du vol, tindrem nous vens. g) Si vols que actu, dna-li una bona paga. h) Ja s que conduu molt malament. i) No siguis tan egoista! s millor que estalvis per als teus fills. j) Li va anar pels pls que no es queda a viure a Sussa.

2 Escriu els accents i diresis necessaris en aquestes definicions:


a) distorsi: deformaci produda per una torsi. b) distribuble: que pot sser distribut. c) eloqncia: facultat o art de ser eloqent. d) filatura: conjunt doperacions a que hom sotmet una fibra txtil per reduir-la a fil. e) venat: conjunt de vens duna poblaci, dun barri, dun carrer. Venatge.

3 a) tastar; b) gros; c) nombre; d) soterrani; e) esquena; f) capsa; g) butllofes; h) nomenat; i) plnol; j) doblegar; k) mdic; l) empegar

4 posar-lo, que o els quals, el vei, llescar-lo, en fu dotze llesques grans, amanir-les, de la qual
o don, donar-les.

5 Exercici obert. Possible soluci: a) ten: Et donar pasts; b) lhi: Portvem el cotxe al taller o
b Hem trobat el teu germ molt trist; d) mhi: Macosta al riu; o b Mhe acostumat a esmorzar b; e) lin: Comprava regals a la seva estimada; f) les hi: Endrears les camises a larmari; o b Acostumars les amigues a fer esport; g) mho: Mhe deixat all a casa.

284 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats dampliaci

Solucionari

6 a) Va obrir-la o la va obrir; b) Va escriure-li o li va escriure; c) sen va abstenir o va abstenir-sen;


d) ho est; e) shi va posar o va posar-shi; f) hi venia; g) Hi hem vingut

7 a) 3; b) 1; c) 5; d) 2; e) 9; f) 10; g) 4; h) 6; i) 7; j) 12; k) 8; l) 11
UNITAT 4

1 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 2 a) Dany que sofreix un aparell, una mquina. Avaria
b) Espai comprs entre dues parets que formen angle. Rac c) Conjunt de persones que es reuneixen per parlar. Assemblees d) Persona que representa un pas a un altre pas. Ambaixadors

3 a) Heu de signar l acta de la reuni. (acta/acte).


) Compta fins a deu i ja pots obrir els ulls. (compta/compte). b c) Sria s entre Manresa i Cardona. (entra/entre). d) Em fa lafecte que avui no vindran. (afecte/efecte). e) Posim una lliura de sardines. (lliura/lliure). f) La nau espacial va sortir del cap de Creus. (espacial/especial). g) Em passes el regle, si et plau? (regla/regle). h) Aix no mafecta. (afecta/afecte). i) El seu tracte era molt bo. (tracta/tracte). j) Si vols civada, vine amb un cove. (cova/cove).

4 Com en totes les altres coses de la vida, vas trigar a adonar-te que hi havia algun problema. Et
dedicaves a all que tu anomenaves la teva feina de la mateixa manera que abans, i freqentaves els mateixos clubs i bars per discutir els mateixos temes i dir als clients quines accions havien de comprar i tot all, per lentament vas comenar a adonar-te que alguna cosa era diferent. Semblava que les persones sortissin del teu cercle social sense cap advertiment previ, i una srie damics als quals havies aconsellat de fer-se Noms et comenaren a recordar el teu consell.

UNITAT 5

1 a) forestals; b) lactis; c) renal; d) felina; e) capillar; f) elica; g) ocular; h) fluvial; i) bucal; j) cervicals

2 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 285

Activitats dampliaci

Solucionari

3 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 4 Fes el plural dels noms o adjectius segents:
a) cactus: b) passeig: c) cas: d) complex: e) boig: f) inters: g) pis: h) lleig: i) globus: j) text:

5 a) Aquest captol mavorreix molt.


b) Don ha sorgit aquest mussol? c) La tramuntana s un vent de lEmpord. d) El butllet de lAteneu parla de la joventut. e) Li feia mal el turmell i per aix no podia muntar. f) Quan pugueu, heu de cobrir el cotxe. g) Van sospirar perqu estaven desconsolades. h) El focus illuminava el trofeu. i) En Joan va anar de vacances a Romania. j) Et fa escrpols complir el deure?

6 a) mlt, b) sortim, c) cusis, d) vulgueu, e) dissolt. 7 a) sabs, estaria; b) calgut, intervingus; c) fossin; d) tingus; e) estigueu-vos
UNITAT 6

1 a) estudi; b) sargir; c) iot; d) desfalcar; e) grinyol; f) udols; g) escriptura 2 Per aquest ordre: embarcar, velers, trnsit, dogues de castanyer, btes, una travessia, Salprem, bergant, tripulat, hissrem, mestral.

3 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 4 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 5 a) Se li veia que era un covard perqu li tremola a el lla i quan esta a nervis.
b) El comboi va envestir un ramat do elles. c) Les bigues del pavell aguantaven lenvestida. d) El so del cascavell anuncia a el canvi de gurdia.

286 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats dampliaci

Solucionari

e) Estic avorrit dhaver de menjar cada dia prssec en almvar. f) Un nvol ens va fer adonar dels voltors. g) LEsteve va provar darribar al cim tot sol. h) Tenia una berruga prop del llavi. i) Als horts shi feien faves, raves, endvies i altres hortalisses. j) El seu avi era advocat.

6 a) abeto: avet

b) carabela: caravella c) probar :provar d) trbol: trvol e) calvo: calb f) cabalgar: cavalcar g) barniz: verns h) cobarde: covard i) desenvuelto: desimbolt j) savia: sabia k) curva: corba m) reventar: rebentar Frases: correcci a criteri del professorat.

7 a) voler; b) aparegut; c) sabut; d) cobert; e) sofert; f) poder; g) imprs; h) plovent; i) emetre;


j) emps Infinitiu: voler, poder, emetre Gerundi: plovent Participi: aparegut, sabut, cobert, sofert, imprs, emps

8 a) He (o haig) destudiar angls. b) A hores dara ja deu haver marxat. c) No cal que thi amonis.
d) Me nhe danar (o he danar-men) a casa.

UNITAT 7

1 a, hagut de caminar, una estona, mhe assegut, de lescorxador, cap persona (o ning), ajagut, despavilar-me (o eixorivir-me), mhe adonat que, estrany, al tou de la cama (o al panxell), sagnava, caure, guarir-me, de la farmaciola, benes, a la butaca, laroma engrescadora, pasts, tot de sobte

2
GNERES PERIODSTICS caracterstiques a1) Informa sobre fets que han passat. a2) Exposa opinions sobre fets que han passat. b1) Presenta els fets de manera subjectiva. b2) Presenta els fets de manera objectiva. gneres informatius gneres interpretatius

Llengua catalana i literatura 3r ESO 287

Activitats dampliaci

Solucionari

c1) Sempre van firmats per alg. c2) Molt sovint no els firma ning. d1) Notcia, crnica, reportatge. d2) Columna, crtica, cartes dels lectors. e1) Sn textos narratius. e2) Sn textos argumentatius.

3 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. Com a exemple:


a) b) Els atracadors del supermercat condemnats a noms tres anys de pres Condemna exemplar per als atracadors del supermercat El jutge es mostra indulgent amb els atracadors del supermercat Nou escndol judicial: els atracadors del supermercat ja tenen un peu al carrer El govern penalitza els pensionistes amb una puja dun dos per cent El govern afavoreix els pensionistes amb una puja del dos per cent Les pensions, congelades Enguany, els pensionistes no perdran poder adquisitiu

4 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 5 a) cabdal


b) capal c augment d) atmosfera Frases: correcci a criteri del professorat.

6 informal: espavilat, ximple, poruc, franc, desprs, cregut


formal: intelligent, estpid, pusillnime, vera, prdig, vanits

UNITAT 8

1 El treball cientfic no acaba amb lestabliment de lleis; per explicar les lleis obtingudes es fan
suposicions o hiptesis. Daquestes hiptesis es dedueixen conseqncies que cal comprovar experimentalment. No noms se segueix aquest mtode en el treball cientfic, sin tamb en la vida diria: si un amic amb qui thas de trobar a una hora determinada triga a arribar, fas alguna hiptesi per tal dexplicar-ho. Potser est malalt. Daquesta hiptesi, en dedueixes una conseqncia: no deu haver sortit de casa. Ho comproves tot telefonant-li. Si no el trobes, la hiptesi falla i cal fer-ne una altra.

2 Arguments a favor de la TV: c, f, g, i


Arguments en contra de la TV: a, b, d, e, g

288 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats dampliaci

Solucionari

3 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 4 Sona [ks]:inexorable, mxima, fixar, clxon, asfxia, apndix, luxe, taxi
Sona [gz]: exhortar, xode, examina, xit, exili

5 a) Prou disbauxa! Sha acabat la xerrameca! No vull sentir ms xiscles!


b) Les obres del passeig no sacabaran fins al maig pel capritx dun propietari. c) Tenia un estoig dins duna caixa de fusta de xiprer. d) Una espina de peix se li va clavar a la geniva sobre el queixal del seny. e) Desprs de lestiueig, em vaig engreixar.

6 a) Utilitza un registre culte (cientfic). A remarcar ls dun vocabulari molt especfic, propi de
la meteorologia: precipitaci, nuclis de condensaci, corrents ascendents, capes atmosfriques... b) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.

UNITAT 9

1 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 2 a) millsim


b) Brusselles c) nasal d) casino e) gessam f) pressi g) excessiu h) discussi i) roella j) metgess a k) medusa l) Eivissa m) parsit n) ciment o) premissa p) emissor q) hissar r) etctera s) sentinella t) asil

3 a) tendresa, b) coherncia, c) concisi, d) tristesa, e) decisi, f) inclusi 4 perqu, Encara que, aix, Per comenar, Dentrada, Per, Per aix Com a, com, Pel que fa
al, Tanmateix, tamb

5 Per aquest ordre: oms, paper, arbres, flors, tanques, branques


UNITAT 10

1 a) La ironia s una figura del llenguatge consistent a dir el contrari dall que es vol donar a entendre, i forma dhumor que en resulta. Per exemple, quan diu, referint-se als anuncis Quina llstima que els tallin / per posar programes!, en realitat est criticant lexcs danuncis.

Llengua catalana i literatura 3r ESO 289

Activitats dampliaci

Solucionari

b) Pot recordar diversos productes que pretenen ser un bon esmorzar o berenar per a la mainada. Semblances: tenir la xocolata com a ingredient, ser modern (Qu mengen els nens moderns?, per a la quitxalla davui), proporcionar als nens lenergia que necessiten i ser saludable (Perqu facin esport i vida sana). c) s una broma, perqu el mot catipn vol dir pudor. Alludeix a les colnies dhome que tenen un perfum molt fort, amb la idea que aix les fa ms virils. d) Fa la pardia dun fams anunci de compreses. Tamb vol criticar la lleugeresa amb qu els anuncis utilitzen conceptes com llibertat, amor, felicitat, joventut, etc. e) Fa broma sobre els estris i les mquines absolutament prescindibles i fora intils que constantment ens volen vendre fent-nos creure que no podem passar sense. f) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.

2 a) Van sollicitar una plaa amb molta alegria.


b) El delegat del collegi ens va colar una proposta illegal. c) Per fer aquesta destillaci necessites alguna cosa ms que un filtre i un colador. d) Li feia molta illusi poder completar tota la collecci. e) Illustrssim senyor: En relaci amb la seva gran novella, li volem comunicar que...

3
1 atemptat 2 comptabilitat 3 premsa 4 assumpte 5 amplitud 6 smptoma 7 comptagotes 8 embranzida 9 temptar 10 descomptar 11 exempt 12 presumpte 13 campament 14 circumvallaci 15 combustible

4 a) Ho vam celebrar de manera collectiva.


b) El gorilla s un dels animals ms intelligents. c) Laquarella reflectia lidilli de la parella. d) La soluci s tirar-hi una mica do i doliva verge. e) El satllit tenia un complex sistema dautoalimentaci elctrica.

5 a) barca de vapor; b) Al mat; c) a/denviar-li; d) un de blau i un altre de vermell; e) de quadres;


f) A la tarda; g) a/de fer-ho; h) uns de blaus i uns altres de negres

6 a) Aviat; b) de franc; c) Sovint; d) Abans; e) Potser 7 a) claveguera; b) vianant, transent; c) xamfr; d)suburbi; e) vorera; f) gual; g) bstia; h) brollador, sortidor

8 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.

290 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Activitats dampliaci

Solucionari

UNITAT 11

1 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. 2 a) 3; b) 1; c) 4; d) 2; e) 6; f) 7; g) 5; h) 9; i) 8 3 1 herncia, 2 honradesa, 3 habitaci, humanitat, 5 habilitat, 6 harmonis, 7 hellenistic, 8 herbicida, 9 hipotticament, 10 humilitat

4 a) Fluix de sang de qualsevol part del cos: hemorrgia


b) Avi que aterra sobre laigua: hidroavi c) Vers de sis sllabes mtriques: hexasllab d) Vers de set peus: heptasillab. e) Sala semicircular: hemicicle f) Establiment comercial molt gran: hipermercat g) Mots diferents que es pronuncien de la mateixa manera: homfons. h) Que sent atracci sexual envers els individus de laltre sexe: heterosexual.

5 a) No obstant aix; b) Desitjo que c) Si no; d) perqu; e) Espero que 6 a) per; b) Doncs; c) per; d) aix que 7 a) coregraf -a; b) locutor -a; c) escengraf -a; d) muntador -a; e) productor -a; f) dramaturg a;
g) guionista; h) taquiller -a; i) acomodador -a

Llengua catalana i literatura 3r ESO 291