You are on page 1of 19

Algunes rutes aconsellables a travs de lart catal

LART DEL SEGLE XIII. EL CISTER I ELS ORDES MILITARS 519

Lart del segle xiii. El Cister i els ordes militars


Durant la segona meitat del segle xii tingu lloc la conquesta total, lorganitzaci i el repoblament del sector meridional i ponent de Catalunya, lanomenada Catalunya Nova. Les dates inicials daquesta recuperaci sn 1129 per a Tarragona i el seu Camp, i 1148 i 1149 per a Tortosa i Lleida, respectivament. Linici de les grans obres en el camp de lart comenaren a cada lloc una generaci ms tard. A la conquesta i la reorganitzaci de bona part de la Catalunya Nova hi tingueren un paper molt destacat els ordes militars o ordes fundats a Terra Santa, inicialment per protegir el Llocs Sants i els pelegrins que els anaven a visitar. Els principals ordes eren els templers o orde del Temple de Jerusalem fundat el 1119 i lorde de lHospital de Sant Joan de Jerusalem, creat com a assistencial el 1090 i transformat en orde religis i militar el 1128. A ells i a lorde de canonges del Sant Sepulcre de Jerusalem el rei aragons Alfons el Bataller va deixar el seu regne en morir el 1134, dacord amb el testament fet tres anys abans. Fou el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, esdevingut rei consort dArag, qui els fu renunciar al regne dArag el 1141 desprs de fer-los diverses concessions de bns, terres i castells, sobretot a la frontera amb el domini sarra. Tal com sha exposat, els ordes militars, slidament establerts al pas a partir de 1141, per b que ja hi tenien abans alguns petits dominis, participaren activament en les conquestes de Tortosa i de Lleida, menaren una activa tasca de repoblament i reorganitzaci en els sectors ms meridionals del pas i hi deixaren notables castells monestirs a Miravet, de la Ribera dEbre, a Ulldecona, del Montsi, i a Gardeny, prop de la ciutat de Lleida, i altres vers linterior del pas com el castell de Barber, de la Conca de Barber, la comanda dAiguaviva, del Girons, la de Palau, del Valls Occidental, etc. Mentre es produen a Catalunya els esforos per allunyar el perill sarra i es feia la negociaci amb els ordes militars, es fundava el monestir de Cteau o Cister a la Borgonya el 1098, amb un intent de retornar a la vida monstica integral proposada per sant Benet i fugir del mn i de lesplendor que envoltava el benedictisme tradicional influt i modificat per la reforma de Cluny. Aix naixien els monjos blancs, enfront dels tradicionals monjos negres, amb una nova manera dentendre lesperit de sant Benet i la seva relaci amb el mn i lart. Lesplendor de la reforma cistercenca entre 1125 i 1160 es degu a sant Bernat de Claravall, el seu teric i gran impulsor. Aquest esperit dausteritat inicial, almenys en el camp de lart, fou imitat per lorde militar dels templers, nascut aquests mateixos anys, i tamb pels hospitalers i canonges del Sant Sepulcre. No es pot parlar dun art prpiament cistercenc, per s duna gran influncia exercida en el camp de lart pels cistercencs, que defugien el luxe i que, sense renunciar a les grans construccions necessries per a la vida comunitria, les feien amb una gran austeritat, caient sovint en un clar refinament daquesta mateixa austeritat. Els captols del Cister

520

LART DEL SEGLE XIII. EL CISTER I ELS ORDES MILITARS

Algunes rutes aconsellables a travs de lart catal

de 1150 i 1182 prohibien expressament fer pintures, escultures i vitralls pintats a les esglsies i als claustres monstics. Ms endavant, aquest rigor se suavitzaria i modificaria. La Catalunya Nova, lloc on sestabliren profundament els cistercencs i els ordes militars, era un camp abonat per al nou art, la modalitat artstica impulsada per aquests ordes. El primer establiment cistercenc fou el que el 1150 propiciaren els senyors de Montcada en cedir Valldaura, de Cerdanyola del Valls, als monjos del monestir de la Grand Selva per edificar-hi una filial que el 1158 es trasllad definitivament al lloc de Santes Creus. El 1151, el comte Ramon Berenguer IV donava a labat de Fontfreda del Llenguadoc el lloc de Poblet, on tot seguit serig aquest gran monestir. Ms endavant sestablirien a Catalunya dues altres cases masculines a Escarp, al Segri, el 1213, i a Santa Maria de Lavaix, prop del Pont de Suert, el 1223. La branca femenina del Cister tingu a Catalunya com a primera casa la de Valldemaria, prop dHostalric, a la Selva, el 1151, i poc desprs, el 1169, la de Sant Feliu de Cadins, de Cabanelles de lEmpord. Aquestes cases tingueren, per, poca vitalitat pel fet de trobar-se a la Catalunya Vella, un territori molt ple de fundacions monstiques. No fou aquest el cas de les cases establertes a les terres de la Catalunya Nova, com pass al petit monestir de donades erigit a Vallbona, al lmit entre lUrgell i la Conca de Barber, que el 1176 es transform en una abadia cistercenca, la de Vallbona de les Monges, que aviat esdevingu el principal cenobi femen de lorde al pas i limpulsor i creador daltres petites comunitats a Santa Maria de les Franqueses, de Balaguer (1186), al Pedregal, prop de Trrega (1195), a la Bovera i Vallsanta, prop de Guimer (1195 i 1237), a Valldaura, prop dOlvan del Bergued (1231), etctera. Aquest temps coincid tamb amb la creaci i lexpansi per la Catalunya Nova i per Valncia duna escola arquitectnica i escultrica del
Aiguamrcia. Monestir de Santes Creus / MHC Pepo Segura

Algunes rutes aconsellables a travs de lart catal

LART DEL SEGLE XIII. EL CISTER I ELS ORDES MILITARS 521

darrer perode del romnic catal, originada a les terres de Lleida, que ha deixat els testimonis ms caracterstics a la Seu Vella de Lleida, concretament a les portes dels Fillols i de lAnunciata. Es pot seguir aquesta modalitat dart del segle xiii sobretot a les esglsies i les portades de Cubells, Agramunt, Vilagrassa, Verd, Bell-lloc de Santa Coloma de Queralt, Gandesa, Morella i fins i tot a la mateixa seu de Valncia. La ruta cistercenca catalana ha dincloure necessriament els tres grans monestirs: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, propers en laspecte geogrfic i en lartstic. Poblet, del municipi de Vimbod, a la Conca de Barber, s el que ms sadapta al pla ideal del monestir cistercenc. Per aquest ra i pel seu gran conjunt monumental, fou declarat Patrimoni de la Humanitat el 1991. Es conserva amb comunitat monstica i guarda ntegres la gran esglsia abacial, la sala capitular, el refetor i el calefactor entorn dun gran claustre central, amb el seu templet del lavabo o brollador. Al primer pis hi ha el gran dormitori accessible des del claustre i des de lesglsia. Aquestes obres ms importants shavien acabat el 1191. Ms tard, durant els segles xiv i xv, el monestir es va envoltar de grans muralles i portals, dun palau reial i daltres recintes amb dependncies externes per als conversos i les administracions monstiques, que desdeien un xic de lausteritat cistercenca inicial. Santes Creus, al municipi dAiguamrcia (lAlt Camp), a la ribera del Gai, conserva un nucli central dedificacions idntic al de Poblet, erigit entre 1174 i 1225. El claustre es va construir entre 1313 i 1350, aprofitant el primitiu templet del lavabo, i t ja una riquesa artstica superior al de les primitives obres cistercenques. Tot el monestir presenta un conjunt dedificacions semblant a Poblet, per segurament ms ntim i humanitzat i amb un ordre diferent per la topografia del lloc. Les dependncies exteriors, amb dos recintes, la porta barroca de lAssumpta i la plaa de Sant Bernat, amb les cases amb esgrafiats que lenvolten, formen un conjunt ms acollidor que a Poblet. No t comunitat monstica, per est obert a la visita pblica i molt ben conservat. Vallbona de les Monges, en una vall rica daigua enmig dun pas ms aviat secaner, no t la magnificncia externa dels monestirs anteriors perqu es troba envoltat per una petita poblaci, construda en part sobre dependncies monstiques, per el nucli monstic no desdiu dels dos grans monestirs masculins. Lesglsia, amb el seu cimbori gtic, el claustre i altres dependn cies agermanen el romnic i el gtic i sn tamb obra del pas dels segles xii al xiii. Altres dependncies monstiques han estat objecte dampliacions i reformes per la gran vitalitat de labadia, que compta encara amb ms duna vintena de monges. Conserva una antiga farmcia i molts elements valuosos del seu ric passat.

522

LART GTIC

Algunes rutes aconsellables a travs de lart catal

Una segona ruta per la Catalunya Nova podria fer-se resseguint els edificis dels ordes militars i la Cartoixa dEscaladei al Priorat. s allionador fer una visita al que resta de lantiga cartoixa dEscaladei, en un rac del Montsant, al municipi de la Morera de Montsant, de la qual shan recuperat molts elements que ajuden a fer-se una idea del singular orde dels cartoixans. Fundada el 1167, es va consolidar definitivament a partir de 1203 i fou la cartoixa ms antiga dels regnes hispnics i la mare de la resta de cartoixes dEspanya. Entre els edificis dels ordes militars, excelleixen el castell monestir de Miravet, a la Ribera dEbre, que guarda dins el gran cercle de les seves muralles lesglsia i la sala capitular dels antics cavallers de lorde del Temple. A Gardeny, en un puig de la ciutat de Lleida, darrere de les modernes casernes militars, lantiga esglsia i el casal castell de la comanda templera, i a Ulldecona, al Montsi, en el seu castell, un conjunt format per lesglsia de la Mare de Du dels ngels, encara dintre dels cnons romnics, una torre rodona i una torre palau quadrada. De la gran casa hospitalera dAmposta, resten noms alguns vestigis, tot i sser el centre del domini dels hospitalers a Catalunya.

Lart gtic
Lart gtic, desprs duns inicis que sovint es confonen o vinculen amb el romnic, va entrar a Catalunya molt avanat el segle xiii amb unes primeres aportacions arquitectniques que es barrejaren amb les darreres construccions romniques i aix donaren edificis de transici tan notables com la Seu Vella de Lleida, la de Tarragona o els monestirs de Sant Cugat del Valls, Santes Creus o Poblet. Dintre larquitectura religiosa, plenament gtica, la ms monumental i abundant, hi tingueren un paper molt destacat els ordes mendicants, especialment els franciscans i els dominics que, partint de la base duna pobresa ms radical que la cistercenca, pretenien aixecar uns edificis funcionals i pobres de decoraci. Amb tot, al llarg del segle xiv aquestes normes originals sanaren suavitzant i amb lajuda de mercaders i nobles erigiren esglsies en les quals aquella austeritat i funcionalitat inicials sagermanaren a un gust artstic evident. Podem destacar Sant Francesc de Vilafranca del Peneds, Sant Francesc de Montblanc i el claustre de Santa Clara de Tortosa, entre els edificis ms antics conservats dels franciscans i Santa Caterina de Barcelona, demolida vers el 1840, per de la qual han quedat plantes, alats i dibuixos, i Sant Domnec de Tortosa entre els dels dominicans. Aviat les solucions arquitectniques gtiques darcs apuntats, contraforts i cobertes amb nervadures dogiva o arcs diafragma de pedra esdevingueren normals arreu del pas i shi implant una manera de construir que sestengu del segle xiv al xvi, moment en qu es barrej amb decoraci i formes renaixentistes. Parallel a larquitectura es desenvolup un fort corrent artstic de pintura i escultura que ens ha deixat gran quantitat de retaules, pintats

Algunes rutes aconsellables a travs de lart catal

LART GTIC 523

normalment sobre fusta, de retaules descultura, dimatges i dorfebreria, que eren el complement i lornamentaci de catedrals, capelles i palaus gtics. La pintura, sobretot amb els estils lineals o francogtic, italogtic i corrent internacional, ens ha deixat nombrosos testimonis i artistes que es compten entre els notables del gtic europeu. La majoria daquestes realitzacions del gtic que no es guarden als temples originals es troben ara en museus i en colleccions particulars dart. Amb tot, com que lobjectiu de la Guia s bsicament lart arquitectnic, insistim essencialment en aquest aspecte de lart gtic sense oblidar per les riques manifestacions de la pintura, en especials molts retaules desglsies, de lescultura, tant la de pedra com la de fusta, la primera incorporada en els edificis, com portades, finestrals, capitells o claus de volta, i tamb exempta, com retaules de pedra o alabastre o imatges, i finalment molts models darts aplicades, com orfebreria, reixes, cermica, etc. Moltes daquestes manifestacions es poden admirar en visitar els edificis que aqu senumeren o en les seccions especialitzades del MNAC i dels museus diocesans o episcopals especialitzats. El gtic catal, dit tamb mediterrani, ja que sestn per tots els Pasos Catalans des del Rossell fins a Alacant, igual que per Sardenya i el regne de Npols, territoris tots ells de la confederaci catalano aragonesa en lpoca del gtic, t com a caracterstiques la simplicitat i un seguit de solucions, com la fidelitat a larc de mig punt, el predomiBarcelona. Santa Maria del Mar / DGPC Josep Giribet

524

LART GTIC

Algunes rutes aconsellables a travs de lart catal

ni dels plens sobre els buits, la utilitzaci dels contraforts adossats als murs i ms rarament la darcs botarells, laspecte allargat o horitzontal dels edificis amb voltes quasi planes i una distribuci sbria d'envans, amb tendncia a la nau nica, naus daltura quasi parella separades per pilars esvelts i prismtics, etctera. Dintre daquestes peculiaritats, Catalunya presenta una gran varietat dedificacions que va de les grans catedrals de Barcelona i Girona a esglsies ms humils com les de Rubi o Sant Mart dEmpries, b que s rar trobar gtic rural, perqu s bsicament un art de ciutats o viles importants, les niques que mantenien una certa vitalitat entre els segles xiv i xvi. El gtic civil a Catalunya, en contraposici a lescs romnic civil, s molt abundant i t una gamma molt mplia de manifestacions, des dels palaus reials i les cases o els palaus de la burgesia fins a castells i casals de petits nobles rurals i de grans edificis civils, com palaus comunals, llotges i drassanes, a petites llotges de pobles, carrers porticats, ponts, etc. En aquests edificis tamb hi ha solucions originals, des dels grans arcs diafragma o sostres teginats per cartelles fins a simples cobertures daresta sobre arcs quasi romnics en grups de quatre sostinguts per pilars, de tinells a petites sales, de patis nobles amb grans escalinates i galeries de columnes a simples decoracions de ritmes de finestres coronelles de fines columnes i capitells fets en srie i arcs ametllats. Lrea de difusi del gtic no abasta tot el pas catal en laspecte arquitectnic. s prcticament inexistent a lAlt Urgell, el Bergued, els dos Pallars i altres comarques per la persistncia dels temples i tradici romnica, i molt escs al Priorat o les Garrigues, b que sempre s possible trobar en aquestes comarques algunes ampliacions desglsies o alguns edificis construts dintre els segles xiv i xvi que adopten algunes solucions gtiques. Es prodiga sobretot a la faana mediterrnia i en les viles i ciutats ms notables de linterior. Les nostres rutes o consells per a visitar els principals testimonis daquest art es reduiran per aquest motiu sobretot a aquest mbit, sense detallar llocs daccs per trobar-se la majoria en indrets ben coneguts i fcils de localitzar als mapes, noms es donaran algunes indicacions pels monuments ms allats dignes tamb dsser coneguts.

Algunes rutes aconsellables a travs de lart catal

LART GTIC 525

Ruta 1a
Barcelona i els seus voltants
Barcelona s la ciutat catalana i una de les ciutats europees que ofereix un conjunt ms notable dedificacions gtiques, des del gtic inicial dels segles xiii-xiv al gtic ms florit i emparentat amb el renaixement dels segles xv i xvi.
Aix ha fet que des de 1926 shagi comenat a anomenar Barri Gtic el sector ms antic de Barcelona o el que es trobava dintre de les primitives muralles medievals, per aquesta denominaci no s exacta ni justa. Molts edificis daquest sector sn daltres estils, mentre que fora dell es troben monuments cabdals del gtic barcelon, com lesglsia de Santa Maria del Mar i els palaus del carrer Montcada, la Llotja, les Drassanes, lantic Hospital de la Santa Creu, etc. Tamb fora de la ciutat antiga hi ha monuments importants, com Pedralbes, o altres de traslladats, com la Concepci o Jonqueres i el claustre de Montsi, ara a Esplugues. Aqu intentem suggerir els principals edificis gtics de lrea barcelonina, amb un petit recorregut fins a Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Dins lanomenat Barri Gtic de Barcelona sn punts essencials de visita: La Catedral, comenada el 1298 i continuada els segles segents, amb el seu evocador claustre (13501448) i la faana neogtica dinicis del segle xx. La Capella de Santa gata, iniciada el 1302 com a esglsia del Palau Reial Major, amb un retaule gtic, dit del Conestable, de Jaume Huguet (1465). El Palau Reial Major, que t notables elements, finestrals i estructures gtiques. Hi destaca el gran Sal del Tinell, construt a partir de 1359. La Casa Clariana-Padells, ara annexa a la capella de Santa gata. s un tpic edifici del gtic tard catal (segles xv-xvi), traslladat aqu des del carrer de Mercaders i ara seu del Museu dHistria de la Ciutat. El Palau del Lloctinent, ara Arxiu de la Corona dArag, annex al Palau Reial, s ja un edifici renaixentista, per amb una concepci gtica

i, per tant, la seva visita complementa la visi de levoluci del gtic catal. La Casa de lArdiaca, davant la catedral, seu de lArxiu Histric de la Ciutat, s un edifici del segle xv que mostra tamb un estadi del gtic tard catal. El Palau de la Generalitat, que t el nucli central, els patis interiors, lescala, la capella de Sant Jordi i la faana del carrer del Bisbe dun estil gtic elegant i florit (segle xv) que amaga la seva faana renaixentista de palau italianitzant. Unides al palau pel pont neogtic modern hi ha les cases dels canonges. La Casa de la Ciutat conserva la faana gtica feta entre 1399 i 1402, darrere de la seva faana destil neoclssic purista i que dna al carrer de la Ciutat, amb bonics elements descultura i al seu interior un pati i el Sal de Cent (1370-1373), aix com el Sal del Trentenari, precedit dun atri renaixentista. Lesglsia dels Sants Just i Pastor, iniciada el 1342 i acabada el segle xv. El Palau de Requesens, la seu de la Reial Acadmia de les Bones Lletres (segle xv), amb un pati interior molt bonic. El Palau Moix, amb un pati i una escala interiors dels segles xiv-xv. El Palau Centelles, de lnies renaixentistes per amb un pati interior i elements del gtic tard del segle xvi. Lesglsia de Santa Maria del Pi, un dels grans edificis gtics duna gran nau, amb absis poligonal i capelles entre els contraforts (13191453). Lesglsia de Santa Anna, reclosa dintre un pati molt evocador, darrere dels grans edificis que emmarquen el costat meridional de la plaa de Catalunya, un edifici romnic amb la coberta gtica, i un cimbori i un claustre plenament gtics (segles xiv-xv).

Al costat daquests edificis ms caracterstics nhi ha daltres ms humils que deixen entreveure finestrals, patis i altres elements, especialment al sector de Sant Just i del Call, aix com ledifici molt modificat del Cercle Artstic del carrer dels Arcs, la faana de lesglsia de Sant Jaume, aprofitada de lantiga esglsia de Sant Miquel, etctera. Els carrers de Montcada i de Santa Maria del Mar sn una altra fita que cal visitar sens falta per als amants de lart gtic. El carrer de Montcada presenta un seguit de grans casals edificats entre els segles xiv i xvii, entre els quals destaca el Palau Aguilar, edificat

526

LART GTIC

Algunes rutes aconsellables a travs de lart catal

1 Seminari Conciliar 2 Universitat 3 Cinema Coliseum 4 Esglsia dels Pares Mercedaris 5 Dispensari Antituberculs 6 Casa de Caritat 7 Convent dels ngels 8 Casa dels Infants Orfes 9 Institut del Teatre 10 Casa de Misericrdia 11 Convent del Bonsuccs 12 Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona 13 Ca l'Erasme 14 Casa de Convalescncia 15 Acadmia de Medicina 16 Antic Hospital de la Santa Creu (Biblioteca de Catalunya) 17 Esglsia de Betlem 18 Palau de la Virreina 19 Teatre Romea 20 Gran Teatre del Liceu 21 Sant Pau del Camp 22 Hotel Orient 23 Palau Gell 24 Palau Marc 25 Drassanes (Museu Martim) 26 Duana Nova 27 Monument a Colom 28 Museu de Figures de Cera 29 Mare de Du de la Merc 30 Bors o Casino Mercantil 31 Passatge Madoz 32 Casa d'Hrcules 33 Palau dels Centelles 34 Casa de la Ciutat (Ajuntament de Barcelona) 35 Sant Just 36 Palau de la Generalitat 37 Cases dels Canonges 38 Palau del Lloctinent (Arxiu de la Corona d'Arag) 39 Casa Clariana-Padells (Museu d'Histria de la Ciutat) 40 Palau Reial Major 41 Museu Mars 42 Catedral 43 Canonja i Pia Almoina 44 Casa de l'Ardiaca (Arxiu Histric de la Ciutat) 45 Capella de Santa Llcia 46 Sant Sever 47 Palau del Bisbe 48 Museu del Calat Antic 49 Palau Fivaller 50 Santa Maria del Pi 51 Congregaci de la Purssima Sang 52 Antic Hospital de Sant Sever 53 Casa del Cercle Artstic 54 Palau Moja 55 Ateneu Barcelons 56 Santa Anna 57 Els Quatre Gats 58 Casa del Gremi dels Velers 59 Palau de la Msica Catalana 60 Arc de Triomf 61 Palau de Justcia 62 Mercat de Santa Caterina 63 Casa Camb 64 Mare de Du de la Guia (Capella d'en Marcs) 65 Museu de Zoologia 66 Museu de Geologia 67 Palau del Governador 68 Capella de la Ciutadella 69 Palau d'Aguillar (Museu Picasso) 70 Palau del Bar de Castellet 71 Palau Meca 72 Palau de Cervell 73 Palau dels Marquesos de Lli (DHUB Montcada) 74 Palau Dalmases 75 Santa Maria del Mar 76 Palau de la Comtessa de Palams 77 Antic Mercat del Born 78 Llotja 79 Porxos d'en Xifr

CARRER DE LA DIPUTACI

CARRER DE MUNTANER

Barcelona

2
PL. UNIVERSITAT

GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES

CARRER DEL COMTE BORRELL

CARRER DE SEPLVEDA
DE SA

NT

AN

N TO

A ND RO

4 5
MONTAL EGRE

CARRER DE JOAQ UIM COST A

6 7

N RO

DA

DE

N SA

CA R

RE

RI

ER

AL TA

13
CARRER
RONDA DE SANT PAU

14 16
CA R RER DE L'H

15

DEL CA RME

RAMBLA DEL RAV AL

OS PIT AL

19

EL RAVAL

T PAU CARRER DE SAN

21

CARRER

ON NT

BLA U DE LA RAM CARRER NO 23

IN AV

RR CA ER DE VIL A IL I V

PASSEI

G IN AV
M COLO G DE

DA GU

A UD DE L R PA LE AL L

DE LES DR

25 26

N SA AS ES

24

PL. DEL PORTAL DE LA PAU

27

Algunes rutes aconsellables a travs de lart catal

LART GTIC 527

RAMBLA DE CATALUNYA

PASSEIG DE GRCIA

CARRER DE BALMES

CIUTAT VELLA
CARRER DE LA DIPUTACI

CIUTAT NOVA

GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES

PASSEIG DE GRCIA

PLAA DE TETUAN

RON DA DE
R CA

ERS

ITAT

CARRER DE CASP

PLAA DE CATALUNYA

SAN T

PER

E
PLAA D'URQUINAONA

10

RON DA DE
VIA LAIETANA

SAN T

11 12

56
CA RR
BLA

PER

DE TRAFALGAR

ER

CO MT AL

RAM

57

58

59

SANT PERE M S A CARRER DE LT

LA

60
PL. DE SANT PERE
PASSEIG DE LLUS COMPANYS

17 54 18
CAR R
C. PETRITXOL

ER P ORT AFE

CARRER DE SANT PERE MS BAIX

PASSEIG DE SANT JOAN

RON DA DE

CARRER DE GIRONA

LA

UNIV

CARRER DE ROGER DE LLRIA

DEL S

CARRE R

39
CARRER DE LA PRINCESA
C. DE MONTCADA

LA R AMBL A

22

31
PL. REIAL

CARRER DE FERRAN

PLACA DE ST. JAUME

32

33

35

PASSEIG DE PICASSO

34
C. DE T EN RG L'A

76 74

69 70 71 72 77
PG. BO DEL RN

CA R

20

ERI

36

RE

BO

QU

RD

LA

37

38

EL

C.

DE

BARRI GTIC

63

LA RIBERA

C. D

ELS

CO M

50

46

41 40

R CO

DE

ER

49

BA N

YS

VIA LAIETANA

R RE DE

SCUDELL C. DELS E

LA PE I

ER RR CA DE LS L TA LE RS

RR CA ER

RRIS SA

52
NO
US

53 47 44
PL. NOVA PL. DE LA SEU

PL. 51 DEL PI

PL. DE ST. FELIP 48 NERI

43

PL. D'ANTONI MAURA

C.

DE

LP

L TA OR

NO

61

62
RS

45 42

65

66

PARC DE LA CIUTADELLA

IA ER

ERS

30
R CAR ER VIN D'A Y

75

67 68

4 28
CAR A RER E MPL

E CARR

P R AM

LE

78 79

PLA DEL PALAU

AVING

UDA M

ARQU

S D

ENTE E L'ARG

RA

PL. DE LA MERC

29

PARC ZOOLGIC

PASSEI

M COLO G DE

MOLL

FUSTA DE LA

200m

528

LART GTIC

Algunes rutes aconsellables a travs de lart catal

el segle xiv i remodelat el segle xv. Igualment guarden notables patis, finestrals i un ambient altament evocador el Palau dels Marquesos de Lli, la casa Jdice o Palau dels Cervell i la capella del Palau Dalmases, b que en la majoria predomina el goticorenaixentista del segle xvi i inicis del xvii. Santa Maria del Mar s considerada amb ra com un dels edificis ms perfectes i acabats del gtic catal, tant per la seva estructura interior de tres naus daltura molt similar, separades per esveltes i simples columnes, com pel predomini de les lnies horitzontals, sobretot en la faana, els contraforts sense arcs botarells, la coberta amb terrats, les torres octogonals, etc. Va comenar-se el 1329 i la seva estructura bsica shavia acabat el 1390. Al barri de mar, la Llotja t, dintre lestructura ms tardana que lenvolta, una gran sala gtica construda entre 1380 i 1392, amb tres naus separades per grans arcs de mig punt sostinguts per esveltes columnes. A lextrem de lantic recinte emmurallat, a la Porta de la Pau, enfront del monument a Colom, les Drassanes sn un dels edificis civils ms impressionants per les seves grans naus amb arcs de mig punt i diafragmes, on es construen els grans vaixells de la flota catalana medieval. Iniciades el 1275 foren continuades i estructurades a partir de 1380 i desprs duna intelligent restauraci allotgen ara el Museu Martim. En ple raval de ponent de la Rambla hi ha lantic hospital de la Santa Creu, ara seu de la Biblioteca de Catalunya, construt entre 1401 i 1444, prototipus tamb dels hospitals medievals catalans, amb el seu pati central i tres naus amb el pis superior amb coberta de fusta i arcs diafragma. Les ampliacions i les reformes posteriors nhan deixat ntegre el nucli antic. La incria de segles passats, especialment del segle xix i principis del xx, ha fet desaparixer altres edificis cabdals, com lesglsia i convent de Santa Caterina, per lesglsia de Jonqueres, que es trobava prop de lactual plaa dUrquinaona, va tenir la sort dsser traslladada al carrer dArag. Lactual esglsia de la Concepci, amb el seu claustre de dos pisos, s lantic edifici claustral de les monges de Sant Jaume de lEspasa, del qual es va acabar lesglsia el 1448 i el claustre dintre el mateix segle. Tamb ha sofert un desplaament, primer a la Rambla de Catalunya i ara a Esplugues, el claustre de les monges dominiques de Montsi, dinicis del segle xv. El monestir de Pedralbes s una altra gran

fita del gtic del pla de Barcelona, a lantic municipi de Sarri. Aquest monestir de clarisses de clausura va fundar-lo la reina Elisenda de Montcada el 1326 i ha arribat als nostres dies amb comunitat monstica i tot lesplendor arquitectnic inicial. A la bellesa de lesglsia i del claustre, shi afegeix la dels elements escultrics, la dependncia pintada per Ferrer Bassa i altres edificacions dambientaci. Finalment, s tamb aconsellable visitar, en un replec de muntanya sobre Badalona, lantic monestir de monjos jeronis de Sant Jeroni de la Murtra, amb un claustre gtic molt ben conservat davanat el segle xv.

Ruta 2a
Per la ciutat de Girona i les terres de lEmpord
Com sha exposat, una de les caracterstiques del gtic a Catalunya s la concentraci de testimonis daquest art a les ciutats i a les viles que tingueren una certa activitat econmica els segles xiv i xv. s un fenomen lgic si es tenen en compte les especials circumstncies del camp catal, que esclatarien en la guerra dels remences que omple bona part del segle xv.
La ciutat de Girona i moltes viles de lEmpord visqueren una situaci econmica fora favorable durant lpoca del gtic i, per aix, mostren un conjunt considerable dedificacions que justifiquen una ruta o itinerari interessant i geogrficament fora concentrat. Tot i que la catedral de Girona ns ledifici ms important i espectacular, lesglsia i claustre de Sant Domnec t prioritat en laspecte cronolgic, amb una interessant esglsia acabada el 1310 i que s un dels millors testimonis de lart dels ordes mendicants. Lesglsia, ampliada amb dues capelles a lpoca barroca, t annex ledifici monstic ocupat per militars des de lexclaustraci, centrat per un claustre auster del segle xiv, amb un pis superior del segle xvii. La catedral de Girona, que presideix des dun

Algunes rutes aconsellables a travs de lart catal

LART GTIC 529

cim tota la ciutat, s un compendi destils, amb el claustre i restes del campanar romnics i la faana barroca, per el cos essencial s un dels edificis gtics ms notables i originals del pas. Es va iniciar per la capalera com un edifici de tres naus, entre 1312 i 1347, i es varen continuar els murs perimetrals durant la segona meitat del segle xiv. Al moment de construir-hi les voltes, a partir del 1417, es va optar per una nica volta, que s aix la volta gtica ms ampla dEuropa. Retaules, sarcfags, el cor i altres elements complementen la seva riquesa i la seva originalitat arquitectnica. La Pia Almoina, prop de la catedral, recorda una instituci benfica dels segles xiii i xiv que va tenir com a seu un gran edifici gtic, amb bonics finestrals i una faana que sofr ampliacions i algunes modificacions els segles xvii i xviii. El Palau Episcopal, ara seu del Museu dArt, est format per un conjunt detapes constructives que va del segle xii al xvi, per el sector ms remarcable s la segona gran ampliaci o cos central plenament gtic del segle xiv. La Collegiata de Sant Feliu, als peus de la catedral, s un edifici que agermana tamb diferents etapes constructives, per la ms dominant s lo bra gtica que comprn la nau i les cobertes (segle xiv) i en especial el seu esvelt campanar esmotxat per un llamp, aixecat entre 1368 i 1392. La Casa de la Pabordia, a la Pujada de la Catedral, s un dels palaus o edificis gtics ms caracterstics del sector antic i ns especialment bonic el pati interior remodelat el segle xiv. Arreu del nucli de la Fora poden admirar-se vells finestrals i sectors dpoca gtica, com la font dels Lledoners (1450) i casals i racons de carrers de traat medieval. A leixample medieval, que t per eix el carrer de Ciutadans, la plaa de lOli, la plaa del Vi i el carrer de les Ferreries Velles, hi ha sectors porticats i edificis amb elements gtics entre els quals destaca la Fontana dOr, modernament restaurada, amb una galeria i un pati gtics. Resten igualment dpoca gtica notables elements de lantic claustre de Sant Francesc, el portal del convent del Carme i, al barri de Pedret, lantiga esglsia de Sant Jaume, que forma part de lhospital de leprosos. De Girona, per la carretera C-66 que porta a la Bisbal dEmpord i Palams, pot accedir-se amb facilitat al conjunt de petites viles del Baix Empord, on pot contemplar-se un gtic ms rural o menys espectacular per altament interessant. Ullastret s una petita vila que t restes de

muralles dpoca gtica, una bonica Llotja de mercat i finestrals gtics i renaixentistes en moltes cases del nucli antic, especialment al carrer dels Bous. Monells, del municipi de Crulles, Monells i Sant Sadurn de lHeura, permet contemplar el Barri del Castell, amb restes dantigues muralles, la plaa Major o del Mercat, porticada, la petita plaa de lOli i el carrer dels Arcs, tot amb estructures, portals i finestrals dels segles xvi i segents. Tamb sn gtics la nau i labsis de la seva esglsia parroquial dedicada a sant Gens i amb volta de creueria (segle xiv) que samaguen darrere duna faana barroca. Pals, desprs de la seva restauraci, ha esdevingut un lloc turstic de gran importncia. Al seu sector antic o del Pedr, hi trobarem una esglsia gtica amb faana romnica, antics casals, muralles i un seguit de carrerons amb finestrals i arcs dels segles xv i xvi. s remarcable lantiga casa de la vila, amb un gran arc possiblement duna antiga llotja, la casa de la vila actual, tamb gtica, i el casal de Ca la Pruna. Peratallada, al municipi de Forallac, presenta una estructura urbana que ens porta als segles xiv i xv. Conserva tot el conjunt emmurallat amb edificis medievals presidit pel seu gran castell, refet en poca gtica, amb patis, finestrals i dependncies interiors en perfecte estat. Vulpellac, dintre del mateix municipi, conserva tamb el castell, construt bsicament el segle xiv, aix com lesglsia parroquial de Sant Juli i Santa Basilissa, goticorenaixentista i fortificada. La visita pot complementarse amb la de les poblacions de Rupi i Verges, ambdues amb restes dels seus castells, muralles i cases amb finestrals gtics i renaixentistes. Seguint la ruta vers lAlt Empord, s aconsellable deturar-se a la vila de Torroella de Montgr, on hi ha notables testimonis de lpoca gtica, com lesglsia parroquial de Sant Gens, dels segles xv-xvi, el pati i la galeria gtica del Mirador o antic palau reial, i torres i portals de les antigues muralles, com la Torre de les Bruixes i el portal de Santa Caterina. Ledifici gtic ms vistent i destacat de tota la comarca s el castell de Montgr, dintre el seu terme, al cim de la muntanya de Santa Caterina, construt entre 1294 i 1301 i que rest inacabat. Ja a lAlt Empord, mereix una visita el poblet de Sant Mart dEmpries, a lEscala, a lindret de lantiga Palepolis dEmpries, que fou un temps capital del comtat dEmpries. Presideix el nucli lesglsia gtica, destil ja molt evoluci-

530

LART GTIC

Algunes rutes aconsellables a travs de lart catal

CIUTAT VELLA
.D ES AN TP ER E

SANT PERE
8

CIUTAT NOVA

PL

BA RC

PL. DE STA. LLCIA

R D E L A

SANT DANIEL

CARR E

9 11 11 13
PL. DE LA CATEDRAL

10 2 3 1 5
PA SSE IG AR QU EO L G

Riu Galligans

E ST. FE

LIU

IC

PUJAD AD

CARRER DE LA FORA

PL. DE LA INDEPENDNCIA

Riu

14

16

4
PL. DELS LLEDONERS
NYS EMA S AL DE L

RER CAR DE LES BAL LEST

15

FORA VELLA

R RRE CA

17

Onya r

PL. DE ST. DOMNEC

ERIE S

MERCADAL
AM B LA LA R

CIU TA DA N

R CAR ER D EL N ORD
ADA PUJ

18 26
DE

29
MA ST. RT

19

PL. DE L'OLI

25
PU JA DA D

28

31

EL AL LEB RE PL. DE ST. JOSEP

27

CA RR ER

DE

30

24 23
PL. DEL VI

22
CARRER NOU
RED A

20 21
PO RT AL NOU

D'A

LBA

CAR RER

RER CAR

DE

PL. DE CATALUNYA

LES PEDRERES
0 200m

Algunes rutes aconsellables a travs de lart catal

LART GTIC 531

Girona
1 Catedral 2 Torre Cornlia 3 Sales Capitulars (Museu Capitular) 4 Palau Episcopal (Museu d'Art) 5 Jardins de la Francesa 6 Porta de Sant Cristfol 7 Sant Pere de Galligants (MAC-Girona) 8 Sant Nicolau 9 Banys rabs 10 Esglsia de Sant Lluc 11 Portal de Sobreportes 12 Esglsia de Sant Feliu 13 Casa Pastors 14 Pia Almoina 15 Museu d'Histria de la Ciutat 16 Casa de la Pabordia 17 Casa de les ligues 18 Convent de Sant Domnec 19 Sant Mart Sacosta 20 Casa de la Ciutat 21 Teatre Municipal 22 Casa Carles 23 Casa Barcel 24 Antiga Casa de la Generalitat 25 Fontana d'Or 26 Casa Martinez Davalillos 27 Palau de la Diputaci 28 Casa Forn 29 Palau dels Agullana 30 Convent de Sant Josep 31 Santa Susanna del Mercadal

quial de Sant Pere, construda a partir de 1378, per ledifici ha estat completat i modificat tardanament. Fora ja de lEmpord pot acabar-se la ruta a Besal, que, enmig dimportants edificis romnics, t el pont gtic sobre el Fluvi, restaurat modernament, la cria reial, algunes cases del carrer Tallaferro i altres elements gtics vora la plaa de Sant Pere i a tot el nucli antic.

Ruta 3a
Per linterior de la Catalunya Vella
Les comarques centrals de la Catalunya Vella tenen nombrosos testimonis dpoca gtica per sovint molt dispersos i poc caracterstics; per aix, ms que establir unes rutes determinades, donem una breu orientaci del que es pot trobar a cada comarca.
El Valls Oriental t abundants testimonis del gtic tard (segles xv-xvi), palesos en esglsies com les de la Roca del Valls, Sant Sadurn de Coll sabadell (Llinars), Sant Pere de Vilamajor, Sant Juli de Palou (Granollers) o la Doma de la Garriga, on es conserven, a ms retaules, de pintura de lescola dels Vergs (segles xv-xvi). Abun den tamb els masos amb finestrals de tipus darc conopial o finestres coronelles, com Can Mrgens, Can Tarafa, Ca NAlrani, Can Trias, Can Ramis, etc., del municipi de les Franqueses; Can Noguera, Blancafort i Can Nualart, de la Garriga; Can Draper i cases del nucli antic de lAmetlla del Valls... La ciutat de Granollers t algunes cases amb les mateixes caracterstiques al nucli antic prop de la Porxada i plaa de les Olles. Uns trets semblants es troben en amplis sectors del Valls Occidental, on t un especial inters lesglsia del Sant Esperit (segle xvi), sectors del castell cartoixa de Vallparads, molt restaurat, i els retaules gtics de lesglsia de Santa Maria, tot a la ciutat de Terrassa. La comarca dOsona s presidida per la ciutat de Vic, que t el claustre de la catedral, amb bonics finestrals calats i frisos esculpits (13181400), lesglsia de Sant Just, el pati i la sala noble de la casa Clariana-Altarriba i, sobretot,

onat (segle xvi), amb notables restes de muralles, entre les quals hi ha algun element de lantic palau comtal dels segles xiii-xiv. Ms al nord, la vila de Castell dEmpries, que esdevingu la nova capital comtal de lEmpord, est presidida per la gran esglsia gtica de Santa Maria, anomenada la catedral de lEmpord, aixecada el segle xiv. s un dels grans edificis del gtic catal, que t les naus separades per pilars cilndrics, cosa que no es dna als altres edificis, on sn poligonals o amb les nervadures adherides. La vila t endems la Llotja, en part refeta, a tocar de lesglsia, una creu de terme, lantiga llotja de mar, ara casa de la vila, lantic casal gtic dit la Pres, la Casa Gran i altres elements integrats a edificis renovats, com restes de lantic palau comtal i muralles a ledifici que fou convent de dominics. De Castell es pot anar a Vilabertran, lantic monestir canonical proper a Figueres, que t annex el Palau Abacial, un dels edificis del gtic civil catal ms notable. Figueres t noms part de lesglsia parro-

532

LART GTIC

Algunes rutes aconsellables a travs de lart catal

la gran collecci de pintura, escultura i orfebreria gtica del seu Museu Episcopal, la ms mplia del pas. A la resta de la comarca destaquen linterior de Lorda o de Santa Maria del Barri de Tona, els ponts del Remei i de Bruguer i masies amb caracterstiques semblants a les del Valls, la ms representativa de les quals s el casal de Mont-rodon, entre Taradell i Tona. Al Ripolls s notable per la seva simplicitat arquitectnica el claustre gtic del monestir de Sant Joan de les Abadesses (segle xv), els retaules dalabastre, les tombes del monestir, el petit claustre i els finestrals del palau abacial. La vila de Camprodon t el vell casal goticorenaixentista de can Ribes, lesglsia de Santa Maria del segle xiv i el magnfic pont nou fortificat, del mateix segle. El Bages t el monument cabdal de la Seu de Manresa, un dels edificis ms representatius del gtic eclesistic catal, iniciat per Berenguer de Montagut, el mateix mestre que va treballar a Santa Maria del Mar de Barcelona. Fou construt bsicament entre 1322 i 1371, b que es va completar el segle segent i la faana es va fer en un fred neogtic el segle xx. La Seu de Manresa guarda tamb antics retaules i tombes gtics. Altres edificis notables dpoca gtica sn el pont Vell de Manresa, el de Castellbell i el Vilar i el de Monistrol de Montserrat. El monestir de Montserrat conserva bona part del claustre gtic (segle xv) i lesglsia monstica o santuari, feta entre 1560 i 1592 amb solucions i disposici del darrer temps del gtic. A lextrem de la comarca, la vila de Cardona s presidida per lesglsia de Sant Miquel, acabada el 1398. Conserva el Portal de Graells de les muralles del segle xiv, alguns antics finestrals i el petit claustre, restaurat modernament, de la collegiata de Sant Vicen del Castell. Finalment, al Solsons s digna dsser visitada la catedral de Solsona, que s lampliaci gtica duna antiga esglsia romnica i que mostra aix units els dos estils. Tamb poden admirar-se en alguns edificis del nucli antic finestrals i estructures dels segles xv i xvi.

Ruta 4a
Pel Peneds i la faana martima de la Catalunya Nova
El Peneds fou durant anys la frontera del comtat de Barcelona amb els rabs, una comarca exposada a invasions i al pas de gent vers les terres sarranes del sud de Tarragona. Shi accedia pel Garraf o faana martima, per la vall de lAnoia o lloc de pas de lantiga Via Augusta romana, i tamb per camins de muntanya entre lOrdal i el Garraf.
Al costat dun daquests camins, el que anava per Viladecans i Begues, els senyors de Cervell hi construren el 1262 un hospital de cam, lhospital de Cervell o dOlesa de Bonesvalls, del qual resta el recinte murallat amb una esglsia amb pintures gtiques, un xic transformada, i el gran casal de lhospital, molt ampliat en lpoca gtica. Per trobar abundncia de testimonis gtics cal continuar fins a Vilafranca del Peneds, la capital histrica de la comarca, presidida per la magnfica esglsia gtica de Santa Maria (segles xiii-xv). Vilafranca t altres testimonis importants, com el Palau reial, amb un bonic pati i una galeria (segles xiii-xiv), ara Museu de la Vila i Museu del Vi, i lesglsia del convent de Sant Francesc (segles xiii-xiv), amb un claustre renaixentista on es guarden antics sarcfags gtics i que s museu lapidari. Tamb s gtica la capella de Sant Joan, dels cavallers hospitalers (segle xiv), i altres importants casals del nucli antic com el Palau Balt (segles xv-xvi), Can Gom (segles xv-xvi), la capella de Sant Pelegr i altres elements, especialment finestrals aprofitats en reconstruccions dedificis. Tamb sn dignes de visitar a la resta del Peneds lanomenat Palau del Rei Moro de Sitges (un casal del segle xiv) i elements escultrics aprofitats en la construcci del Cau Ferrat i del Maricel, sovint importats daltres llocs, el castell de la Geltr a Vilanova i la Geltr, molt restaurat, el castell de Castellet a Castellet i la Gornal, en part reconstrut, i la Casa Pardo del Vendrell, una gran casa goticorenaixentista. Tarragona s una altra fita important del gtic, poca en qu es va acabar la Seu i es varen cons-

Algunes rutes aconsellables a travs de lart catal

LART GTIC 533

CIUTAT VELLA CIUTAT NOVA

SEIG PAS

1 6
CARRER DE LES COQUES

3 2
PLA DE PALAU

CAR R

ER

LLO RE

CAMP DE MART

4 5 1
PL. DE ST JOAN

PLA DE LA SEU

11
CARRER MERCERIA

PL. DEL FRUM

10 13
CARRER MEDIONA

AVING DE CA UDA TALUN YA

CARRER MAJOR

CARRER CUIRATER

IES

22

PORTAL DEL ROSER

15

PL. DEL PALLOL

12

21
PL. DEL REI

ALLERS CARRER DELS CAV

14
M

17
EN EG IL

ES

C. S ALIN

I RO

MP ER

ERM

DE L'I

VIA

16 18
PARC DEL MIRACLE RAMBLA VELLA

20
0 100m

19
ES E L ES . D ER PG LM PA

Tarragona
1 Muralla romana 2 Catedral (Museu Dioces) 3 Palau de l'Arquebisbe 4 Camberia 5 Casa del Deg 6 Seminari Pontifici 7 Torre de Minerva 8 Torre de l'Arquebisbe 9 Antic Hospital de Santa Tecla 10 Antiga Casa de la Ciutat

11 Porxos gtics 12 Casa del General 13 Casa de l'Abat de Poblet 14 Casa-Museu Castellarnau 15 Antiga Audincia 16 Circ rom 17 Pretori (Museu d'Histria de Tarragona) 18 Amfiteatre rom 19 Esglsia de Sant Agust 20 Esglsia de Sant Francesc 21 Museu Nacional Arqueolgic 22 Museu d'Art Modern

C.

PL. DE LA FONT

CARRER COS DEL BOU

ST. H

ER CARR

. DOM DE ST

JARD DE LA RECONCILIACI

VI

NEC

AU G

US TA

CARRER ENRAJOLAT

PASSEIG DE ST. ANTONI

CIUTAT ALTA

EN ST. LLOR CARRER

PL. DE ST. ANTONI

CAM

U ARQ

EOL

D E

GIC

CARRER PORTAL DEL CARRO

ET OR

RO JA

LA

PA SSE I

GD

CUIX

534

LART GTIC

Algunes rutes aconsellables a travs de lart catal

truir algunes de les grans capelles gtiques adossades a ella i al claustre, com la de Santa Maria dels Sastres i la del Sagrament. Conserva tamb el retaule gtic dalabastre de Santa Tecla (1426), de Pere Joan, i altres retaules i escultures, alguns dells recollits daltres indrets de la dicesi. Entre els edificis dpoca gtica destaca el Palau de la Cambreria, amb un pati interior molt sencer i evocador, i alguns sectors de la ciutat alta, com els porxos de la Merceria. La ciutat de Reus va erigir, entre 1512 i 1569, lesglsia parroquial de Sant Pere, amb un campanar hexagonal, amb elements i concepci ja renaixentistes. Al lmit del Baix Camp, a lHospitalet de lInfant, hi ha les runes del gran hospital medieval que ha donat nom a la poblaci, construt a partir de 1344, del qual resta un sector de murs i arcs diafragmtics dalguna dependncia interior. Tortosa, la capital del Baix Ebre i la ciutat histrica ms meridional del pas, conserva un bon llegat del temps gtic que t com a elements ms notables: La Catedral, comenada el 1347, tenia acabat el 1441 el seu absis, envoltat de contraforts i arcs botarells, i fou continuada en les naus els segles xv i xvi. Sn tamb dpoca gtica el claustre i antigues sales canonicals. Ns un model notable descultura i pintura el retaule major de Santa Maria o polptic de fusta policromada (1351), el retaule de la Transfiguraci de lescola de J. Huguet i els Vergs, i altres peces menors del seu mobiliari litrgic. Del Palau Episcopal, dels segles xiii-xiv, en  destaca el pati amb lescala volada i la galeria, i algunes dependncies com la sala gtica i la capella. El castell de la Suda o castell de Sant Joan, ara Parador Nacional de Turisme, molt transformat, hi ha restes i finestrals del palau reial que el 1294 hi va erigir Jaume II. La Llotja de Mar o porxo del blat, construda entre 1364 i 1373 i traslladada el 1933 al seu actual emplaament. El Palau Despuig i el palau Oliver de Botaller, aquest traslladat de lloc, aix com el palau Oriol, ja renaixentista, i altres elements del nucli antic. El claustre del convent de Santa Clara (segle xiv) i lesglsia goticorenaixentista de Sant Domnec, propera als Reials Collegis de Sant Jaume i Sant Maties, aquest plenament renaixentista.

Ms al sud, gaireb a la ratlla del Pas Valenci, Ulldecona, centre duna antiga comanda dels hospitalers, t la important esglsia gtica de Sant Lluc, construda entre 1373 i 1421, amb una gran nau reforada per contraforts i arcs botarells. Tamb conserva la faana gtica de lantiga Casa de la Comanda.

Ruta 5a
Per linterior de la Catalunya Nova
La lnia divisria entre la Catalunya Nova i la Catalunya Vella segueix ms o menys la carretera N-II; per aix, proposem seguir aquesta carretera per tal de visitar els principals testimonis de lart gtic a la Catalunya reestructurada desprs del segle xi o Catalunya Nova.
Passada la ciutat dIgualada trobem a poca distncia dos testimonis interessants de lescs gtic religis rural, lesglsia del poble de Jorba, erigida entre 1551 i 1558, un edifici rectangular, fora modificat i, a poca distncia, per la carretera que duu a Calaf i Ponts, la de Santa Maria de Rubi, un dels millors exemplars del pas, erigida el segle xiv aprofitant antics portals de tradici romnica i enriquida amb un extraordinari retaule gtic, de pintura sobre taula de fusta, pintat vers el 1380. Retornant fins a lN-II des de la Panadella, al lmit de la comarca de lAnoia, es pot prendre la carretera que porta a Santa Coloma de Queralt i visitar el ric conjunt dart gtic de la Conca de Barber. Santa Coloma de Queralt s una vila histrica que conserva antics portals, restes de muralles, bona part del traat urb i diferents elements dels segles xiv al xvi. Lesglsia parroquial, que dna el nom a la vila, s un notable edifici gtic construt entre 1331 i 1587, que guarda un valus retaule dalabastre de Jordi Joan (1387). Tamb s molt notable el sepulcre gtic de Pere de Queralt (1370), obra de Pere Aguilar i Pere Ciroll, a lesglsia de Santa Maria de Bell-lloc. Montblanc, la capital de la Conca de Barber, s una vila medieval que guarda gaireb nte-

Algunes rutes aconsellables a travs de lart catal

LART GTIC 535

gres les seves antigues muralles. Vila ducal, del domini de la casa reial de Catalunya i Arag, va configurar-se al llarg dels segles xiii al xv, moment en qu sen varen construir la majoria de les esglsies, els convents, els palaus i el recinte emmurallat. Per aix, Montblanc s una vila essencialment gtica. Presideix la poblaci lesglsia de Santa Maria (13521528), dun gtic pur i sumptus. En el seu parament destaca el retaule de pedra policromada de Sant Bernat i Sant Bernab (segle xiv) i la imatge de la Mare de Du del Cor (segle xv). Sant Miquel, una altra esglsia de la vila, t una faana romnica, per la seva estructura interior s gtica amb una gran nau darcs diafragmtics i teginat policromat que la converteixen en un arquetipus dun model molt tpic del pas. Sant Francesc, esglsia dels franciscans a extramurs de la vila, s un bell exemplar del segle xiv. El gtic eclesistic de Montblanc t encara altres manifestacions en lesglsia de Sant Maral o de lantic hospital dels pobres, del segle xiv, on es conserva una gran pintura mural de sant Cristfol del segle xv; en lesglsia del convent de clarisses de la Mare de Du de la Serra, fora del recinte emmurallat, molt transformada, per presidida per una imatge dalabastre de Santa Maria de finals del segle xiii, i tamb en lesglsia de lhospital de Santa Magdalena (segle xiv), amb ledifici de lhospital centrat en un claustre goticorenaixentista (segles xv-xvi). Com a obres de gtic civil hi ha una bona part de les torres i els murs de la seva muralla, el pont Vell dels segles xiii-xiv, lantic palau Reial (segle xiv), molt transformat, casals ciutadans com la Casa Aleny o Aguil, el palau del castl i altres notables edificis sovint ampliats o transformats, com la Casa Josa, seu del Museu Comarcal. Montblanc s sempre un lloc de visita en la ruta dels grans monestirs cistercencs perqu es troba a prop de Poblet i en el punt de partena per anar a Vallbona de les Monges. No cal oblidar que la major part daquests edificis cistercencs, aix com el de Santes Creus, contenen moltes dependncies i elements gtics que es compten entre els ms valuosos del pas, b que han estat objecte duna ruta a part pel fet de tenir els nuclis originals del segle xiii. LEspluga de Francol, entre Montblanc i Poblet, tamb t dpoca gtica lhospital Vell (segle xiv) i lesglsia vella de Sant Miquel, aquesta amb elements romnics incorporats. La comarca de la Segarra, que t per eix de comunicacions lN-II, que s el fil conductor daquesta ruta, tamb t alguns edificis carac-

terstics de lpoca gtica. A la ciutat de Cervera, la seva capital, destaca pel seu volum i la seva situaci lesglsia de Santa Maria, un gran edifici de tres naus que s un dels grans exemplars del gtic catal dels segles xiv-xv. s notable el seu campanar i tamb alguns antics sarcfags del segle xiv amb temes esculpits, guardats en capelles interiors. El carrer Major de Cervera i sobretot els carrerons que es troben entre aquest i les muralles evoquen tot seguit lurbanisme i el traat medievals, que es fan patents en raconades i elements dpoca gtica que es conserven. El ms notable s lesglsia de Sant Joan de Jerusalem, ara destinada a fins culturals, i fora ja de la ciutat la capella, molt abandonada, de lantic hospital de Santa Magdalena, de finals del segle xiv. La Segarra, comarca cerealstica per excel lncia, va conixer per aquest motiu un temps de prosperitat al llarg del segle xvi, moment que per a la majoria del pas era de crisi i decadncia. Aix va permetre els seus senyors dedificar grans castells o casals palaus residencials, que se situen al final del perode gtic. La mateixa caracterstica es dna a la vena comarca de lUrgell. Entre els edificis ms representatius hi ha els castells de les Pallargues, de lArany i de Montcorts, i el gran casal de Ratera o castell menor de Concabella, tots en un redut espai. Altres castells aterrats, com el de la Curullada, corresponen a aquesta poca, aix com alguns casals de rics hisendats, com la Torre den Portella de Granyanella. Tamb es comena en aquest moment lobra inacabada de Fluvi, prop de Guissona. LUrgell, de caracterstiques semblants a la Segarra, t les restes notables de castells residencials del segle xv a Ciutadilla, Mald, Bellpuig, etc. El ms important s el castell de Verd, antiga propietat de Poblet, un castell gtic sencer amb una sala amb finestres ornades de calats de pedra de lpoca de labat Copons (13161348), que tenia a dins una residncia amb capella per als abats de Poblet. Lesglsia parroquial de Santa Maria de Verd s tamb un interessant edifici gtic (segles xiii-xiv). La vila de Bellpuig dUrgell t els interessants claustres de lantic convent de Sant Bartomeu, goticorenaixentistes, i procedeix daquest convent la bellssima tomba renaixentista de Ramon Folch de Cardona-Anglesola, ara conservada a lesglsia parroquial. De lUrgell s fcil accedir a la comarca de la Noguera, al nord de lN-II, i dirigir-se a Balaguer, la seva capital, una ciutat presidida per lesglsia

Algunes rutes aconsellables a travs de lart catal

CIUTAT VELLA CIUTAT NOVA

CARRER DE BONAIRE

C. D

ALE EV

NT

MIR AL

ALL

PL. DE PAU CASALS


LMES
T. MART ES AD 13 ND RO PL. PANERA

CARRER DEL CAM P DE MART

CARR ER

DE BA

PL. DE MOSSN JACINT VERDAGUER

I MARGALL

R CA

R CA

R CA

RE

T MART CARRER DE SAN

CARRER DE PI

E RR CA
Y

L AL AG AR M
R

RE

RE

DE

RA

RD

RA M

AN ES

SE

ON

LM

CL

PL. CERVANTES
AR TC

L JA CA

DE MA GDA

12
ADA CARRER DE LA TALL
CAVAL LER
S

LENA

CARRE R

PL. DE ST. JOSEP

DEL S

A BL M RA

10
C. DE LS

11

C.

B ER RR CA

C. DE LB
PL. DEL DIPSIT
LES
IS B
D C.

AV

PUIG DEL CASTELL

ISB
S RE OR ET
LU EL SB

EM GU SE ES
C. DE
AG AR D'

CA R

RER

DE

BARRI NOU
E SANT ANTONI CARRER D

ER
LB ISB E SER RO S
A ES

MO

MAGDALENA EL CANYERET
C. D E SA AN NT JO
PL. DE SANT JOAN

C. DEL

E CARM

CR

IA

C.

QU AN BL

ER

RAM

BLA

RA FER DE

RR CA

ER

R CAR

GEN

PL. DEL SEMINARI

3 4 8 9
CARRER

6
MAJOR
PL. DE ST. FRANCESC

DE AV.

FRA

ESC NC

CI MA

RER CAR

DEL

M CO

ER

ER D

ERA

EV

L BR

ILA

S ITO

AVIN E A D GUD

AN

TN

IA

AVIN G

PL. DE SANAJA
PON

LART GTIC

UDA DEL

536

PL. ESPANYA

ALU CAT NYA

BLONDEL AVINGUDA DE

Riu S egre
ELL T V
GU AVIN AD DE M DA RID

SEGR

300m

Algunes rutes aconsellables a travs de lart catal

LART GTIC 537

Lleida
1 Castell del Rei 2 Seu Vella 3 Porxos de Dalt i de Baix 4 Pilar del General 5 Palau de la Paeria 6 Porta de l'Arc del Pont 7 Esglsia de la Sang 8 Seu Nova 9 Hospital de Santa Maria 10 Esglsia parroquial de Sant Lloren 11 Esglsia de Sant Andreu 12 Mercat del Pla 13 Esglsia de Sant Mart

peces descultura reunides all per a la seva exposici com a part del Museu de Lleida Dioces i Comarcal. La Paeria, ampliada en poca gtica, t tamb el notable retaule de pintura gtica de la Paeria. Tamb s digne dsser visitat lantic hospital de Santa Maria, enfront de la Seu Nova, amb decoracions del gtic florit, un pati interior i galeries goticorenaixentistes.

de Santa Maria, situada en un lloc enlairat visible darreu. s un edifici gtic comenat el 1356. A lentrada de la ciutat, a la vora del Segre, enfront del Parador Nacional dels Comtes dUrgell, es drea lantic convent de Sant Domnec, compost de lesglsia, inacabada, i un claustre esvelt i sobri, aixecats ambds entre 1320 i 1387. La mateixa comarca t altres testimonis notables, com lesglsia del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, al peu de la carretera de Balaguer a Tremp pel coll dger, don procedeixen els sepulcres gtics dels comtes dUrgell, ara conservats al museu The Cloisters de Nova York, considerats entre les millors peces descultura gtica del pas. Tamb s notable lesglsia de Castell de Farfanya i els bonics retaules gtics de pedra policromada, tpics daquest sector del pas, conservats a lesglsia de la vila de Castell de Farfanya, a Albesa o a Os de Balaguer. Aquest recorregut pot acabar a la ciutat de Lleida, la capital del Segri i de totes les terres de ponent, que guarda alguns edificis dun valor extraordinari. El ms destacat s la Seu Vella, iniciada a finals del perode romnic per amb elements essencialment gtics, com dos dels absis i les capelles de llevant i migdia, fets el segle xiv, el gran claustre de ponent de lesglsia, la porta dels Apstols i el campanar, acabat vers el 1416. Tamb s gtic el que resta avui dia de lantic castell de la Suda, refet entre 1336 i 1341. Lesglsia de Sant Lloren, bsicament romnica, fou ampliada amb capelles laterals i una portada en poca gtica, i guarda un notable tresor descultura gtica format pels retaules de pedra de Sant Lloren, Sant Pere i Santa Llcia, aix com antics sarcfags i imatges. Lesglsia de Sant Mart, tamb ampliada amb capelles a lpoca gtica, guarda interessants