Identificació de monosacàrids

La finalitat d’aquest experiment és aplicar el mètode científic duent a terme alhora una identificació de monosacàrids de diferents substàncies. 1.PROBLEMA CIENTÍFIC Tenim 4 substàncies incolores, semblants, de les quals desconeixem la composició i volem averiguar si són monosacàrids o no ho són. 2.INFORMACIÓ PRÈVIA Els monosacàrids són els glúcids més senzills, formats per una cadena no ramificada de tres a vuit àtoms de carboni, un porta un grup carbonil, mentre que la resta porten grups hidroxils i àtoms d'hidrogen. 3.DISSENY EXPERIMENTAL Primer agafam 5 tubs d’assaig i ficam dins cadascun 5ml d’aigua destil·lada amb una pipeta. A continuació amb un retolador permanent enumeram cada tub d’assaig per identificar-los i ficam 0,5grs de cada substància diferent, llevat de al darrer tub d’assaig, on no hi ficarem res perquè serà la nostra prova control. Agitam bé cada tub per dissoldre bé les substàncies que hi hem introduït i afegim FehlingA i FehlingB. Finalment ho agitam i col·locam al bany maria per encalentir-lo. 4.RESULTATS Hem identificat les substàncies que contenen monosacàrids gràcies al canvi de color que s’ha produït a cada tub, si és que s’ha produït: En els tubs d’assaig 1, 3 i la prova control, no ha passat res. ( Si a la prova control no ha succeït cap intercanvi ni anomalia en el color, vol dir que es tracta d’aigua destil·lada i efectivament no hi havia substàncies dissoltes que poguessin reaccionar ) En canvi en el segon tub ha aparegut un color ataronjat rogenc que ens indica clarament que és una substància que conté monosacàrids. El tub 4 ens ha sortit d’un to una mica verdós, amb la qual cosa interpretam que a l’hora de fer les mescles hem pogut mesclar, accidentalment, alguna altra substància. 5.REPRODUCTIBILITAT Comparant els nostres resultats amb l’altre grup de treball que va poder finalitzar la pràctica, comprovam, efectivament, que la mostra 2 és la que conté monosacàrids i que a la mostra 4 ens vam descuidar amb alguna substància. A l’altre grup tampoc li ha succeït cap anomalia amb la prova control. 6.INTERPRETACIÓ DE RESULTATS El reactiu de Fehling, s'utilitza com a reactiu per a la determinació de sucres reductors ( tenen la capacitat d’oxidar-se, formant un altre composta ), ja que detecta els grups aldehid que aquests contenen. Fou desenvolupat pel químic alemany Hermann von Fehling. És una mescla de dues solucions (Fehling A i Fehling B), la composició de les quals pot variar lleugerament. El reactiu, inicialment blau fosc, en reacció amb els aldehids forma un precipitat vermell (l'òxid de coure), per la qual cosa serveix per a detectar-los:

per tal de diagnosticar la diabetis.Un exemple del seu ús pràctic és la detecció de glucosa en orina. d’aquesta manera. que ens serveixi de prova control. La mescla s’encalenteix per a que es pugui dur a terme la reacció i es pugui oxidar: R-CHO + 2Cu2+(aq) + 5OH.→ RCOO. Només posam aigua destil·lada a un tub d’assaig per poder comprovar que dins aquesta aigua no hi ha més substàncies dissoltes i.+ Cu2O(s) + 3H2O .

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful