You are on page 1of 62

SOLUCIONARI

ndex
Introducci: la histria, l'estudi del passat . . . . . . . . . . . . . . . . L'edat mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 1. Linici de l'edat mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 2. La societat feudal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 3. L'poca del romnic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 4. El ressorgiment de les ciutats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 5. L'poca del gtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Activitats de reps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els territoris hispnics en l'edat mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 6. Al-ndalus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 7. Els regnes cristians hispnics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 8. L'edat mitjana a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Activitats de reps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El comenament de l'edat moderna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 9. L'poca dels descobriments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 10. Els canvis poltics, econmics i socials . . . . . . . . . . . . . Unitat 11. El canvi cultural: Renaixement i Reforma . . . . . . . . . . . Activitats de reps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els segles XVI, XVII i XVIII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 12. El segle XVI: l'apogeu de l'Imperi hispnic . . . . . . . . . . . Unitat 13. Els segles XVII i XVIII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 14. Els segles XVI, XVII i XVIII a Catalunya . . . . . . . . . . . . . Unitat 15. LEuropa del barroc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Activitats de reps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Introducci. Qu s la geografia i com s'estudia . . . . . . . . . . . . La poblaci i la vida en societat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 16. La poblaci del mn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 17. Una poblaci diversa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 18. La diversitat dins de cada societat . . . . . . . . . . . . . . . . . Activitats de reps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Cap a un mn de ciutats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 19. Els ritmes d'urbanitzaci al llarg de la histria . . . . . . . Unitat 20. Les ciutats a Europa, Espanya i Catalunya . . . . . . . . . . Activitats de reps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 3 4 6 9 10 12 13 15 16 18 21 23 26 27 27 29 34 35 35 37 39 42 44 45 47 47 51 54 55 56 57 58 61

Solucionari
Introducci: la histria, l'estudi del passat (Pg. 8)
1. Resposta lliure. (Es pot assenyalar que es tracta de l'anvers d'una moneda d'or amb el retrat de l'emperador rom Traj, al voltant del qual hi ha una inscripci que enumera tots els seus ttols; es tracta, per tant, d'una font primria, s a dir, contempornia daquella poca, ja que va ser encunyada en temps de Traj, i en concret d'una font material, perqu s un objecte.)
DAC(ito): Vencedor dels dacis. GER(manico): Vencedor dels germans. AUG(usto): Augusto (persona sagrada). TRAIANO: Nom de l'emperador. P(ontifex) M(aximus): Cap religis. TR(ibunum) P(lebis): Tribu de la plebs. CO(n)S(ule) VI: Cnsol per sisena vegada. P(ater) P(atriae): Pare de la ptria. IMP(erator): Cap militar.

4.

Anys 1235 345 1945 43 112 827 1200 2005

Segles
XIII IV XX I II IX XII XXI

5. Resposta lliure. Per exemple:


Segles
I VII X

Anys 65 675 950 1256 1999

2. s una font primria, perqu s contempornia als fets dels quals s'informa, s a dir, va ser encunyada en temps de l'emperador Traj, a principi del segle II. s una font material, perqu es tracta d'un objecte, concretament d'una moneda.

XIII XX

6. 1000 aC 600 aC.

(Pg. 9)
3. Activitat lliure.
Segles
I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII XIII XIV XV XVI XVII XVIII XIX XX XXI

525 aC. 500 aC.


Anys De l'any 1 a l'any 100. De l'any 101 a l'any 200. De l'any 201 a l'any 300. De l'any 301 a l'any 400. De l'any 401 a l'any 500. De l'any 501 a l'any 600. De l'any 601 a l'any 700. De l'any 701 a l'any 800. De l'any 801 a l'any 900. De l'any 901 a l'any 1000. De l'any 1001 a l'any 1100. De l'any 1101 a l'any 1200. De l'any 1201 a l'any 1300. De l'any 1301 a l'any 1400. De l'any 1401 a l'any 1500. De l'any 1501 a l'any 1600. De l'any 1601 a l'any 1700. De l'any 1701 a l'any 1800. De l'any 1801 a l'any 1900. De l'any 1901 a l'any 2000. De l'any 2001 a l'any 2100.

1 dC. 700 dC. 1000 dC. 1025 dC.

( Pg. 10)
7. Vegeu la taula de la pgina segent. 8. Els egipcis, els mesopotamis, els grecs i els romans. 9. Activitat lliure. 5 000 000 aC. L'any 476 dC. Resposta lliure. (Es pot respondre que, en primer lloc, s'haurien de distingir dues grans etapes: la prehistria, entre 5 000 000 aC i 3000 aC, i l'edat antiga, des del 3000 aC fins a l'any 476 dC; en segon lloc, dins de la prehistria es poden distingir tres perodes: el paleoltic des del 5 000 000 aC fins fa uns 10 000 anys, el neoltic des de fa 10 000 anys fins fa uns 7000 anys i l'edat dels metalls des de fa uns 7000 anys fins al 3000 aC, i dins de l'edat antiga, quatre civilitzacions: la civilitzaci egpcia del 3100 aC al 31 aC, la civilitzaci mesopotmica del 3000 aC al 600 aC, la civilitzaci grega del 800 aC al 30 aC i la civilitzaci romana del 753 aC al 476 dC.) Resposta lliure. (Cal tenir en compte que les pirmides de Gizeh van ser construdes pels egipcis, concretament en l'poca de l'imperi antic del 3100 aC al 2200 aC en temps dels faraons Keops, Kefren i Micer, per

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Data d'inici Prehistria Edat antiga Edat mitjana Edat moderna Edat contempornia 5 000 000 aC.

Fet que en va marcar l'inici Aparici del primer sser hum. Invenci de l'escriptura. Caiguda de l'Imperi rom. Descobriment d'Amrica. Revoluci francesa.

Data que en va marcar el final Cap a l'any 3000 aC. Any 476. Any 1492. Any 1789. Encara continua.

Durada Aproximadament, cinc milions d'anys. Uns 4000 anys. 1.016 anys. 297 anys. 219 anys, de moment (2008).

Cap a l'any 3000 aC. Any 476. Any 1492. Any 1789.

tant tenen uns 5.000 anys d'antiguitat; el Colosseu de Roma va ser edificat pels romans en el segle I dC, en noms vuit anys: l'emperador Vespasi el va comenar l'any 72 i Titus el va acabar l'any 80; el dolmen va ser construt a finals del neoltic, i el temple grec, d'estil dric, hexstil i perpter, va ser edificat pels grecs, probablement en el segle V aC, en l'poca clssica.) 10. Activitat lliure.

Bloc I L'edat mitjana (Pg. 13)


Resposta lliure. (Es pot explicar que el rei Arts es casa amb la princesa Ginebra, filla dun rei ve, per ella est enamorada de Sir Lancelot i ell li correspon. Mordret, fill de la seva germana Morgana segons unes versions cos dArts, segons daltres, el seu fill, i altres cortesans preparen una trampa als amants i sn sorpresos i condemnats a morir a la foguera. Lancelot aconsegueix escapar, per Ginebra no. Lancelot retorna per salvar la reina i fuig amb ella a Frana. Arts persegueix els amants i deixa el regne a crrec de Mordret, que aprofita la seva absncia per apoderar-se del tro. Quan Arts torna, senfronta a Mordret i el travessa amb una llana, per Arts tamb resulta mortalment ferit. Morgana porta el cos dArts amb una barca fins a les ribes de lilla dAvalon, don la llegenda diu que tornar algun dia per tornar a regnar sobre Bretanya. La majoria dels cavallers de la Taula Rodona moren a la guerra, i aix suposa la fi de lesplendor de la cort dArts. Ginebra acaba la vida en un monestir i Lancelot mor com un ermit. A principi de ledat mitjana, a lactual Anglaterra. No. (Es pot explicar que hi ha elements histrics en aquesta llegenda i que hi ha gent que creu que el personatge dArts pot basar-se en un cabdill rom, descendents de romans o un celta romanitzat, de finals del segle V o principi del segle VI.) Respostes lliures. (Es pot respondre que els cavallers sequiparaven als nobles, ja que en la societat feudal posseir cavalls forts i rpids i tenir armes i armadures era smbol dalt nivell, per tant, un cavaller era alg que pertanyia a la noblesa. Probablement, un cavaller vestia amb robes riques; la guerra era la seva principal activitat i, en poca de pau, feia caceres i tornejos per passar-sho b i entrenar-se en el combat; vivia al seu castell amb la seva famlia, criats, soldats i algun artes, sobretot ferrers, que eren fonamentals per conservar en bon estat les ferradures dels cavalls i les armes, etc.) Pagesos i altres treballadors, sobretot.

(Pg. 11)
11. La conca del mar Mediterrani. El segle II. Per la llegenda i el ttol del mapa. El territori que ocupava l'Imperi rom en el segle II. 12. La conca del mar Mediterrani. Representa diverses poques: l'evoluci de la Roma antiga en tres etapes, la monarquia, la repblica i l'imperi. Per la llegenda i el ttol del mapa. L'evoluci del territori dominat pels romans. 13. Perqu el primer s un mapa esttic, s a dir, representa el territori que ocupa l'Imperi rom, mentre que el segon s un mapa dinmic, que mostra com va evolucionar el territori dominat pels romans en tres poques: la monarquia, la repblica i l'imperi. El segon. Tamb el segon. 14. A la pennsula Itlica, concretament a la regi situada al nord de l'actual ciutat de Roma. Monarquia, repblica i imperi. Resposta lliure. Per la pennsula Itlica i les dues ribes de la conca mediterrnia, en un primer moment pel Mediterrani occidental (Siclia, Crsega, Sardenya, el nord de l'frica i la pennsula Ibrica), i ms tard pel Mediterrani oriental (Macednia, Grcia, sia Menor i Sria). Es va estendre cap al nord d'Europa, fins a les illes britniques i els rius Rin i Danubi; per l'interior de l'sia, fins a Mesopotmia, i pel nord de l'frica (Egipte). A Europa, sia i frica. Els mars, els rius i els deserts. Per facilitar la lectura del mapa, perqu aix es fa ms fcil saber quins lmits geogrfics tenia lImperi rom.

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Solucionari
Arts, Merl i Lancerot. Merl s mag, ugur i conseller del rei. Arts s el rei de lilla de Bretanya, sel considera el monarca ideal. Lancelot s un dels cavallers de la Taula Rodona, un dels ms valents i nobles; es pot dir que era el model de cavaller fins que va cometre lerror denamorar-se de la reina. Un paper important, perqu, segons Merl, s Du el que, a travs dun miracle, escull el successor del rei Uther; i perqu els cavallers de la Taula Rodona es bolquen a buscar el Sant Greal, la copa de la qual va beure Jess en lltim sopar, copa que se suposa que tenia poders curatius. Activitat lliure. (Es pot explicar, per exemple, que la de Tristany i Isolda s una llegenda dorigen celta que va sorgir en ledat mitjana, de la qual hi ha moltes versions. Segons la versi nrdica, Tristany s un guerrer angls, un dels cavallers de la Taula Rodona. El rei Marc de Cornualla, el seu oncle, li encarrega que acompanyi la seva promesa, la princesa Isolda, que ve des dIrlanda per casar-se amb ell. Durant el viatge, Tristany i Isolda senamoren en beure, per error, un filtre mgic amb qu la mare dIsolda volia assegurar la felicitat de la seva filla en el seu matrimoni amb Marc. Els dos amants aconsegueixen ocultar la seva relaci durant un temps, per al final el rei demana a Tristany que sen vagi del regne. Aquest es casa amb una altra dona, per continua estimant Isolda. Durant un combat s ferit per un cop de llana enverinada, i llavors demana a un amic que vol veure Isolda abans de morir, que vagi a buscar-la; i acorden que si lamic aconsegueix portar-la, hissar la vela blanca del vaixell i, si no, la vela negra. La seva dona escolta la conversa i, quan torna el vaixell, li diu a Tristany que la vela s negra; llavors ell es deixa morir. Quan Isolda arriba, sestira amb Tristany i tamb mor.)

(Pg. 17)
05. Perqu conserva molts edificis i monuments de la seva histria.

(Pg. 19)
6. a) LEsglsia ortodoxa, a diferncia de la catlica, no reconeix lautoritat mxima del papa, sin la del patriarca de Constantinoble. b) Un mosaic est format per peces petites de pedra, vidre, cermica, etc., generalment de diferents colors, que formen un dibuix, mentre que una pintura es pot dir que s un dibuix amb colors. Icona: imatge religiosa. Planta de creu grega: planta que tenia els braos de la mateixa mida. 07. s la separaci entre lEsglsia ortodoxa i lEsglsia catlica. Es va produir lany 1054, quan els bizantins no van reconixer lautoritat del papa de Roma. 08. Perqu la religi impregnava la vida i la cultura a lImperi bizant, i era motiu fonamental de disputes; a ms, la majoria de les restes artstiques que es conserven daquella poca sn religioses. 09. Per les regions mediterrnies, sobretot per la part oriental. El nord de lfrica, part de la pennsula Ibrica i dItlia, etc. Desprs de la mort de Justini I, va comenar un llarg procs de prdues de territori: primer, els llombards van conquerir tot el centre i el nord de la pennsula Itlica; desprs, els visigots van expulsar els bizantins de la pennsula Ibrica; durant els segles VI i VII els musulmans van conquistar tota la costa mediterrnia de lfrica, aix com Sria i Palestina; des de llavors fins al 1453, quan va ser conquerida Constantinoble, els turcs van anar conquistant tot lImperi bizant. Era una esglsia de planta de creu grega, coronada per una enorme cpula que se sostenia per daltres ms petites i que estava recoberta a dins per marbres i mosaics. 10. Resposta lliure. Per exemple:
Govern Lemperador o basileu concentrava tots els poders: dirigia lexrcit i ladministraci i era el cap religis. Estava envoltat de molts funcionaris especialitzats que executaven les ordres de lemperador i dun poders exrcit que defensava les fronteres. Existia tamb un cos de diplomtics que mantenia les relacions amb altres pobles i afavoria el comer. Era molt prspera. Els bizantins van dominar el comer mediterrani i les grans rutes que unien Europa amb lsia i lfrica. Per aix, les monedes bizantines van ser el principal mitj de pagament al Mediterrani durant molt de temps. Els bizantins venien els seus productes agrcoles i artesans i compraven espcies, blat, pells, etc. Van construir esglsies de planta de creu grega cobertes per grans cpules. Tamb van destacar pels mosaics que feien.

Unitat 1 Linici de l'edat mitjana (Pg. 15)


01. Estranger. T diverses accepcions: rude, cruel, sanguinari... Resposta lliure. (Es pot respondre que els romans sentien menyspreu pels estrangers, els quals consideraven poc civilitzats.) 02. Per les riqueses de Roma. Perqu la successi de guerres, primer entre romans i germnics, i tamb entre els diferents grups germnics, va fer que sestengus la inseguretat; les ciutats van ser saquejades i la poblaci es va traslladar al camp, on va buscar la protecci dels propietaris rics. Llavors leconomia va passar a basar-se gaireb exclusivament en lagricultura i la ramaderia. Els productes que se nextreien es destinaven al consum familiar, per la qual cosa el comer quasi va desaparixer. 03. Del nord de lImperi rom, ms enll dels rius Rin i Danubi. El regne dels visigots per Hispnia; el regne dels francs per les actuals Frana, Blgica, Luxemburg, Alemanya i Sussa; el regne dels llombards per la pennsula Itlica, etc. 04. Perqu es van anar barrejant lentament amb els romans.

Economia

Cultura

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

11. Activitat lliure. (Es pot explicar, per exemple, que lalfabet cirllic s un alfabet atribut per molts historiadors a sant Cirilli, que va ser levangelitzador, junt amb el seu germ sant Metodi, dels pobles eslaus. Tots dos van traduir la Bblia a la llengua eslava utilitzant un nou alfabet basat en els carcters grecs majsculs, que es va anomenar cirllic i que avui es continua fent servir entre els pobles eslaus que van adoptar el cristianisme ortodox.)

750. Califat abbssides: des del 750 fins al 1258. Desintegraci: a partir del 1258. 17. Resposta lliure. (Es pot assenyalar, per exemple, que continuen vigents els cinc preceptes bsics de la religi islmica i algunes obligacions per a la vida quotidiana.)

( Pg. 25)
18. Resposta lliure 19. Resposta lliure. (Es pot respondre que es tracta dun adjectiu que significa relatiu o pertanyent a Carlemany, a la seva famlia, dinastia o al seu temps.) Prometre servir lleialment a Carlemany. Sassemblen perqu sn governadors dun territori i es diferencien perqu un comte governava un comtat i un marqus, un territori fronterer denominat marca. 20. Carlemany va establir la seva residncia a Aquisgr, des don dominava el seu imperi. Per governar-lo millor va dividir limperi en provncies, anomenades comtats, perqu estaven governats per un comte, i a les zones frontereres va crear les anomenades marques, territoris amb un exrcit al comandament dun marqus. Carlemany nombrava els comtes i els marquesos, que li havien de jurar fidelitat. A vegades enviava funcionaris per inspeccionar la seva actuaci i per controlar-los. Era rural. La majoria de la poblaci vivia de lagricultura i residia al camp. Les ciutats eren petites i lartesania i el comer, escassos. 21. a) Per les actuals Frana, Blgica, Pasos Baixos, Luxemburg i un petit sector a loest dAlemanya, entre el Rin i el Danubi, fonamentalment. b) El nord-oest dAlemanya fins al riu Elba, Sussa, ustria i loest dHongria. c) Territoris al comandament dun marqus a les zones frontereres de lImperi carolingi. La Marca Hispnica. d) En tres regnes: el regne de Carles el Calb, el regne de Lotari i el regne de Llus el Germnic. Perqu quan es va morir Llus el Piads, fill de Carlemany, limperi es va dividir entre els seus fills, com era costum entre els francs. Que desprs de la mort de Lotari es va dividir entre els seus germans. 22. Resposta lliure. (Es pot respondre que volia ser emperador perqu el seu objectiu era reconstruir lImperi rom dOccident.)

(Pg. 21)
12. Una mesquita consta de diverses parts. En primer lloc, un gran pati on hi ha una font per purificar-se abans dentrar a la sala doraci i dominat per un minaret des del qual el muetz crida els fidels a loraci. A la sala doraci hi ha la sala de columnes, on els fidels resen; el mur anomenat alquible, on hi ha el mihrab, un nnxol buit orientat cap a la Meca, i el mnbar o plpit, des don limam dirigeix loraci.

( Pg. 23)
13. a) El monoteisme s la creena en un nic Du i el politeisme s la creena en diversos dus. b) Un musulm s la persona que practica lislam, i un rab s la persona nascuda a la pennsula Arbiga. c) Un califa s la mxima autoritat poltica i religiosa de lImperi islmic, mentre que un ulema era la persona que interpretava la llei alcornica. All. Lhgira s la fugida de Mahoma a la Meca lany 622. La jihad s la guerra santa per estendre lislam. 14. La professi de fe per la qual els musulmans testifiquen que no hi ha cap altre Du que All i Mahoma s el seu profeta, loraci cinc vegades al dia, la peregrinaci a la Meca almenys una vegada a la vida, el dejuni durant el mes del ramad, tots els dies des de la sortida del sol fins a la posta, i donar almoina als pobres. En un primer moment, els musulmans tenien tamb lobligaci de defensar la seva religi i estendre-la a travs de la jihad, per aquesta obligaci noms t el suport dels grups ms extremistes. LAlcor recull tamb algunes obligacions per a la vida quotidiana: es permet la poligmia i es prohibeix menjar carn de porc, beure vi o altres begudes alcohliques i participar en jocs datzar. 15. Totes dues coses. Designa una religi i el territori que ocupa limperi creat pels successors de Mahoma durant ledat mitjana. Resposta lliure. (Veure el subepgraf titulat Una civilitzaci brillant, a la pgina 23 del llibre de text.) 16. A la pennsula Arbiga, al voltant de les ciutats de Medina i la Meca. Per Orient Prxim i el nord de lfrica, fins a la pennsula Ibrica. Que va estar dominada gaireb en tota la seva totalitat pels musulmans durant segles. Arbia abans de Mahoma: fins a lany 570. poca de Mahoma: des del 570 fins al 632. Califat ortodox: des del 632 fins al 661. Califat omeies: des del 661 fins al

(Pg. 26)
23. a) Una etapa mplia. Des del segle VI fins a finals de ledat mitjana. b) A la pennsula Arbiga, a lOrient Prxim, al nord de lfrica i a la majoria de la pennsula Ibrica. c) No. d) Hi ha 10.000 quilmetres entre el Marroc i el Pakistan.

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Solucionari
a) Una data concreta: el moment present. b) La pennsula Arbiga, Orient Prxim i Mitj, el sud-est de lsia, la meitat nord de lfrica. c) S. d) Gaireb 18.000 km. 24. (Anlisi dels canvis) a) Ara. b) Un nic estat. c) Molts. Resposta lliure. (Anlisi dels elements) a) La pennsula Arbiga, Orient Prxim i el nord de lfrica. b) El sud-est de lsia i lfrica tropical, fonamentalment. Resposta lliure. 25. Activitat lliure. 28. Resposta lliure. Vegeu la taula. 29. Respostes lliures. (Es pot respondre que lImperi bizant i lislam perqu en tots dos casos es tracta de civilitzacions urbanes, molt desenvolupades des del punt de vista econmic, artstic i cultural.) Respostes lliures. (Es pot dir que la dels regnes germnics perqu la seva economia era bsicament agropecuria i la seva cultura estava menys desenvolupada que la bizantina i la musulmana.) vestits de manera elegant, amb tniques i sandlies, i en algun cas amb capes, i que destaquen alguns objectes: lescut, les agulles de pit sobretot, la de Justini, la corona del rei, la creu, el llibre, lencenser, etc.)

Unitat 2 La societat feudal (Pg. 31)


01. El nou sistema social que va sorgir a principi de ledat mitjana. En cada feu hi havia un castell, que era la residncia del senyor, diversos poblets, on vivien els camperols que depenien del senyor, i terres de conreu, pastures i boscos. Les terres es dividien en la reserva i els masos. La reserva era la part de la terra explotada pel senyor mateix; tots els conreus que se nobtenien eren del senyor. Els masos eren porcions de terra que el senyor concedia als camperols perqu les cultivessin en benefici propi; a canvi daquestes terres, els camperols havien de pagar al senyor unes rendes, que podien ser diners, productes (una part de la collita, teixits, animals...), i sobretot, serveis personals, com ara treballar un temps determinat les terres del senyor gratutament.
Imperi bizant Islam La mxima autoritat era el califa, que disposava del poder poltic i religis. Estava assistit pels seus consellers, els visirs, i per molts funcionaris: els vals governaven les provncies, els ulemes interpretaven la llei alcornica i els cadis eren els jutges.

(Pg. 27)
26. a) Es cobreixen les parets amb tres capes de guix, cal, sorra i palla perqu puguin aguantar les tesselles. b) Es pinta la paret, ja preparada amb les capes de diferents materials, amb el dibuix que es vulgui representar. c) Les tesselles es colloquen una per una sobre el dibuix fent coincidir els colors. 27. Resposta lliure. (Es pot assenyalar, per exemple, que representa lemperador bizant Justini i la seva cort: els seus cavallers de confiana, assessors, generals i ministres, tots ells
Regnes germnics Qui controlava el govern? Cada regne estava governat per un rei, assessorat per un consell de nobles guerrers.

Lemperador o basileu concentrava tots els poders: dirigia lexrcit i ladministraci i era el cap religis. Tenia el suport de molts funcionaris especialitzats que executaven les ordres de lemperador i un poders exrcit que defensava les fronteres. Una civilitzaci urbana. El comer i lartesania.

Era una civilitzaci rural o urbana? Quina activitat o activitats econmiques hi destacaven? Quina religi professaven?

Una civilitzaci rural. Lagricultura i la ramaderia.

Una civilitzaci urbana. Lagricultura, el comer i lartesania.

Els germnics eren pagans, per en els llocs ms romanitzats van acabar adoptant el cristianisme com a religi. No.

En un primer moment, la religi catlica; des de lany 1054, el cristianisme ortodox. S.

Lislam.

Hi havia un gran desenvolupament cultural?

S.

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Cada un dels grups socials existents en la societat medieval. Que tenien una srie davantatges, per exemple, no pagar impostos i no fer treballs manuals. No tenien aquests avantatges. 02. En la segona meitat del segle IX i el segle X tres nous pobles van envair Europa: els vkings, els magiars i els sarrans. Lextrema crueltat dels invasors va provocar un clima de violncia i inseguretat que es va estendre per tot el continent. Els nobles, els clergues i els treballadors. Els nobles eren els cavallers i les seves famlies; la seva missi consistia a defensar la resta de la poblaci. Els clergues eren els monjos i els sacerdots; havien de resar per aconseguir la salvaci espiritual de les persones. Els treballadors eren sobretot camperols, tot i que tamb hi havia artesans i comerciants; socupaven de produir i vendre els aliments i els productes que necessitava la societat. Era una societat estamental on el poder era detingut per lalta noblesa i els clergues. 03. Lextrema crueltat dels invasors va provocar un clima de violncia i inseguretat que es va estendre per tot el continent. El fet que, desprs de la fragmentaci de lImperi carolingi, tot Europa es divids en molts regnes. Els reis eren molt dbils i no tenien exrcits propis ni mitjans per protegir els seus regnes; per aix els camperols van buscar la protecci dels nobles (comtes, ducs, marquesos, etc.) que disposaven dun exrcit propi i dun castell on la poblaci de la zona es podia protegir si era atacada. A canvi de la seva protecci, el noble exigia als camperols que treballessin per ell i que se sotmetessin completament a la seva autoritat; daquesta manera, els camperols es van convertir en serfs dels nobles. Els senyors feudals sovint eren ms poderosos que els mateixos reis. A travs dun pacte anomenat vassallatge, mitjanant el qual els nobles es convertien en vassalls del rei en una cerimnia anomenada homenatge, en qu li juraven fidelitat, ajuda militar i consell en el govern; a canvi, el rei cedia una part de terra, el feu, al seu vassall. No sempre. 04. Un noble es prostra de genolls, fa un pet a la m del rei i li jura fidelitat, de manera que es converteix en vassall del rei. Un feu era el conjunt de terres que un noble rebia dun rei o dun altre senyor a canvi de retre-li vassallatge (ajut militar i econmic). El noble o cavaller tenia dret a deixar el feu en herncia als fills. El feu estava format pel castell, on vivia el noble, els camps de conreu (masos i reserva senyorial), boscos del senyor i boscos comunals, i els pobles i llogarrets on vivien els pagesos. Aquests havien de pagar rendes per treballar als masos, explotar els boscos, i els artesans havien de pagar pel dret a treballar i vendre els seus productes. Els camperols, a ms, havien de dedicar uns dies a lany a treballar les terres del senyor i a les diferents obres del feu.

05. Activitat lliure. (Per exemple, el rei concedeix un feu als nobles, que li juren fidelitat; al mateix temps, els nobles concedeixen als camperols protecci, que els paguen amb rendes.)

(Pg. 32)
06. La descendncia dun noble o cavaller. Una guerra s un enfrontament armat, en qu dos exrcits senfronten a mort, mentre que un torneig s un combat en qu la vida no corre perill. Lexrcit format pels cavallers i els seus vassalls. Resposta lliure. (Es pot explicar que prov de cavalleria.) 07. No. Alguns eren propietaris de grans feus i de riqueses immenses, mentre que daltres noms tenien armes i el seu cavall. La seva funci fonamental era casar-se i tenir fills per assegurar la permanncia del llinatge. Els pares dels nuvis concertaven els matrimonis, a vegades ja es decidia quan eren nens. Les dones dirigien les tasques dels servents, educaven els fills ms petits i bordaven i teixien; poques vegades sortien del castell. Les dones nobles estaven sotmeses completament al marit, a qui no podien desobeir. Les dones que es quedaven solteres ingressaven als monestirs.

(Pg. 33)
08. Activitat lliure.

(Pg. 35)
09. Resposta lliure. S, perqu governava un estat propi, els Estats Pontificis, situats al centre de la pennsula Itlica. 10. Estava molt jerarquitzada. En primer lloc, estava dividida en dues branques: el clergat secular i el clergat regular. Al capdavant del clergat secular, estaven els bisbes, que controlaven un territori extens anomenat dicesi; cada dicesi incloa diverses parrquies, on els sacerdots desenvolupaven la seva activitat religiosa. El clergat regular estava format pels ordes religiosos; cada orde estava encapalat per labat principal, per sota del qual hi havia els superiors, que dirigien els monestirs, on vivien els frares, els monjos i les monges. A la biblioteca, perqu s on es copiaven a m els manuscrits. 11. Resposta lliure. (Es pot aventurar que tindria poques conseqncies poltiques o cap, ja que la majoria de pasos del mn sn estats laics, s a dir, que la religi no coincideix amb el poder civil.)

(Pg. 37)
12. Un camperol serf estava sotms a lautoritat del senyor. No podia abandonar el feu ni casar-se sense el perms del senyor, treballava gratutament per ell, cultivant les terres de la reserva senyorial o b fent les tasques

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Solucionari
domstiques; a canvi, el senyor lalimentava i el mantenia. Un camperol lliure podia abandonar el feu i tenir autonomia personal, treballava als masos de la senyoria i, a canvi, pagava una renda al senyor, per disposava de la resta de la collita. Perqu produen tot all que necessitaven. Salimentaven del que conreaven i es vestien amb les robes que teixien les dones. Ells mateixos construen les seves cases i es feien els mobles. 13. Que el fill dun camperol serf era tamb serf. Podien ser diners, productes (una part de la collita, teixits, animals, etc.) i, sobretot, serveis personals, com ara treballar un determinat temps les terres del senyor gratutament. Perqu menjaven malament, i la carn i el peix eren luxes que noms es podien permetre en dies especials. Tampoc tenien medicaments. Per aix, les malalties eren sovint mortferes i la vida era molt curta: els que superaven els 40 anys es consideraven ancians. Qualsevol calamitat (una sequera, una inundaci, una epidmia, una plaga) significava moltes morts. 14. Servia perqu tota la famlia mengs i dorms, fins i tot tamb els animals domstics. Consistia a conrear cada any noms la meitat de la parcella, perqu no tenien adobs; laltra meitat es deixava sense conrear (en guaret), perqu la terra recupers la fertilitat. Amb eines molt rudimentries: fals, dalles... 15. Resposta lliure. Per exemple:
La vida dun camperol medieval Menjava malament. La carn i el peix eren luxes que noms es podien permetre en dies especials. Era molt pobre, fet de tova, fusta i canyes; tenia una sola habitaci on tota la famlia menjava i dormia. Els mobles eren molt escassos; algun bagul, una taula i el matals on dormien. Era molt com que compartissin aquesta mateixa habitaci amb els seus animals domstics. Es vestien amb les robes que teixien les dones. (Pobrament, amb robes de llana basta. Els homes portaven tnica curta i mitges i les dones, faldilla llarga i cosset, i es cobrien el cap amb un mocador, una gorra o un mantell.) Com que menjaven malament i tampoc tenien medicaments, les malalties eren sovint mortferes i la vida era molt curta: els que superaven els 40 anys es consideraven ancians. Qualsevol calamitat (una sequera, una inundaci, una epidmia, una plaga) significava moltes morts.

(Pg. 38)
16. a) Un noble. b) Un camperol. 17. Bisbe amb dicesi; abat amb monestir; sacerdot amb parrquia; camperol serf amb reserva; camperol lliure amb masos. 18. a) La investidura s lacte en qu el rei concedia una porci de terres, o feu, al seu vassall, mentre que lhomenatge s la cerimnia en qu, de genolls o fent un pet a la m del rei, el noble li jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern del rei. b) El claustre era el pati amb jard central i cobert pels costats, per on els monjos passejaven i meditaven, mentre que la sala capitular era on es reunien els monjos. c) El delme era el percentatge de la collita que un camperol lliure havia de pagar a lEsglsia, mentre que el guaret consistia a conrear cada any noms la meitat de la parcella, perqu no tenien adobs; laltra meitat es deixava sense cultivar (en guaret), perqu la terra recupers la fertilitat. d) Sanomena senyor el rei o el noble que estableix una relaci feudal amb un vassall, a qui entrega generalment un feu a canvi de la seva fidelitat i dun servei darmes. El vassall s la persona vinculada a un senyor feudal pel pacte de vassallatge, s a dir, per una relaci de dependncia i fidelitat. 19. Resposta lliure. 20. Rei, gran noble, cavaller, artes, camperol ric, camperol pobre. 21. De vermell: el rei, el gran noble i el cavaller. De verd, la resta. 22. Resposta lliure. (Es pot respondre que de verd, perqu no pertanyen a lestament privilegiat, ja que treballen amb les mans.) Els camperols pobres, perqu el seu nivell de vida era molt baix.

Alimentaci

(Pg. 39)
23. Lany 1066. S. s una font primria. (Es va bordar en el segle XI amb escenes histriques que narren la conquesta dAnglaterra dels normands lany 1066, s a dir, s contempornia dels fets a qu es refereix.) s una font iconogrfica. 24. Resposta lliure. (Es pot respondre que en la franja superior es veu un vaixell amb la vela inflada pel vent; el personatge de lesquerra porta el tim, mentre un mariner, a la dreta, vigila la profunditat del mar amb una perxa. Es pot explicar que aquesta escena representa la sortida de Harold el Sax, cunyat de lanci rei Eduard, lany 1064 de les costes angleses en direcci a Normandia, a Frana, per oferir la corona del duc Guillem de Normandia, ja que el rei angls no tenia hereu directe. Precisament, el personatge que est al tim del vaixell en

Habitatge

Vestit

Salut

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

aquesta escena s Harold. El taps explica en 58 escenes com, tot i jurar fidelitat a Guillem, Harold aconsegueix el tro quan torna a Anglaterra, desprs de la mort sobtada dEduard el gener de 1066, i es corona com a Harold II. Guillem prepara durant diversos mesos una gran armada i desembarca amb el seu exrcit a les costes angleses, i derrota i mata Harold en la batalla de Hastings. La secci final del taps, que se suposa que mostrava la rendici dels saxons i la coronaci de Guillem com a Guillem I dAnglaterra, sha perdut. En la franja inferior es veu part dun banquet. Uns criats preparen el menjar semblen broquetes i el porten a la taula. Resposta lliure. (Cal respondre que es tracta duna escena de la lluita entre els normands i els anglesos. Es pot explicar que aquesta escena representa el primer moment de la batalla final entre tots dos pobles, que va acabar amb la mort de Harold. Els normands cavalquen cap als anglesos, que els esperen drets i estan inclinats cap enrere, sembla que per la forta empenta dels enemics. Un arquer est dissimulant entre els anglesos. Les llances i masses volen i, a la part de baix del taps, hi ha soldats morts.) En llat. Resposta lliure. (Es pot respondre que la seva funci era explicar la conquesta dAnglaterra pels normands lany 1066.) Verds, vermells, ocres, negre... S. 25. En lescena superior, la majoria de personatges sn mariners; en lescena central, hi ha guerrers, amb armadura, casc, escut i armes: llances, arcs, etc.; i en lescena inferior, es veuen alguns criats. Sn de fusta, petits, amb un pal de fusta i una vela, mascarons tant a la proa com a la popa i simpulsen per la fora dels rems i del vent. S. Resposta lliure. (Es pot identificar, per exemple, un cavaller en lescena central, perqu va a cavall; en la mateixa escena hi ha un grup de soldats dinfanteria, que va a peu; en lescena inferior es veuen uns criats que serveixen menjar unes broquetes i tamb uns cortesans que mengen i beuen.) S, en els mascarons del vaixell i, sobretot, en les sanefes que emmarquen les escenes apareixen alguns animals fantstics.

Molt gran. Tenia un gran poder social i poltic, perqu tenia moltes terres, i tamb una gran influncia poltica, perqu els papes intervenien en els assumptes dels estats cristians. 03. Resposta lliure. (Es pot respondre que la influncia de lEsglsia catlica en la societat actual s menor que en el passat, per que encara gaudeix de poder decisori en alguns pasos a travs dels seus fidels, dels partits democristians, de lensenyament, dels mitjans de comunicaci que controla i de les empreses que posseeixen alguns ordes catlics importants.)

(Pg. 43)
04. La religiositat s la caracterstica ms important de lart romnic, perqu lobjectiu principal de les obres dart era provocar un acostament dels fidels a Du. Una altra caracterstica de lart romnic s ls dels smbols; en el romnic tot transmet un missatge, des de les formes dels edificis, fins als materials utilitzats o els motius de la decoraci. 05. A lessncia de les coses ms enll de la forma fsica que presentin. 6. a) Resposta lliure. Per exemple: Arc de mig punt: arc de mitja circumferncia. Contrafort: pilar que refora els murs per lexterior. Voltes de can: formades per arcs de mig punt. Nau: cada un dels espais que hi ha entre els murs i les files darcades al llarg del temple. Absis: capalera; part del temple, amb forma de volta i normalment circular, que sobresurt a la faana posterior i on antigament hi havia laltar i el presbiteri. Creuer o transsepte: bra ms curt duna esglsia. Cimbori: cpula que hi ha sobre el creuer. Deambulatori: passads format per la prolongaci de les naus laterals al voltant de laltar major. Torre del campanar: torre que servia per situar les campanes. b) Escasses i de dimensions redudes. No. c) Per collocar les campanes.

(Pg. 44) Unitat 3 Lpoca del romnic (Pg. 41)


01. Sentn com a cristiandat tots els territoris en qu el cristianisme era la religi majoritria, tots els pasos i regions dEuropa. El delme era el percentatge de la collita que un camperol lliure havia de pagar a lEsglsia, que era la dcima part de les collites. Sanomena Treva de Du aquell perode durant el qual estava prohibit lluitar. 02. Es basava a tenir la majoria de les terres dels monestirs i els bisbats. LEsglsia cobrava rendes als serfs com a qualsevol senyor, per, a ms, tots els camperols havien de pagar-li un delme. 07. Noms serveix per embellir un edifici. 08. Els manuscrits amb miniatures es feien per illustrar els textos sagrats que havien de saber els sacerdots i altres religiosos per fer-los ms didctics. Les pintures ms importants es collocaven a labsis principal perqu les pogus veure tothom; estaven adreades al poble, per illustrar la seva fe. 09. Les figures sn rgides i inexpressives. En el cas de la Mare de Du i lInfant, no hi ha comunicaci. Les figures no sn proporcionades i algunes parts tenen ms importncia. Les cames del Crist baixen rectes, com s habitual en els crucifixos romnics. Ambdues peces sn policromades.

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Solucionari
10. Perqu les portades eren lespai principal de pas dels fidels i perqu aix es distingia lesglsia de la resta dedificis de la poblaci. La decoraci, a ms, es referia al sant a qu es dedicava lesglsia o a passatges de la Bblia. Perqu la pintura romnica no concedia valor a la representaci naturalista i a la bellesa, sin a la simbologia de les figures i als seus aspectes espirituals. i algun dels seus deixebles en el moment en qu Crist ordena ressuscitar el seu amic Lltzer.) 19. La A) reflecteix lAdoraci dels Reis; la B), la resurrecci de Jess, i la C), la resurrecci de Lltzer. 20. Primer la A), desprs la C) i, finalment, la B). Resposta lliure.

(Pg. 45)
11. A pocs metres de lesglsia de Santa Maria, hi ha la de Sant Climent de Tall, on sha conservat un conjunt iconogrfic, amb la imatge principal del pantocrtor, atribuble a la mateixa escola que lepifania de Santa Maria.

Unitat 4 El ressorgiment de les ciutats (Pg. 49)


01. Una fira s un mercat on els comerciants, artesans, etc., van a mostrar i vendre els seus productes. S. 02. Perqu, duna banda, va augmentar la superfcie conreada (grcies al fet que es van talar boscos i es van dessecar pantans i es van conrear les noves terres. A ms, en algunes zones es va implantar la rotaci triennal de conreus, per tant, es deixava en guaret noms la tercera part de la parcella) i tamb es van introduir noves tcniques, que van facilitar el treball agrcola (es va comenar a fer servir larada de pala, que llaurava la terra ms profundament, i a la zona mediterrnia es va estendre el regadiu i es van introduir nous conreus, en tots dos casos per la influncia islmica; en tercer lloc, es van difondre els molins, moguts pel vent o per laigua, que feien la feina de 40 persones). Perqu el creixement de la poblaci va augmentar les necessitats dels productes. 03. Consisteix a deixar en guaret, s a dir, sense conrear, la tercera part de la parcella. Perqu va permetre augmentar la superfcie conreada. A la regi francesa de la Xampanya. Amb la llana castellana i anglesa, el vi francs, lestany angls, i lambre, les pells, la fusta i el blat dels pasos bltics. 4. Cal completarlo seguint aquest ordre: b), c), a).

(Pg. 46)
12. La decoraci amb imatges de les esglsies romniques servia per ensenyar als fidels els temes i personatges de la religi cristiana. 13. Lart que apareix a Europa durant el segle XI s el romnic. Aquest art es caracteritza per la seva sobrietat i per utilitzar la figura humana en funci de la religi. No es buscava tant la bellesa com la representaci de tot all que podia acostar la fe cristiana al poble. Els artistes no eren considerats ms que qualsevol altre artes que feia la feina a canvi dun sou. 14. Resposta lliure, tenint en compte que larquitectura derivava de la romana i que escultura i pintura no buscaven la bellesa, sin la illustraci del poble en matria religiosa. 15. Crist representat com el pantocrtor i quatre ngels que porten els smbols dels evangelistes. No; el pantocrtor s ms gran, perqu s la figura ms important. El pantocrtor. 16. Colors vius, intensos, brillants (vermell, groc, taronja i blau); i el negre per perfilar les figures. No. No, es representen de manera esquemtica. 17. Es tracta del Crist pantocrtor, senyor del temps i de les coses, envoltat de la mndorla o ametlla mstica. La pintura est situada a labsis de lesglsia de Sant Climent de Tall, a la provncia de Lleida. Es va fer a principi del segle XII, en plena poca del romnic.

(Pg. 50)
5. Duna banda, lemigraci de molts camperols a les ciutats per buscar feina, ja que amb les noves tcniques agrcoles es necessitava menys m dobra; i daltra banda, la installaci de molts mercaders a les ciutats on tenien lloc els mercats, ja que el comer shavia reactivat. 6. Activitat lliure.

(Pg. 47)
18. S, lAdoraci dels Reis. Resposta lliure. (Es pot dir, per exemple, que en la primera hi ha els Reis Mags adorant el nen Jess, que apareix als braos de la Verge Maria; en la segona, la Verge i altres dones entren a la sepultura de Crist i descobreixen que la tomba s buida; i en la tercera apareix Jess

7. Activitat lliure.

(Pg. 52)
08. El cardador era el que cardava la llana, s a dir, li treia el pl. El bataner era el que cuidava els batans o hi treballava; el bat era la mquina, normalment hidrulica, que tenia grans maces de fusta, mogudes per un eix, per colpe-

10

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

jar, desengreixar i enfortir els draps. Labaixador era el que abaixava els draps, s a dir, tallava o igualava amb les tisores els pls dels draps. La filadora era la que filava, s a dir, redua a fil la llana. El teixidor era el que teixia, o sigui, formava la tela en el teler. I el tintorer era el que tenyia els teixits. No.

b) Normalment, no. (Excepte Portugal, Noruega i potser tamb Dinamarca, que tenen unes fronteres semblants a les actuals.)

(Pg. 56)
14. Canvis poltics. Establiment del poder del rei, aparici dels parlaments i prdua del poder de la noblesa. Canvis econmics: millora de la producci agrcola, auge del comer, creaci de les tcniques bancries, auge de lartesania. Canvis socials: augment de la poblaci, creixement de les ciutats, desenvolupament de la burgesia. 15. Resposta lliure. (Anlisi de la ciutat) a) Estretes i de traat irregular. b) La catedral, les muralles... (Anlisi dels canvis) a) Fora de les muralles. b) En la fotografia no es veu cap edifici modern. (Es pot recordar, malgrat tot, que la construcci de dos edificis dissenyats pel fams arquitecte espanyol de fama internacional Rafael Moneo, a la plaa de Santa Teresa o del Mercado Grande, que es troba al centre dvila, extramurs, han despertat certa polmica. Aquests immobles han augmentat les altures i volums dels edificis enderrocats. De fet, el ms gran impedeix veure la plaa en la seva totalitat des de la torre de lHomenaje, torre des de la qual antigament es veia la plaa sencera i que quedar oculta per aquesta construcci.)

(Pg. 53)
09. Les associacions dartesans dun mateix ofici. Socupaven del control de la producci i de lassistncia als membres de lofici i les seves famlies. En tallers petits. Eren les tres categories dartesans que hi havia a cada ofici. El mestre era el propietari del taller, de les eines de les primeres matries, era qui obtenia els beneficis i prdues del negoci; loficial era el treballador expert del taller, que rebia un salari per la seva feina, i laprenent era un jove que volia aprendre lofici i treballava diversos anys al taller sense rebre cap salari. 10. Lhabitatge taller dun important sastre. El que apareix a lhabitaci superior. Perqu s lhabitaci principal. En tres: la planta baixa, la primera i la segona. Les plantes primera i segona. La planta baixa. A la planta baixa. a) La process del gremi dels advocats de la ciutat italiana de Perusa. b) Vestien amb tniques (i alguns amb sobretniques) de colors diferents, probablement en funci de la categoria de cada jurista dins del gremi, ja que no vestien de la mateixa manera els juristes novells que els advocats, els notaris, els procuradors, etc. c) Resposta lliure.

(Pg. 57)
16. Amb carros. Amb vaixells. a) Bous. b) Resposta lliure. (Es pot respondre que no era cmode ni rpid, perqu el carro no oferia cap mena de comoditat i els bous no corren gaire.) a) Amb remers i la fora del vent. Perqu alguns personatges tenen rems i el vaixell t veles. b) En la imatge apareixen plegades, per probablement eren quadrades. c) Principalment, de fusta. d) Resposta lliure. (Es pot aventurar que no.) 17. La A) representa una dona noble; la B), una monja, i la C), una camperola. La primera porta un vestit ampli i joies; la segona porta hbits, i la tercera porta una faldilla llarga, un mocador, un barret de palla i una eina per treballar al camp. 18. Cobrir el cos, en cada cas dacord amb la feina quotidiana. a) S. Perqu es tracta de vestits ms o menys simples. b) S. El cas ms clar s el C), perqu porta un vestit senzill, un mocador, un barret de palla i una eina. T una funci identificativa i simblica.

(Pg. 55)
11. Significa que no estava sota el control de cap rei. s un document atorgat per un rei a una ciutat segons el qual quedava lliure de qualsevol dependncia feudal. El rei, els nobles, els clergues i els governants de les ciutats. Normalment es reunien nicament quan el rei ho considerava oport i les seves funcions principals eren establir nous impostos i aprovar despeses extraordinries per sufragar les guerres. 12. Els reis recaptaven ms impostos, amb els quals van crear exrcits propis i van imposar, a travs de la fora o lacord, lobedincia a molts senyors feudals. Perqu tant als reis com a les ciutats els interessava aconseguir part del poder de la noblesa. Per rebaixar el poder de la noblesa tenint el suport de les ciutats. 13. La corona, el tro i el ceptre. a) Resposta lliure. (Es poden mencionar, entre daltres, Portugal, Frana, Anglaterra, Polnia, Noruega, Sucia i Dinamarca.)

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

11

Solucionari
19. Resposta lliure. Resposta lliure. 20. Econmic. Valor prctic. Li dna informaci de lpoca. T valor econmic. Resposta lliure. 07. Ls de larc ogival i de la volta de creueria. Van permetre elevar laltura dels edificis i tamb alleugerir els murs, la qual cosa va permetre obrir finestrals enormes. 8. El romnic utilitzava la volta de can, ms pesada, que descansava sobre els murs, per aix els murs eren tan gruixuts i gaireb no tenien obertures, mentre que el gtic utilitzava la volta de creueria, ms lleugera, el pes de la qual no descansava sobre el mur, sin sobre els pilars a linterior de ledifici i, a lexterior, sobre els arcbotants i contraforts, la qual cosa va permetre elevar els edificis, alleugerir els murs i obrir finestres grans. 09. Ls de larc ogival en els tres casos. a) Els espais buits. b) Amb vitralls i escultures vistoses. c) Els pinacles i els capitells.

Unitat 5 Lpoca del gtic (Pg. 59)


1. Llotja: lloc on els mercaders feien els seus intercanvis comercials. Ajuntament: lloc de reuni dels governants duna ciutat. Burgs: habitant duna ciutat. Convent: edifici dins duna ciutat on viuen frares i/o monges. 02. Van fer servir els diners per construir palaus per viurehi i tamb van encarregar pintures i escultures per decorar-los. Perqu els mestres i els estudiants desitjaven escapar del control de lEsglsia. 03. Les escoles catedralcies o capitulars depenien del bisbe, mentre que les municipals depenien dels ajuntaments. Els membres de la burgesia urbana. Resposta lliure. (Es pot respondre que noms una minoria de la societat, els nobles i els burgesos rics, perqu els estudis universitaris duraven molt temps.) 4. a) Els estudiants, no nhi havia gaires, sasseien en pupitres de fusta, mirant el professor, que impartia les seves classes des duna mena de ctedra elevada. b) Sassemblen en el fet que els alumnes continuen situats davant del professor, i es diferencien, sobretot, en el nombre destudiants, molt ms elevat actualment, la qual cosa fa necessari que les aules siguin ms grans, i tamb es diferencien en la situaci del professor, perqu les aules acostumaven a tenir forma damfiteatre, s a dir, selevaven per la part del darrere, i els seients dels alumnes estaven sobre unes grades semicirculars que descendien cap a lestrat, on hi havia el professor. 5. Perqu van sorgir necessitats noves; en el cas de lart, perqu els nobles i alguns burgesos enriquits amb el comer van fer servir els diners per construir palaus per viure-hi i tamb van encarregar pintures i escultures per decorar-los.

(Pg. 63)
10. Que es va continuar usant com a mtode per ensenyar les persones. Una escultura funerria s una figura que sola o en grup forma part dalgun tipus denterrament com ara una tomba, un sepulcre, un pante i un nnxol. Un retaule s un conjunt de pintures (i de vegades escultures) que formen part duna estructura de fusta amb espais dividits. 11. La pintura gtica presenta unes formes ms realistes i naturals: es representen paisatges en els fons, les figures guanyen volum a travs de les ombres i els humans sn representats en actituds diverses i amb una expressi de les emocions ms marcada. Lesquematisme del romnic deixa pas al detall i a linters per una major perfecci i bellesa. 12. Lart romnic no pretenia la representaci fidel de la naturalesa, sin ls esquemtic de les formes per representar conceptes espirituals i escenes bbliques. Lart gtic respon a la demanada dun art ms proper als homes, que pugui satisfer el seu desig de bellesa i dimmortalitat. Aix es demostra en les obres dencrrec de la noblesa i dels burgesos enriquits. 13. Arcs dogival en el grup esculpit en relleu; ngels amb un perfecte antropomorfisme; totes les figures de persones i animals estan representades de manera naturalista, amb voluntat de semblar all que figuren. Per crear profunditat el pintor ha utilitzat un paisatge urb, ms concretament una esglsia o b un palau, que sha dotat duna certa perspectiva per augmentar la sensaci de profunditat i de relleu. 14. Resposta lliure.

(Pg. 61)
6. Lestil artstic que va seguir el romnic i que va nixer a finals del segle XII a Frana i des dall es va expandir rpidament per tot Europa.

(Pg. 64)
15. Art gtic. Com a caracterstiques importants destaquen la religiositat i lart urb. Es manifesta en larquitectura on es van introduir novetats com ara les voltes de creueria,

12

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

larc ogival i els murs amb finestrals amplis. Lescultura, la trobem a les portalades, als retaules i als sepulcres. La pintura es va fer sobretot en taula. 16. Resposta lliure.

lemany com a emperador. I el cinqu, a la separaci de lEsglsia bizantina o ortodoxa de lEsglsia catlica. 2. a) El segle VI. b) Entre els segles VI i VII. c) Entre els segles VIII i IX. d) Entre els segles III i IX. Justini va ser el ms important dels emperadors bizantins. Mahoma va ser el fundador de lislam. Harum alRashid va ser el califa ms important de la dinastia abbssides. Carlemany va ser el principal governant de lImperi carolingi. 3. a) Un comte governava un comtat, i un marqus, un territori fronterer anomenat marca. b) Un ulema era la persona que interpretava la llei alcornica, mentre que un cadi era un jutge. c) Un camperol serf estava sotms a lautoritat del senyor. No podia abandonar el feu ni casar-se sense el seu perms, treballava gratutament per ell, conreant les terres de la reserva senyorial o b fent feines domstiques; a canvi, el senyor lalimentava i el mantenia. Un camperol lliure podia abandonar el feu i decidir els seus actes personals, treballava als masos de la senyoria i, a canvi, pagava una renda al senyor, per disposava de la resta de la collita. d) Eren les tres categories dartesans existents en cada ofici. El mestre era el propietari del taller, de les eines i de les primeres matries, era qui obtenia els beneficis i prdues del negoci; loficial era el treballador expert del taller, que rebia un salari per la seva feina; i laprenent era un jove que volia aprendre lofici i treballava durant diversos anys al taller sense rebre cap salari. Basileu. Califa. 4. Constantinoble era la capital de lImperi bizant; Bagdad, la capital de lImperi islmic en letapa dabbssides; Aquisgr, la capital de lImperi carolingi; i Damasc, la capital de lImperi islmic en lpoca domeia. Activitat lliure. 5. Per la crueltat dels invasors, i com que els reis eren molt dbils i no tenien exrcits propis ni mitjans per protegir els seus regnes, els camperols van buscar la protecci dels nobles (comtes, ducs, marquesos, etc.), que disposaven dun exrcit propi i dun castell on podia protegir-se la poblaci de la zona si era atacada. A canvi de la seva protecci, el noble exigia als camperols que treballessin per ell i que se sotmetessin completament a la seva autoritat; daquesta manera, els camperols es van convertir en serfs dels nobles. Duna banda, lemigraci de molts camperols a les ciutats per buscar treball, ja que amb les noves tcniques agrcoles es necessitava menys m dobra; i daltra banda, la installaci de molts mercaders a les ciutats, on tenien lloc els mercats, grcies a la reactivaci del comer.

(Pg. 65)
17. (Descripci de les escultures) a) Escultures exemptes. b) La crucifixi de Crist. c) De fusta. d) La primera no, la segona s. Foscos. (Diferncies) a) El daquest tema, el Crist gtic. Amb la posici del cap, caigut sobre un costat, i tamb amb les cames, amb el peu dret sobre el peu esquerre. b) Serena en el primer cas, perqu ha venut la mort; de sofriment en el segon cas. El segon. c) El Crist gtic. d) Una corona normal en el primer cas, com a smbol de majestat; una corona despines en el cas del Crist gtic. e) Un o dos (a les mans, tot i que la m dreta no sembla clavada a la creu). Tres, el gtic (un a cada m i un altre als peus). La posici dels peus s recta en el cas del Crist romnic i creuada en el cas del Crist gtic. 18. Resposta lliure. (Es pot assenyalar, per exemple, que les imatges mostren la faana principal i linterior duna nau lateral de la catedral de Reims, a Frana. Construda en pedra destil gtic: els murs sn alts, sostinguts per columnes elevades, voltes de creueria, arcs ogivals, amb finestrals amplis coberts amb vitralls. A la faana principal es veuen dues torres iguals i una triple portada amb molts gablets; els pinacles contribueixen a donar sensaci de verticalitat. Construda en el segle XIII, sobre les restes dun temple anterior, aquesta catedral va ser el lloc on es coronaven els reis de Frana des de Llus VIII fins a Carles X, el 1825, passant per la coronaci de Carles VII, el 17 de juliol de 1429, en presncia de Joana dArc.)

Activitats de reps (Pg. 66)


1. a) Lany 476. b) Lany 1453. c) Lany 622. d) Lany 800. e) Lany 1054. El primer va consistir en la desintegraci de lImperi rom dOccident a mans dels germnics. El segon va tenir lloc desprs que els turcs prenguessin la ciutat de Constantinoble, capital de lImperi bizant, el 1453. El tercer fa referncia a la fugida de Mahoma de la ciutat de Medina. El quart es refereix a la coronaci de Car-

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

13

Solucionari
(Pg. 67)
6. El segle XIII. Perqu apareixen representats estats que en el segle VI no existien. 7. La concessi de cartes de llibertats i privilegis a les ciutats, lenfortiment de ladministraci i la creaci dels primers parlaments i corts. 8. Una mesquita. En primer lloc apareix el minaret, des don el muetz crida a loraci, i el pati, on hi ha la font per purificar-se abans dentrar a resar. La sala doraci est situada a ledifici principal, s on els creients sagenollen mirant cap al mur de lalquible, on est situat el mihrab o nnxol buit situat en direcci a la Meca. 9. El de lesquerra s romnic i el de la dreta, gtic. En el primer cas, saprecia ls de larc de mig punt a la torre del campanar i el predomini dels murs sobre els finestrals a la capalera de lesglsia. En el segon cas, saprecia la utilitzaci de larc ogival i el predomini dels finestrals sobre els murs. 10. Pel tractat de Verdun (843), els tres fills de Llus el Piads es van repartir lImperi carolingi. Europa es va dividir en molts regnes. 11. a) LEsglsia tenia un gran poder poltic perqu els papes intervenien en els assumptes dels estats cristians. El papa de Roma, a ms de governar un estat propi, els Estats Pontificis, tenia una gran influncia en els estats cristians: si considerava que un rei no es comportava adequadament, lexcomunicava, s a dir, lexpulsava de lEsglsia. Lexcomuni era una amenaa molt greu, ja que si un rei era excomunicat, els seus sbdits quedaven alliberats del jurament de fidelitat. b) Tenia tamb un gran poder econmic perqu la majoria de les terres eren propietat dels monestirs i dels bisbats, que a ms, tenien serfs que les treballaven. Daltra banda, lEsglsia cobrava rendes als serfs com a qualsevol senyor, per, a ms, tots els camperols havien de pagar el delme. c) Tenien tamb un gran poder social, ja que intervenia en gaireb tots els aspectes de la vida. Els cristians havien dassistir a missa els diumenges i resar diriament, havien de fer dejuni per quaresma, confessar-se almenys una vegada a lany, combregar tamb una vegada a lany com a mnim, durant la Pasqua, i si era possible, peregrinar als llocs sants. Daquesta manera, podien arribar a la vida eterna. Les campanes de les esglsies regulaven les tasques quotidianes i les hores de feina dels camperols. Fins i tot el calendari seguia les festes religioses i els anys es comptaven a partir del naixement de Crist. d) Tenia tamb un gran poder cultural, ja que la majoria de la poblaci no sabia llegir ni escriure. Grcies als monjos que copiaven a m manuscrits es van salvar les obres dels clssics. S, era molt poderosa. 12. Protecci. Havien de pagar rendes al senyor, que podien ser diners, productes (una part de la collita, teixits, animals...) i, sobretot, serveis personals, com ara treballar un determinat temps les terres del senyor gratutament.
Quan va durar el setge de Jerusalem

Que els camperols havien de pagar per utilitzar-los. 13. Resposta lliure. Per exemple: vegeu taula a la pgina segent. 14. Resposta lliure. 15. Resposta lliure.

(Pg. 68)
16. Al descobriment de les restes de la que va ser la capital del regne visigot. Murs de cases i de muralles, de basliques, de palaus, de carrers... Dels segles VI i VII. Perqu els seus interessos sn diferents: als primers els interessa estudiar el passat i als altres, construir. La regidora opina que les troballes no representen cap valor monumental, i per tant caldria investigar-les, per no conservar-les. Larqueleg pensa que totes les restes que es refereixen a un moment del passat cal investigar-les, i a ms conservar-les perqu el que importa s el conjunt del jaciment, i no noms les restes artstiques. Resposta lliure. Resposta lliure. 17. Activitat lliure. 18. Barcelona, Pars, Mil, Bolonya, Vencia, Npols, Constantinoble... Algunes s, daltres no. Continuen sent importants Barcelona, Pars i Mil, sobretot. Les altres tenen un inters fonamentalment cultural i turstic. Resposta lliure.

(Pg. 69)
19. El segle XI, el segle XII i el segle XIII, respectivament. Sn fonts primries. El papa Urb II en el primer cas. El segon document s annim. El tercer s obra dIbn al-Athir. 20. Resposta lliure. Per exemple:
Per qu el papa va organitzar la croada Com es premiava els que hi anessin Com es va difondre la croada Quins grups socials hi van anar Document que aporta la informaci El B) LA) El B) El B)

Els fets Per alliberar Jerusalem. Amb labsoluci de tots els seus pecats.
Per la predicaci.

Tant la gent ordinria com reis, ducs, marquesos i altres homes poderosos. Ms de 40 dies. El 5 de juliol de 1099.

El C) El C)

Quan va caure Jerusalem

14

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Segle X La societat era estamental? On vivia la major part de la poblaci? Les ciutats eren importants? Activitats econmiques S. Al camp. S. Al camp.

Segle XIII

No. Lagricultura i la ramaderia.

S. Lagricultura, la ramaderia, el comer, la banca i lartesania. En creixement. Cada vegada ms gran. Gtic.

Poblaci: estancada o en creixement Poder del rei Estil artstic predominant

Estancada. Limitat. Principis del romnic.

21. Que sn uns pagans. Que han atacat grans territoris, han capturat i matat moltes persones, que han destrut moltes esglsies i han devastat lImperi bizant. El Senyor. Respostes lliures. (Es pot respondre que no i que la seva intenci era animar els cristians a anar a les croades contra els musulmans.) No. No considera que els movien altres raons: la cobdcia, la pobresa, etc. Francs. Negativa. Resposta lliure. (Es poden destacar els verbs tan durs que utilitza lautor del text per referir-se a les accions de les croades: passar per lespasa, massacrar, exterminar, robar, etc.)

cions geogrfiques ms completes del continent durant molt temps.) A finals del segle XV, just abans que els Reis Catlics conquerissin Granada. Hi ha dues dates (1489-1490) perqu la correspondncia entre els anys musulmans i cristians noms es pot fer de manera aproximada. Es pot recordar o explicar als alumnes que durant el califat dOmar I es va establir com a punt de partida del calendari musulm la data de lhgira, el 16 de juliol del 622, inici de lany lunar en el qual va tenir lloc el fet histric de la fugida, perqu lany musulm s un any lunar. Aix significa que 33 anys musulmans equivalen a 32 anys cristians. A causa de la diferncia de dies entre el calendari lunar i el solar, i tamb pel fet de comenar lany en dies diferents, resulta difcil establir una correspondncia entre el calendari musulm i el cristi. Per fer un clcul rpid i aproximat, serveixen les frmules segents: Per passar de lany musulm al cristi G H 622 (H/33) Per passar de lany cristi al musulm H G 622 (G 622/32) On: G any cristi (gregori) H any musulm (hgira) Hgira: fugida. Sold: governador. Cadi: jutge. Divan: estances del solt. Majlis: cort del sold. A la civilitzaci islmica de la pennsula Ibrica. Lltim rei del regne taifa de Granada. (Es pot aprofitar per explicar als alumnes que Boabdil el Noi va ser lltim sold de Granada, des del 1482 fins al 1492. Fill gran de Muley Hacen, la seva mare, la princesa Ftima, el va animar a rebellar-se contra el seu pare, per gelosia cap a la nova favorita del sold, la captiva cristiana Isabel de Sols. Boabdil va ser proclamat rei pels granadins revoltats contra Muley lany 1482. Linici de la guerra de Granada va ser beneficis per a Boabdil, perqu va aconseguir derrotar els cristians a lest de Mlaga, per aviat va ser fet presoner pels cristians a Lucena. Mentrestant, el seu pare va tornar a ocupar el

Bloc II Els territoris hispnics en ledat mitjana (Pg. 71)


s un conjunt de fortaleses i palaus construt pels musulmans. En una muntanya situada al marge esquerre del riu Darro, a lest de la ciutat de Granada, davant del barri de lAlbaicn. A Granada. (Es pot explicar que aquesta novella es deu a lescriptor dorigen libans Amin Maalouf, que, amb lexcusa dexplicar-nos la vida de Lle lAfric, ens mostra una panormica del mn mediterrani de principi del segle XVI. Lle lAfric s el nom cristi de Hasan bin Muhammed al-Wazzan al-Fasi, un musulm dorigen marroqu nascut a Granada, que es va veure obligat a fugir daquesta ciutat quan va ser conquistada pels cristians. La seva vida a partir de llavors va ser un peregrinar continu: primer pel nord de lfrica i desprs per lfrica negra, Constantinoble i Egipte. Quan tenia 25 anys, va ser capturat al Mediterrani pels pirates i va acabar sent regalat al papa Lle X, del qual es va fer amic i collaborador. El 1520, Lle X el va alliberar i el va batejar amb el seu nom: Giovanni Leone di Medici, per aviat sel va conixer com a Lle lAfric. El papa li va demanar que fes un compendi en qu exposs tot el que coneixia de lfrica. Lle lAfric va escriure en llengua italiana Descripci de lfrica i de les coses notables que hi ha all, una de les descrip-

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

15

Solucionari
tron fins que una revolta va collocar en el poder al-Zagal, el seu germ. Els Reis Catlics van deixar lliure Boabdil per agreujar les tensions internes en el regne nassarita. Al-Zagal es va negar a reconixer com a sold el seu nebot i es va arribar a una situaci de guerra civil. Finalment, desprs de dos anys de lluites i amb la ciutat de Granada assetjada, Boabdil va iniciar converses amb Gonzalo Fernndez de Crdova que van acabar amb una rendici i lentrega de la ciutat el 2 de gener de 1492, fet que va posar fi a la conquesta cristiana de la Pennsula. Un roman annim diu que, quan van abandonar la ciutat, la seva mare va retreure a Boabdil les llgrimes que vessava en contemplar per ltima vegada la ciutat de Granada: Plora com una dona el que no has sabut defensar com un home. Que els cristians els aniquilessin. Els que volien la pau amb Castella i els partidaris de la guerra. Resposta lliure. (Es pot respondre que s, que els Reis Catlics van conquerir Granada el gener de 1492.) Resposta lliure. Resposta lliure. (Poden respondre alguna de les informacions segents. A Catalunya ledat mitjana va estar marcada, com a la resta de la Pennsula, per la invasi musulmana. Alguns senyors cristians van resistir lescomesa dels rabs amb el suport dels francs al nord dels Pirineus. Els francs van crear una estructura de comtats defensius, amb la Marca Hispnica com a frontera, que va acabar per liderar el comte de Barcelona. Tanmateix, aquests comtats van arribar a ser independents dels francs i van desenvolupar el feudalisme. Ms tard es confederaren amb el regne dArag i van emprendre guerres expansives contra els musulmans, i arribaren a conquerir les illes Balears i el regne de Valncia). derosa famlia de laristocrcia local, va aconseguir el poder i es va proclamar emir de Granada. Que els governants granadins havien de pagar tribut als reis castellans i ajudar-los en cas de guerra. 3. A Tarifa. Cap al nord. Per Crdova, Toledo, Guadalajara... Noms quatre anys. Perqu hi van trobar poca oposici: la noblesa visigoda estava desunida i la poblaci es va mostrar indiferent a la invasi. Prcticament tota la pennsula, excepte el nord. El califa era auxiliat en el govern per lhagib, el primer ministre, i pels visirs, una mena de ministres. Els vals dirigien les provncies i les marques frontereres de Saragossa, Toledo i Mrida. Els cristians. Va anar retrocedint cap al sud perqu els regnes cristians avanaven. 4. Activitat lliure.

(Pg. 75)
5. Sobserva una srie de muralles i torres, que li proporcionen un aspecte de fortalesa. Amb ma. (Es pot explicar que el nom dAlhambra prov del color vermell dels murs de ma: qalat al-Hamra, castell vermell.) Molt auster. Una fortalesa. Pels murs emmerlats i per les torres. (Es pot explicar, tot i aix, que era al mateix temps una ciutat dins de la ciutat, amb els palaus reials, sumptuoses mansions on vivien els alts funcionaris de la Cort, mesquites i escoles, tallers i mercats, i les cases dels servents i de la guarnici militar. A ms del castell, lAlhambra tenia dos grans palaus: el de Comares, dedicat a lactivitat pblica de lemir i on rebia els sbdits i els ambaixadors estrangers, i el dels Lleons, que constitua el seu recinte privat. La ciutadella disposava tamb de jardins grans i bells, com el del Generalife, que servien al mateix temps de lloc de descans i doci, com loratori i els banys.) Amb guixeries en arcs, murs i voltes, i rajoles vidriades amb tons blaus, vermells, negres o verds en el scol. Tot est decorat amb motius geomtrics, vegetals i calligrfics. 6. Activitat lliure. Perqu la tradici popular assegura que en aquesta sala van ser degollats els cavallers Abenserraigs; de fet, hi ha una taca dxid que cobreix una part de la pila de marbre del centre de la sala, que la superstici presenta com una taca de sang dels cavallers Abenserraigs.

Unitat 6 Al-ndalus (Pg. 73)


1. Resposta lliure. (Es pot assenyalar, en el document 4, el minaret i el pati amb la font de les ablucions, i a continuaci les naus que formen la sala de les pregries, separades per columnes, i en primer terme el mur o alquible orientat a la Meca, on hi ha el mihrab en el qual es colloca lAlcor.

(Pg. 74)
2. Al-ndalus: el territori de la pennsula Ibrica sota domini musulm. Hagib: primer ministre. Un emir era un governador que depenia del califat de Damasc, mentre que el califa era la mxima autoritat poltica i religiosa dels musulmans. Andalus volia dir caracterstic dal-ndalus, que s com els musulmans van anomenar les terres de la Pennsula on tenien poder. Nassarita es refereix al fet que el regne de Granada estava governat per la famlia dels Nasr, des que en el segle XIII, desprs de la desintegraci de limperi almohade, Muhammad Ibn Nasr, membre duna po-

(Pg. 77)
7. Perqu lagricultura estava molt desenvolupada; a les ciutats hi va haver una producci artesana de gran qualitat i van ser el centre dun comer molt actiu. Perqu desprs de la conquesta dels musulmans van ser tolerants amb els cristians i els jueus, per aquest motiu es van quedar a al-ndalus i, a ms, al principi, noms alguns grups de cristians van emigrar a les terres del nord. 8. De dalt a baix: rabs, berbers, muladins, mossrabs i jueus.

16

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Resposta lliure. (Es pot explicar, per exemple, que els rabs eren a la cspide perqu es van reservar les millors terres i els crrecs de govern; que els berbers se situaven en segon lloc, ja que van obtenir menys beneficis; a continuaci hi havia els muladins, antics cristians que van adoptar la religi, la llengua i els costums de lislam; desprs, els mossrabs, els cristians que van continuar practicant la seva religi i, per tant, pagaven impostos; i, finalment, els jueus, que en general vivien en barris separats de la resta de la poblaci.) Els rabs es van reservar les millors terres i els crrecs de govern. Els berbers eren ms nombrosos, per van tenir menys beneficis, per la qual cosa a vegades es van rebellar. Els muladins eren antics cristians que van adoptar la religi, la llengua i els costums de lislam; alguns ho van fer perqu daquesta manera no havien de pagar impostos. Els mossrabs eren els cristians que van continuar practicant la seva religi i, per tant, pagaven impostos; a partir del segle IX, molts van emigrar als regnes del nord i van fugir de les persecucions. Els jueus eren una minoria molt activa en el terreny econmic, que en general vivien en barris separats de la resta de la poblaci. Resposta lliure. (Veure lepgraf 3.)

(Pg. 81)
11. La rtzia s una incursi militar en territori enemic que solament busca obtenir bot i presoners, la conquesta es basa en el domini total daquell territori. Les rtzies, a Catalunya, eren ms nombroses en les zones frontereres entre cristians i musulmans. 12. La zona del territori catal amb una implantaci musulmana ms llarga va ser la que hi ha al sud del riu Llobregat. Lleida, Balaguer, Tortosa i, a lArag, Saragossa. 13. Primer perode durant el segle VIII, ocupaci total. Segon perode a final del segle VIII, fins a la frontera del Llobregat. Tercer perode durant el segle IX, consolidaci de les fronteres de la Marca Hispnica al sud del Llobregat. Quart perode des de linici del segle IX fins al s. XII, la resta del territori del que desprs ha estat Catalunya. 14. Moltes poblacions catalanes deuen els seus topnims a la llengua rab. En arquitectura, van difondre formes de construcci ms elaborades. Tamb destaquen les tcniques agrcoles amb lextensi del regadiu, el sistema hidrulic de snia i nous conreus, com ara larrs, el safr i els dtils. Tamb van servir com a difusors de la cultura grega antiga, a travs de traduccions, i davenos en la matemtica, com ara la introducci dels nmeros arbics (de procedncia ndia) i del zero.

(Pg. 79)
9. Perqu les ciutats tenien una gran importncia, ja que eren el centre de la vida econmica, religiosa i cultural dalndalus. 10. Ls dels arcs de ferradura i els arcs polilobulats, fonamentalment.
Data Conquesta i emirat 711929 Fets 711: Invasi. 756: Abderraman I es va proclamar emir de Crdova. 929: Abderraman III es va proclamar califa. 976: durant el califat de Hixam II, que tenia noms 11 anys, va assumir el govern un general brillant, Almansor. 1031: el califat es va dividir en molts regnes de taifes. 1085: Toledo va caure en mans dels cristians. 1147: els almorvits van ser substituts pels almohades. 1212: els cristians van derrotar els almohades en la batalla de Las Navas de Tolosa. 1492: el regne de Granada va ser conquistat pels Reis Catlics.

(Pg. 82)
15. Resposta lliure. Per exemple:
Art Economia Lactivitat principal era lagricultura, grcies al desenvolupament de les tcniques de regadiu, i tot i que els conreus ms importants continuaven sent els cereals, la vinya i lolivera, els musulmans van introduir nous conreus, com ara el cot, larrs, la canya de sucre, les albergnies, les carxofes, etc. A les ciutats es va desenvolupar una artesania de gran qualitat. El comer tamb era molt actiu Societat rabs i berbers sn els grups dominants. La resta sorganitzava per criteris religiosos: muladins, mossrabs i jueus.

Califat

9291031

La mesquita de Crdova i el palau de Medina Azahara.

Regnes de taifes

10311085

Destaca el palau de lAljaferia, a Saragossa, i grans castells, com el de Mlaga. En aquesta poca es van traslladar a al-ndalus els estils propis del nord de lfrica. Destaquen la Torre de lOr i la Giralda de Sevilla. Es va edificar lAlhambra i el Generalife, a Granada.

Almorvits i almohades

10851212

Regne nassarita

12121492

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

17

Solucionari
16. Perqu no hi va haver canvis significatius al llarg daquestes etapes pel que fa a leconomia i la societat. 17. Els murs fan laspecte de ser de totxo i totes les parets exteriors estan pintades de blanc. Tenen dos pisos i en el cas de la casa cordovesa hi ha un pati interior amb grans obertures en arcs on, segurament, hi tenen sortida les estances de tota la casa. Destaca tamb la decoraci amb plantes en ambds casos. 18. La principal ra s que el domini poltic i religis dels musulmans sobre aquestes terres es va estendre durant vuit segles, cosa que va marcar evidentment la cultura andalusa que ens ha arribat fins avui. A ms, el clima dAndalusia, en alguns llocs molt semblant, per latitud, als pasos rabs va fer que larquitectura rab tingus a al-ndalus un lloc dadopci ideal que en alguns casos avui encara es conserva i saplica.

(Pg. 87)
3. Un territori que formava part de lImperi carolingi i que estava dividit en comtats, la missi del qual era protegir limperi de laven musulm. 4. Tres nuclis diferents: Navarra, Arag i els comtats catalans. 5. a) El monarca navarrs amb el qual el regne de Navarra va arribar al moment de ms esplendor, ja que es va convertir en el rei ms poders de la pennsula: va incorporar en el seu regne els comtats aragonesos, Castella i part de Lle. b) Que es van fragmentar. a) El regne de Navarra, els comtats aragonesos i els comtats catalans. b) Navarra. Els aragonesos i els catalans. Que els comtats no eren autnoms. c) Pallars, Urgell, Cerdanya, Rossell, Besal, Empries i Barcelona. Diversos comtes. d) Des del segle IX, amb Guifr el Pils, els comtats catalans sn governats per la noblesa local. Cap al segle X aquesta noblesa es consolida com a poder independent del regne franc.

(Pg. 83)
19. Al centre histric. S, perqu sn carrers estrets i de traat irregular. Resposta lliure. (Es poden assenyalar, a partir dels topnims que ofereix el plnol, la mesquita i el soc.) El call. Els jueus. Resposta lliure. (Es pot aventurar que no.) 20. Baixes. La mesquita. 21. Aljama, albergnia, alquible. Activitat lliure. Activitat lliure. Activitat lliure. Activitat lliure.

Resposta lliure. (Veure lepgraf 4 daquesta unitat.)

(Pg. 89)
6. a) Tres etapes: laven fins al Duero, la conquesta de les valls del Tajo i de lEbre, i la conquesta de la vall del Guadalquivir, Valncia i les Balears. b) Els territoris situats al nord del riu Duero. c) Els situats a les valls del Tajo i de lEbre. d) Perqu els cristians van conquerir la vall del Guadalquivir, Valncia i les Balears. 7. Resposta lliure. (Es pot aventurar que per por de les represlies dels musulmans.) Respostes lliures. (s difcil assegurar si els que van participar en la conquesta, al llarg dels segles, tenien una idea que recuperaven un territori que creien que els havia pertangut o no. No sembla gaire probable. Es pot assenyalar que ls del terme Reconquesta indica que qui lusa considera que la pennsula Ibrica pertanyia als reis cristians, que es consideraven hereus del regne visigot. Els alumnes han de saber que, segons el professor Martn F. Ros Saloma, la primera vegada que es va fer servir el terme Reconquesta per referir-se a la lluita entre cristians i musulmans a la pennsula Ibrica durant ledat mitjana va ser en lobra de Jos Ortz y Sanz titulada Compendio cronolgico de la historia de Espaa, publicada a final del segle XVIII. Malgrat tot, ls daquest terme no es va difondre fins a mitjan segle XIX grcies a la reedici daquesta obra i a la publicaci de la Historia general de Modesto Lafuente. En un primer moment, el terme Reconquesta noms feia referncia a laspecte militar. Per, a poc a poc, va anar adquirint altres significats que encara avui conserva, sol pels qui sn partidaris daquest terme: duna banda, el dun

Unitat 7 Els regnes cristians hispnics (Pg. 85)


1. Galcia, Astries, Castella, Lle. Cangas de Ons, Covadonga, Oviedo, Lle, Astorga... Des del 718 fins al segle X s letapa del regne dAstries; en el segle X la capital es va traslladar a Lle i el regne es va comenar a anomenar regne de Lle. En la primera etapa, Pelagi, el primer rei asturi, vencedor dels musulmans en la batalla de Covadonga (722), i Alfons III, que durant lpoca del qual el regne asturi i lleons va arribar a la mxima expansi. Lany 1035. Eren manuscrits religiosos amb illustracions de gran bellesa. Els monjos. 2. Perqu les zones muntanyoses van ser les niques que no van quedar sota el domini musulm.

18

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

procs histric de lluita entre cristians i musulmans; daltra banda, el dun perode histric que comprn des de la batalla de Covadonga, lany 722, fins que els Reis Catlics van conquerir Granada el 1492. El terme es va consolidar a mitjan segle XIX pel context histric. Van ser els anys en qu es va consolidar la burgesia liberal i es va construir una identitat destat naci, daqu provenia la necessitat de distingir els espanyols de les nacions estrangeres, a travs, per exemple, de la victria sobre els musulmans. Per aix s en lactualitat un terme discutit i discutible des duna perspectiva cientfica de la histria.) Resposta lliure. (Tamb s un terme discutit i discutible. Es pot respondre que el terme croada noms s adequat si es considera admisible pel fet que va ser una guerra molt llarga entre els cristians i els musulmans. Primer cal dir que aquest terme prov de creu perqu els que feien croades portaven aquest emblema al pit quan lluitaven contra els musulmans. Tamb cal dir que si ens cenyim al significat histric de croada, haurem de limitar-nos a les vuit catalogades oficialment: la primera croada que registren els llibres dhistria va ser la del 1096-1099, i la vuitena es va acabar el 1270 en morir-hi Llus IX, rei de Frana, a Tunsia. Per el terme sha continuat utilitzant posteriorment i quan alg diu actualment demprendre una croada, es refereix a una llarga campanya i pot tenir connotacions totalitries.)

9. a) El prtic de la Glria s lentrada principal de la catedral de Santiago de Compostella. b) El Judici Final i lApocalipsi.

(Pg. 91)
10. Resposta lliure. (El regne dAstries: va aparixer en la primera meitat del segle VIII, concretament lany 718, quan els visigots refugiats a la serralada Cantbrica van escollir com a rei Pelagi; el 910 la capital es va traslladar a Lle i el regne va passar a anomenar-se regne de Lle. El regne de Navarra: va sorgir lany 803, quan el comte nnec Aritza va expulsar les tropes franceses de Pamplona, i va durar fins que va ser annexionat per Ferran el Catlic el 1512. El regne dArag: va nixer el 1037 quan Ramir I va heretar del seu pare, San III el Gran, els comtats dArag, Sobrarb i Ribagora, i els va convertir en regne. El regne de Castella: va sorgir lany 1035. La corona de Castella: va nixer amb la uni definitiva de Castella i Lle el 1230, quan Ferran III va reunir ambds regnes sota la seva autoritat. El regne de Lle: va nixer en el segle X quan la capital del regne asturi es va traslladar a Lle i el regne va passar a anomenar-se regne de Lle, i lany 1230 va quedar definitivament unit a Castella, formant la corona de Castella. La Marca Hispnica: va sorgir en el segle VIII, quan Carlemany va conquerir Barcelona i Girona, i a les terres del sud dels Pirineus va crear la Marca Hispnica, un territori dividit en molts comtats; a partir del segle IX, els comtats es van independitzar del domini franc. Comtats catalans: va sorgir lany 988, quan es van independitzar del domini franc i lany 1137 van quedar vinculats amb Arag en la corona dArag o corona catalanoaragonesa.) 11. Resposta lliure. Per exemple:

(Pg. 90)
8. Durant el regnat de Ferran III com a uni de Castella i Lle. Les mestas eren assemblees de ramaders. LHonrado Consejo de la Mesta fou reconegut per Alfons X lany 1273.

La formaci dels regnes cristians Segle VIII Astries-Lle 718: els cristians de la serralada Cantbrica van escollir com a rei Pelagi. 722: Pelagi va derrotar els musulmans en la batalla de Covadonga. Segle IX 808: trasllat de la capital del regne de Cangas de Ons a Oviedo. Segle X 910: trasllat de la capital des dOviedo fins a Lle. 951: el comte Ferran Gonzlez va comenar a governar de manera independent a Castella.

Navarra

803: el comte nnec Aritza va expulsar les tropes franceses de Pamplona, i es va crear el regne de Pamplona. 820: el comte Asnar Galindo va aconseguir la independncia del comtat dArag del domini franc. 874: Guifr el Pels va reunir els comtats catalans i els va governar amb autonomia dels reis francs. 922: Arag va quedar sota el domini dels monarques navarresos.

Arag

Comtats catalans

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

19

Solucionari
Lexpansi dels regnes cristians (segles XI-XIII) Quin regne el va conquerir Duero Tajo El regne de lle. Portugal i Castella. En quin segle En el segle X. Durant els segles XI i XII. Com es va fer la repoblaci Per grups de camperols que van formar petits llogarets. Desprs de conquistar un territori, aquest es dividia en circumscripcions, dominades per una ciutat o vila, que actuava com a capital, i diverses viles que depenien de la ciutat. Per afavorir lemigraci, els reis concedien privilegis anomenats furs o cartes de poblament a aquestes viles. Tot i aix, hi havia territoris en qu la repoblaci va ser lenta, com a la Manxa. Els reis van entregar aquestes terres a les ordes militars, que van formar grans senyories. Lescassetat de pobladors va convertir en grans senyories la majoria de tot aquest territori. La majoria de les terres les treballaven els serfs. Desprs de conquerir un territori, aquest es dividia en circumscripcions, dominades per una ciutat o vila, que actuava com a capital, i diversos poblats que depenien de la ciutat. Per afavorir lemigraci, els reis concedien privilegis anomenats furs o cartes de poblament a aquestes viles. Tot i aix, hi havia territoris en qu la repoblaci va ser lenta, com a les muntanyes de Terol. Els reis van entregar aquestes terres a les ordes militars, que van formar grans senyories. Lescassetat de pobladors va convertir en grans senyories la majoria de tot aquest territori. La majoria de les terres les treballaven els serfs.

Guadalquivir

Portugal i Castella.

En el segle XIII.

Ebre

Arag i els comtats catalans.

Durant els segles XI i XII.

Valncia Balears

La corona dArag.

En el segle XIII.

12. Resposta lliure. Per exemple:


Govern Corona de Castella El rei gaudia de ms poders que la resta de regnes peninsulars. Tenia potestat per elaborar les lleis, declarar la guerra i jutjar. Les Corts castellanes no podien legislar. La seva facultat ms important consistia en la capacitat daprovar o negar nous impostos sollicitats pel monarca. Economia Leconomia es basava en lagricultura i la ramaderia. La ramaderia depenia essencialment de la cria de lovella merina, que donava una llana dalta qualitat que sexportava a altres pasos o es destinava a la indstria txtil. La venda de la llana i dels draps que se nelaborava va fer que lartesania i el comer es desenvolupessin molt. Cultura Hi ha mostres interessants destil romnic, com ara les esglsies de San Martn de Frmista (Palncia) i San Isidoro de Len, i part de la catedral de Santiago de Compostella, on destaca el prtic de la Glria, obra del mestre Mateo. Tamb es van construir importants edificis gtics com ara les catedrals de Lle, Burgos i Toledo, construdes en el segle XIII.

13. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i Ermengol, comte dUrgell. Els habitants de la ciutat de Lleida. Lany 1149. (Significa el temps passat des de lEncarnaci, o Anunciaci del Fill de Du, perqu a ledat mitjana sutilitzava a vegades per datar lanomenat estil de lEncarnaci del Senyor, que presenta la particularitat que el canvi dany es va fer no l1 de gener, com es fa actualment, sin el dia 25 de mar, en record daquest esdeveniment.) A la ciutat de Lleida. Als comtats catalans que, des duns anys abans, concretament des de 1137, formaven part de la corona dArag, desprs del matrimoni de Ramon Bereguer IV, comte de Barcelona, amb Peronella, lhereva del regne dArag. 14. Les cases i pati, horts i finques i tota la ciutat de Lleida. Als habitants de la ciutat de Lleida. Les finques, els horts, les cases i els patis. Franc alou

s un territori lliure de la servitud feudal que els reis acostumaven a cedir als repobladors duna zona abans ocupada per enemics. Eren serfs. Us concedim a tots vosaltres [...] que, en endavant, sigueu francs, lliures i segurs.... Un camperol serf estava sotms a lautoritat del senyor. No podia abandonar el feu ni casar-se sense el perms del senyor, treballava gratutament per ell, conreant terres de la reserva senyorial o fent treballs domstics; a canvi, el senyor lalimentava i el mantenia. Un camperol lliure podia abandonar el feu i decidir els seus actes personals, treballava els masos de la senyoria i, a canvi, pagava una renda al senyor, per disposava de la resta de la collita. 15. Per reduir el poder de la noblesa. Probablement, per evitar que tant els cavallers com lesglsia augmentessin les seves senyories.

20

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Unitat 8 Ledat mitjana a Catalunya (Pg. 93)


1. Els comtats eren jurisdiccions administratives. No tenien vincles entre ells, i al capdavant hi havia un comte nomenat pel rei. Els comtes eren vassalls del rei dels francs. 2. Perqu van oferir avantatges als pobladors que volguessin establir-se a les terres conquerides als musulmans. Quan va morir Guifr el Pels, els seus fills van heretar-ne els comtats i la transmissi es va fer ja sempre per via hereditria dins de les famlies comtals. A ms, la relaci de vassallatge amb els francs es va anar afeblint. El Casal de Barcelona s la famlia comtal que sinicia amb Guifr el Pels i que anir incorporant tots els comtats catalans fins a arribar a independitzar-se dels francs. 3. En poca de Guifr el Pels es van repoblar lAlt Urgell, el Ripolls i la Cerdanya, aix com el Bergued, Osona i el Bages fins a arribar a prop de Barcelona. Els pobladors procedien dOccitnia, de lArag i daltres regions properes. Emigraven atrets per les bones condicions que oferien els comtes per repoblar les terres obtingudes dels musulmans. Els monestirs collaboraven en la repoblaci de les noves terres. Laprisi era el dret del pags a posseir la terra que treballava si ho feia ininterrompudament durant trenta anys. La tinena era el sistema de contracte que establia que el pags lliure es podia quedar una part de la collita mentre en dons part la part corresponent al propietari. 4. La principal conseqncia va ser que els vincles entre els comtes catalans i el rei francs van desaparixer, i a la prctica, Catalunya esdevingu independent polticament de la resta destats del seu entorn.

que els comtes catalans haguessin de girar els ulls cap al sud i cap a la Mediterrnia per satisfer les seves ambicions expansives. Aix que el fracs de 1213 a Muret es pot interpretar com linici de lideal conqueridor cap a Valncia, Mallorca i altres indrets dultramar.

(Pg. 97)
9. El codi dels Usatges de Barcelona. Era qui tenia cura de la gurdia dun castell i de la seva jurisdicci. 10. La noblesa catalana es va anar apropiant de les terres i va sotmetre bona part de la pagesia lliure. El creixement de lagricultura va implicar lincrement dels intercanvis comercials a fires i mercats. La transmissi de la cultura sefectuava en els escriptoris i biblioteques dels monestirs i de les catedrals. 11. Eren la residncia dels senyors i se situaven en llocs estratgics per poder controlar el territori, tamb servien de refugi als pagesos en cas datac dels enemics. Els nobles de la figura presten el jurament de fidelitat davant del comte: aquest els assegura la possessi dels seus feus i els nobles juren que li prestaran servei militar quan sigui necessari. a) En catal. b) En llat. 12. Van permetre reduir la violncia desfermada pels senyors feudals i que afectava tota la poblaci. S, calia limitar les lluites feudals perqu perjudicaven greument lestabilitat del sistema poltic i afectaven molt negativament leconomia (conreus i comer).

(Pg. 99)
13. El Tractat dAlmirra, amb Castella, va limitar fins Alacant lexpansi peninsular, i en el de Corbeil el comte Jaume I renunciava els seus drets sobre Occitnia a canvi del reconeixement formal de la independncia de Catalunya per part del rei francs. Jaume I el Conqueridor. 14. Perqu es va estroncar el projecte expansiu cap a Occitnia i perqu lempresa va coincidir amb un moment de creixement econmic i demogrfic. El comer va ser el principal estmul de lexpansi, ja que era molt intens en tota la Mediterrnia occidental i qui el controls en sortiria molt beneficiat. El Llibre del Consolat de Mar va tenir gran importncia per al comer, ja que regulava molts tipus de transaccions i situacions del comer martim per garantir-ne la seguretat i evitar abusos. 15. a) El Tractat dAnagni pretenia posar fi al conflicte francocatal sobre llla de Siclia, reconeixent el domini catal sobre Crsega i Sardenya. La Pau de Caltabellotta va permetre als catalans conservar el domini efectiu sobre Siclia. b) Els almogvers eren tropes mercenries que formaven la infanteria de marina de lexrcit catal, tropes amb les quals es va consolidar el domini sobre moltes terres mediterrnies.

(Pg. 95)
5. Els del sud del Llobregat, que incloen Lleida, Tortosa i Tarragona. Ramon I, Ramon Berenguer I i Ramon Berenguer III. 6. A travs de poltiques hbils de matrimonis i sotmetent els altres comtats a vassallatge. Cada territori de la corona dArag va conservar les seves especificitats poltiques, culturals i jurdiques perqu lestructura de la corona era confederal. Es va fer a travs de cartes de poblament i de franquesa, que facilitaven terres i facilitats fiscals als seus pobladors. 7. Perqu va afavorir el control del Casal de Barcelona sobre els altres comtats, cosa que li va permetre estendre els seus dominis ocupant Tarragona. a) Amb la uni dinstica, el comte de Barcelona, a ms de ser el sobir de Catalunya, ho era tamb del regne dArag. Era el cap mxim de la confederaci. b) El pare de Peronella, Ramir el Monjo. 8. La pressi que exercien els francs sobre la Septimnia, principal zona dinfluncia catalana fins al segle XIII, va fer

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

21

Solucionari
c) La presncia dels venecians dominant les rutes comercials i tamb dels turcs, que pretenien conquerir lImperi bizant. 16. Tots aquests estats es disputaven el control de les rutes comercials, ja que aquestes activitats generen molts diners en impostos. Cada estat pretenia assegurar als comerciants la seguretat de les seves mercaderies a travs de vaixells de guerra que vetllessin les travessies davant dels enemics. Els comerciants pagaven per aquest servei i quedaven protegits per les lleis, en el cas catal, del Consolat de Mar. despoblessin algunes explotacions i que els senyors veiessin disminuir les seves rendes. Per posar-hi remei, els senyors van comenar a aplicar antics impostos i va crixer la tensi entre ells i els pagesos remences (els que no podien abandonar les terres). a) El context era denfrontament a Barcelona entre la Biga i la Busca i al camp entre senyors feudals i pagesos remences. b) La Busca la formaven les classes mitjanes i els sectors populars, i la Biga estava representada pel patriciat de la ciutat, amb el suport de la noblesa. Perqu el rei Mart lHum va morir sense descendncia. En el Comproms de Casp es va decidir que el nou rei seria Ferran dAntequera, del llinatge castell dels Trastmara. 24. El principal efecte va ser lenfortiment de lautoritat reial per sobre dels altres estaments, per tamb la crisi econmica i social per efecte de la guerra civil de 1462-1472. Tot aix en uns moments devoluci de la poltica peninsular que, amb la uni dinstica entre Castella i Arag, desplaar el centre de lactivitat poltica de Barcelona cap a Castella.

(Pg. 101)
17. El monarca. El bra eclesistic, el nobiliari i el reial (format per representants de les ciutats). 18. Ajudava el rei en les tasques per delegaci dalgunes funcions governatives. Feia complir les decisions de les Corts i les lleis del pas, i cobrava els impostos decidits per les Corts. Aprovava els impostos i els subsidis del rei, rebia les queixes adreades al rei i aprovava les lleis i constitucions del pas. 19. a) Assessorava el rei. b) A partir del segle XIV el presidia un canceller. c) Les Corts, formades pels tres estaments, es van comenar a reunir durant el regnat de Jaume I. Van ser les primeres dEuropa amb aquest format. El Consell de Cent estava format per representants de la ciutat: ciutadans honrats o gran burgesia, m mitjana o mercaders i artistes i menestrals o artesans dels gremis. Eren demarcacions en qu es dividia la jurisdicci reial sobre el territori. Els veguers eren els representants del rei. Nhi havia vint-i-set. 20. Perqu el poder reial sexercia per aplicaci dels pactes a qu arribaven les Corts. Les decisions de les Corts eren vinculants, a diferncia del que passava en altres regnes (Castella, per exemple). La poltica i els recursos de la corona eren debatuts i decidits parlamentriament, especialment amb el bra reial o burgesia, que era qui aportava la majoria de subsidis reials.

(Pg. 104)
25. a) Activitat lliure. b) Activitat lliure. c) Una part per als qui lacompanyessin a peu o a cavall, per deduint el guany que es pogus tenir per qualsevol concepte relatiu al viatge. d) De la conquesta del territori de Mallorca, i de tot el que poguessin tenir els seus habitants. 26. a) Perqu lexpansi que es pretenia cap a Occitnia va ser tallada pels francesos amb motiu de la croada contra els ctars. b) Les illes Balears, Crsega, Sardenya, Siclia, Npols, nord dfrica i els ducats grecs dAtenes i Neoptria. c) Era un codi de comer martim que va ser vigent en molts ports de la Mediterrnia i alguns de lAtlntic mentre va durar el predomini catal a la Mediterrnia. 27. a) Els parlaments eren les demandes que els diferents braos de les Corts feien al rei. b) Perqu les Corts donessin suport i financessin el seu projecte. c) Les Corts amb els tres braos es van comenar a reunir a Catalunya durant el segle XIII (les primeres el 1214), i sn les ms antigues de lEuropa continental. 28. Activitat lliure. (Es pot apuntar que el rei era conscient de la importncia dels fets que li va tocar viure i volia deixarne constncia de primera m perqu en el futur es pogus tenir en compte el seu testimoni respecte dinterpretacions posteriors.)

(Pg. 103)
21. Els mals usos eren crregues i obligacions feudals que havien estat limitades progressivament pels reis, per que els senyors van tornar a aplicar durant la crisi del segle XIV, cosa que va provocar enfrontaments entre els senyors i els camperols remences. Masos rnecs eren els masos abandonats. 22. Les males collites i laparici de la Pesta Negra. Els ducats grecs dAtenes i Neoptria, a ms de llla de Sardenya. 23. La Pesta Negra va fer que disminus la poblaci, sobretot a les ciutats. Al camp la mortalitat va fer que es

(Pg. 105)
29. Tenien una religi diferent de la cristiana, no podien posseir terres i es dedicaven a activitats urbanes, artesanes i financeres.

22

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Havien de vestir diferent per distingir-se de la resta de la poblaci. El vestit era diferent del dels cristians i havien de dur una rodella enganxada a laltura del pit. Es distingeixen per la seva capa fosca per fora i clara per dins. Els vestits sn luxosos i de bona tela. Hi predomina el vermell a les capes, el blanc a les vores i el blau a les mnigues de la roba que porten a sota. Lactitud s doraci i adoraci envers la Mare de Du i el nen Jess. Els altres personatges van vestits tamb amb robes luxoses excepte el de la dreta que porta la creu, que duu una capa verda ms senzilla. 30. La societat feudal era estamental perqu els seus membres pertanyien bsicament a dues classes separades que no es barrejaven entre elles. Els privilegiats eren els nobles i els eclesistics, que no feien treballs manuals per guanyar-se la vida i que vivien dels impostos que rebien de la classe inferior, els no privilegiats. Entre aquests darrers hi havia la classe alta, els grans burgesos i comerciants rics, i la classe baixa, els artesans i camperols. El principal signe extern de pertinena a una classe o altra era la qualitat del vestit i les joies (si en duien era signe de distinci). 31. Vegeu la taula segent:
Monarca Corts Consell Reial

San III el Gran va ser el rei el regnat del qual el regne de Navarra es va convertir en el ms poders de la pennsula. Ferran III va aconseguir la uni definitiva de Castella i Lle lany 1230. Jaume I va ser el rei sota el regnat del qual la corona dArag es va estendre per Valncia, Alacant , Mrcia i les Balears. 3. Activitat lliure. 4. Activitat lliure.

(Pg. 107)
5. Fundaci del regne dAstries. Fundaci del regne de Lle. Independncia del comtat de Castella. Uni definitiva de Castella i Lle a la corona de Castella. 6. Consolat del mar: magistrat que hi havia a les grans ciutats de la corona dArag, com ara Barcelona, Valncia i Palma, que jutjava les causes relatives a la navegaci i al comer. Rtzia: campanya de saqueig per recollir bot i presoners. Assemblees de Pau i Treva: instituci de lesglsia catalana constituda per frenar la violncia feudal. Pries: tributs Almorvit: poble dorigen berber que es va installar a la pennsula Ibrica per ajudar els musulmans desprs de la conquesta de Toledo (1085). Generalitat: instituci prpia de Catalunya encarregada de vetllar pel respecte dels furs i de les decisions de les Corts. Casal de Barcelona: famlia comtal que es va iniciar amb Guifr el Pels i que constituir el nucli ms important de laristocrcia catalana que es va independitzar dels francs. Repoblaci: procs de colonitzaci dels territoris reconquistats als musulmans. 7. Vall del Duero: Alfons III Vall de lEbre: Alfons I el Bataller Illes Balears: Jaume I el Conqueridor Vall del Tajo: Alfons VI Regne de Granada: els Reis Catlics Vall del Guadalquivir: Ferran III el Sant i Alfons X el Savi. 8. Perqu hi van trobar poca oposici: la noblesa visigoda estava desunida i la poblaci es va mostrar indiferent a la invasi. Perqu es tractava de zones muntanyoses i era on es van refugiar els cristians que van fugir del domini musulm. Perqu els francs van aturar la seva expansi cap a Occitnia.

Era personal o collectiva Depenia duna altra autoritat Tenia funcions consultives o executives

Personal

Collectiva

Collectiva

De les Corts

Del monarca

Del monarca i de les Corts

Executives

Executives

Consultives

Activitats de reps (Pg. 106)


1. Activitat lliure. 2. Abderraman I va ser el primer emir independent de Crdova. Alfons III va ser el monarca durant el regnat del qual el regne asturi-lleons va arribar a les mxima esplendor. Abderraman III es va convertir en califa, independent del califat de Damasc. Ferran Gonzlez va ser el comte castell que va aconseguir la independncia del comtat de Castella respecte al regne de Lle. Guifr el Pels va ser el comte que va reunir els comtats catalans, els va governar de manera independent del regne franc i els va llegar als seus descendents.

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

23

Solucionari
9. Muret: any 1213. La croada contra els ctars atura lexpansi catalanoaragonesa per terres occitanes i provenals. En aquesta batalla va morir el rei catal Pere el Catlic. Las Navas de Tolosa: any 1212. Els cristians van derrotar els musulmans: va significar laven decisiu de la Reconquesta. Guadalete: any 711. Els musulmans van derrotar el rei got Rodrigo: va ser linici del domini musulm a la pennsula Ibrica.
En el segle X Territori que ocupava Al-ndalus Tota la pennsula al sud dels rius Duero i Ebre, aproximadament.

10. Els tributs que els reis musulmans pagaven als cristians. Per sobreviure. No. Perqu lempenta dels Reis Catlics era cada vegada ms gran. 11. A lestil andalus. Ls de larc de ferradura, de les guixeries, dels estanys... 12. Respostes lliures. Per exemple: vegeu taula de la pgina segent i la daquesta mateixa pgina.

Regnes cristians El ter nord de la pennsula.

Com es governava

Des del 929 pel califa de Crdova; lhagib, el primer ministre, ajudava el califa, i pels visirs, una mena de ministres. Els vals dirigien les provncies i les marques frontereres de Saragossa, Toledo i Mrida.

A la serralada Cantbrica va sorgir el regne asturi i lleons lany 718, quan els visigots que hi estaven refugiats van escollir com a rei Pelagi; el 910 la capital es va traslladar a Lle, i el regne es va passar a anomenar regne de Lle. Als Pirineus es van organitzar el regne de Navarra i els comtats aragonesos i catalans. La mxima autoritat era la del rei o la del comte, segons el cas, que era qui prenia les decisions i dirigia lexrcit. No existia un exrcit permanent, sin que els guerrers es vinculaven al rei o al comte a travs del vassallatge. Lactivitat principal era lagricultura, una agricultura endarrerida, que noms era capa de produir el que necessitaven les famlies per a la seva subsistncia. Per aix, el comer gaireb va desaparixer. Era escs.

Desenvolupament econmic

Lactivitat principal era lagricultura, grcies al desenvolupament de les tcniques de regadiu, i tot i que els conreus ms importants continuaven sent els cereals, la vinya i lolivera, els musulmans van introduir nous conreus, com ara el cot, larrs, la canya de sucre, les albergnies, les carxofes, etc. A les ciutats es va desenvolupar una artesania de gran qualitat. El comer tamb era molt actiu. A al-ndalus es va desenvolupar una cultura esplndida. Juntament amb larquitectura, la poesia i les cincies es van desenvolupar de manera excepcional. Lesplendor de la cultura andalus es va produir a partir del segle X. Sexplica, sobretot, per la feina del califa al-Hakam II, qui, quan era prncep, va comenar a reunir una biblioteca, que va arribar a 400.000 volums. El saber acumulat en aquesta biblioteca va establir les bases del desenvolupament cultural andalus en els segles posteriors. Els camps preferits pels artistes i cientfics andalusins van ser: la literatura, especialment la poesia, en qu destaquen, entre daltres, Ibn Hazm i el rei al-Mutamid de Sevilla; la filosofia, en qu sobresortien Averroes i lhebreu Maimnides; i la medicina, lastronomia i les matemtiques. El deute dOccident amb lislam peninsular s, doncs, immens. Per la influncia dal-ndalus sobre els regnes cristians no es va limitar a lalta cultura, sin que es reflecteix en aspectes quotidians: per exemple, els habitatges i part de la gastronomia del sud i est de la pennsula no sexpliquen sense aquest influx andalus. Lempremta s especialment important en les llenges peninsulars, sobretot en el castell, ja que contenen un gran nombre darabismes: sestima que unes 4.000 paraules castellanes tenen origen rab.

Desenvolupament cultural

24

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

En el segle XIII Territori que ocupava Com es governava

Al-ndalus El regne de Granada. Estava governat per la famlia dels Nasr.

Corona de Castella La regi cantbrica, la majoria dels altiplans del nord i sud de la pennsula i Andalusia. Pel rei, que tenia ms poders que els altres reis peninsulars. Tenia potestat per elaborar lleis, declarar la guerra i jutjar. Les Corts castellanes no podien legislar. La seva facultat ms important consistia a aprovar o negar nous impostos sollicitats pel monarca. Leconomia es basava en lagricultura i la ramaderia. La ramaderia depenia essencialment de la cria de lovella merina, que donava una llana dalta qualitat que sexportava a altres pasos o es destinava a la indstria txtil. La venda de la llana i dels draps que se nelaborava va fer que lartesania i el comer es desenvolups molt. Hi ha mostres interessants destil romnic, com ara les esglsies de San Martn de Frmista (Palncia) i San Isidoro de Len, i part de la catedral de Santiago de Compostella, on destaca el prtic de la Glria, obra del mestre Mateo. Tamb es van construir edificis gtics importants com ara les catedrals de Lle, Burgos i Toledo, construdes en el segle XIII.

Corona dArag Els comtats catalans i els regnes dArag, Valncia i Mallorca. Pel rei, tot i que tenia menys poder que el rei castell. No podia establir nous impostos ni noves lleis sense laprovaci de les Corts de cada regne. A ms, la Generalitat a Catalunya i Valncia i el Justcia a Arag vetllaven pel respecte dels furs i de les decisions de les Corts. La majoria de la poblaci vivia de lactivitat agrcola. Tot i aix, la corona dArag mantenia fluids contactes comercials amb molts pasos. Els mercaders catalans, valencians i mallorquins tenien delegacions o consolats en moltes ciutats europees, asitiques i africanes.

Desenvolupament econmic

Agricultura de regadiu, artesania i comer.

Desenvolupament cultural

Es va construir lAlhambra i el Generalife.

Destil romnic destaquen les petites esglsies pirinenques, com ara Sant Climent de Tall, i el monestir de San Juan de la Pea (Osca). Lestil gtic va tenir un gran desenvolupament. Es van construir edificis religiosos, com ara lesglsia de Santa Maria del Mar (Barcelona) i la catedral de Palma (Mallorca), per tamb diversos edificis civils, com ara les llotges de Valncia i Palma. Pel que fa a la pintura, destaquen les obres dels germans Jaume i Pere Serra.

(Pg. 108)
13. Hi pot haver tingut una gran influncia. Aix, al nord de Castella el predomini de la petita propietat pot tenir a veure amb el fet que el territori reconquistat als musulmans en el segle X va ser repoblat per camperols lliures, als quals els reis els van reconixer la propietat de les terres on es van installar, mentre que el predomini de les grans propietats del sud dEspanya pot tenir el seu origen en el fet que, per lescassetat de poblaci en lpoca de la Reconquesta, les terres van passar a mans duna famlia noble, de lEsglsia o dun orde militar, la qual cosa va donar lloc a la formaci de grans senyories; els camperols que treballaven aquestes terres no eren lliures generalment, sin serfs. 14. Regnes de Lle, Castella, Navarra, Arag i comtats catalans (o Principat de Catalunya). Hi vivien persones de cultures diferents: cristians, musulmans i jueus, principalment. En cada regne hi havia un grup dominant. A al-ndalus eren els musulmans el grup dominant, i als regnes cristians eren les persones de religi cristiana. El ms normal s que aquests grups no es relacionessin entre si, i fins i tot que visquessin en barris separats. De vegades es produen persecucions per motius religiosos, sobretot contra els jueus. 15. Activitat lliure. 16. a) S. b) A les provncies de Lleida i Tarragona.

c) Nhi ha molts exemples a la Catalunya Nova: Almatret, la Snia, Almacelles, Alfarrs, Alcanar, Alguaire, Balaguer, Algerri, Albesa, Tortosa, Amposta, etc. a) Lany 870, Guifr el Pels inicia la concentraci de comtats catalans i els seus fills van heretar els comtats; lany 985, el comte Borrell comena a actuar com a sobir, sense prestar vassallatge al rei francs; lany 1129, Ramon Berenguer III ocupa Tarragona i shi estableix la seu de lesglsia catalana, independent de la de Narbona; lany 1137, uni dinstica entre Catalunya i Arag; en el segle XII Codi dels Usatges de Barcelona, estableix el sistema poltic i social del feudalisme a Catalunya; lany 1282, conquesta de Siclia; lany 1295, dret de conquesta a Sardenya i Crsega; els anys 1311 i 1319, conquesta dels ducats dAtenes i Neoptria; lany 1436, conquesta del regne de Npols; lany 1462, inici de la guerra civil de deu anys a Barcelona (Busca i Biga) i entre nobles i remences al camp. b) Activitat lliure. c) A Valncia se celebra lentrada de Jaume I a la ciutat per, en general, ha quedat descuidada la commemoraci dels fets de lexpansi catalana per terres del Principat i exterior. d) Lescut catal, que procedeix de lherldica germnica, t una llegenda, que diu que el rei francs Carles el Calb va pintar quatre pals a lescut daurat de Guifr el Pels amb la sang de la ferida mortal daquest. Activitat lliure.

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

25

Solucionari
(Pg. 109)
17. En el segle XII. Resposta lliure. (Es pot respondre que no, ja que noms es podia copiar a m, perqu no hi havia la impremta, per la qual cosa no es podia reproduir en srie, i, a ms, la majoria de la poblaci no sabia llegir ni escriure.) 18. Mortfer: que provoca la mort. Escorxar: treure la pell. s una terra frondosa significa que en aquest lloc hi ha molta vegetaci, fins i tot boscosa. Mercaderies sarranesques fa referncia probablement als productes portats pels musulmans. s una terra frondosa, amb rius, prats, vergers extraordinaris, bones fruites i fonts clarssimes; per poques ciutats, viles i terres de llaurana. s escassa en pa, blat i vi, per abundant en pa de sgols i sidra, ben proveda de ramats i cavalleries, de llei i mel, i de peixos de mar, grans i petits; rica en or, plata, teles, en pells salvatges i altres riqueses, i fins i tot molt abundant en valuoses mercaderies sarranesques. S. A la A). Saconsella rebre amb caritat i respecte tots els pelegrins. 19. Activitat lliure. Per exemple: (Sobre la histria.) El descobriment del sepulcre de lapstol Santiago, que va tenir lloc cap a la segona o tercera dcada del segle IX, constitua el final duna tradici oral i escrita que, desprs de la mort de Jesucrist, situava a Jaume el Gran com a evangelitzador a Hispnia. Desprs de ser decapitat per Herodes Agripa lany 44, alguns documents assenyalen que el cos de lapstol va ser portat a aquestes terres, en qu havia transms les ensenyances de Crist, es diu que per dos joves deixebles en un vaixell tripulat per ngels, que va creuar el Mediterrani i va pujar per la costa portuguesa fins al port rom dIria, a la provncia de Gallaecia. All, Jaume, hauria estat sepultat al mont Liberum Donum, en un lloc vagament designat com a Arcis Marmoricis. Gaireb 800 anys ms tard, un ermit va veure llums que el van conduir a Teodomir, bisbe dIria, i el rei Alfons II va fer construir una petita esglsia, que va deixar sota la custdia de monjos benedictins. Abans dacabar el segle IX, Alfons III va encarregar la construcci duna baslica ms gran. La notcia coincidia amb el moment de consolidaci del regne asturi-galaic. Expulsades les tropes musulmanes del nord dEspanya, era necessari repoblar el territori i estendre cap a la resta dEuropa una slida xarxa per a la circulaci de persones, mercaderies i ideologies. Per aix, era important explicar amb un centre religis de la talla de Roma o Jerusalem. La peregrinaci a Santiago de Compostella es va transformar des de molt aviat en el principal fenomen religis i cultural de ledat mitjana. Aquest fenomen ha estat reconegut pel Parlament europeu, quan va designar el cam de Sant Jaume primer itinerari europeu, i per la UNESCO, que el va declarar Patrimoni de la Humanitat. (Sobre les diverses rutes.) La ruta per excellncia, lanomenat Cam Francs, travessa les provncies de Navarra, la Rioja, Burgos, Palnica, Lle, Lugo i la Corunya. Altres rutes sn: el Cam Aragons, el Cam Primitiu, el Cam del Nord, el Cam Portugus, el Cam Angls, la Via de la Plata, lItinerari Jacobeu del Mar dArousa i Riu Ulla, i el Cam Finisterre. (Sobre la indumentria del pelegr.) En un primer moment, els pelegrins vestien com la resta de viatgers. A poc a poc, la indumentria es va anar concretant en un abric curt que deixava lliures les cames, una esclavina o pelerina de cuir per protegir-se del fred i la pluja, un barret rod dala ampla i un bord ms alt que el cap amb punta de ferro; del bord penjava una carbassa que servia de cantimplora. Actualment, el pelegr porta motxilla i vesteix amb samarretes, capelines, pantalons cmodes i calat esportiu o botes de muntanya, per acostuma a portar, cosida sobre les seves pertinences o penjada del coll, una petxina de pelegr, que sanomena pecten jacobeus, habitual als mars de Galcia, que es penja a la roba per autentificar lestana a la ciutat de lApstol en el cam de tornada. Alguns tamb porten el bord, un pal rod o un bast de longitud variable, normalment acabat amb un pom i amb una virolla punxeguda de ferro per defensar-se de llops i gossos, i que serveix al mateix temps de suport i ajuda durant el viatge. La carbassa a vegades es penja del bord i daltres, al costat o a la cintura. 20. Activitat lliure.

BLOC III El comenament de ledat moderna (Pg. 111)


Un conquistador castell que va acompanyar Hernn Corts. Al principi del segle XVI a Mxic. (Es pot explicar que va nixer a Medina del Campo, Valladolid, i que, a ms, va ser cronista. Va participar en la conquesta de Mxic a les ordres dHernn Corts, el 1521. El 1539 el Consell de les ndies li va atorgar una encomienda a Guatemala, ciutat de la qual va ser regidor perpetu. El 1568 va escriure la Historia verdadera de la conquista de la Nueva Espaa, en qu defensa el soldat annim com a veritable protagonista de la conquesta dAmrica.) La conquesta de Mxic, en concret la capital asteca, Tenochtitln. El poble que habitava en aquest territori. Hernn Corts. Resposta lliure. (Es pot dir que va ser un explorador i conquistador nascut a Extremadura el 1485, que el 1511 va intervenir en la conquesta de Cuba juntament amb Diego Velzquez, que el 1519 el va enviar a explorar una part de les costes del golf de Mxic, on va fundar la ciutat de Veracruz. Contra la voluntat de Velzquez, Corts va emprendre una exploraci terra endins i va arribar a la ciutat de Tenochtitln el 1519. Al mateix temps que mantenia relacions amb els asteques i el seu emperador Moctezuma, avivava contra ells la revolta daltres pobles, com ara els tlaxcalteques. L1 de juliol del 1520 els conqueridors i els seus aliats van ser expulsats de Tenochtitln. Corts, aleshores, va assetjar la ciutat, de la qual va aconseguir el poder el 1521. Anomenat el 1522 capit general del regne de Nova Espanya, es va mantenir en el crrec fins al 1528, any en qu va ser destitut pel Consell

26

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

dndies. En compensaci sel va anomenar marqus de la Vall dOxaca, on va residir entre el 1530 i el 1540, poca en qu va dur a terme diverses expedicions pel sud de Califrnia. Va tornar a Espanya i va morir a Sevilla el 1547.) Una ciutat enorme. Damunt duna llacuna. Respostes lliures. Resposta lliure. Resposta lliure. Resposta lliure. (Es pot respondre que per diverses raons: recerca de riqueses i/o prestigi, fugir de la misria, de la pres, etc.)

(Pg. 117)
10. Activitat lliure.

(Pg. 118)
11. Un imperi que sestn per territoris molt allunyats entre ells, separats fins i tot per loce. 12. Lacord a qu van arribar Castella i Portugal per evitar problemes entre els dos pasos, amb el qual es repartien les rees que cada pas havia dexplorar. Es va establir un meridi que separava les dues demarcacions. A Portugal li corresponien les terres dfrica i dsia, aix com el Brasil; per a Castella van quedar la majoria de les terres dAmrica. 13. Perqu van ampliar els seus dominis i les seves zones dinfluncia en altres continents, i es van beneficiar del comer i de lexplotaci de les seves riqueses.

Unitat 9 Lpoca dels descobriments (Pg. 113)


1. Un mapa portol s una carta nutica, s a dir, un mapa que utilitzen els navegants; en aquests mapes es dibuixen les lnies de la costa i els obstacles martims, i la distncia ms curta entre els diversos ports mitjanant lnies rectes. Una brixola s un instrument dorientaci que indica la situaci del nord geogrfic. Un astrolabi s un instrument dorientaci basat en la posici de les estrelles. Una caravella s un vaixell que combinava veles quadrades i veles triangulars. 2. Europa i els territoris que envoltaven el mar Mediterrani i el mar Negre. 3. Per comprar seda, espcies i altres productes. Perqu els van permetre allunyar-se de la costa sense por de perdres. 4. Unia velocitat i capacitat de crrega. Combinava veles quadrades, que li permetien agafar velocitat, i veles triangulars, amb les quals feia les maniobres. Disposava duna gran capacitat de crrega, ja que no portava remers que li traguessin espai a les bodegues: per aix, tenia una gran autonomia i podia fer viatges llargs. A ms, portava canons, la qual cosa permetia defensar-se de latac de pirates i de vaixells enemics.

(Pg. 119)
14. Activitat lliure. 15. Activitat lliure. 16. Quan els turcs van prendre Constantinoble el 1453, els europeus van tenir la necessitat de buscar rutes noves per arribar a lExtrem Orient. La monarquia hispnica es va convertir en la primera potncia europea en el segle XVI. 17. a) Algunes caracterstiques antropolgiques dels seus habitants i de com vivien, morien, etc. b) La seva manera denterrar-se i les diferncies socials que hi havia. c) De la seva manera de viure i del seu nivell tecnolgic, per exemple. Resposta lliure. (Sha de respondre que perqu en aquest cas no seria fiable la investigaci.)

(Pg. 115)
5. Descobrir una ruta nova cap a lndia. 6. Vorejant lfrica. Navegant sempre cap a loest. Els portuguesos, en concret Vasco da Gama, el 1498. A un nou continent, Amrica. 7. Arribar a lndia i a les illes de les espcies per controlarne el comer. Els portuguesos. 8. No. Resposta lliure. (Es pot dir que no, que la pintura mostra una visi idealitzada i gloriosa del descobriment dAmrica.) Resposta lliure. Els viatges dexploraci castellans passaven per les illes Canries i les illes del Cap Verd i es van dirigir a Amrica. Els viatges dexploraci portuguesos passaven per les mateixes illes, vorejaven lfrica, passaven per la costa de lndia i arribaven del sud-est dsia. 9. Activitat lliure.

Unitat 10 Els canvis poltics, econmics i socials (Pg. 121)


1. Habitant dun burg. Persona de certa riquesa. 2. En una combinaci de males collites, guerres i malalties. Lagricultura no produa suficient per alimentar tota la poblaci. Aquesta situaci era deguda al fet que molts sls shavien esgotat i al fet que anys successius de pluges fortes havien provocat la prdua de collites. Per aix, gran part de la poblaci estava desnodrida i moltes persones van morir de fam. Tamb va ser un perode de guerres contnues i de revoltes populars, que van assolar les ciutats i els camps i van provocar moltes morts. Per lesdeveniment ms greu va ser lepidmia terrible de pesta que es va desencadenar a Europa el 1348. Aquesta epidmia, coneguda com la Pesta Negra, va arrasar tot el continent i va matar ms duna quarta part de la poblaci.

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

27

Solucionari
3. Perqu la situaci va millorar i la poblaci va comenar a recuperar-se lentament i a demanar ms productes agrcoles i artesans. A ms, els descobriments geogrfics van incrementar el comer amb les terres que sacabaven de descobrir. Per facilitar les transaccions comercials va millorar el sistema bancari amb un fort desenvolupament dels mtodes de pagament i de prstec. S. La societat continuava dividida en tres estaments com en ledat mitjana, per en lestament no privilegiat la burgesia va assolir una gran preeminncia. Amb el creixement de la poblaci es demanaven ms productes agrcoles i artesans, i tamb es va afavorir el desenvolupament del comer. 4. Perqu la ciutat de Vencia era una de les principals potncies comercials daquella poca. A la burgesia. Vivien plcidament i cmodament. La poblaci europea va disminuir drsticament a mitjan el segle XIV, a causa de lepidmia de pesta, i es va recuperar posteriorment. Pel matrimoni entre Isabel (corona de Castella) i Ferran (corona dArag). Veure primer pic. 7. Que la finalitat justifica els mitjans: tot prncep que es vulgui mantenir aprengui a no ser bo. (Resposta lliure.) a) Frana, Anglaterra, el Sacre Imperi, Portugal i Espanya. b) Frana, Portugal, Espanya i Anglaterra resten avui dia, tot i que les seves fronteres no sn les mateixes, excepte en el cas de Portugal. El Sacre Imperi ja no existeix. c) Posseen, a ms de la corona de Castella i dArag, el regne de Npols (incorporat el 1504 a la corona dArag), les places nord-africanes de Melilla i Or, les illes Canries... 8. Resposta lliure.

(Pg. 126) (Pg. 124)


5. Xarxa diplomtica: grup de persones especialitzades en les relacions amb altres pasos i governs. Dinastia: srie de governants dun determinat pas, que pertanyen a la mateixa famlia. Aliana matrimonial: connexi o parentesc contret per matrimoni. Perseguir els heretges i tots els que poguessin atemptar contra la unitat religiosa com ara els conversos (judaics o musulmans) i, en general, contra qualsevol que critiqus lautoritat religiosa. 6. Els reis europeus van continuar reforant el seu poder. Per fer-ho van crear una burocrcia i una administraci centralitzada i professional que depenia directament del rei, van enfortir lexrcit i van augmentar els impostos per obtenir ingressos amb els quals finanar i crear una xarxa diplomtica per mantenir relacions amb els pasos vens.
Edat mitjana Com va evolucionar la poblaci? La societat es dividia en estaments? Quins grups eren els ms poderosos? Quina era lactivitat econmica principal? Les tcniques bancries eren habituals? Quin poder tenia el rei? Amb quines institucions governava? Lentament. S. En tres: la noblesa, els clergues i els treballadors, la majoria camperols. La noblesa i els clergues. Lagricultura i la ramaderia.

9. Monarques: Ferran dArag i Isabel de Castella. poca: pas del segle XV al XVI, inici de ledat moderna. Territoris: la pennsula Ibrica (excepte Portugal), les illes Canries, les Balears, les possessions del nord dfrica, Crsega, Sardenya, Siclia, Npols i els territoris americans. Poltica interior: pacte matrimonial per establir una corona confederal a Espanya i conquesta de Navarra i Granada. Es mantenen els sistemes institucionals i jurdics de cada regne. Poltica exterior: pactes matrimonials amb els fills per assegurar-se la pau amb les principals potncies europees. Fruit daquesta poltica va ser larribada dels Habsburg a la corona hispnica. 10. Veure la taula segent:

Edat moderna Va comenar a crixer a partir del segle XV. S, per dins de lestament no privilegiat la burgesia va aconseguir una gran preeminncia. La noblesa, els clergues i la burgesia. Lagricultura i la ramaderia. Es va comenar a desenvolupar el comer. S. Cada vegada ms gran. Van formar grans exrcits permanents, i duna burocrcia i una administraci centralitzada i professional que depenia directament del rei. La xarxa diplomtica els permetia dominar les relacions amb els pasos vens.

No. Molt limitat. Al final del segle XII i durant el segle XIII els reis van comenar a convocar les corts o els parlaments, tot i que es reunien noms quan el rei ho considerava oport, i les seves funcions principals eren establir nous impostos i aprovar despeses extraordinries per sufragar les guerres.

28

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

11. La poblaci, que havia crescut lentament durant ledat mitjana, va comenar a crixer a partir del segle XV. La societat continuava dividida en tres estaments, per dins de lestament no privilegiat la burgesia va aconseguir una gran preeminncia. Lactivitat econmica principal va continuar sent lagricultura i la ramaderia, per el creixement de la poblaci i la millora de lagricultura van afavorir el desenvolupament de lartesania i del comer: per aquest motiu va millorar el sistema bancari amb un fort desenvolupament dels mtodes de pagament i prstec. El poder del rei, limitat en lpoca medieval, es va fer cada vegada ms gran en ledat moderna, perqu van crear un exrcit, una burocrcia i una administraci centralitzada i professional que depenia directament del rei, i una xarxa diplomtica per mantenir relacions amb els pasos vens. 12. Van crear una burocrcia i una administraci centralitzada i professional que depenia directament del rei, van enfortir lexrcit, van augmentar els impostos per obtenir ingressos amb els quals finanar-se i van crear una xarxa diplomtica per mantenir relacions amb els pasos vens. A costa de la noblesa, lEsglsia, els municipis i els parlaments. Perqu els reis en ledat mitjana no tenien exrcit, ni gaireb terrenys. Mentre que els nobles es regien pel vassallatge. A lestament no privilegiat. Les famlies dels grans comerciants i banquers. Alguns dels seus membres es van enllaar amb famlies nobles buscant un ascens en la seva consideraci social; altres famlies van aconseguir un gran poder poltic; daltres es van relacionar directament amb els reis ms poderosos del seu temps, als quals deixaven diners i dels quals rebien grans privilegis. Van millorar la seva situaci a lEuropa occidental. Perqu en la majoria dels pasos van deixar de ser serfs i es van convertir en persones lliures.

El creixement de la producci artesana i del comer. S, laugment de poder de la burgesia. Perqu la burgesia estava formada per les famlies dels grans comerciants i banquers.

Unitat 11 El canvi cultural: Renaixement i Reforma (Pg. 129)


1. Un corrent cultural que va assolir el seu ple desenvolupament en el segle XV i al principi del segle XVI i les caracterstiques fonamentals del qual van ser les segents: la preocupaci per lsser hum; la inspiraci en la literatura, la filosofia i lart de lantiguitat; la recerca de la veritat a travs de la ra i lexperincia; i una gran curiositat. (Vegeu el primer epgraf del tema.) Resposta lliure. (Es pot respondre que del terme home.) 2. Erasme de Rotterdam, Thomas More i Joan Llus Vives. Erasme va defensar la necessitat daugmentar la moralitat del clergat i va advocar per una religiositat ntima i personal; va ser, a ms, un gran promotor dels estudis filosfics i histrics. More va exposar la possibilitat duna societat diferent basada en la tolerncia religiosa i la propietat comuna de la terra. Vives va defensar la separaci entre la lgica i la metafsica i la necessitat de basar el coneixement hum en la ra i la naturalesa. El desig destudiar els textos originals, en llat i grec, sense traduccions ni interpretacions medievals. En nombroses ciutats europees: Nuremberg, Augsburg, Magncia, Lovaina, Pars, Estrasburg, Vencia, Mil, Bolonya, Florncia, Roma, Londres..., i espanyoles: Alcal de Henares, Toledo, Burgos, Pamplona, Saragossa, Barcelona, Valncia, Sevilla i Granada. La impremta va ajudar a difondre les obres dels humanistes. 3. Veure la taula de la pgina segent. 4. Resposta lliure. (Es pot dir que la preocupaci per lsser hum, la recerca de la veritat a travs de la ra i lexperincia; i una gran curiositat.)

(Pg. 127)
13. La corona de Castella i la corona dArag, aquesta ltima formada pel regne dArag, el Principat de Catalunya i el regne de Valncia. El rei. No. (A la corona de Castella el rei tenia un gran poder: dirigia el govern ajudat pels consells, dirigia la poltica exterior, establia les noves lleis, exercia la justcia mitjanant la Cancelleria i manava un exrcit professional i permanent. A Arag el rei tenia menys poder: dirigia el govern i legislava amb les Corts.) A Castella, les Corts, que es limitaven a aprovar els nous impostos sollicitats pel rei. Al regne dArag, el regne de Valncia i el Principat de Catalunya, hi havia les Corts, que aprovaven els impostos, supervisaven el govern i legislaven amb el rei, i un altre rgan que salvaguardava el compliment dels furs i administrava els impostos recaptats: la Diputaci i Justcia en el regne dArag, la Generalitat al Principat de Catalunya i al regne de Valncia. 14. El final de les nombroses guerres, de lepidmia de pesta i de la majoria de les collites.

(Pg. 130)
5. Perqu van recuperar les formes simples i harmonioses de lart grec i rom. El Quattrocento es refereix al desenvolupament del Renaixement en el segle XV, mentre que el Cinquecento alludeix a lestil renaixentista en el segle XVI. 6. Durant el segle XV shavia generalitzat ls daparells de navegaci com ara el quadrant, lastrolabi i la brixola, que juntament amb les caravelles van facilitar les exploracions ultramarines. Tamb shavia desenvolupat la tcnica de la impremta. En el segle XVI Nicolau Coprnic va desenvolupar la teoria heliocntrica, que defensava que el Sol era el centre de lunivers, mentre que la Terra i els altres planetes giraven al voltant seu; lEsglsia va negar aquesta teoria per raons religioses, per aquest motiu, el sistema de Ptolomeu, que defensava la posici central de la Terra,

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

29

Solucionari
Medieval Centre de referncia En els primers segles de ledat mitjana, els monestirs, perqu la majoria de la poblaci no sabia ni llegir ni escriure. A partir del segle XIII a les ciutats es distingeixen les escoles catedralcies o capitulars, que depenien del bisbe, i les escoles municipals, que depenien de lajuntament. Tamb van sorgir les primeres universitats. Paper de la investigaci Escs, gaireb nul. Humanista Les acadmies van ser el lloc en qu es van desenvolupar els estudis humanstics. En aquestes acadmies es reunien els erudits per intercanviar les seves idees. Va destacar lAcadmia Platnica de Florncia. Tamb algunes universitats (les de Pdua, Bolonya, Florncia, Alcal de Henares, Salamanca i Lovaina) van incorporar els principis de lhumanisme. Important. Els humanistes tenien una profunda curiositat. Aspiraven a saber de tot. Per aix van fomentar el desig dinvestigar. La impremta i les acadmies.

Mitjans de difusi

Escassos. Grcies als monjos que copiaven a m els manuscrits es van salvar les obres dels clssics.

va continuar sent loficial durant molt temps. Tamb es va avanar en el coneixement del cos hum grcies als estudis danatomia dAndreas Vesal i de la circulaci sangunia de Miquel Servet. Els descobriments geogrfics van desenvolupar altres cincies i disciplines, com ara la geografia, la zoologia, la botnica i la cartografia. 7. S. Resposta lliure. (Sha de respondre que perqu eren persones riques que finanaven les obres i protegien els seus autors.)

b) Alludeix al fet que un dels temes preferits pels pintors i escultors renaixentistes eren les escenes mitolgiques, s a dir, la representaci dels dus de lantiguitat clssica. 12. Una de les caracterstiques de la pintura renaixentista va ser la conquesta de la perspectiva i el domini de lespai; el color, la composici i les escenes que servien de fons a les obres es van utilitzar per crear diversos plans i aconseguir donar una sensaci de profunditat. Daltra banda, els pintors es van inspirar en lantiguitat clssica, per aix van tenir molta cura de les proporcions de les figures i van buscar la bellesa, idealitzant rostres, cossos i moviments. I, en tercer lloc, els temes dels quadres es van ampliar: tot i que es van continuar idealitzant moltes escenes religioses, tamb es representaven escenes mitolgiques, nus i retrats. Els pintors ms importants del Quattrocento van ser Masaccio, conegut pel seu tractament de la perspectiva, i Botticelli, que va plasmar amb perfecci el dibuix i va saber transmetre amb mestratge la sensaci de moviment de les figures. En el Cinquecento van sobresortir Leonardo, que va destacar en la representaci de la naturalesa i les proporcions i que va ser un mestre de lsfumato, la tcnica que consisteix a difuminar els contorns per crear sensaci de profunditat; Miquel ngel, que va pintar escenes plenes de moviment i dexpressivitat; Rafael, que va destacar per la seva perfecci en el color, el dibuix i la composici, i Tici, que es va caracteritzar pel colorisme i la riquesa de les seves representacions. Lescultura tamb va seguir els models de lantiguitat clssica, per aix es va donar una gran importncia a les proporcions i als estudis anatmics dels personatges, la qual cosa es va reflectir en la proliferaci dels nus. Altres gneres que van experimentar un gran desenvolupament van ser el retrat i lescultura eqestre; en tots dos casos, les figures es representaven idealitzades, amb cossos i trets plens de bellesa, tot i que tamb sintentava plasmar la personalitat de la persona retratada. La majoria de les escultures, igual que en lantiguitat, es feien de bronze o marbre.

(Pg. 133)
8. Activitat lliure. Una casa de camp de laristocrcia que segueix el patr dissenyat per larquitecte Andrea Palladio. 9. a) Va recuperar elements clssics: arcs de mig punt, frontons, voltes de can i columnes clssiques (ordres dric, jnic i corinti). b) Els edificis eren ms petits i menys elevats que els gtics, perqu els arquitectes renaixentistes desitjaven adaptar-los a les proporcions del cos hum. 10. a) El document 13 mostra la faana de lesglsia de Sant Andreu de Mntua, construda per Alberti en el segle XV. El document 14 reflecteix la villa Rotonda, a Vicenza, obra dAndrea Palladio en el segle XVI. b) Resposta lliure. (Es poden citar, entre daltres, els segents: arcs de mig punt, frontons, columnes clssiques, etc.) S. A travs de la perfecci geomtrica i la decoraci senzilla i austera. Es diferencia pel fet que s un edifici ms petit i menys elevat, i pel fet que sutilitzen els elements clssics i no les formes gtiques.

(Pg. 136)
11. a) Fa referncia al fet que els pintors i escultors renaixentistes buscaven la bellesa, per aquest motiu idealitzaven rostres, cossos i moviments.

30

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

El nu, el retrat i lescultura eqestre. Eren diferents; lescultura medieval era bsicament religiosa. Ghiberti, Donatello i Miquel ngel. La Pietat, el David i el Moiss. 13. a) Masacio, Leonardo, Botticelli i Rafael, respectivament. b) Masacio i Boticelli, en el segle XV; Leonardo i Rafael, en el segle XVI. c) En el doc. 16, la recerca de la perspectiva a travs de la representaci de la volta de can; en el doc. 17, la tcnica de lsfumato, que consisteix a difuminar els contorns per fer lefecte de profunditat; en el doc. 18, la temtica mitolgica i la recerca de la bellesa ideal, i en el doc. 19, la inspiraci en lantiguitat clssica i la sensaci de profunditat. a) Lnica semblana s el tema; en tots dos casos es representa David, el pastoret de la Bblia que va vncer el gegant Goliat. b) En el fet que el David de Donatello, que est fet en bronze, representa un jove, gaireb un adolescent, de formes perfectes, dotat de grcia i delicadesa. Per la seva part, el David de Miquel ngel, realitzat de marbre, es representa no com un adolescent, sin com un sser desafiant; tota la figura est en tensi, no hi ha ni un sol membre dists, i la mateixa fora sadverteix a la cara; per aix sel considera un smbol de llibertat.

(Pg. 140)
19. Luteranisme, calvinisme i lEsglsia anglicana, respectivament. S; es va comenar a anomenar protestants els luterans per oposar-se al papat de Roma. Fa referncia a la reforma de lEsglsia proposada pel monjo alemany Mart Luter, que va acabar amb la separaci dels luterans o protestants de lEsglsia catlica. La Contrareforma va ser un moviment reformador en el si de la mateixa Esglsia catlica, que va sorgir amb lobjectiu de posar fre a la Reforma protestant i per millorar el funcionament de lEsglsia. Que les persones estan condemnades o salvades en nixer, sense que les obres fossin importants. 20. Perqu al final de ledat mitjana hi havia en alguns sectors de la societat europea un profund malestar contra certes prctiques de lEsglsia catlica. Els crtics opinaven que les altes jerarquies vivien envoltades de luxes i riqueses, la qual cosa atemptava contra els principis de la religi cristiana. A ms, denunciaven que la majoria del clergat tenia una escassa formaci i no sabia o no volia exercir correctament les seves tasques pastorals. A aquesta situaci sunia el fet que molts crrecs eclesistics es compraven i els compradors, de vegades, no tenien autntica vocaci religiosa, sin que buscaven els beneficis associats a aquell crrec. Un altre motiu descndol eren les indulgncies, un document que emetia el papa i amb el qual es comprava el perd dels pecats; el 1515 el papa Lle X va concedir indulgncies a aquells que donessin diners per pagar la construcci de la baslica de Sant Pere. El 1515 el papa Lle X va concedir indulgncies a aquells que donessin diners per pagar la construcci de la baslica de Sant Pere. El monjo alemany Mart Luter va respondre contra la publicaci dindulgncies amb les seves 95 tesis, en les quals criticava durament el papa, el qual li va ordenar que reconegus pblicament que shavia equivocat, per Luter no ho va fer i va ser excomunicat. Desprs daquell moment, va comenar a difondre les seves idees. Els seus principis bsics eren els segents: les persones se salven per la seva fe, i no pas per les seves obres; els creients es relacionen directament amb Du per loraci, sense necessitat que els sacerdots exerceixin dintermediaris; lnica font de veritat sn els textos sagrats, i cada persona pot interpretat la Bblia, sense que hagi dacceptar la interpretaci de lEsglsia; dels set sagraments, noms dos sn vertaders; el baptisme i leucaristia; el culte a la Verge i als sants sha de prohibir. A ms, Luter va negar lautoritat del papa. Amb la Contrareforma, un moviment reformador en el si de la mateixa Esglsia catlica, que va sorgir amb lobjectiu de posar fre a la Reforma protestant i per millorar el funcionament de lEsglsia. No. 21. El temple calvinista no est decorat amb obres dart ni riqueses perqu consideren que s una mostra dostentaci contrria a lesperit evanglic. Tampoc hi ha imatges religioses, perqu neguen el culte a les icones.

(Pg. 137)
14. Activitat lliure.

(Pg. 138)
15. a) A larquitectura destil herreri. b) A lestil plateresc. 16. Resposta lliure. (Es pot dir, per exemple, que Albrecht Drer va ser el pintor que va introduir el Renaixement a Alemanya desprs dels seus viatges a Itlia, que va ser un excellent dibuixant, gravador i retratista, i que El Greco va ser el pintor ms important del Renaixement espanyol, que va fer pintures religioses i retrats amb un estil original, ple de dramatisme i moviment. Destacava sobretot el seu s del color i les seves figures allargades, com ara en lEnterrament del senyor dOrgaz i el retrat dEl cavaller de la m al pit.) 17. No. En molts pasos lestil gtic va continuar dominant larquitectura fins al segle XVII. Els escultors espanyols van buscar la plasmaci dintensos sentiments religiosos ms que la bellesa ideal i la majoria de les obres van ser belles talles de fusta pintades amb colors vistosos. 18. a) El color negre del vestit i el fons fosc confereixen una atmosfera densa en qu destaquen, per contrast, les parts clares de la pintura: rostre, coll, m i puny de lespasa. b) Sembla que es tracta dun cavaller, s a dir, dun petit noble que no fa ostentaci de cap riquesa ni ms objectes que el vestit i lespasa. c) El rostre, la m i lespasa.

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

31

Solucionari
Pasos catlics: Espanya, Itlia, ustria, part de Frana, part de Blgica, Irlanda, Polnia, pasos bltics. Pasos luterans: Alemanya, Holanda, part de Blgica, Sucia. Pasos calvinistes: Sussa, part de Frana, part dEsccia, part dAlemanya, part dustria. Pasos anglicans: Anglaterra, Esccia, part dIrlanda del Nord. 22. Resposta lliure.

(Pg. 141)
23. Vegeu la taula segent: 24. Vegeu les taules de la pgina segent.

Humanisme Qu s? Corrent cultural.

Renaixement En sentit ampli, es coneix com a Renaixement els segles XV i XVI, a causa de les profundes transformacions socials i culturals. En sentit ms restringit, s un corrent artstic. Els segles XV i XVI.

Reforma Reforma de lEsglsia proposada pel monjo alemany Mart Luter, que va acabar amb la separaci dels luterans o protestants de lEsglsia catlica.

poca

Va assolir el mxim desenvolupament en el segle XV al principi del XVI. La preocupaci per lsser hum; la inspiraci en la literatura, la filosofia i lart de lantiguitat; la recerca de la veritat a travs de la ra i lexperincia, i una gran curiositat.

El segle XVI.

Caracterstiques

Sinspirava en els models artstics de lantiguitat. Lsser hum es va convertir en el centre de lart i els artistes es van preocupar per plasmar un ideal de bellesa.

Els seus principis bsics eren els segents: les persones se salven per la seva fe, i no per les seves obres; els creients es relacionen directament amb Du per loraci, sense necessitat que els sacerdots exerceixin dintermediaris; lnica font de veritat sn textos sagrats, i cada persona pot interpretar la Bblia, sense que hagi dacceptar la interpretaci de lEsglsia; dels set sagraments, noms dos sn vertaders; el baptisme i leucaristia; el culte a la Verge i als sants sha de prohibir; a ms, Luter va negar lautoritat del papa. El monjo alemany Mart Luter, Joan Calv i Enric VIII.

Protagonistes

Erasme de Rotterdam, Thomas More i Joan Llus Vives.

Arquitectes: Brunelleschi, Alberti, Bramante, Palladio. Escultors: Ghiberti, Donatello i Miquel ngel. Pintors: Masaccio, Botticelli, Leonardo, Miquel ngel, Rafael i Tici.

(Pg. 142)
25. Religiosa. La Verge amb el Nen en totes; sant Josep apareix tamb en lltima pintura, la de Rafael. El fresc de Santa Maria de Tall pertany al segle XII; el quadre de Barnaba da Mdena, al segle XVI; el de Filippo Lippi, al segle XV, i al de Rafael, al segle XVI. Respostes lliures. (Sha de respondre que en el cas del fresc de Santa Maria de Tall no es coneix lautor, i que aix s degut al fet que lartista en ledat mitjana era noms un artes, que no firmava les seves obres, mentre que en el Renaixement aquesta concepci va canviar; els artistes firmaven les obres i hi buscaven assolir fama i reconeixement.) En el fresc de Santa Maria de Tall les figures es representen de manera esquemtica, hiertica i plana. A mesura que avancem en el temps, les figures es tornen cada cop ms realistes, expressives i s ms gran la sen-

saci de profunditat i moviment. Resposta lliure. (Sha de respondre que les dues ltimes.) Hiertica en el fresc de Santa Maria de Tall, alguna cosa ms propera en el cas de lobra del segle XIV, i molt afectiva en els ltims casos. Simblic en el primer cas (es representen les estrelles), arquitectnic en el segon, i paisatgstic en els dos ltims casos. En el fresc de Santa Maria de Tall no existeix, s una pintura plana, i tampoc en la pintura del segle XIV. Est present en la de Lippi i, sobretot, en la de Rafael. Molt diferents entre unes pintures i altres. Respostes lliures. (Es pot dir que el fresc de Santa Maria s el que presenta ms els colors ms cridaners, i el quadre de Rafael el que t els colors ms reals.) 26. Respostes lliures. (Es pot respondre que el fresc s romnic, la pintura del segle XIV s gtica, i les dues ltimes, renaixentistes.)

32

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Quattrocento Arquitectura Caracterstiques Es recuperen els elements clssics (arcs de mig punt, frontons, voltes de can i columnes clssiques). Els edificis eren ms petits i menys alts que els gtics, perqu els volien adaptar a les proporcions del cos hum. Els edificis es decoraven de manera senzilla i austera: pretenien transmetre sensaci dordre i harmonia. El principal focus artstic va ser Florncia.

Cinquecento Les mateixes caracterstiques que el Quattrocento. En el segle XVI el gran centre de larquitectura renaixentista va ser la ciutat de Roma, on es van construir edificis renaixentistes magnfics sota el mecenatge dels papes Alexandre VI, Juli II, Lle X i Climent VII. Un altre focus daquest perode va ser la ciutat de Vencia, on es van construir esglsies i palaus. A Vencia es va generalitzar un nou tipus de construcci civil, la villa, una casa de camp de laristocrcia. Entre els edificis construts a Roma destaquen la baslica de Sant Pere, en la qual hi van participar Bramante (que en va realitzar el primer projecte), Miquel ngel (que en va modificar la cpula), i Maderno, a qui devem la resta de ledifici. A Vencia i als afores, Andrea Palladio va realitzar villes i esglsies importants (lesglsia del Redemptor, villa Rotonda a Vicenza).

Autors i obres

Brunelleschi (la cpula de la catedral de Florncia, la faana del palau Pitti i les esglsies de San Lozenzo i Santo Spirito, totes a Florncia) i Alberti (el palau Rucellai a Florncia i lesglsia de Sant Andreu a Mntua).

Pintura

Caracterstiques

Es va caracteritzar per la conquesta de la perspectiva i el domini de lespai. El color, la composici i les escenes que servien de fons a les obres (generalment edificis i paisatges) es van utilitzar per crear diferents plans i donar sensaci de profunditat. Els pintors es van inspirar en lantiguitat clssica. Per aix es prestava una atenci espacial a les proporcions de les figures i es buscava la bellesa, idealitzant rostres, cossos i moviments. Els temes dels quadres es van ampliar. Malgrat que es van continuar fent moltes escenes religioses, tamb es representaven escenes mitolgiques nus i retrats.

Autors i obres

Masaccio (la Santssima Trinitat) i Botticelli (El naixement de Venus).

Leonardo (La Gioconda i la Santa Cena), Miquel ngel (els frescos de la Capella Sixtina), Rafael (els frescos de la Stanza della Signatura del Vatic, com ara LEscola dAtenes i les seves madonne o verges), i Tici.

Escultura

Caracterstiques

Lescultura tamb va seguir els models de lantiguitat clssica. Per aix es va donar molta importncia a les proporcions i als estudis anatmics dels personatges, fet que es va reflectir en la proliferaci de nus. Altres gneres que van experimentar un gran desenvolupament van ser el retrat i lescultura eqestre; en tots dos casos, les figures es representaven idealitzades, amb cossos i trets plens de bellesa, encara que tamb sintentava plasmar la personalitat de qui retratava. La majoria de les escultures, igual que en lantiguitat, es feien de bronze i marbre. (les portes de la catedral de Florncia) i Donatello (el David). Miquel ngel Buonarroti (la Pietat, el David i el Moiss).

Autors i obres

Catolicisme Posici del papa Valor de les obres Interpretaci de lEvangeli Paper dels sants i la Verge Sagraments s la mxima autoritat Ajuden a salvar o condemnar les persones. Correspon a lEsglsia.

Luteranisme Nega la seva autoritat Les persones se salven per la fe, no pas per les seves obres. Cada persona pot interpretar la Bblia, sense acceptar la interpretaci de lEsglsia. El seu culte est prohibit.

Calvinisme

Anglicanisme Rei, autoritat religiosa.

No ajuden, ja que les persones estan predestinades.

El seu culte s important.

Nhi ha set.

Noms nhi ha dos que siguin vertaders: el baptisme i leucaristia.

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

33

Solucionari
La de Lippi s del Quattrocento, i la de Rafael, del Cinquecento. A la de Lippi la perspectiva s provocada per la pintura que tenen a lesquena les figures, les quals no tenen encara la perfecci ideal de formes que s que s present en la de Rafael, la qual t tamb ms sensaci de suavitat i moviment grcies a la posici dels personatge.

(Pg. 145)
6. En primer lloc, els europeus necessitaven buscar noves rutes comercials amb Orient, ja que el 1453 els turcs havien pres Constantinoble i shavien apoderat de lImperi bizant, la qual cosa va interrompre les rutes comercials que unien el continent amb aquella regi. Daltra banda, es van produir una srie davenos tcnics que van millorar la navegaci (es van desenvolupar mapes nous, els portolans; es va generalitzar ls dinstruments de navegaci que va afavorir lorientaci, com la brixola, lastrolabi i el quadrant; i van sorgir nous tipus de vaixells, com ara la caravella). (Vegeu lepgraf 2 del tema 8, a la pg 94.) 7. Al final de ledat mitjana hi havia en alguns sectors de la societat europea un profund malestar contra prctiques de lEsglsia catlica. Els crtics opinaven que les altes jerarquies vivien envoltades de luxes i riqueses, la qual cosa atemptava contra els principis de la religi cristiana. A ms, denunciaven que la majoria del clergat tenia una escassa formaci i no sabia o no volia exercir correctament les tasques pastorals. A aquesta situaci sunia el fet que molts crrecs eclesistics es compraven i els compradors en ocasions no tenien autntica vocaci religiosa, sin que buscaven els beneficis associats a aquell crrec. Un altre motiu descndol eren les indulgncies, un document que emetia el papa amb el qual es comprava el perd dels pecats; el 1515 el papa Lle X va concedir indulgncies a aquells que donessin diners per pagar la construcci de la baslica de Sant Pere. El monjo alemany Mart Luter va respondre contra la publicaci dindulgncies amb les seves 95 tesis, en les quals criticava durament el papa, el qual li va ordenar que reconegus pblicament que shavia equivocat, per Luter no ho va fer i va ser excomunicat. A partir daleshores va comenar a difondre les seves idees. 8. Respostes lliures. (Es pot respondre que la seva funci era residencial i que el B) va ser construt en lpoca medieval i lA), en lpoca moderna.) LA. Resposta lliure. (Sha de fer esment de ls delements clssics: frontons, arcs de mig punt, voltes de can, etc.). Resposta lliure. (Es pot dir que s gtic, per ls de larc ogival, apuntat. La principal diferncia s que lA no va utilitzar larc ogival, caracterstic del gtic, sin larc de mig punt, que representa un retorn en lantiguitat clssica.) 9. a) Poblaci i societat. A linici de ledat moderna la poblaci va comenar a recuperar-se (crixer) lentament. Al principi de ledat moderna la societat continuava dividida en tres estaments com en ledat mitjana, per dins lestament no privilegiat, la burgesia va aconseguir una gran preeminncia. b) Economia. El sector primari en tots dos moments. Al principi de ledat moderna.

(Pg. 143)
27. La de la dreta correspon a la primera etapa de Miquel ngel; la de lesquerra, la Pietat Rondanini, a una etapa ms tardana. Resposta lliure. (Sha de contestar que la Pietat Rondanini perqu les figures estan molt menys treballades i perfectes.) En la primera Pietat li va importar ms mostrar la bellesa, i en la segona, la Pietat Rondanini, li preocupaven ms els sentiments, lexpressivitat. Resposta lliure. (Es pot dir que en la primera Pietat, perqu es preocupa per la recerca de la bellesa i de les proporcions.) 28. Un metge i teleg espanyol. Per heretge. Joan Calv. Resposta lliure. Falses. Per salvar altres nimes innocents. Miguel Servet va ser jutjat i executat a Ginebra quan aquesta ciutat era governada per Joan Calv. Anys abans tamb havia estat jutjat per la Inquisici catlica a Frana, que el va condemnar a la foguera, per llavors sen va poder escapar i va ser cremat en efgie. 29. No estava permesa. Resposta lliure. (Sha de remarcar la necessitat de la tolerncia religiosa i la convivncia pacfica entre regions.)

Activitats de reps (Pg. 144)


1. Activitat lliure. 2. Activitat lliure. 3. Monarquia autoritria. Tribunal de la Inquisici. Tractat de Tordesillas. Humanisme. Renaixement. 4. (Fals) Mart Luter va ser liniciador de la Contrareforma. (Cert) Els principals moviments de la Reforma van ser el luteranisme, el calvinisme i langlicanisme. (Fals) La Contrareforma va ser un moviment de reforma en el si de lEsglsia anglicana. 5. Activitat lliure.

34

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Van experimentar un gran desenvolupament. Al creixement de la poblaci. c) Poltica. Van crear una burocrcia i una administraci centralitzada i professional que depenia directament del rei, van enfortir lexrcit, van augmentar els impostos per obtenir ingressos amb els quals podien finanar-se i van crear una xarxa diplomtica per mantenir relacions amb els pasos vens. 10. Resposta lliure. 11. Una actitud intolerant. Resposta lliure. (Sha de remarcar la necessitat de fomentar la tolerncia religiosa i la convivncia pacfica entre religions.) 12. Activitat lliure.

Bloc IV Els segles


XVI, XVII

XVIII

(Pg. 149)

El capit Alatriste. En el segle XVII, a Flandes i Madrid. Una font de ficci. Una novella histrica. En la guerra de Flandes. Resposta lliure. (Es pot explicar que el calvinisme shavia ests en el segle XVI tamb pels Pasos Baixos, especialment al nord. La poltica antiprotestant de Felip II va provocar una forta oposici. El 1566, les provncies del nord es van rebellar i es van declarar independents amb el nom de Provncies Unides. El rei no ho va acceptar, i va comenar una guerra llarga i costosa que va durar 80 anys. La reina anglesa Isabel I donava suport als rebels protestants, i per aquest motiu Felip II va enviar contra Anglaterra lArmada Invencible, una poderosa flota que va ser derrotada el 1588. En temps de Felip II, el duc de Lerma va aplicar una poltica pacifista per rebaixar les despeses militars. El 1604, va firmar la pau amb Anglaterra i el 1609, la Treva dels Dotze Anys amb les Provncies Unides. Durant el regnat de Felip IV, el comte duc dOlivares va comenar una poltica exterior ofensiva que es va plasmar en la represa de la guerra contra les Provncies Unides i la intervenci en la guerra dels Trenta Anys, que va enfrontar les potncies europees entre 1618 i 1648. Entre 1621 i 1635, la sort de les armes va ser favorable a lexrcit espanyol. Per la incorporaci de Frana en la lluita des del 1635 va fer canviar aquesta tendncia i es va agreujar amb les revoltes de Catalunya i Portugal. Per tot aix, Olivares va ser cessat el 1643. La pau de Westflia, el 1648, va posar punt final a la guerra dels Trenta Anys: Espanya va reconixer la independncia de les Provncies Unides. Va ser el final de lhegemonia espanyola a Europa.) Llogava els seus serveis com a espadatx. Persones que no tenien coratge per solucionar les prpies querelles. Resposta lliure. (Es pot respondre que va ser un perode crtic per a Espanya i especialment per a la monarquia hispnica.) Perqu se sentia assetjada per altres nacions europees en creixement, principalment les Provncies Unides, Anglaterra i Frana. Per Europa, Amrica, lfrica i lsia. Resposta lliure.

(Pg. 146)
13. LEuropa nrdica (Anglaterra, Dinamarca, Alemanya, Sucia, Noruega, Finlndia, els pasos bltics). LEuropa meridional i central. S. El catolicisme sha ests per Iberoamrica i el protestantisme per lAmrica del Nord, Sud-frica i Oceania. Resposta lliure. (Sha de respondre que a causa de la colonitzaci daquests territoris en els segles segents per uns i altres.) Resposta lliure. No, des de que fa alguns anys va finalitzar lenfrontament que durant segles van mantenir protestants i catlics a lUlster, a Irlanda del Nord. 14. Activitat lliure.

(Pg. 147)
15. LA el 1307, el B el 1563 i el C el 1992. Els dos primers sn fonts primries i lltim s una font secundria. 16. Un inquisidor; Bernardo Guy. Resposta lliure. (Es pot respondre que per fer conixer el funcionament de la Inquisici.) Generalment, no deixant-li tenir visites, mantenint-lo gaireb en lobscuritat, sense permetre-li ni llegir ni escriure i torturant-lo. En ocasions, al contrari, se lexposava a lescarniment pblic. (Es pot aventurar que no sempre devien ser autntiques, que en algun cas confessarien ser culpables dheretgia per deixar de sofrir.) El seu origen i la seva organitzaci. A lEspanya medieval i moderna va ser la por dels jueus conversos el que va motivar la creaci de la Inquisici, a ms del desig de confiscar els bns dels conversos. A ms, la Inquisici espanyola depenia totalment del monarca, no del papa, com havia estat habitual des de la seva creaci. 17. Activitat lliure. 18. Activitat lliure.

Unitat 12 El segle XVI: lapogeu de lImperi hispnic (Pg. 151)


1. Virrei: el que governava en nom del rei quan aquest no hi era. Governador: representant del govern en algun territori. Consell: rgan principal de ladministraci espanyola entre els segles XVI i XVIII. 2. Perqu va rebre el tron hispnic dels seus avis, que eren els Reis Catlics, i es va convertir en Carles I dEspanya. Daltra banda, a travs dels seus avis paterns, que eren Maximili I, emperador del Sacre Imperi, i Maria de Borgonya, va obtenir el ttol demperador, i com a tal va rebre el nom de Carles V.

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

35

Solucionari
Castella. La rebelli de les Comunitats. Va pactar amb la noblesa castellana per fer front als revoltats i els va derrotar. Unificar la cristiandat sota el seu comandament. No. Perqu la seva poltica va topar amb tres grans focus doposici: Frana va ser la principal rival perqu lluitava per aconseguir lhegemonia a Europa, i les dues potncies van estar en guerra durant tot el regnat; laltre gran rival van ser els turcs otomans, que eren una amenaa constant al Mediterrani i a la frontera oriental del Sacre Imperi; i el problema ms greu va ser la rebellia dels prnceps protestants alemanys; Carles va intentar frenar lexpansi del luteranisme al Sacre Imperi, per va fracassar. 3. La corona de Castella i les seves possessions fora de la Pennsula (Canries, territoris americans i places africanes), la corona dArag i les seves possessions a Itlia (Sardenya, Npols i Siclia), els Pasos Baixos, Luxemburg, el Franc Comtat, Artois, Charolais, els Estats de la casa dustria...

(Pg. 157)
10. Capitulaci: autoritzaci reial per reclutar un exrcit i conquerir un territori determinat. Monopoli: dret en exclusiva per a una empresa o instituci sobre una activitat econmica determinada. Virregnat: cada una de les dues parts en qu es va dividir el territori conquerit pels espanyols a Amrica. Consell dndies: rgan encarregat dassessorar el monarca sobre el govern a Amrica i de preparar les lleis relacionades amb aquests territoris. Casa de Contractaci: instituci que tenia la seu a Sevilla i que monopolitzava el comer amb Amrica. 11. Entre les expedicions de conquesta es poden destacar la dHernn Corts, que va conquerir limperi asteca, i la de Francisco Pizarro, que va conquerir limperi inca. Entre les expedicions dexplotaci es pot destacar la de Francisco de Orellana, que va recrrer el riu Amazones. Les expedicions estaven dirigides i organitzades per particulars que rebien del rei una capitulaci de conquesta, s a dir, lautoritzaci per reclutar un exrcit i conquerir un territori determinat. Les despeses de lexpedici corrien a crrec del conqueridor. Una vegada conquerit, el territori passava al monarca. A canvi, el rei concedia al conqueridor el ttol de governador o capit i una extensa part de les terres i el bot. Daltra banda, els indgenes es van veure sorpresos pels cavalls, que encara no coneixien, per les armadures brillants i els cascos, i pel soroll i el fum de les armes de foc. Tamb va facilitar la conquesta lexistncia dantigues creences i tradicions que parlaven de larribada de dus des de loce. Un ltim factor van ser les baralles i enemistats entre els pobles americans, que els conqueridors van aprofitar per establir-hi aliances. A la Pennsula es va crear el Consell dndies, encarregat dassessorar el monarca sobre el govern a Amrica i de preparar les lleis relacionades amb aquests territoris. Per la seva banda, el territori conquerit es va dividir en dos virregnats: el Virregnat de Nova Espanya, al nord, i el Virregnat del Per, al sud; i a les principals ciutats americanes es van establir audincies, que socupaven daplicar les lleis i dimpartir justcia. Metalls preciosos i productes agraris. 12. Per estaments.

(Pg. 153)
4. Monarquia hispnica: nom que sha donat a limperi de Felip II, el ms gran que fins aleshores havia conegut la humanitat, i que el rei governava des de Madrid, on va installar la cort, perqu considerava que Espanya era el centre de la seva monarquia. Bancarrota: suspensi del pagament dels deutes per la impossibilitat de saldar-los. 5. La conservaci de lherncia patrimonial i la defensa del catolicisme. Les contnues guerres. 6. Espanya, representada com una matrona, seguida per les tropes, est disposada a socrrer una jove despullada i desemparada, que simbolitza la religi catlica, i a salvar-la, per exemple, de Nept, que, vestit de turc, simbolitza larmada otomana. La corona de Castella i les seves possessions fora de la Pennsula (Canries, territoris americans i places africanes), la corona dArag i les seves possessions a Itlia (Sardenya, Npols i Siclia), els Pasos Baixos, Luxemburg, el Franc Comtat. Portugal i les seves possessions a lfrica, lsia i el Brasil. 7. Perqu tenia una gran extensi.

(Pg. 155)
8. Activitat lliure. 9. La poblaci indgena dAmrica va quedar sotmesa a la voluntat dels colonitzadors espanyols, els quals els van fer servir com a m dobra esclava. En els segles segents, el nombre dindis, que era com els denominaven els espanyols, va davallar drsticament per les malalties i les males condicions de vida i de treball que patien, a ms, matar indis no era delicte. Per a la poblaci indgena, la conquesta no va tenir cap avantatge, tot al contrari, dels colonitzadors solament van rebre la llengua i la religi. Els conqueridors s que van gaudir de la colonitzaci, grcies al comer dels productes que oferia el continent: or, plata, caf, cacau, tabac, etc.

Precisament en el fet que estava organitzada segons criteris racials: els espanyols ocupaven el lloc ms alt (exercien els crrecs de govern, posseen les terres i controlaven el comer); els mestissos ocupaven un lloc intermedi entre la minoria blanca i la majoria ndia; els indis feien els treballs manuals, principalment les feines del camp i van patir molts abusos, i, finalment, hi havia els esclaus negres.

(Pg. 158)
13. Activitat lliure. 14. Activitat lliure. 15. Va experimentar un fort augment durant el segle XVI.

36

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

S. A finals de segle. Per larribada massiva de metalls preciosos. Resposta lliure. (Es pot respondre que la pujada de preus va encarir molt tots els productes i va produir lempobriment dun gran percentatge de la poblaci.) Van comprar productes de luxe a lexterior. Els va servir per finanar les guerres.

Canvia la manera de vida tradicional, la cultura, els costums...

Unitat 13 Els segles XVII i XVIII (Pg. 163)


1. Era una persona de confiana del monarca a qui li encomanava la direcci del govern. El duc de Lerma, el favorit de Felip III, i el comte duc dOlivares, el favorit de Felip IV. La poltica exterior pacifista buscava la pau a travs de la firma dacords o tractats, mentre que una poltica exterior ofensiva es defineix per la guerra. Felip III es va caracteritzar per una poltica exterior pacifista i Felip IV, per una poltica exterior ofensiva. 2. Duna banda, la guerra amb Anglaterra i amb les Provncies Unides; de laltra, els problemes econmics. Una poltica exterior pacifista en el primer cas, que va comportar signar la pau amb Anglaterra el 1604 i la Treva dels Dotze Anys amb les Provncies Unides el 1609. La declaraci de bancarrota el 1607. No. Lexpulsi de la poblaci dorigen musulm, que en teoria shavia convertit al cristianisme en el segle XVI, per que a la prctica mantenia la llengua i els costums islmics. Va comportar la runa de moltes regions, que es van despoblar de sobte. Va intentar reformar la poltica interior amb dos objectius: repartir les despeses militars entre tots els territoris de la monarquia hispnica, perqu fins aleshores noms Castella pagava les guerres; i reforar el poder del rei, retallant lautogovern dels diferents territoris. La poltica centralista del comte duc dOlivares va provocar diversos aixecaments en els territoris de la monarquia hispnica, sobretot a Catalunya, que van acabar amb pacte, i a Portugal, que va aconseguir la independncia. No. 3. Resposta lliure. (Es pot respondre que una imatge decadent.) Portugal, Provncies Unides, Flandes, el Rossell i el Franc Comtat.

(Pg. 159)
16. A) Els efectes poltics. El maia, lasteca i linca. A lespanyol i al portugus. El Consell dndies. A Espanya. Els virreis (el territori conquerit es va dividir en dos virregnats: el Virregnat de Nova Espanya, al nord, i el Virregnat del Per, al sud) i les audincies, que socupaven daplicar les lleis i dimpartir justcia.

B) Els efectes econmics. Lexplotaci de les mines. Per la troballa a Amrica de gran quantitat de metalls preciosos, especialment plata. Els espanyols. El blat, la civada, la vinya, lolivera i la canya de sucre. No. C) Els efectes socials. a) A Mxic central. b) La poblaci indgena es va reduir molt. Per les guerres de conquesta, les malalties que van portar els conqueridors (contra les quals els indis no disposaven de defenses naturals), els abusos comesos pels espanyols, etc. Hi havia uns grups ms poderosos i daltres de dominats. Els espanyols. Amb criteris racials. De dalt a baix: el conqueridor espanyol, el mests, lindi i el negre. No. S. Els negres portats de lfrica. D) Els efectes culturals. Llenges indgenes amerndies, com el nhuatl entre els asteques, el muisca o txibtxa a Colmbia, el qutxua des del Per al nord de lArgentina, el tupguaran a Paraguai, el Brasil, i lArgentina, etc. Que es va imposar lespanyol a la majoria del territori americ i el portugus es va imposar a lactual Brasil. Les religions indgenes, com lasteca, la maia o linca, religions politeistes, que retien culte als dus creadors de lUnivers, relacionats amb la naturalesa i els elements atmosfrics. No. Es va difondre la religi catlica. 17. S. Resposta lliure. Per exemple, la llengua (lespanyol o castell), la religi (el catolicisme), etc.

(Pg. 165)
4. Perqu es menyspreava el treball manual i sadmirava la noblesa que vivia de les rendes que les terres i els crrecs li proporcionaven. 5. Un perode destancament demogrfic. Tamb. 6. Crisi econmica, social i militar anaven unides. La crisi dels preus va arrunar ms les classes baixes, que tenien difcil la vida, aix va influir en la demografia. I les dues coses, preus alts i menys poblaci, van influir en la davallada de la potncia militar del pas. 7. A robar. Resposta lliure. Els valors predominants en el segle XVII, que fomentaven la vida inactiva: es menyspreava el treball manual i sadmirava la noblesa que vivia de les rendes.

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

37

Solucionari
(Pg. 167)
8. Que s el pas ms poders i amb ms influncia en el continent. Un pas que pel seu potencial econmic, territorial, demogrfic o militar s important en lmbit mundial. El sistema de lequilibri continental pretenia que cap de les grans potncies tingus una fora desequilibradora i que estiguessin compensats els seus poders. 9. Perqu va obtenir ms poder a costa de la noblesa, lEsglsia i els parlaments, a travs de diverses mesures: va imposar la centralitzaci poltica, va eliminar la dissidncia religiosa, va aconseguir controlar la noblesa i va convertir la cort en el centre de ladministraci de lestat i en el principal focus cultural del pas. La mort sense hereu directe de Carles II dHabsburg. 10. Perqu concentrava tots els poders de lestat a les seves mans i va acabar amb latomitzaci del poder feudal (poltic, jurdic, tributari) heretat de ledat mitjana. Perqu Anglaterra ho exigia per tal de reconixer-li els drets a la corona espanyola seguint la poltica de lequilibri continental. Perqu van sorgir potncies noves que buscaven lexpansi per Europa, com ara Rssia, Prssia, Anglaterra i ustria, i les antigues potncies, com ara Espanya i Frana, van intentar recuperar part del seu antic poder. 11. La capa reial, lespasa, la corona i el ceptre. Diu que escampar el poder reial, s a dir, permetre a altres persones o grups que legislin i governin, s dividir lestat i permetre ladveniment de dos amos. Al final utilitza una cita bblica: Ning pot servir dos amos alhora. Document 15. a) Frana, Portugal, Espanya, ustria, Prssia, Rssia. b) Els estats ms extensos eren lImperi otom, Rssia, Polnia, Frana, Espanya, ustria i Hongria. El principal motiu va ser la poltica centralitzadora que va endegar el nou monarca, que atemptava contra el sistema de funcionament autnom del pas. S que ho va ser perqu la guerra sinici per les maniobres de les potncies antifranceses i va implicar molts estats europeus. 14. Gran Bretanya, ustria, Holanda, Prssia, Savoia i Portugal. Catalunya, Arag i Valncia. Castella i Navarra. Als Borbons. A Frana. Era important, perqu podia desequilibrar la relaci de forces al continent a favor de Frana, si guanyava Felip dAnjou, o a favor dustria, si guanyava larxiduc Carles. Totes dues alternatives eren problemtiques. 15. Possiblement, perqu qualsevol de les opcions, la francesa o laustraca, podia desequilibrar les forces militars i territorials dEuropa a favor duna cant o de laltre: Frana no estava disposada a continuar vivint envoltada per monarques austracs, i Anglaterra no estava disposada a acceptar una hipottica uni de Frana i Espanya.

(Pg. 171)
16. A travs dels sistemes de monarquia absoluta, alguns reis van promoure reformes, sobretot dordre econmic i tcnic, per millorar la producci agrria i de les manufactures. Tot aix es feia inspirat en les idees de la Illustraci. Perqu davant la puixana de la burgesia comercial el seu paper dins la poltica sanava restringint. A ms, la noblesa tradicional mirava de mal ull la nova noblesa instituda pels reis entre els burgesos enriquits. Aix permetia posar en conreu una tercera part de les terres que sistemticament es deixaven en guaret. La rotaci de conreus permetia el creixement de la ramaderia i, per tant, la disponibilitat dadobs. 17. S. Les transformacions agrries van permetre augmentar la producci i, per tant, abaratir els preus dels aliments. Aix va tenir com a conseqncia un descens de la mortalitat catastrfica que sovint es produa per la mala alimentaci i les malalties. Alhora, disposar de ms braos permetia conrear ms terres, i la poblaci sobrant dels camps podia ser empleada en els primers tallers industrials. La Illustraci. La burgesia. 18. A la dels Borbons. Rssia va ser el pas amb un creixement vegetatiu ms important durant el segle XVIII, que va passar de 18 a 39 milions dhabitants. La substituci del guaret per noves rotacions de conreus, la introducci de noves plantes, la millora de les eines del camp, la utilitzaci dadobs i la introducci del cavall en les tasques agrcoles.

(Pg. 169)
12. Les aliances entre pasos tenen com a funci assegurar la poltica exterior per evitar les guerres i establir pactes militars, poltics i econmics. s la situaci en qu es veu un pas, governat per una monarquia, quan, a falta dun hereu, diferents pretendents es disputen laccs al tron. Perqu aix allunyava de Catalunya el centre de decisi, i la poltica i les lleis es farien seguint altres interessos que podien ser contraris al pas. 13. La principal va ser la Gran Aliana de lHaia entre Gran Bretanya, ustria, Holanda i Prssia contra les aspiracions de Felip dAnjou, que tenia el suport de Frana, al tron espanyol. Alhora, Catalunya, Valncia i Arag es decantaven pel pretendent austrac en contra de Felip. Lany 1702 va comenar la guerra entre tots dos bndols.

38

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

(Pg. 172)
19. A Anglaterra, el rei nomena el govern, estableix les poltiques a travs de les lleis, pot dissoldre el Parlament, per si ho fa nha de convocar un altre de nou, i sollicita al Parlament laprovaci de les noves lleis, nous impostos i el reclutament de les tropes. A Frana, el rei governa, estableix les lleis, fixa impostos, els recapta, forma lexrcit i el recluta. A Anglaterra, establir les noves lleis, aprovar la concessi al rei de nous impostos, aprovar el reclutament i manteniment de les tropes, i mantenir reunions peridiques i freqents. A Frana, donar lopini sobre les lleis proposades pel rei i, a vegades, participar en lelaboraci dalgunes lleis. 20. El francs. Langls. Resposta lliure. 21. Resposta lliure. 22. Activitat lliure, totes les opcions poden ser correctes. 23. Lentrada de Frana a la guerra dels Trenta Anys va desequilibrar el resultat de la guerra a favor dels enemics dEspanya, i Espanya va perdre lhegemonia continental. El fet que governessin favorits en el lloc dels reis palesava la feblesa dels monarques espanyols i que les lluites internes pel poder afeblissin les estructures de lestat. La crisi de lagricultura, lartesania i el comer era un smptoma de la crisi general de la monarquia, la crisi econmica general tamb afectava els tributs i la fortalesa de lexrcit. El descens de poblaci afectava directament el reclutament de tropes, que llavors eren decisives en el resultat de les batalles. 24.
Causes de la fi de lhegemonia hispnica Immediates Lentrada de Frana a la guerra dels Trenta Anys. La successi de bancarrotes. El fet que governissin favorits en lloc dels reis. Llunyanes La crisi de lagricultura, lartesania i el comer. El descens de la poblaci.

Els nobles, de manera elegant; els burgesos, cmodament, i els pobres, pobrament. Una famlia diferent en cada cas. Noble en el primer cas, una famlia pobra en el segon i una famlia burgesa en lltim cas. Per les caracterstiques de lestana i del vestit assenyalades anteriorment. Resposta lliure. 28. Com era la societat, quins grups socials hi havia i com vivia cada un dells. Respostes lliures.

Unitat 14 Els segles


XVI, XVII

XVIII

a Catalunya (Pg. 175)

1. Les corts eren la representaci de la societat estamental formades pels tres braos, leclesistic, el nobiliari i el de les ciutats (el poble). Actualment les corts sn la representaci del poble i estan formades per membres de partits poltics: tot ciutad t dret a votar a les corts i a ser-ne elegit representant. Privilegis sn els avantatges que pot tenir una persona en una societat que la diferencia de la resta. Els principals privilegis eren poder fer lleis, el dret a jutjar i a no pagar impostos. Un impost s una obligaci de pagar diners, de lliurar mercaderies o de fer una prestaci personal (feina) a una instituci poltica com lestat. 2. Durant el regnat de Carles I les relacions entre la monarquia i les institucions catalanes no van tenir gaires motius de fricci, per s que hi va haver tensions durant el regnat de Felip II, perqu el rei sovint va servir-se dexcuses per interferir en les lleis i en el funcionament de les institucions catalanes, i va provocar divisions internes entre els seus representants. Lagricultura. No directament, ja que aquest comer americ quedava centralitzat a Sevilla, per indirectament, la demanda que hi havia a Castella de productes per embarcar a Amrica feia que tamb es fessin comandes de productes catalans. La manca de m dobra al camp va afavorir la recuperaci de terres de conreu, cosa que va succeir grcies a lalt ndex de natalitat i a larribada demigraci procedent de Frana. 3. Perxer: teixidor a m de peces de passamaneria. Veler: teixidor de peces de seda a m. Velluter: fabricant de teixits de vellut o de brocats i damasquins de seda. Passamaner: el qui fa teixits de passam. Barreter: barretaire, fabricant de barrets. Torcedor: artes dedicat a lelaboraci de teixits de seda. Eren les associacions que regulaven i controlaven el treball, la producci i la comercialitzaci dels productes artesans a les ciutats. Existien grans plantacions de moreres, per a la criana de cucs de seda, i quatre gremis de seders a Barcelona.

25. Lentrada de Frana a la guerra dels Trenta Anys el 1635 i el tractat de Westflia (1648), que va posar punt final a aquesta guerra i va reconixer la independncia de les Provncies Unides. Respostes lliures. (Es pot respondre que s, per la crisi generalitzada econmica, demogrfica... que patia el pas.)

(Pg. 173)
26. Del segle XVII. W. Heimbach, Louis Le Nain i Vermeer de Delft. Resposta lliure. 27. Lestana de la famlia noble s molt mplia, decorada de manera rica, amb mobles, cortinatges, amb un ampli finestral, etc. Lestana de la famlia burgesa s mplia, amb mobles, quadres, illuminada, etc. Lestana de la famlia pobra s reduda, gaireb sense mobiliari, fosca, etc.

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

39

Solucionari
Si desapareixia lofici, tamb desapareixia el gremi; per molts gremis van desaparixer abans que els oficis durant el segle XIX i XX. Privilegiats eren aquells que no pagaven impostos i tenien altres avantatges respecte a les classes inferiors. 10. Lagricultura. No va ser tan accentuada com a Castella: els efectes de la guerra dels Segadors i de la pesta es van superar a finals de segle i les crisis ccliques de la demografia no van impedir un augment de la poblaci durant el segle XVII. 11. Perqu provocaven males collites per falta de m dobra, es redua la natalitat i moria gent, per la qual cosa la demografia experimentava retrocessos. Latracci de les activitats urbanes i de les zones de conreu dedicades a la vinya van fer que molts pagesos abandonessin les terres ms dures i improductives, aix va arrunar una part de la petita noblesa rural, que per lluitar contra aquests canvis econmics va prendre les armes i es va dedicar a assaltar la gent pels camins principals, i a fugir desprs, rpidament, cap als seus caus a la muntanya. 12. El Barcelons, el Garraf, el Segri, el Maresme i Osona. Coincideix amb les principals ciutats del Principat en aquells temps, en qu les ciutats comenaven a ser importants focus datracci de gent per les activitats econmiques que shi realitzaven (comer, artesania, transport martim). Les zones dagricultura ms pobra eren les zones menys poblades, i coincidia amb llocs de sec. Les que practicaven una agricultura ms intensa de vinya, olivera o regadiu eren ms poblades. A baix, a la dreta, la quadra de les cavalleries, a lesquerra, la cort de les vaques i els bous. Al darrere, hi ha diferents magatzems de productes com les btes de vi, loli i tamb el menjar per al bestiar. Dalt, hi ha les habitacions, el menjador i la cuina.

(Pg. 177)
4. Un privat era el personatge poltic favorit del rei que actuava com a cap del govern i que decidia en tota mena de qestions que fossin competncia del monarca. Perqu anaven en contra de les constitucions i les llibertats que les Corts havien anat guanyant davant lautoritat reial, i en moments de crisi es feien molt difcils de pagar. 5. Va ser un conflicte social, per la reacci del poble contra lobligatorietat de la poblaci a allotjar i mantenir els soldats espanyols, per va desembocar en un conflicte poltic quan la Generalitat va encapalar la protesta contra la monarquia, que havia vulnerat les lleis del pas establint-hi un exrcit de 10.000 homes. Catalunya va perdre el Rossell, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i una part de la Cerdanya, territoris que van annexionar-se al regne de Frana. 6. a) El comte duc dOlivares recomana al rei Felip IV que acabi amb les diferncies que hi havia als regnes hispnics de la seva corona i que els iguali en obedincia a Castella per tal de poder aconseguir la unificaci de les seves obligacions envers la corona, amb la qual cosa el rei ser ms poders. b) Lobjectiu poltic dOlivares era la unificaci de la corona hispana sota la total autoritat reial, i introduir a tot arreu les lleis i institucions de Castella. c) Lefecte seria la desaparici de les diferncies de lleis i privilegis dels regnes de la monarquia diferents de Castella. A lescena, shi veuen uns pagesos en primer pla, amb les fals alades en signe de revolta mentre a la ciutat se celebra la process del Corpus Cristi. Els elements religiosos sn un palli que porten els capellans amb la custdia a sota, daltres capellans porten ciris i la multitud enarbola una imatge del Sant Crist.

(Pg. 183)
13. Un decret s una mena de llei que lautoritat dicta sense consultar cap altra instncia. Representant del rei i mxima autoritat poltica, jurdica i militar del Principat. Era qui cobrava els impostos i distribua els recursos necessaris per mantenir ladministraci i lexrcit a Catalunya. Eren les divisions administratives del Principat, administrades per un corregidor, que controlaven directament les autoritats municipals. s la conscincia que tenen els parlants duna llengua que aquesta s inferior a la llengua imposada per uns conqueridors. Sidentifica el poder poltic i militar amb una mena de superioritat de la llengua que aquest poder imposa, en detriment de la llengua prpia del territori dominat. 14. No. Perqu en derrotar els exrcits catalans va imposar la seva poltica de centralitzaci i uniformitzaci del poder poltic a tota la monarquia. El poder total el tenia el capit general; la Reial Audincia governava i administrava la justcia; els corregidors

(Pg. 179)
7. Activitat lliure.

(Pg. 181)
8. La producci daiguardent va beneficiar molt el comer catal en lmbit internacional, ja que aquest producte tenia molta demanda a Europa i a Amrica. Per tant, el principal mitj de transport daleshores, el vaixell, tamb sen va beneficiar. 9. La demografia de lAntic Rgim es caracteritzava per una elevada natalitat i per la influncia regular de mortalitats catastrfiques (fam, guerres, malalties), per la qual cosa el creixement era molt pobre. Estament s una classe social que existeix i es perpetua al llarg del temps. Els estaments superiors, com ara la noblesa, no es barrejaven amb els estaments inferiors, com la burgesia i la poblaci camperola.

40

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

controlaven el poder municipal, i els intendents cobraven impostos i finanaven ladministraci estatal al Principat. A travs dopuscles i memorials annims, que denunciaven la mala administraci que patia el pas. La imposici de la llengua castellana com a llengua oficial i a lensenyament, la concentraci de la vida universitria a Cervera i la diglssia que identificava el castell com una llengua del poder i el catal amb les classes baixes. 15. a) S. El rei, sense les Corts catalanes, ja no tenia cap impediment per imposar la poltica que ms li convingus a Catalunya a travs duna administraci centralitzada i uns funcionaris que actuaven en el seu nom. b) Per trencar el sistema tradicional dadministraci catalana i crear la figura del corregidor, que li era totalment fidel. a) Els milicians catalans defensen la ciutat de Barcelona durant lassalt final de les tropes borbniques l11 de Setembre de 1714. Els milicians no van uniformats i uns quants porten barretina, cosa que els identifica com a catalans. Van armats amb mosquetons, els fusells de lpoca, amb la baioneta calada per emprendre la lluita cos a cos. Al fons es distingeixen les torres de Santa Maria del Mar i la muntanya de Montjuc. b) Al costat del pen de Santa Eullia, un home ben vestit, que s el conseller en cap de Barcelona Rafael de Casanova, estn un bra perqu en aquell moment acaba de ser ferit en una cama.

i la fecunditat elevada. I tamb la davallada de la mortalitat catastrfica. Els mercats catalans i espanyols, a part dels dAmrica, van contribuir al creixement de lactivitat manufacturera i artesanal al Principat, ja que eren la destinaci dels productes que shi fabricaven. S, era una societat molt dinmica si la comparem amb la dels dos segles anteriors: va crixer molt demogrficament, leconomia es va recuperar i va experimentar un gran auge i modernitzaci, i va prendre molta empenta la burgesia comercial i manufacturera. 19. La llibertat de comer amb Amrica va estimular la construcci naval, que ja havia estat molt important durant ledat mitjana. Els vaixells es feien servir per portar les mercaderies fins al continent americ, i portar-ne daltres.

(Pg. 186)
20. Activitat lliure 21. El rei Felip IV i el virrei comte de Santa Coloma. 22. Activitat lliure. (Es pot dir que es tracta de Gaspar de Guzmn i Pimentel ms conegut com el comte duc d'Olivares per ser comte dOlivares i duc de Sanlcar la Mayor. Privat del rei Felip IV, va nixer a Roma el 1587 i va morir a Toro (Zamora) el 1645. Va iniciar la carrera eclesistica per va haver de dedicar-se a la poltica i fer-se crrec de lherncia familiar en morir els seus dos germans grans. Olivares va presentar el seu programa poltic al rei en el Gran Memorial, on proposava reformes adreades a reforar el poder reial i la unitat dels territoris que dominava per poder aprofitar millor els recursos i dedicar-los a la poltica exterior expansiva. Les reformes van entrar en confrontaci amb els interessos de les corts (excepte la castellana) i les ciutats. Per sufragar les guerres, doncs, va recrrer a lendeutament amb banquers europeus, per les derrotes militars van fer entrar leconomia reial en bancarrota el 1627. Els impostos extraordinaris que va provar dintroduir van ser el motiu de laixecament catal de la guerra dels Segadors i de la independncia de Portugal. Aquests fets van provocar la seva destituci lany 1643.) 23. a) Que estava fet dun cereal diferent del blat, com ara lordi i el moresc, que fa una farina ms fosca. b) Cremar esglsies, matar sacerdots i altres persones, donaven el pa als cavalls, abocaven el vi pels carrers i violaven dones. c) Que ell havia autoritzat els abusos de les tropes reials, i que podien seguir cometent-los. d) Per castigar el virrei, que no va ordenar la fi dels abusos i crims que cometien els soldats del rei. e) La segona part, la que sinicia amb lentrada dels segadors a la ciutat de Barcelona. 24. Activitat lliure.

(Pg. 185)
16. s la que es produeix de manera irregular com per efecte de la fam, per epidmies o per una guerra. Teixits de cot estampats amb colors. El comer a lengrs. Productes elaborats amb mtodes artesans (amb les mans). Posteriorment aquest nom el rebran les factories on selaborin aquests productes, per ja amb mtodes industrials. 17. El document 17 representa la feina dun vidrier al seu taller. Amb diferents estris, damunt la taula, dna forma a una bola de vidre fins a obtenir la forma que desitja. El document 19 s una escena martima en qu es veu com les barques, ms petites, van descarregant mercaderies duna nau ms gran. A la platja els espera el que sembla propietari de les mercaderies, juntament amb un servent o encarregat. De les barques, els paquets i btes sn descarregats per bastaixos de la riba. Va tenir una importncia cabdal perqu van impulsar laprovaci dels decrets de lliure comer amb Amrica, amb la qual cosa els ports catalans podien exportar mercaderies catalanes cap a Amrica; tamb va millorar el treball dels gremis, va promoure moltes millores en la producci artesanal i en lagricultura i va crear escoles de formaci professional. 18. Lelevada natalitat, estimulada per lanimaci de leconomia, que afavoria laugment denllaos matrimonials

(Pg. 187)
25. La primera s una filadora, a la dreta hi ha un sabater, a sota uns fusters, a sota, a lesquerra, un cistellaire, i la darrera, a sota a la dreta, una bugadera.

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

41

Solucionari
Apareix una filosa manual i un fus en la primera; sabata, fil i agulla en la segona; un banc de treball, uns taulons i una serra en la tercera; un cistell a mig fer en la quarta, i una pala de rentar roba i una part del safareig en la cinquena. Solament amb la rajola del sabater i amb la dels fusters hom pot suposar que lactivitat es desenvolupa dins dun taller. El cistellaire sembla situat a lexterior perqu shi aprecien unes plantes. Les dones van amb brusa, faldilles i davantal. Els homes porten bruses de feina llargues, cintur i pantalons. El sabater, a ms, du un davantal de pell per protegir-se durant la feina. S, sn robes senzilles, no semblen fetes de teixits luxosos i devia ser la manera de vestir habitual de les classes baixes i artesans. La noblesa, lalt clergat i lalta burgesia vestien diferent, vestits ms atractius, amb teixits millors i amb joies. 26.
Economia catalana (s. XVIII) Introducci de noves tcniques. Especialitzaci en alguns productes ms comercials. Extensi i intensificaci dels conreus. Manufactures dindianes. Crisi dels sectors tradicionals de seda i llana. Creix la indstria paperera i la del ferro. Fundaci de la Junta de Comer i escoles tcniques. Demanda de productes, com ara laiguardent, fruits secs, indianes i claus. Mercat interior, per tamb peninsular i americ.

3. Que la serenitat i loptimisme del Renaixement van ser substituts per una visi ms mstica de la vida i menys optimista. 4.
Personatges Shakespeare Molire Cervantes Lope de Vega Caldern de la Barca Vivaldi Hndel Bach Bacon Descartes Galileu Kepler Newton Cincia Filosofia Msica Camps en qu van destacar Literatura

Agricultura

Indstria

Comer

Unitat 15 LEuropa del barroc (Pg. 189)


1. Eren dos corrents de pensament que es van difondre en el segle XVII i que defensaven que la veritat es podia assolir a travs de la ra (el racionalisme) i de lexperimentaci (lempirisme). 2. Es caracteritza pels sentiments exaltats i per una visi mstica de la vida que sovint comportava un nim pessimista davant del mn. Als pasos catlics, la nova mentalitat es va reflectir en una religiositat punyent que es percebia en tots els aspectes de la vida, mentre que als pasos protestants es va imposar una manera de veure la vida ms individualista i la valoraci social del triomf econmic.

5. Resposta lliure. (Es pot respondre que perqu la teoria de Galileu anava en contra de lacceptada per lEsglsia, que considerava que la teoria heliocntrica es contradeia amb la Sagrada Escriptura.) (Es pot explicar que un professor de Pisa va dir a la famlia dels Mdici, que en aquella poca governava Florncia i que ajudaven Galileu, que la creena que la Terra es movia al voltant del Sol era una heretgia. El 1614, un capell florent va denunciar des del plpit Galileu i els seus defensors. Llavors Galileu va escriure una carta oberta en qu argumentava que la interpretaci de la Bblia shavia danar adaptant als nous coneixements i que cap posici cientfica shavia de convertir en un article de fe de lEsglsia catlica. El 1616, els llibres de Coprnic van ser censurats, i el papa, a travs del cardenal jesuta Bellarmino, va ordenar a Galileu que es retracts de la seva teoria. Galileu no es va manifestar sobre el tema durant alguns anys i es va dedicar a investigar sobre altres qestions. Anys desprs, Galileu va ser cridat a Roma per la Inquisici per processar-lo sota lacusaci de sospita greu dheretgia. Finalment, va ser obligat a abjurar de la seva teoria el 1633 i sel va condemnar a pres perptua, condemna que li va ser commutada per arrest domiciliari.

(Pg. 190)
6. Activitat lliure. Perqu desprs del Concili de Trento els papes van reestructurar Roma per reforar el seu paper com a centre de la cristiandat.

(Pg. 193)
7. El clarobscur s una tcnica pictrica que es basa en la utilitzaci defectes de llum a travs de la pintura clara, en alguns punts i una atmosfera fosca dobjectes i espai per ressaltar les figures i objectes que es vol remarcar. El clarobscur, o tenebrisme, s la tcnica que aplica Caravaggio en el seu quadre La vocaci de sant Mateu (pg. 191), on els rostres dels personatges

42

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

queden parcialment illuminats i sen destaca lexpressi, per la llum que sorgeix per damunt la figura de Jess. El realisme, a diferncia de lidealisme renaixentista, retrata les persones i els objectes com sn en la realitat, amb els seus defectes. 8. El realisme en les figures i els sentiments intensos que es pretn reflectir, la sensaci denergia, vitalitat i moviment i els efectes lluminosos, amb zones de llum i ombres, en els cossos i els vestits. 9. En la pintura, el clarobscur i la fora i els sentiments en el rostre dels personatges. En lescultura, els efectes de llum produts pel fons en bronze i els plecs de la roba, la sensaci de moviment de les figures principals i lenquadrament en un espai darquitectura molt carregada de decoraci. El realisme i ls de la tcnica del clarobscur.

de vestir dels personatges, amb tniques, cascos de guerrers i sandlies. Es tracta dun portal partit en tres, amb les parts dividides per dues columnes a cada banda, les portes estan culminades per frontons darc, a les laterals, i per un de triangular a la principal. La part de dalt, separada de la de baix per un fris, els capitells de les columnes i una cornisa, tamb est delimitada per quatre columnes, continuaci de les de sota; la remata un front triangular i inclou un nnxol que allotja una imatge religiosa. Els elements caracterstics del neoclssic sn les columnes destil clssic i els frontons triangulars.

(Pg. 196)
14. Llus XIV. A partir del 1682. Per la gran dimensi que t. Molt luxosos i decorats ricament. Respostes lliures. (Es pot respondre que reflectien luxe perqu abundaven les aranyes de cristall, els quadres, el marbre, etc.) 15. Aquest palau era la cort del rei. Ms de 20.000 persones. Resposta lliure. (Es pot explicar que, amb els reis i els seu fills, hi vivien alguns nobles, els cortesans, i tamb criats, soldats, etc. Demostrar que Llus XIV era el rei ms poders del mn. Resposta lliure. (Es poden destacar, de linterior, el luxe, i de lexterior, les enormes dimensions.) Utilitzava les festes, passejos o excursions com una forma de recompensa o de cstig, i invitava tal noble o no ninvitava tal altre. 16. Lobjectiu de larquitectura barroca de cridar latenci de lespectador, dimpressionar. A lexterior, saconsegueix per les enormes dimensions del palau, i a linterior, pel luxe i labundant decoraci.

(Pg. 195)
10. Activitat lliure. (Es pot apuntar que la ignorncia i la superstici mantenen la societat estancada, sense avanar culturalment. Les millores en la vida de les persones sempre han vingut donades pels avenos cientfics, socials, i poltics. Aix tant des del punt de vista social com individual.) No. Perqu s un estil molt carregat de decoraci, que posava mfasi en lexaltaci del luxe de la vida aristocrtica. Que, superat el barroc, es tornava a les formes ms senzilles, per belles, de la cultura clssica grega i romana, i als seus temes mitolgics. 11. Perqu amb la seva intenci dacabar amb la ignorncia i la superstici van divulgar el pensament racionalista i empric que permetria impulsar la revoluci cientfica durant el segle XVIII i el gran desenvolupament de leconomia agrria i manufacturera. Tamb van ser importants en el procs de canvi de les monarquies absolutes cap a formes de despotisme illustrat i, tamb, cap al liberalisme. Montesquieu, Rousseau i Voltaire. El rococ, molt carregat de decoraci, que posava mfasi en el luxe aristocrtic, i el neoclssic, molt ms senzill, que recuperava els temes mitolgics i les formes artstiques dels mons rom i grec. 12. S que era oposat a labsolutisme monrquic, perqu pensava que el poder havia destar dividit en tres: el legislatiu, lexecutiu i el judicial. 13. Est dormint damunt la taula. Sn animals monstruosos. Que els excessos de la ra poden portar idees absurdes. A la noblesa, i es nota en els vestits dels personatges, en lentorn del jard i perqu es dediquen a divertirse i no pas a treballar. Lestil rococ tractava sovint el tema del lleure dels aristcrates. Lescena correspon a un tema de la Roma antiga, el jurament dels Horacis, i aix ho demostra la manera

(Pg. 197)
17. La infanta Margarida (al centre de la composici) juga a lestudi de Velzquez mentre ell treballa. La infanta est rodejada de les seves dues dames dhonor (les meninas). A la banda dreta, hi ha els nans Maribrbola i Nicols Pertusato, que juga amb el gos. Darrere la infanta, hi ha Marcela de Ulloa, senyora dhonor, i un altre empleat de palau no identificat. Al fons de lescena, es veuen les imatges dels reis Felip IV i Marianna dustria reflectides al mirall. En lltim pla, darrere una porta, apareix Jos Nieto, aposentador de la reina. Perqu sembla una fotografia: Velzquez aconsegueix retratar, duna manera prcticament fotogrfica, un instant de temps paralitzat, tal com reflecteixen les mirades i els gestos dels personatges. Resposta lliure. (Es pot dir que no semblen estar posant, sin que cada un sest ocupant dels seus assumptes.) Prcticament tots els personatges que hi ha a lhabitaci miren cap als reis. Lespectador se situa precisament al lloc que ocupa la parella reial. 18. En la meitat inferior del quadre. La infanta Margarida.

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

43

Solucionari
Cap a la porta, on hi ha Jos Nieto, aposentador de la reina. 19. Estan illuminades la infanta i les seves dames, i la porta del fons, mentre que la resta del quadre est a les fosques. Els rostres apareixen cada vegada ms difuminats, menys clars. Resposta lliure. (Sha de respondre que es retrataven de manera realista...) Mediterrani i a la frontera oriental del Sacre Imperi; i el problema ms greu va ser la rebelli dels prnceps protestants alemanys; Carles va intentar frenar lexpansi del luteranisme en el Sacre Imperi, per no ho va aconseguir. Les expedicions estaven dirigides i organitzades per particulars que rebien del rei una capitulaci, s a dir, lautoritzaci per reclutar un exrcit i conquerir un territori determinat. Les despeses de lexpedici corrien a crrec del conqueridor. Una vegada conquerit, el territori passava al monarca. A canvi, el rei concedia al conqueridor el ttol de governador o capit i una extensa part de les terres i del bot. Daltra banda, els indgenes es van veure sorpresos pels cavalls, que encara no coneixien, per les armadures brillants i els cascos, i pel soroll i el fum de les armes de foc. Tamb va facilitar la conquesta lexistncia dantigues creences i tradicions que parlaven de larribada dels dus des de loce. Un ltim factor van ser les baralles i enemistats entre els pobles americans, que els conqueridors van aprofitar per establir aliances. Va intentar reformar la poltica interior amb dos objectius: repartir les despeses militars entre tots els territoris de la monarquia hispnica, ja que fins llavors noms Castella pagava les guerres, i va reforar el poder del rei, retallant lautonomia dels diferents territoris. No. (Perqu la poltica centralista va provocar diverses rebellions a la monarquia hispnica, sobretot a Catalunya, que va acabar pactant amb el rei per finalitzar el conflicte, i a Portugal, que va aconseguir la independncia.) Es caracteritza per una poltica que parteix de labsolutisme monrquic, s a dir, que el rei s el dipositari de tots els poders, per els aplica en benefici de tota la poblaci, procurant la prosperitat a travs de reformes adreades al benefici del poble, mitjanant el consell dhomes illustrats. 6. La que hi ha a lesquerra s renaixentista i la de la dreta, barroca, perqu lactitud s serena en el primer cas, on preocupa ms la recerca de la bellesa i de lharmonia, i plena de dramatisme i moviment en el segon cas, on interessa lexpressi dels sentiments. 7. En el de Felip II. Portugal i les Provncies Unides. LImperi portugus. Sobretot, el francs, que va formar un imperi colonial com el que posseen Espanya, Portugal, les Provncies Unides i Anglaterra. Per Amrica Central i el sud-est dsia, fonamentalment. 8.
La crisi de lImperi hispnic Crisi internacional: guerres amb Frana, prdua de les Provncies Unides. Crisi de la poltica interior: 1640, guerra dels Segadors, independncia de Portugal. Crisi econmica: bancarrota durant el regnat de Felip IV. Crisi demogrfica: fre del creixement demogrfic, sobretot en territoris interiors. Crisi social: revoltes dels moriscos que es negaven a ser expulsats del pas.

Activitats de reps (Pg. 198)


1. Activitat lliure. 2. Activitat lliure. (El Virregnat de Nova Espanya sha de situar a Mxic i Amrica Central i el Virregnat del Per, a Amrica del Sud.) 3. a) Felip II va ser un rei espanyol, fill de Carles I dEspanya i V dAlemanya, que va governar en la segona meitat del segle XVI i durant el seu regnat limperi espanyol va arribar a la seva mxima esplendor. b) Francisco Pizarro va ser un dels principals conqueridors espanyols. Va nixer a Extremadura i va conquerir limperi inca. c) Bernini va ser un dels escultors barrocs ms importants. d) Diego Velzquez va ser un dels pintors espanyols ms importants del segle XVII. 4. a) Era la persona que gaudia del favor reial per encarregar-se del govern del regne. b) Fou una instituci cvica de la ciutat de Barcelona durant el segle XVIII i part del XIX que va reactivar la vida artesanal i comercial, i que va fundar escoles de formaci professional. c) Corrent filosfic del segle XVII que defensa que es pot assolir la veritat mitjanant la ra. d) Organisme creat a principi del segle XVI, amb seu a Sevilla, a qui es va concedir el monopoli del comer amb Amrica. e) Persona que governa en representaci del rei. f) Corrent filosfic del segle XVII que defensa lexperimentaci com a mtode per assolir el coneixement de la naturalesa. g) rgan creat per Carles V per assessorar el monarca sobre el govern dAmrica i per fer les lleis daquest territori. h) Denominaci del segle XVII a Espanya des del punt de vista artstic i cultural.

(Pg. 199)
5. Unificar la cristiandat sota el seu comandament. No. Perqu la seva poltica va topar amb tres grans focus doposici: Frana va ser la seva principal rival per lhegemonia a Europa, i tots dos pasos van estar en guerra durant tot el regnat; laltre gran rival van ser els turcs otomans, que suposaven una amenaa constant al

44

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

9.
Poder dels parlaments Mateixes lleis per a tot el territori Unitat religiosa Poder de la noblesa

Frana Llus XIV va reduir-ne el poder. S. S. Va expulsar els calvinistes. Tamb el va reduir. Va aconseguir controlar-la. Per aconseguir-ho va repartir molts subsidis i crrecs entre els nobles. Aix va aconseguir que laristocrcia depengus de la voluntat del rei.

Monarquia hispnica Gran en alguns casos. No. S. Fort.

No. (Es pot respondre que no perqu els ustries mai no van tenir el poder absolut.) 10. Activitat lliure. 11. Activitat lliure.

19. S que ho s, perqu respon a les caracterstiques daquest estil i gaireb no recull cap dels elements de lestil anterior, cronolgicament: el barroc.

(Pg. 201)
20. El document C de Francesc Castellv. Com diu en el peu, es tracta dun manuscrit de la narraci dels fets esdevinguts a Catalunya entre 1700 i 1726 per una persona que els va viure. Solament el document C s font primria, ja que lautor va viure en el moment dels fets, la resta sn textos dhistoriadors basats en documents, per sense haverho viscut de primera m. Activitat lliure. 21. No. Alguns van ser favorables a acceptar el nou rei Felip V (alguns diputats i nou jutges de lAudincia), per el partido celante volia que la successi fos aprovada per les Corts. La noblesa. Totes les lleis que eximien les ciutats de certs impostos i serveis al monarca. A larxiduc Carles dustria.

(Pg. 200)
12. El predomini del castell i de la religi catlica sexplica evidentment perqu els conqueridors espanyols parlaven castell i eren catlics. La composici racial (lexistncia dun percentatge ms o menys important de poblaci blanca i mestissa, i de certs percentatges de poblaci amerndia, indgena) i la millor posici social de les persones de raa blanca en alguns pasos, sexplica tamb per larribada dels conqueridors espanyols al continent i la creaci, en poca colonial, duna societat basada en criteris racials en qu els espanyols ocupaven la cspide. En la dieta llatinoamericana, hi ha productes que van introduir els espanyols en lpoca de la conquesta, com ara el blat, la civada, la vinya, lolivera i la canya de sucre. 13. S. Perqu els colonitzadors espanyols van batejar amb el nom dels seus llocs dorigen i daltres llocs dEspanya els nuclis que van establir a Amrica. 14. Activitat lliure. 15. Es van incorporar molts productes portats dAmrica, com ara el tomquet, el blat de moro, el tabac, la patata i el cacau. Metalls preciosos, fonamentalment. 16. Abunden les lnies rectes, t poca decoraci i recupera els temes mitolgics dels mons rom i grec. Sn els models de les cultures grega i romana. 17. En primer pla, una balustrada. La faana t quatre columnes que aguanten la cornisa i el front triangular, el qual t una obertura circular al mig. Hi ha tres portes i tres finestres al damunt. La porta central t un front triangular i les laterals semicircular. Destaquen les quatre columnes i el front. T molt poca decoraci. Pedra. 18. Les columnes destil clssic, els frontons triangulars, les lnies rectes i la falta de decoraci.

INTRODUCCI Qu s la geografia i com sestudia (Pg. 203)


1. Respostes lliures. (Es pot respondre que poc, perqu es tracta dun paisatge molt transformat per lactuaci de les persones. Noms es veu la platja i hi ha un relleu muntanys.) Respostes lliures. (Es pot explicar que, per la morfologia dels edificis, es tracta duna forma de vida urbana.) Un paisatge transformat, concretament un paisatge urb. Resposta lliure. (Es pot respondre que s pel tipus dhabitatges.) Resposta lliure. Resposta lliure. 2. Activitat lliure. 3. Activitat lliure. 4. Activitat lliure.

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

45

Solucionari
(Pg. 204)
5. El mn. El relleu, tant terrestre com submar. Pel ttol i, sobretot, per la llegenda. Lnies, colors i dibuixos. Un interval daltitud i/o profunditat.
Europa Principals unitats del relleu: les serralades prealpines (al nord i a lest, com ara la serralada Escandinava i la serralada dels Urals, respectivament), les planes centrals (com ara la plana Atlntica, la Bltica i la de lEuropa oriental), i les serralades alpines (al llarg de la costa mediterrnia, per exemple: el Pirineu, els Alps, els Crpats, els Apenins, els Balcans i el Caucas). Cim ms elevat: Elbrus (5.633 m). Rius ms importants: Volga, Ural, Don, Dnister, Danubi, Rin, Elba, Vstula, Sena, Tajo, Ebre i Duero. Oceans que en banyen les costes: Atlntic, glacial rtic i mar Mediterrani.

6. 6.600 km. 2.500 km. 7. El cim de lEverest: 27 59 N, 86 56 E. La fossa de les Mariannes: 11 19 N, 142 15 E. 8. Activitat lliure. Per exemple:

sia Principals unitats del relleu: les serralades de la zona central (la serralada Altai, la serralada Tien i, sobretot, lHimlaia), els altiplans (que es reparteixen per tot el continent; destaca el Tibet, al centre), les planes (principalment al nord i al sud-est), i les depressions (les dels mars Caspi, Aral i Mort). Cim ms elevat: Everest (8.846 m). Rius ms importants: Huang-He (Groc), Iang-Ts (Blau), Ganges, Indus, Obi, Ienissei i Lena. Oceans que en banyen les costes: ndic, Pacfic i glacial rtic.

frica Principals unitats del relleu: el gran altipl afric (que sestn des del sud de lfrica fins al mar Roig), les planes (al llarg de la costa) i els sistemes muntanyosos (la serralada Atles al nord-est, la serralada Drakensberg al sud, i els massissos dAhaggar i de Tibesti al Shara). Cim ms elevat: Kilimanjaro (5.895 m). Rius ms importants: Nil, Congo, Nger, Limpopo i Zambezi. Oceans que en banyen les costes: Atlntic, ndic i mar Mediterrani.

Amrica Principals unitats del relleu: les muntanyes (sobretot a loest, com ara les Rocoses, a Amrica del Nord, i la serralada dels Andes, a Amrica del Sud), les planes (principalment al sector central dAmrica del Nord i a les valls dels grans rius com ara lAmazones), i els altiplans (a la part central de les serralades, com ara laltipl de Bolvia als Andes). Cim ms elevat: Aconcagua (6.959 m). Rius ms importants: Amazones, Riu de la Plata, Mississip, Colorado, Yukon i Mackenzie. Oceans que en banyen les costes: Atlntic, Pacfic, glacial rtic i glacial Antrtic.

Oceania Principals unitats del relleu: el tret ms caracterstic s lexistncia de moltes illes dorigen corall i volcnic. A Oceania hi ha Austrlia, que s lilla ms gran de la Terra, gaireb tan extensa com tot Europa, el territori de la qual est format majoritriament per planes i altiplans baixos; lnic accident muntanys de certa importncia s la Gran Serralada Divisria, a la part oriental). Cim ms elevat: Puncak Jaya o Carstensz (5.029 m). Rius ms importants: Murray, Darling (Austrlia) i Fly (Nova Guinea). Oceans que en banyen les costes: Pacfic, ndic i glacial Antrtic

46

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

(Pg. 205)
9. Una zona clida, dues zones amb clima temperat i dues zones fredes.
Climes Mediterrani Latitud aproximada a qu es dna Els climes temperats sestenen a les zones amb climes temperats de la Terra, entre els trpics i els cercles polars.

Resposta lliure. Per exemple:

Caracterstiques Hiverns curts i temperatures suaus, i els estius llargs i de temperatures clides. Les precipitacions sn escasses, mai superen els 800 mm, i es concentren a la primavera i a la tardor. Temperatures suaus i precipitacions abundants, per sobre dels 1.000 mm, concentrades a lestiu. Temperatures suaus i precipitacions abundants durant tot lany, superiors als 800 mm. Hiverns llargs i molt freds, amb temperatures fins i tot sota zero, i estius curts i molt clids. Les precipitacions sn bastant abundants, normalment per sobre dels 600 mm, per es concentren en uns mesos de lany. Per aquest motiu, en el clima tropical hi ha dues estacions: lestaci humida i lestaci seca.

Xins Ocenic Continental

Equatorial

Els climes clids sestenen a la zona clida de la Terra, entre el trpic de Cncer i el trpic de Capricorn.

Temperatures sempre molt clides i precipitacions constants i molt abundants, superiors als 2.000 mm anuals. Temperatures sempre molt clides i precipitacions totals abundants. Tanmateix les precipitacions es concentren en uns mesos de lany. Per aix en el clima tropical hi ha dues estacions: lestaci seca i lestaci humida. Lestaci seca sallarga ms de nou mesos. Precipitacions molt escasses, inferiors als 250 mm anuals.

Tropical humit

Tropical sec Desrtic Polar A les zones fredes, per sobre dels cercles polars. Prcticament a qualsevol latitud.

Temperatures ms baixes de la Terra. No hi ha estiu: cap mes supera els 10 C de temperatura mitjana. Les precipitacions sn gaireb inexistents. Temperatures fredes a lhivern i suaus a lestiu, i t precipitacions abundants, amb freqncia en forma de neu a lhivern.

Alta muntanya

10. Resposta lliure. (Es pot respondre que s, perqu la temperatura i la humitat influeixen en la quantitat de vegetaci i tamb en el tipus de vegetaci.) Resposta lliure. Per exemple: vegeu taula de la pgina segent.

s la proposta del president del govern espanyol per a la convivncia pacfica entre civilitzacions. DEspanya. El president turc. En el si de lONU. Perqu s lrgan que representa la comunitat internacional. Respostes lliures. Resposta lliure. Respostes lliures. (Es pot assenyalar, per exemple, el fort creixement demogrfic que t lloc a lanomenat Tercer Mn i el fet que la majoria dels habitants que hi viuen estan en una situaci de fam o subalimentaci.)

Bloc V La poblaci i la vida en societat (Pg. 207)


Una gran rea cultural. (Es pot explicar que, actualment, segons Joel Bonnemaison i altres gegrafs culturals, es tendeix a considerar que entre cultura i civilitzaci no hi ha una diferncia de naturalesa, sin una diferncia descala. s a dir, el concepte de civilitzaci posseeix un sentit i una dimensi ms mplia, tant en el temps com en lespai, que el de cultura.) Resposta lliure. (Es pot anomenar, per exemple, la civilitzaci occidental, que sestn per Europa occidental, Amrica del Nord i Austrlia; la civilitzaci islmica, la civilitzaci xinesa, etc.)

Unitat 16 La poblaci del mn (Pg. 208)


1. En el segle XX. Continuar creixent, tot i que a un ritme ms baix que en el segle passat. sia, frica, Europa, Amrica Llatina, Amrica del Nord i Oceania.

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

47

Solucionari
Climes Mediterrani Xins Ocenic Vegetaci Matolls i arbustos, i tamb alguns arbres de fulla perenne. Lalzina i la surera, a linterior, i el pi mediterrani, al litoral, sn les espcies prpies del bosc mediterrani. Espcies tropicals i espcies temperades: bambs, palmeres, arbres i arbustos del tipus llorer es barregen amb arbres de fulles caduques (roures, faigs, castanyers) i conferes (pins, avets) de la zona temperada. Fonamentalment prats a la costa i boscos darbres de fulla caduca a linterior. Els faigs, els roures i les freixes sn les espcies ms comunes; a Amrica hi ha sequoies i altres arbres altssims. La landa s una formaci vegetal darbustos, herbes i matolls que es dna en llocs poc frtils quan es degrada el bosc. Boscos de conferes al nord i prats al sud. El bosc boreal de conferes, o taig, creixen a les zones ms fredes i estan formats darbres de fulla perenne, com ara avets i pins. Els prats, formats per herbes altes, es desenvolupen en zones menys fredes i humides i sn caracterstics dAmrica del Nord. La selva, un bosc dens i sempre verd, caracteritzat per la gran diversitat despcies tant vegetals (hevea, caoba, etc.) com animals (sobretot aus i insectes). A la selva, la vegetaci varia segons laltura: els arbres ms alts arriben fins als setanta metres daltura i impedeixen que la llum arribi als arbres i plantes ms baixos. La sabana, una vasta i uniforme extensi dherbes que poden arribar a una gran altura i que canvia de color segons lestaci, t un to verd a lestaci humida i groc a lestaci seca. Aquesta superfcie herbcia est esquitxada dalguns arbustos i arbres dispersos de fulla caduca, com larbre de pa, laccia i el baobab. A les vores dels rius, hi ha arbres propis de la selva, que formen lanomenat bosc galeria. Lestepa, composta per herbes i arbustos espinosos. La vegetaci s escassa. Noms hi ha algunes plantes adaptades a laridesa, com, per exemple, els cactus. El fred intens impedeix el desenvolupament de la vegetaci en aquestes regions. Noms a la perifria daquestes zones el clima ms suau permet que la capa de gel es fongui a lestiu i creixi la tundra, formada per molses, lquens i alguns arbustos. Les temperatures descendeixen a mesura que augmenta laltitud (de mitjana, un grau cada 180 m), mentre que les precipitacions augmenten. Per aix, la vegetaci tamb varia quan sascendeix.

Continental

Equatorial

Tropical humit

Tropical sec Desrtic Polar

Alta muntanya

Les zones amb climes temperats. Els deserts, les selves tropicals, les zones polars i de clima fred, i les zones dalta muntanya. 2. Resposta lliure. (Es pot assenyalar que a linterior dalguns deserts sobreviuen alguns pobles primitius, com ara els aborgens australians i els boiximans del desert de Kalahari, al sud de lfrica. Aquests pobles sorganitzen en petits grups, habiten en cabanyes o simplement abrigats amb fulles, viuen de la caa i la recollecci i es traslladen dun lloc a laltre quan sesgoten els aliments. Als deserts, alguns pobles de pastors tamb hi habiten, com els tuaregs del Shara, els beduins de lArbia i els mongols de Gobi. Aquests pobles sorganitzen en tribus i clans dirigits per un cap, habiten en tendes i es desplacen amb els ramats buscant aigua i pastures. Des de temps antics, els tuaregs i els beduins han travessat el desert en caravanes i shan dedicat al comer i al transport dor, sal i altres mercaderies, que intercanvien als oasis. La poblaci sedentria es concentra al litoral, a les valls dels rius i als oasis, que sn llocs on hi ha aigua i vegetaci. Els habitants dels oasis viuen en pobles construts amb argila seca i es dediquen fonamentalment a lagricultura. Les parcelles sn petites i estan separades per squies. Es conreen cereals blat, civada, blat de moro, mill... i arbres fruiters palmeres datileres, figueres..., la qual cosa permet treballar la terra tot lany. A causa de lescassetat daigua, els

camperols han enginyat tcniques de reg des dpoques antigues; aix, han augmentat tant la superfcie conreada com la producci. La zona equatorial est poc habitada per la calor i la humitat, les malalties sn freqents, la vegetaci exuberant i el sl frgil. A les terres interiors hi ha espais grans prcticament deshabitats. Sobreviuen alguns pobles primitius, com ara els indgenes de lAmazones i els pigmeus de lfrica central, sud-est de lsia i Oceania. Aquests grups continuen dedicant-se a la caa i la recollecci, fonamentalment. La poblaci es concentra a la costa, als altiplans i a les muntanyes, on el clima s ms fresc, la vegetaci menys densa i el sl ms frtil. En aquestes rees, hi ha les ciutats principals, com ara Rio de Janeiro (Brasil). La majoria dels habitants viuen als camps i es dediquen a lagricultura, tot i que lexcs dhumitat dificulta aquesta activitat. La majoria practica encara una agricultura tradicional i itinerant: es tala i es crema una zona de la selva per enriquir el sl amb la cendra i sembrar sense aixada agricultura de subsistncia; desprs, la terra sutilitza un parell danys i desprs sabandona per deixar-la descansar. A causa del fred, el vent i lallament originat pel gel, les zones polars estan gaireb deshabitades: tot i que representen al voltant duna quarta part de les terres emergides, noms hi viuen el 0,02 % de la poblaci mundial. A la regi rtica, subsisteixen pobles poc nombrosos, dedicats tradi-

48

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

cionalment a la caa i a la pesca, com els esquimals o inuit a Alaska, el nord del Canad i Groenlndia, i els lapons del nord dEscandinvia. Els lapons practiquen tamb el pasturatge nmada dels rens. Des de mitjan segle passat, les grans potncies han installat en aquest territori bases militars i cientfiques, i els governs i les empreses exploten les abundats matries primeres i fonts denergia del subsl: petroli, gas natural, etc.).

guerres als pasos africans; i per lempitjorament de la situaci econmica des dels anys noranta a les antigues repbliques sovitiques. La diferent taxa de mortalitat dels menors dun any al mn per regions. Important: aix, mentre que a Amrica del Nord moren 6,4 nens dun any de cada mil, a lfrica en moren 88,6 de cada mil. a) A lfrica, especialment, i tamb a lsia i Amrica Llatina. A Amrica del Nord, Oceania i Europa. Perqu la mortalitat s ms reduda en aquestes ltimes regions. b) Les dones. Resposta lliure. (Es pot explicar que es parla de lexistncia de comportaments diferencials cap a la mort segons el sexe, s a dir, sadmet una sobremortalitat masculina en totes les edats, i que en els pasos desenvolupats acostuma a haver-hi dos perodes en qu la mortalitat dels homes supera espectacularment a la de les dones: cap als 20-30 anys, per fets violents, sobretot accidents i especialment accidents de trnsit; i a partir dels 50 anys, a causa de la major vulnerabilitat dels homes al cncer sobretot de pulm i a les malalties de laparell circulatori, cosa que sexplica pel consum elevat que hi ha hagut fins ara de tabac i alcohol dels homes, tot i que lincrement del consum femen en aquests dos productes ha redut la diferncia en la propensi a tenir aquestes malalties.)

(Pg. 210)
3. Activitat lliure. (La poblaci absoluta s el nombre de persones que habiten en un territori, i la densitat de poblaci s la relaci entre una poblaci i el territori que ocupa.) 4. Europa, sia oriental i meridional, i el sector nord-oriental dAmrica del Nord. El clima i lactivitat econmica... La Xina i lndia, sobretot, que reuneixen uns 2.500 milions de persones, gaireb el 40 % de la poblaci mundial. No, perqu hi ha zones que estan gaireb deshabitades.

(Pg. 213)
5. Activitat lliure. (La natalitat fa referncia al nombre de naixements que hi ha en un lloc durant un perode determinat, normalment un any; la fecunditat indica la mitjana de fills que tenen les dones dun lloc; i el relleu generacional fa referncia al manteniment de la poblaci i es produeix quan est garantida la substituci biolgica, que succeeix quan les dones tenen una descendncia mitjana superior a dos fills: 2,15.) 6. Baixes. Altes. A causa dels factors socioeconmics, culturals i a la poltica demogrfica. (Veure subepgraf pg. 213.) 7. Diferent: molt baixa, inferior a 2,15 fills (xifra que assegura el relleu generacional) als pasos desenvolupats, i superior a aquesta xifra als pasos subdesenvolupats. Els grans contrastos que hi ha entre uns pasos i els altres pel que fa a la fecunditat. Com ms desenvolupament hi ha, menys fecunditat, i viceversa. 8. Que no hi hagi recursos per garantir ni lalimentaci ni els serveis ms bsics: educaci, sanitat, etc. Que la poblaci envelleixi progressivament.

(Pg. 217)
12. Activitat lliure. (El creixement natural fa referncia a la diferncia entre el nombre de nascuts i de morts en una poblaci; una poltica natalista s aquella que afavoreix la natalitat; i una poltica antinatalista s la que pretn reduir els naixements.) 13. Resposta lliure. (Sha de respondre que fa referncia a la prohibici de tenir ms dun fill, en aquest cas a la Xina.) Ha fet que es mantingui el costum de linfanticidi infantil, tot i que est prohibit per llei. 14. Resposta lliure. Per exemple:
Pasos desenvolupats Natalitat Fecunditat Mortalitat Mortalitat infantil Esperana de vida Poblaci jove o envellida Creixement demogrfic Problemes demogrfics Molt baixa. Molt baixa. Baixa. Molt baixa. Molt alta. Envellida. Pasos subdesenvolupats Alta. Alta. Baixa. Alta. Baixa. Jove.

(Pg. 215)
9. Activitat lliure. (La mortalitat fa referncia al nombre de defuncions en una poblaci; la mortalitat infantil fa referncia al nombre de morts menors dun any en una poblaci; i lesperana de vida en nixer s la mitjana danys que es calcula que pot arribar a viure un nounat.) 10. La mortalitat s reduda i lesperana de vida s alta. A linrevs. A causa de la millora en la sanitat i en lalimentaci als pasos desenvolupats, i a lexistncia depidmies i males collites que provoquen fam i guerres als pasos subdesenvolupats.) 11. A lfrica subsahariana i als pasos de lantiga URSS. Per les epidmies, les males collites que provoquen fam i

Molt baix.

Elevat.

Lenvelliment.

La relaci poblaci-recursos.

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

49

Solucionari
(Pg. 218)
15. A les dels pasos desenvolupats. La natalitat i la fecunditat sn baixes (aix, per exemple, la mitjana de fills per dona s d1,32), la mortalitat s reduda i lesperana de vida en nixer s molt alta, una de les ms elevades del mn. Perqu hi ha molts desequilibris territorials a tres nivells: entre comunitats autnomes, a escala provincial i dins de cada provncia. (Veure segons subepgraf pg. 218.) 16. Va crixer molt fins a la dcada de 1970, per des dels anys vuitanta el ritme de creixement va baixar bruscament. La natalitat era molt elevada fins a la dcada de 1970, i desprs es va reduir, mentre que la mortalitat era baixa ja des de principi del segle XX. 17. Respostes lliures. (Es pot respondre que una poltica natalista pretn augmentar el nombre de naixements.) Socialment, el coneixement de les llenges del pas facilita la integraci dels immigrants, el problema est en qu aquesta immigraci es concentra en barris on s ms fcil laccs a lhabitatge i el contacte desitjable entre nouvinguts i gent del pas no es produeix. 22. Amb la necessitat dhabilitar molts serveis socials per a la gent gran. s especialment difcil garantir-los un habitatge digne o residncies, si sn dependents. Els serveis mdics tamb han dincrementar els seus efectius perqu les persones grans els fan servir molt. Per el principal problema s que les persones grans no treballen i cal garantir-los uns recursos suficients perqu puguin viure. Una societat amb la poblaci molt envellida difcilment pot donar soluci a aquests problemes perqu li falten individus joves que, amb el seu treball i els impostos, puguin mantenir aquestes despeses socials.

(Pg. 221)
23. Espanya. Per a cada provncia.

(Pg. 220)
18. En lactualitat, el creixement de la poblaci a Catalunya sexplica per larribada massiva dimmigrants, que fan augmentar el nombre total de poblaci i estimulen la natalitat. La immigraci s important, en primer lloc, perqu ocupa llocs de treball, amb la qual cosa leconomia creix grcies a una major producci, ms vendes i lincrement de recursos, via impostos, per als serveis estatals com la sanitat, leducaci i les pensions. 19. Lalta natalitat i el descens de la mortalitat. Actualment s, perqu es mant una taxa de mortalitat baixa i una elevada esperana de vida. Aix, a ms, va unit a una taxa de natalitat baixa, el que dna com a resultat que el nombre de persones grans sigui elevat i que comparativament el nombre de poblaci jove disminueixi. 20. La bona alimentaci, els hbits higinics, el bon sistema mdic general, la desaparici de les epidmies, el sistema de pensions per a la gent gran. Perqu a Barcelona i la seva rea metropolitana es concentra molta activitat econmica i empreses, i a les persones immigrants els s ms fcil trobar feina. 21. Desvinculaci familiar, si han de viure en una residncia; falta de mitjans econmics, si les pensions sn insuficients; poca accessibilitat en edificis i vies pbliques; falta dactivitats adreades als seus interessos especfics; falta de poltiques actives per resoldre les dependncies que puguin tenir (desplaaments, persones que les atenguin, habitatge, atenci sanitria personalitzada i constant). Principalment la seva integraci en lmbit cultural (facilitar les eines per adquirir el coneixement de les lleges oficials del pas, dels costums i lescolaritzaci dels seus fills).

La densitat de poblaci. Resposta lliure. Resposta lliure. (Sha de respondre que no, perqu la densitat mitjana provincial amaga fortes diferncies territorials.) 24. Espanya. La densitat de poblaci. En general, a la costa. Larxiplag balear est molt poblat, el canari ho est menys. Que les rees de color ms fosc corresponen a les grans ciutats espanyoles. S. Resposta lliure.

(Pg. 222)
25. Es divideix la poblaci entre la superfcie en quilmetres quadrats, per calcular el nombre dhabitants per quilmetre quadrat. 26. Activitat lliure. 27. Activitat lliure. Espanya. Mxic. La poblaci daquests dos pasos ha augmentat en els ltims trenta anys, per la mexicana ho ha fet a un ritme ms accelerat. 28. Activitat lliure. 29. Resposta lliure. 30. Activitat lliure. (Sha de respondre que Espanya s un pas envellit, ja que la poblaci que t 65 anys o ms representa ja un 17 % de la poblaci total.) 31. Activitat lliure.

50

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

(Pg. 223)
32. Els punts representen les ciutats i vies de comunicaci a travs de la projecci de llum que fan a latmosfera. A lhemisferi nord. A Europa, costa nord-oriental dAmrica del Nord i a la zona meridional i oriental de lsia. 33. Noms en part: hi ha zones molt poblades que tenen pocs punts. Coincideixen en els casos de zones molt poblades dels pasos rics. Hi ha zones molt poblades, com ara Mxic, Brasil, alguns pasos africans i del sud-est asitic, que no tenen tants punts perqu a les seves ciutats i vies de comunicaci no es gasta tanta energia per tenir-les ben illuminades, i la foto del satllit no les detecta. 34. Resposta lliure. Per exemple: Vegeu la taula. 35. Respostes lliures. Per exemple: Alta en el cas de Bangladesh, baixa en el cas dEspanya. Alta en el primer cas, reduda en el segon. El mateix que abans.
Evoluci de la poblaci en el futur Creixement demogrfic Poblaci de 65 anys o ms Poblaci de menys de 15 anys Mitjana del nombre de fills per dona Natalitat Mortalitat Mortalitat infantil Esperana de vida en nixer

La poblaci de Bangladesh, s; en el cas de lespanyola es pot parlar destancament. La de Bangladesh creixer molt. La poblaci jove de Bangladesh augmentar. La poblaci jove espanyola descendir. El 3,5 %. Gaireb el 17 %. Continuar igual en el cas de la poblaci de Bangladesh; en canvi, augmentar en el cas de lespanyola. 36. Bangladesh ha de fer front al creixement elevat de la poblaci i a lexcs de poblaci jove, mentre que Espanya ha denfrontar-se al creixement lent i a lenvelliment de la poblaci. 37. Respostes lliures. (Es pot respondre que Bangladesh podria posar en marxa, per exemple, una poltica antinatalista i fomentar ls danticonceptius, mentre que Espanya podria optar per una poltica natalista i incrementar les mesures per conciliar la vida laboral i familiar de les dones, etc.) 38. Resposta lliure. (Sha de concloure que s un obstacle en tots dos casos.)

Nivell sanitari Poblaci de 65 anys o ms Mortalitat Mortalitat infantil Esperana de vida en nixer Edat mitjana Despeses per habitant en salut Metges per 1.000 habitants Poblaci sense accs a aigua potable

Nivell educatiu Poblaci de menys de 15 anys Mitjana del nombre de fills per dona Natalitat Taxa dalfabetitzaci

Nivell econmic Mitjana dingressos per habitant Poblaci que viu amb menys de 2 dlars al dia Consum denergia per cpita Telfons mbils Usuaris dInternet Carreteres pavimentades

Unitat 17 Una poblaci diversa (Pg. 225)


1. Resposta lliure. (Es pot qualificar de societat postindustrial perqu els serveis ocupen ms del 60 % de la poblaci i aporten la majoria de la riquesa, la indstria dna feina a menys del 30 % de la poblaci i destaquen les activitats relacionades a les noves tecnologies, lagricultura i la ramaderia suposen menys del 10 % dels actius, i s una societat urbana.) 2. Resposta lliure. (Es pot explicar, per exemple, que en la societat rural lagricultura, la ramaderia i lexplotaci dels recursos minerals i energtics constitueixen la base de leconomia i que es tracta dactivitats tradicionals, poc modernitzades; que en la societat industrial ms dun ter de la poblaci activa treballa a la indstria i destaquen les activitats ms tradicionals, poc modernitzades; i que en la so-

cietat postindustrial els serveis ocupen ms del 60 % de la poblaci i sn activitats modernes, dalt nivell.) 3. El doc. 1 representa una societat rural; el doc. 2, una societat industrial; i el doc. 3, una societat postindustrial. Resposta lliure. (En el primer cas, es veu un grup de persones treballant al camp, amb eines rudimentries; en el segon cas, sobserva una fbrica on hi ha fora m dobra; i en el tercer cas, es veu una rea comercial i doci molt moderna.) Les societats postindustrials. Les societats rurals. 4. S. Resposta lliure.

(Pg. 227)
5. La civilitzaci s una gran rea cultural, dins de la qual es distingeixen diverses cultures.

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

51

Solucionari
La predominant. La que caracteritza un grup petit. No. 6. a) La civilitzaci occidental, la civilitzaci iberoamericana, la civilitzaci eslava, la civilitzaci islmica, la civilitzaci de lfrica Negra, la civilitzaci hind, la civilitzaci xinesa, la civilitzaci japonesa... b)
La civilitzaci occidental La civilitzaci iberoamericana La civilitzaci eslava La civilitzaci islmica La civilitzaci de lfrica Negra La civilitzaci hind La civilitzaci xinesa La civilitzaci japonesa Europa, Amrica del Nord i Austrlia. Iberoamrica.

7. Resposta lliure. Resposta lliure.

(Pg. 228)
8. El xins mandar, langls, lhindi, el castell, lrab clssic... No. Perqu algunes es parlaven noms en un pas. Mitjana en la majoria de casos, excepte lndia, Austrlia, Mxic i el Brasil. Difcilment. 9. Respostes lliures. (Sha de respondre que s, perqu, per exemple, langls s necessari per navegar per Internet.) Respostes lliures. Totes dues coses.

La zona oriental dEuropa i Rssia. Els pasos musulmans del nord de lfrica i dOrient Mitj. Lfrica subsahariana.

(Pg. 230)
10. Vegeu taula. 11. Resposta lliure. (Es pot respondre, per exemple, que la religi s font de conflictes en aquells estats on hi ha una religi oficial i les persones no tenen llibertat per practicar altres religions...) Resposta lliure. Resposta lliure.

ndia, Bangladesh... Xina, Monglia. Jap.

Histria Cristianisme Va ser fundat per Jesucrist a Palestina en el segle I. Va ser fundat per Mahoma a Arbia en el segle VII.

Nre. de fidels Ms de 1.500 milions.

Creences Proclama lexistncia dun sol Du que estima tots els ssers humans igual; promou lamor i el perd entre les persones; i creu en la vida eterna. El llibre sagrat s la Bblia. Posseeix una mplia i complexa organitzaci institucional. T cinc grans principis: lexistncia dun nic Du (All); loraci cinc vegades al dia; la peregrinaci a la ciutat santa de la Meca almenys un cop a la vida; el dejuni durant el mes del ramad, i lalmoina obligatria, com a manera docupar-se dels ms necessitats. El llibre sant s lAlcor.

Localitzaci s la religi majoritria a Europa, Amrica, Austrlia i Nova Zelanda.

Islam

Ms de 1.150 milions.

Es practica, sobretot, al nord de lfrica, al sud-oest de lsia i a Indonsia.

Hinduisme

Va sorgir a lndia en el segon millenni aC.

Ms de 750 milions.

Els hinduistes adoren multitud de dus que sn manifestacions del Du nic i etern: destaquen Brahma, el creador; Visn, el conservador, i Siva, el destructor. Els hinduistes creuen en les contnues reencarnacions de lnima (karma) fins a arribar a la purificaci total. Saconsegueix la purificaci total a travs del compliment de les normes morals establertes.

Es concentra principalment on es va crear, lndia, i a pasos vens.

Budisme

Va ser fundada per Buda a lndia, cap al 500 aC.

Prop de 350 milions.

s ms una filosofia de vida que una religi. Lsser hum pot alliberar-se de les reencarnacions de lnima, arribar al nirvana o estat de pau absoluta i superar el dolor. Aix saconsegueix a travs de la meditaci.

Es practica, sobretot, al sud-est asitic.

52

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

12. Activitat lliure. La diferncia principal entre els sunnites, que sn la majoria, i els xites s que aquests ltims creien en el carcter semidiv de limam o lder religis. Les diferncies en el si del cristianisme fan referncia a lobedincia al papa; els catlics obeeixen el papa, els ortodoxos neguen lobedincia al papa, i
Societat rural Sector predominant Agricultura i ramaderia Indstria El primari.

els protestants neguen lobedincia al papa i es constitueixen en congregacions locals. Activitat lliure.

(Pg. 232)
13. Vegeu taula.
Societat postindustrial El terciari.

Societat industrial El secundari.

Sn la base de leconomia, i ocupen la majoria dels actius. No s molt important i est poc modernitzada. Acostumen a ser indstries dedicades a sectors tradicionals, com ara el txtil, o que necessiten m dobra barata. Pot ocupar la majoria de la poblaci, per sn activitats tradicionals, com ara el petit comer. Al camp, en petits poblats.

Tenen un pes escs.

Suposen menys del 10 % de la poblaci activa i, en la majoria de casos, no arriba ni al 5 %. Dna feina a menys del 30 % dels habitants. Les activitats industrials estan perdent pes i cada vegada tenen ms fora les indstries relacionades amb les noves tecnologies.

Ocupa ms dun ter de la poblaci activa. Els sectors tradicionals (siderrgia, txtil, qumica...) continuen sent els que tenen ms importncia i les fbriques estan poc modernitzades. s fort, fonamentalment en el cas dels transports, les comunicacions i el comer.

Serveis

Ocupen ms del 60 % de la poblaci. Sn molt variats i dalt nivell (serveis financers, serveis a empreses, serveis informtics...).

On viu la poblaci

A les ciutats.

A les ciutats. En els ltims temps, sest produint el fenomen invers: una part de la poblaci urbana abandona els centres de les ciutats, i escull viure en llocs ms barats i amb ms qualitat mediambiental. Als pasos ms desenvolupats: els Estats Units, el Canad, els pasos occidentals de la Uni Europea, el Jap, Austrlia...

Localitzaci

Als pasos de baix nivell, lfrica, lsia i Iberoamrica.

A lest i al centre dEuropa i en pasos industrialitzats recentment (Mxic, el Brasil, pasos del sud-est asitic...).

14.
Definici: Sn grans rees culturals. Quines sn: La civilitzaci occidental, la civilitzaci iberoamericana, la civilitzaci eslava, la civilitzaci islmica, la civilitzaci de lfrica Negra, la civilitzaci hind, la civilitzaci xinesa, la civilitzaci japonesa... Trets principals que les identifiquen: Tenen la seva concepci del mn i comparteixen la llengua, la religi, els costums, la mentalitat, les tcniques, el sistema de govern... Problemes actuals que shi relacionen: La convivncia entre majories i minories culturals, la desaparici de cultures, els fonamentalismes

15. La situaci de marginaci i opressi de la poblaci indgena a Guatemala. La majoria. Respostes lliures. (Malgrat que generalment sn les minories les que queden marginades dins dun estat, a Amrica Llatina sovint sn les majories dindgenes les que queden marginades perqu el poder poltic reprodueix lesquema social de lpoca dels conqueridors. Aix, la minoria blanca, emigrada o descendent dels con-

queridors, controla el poder econmic (sn grans propietaris), el poder poltic (partits, exrcit, judicatura, alts funcionaris) i forma la classe social alta. Aquesta classe viu tancada en si mateixa i margina sistemticament els indgenes de qualsevol crrec de responsabilitat.) Resposta lliure. Resposta lliure. 16. Activitat lliure.

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

53

Solucionari
(Pg. 233)
17. No. Que tindran problemes amb aquestes lleis. Resposta model. Pot quedar comproms el progrs poltic, social i econmic daquests pobles, ja que aquests llibres es van escriure fa segles, quan les civilitzacions estaven menys evolucionades. La submissi a regles morals estrictes, com les que simposen en alguns daquests llibres xocaria amb alguns dels fonaments de la civilitzaci occidental com ara el principi de llibertat individual, la democrcia, els drets humans i la llibertat de practicar la religi que un vulgui. La xaria s la llei islmica, dins la qual es recullen una srie dofenses greus contra lAlcor, anomenades hadd, que sn severament castigades. Algunes de les ofenses com ladulteri o lhomosexualitat no tenen a Occident la categoria de falta, en canvi la xaria les castiga cruelment. No. Resposta lliure. Resposta lliure. fills, i no podien treballar ni fer altres coses sense el perms del seu marit o el seu pare. Actualment, tenen tots els drets, estudien i treballen, es casen cada vegada ms tard, tenen menys fills...

(Pg. 238)
6. Resposta lliure.

(Pg. 239)
7. s una societat postindustrial, una societat urbana i una societat de la informaci. Perqu els avenos en els mitjans de comunicaci a distncia (satllits i sistemes GPS, televisi digital, telefonia mbil...) i la informtica i lelectrnica (ordinadors personals, Internet, correu electrnic, reproductors DVD i MP3...) permeten a les empreses i les persones escollir i difondre informaci de manera gaireb instantnia a escala mundial, la qual cosa est modificant tots els aspectes de la nostra vida: la feina, loci, les relacions personals... Ha modificat el model familiar tradicional. Ledat de matrimoni i ledat en qu es t el primer fill sha retardat, les dones tenen menys fills i les feines de la llar comencen a estar compartides pels dos gneres. 8. No: noms l11 % semancipa entre els 18 i els 24 anys, laltre 21 % ho fa entre els 25 i els 29 anys, i un 50 %, entre els 30 i els 34 anys. Resposta lliure. (Es pot respondre que a causa de la falta destabilitat laboral i els salaris baixos, que fan difcil pagar un pis...) Predomina el treball eventual i, en el cas de les dones, est ms mal pagat que el dels homes. Resposta lliure. Resposta lliure. 9. Activitat lliure.

Unitat 18 La diversitat dins de cada societat (Pg. 235)


1. Un grup social. Una agrupaci de persones que comparteixen determinats objectius i interessos. A una agrupaci. A un estrat social. 2. Les diferncies de riquesa, de poder poltic, de formaci o cultura, dtnia, de creences, etc. Una societat capitalista. En classes socials. 3. a) s una societat envellida, que parla majoritriament castell (tot i que hi ha altres llenges), catlica majoritriament, de classe mitjana, de centre... b) Resposta lliure.

(Pg. 240)
10. s una situaci problemtica en qu dos grups o ms perceben de manera diferent els seus interessos i valors i senfronten per defensar-los. Resposta lliure. Per la falta de recursos, les desigualtats socials i la discriminaci.

(Pg. 236)
4. En una societat esttica o tancada, les persones canvien amb dificultat, perqu es pertany a un grup per naixement, i aix no es pot modificar, mentre que en una societat dinmica o oberta la posici duna persona pot canviar amb ms facilitat, normalment en funci de la seva riquesa i educaci. Un canvi social de gran magnitud, que afecta lestructura de tota la societat. Fan referncia a la possibilitat de pujar i baixar en lescala social. Aix, per exemple, una persona dorigen humil pot arribar a convertir-se en milionari, i a linrevs. 5. Activitat lliure. Resposta lliure. La situaci de la dona ha canviat radicalment. Fa trenta anys la majoria de les dones aspiraven a casar-se i tenir

(Pg. 242)
11. Laculturaci dilueix la identitat prpia duna collectivitat i fa substituir els seus trets culturals propis per uns altres dimposats. El fet que cadasc pugui mantenir els seus trets identitaris culturals, per tamb que hi hagi una permeabilitat per conixer els trets culturals de laltre. Que a falta de recursos suficients per mantenir-se i pagar-se un habitatge, molts joves han de quedar-se a casa dels seus pares. 12. La llengua, la histria, les tradicions, els costums i les institucions dautogovern.

54

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

S, sobretot la llengua i els costums, pel gran arrelament que t la llengua castellana entre una bona part de la poblaci i per la massiva arribada demigrants, que no acostumen a aprendre el catal per a ls social. Les dificultats dels joves per trobar feina estable i independitzar-se, larribada massiva dimmigrants, latur que genera la deslocalitzaci empresarial, lenvelliment continu de la poblaci i els serveis que necessita la gent gran. 13. Progressiu envelliment de la poblaci: els majors de 65 anys ja superen la franja dels joves fins a 14 anys. Per saprecia un important nombre de poblaci en edat de treballar (potencial poblaci activa). El nombre de dones s superior al dhomes perqu, malgrat que neixen sempre ms homes que dones, el tant per cent de dones va augmentant amb el temps perqu els homes pateixen ms mortalitat accidental al llarg dels anys. Perqu laprenen a lescola. S que la inclou, perqu es considera que s poblaci que est disposada a treballar, encara que es trobi a latur o treballi espordicament. La poblaci no activa s aquella que no pot treballar o que no busca feina ni vol treballar. La taxa de risc de pobresa s aquella que dna dades sobre les persones que per falta de recursos (atur, pensions baixes, precarietat laboral, problemes personals greus) es troba abocada a la pobresa, s a dir, a no tenir cobertes les necessitats essencials: alimentaci, habitatge i atenci mdica. Resposta lliure. (Es pot argumentar que els ordinadors poden simplificar i perfeccionar moltes feines, fins i tot de lescola, i que la connexi dInternet ens dna accs a molta informaci que apareix a la xarxa, tant de lleure com destudi. El que cal s saber discriminar quina informaci s bona i quina no reuneix totes les garanties de qualitat.)

2. La Xina i lndia. El xins mandar, lhindi, langls, el castell i lrab. Lislam, el cristianisme, lhinduisme i el budisme. 3. Perqu la mortalitat era molt elevada a causa de les peridiques epidmies, la fam per les males collites, les guerres, etc. Perqu la mortalitat es va reduir per la millora de la higiene, la salut i lalimentaci. Als pasos desenvolupats. Perqu va ser en aquests pasos on es va produir primer el descens de la mortalitat. Una societat organitzada en diversos estrats. 4.
Taxa de natalitat Pasos 11,09 desenvolupats per mil Pasos sub23,88 desenvolupats per mil Taxa de mortalitat 10,16 per mil 8,32 per mil Taxa de creixement natural 0,09 %

1,55 %

a) Baixa. Alta. S. A la forta reducci de la natalitat i la fecunditat en les ltimes dcades als pasos desenvolupats. b) Baixa. Ms baixa. No, sn similars. Al fet que la mortalitat sha redut tamb als pasos subdesenvolupats en la segona meitat del segle XX grcies a la millora de la higiene i les condicions sanitries. c) La diferncia entre els naixements i les morts en una poblaci. Alt. Baix.

(Pg. 245)
5. sia.

(Pg. 243)
14. El poble gitano prov del nord-est de lndia. Uns 12 milions de persones. Entre 650.000 i 700.000 persones, l1,6 % de la poblaci espanyola. El cal, que prov del snscrit i s una de les llenges ms antigues del mn. La cultura roman s principalment oral i sha transms de generaci en generaci. 15. Resposta lliure. Respostes lliures. 16. Activitat lliure. 17. Activitat lliure. 18. Activitat lliure.

A lsia, i tamb a lfrica i Amrica. Oceania i Europa. 6. Est situat a la costa, la qual cosa significa que hi ha pesca... Una societat rural. Per la presncia de barques de pesca, el tipus dhbitat... 7. A lIran, la poblaci jove suposa el 29,3 %; la poblaci adulta, el 65,9 %, i la poblaci vella, el 4,8 %. A Alemanya, la poblaci jove representa el 14,1 %; la poblaci adulta, el 66,4 %, i la poblaci vella, el 19,5 %. Lalemanya s una poblaci envellida, la iraniana, no. Resposta lliure. (Sha dassenyalar que perqu el percentatge de poblaci de 65 anys o ms a Alemanya s molt elevat.) A lIran, el govern haur de fer front a leducaci dels joves, mentre que a Alemanya el problema ser el cost de la salut cada vegada ser ms gran. Una poltica antinatalista a lIran i una poltica natalista a Alemanya. Resposta lliure.

Activitats de reps (Pg. 244)


1. Densitat de poblaci. Natalitat. Esperana de vida en nixer. Mortalitat.

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

55

Solucionari
8. La quantitat dingressos duna persona. 7.470 euros nets a lany. S, les dones grans sn ms propenses a caure en la pobresa. Persones que viuen soles, famlies monoparentals, persones vdues i estrangers. Perqu en lactualitat s molt difcil mantenir una llar amb un sou de treballador com. Tenir les necessitats bsiques cobertes com ara lalimentaci, lhabitatge, leducaci, la sanitat i el vestit. a) S, perqu ja no t tant de pes el sector industrial i en canvi en t molt el sector serveis. b) Amb larribada dimmigrants de molts pasos sha incrementat la multiculturalitat a Espanya. Per cal tenir en compte que el pas ja era, de fet, multicultural, perqu hi conviuen grups culturals diversos com ara els gallecs, els bascos i els catalans amb una majoria de gent de cultura i llengua castellana. Resposta lliure. (Es pot citar la llengua, la histria, els costums, la gastronomia, algunes tradicions religioses.)

(Pg. 247) (Pg. 246)


9. El crim organitzat. A Npols. Oferint-los un futur aparentment brillant: cotxes de luxe, armes, plaers i un sou segur, fins i tot quan estan a la pres. La crisi social. Perqu s una xacra. Perqu molta gent viu del crim organitzat. 10. Resposta lliure. 11. Contra el dret a la integritat fsica, a la llibertat, etc. Respostes lliures. 12. a) 7.444.417 el 2007. b) En lent creixement per larribada dimmigrants, que han provocat un augment de la natalitat. c) Creixement natural escs. d) Envelliment de la poblaci. a) Les dades sn molt semblants. b) La poblaci jove s una mica ms gran a Espanya i el nombre de gent gran, una mica inferior. 13. Vegeu taula a sota. 14. Activitat lliure. 15. Activitat lliure.

Bloc VI Cap a un mn de ciutats (Pg. 249)


El mateix creixement de la ciutat provoca la necessitat dadaptar lurbanisme. Tamb els canvis dactivitat, per exemple, alguns barris industrials del passat avui sn zones residencials o dactivitats terciries (empreses de serveis, comeros). Resposta lliure. (Sha de respondre que s, que han de ser planificats, perqu, en cas contrari, podria succeir que no atenguessin les necessitats de la ciutat i sagreugessin els problemes caracterstics de les grans ciutats: congesti del trnsit, contaminaci, etc.) a) Repercutiran positivament perqu visitaran la ciutat molts turistes amb motiu dels Jocs Olmpics.

Dades que aporten els textos Supervivncia fsica Abandonament i assassinat selectiu de nenes, assassinats dhonor i de dot, trfic sexual, mort per violncia domstica. Dret de maltractament. Obedincia al marit, dependncia respecte als bns conjugals, impossibilitat de divorci per voluntat de la dona, no poder decidir si vol treballar. Impossibilitat de decidir amb qui casar-se, assassinats dhonor i per dot, dependncia respecte als bns conjugals. El marit decideix si la dona treballa o no. Igualtat davant la llei sense discriminaci per ra de sexe.

Document que aporta la dada Document A i document B.

Independncia respecte de lhome

Document B.

Poder en la famlia

Document A i document B.

Possibilitat de treballar Drets poltics

Document B. Document C.

56

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Rural Grandria Petita.

Urb Sempre s ms gran que el dun poble, tot i que el nombre dhabitants a partir del qual un nucli es considera urb varia entre pasos. A Espanya, per exemple, una poblaci es considera urbana quan t ms de 10.000 habitants. Superior a la duna poblaci rural. Els habitants de les ciutats treballen en la indstria i, sobretot, en els serveis (comer, hoteleria, sanitat, banca, comunicacions, etc.).

Densitat Activitats econmiques

Baixa. Als pasos subdesenvolupats, la majoria de la poblaci rural es dedica a lagricultura i la ramaderia. Als pasos desenvolupats, aix ja no s sempre aix, perqu les activitats i funcions prpies de la ciutat shan traslladat al camp. Als pasos subdesenvolupats els elements del paisatge sn els tpics del paisatge rural: edificis baixos i habitatges unifamiliars, les terres conreades, els boscos, els camins, etc. Als pasos desenvolupats, a vegades resulta difcil establir el lmit entre lespai rural i lurb.

Paisatge

Edificis alts i molt prxims, blocs dhabitatges multifamiliars, trnsit intens, avingudes mplies, zones verdes artificials, nombrosos serveis pblics i locals doci, etc.

b) Tamb seran positius, perqu per a la celebraci dels Jocs es milloraran els equipaments urbans i sen construiran de nous. c) Tindran conseqncies negatives, per larribada de turistes a la ciutat, tot i que es milloraran les infraestructures i les connexions de transport. d) Repercutiran positivament, perqu es milloraran les connexions amb el centre de Londres, la qual cosa, juntament amb la construcci de les installacions esportives, afavorir la installaci de comeros i altres activitats de serveis i tamb la construcci dhabitatges. e) Tamb tindran efectes positius pel que fa al nombre de llocs de treball en aquests sectors. f) En aquest cas, les conseqncies sn negatives, perqu probablement pujaran els preus. g) LAjuntament de Londres tindr moltes despeses amb motiu dels Jocs Olmpics del 2012, per lesdeveniment ser positiu si lAjuntament recupera aquests diners amb el temps, tot i que tamb pot ser negatiu si contrau deutes que no pot cobrir. Activitat lliure.

2. Lagricultura i la ramaderia. No sempre, perqu als pasos desenvolupats les activitats i funcions considerades prpies de la ciutat shan traslladat al camp. Les indstries, sobretot les que necessiten ms espai, han abandonat les ciutats i es concentren als polgons industrials construts en antigues terres de conreu. En aquestes zones, tamb shi han creat parcs empresarials moderns i grans centres comercials i doci. El motiu daquests canvis s que el preu del sl rural s ms baix. 3. El doc. 4 mostra un poblament dispers: els habitatges estan disseminats, i al costat de cada habitatge sestenen les terres de conreu i les pastures; el doc. 5 reflecteix un poblament concentrat: els habitatges i els altres edificis estan agrupats, tot formant un poble. 4. Vegeu la taula de dalt. 5. Resposta lliure.

(Pg. 253)
6. La distribuci dels elements interns de la ciutat, com ara els carrers, les illes de cases, les places i els edificis administratius o industrials. 7. La facilitat de les comunicacions, per de les activitats econmiques o la necessitat de defensa. Reflecteix la disposici interna i si aquesta s regular, amb un ordre i planificaci, o irregular, si ha crescut sense gaire control. La majoria de ciutats tenen zones irregulars i altres zones regulars, el pla ens indica que en un temps la ciutat va crixer sense gaire control i, posteriorment, es van fer planificacions urbanstiques que es reflecteixen en el traat regular dalguns carrers, places i vies de comunicaci. 8. a) Ambdues es localitzen a la vora del mar, Dubrovnik a lAdritic i Lisboa a lAtlntic. b) La funci defensiva, en el cas de Dubrovnik, per la muralla que envolta el nucli histric, i la funci comercial, en el cas de Lisboa.

Unitat 19 Els ritmes durbanitzaci al llarg de la histria (Pg. 251)


1. a) En el poblament concentrat els habitatges i els altres edificis estan agrupats, tot formant un poble, al voltant del qual sestenen les terres de conreu o de pasturatge i les muntanyes. Per contra, en el poblament dispers, els habitatges estan disseminats i normalment estan associats a una explotaci familiar agrria, per tant lhabitatge i lestabliment agrcola sn en un mateix lloc. b) Es parla dhbitat rural quan la poblaci viu al camp i dhbitat urb quan la poblaci viu a la ciutat.

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

57

Solucionari
c) La funci administrativa. d) El CBD se situa a la zona del mar; al seu voltant hi ha les rees residencials; al nord, a lestuari del riu Tajo, la zona industrial; i en direcci oposada, cap al mar, les rees de serveis e) Resposta lliure. (Es pot respondre que se situaran, sobretot, al voltant de la zona industrial.) f) Perqu algunes indstries, per exemple les que necessiten importar recursos o matries primeres per funcionar o les que necessiten traslladar grans tonatges de mercaderies o mercaderies peribles, prefereixen situarse a prop del port. 9. Resposta lliure. Sapliquen noves fonts denergia com el petroli i lelectricitat, i noves tcniques industrials i de la construcci per permetre una nova distribuci urbana per prestar serveis a una poblaci nombrosa. A la perifria de les ciutats, la ciutat difusa s la zona on coexisteixen lespai urb i lespai rural. s lrea formada per una gran ciutat i els altres nuclis de poblament menys importants que hi ha al seu entorn. 16. a) A Holanda. b) S. A Blgica i al nord-oest dAlemanya. c) Brusselles, Anvers, Amsterdam, lHaia, Rotterdam, Nimega, Eindhoven, Dusseldorf, Colnia, Dortmund, Wesel, Mnster. Primries serien Brusselles, Anvers, Amsterdam, lHaia, Colnia i Dortmund, per les funcions administrativa i industrial. d) Al mapa es distingeix la xarxa dautopistes que connecta aquestes ciutats primries amb les secundries. Resposta lliure. 17. Resposta lliure. (Es pot apuntar que les comunicacions sn molt importants dins de les grans rees urbanes, per permetre el moviment de persones, mercaderies i informaci, sense les comunicacions saturaria leconomia. Tamb sn imprescindibles les comunicacions interurbanes per connectar unes ciutats amb les altres, cosa que impulsa el comer, la indstria i la prestaci de serveis. Sense aquestes comunicacions, les ciutats es collapsarien i no podrien crixer.)

(Pg. 255)
10. a) Una megaciutat s una ciutat gegant, amb una poblaci igual o superior als 10 milions dhabitants. b) La poblaci urbana s la que viu a les ciutats, i la poblaci rural s la que viu als pobles o disseminada al camp. c) La distribuci funcional s la que presenta una ciutat en funci dels espais que es dediquen a cada necessitat social. 11. Les transformacions tecnolgiques estan permetent que la majoria de la poblaci no es dediqui a les activitats primries (agricultura, ramaderia), en canvi han crescut molt les secundries (indstria) i terciries (comer, serveis). Va aparixer durant el neoltic. Lhbitat predominant al llarg de la histria ha estat el rural. 12. La part ms antiga s la de la plaa major, la ms moderna, la del districte de Miraflores. La poblaci ms pobra es concentra a lrea metropolitana, al voltant del centre. Hi ha la muralla, que t una funci militar. La zona interior deu ser la part ms antiga, lexterior, la ms moderna i humil. Es distingeixen, a linterior, algunes cases grans i ben proporcionades, i tamb tres o quatre edificis grans que deuen tenir funcions administratives, religioses o militars. 13. Resposta lliure. (Es pot dir que moltes zones shan despoblat, shan abandonat antigues terres improductives i shi han iniciat altres activitats com ara el turisme rural.) S, moltes, ja que les ciutats antigues dEuropa, per exemple, conserven en els seus plans lestructura de les ciutats medievals i fins i tot de les romanes i gregues.

(Pg. 258)
18. Resposta lliure. 19. Resposta lliure.

Unitat 20 Les ciutats a Europa, Espanya i Catalunya (Pg. 261)


1. gora: plaa pblica de lantiga Grcia, on se situava el mercat. Acrpolis: part ms elevada i sagrada de la ciutat de lantiga Grcia, on hi havia els temples principals. Cardo: un dels dos carrers principals de les ciutats romanes de lantiguitat en direcci al nord-sud. Decumanus: laltre carrer principal de les ciutats romanes de lantiguitat en direcci est-oest. Frum: plaa on hi ha els edificis ms importants a les ciutats romanes de lantiguitat i on se situava lencreuament del cardo i el decumanus o en un lloc molt prxim daquests dos carrers. Eixample: zona de moltes ciutats europees construda en el segle XIX, en general en quadrcula, on vivia la nova classe social, la burgesia. 2. a) gora, acrpolis

(Pg. 257)
14. Lurbanisme s la disciplina que recull les teories dorganitzaci de les ciutats que es van anar generant des de lantiguitat i el Renaixement per aportar noves solucions a lordenament de la ciutat. 15. Per laparici de la indstria i formes ms racionals dexplotaci agrria, cosa que va produir un xode rural perqu no es necessitava tanta m dobra al camp.

b) Cardo, decumanus, frum. c) Muralla, catedral. d) Palaus, places majors. e) Estacions de ferrocarril, eixamples, barris obrers. La ciutat romana tenia un pla ortogonal; la ciutat medieval, un pla irregular, i els eixamples del segle XIX, un pla en quadrcula.

58

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

3. (Doc. 1) Les ciutats gregues tenien dos centres: lgora, o la plaa pblica, on se situava el mercat, i lacrpolis, la part ms elevada i sagrada de la ciutat, on hi havia els temples principals. (Doc. 2) Les ciutats romanes tenien un pla ortogonal. Els carrers principals eren el cardo, en direcci nord-sud, i el decumanus, en direcci est-oest. En lencreuament dels dos carrers, se situava el frum, plaa on hi havia els edificis ms importants. (Doc. 3) Les ciutats medievals estaven envoltades per una muralla i presentaven un pla irregular, amb carrers estrets i sinuosos. Al centre hi havia els edificis ms importants, com ara lajuntament, la catedral i els palaus de les famlies ms poderoses. (Doc. 4) A les ciutats industrials contrastaven els barris obrers i els barris burgesos. Als barris obrers, la poblaci vivia amuntegada en habitatges petits i insalubres, sense servei de clavegueram, enllumenat ni transport, i amb molta contaminaci, ja que aquests barris se situaven al costat de les fbriques. (Doc. 5) Els elegants barris burgesos, anomenats eixamples, tenien un pla en quadrcula, avingudes amples, bons serveis i edificis luxosos.

d) Madrid, Barcelona, Valncia, Alacant, Sevilla, Mlaga, Cadis, Saragossa, Valladolid, Biscaia i laba. e) A les quatre gallegues, Lle, Zamora, Palncia, Sria, Segvia, vila, les dues extremenyes, Toledo, Cuenca, Terol, Osca, Lleida i Girona.

(Pg. 264)
7. Activitat lliure. (Es pot assenyalar que totes aquestes ciutats posseeixen un patrimoni urb important format pels edificis i per lestructura del seu nucli antic, que testimonia el seu passat rom i medieval.)

(Pg. 265)
8. Activitat lliure. 9. Activitat lliure.

(Pg. 267)
10. Lajuntament, presidit per lalcalde i format per un grup de regidors, cadascun especialitzat en una matria: urbanisme, medi ambient, afers socials, etc. s elegit democrticament pels ciutadans. Decideix quin pressupost tindr i com el distribuir per atendre les necessitats de la ciutat, que sovint exigeixen fer obres grans i costoses. Tamb pren mesures per intentar reduir els problemes urbans, i elabora un pla general dordenaci urbana. (Vegeu epgraf 5, pg. 266.) Perqu en el PGOU es determina ls que sha de donar a cada zona de la ciutat i les caracterstiques que han de tenir els edificis de cada rea. La falta dhabitatges econmics per als joves, el trnsit dens, la manca de serveis per atendre la gent gran, etc. 11. Respostes lliures. Respostes lliures.

(Pg. 262)
4. Activitat lliure. Casero: Pas Basc i nord de Navarra; palloza: Galcia; barraca: Pas Valenci; casa entramada: Castella, cortijo: Andalusia.

(Pg. 263)
5. s un habitatge que es rehabilita o es construeix de nou per utilitzar-lo els caps de setmana o vacances. 6. a) A les rees costaneres, excepte Madrid i Saragossa, fonamentalment. Pel gran dinamisme que tenen les zones litorals. b) Madrid, Barcelona, Valncia, Sevilla, Saragossa i Mlaga. c) La xarxa urbana espanyola est jerarquitzada en cinc nivells. Dues ciutats, Madrid i Barcelona, funcionen com a metrpolis nacionals i concentren els serveis ms especialitzats. Per sota, hi ha les metrpolis regionals (la Corunya, Bilbao, Sevilla o Mlaga, per exemple); sn els centres econmics i, en alguns casos, tamb els centres administratius de les comunitats autnomes, i shi concentren les funcions sanitries, educatives, culturals, de transport, etc. En un tercer nivell, hi ha les metrpolis subregionals, centres terciaris especialitzats que exerceixen funcions de capitals subregionals; s el cas, entre daltres, de Vigo, Granada, Alacant o Sant Sebasti. Per sota, es troben les ciutats de mida mitjana, que serveixen com a centres de serveis de les seves provncies i, de vegades, de capitals administratives. I en el darrer esgla, hi ha les ciutats petites, de menys de 50.000 habitants.

(Pg. 269)
12. A la Catalunya Vella. Barcelona i la seva rea metropolitana. Els agrupaments urbans mitjans que van de 500 a 2.000 habitants. 13. Les zones dels Pirineus. Hi ha alguns nuclis urbans, com ara la Seu dUrgell, Berga, Puigcerd i Ripoll. Tots quatre nuclis tenen una poblaci inferior als 20.000 habitants. 14. Hbitat concentrat, hbitat dispers, agrupament urb. La primera s molt antiga; la segona, de lalta edat mitjana; la tercera, en temps de repoblament durant ledat mitjana. El Barcelons i el Valls Occidental. Barcelona, lHospitalet de Llobregat, Badalona, Sabadell, Terrassa. 15. Activitat lliure.

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

59

Solucionari
16. Perqu es concentra al voltant de la ciutat de Barcelona, que des de lantiguitat, grcies al port i a la fertilitat del pla on est situada, va atreure poblaci i activitats econmiques, i shi va installar el poder poltic i administratiu del Principat. Ja en el segle XIX limpuls de la industrialitzaci va continuar exercint un poders atractiu per a les persones i els capitals, amb la qual cosa esdevingu la ciutat ms gran de Catalunya i una de les ms importants de lEstat. Seria possible una distribuci ms homognia de la poblaci si milloressin les vies de comunicaci entre la capital i la resta del territori, perqu aix seria fcil que les persones i les empreses es desplacessin a altres indrets del pas. En lactualitat, ja hi ha molta gent que viu fora de Barcelona i que es desplaa cada dia a aquesta ciutat per anar a treballar, per les comunicacions per tren sn lentes i poc fiables, i per carretera hi ha diriament embussos de trnsit que costen molts diners en combustible i en temps perdut. s la zona formada per la perifria de la xarxa urbana que ja limita amb lespai rural. s on acostumen a construirse urbanitzacions i zones residencials. 19. Les vies de comunicaci amb Barcelona possibiliten, a mesura que creixen, un increment de les zones dinfluncia de lrea metropolitana, s a dir, que persones i empreses poden situar-se fora de Barcelona, per sense perdre la comunicaci amb la gran ciutat i les activitats de servei que presta. En el primer cas, shan aprofitat els terrenys del Raval per construir un gran equipament cultural com s el MACBA, en el segon cas el que sha aprofitat s tot un edifici antic, patrimoni de la ciutat, per installar-hi una seu administrativa comarcal. 20. Es caracteritza per tenir un nucli central, que s la zona metropolitana de Barcelona, i diverses zones urbanes al voltant de ciutats secundries. Tamb hi ha petits nuclis urbans ms allats en zones de muntanya. Esquema lliure. 21. La valoraci com a patrimoni cultural collectiu, lacci decidida dels ajuntaments i altres administracions en la conservaci, lexplotaci com a atractiu turstic, la utilitzaci pedaggica com a taller dhistria per a escolars i altres grups (gent gran), la possible utilitzaci com a escenari de treballs audiovisuals, etc.

(Pg. 271)
17. El canvi de residncia de molts habitants i larribada dimmigrants, larribada massiva de turisme, lespecialitzaci del comer i la necessitat de noves infraestructures. Produeix una especialitzaci del sector comercial i altres canvis com ara laparici dhotels, apartaments i rees dedicades al lleure. 18. Sobretot els centres histrics.
Importncia de les ciutats Antiga Grcia Hi havia una important xarxa urbana, amb ms de 500 ciutats. Irregular.

(Pg. 272)
22.

Estructura

Elements destacats Les ciutats gregues tenien dos centres: lgora, o la plaa pblica, on se situava el mercat, i lacrpolis, la part ms elevada i sagrada de la ciutat, on hi havia els temples principals.

Imperi rom

Tenia la xarxa urbana ms important de lantiguitat.

Les ciutats romanes tenien un pla ortogonal. Els carrers principals eren el cardo, en direcci nord-sud, i el decumanus, en direcci est-oest. Presentaven un pla irregular, amb carrers estrets i sinuosos.

En lencreuament dels dos carrers, se situava el frum, plaa on hi havia els edificis ms importants.

Edat mitjana

Les ciutats van comenar a decaure fins al segle XII.

Estaven envoltades per una muralla. Al centre hi havia els edificis ms importants, com ara lajuntament, la catedral i els palaus de les famlies ms poderoses.

Edat moderna

Van comenar a preocupar-se per embellir les ciutats. La industrialitzaci va provocar un creixement extraordinari de les ciutats. A les ciutats industrials contrastaven els barris obrers i els barris burgesos. Als barris obrers, la poblaci vivia amuntegada en habitatges petits i insalubres, sense servei de clavegueram, enllumenat ni transport, i amb molta contaminaci, ja que aquests barris se situaven al costat de les fbriques. Els elegants barris burgesos, anomenats eixamples, tenien un pla en quadrcula, avingudes amples, bons serveis i edificis luxosos.

Segle XIX

60

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

23. La poblaci rural a Espanya Els nuclis tenen pocs habitants. Segons la seva distribuci, poden ser poblaments dispersos, que predominen al nord peninsular i en alguns llocs del litoral mediterrani i de linterior dAndalusia, i poblaments concentrats, que predominen a la resta del territori. Es va frenar perqu els camperols van marxar a les ciutats a les dcades 1950 i 1960, que va provocar que es buidessin molts nuclis rurals i lenvelliment dels seus pobladors. En els ltims anys shan tornat a habitar alguns pobles, a causa de la construcci de residncies secundries, del creixement de les ciutats i del turisme. 24. Activitat lliure.

3. Resposta lliure. Per exemple: a) En un tur. b) En una zona plana, prop dun riu. c) En una zona litoral. 4. Un barri de barraques. Als pasos subdesenvolupats. Larribada massiva de camperols i altres treballadors amb pocs recursos a les gran ciutats. 5. a) 4 b) 6 c) 5 d) 2 e) 3 f) 7 g) 1

(Pg. 273)
25. Per a funcions comercials, administratives, residencials, turstiques, dactivitat porturia, industrials... El mar, la falta de sl urbanitzable i la limitaci de la xarxa de transports urbans. 26. Activitat lliure. Els carrers i les illes de cases del centre sn ms petits i de distribuci irregular. Hi ha ms espais verds i avingudes a leixample i a la perifria. 27. El centre administratiu, el mercat central, la catedral i els comeros ms tradicionals sn al centre. La resta del comer, les seus dempreses, els grans equipaments i zona residencial sn a leixample, i a la perifria se situen les zones residencials dels treballadors, aix com molts polgons industrials. 28. Activitat lliure. Per exemple: (mireu taula a peu de pgina) 29. Uns 2 km, aproximadament.

(Pg. 275)
6. Pla regular. Fundaci: segona meitat del segle XVIII. Creixement planificat 7. A ledat mitjana. A lpoca romana. 8. La A) al centre. La B) a la perifria. Residencial i terciria (comer, hostaleria, etc.), al centre; residencial, industrial i terciria, a la perifria. 9. Concentrada. La ciutat no pot oferir feina, habitatges ni serveis a tota la poblaci dimmigrants, la qual cosa origina molts problemes: atur, pobresa, misria, contaminaci, etc. 10. El 1950, en zones desenvolupades; en el futur, en zones subdesenvolupades. Perqu lexplosi urbana ha tingut lloc en diferents poques i segons els pasos i ha estat causada per motius diferents. Als pasos industrialitzats, va ser fruit de la revoluci industrial i, per tant, estava relacionada amb el desenvolupament econmic i amb la massiva emigraci del camp a la ciutat per treballar a les fbriques; va tenir lloc, sobretot, en el segle XIX i la primera meitat del segle XX. Als pasos menys desenvolupats, el gran creixement urb va comenar en el segle XX i es va intensificar a partir de la segona meitat de la centria; en aquest cas, obeeix a un xode rural que no anava acompanyat dun desenvolupament econmic.

Activitats de reps (Pg. 274)


1. a) Ciutat. b) Metrpoli nacional. c) Residencial. d) CBD. e) Eixample. f) PGOU. 2. Dispers. A la Catalunya Vella.
Llocs Parc Jard del Tria Avinguda del Port Avinguda de Catalunya Avinguda del Regne de Valncia Avinguda de Frana Personatges Avinguda de Blasco Ibez Carrer de lArxiduc Carles Avinguda del Cid Avinguda del Mestre Rodrigo Gran Via de Ferran el Catlic Avinguda de Prez Galds Avinguda dAusis March Avinguda del Cid Carrer de lArxiduc Carles

Religi Catedral Pont de Sant Josep Avinguda del cardenal Benlloch Avinguda de Sant Vicent Mrtir

Fets Torres de Serrans Torres de Quart La Llotja

Altres Ciutat de les Arts i les Cincies La Malva-rosa El Canyamelar El Cabanyal Avinguda dels tarongers

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

61

Solucionari
11. Grans ciutats que tenen ingressos equivalents als dalguns pasos. Tquio, Nova York, Osaka, Los Angeles, Pars, Chicago, Londres i Washington. En pasos desenvolupats: el Jap, els Estats Units, Frana i Anglaterra. Molt gran, perqu el pes s similar al dalguns pasos. Nova York, Tquio i Londres sn metrpolis mundials, s a dir, sn nuclis que tenen una influncia que va ms enll del seu pas. Fan ms intercanvis entre elles mateixes i amb la resta de capitals del mn que amb el seu entorn ms immediat. Tenen lobjectiu de satisfer una clientela internacional, ja que acullen institucions dmbit supranacional; les principals borses, les cotitzacions de les quals marquen leconomia mundial; agncies de premsa o comunicaci internacionals; les seus de grans multinacionals; aeroports de primera lnia, etc. Aquestes metrpolis estan situades en els grans eixos de comunicaci mundials. Acumulen una riquesa sense precedents i s on es prenen les decisions ms importants. Les metrpolis nacionals sn un altre tipus de ciutat, com ara Pars. Sn les capitals dels estats i les ciutats ms grans dun pas. Acullen les activitats terciries ms especialitzades, com ara els rgans de govern i les administracions superiors, i els centres de decisi de les grans empreses. La resta de ciutats sn metrpolis regionals, ciutats que tenen una rea dinfluncia que comprn una regi, ms o menys extensa, del territori nacional. Perqu Barcelona concentra les principals vies de comunicaci del pas i amb lexterior, i perqu la seva densitat dempreses i de poblaci genera una gran activitat econmica. 17. Activitat lliure. 18. Activitat lliure.

(Pg. 277)
19. Moltes persones necessiten comprar un habitatge on viure, daltres ho fan com a inversi (especulaci immobiliria). Si no hi ha molt sl disponible, el preu del sl augmenta i aix repercuteix en el preu de lhabitatge. Com que els interessos de les hipoteques no han estat gaire alts en els darrers anys, ms persones shan decidit a demanar un crdit per comprar un pis i aquesta demanda ha repercutit tamb en la pujada dels preus dels habitatges. a) A Sevilla, Salamanca, Valladolid, Burgos, Madrid, Guadalajara, Saragossa, Cantbria, Pas Basc, Navarra, Catalunya i Balears. s on es concentra ms demanda, sobretot a les grans ciutats (Madrid i Barcelona). En altres llocs, succeeix que no hi ha prou oferta, cosa que fa augmentar els preus. b) Ha crescut ms el preu dels habitatges que el dels salaris. c) s un percentatge molt alt. Aix repercuteix en la capacitat de consum daltres productes, que es redueix molt a causa de la hipoteca del pis. T efectes perjudicials sobre altres sectors, que es veuen afectats per lescassa capacitat de compra del ciutad mitj. 20. No, es deu a diverses raons. Poden actuar sobre el preu del sl pblic, sobre lespeculaci i sobre els interessos de les hipoteques. Els ajuntaments poden abaratir el preu del sl i fer promocions dhabitatges sense intermediaris per evitar lespeculaci. Els governs poden promoure tamb habitatges de protecci oficial, amb preus ajustats, i incentivar els propietaris de pisos tancats perqu els posin al mercat. Tamb poden acordar mantenir baix el preu del diner per evitar els alts interessos, implementar ajuts directes per a lhabitatge a famlies amb pocs recursos i desgravacions fiscals si la famlia no t cap ms habitatge. 21. Activitat lliure.

(Pg. 276)
12. Activitat lliure. 13. Activitat lliure. 14. Activitat lliure. 15. Activitat lliure. 16. El 80 % de la poblaci catalana. s similar a lespanyol, que s dun 77 %. Barcelona, lHospitalet de Llobregat, Badalona, Sabadell, Terrassa, Tarragona i Lleida. Barcelona t un lloc destacat en la xarxa urbana espanyola com a segona metrpoli de lEstat, per s lnica ciutat catalana que t un pes a escala estatal. Es concentra en unes rees determinades: a prop de la costa, i concretament a lrea metropolitana de Barcelona.

62

GEOGRAFIA I HISTRIA 2n ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.