You are on page 1of 14

TEMA 2.

Al-Andalus i els Regnes Cristians


2.1 Al-Andalus, organitzaci poltica,econmica i social 2.2 Les Illes Orientals d'Al-Andalus 2.3 La formaci dels primers Regnes cristians (ss VIII-XIII). 2.4 Expansi i crisi dels Regnes cristians (ss XIII-XV). La Conquesta de Mallorca 2.5 La Corona catalanoaragonesa. El Regne de Mallorca. Lexpansi pel Mediterrani.

La invasi musulmana iniciada l'any 711, va dividir la Pennsula Ibrica en dues zones, amb uns lmits geogrfics canviants, que presentaven dos modes de societat ben diferenciats. Per una banda l'Estat musulm d'Al- Andalus i per altra una srie de regnes i comtats cristians al nord peninsular. 2.1 Al-Andalus, organitzaci poltica,econmica i social 2.1.1. Evoluci poltica.

La Conquesta (711-714) La Conquesta de la Pennsula Ibrica pels musulmans va ser un procs rpid i aparentment senzill. Els factors que van propiciar aix van ser: La crisi interna de la monarquia visigoda: al 711 els visigots es trobaven en plena guerra civil en el Rei Rodrigo i els witizians. Precisament aquests ltims van demanar ajuda als musulmans perqu passessin l'Estret i els ajudessin a la guerra. La collaboraci oberta de part de la poblaci hispana amb els musulmans: per ex witizians i jueus. L'actitud tolerant dels musulmans cap als pobles conquerits. Entre 712-714 els musulmans van dominar tota la Pennsula.

Mapa 1. La Conquesta Musulmana de la Pennsula Ibrica

L'Emirat Dependent (714-756). Durant aquest perode, Al-Andalus s una provncia dependent del Califat Omeia i governat per un val o emir 1. L'Emirat Independent de Crdova (756-929) Durant aquest perode Al-Andalus s'independitza polticament del Califat i s governat per la famlia dels Omeies2 . No obstant aix, continua la seva dependncia religiosa d'aquest Califat. Es tracta d'un perode de consolidaci i reorganitzaci poltica interna dins de l'Emirat de Crdova, especialment durant els emirats d'Abd-al-Rahman I i Abd-al-Rahman II.

Mapa 2. La Pennsula Ibrica durant l'Emirat de Crdova.

1 Sinmim de governant. Noms s un crrec poltic. 2 Descendents directes de Mahoma.

El Califat

de Crdova (929-1031)

A 929 Abd-al-Rahman III, emir de Crdova, es converteix en Califa, s a dir, es fa religiosament independent del Califat de Bagdad. Es tracta del perode lgid d'Al-Andalus com a potncia poltica i econmica de la Mediterrnia Occidental.

Mapa 3 . La Pennsula Ibrica durant el Califat de Crdova.

Els Regnes de Taifes (1031-1090)

La desaparici de l'ltim Califa va precipitar la divisi d'Al Andalus en mltiples regnes de taifes. Inici del retrocs territorial front als regnes cristians.

3 El terme Califat implica major independncia que el d'Emirat. Califa s un crrec poltc per tamb religis.

Mapa 4. La la Pennsula Ibrica durant els Regnes de Taifes.

La Unificaci Dinastia almorvit (1090-1145)

Els almorvits, arribats des del nord d'frica, van tornar a unificar Al-Andalus. Tanmateix, la dominaci almorvit no va durar molt doncs. A ms la intolerncia i intransigncia dels almorvits els va fer molt impopulars entre els propis musulmans Andalusins. L'Imperi Dinastia almorvit va caure en 1145 desintegrant novament Al-Andalus en les segones taifes.

La Unificaci Almohade (1146-1232)

Un altre dinastia, els almohades, van unificar novament Al-Andalus i van mantenir aquesta situaci de predomini militar sobre els cristians fins a finals del segle XII , per van ser derrotats per una coalici del regnes cristians en la decisiva batalla de les Navas de Tolosa (1212). Desprs d'aquesta batalla, l'Imperi Almohade es va anar descomponent.

El Regne de Granada (1237-1492) El Regne Natzarita de Granada va subsistir fins 1492.

Mapa 5 . El Regne Natzarita de Granada

Figura 1. Etapes d'Al-Andalus

2.1.2 Organitzaci econmica i social

L'Islam va recuperar l'economia urbana de la dominaci romana trencant amb el procs de ruralitzaci iniciat durant l'antiguitat tardana, aix els musulmans van desenvolupar una important agricultura de regadiu per abastir els nous centres urbans. Aix mateix van introduir nous cultius com l'arrs, els ctrics, el cot, la canya de sucre, etc. Les ciutats (Crdova, Sevilla, Toledo, Granada, Saragossa) es van convertir en centres artesanals i de comer .

Figura 2. Economia d'Al- Andalus

2.1.3 Organitzaci social La societat Andalusina es classificava per qestions tnico-religioses i econmiques:

MUSULMANS - L'aristocrcia rab o balads : era una minoria per possea la propietat de les millors terres i els alts crrecs de l'estat. - Els berbers originaris del Nord d'frica, van haver de conformar-se amb les pitjors terres i es dedicaven al pasturatge. Van tenir molts conflictes amb els rabs. - Els muladins, o nous musulmans d'origen hisp, ocupaven un rang inferior entre els musulmans. La conversi a l'Islam no era obligatria per era una manera de promoci social.

NO MUSULAMS O GENS DEL LLIBRE

Les Gents del Llibre, no musulmans eren tolerats i tenien les seves prpies lleis i organismes de govern. No obstant aix, havien de pagar impostos especials. - Els jueus tenien molta consideraci social i alguns pertanyien a l'elit intel.lectual o cientfica. - Els mossrabs o cristians eren molt nombrosos. Mantenien les seves prpies lleis, religi i fins i tot govern.

Figura 3. La Societat d'Al-Andalus

2.2Les Illes orientals d'Al-Andalus (cronologia)

903

Conquesta Musulmana

Dependents de l'Emirat de Crdova

929 Dependents del Califat de Crdova 1014 Dependents de la Taifa de Dnia 1087 Taifa independent de Mallorca 1115 Dependents de l'Imperi Almorvits

1116 Segona Taifa de Mallorca 1203 Incorpoaci a l'Imperi Almohade

1229

Conquesta Catalana

QESTI PRVIA: Amb la major part de la Pennsula ocupada pels musulmans al nord s'hi van anar gestant un nous comptants i regnes cristians. Aquesta formaci es va dur a terme en dues fases: 1. La primera d'elles de creixement i consolidaci que anir dels del s VIII al s XII. 2. La segona que anir que del sXII al s XV i es caracteritzar per l'expansi progressiva de les regnes cristians en detriment d'Al-Andalus. A ms, aquests regnes experimentaran una important expansi econmica.

2.3 La formaci dels primers Regnes cristians (ss VIII-XII). El perode que transcrrer entre els segles VIII i XI es va caracteritzar per per l'hegemonia d'AlAndalus a la Pennsula. Noms el nord peninsular va quedar fora del domini islmic i all s'hi van formar els primers nuclis de resistncia que es van constituir en regnes i comtats independents: (vegeu mapes llibre de text pgines 18 i 19)
Regne d'Astries Regne de Lle Comtat de Castella. Al s X es declara independent del Regne de Lle. N U C L I C A N T A B R I C P I R I N E N C Formats per antics Hispanovisigots

Regne de Pamplona

Comtats aragonesos Comtants catalans

N U C L I

Formaren l'anomenada Marca Hispnica Sota el domini de Carlemany (emperador dels francs). Es crearen per defensar l'Imperi Carolingi de les invasions musulmanes A finals de s IX es declaren independents Ramon Berenguer IV al segle XII unifica els comtants aragonesos i catalans i crea la Corona d'Arag.

A partir del segle XI coincidint amb la fi del Califat de Crdova i la desintegraci d'Al-Andalus en regnes de Taifes aquests regnes cristians del nord comenaran a expandir-se territorialment cap al sud. La reconquesta de territoris musulmans va anar acompanyada del repoblament de les terres ocupades (repoblament comunal i furs i cartes de repoblament per tal d'atreu-re poblaci). (vegeu mapa llibre de text pgina 20) ECONOMIA DELS REGNES CRISTIANS DEL NORD La base econmica dels regnes cristians fou l'agricultura i la ramaderia. Especialment al Regne de Castella i Lle la ramaderia va anar adquirint una importncia creixent, la ramaderia va anar adquirint una importncia creixent. En aquest sentit es van formar les primeres associacions de ramaders per tal de regular les transhumncia (moviments estacionals de bestiar per tal d'aprofitar el cicle natural de pastures). Aquestes associacions s'anomenen Mestes. La societat era rural i vivia en petits nuclis de

poblaciA la Corona d'Arag per contra tot i tenir un model econmic bsicament agrari. No obstant aix,a partir el segle XI es va iniciar un desenvolupament urb i comercial.

2.4 Expansi i crisi dels Regnes cristians (ss XIII-XV).

Els Regnes peninsulars van assolir la plenitud el segle XIII anant reduint progressivament la presncia musulmana. (vegeu mapa pgina 22 del llibre de text). A finals de segle XIII noms el Regne nassarita de Granada era testimoni de la presncia musulmana a la pennsula ibrica. Al sud peninsular i la majoria de poblaci musulmana va fugir desprs de la Conquesta o va ser expulsada cap a Granada o nord d'frica. Al centre i est peninsular es va permetre la permanncia dels musulmans mantenint la seva religi i costums (mudjars). En ocasions els musulmans optaren per convertir-se al cristianisme (moriscos).

INSTITUCIONS DE GOVERN AL REGNES CRISTIANS:VEGEU QUADRE RESUM

CONCEPTE I CARACTERSTIQUES DE LES CORTS COM A INSTITUCI POLTICA A PARTIR DEL SXIII ELS REGNES DE L'MBRIT CRISTIANS DE LA PENNSULA IBRICA S'UTILITZ COMTARAN AMB LES CORTS COM A PRINCIPALS INSTITUCIONS DE GOVERN. FOREN ASSAMBLEES POLTIQUES INTEGRADRS -AMB AUTORITAT I PRESNCIA DEL REI- PELS REPRSENTANTS DELS TRES ESTAMENTS (BRAOS) SOCIALS (NOBLESA, CLERO I CIUTADANS). LA SEVA JURISDICCI AFECTAVA NICAMENT A L'MBIT URB. DURANT DE EDATS MITJANA I MODERNA LES CORTS DEL REGNE DE CASTELLA I LES DEL REGNE D'ARAG PERSENTARAN DIFERNCIES EN QUAN A COMPOSICI I COMPETNCIES (PODERS) CORTS DE LA CORONA DE CASTELLA COMPOSICI TENIEN UNA SOLA ASSEMBLEA INTEGRADA PER MEMBRES DELS TRETS ESTAMENTS: - NOBLESA - CLERO - CIUTADANS (BURGESOS I COMERCIANTS). PODERS PRESENTAR QUEIXES I PETICIONS AL REI ACEPTAR LLEIS CONCEDIR NOUS IMPOSTS I SUBSIDIS AL REI. CORTS DE LA CORONA D'ARAG (VALENCIANES, CATALANES I ARAGONESES) COMPOSICI TENIEN UNA SOLA ASSEMBLEA INTEGRADA PER MEMBRES DELS TRETS ESTAMENTS: - NOBLESA - CLERO - CIUTADANS (BURGESOS I COMERCIANTS). S'ANOMENAVEN SNDICS. PODERS ELABORAR I APROVAR LLEIS.

ALTRES TRETS EREN CONVOCADES PEL REI I ELS ASSUMPTES A TRACTAR EREN PROPOSATS PER AQUEST. EL REI TENIA PODERS MS EXTENSOS (PODER LEGISLATIU I JUDICIAL)

ALTRES TRETS EREN CONVOCADES PEL REI I ELS ASSUMPTES A TRACTAR EREN PROPOSATS PER AQUEST. LES CORTS LIMITAVEN L'AUTORITAT DEL REI. EL MONARCA S'HAVIA DE COMPROMETRE A RESPECTAR EL DRET I COSTUMS DEL PAS. EN CAS CONTRARI ERA ACUSSAT DE CONTRAFUR O VIOLACI DE FUR (COMPROMS ENTRE EL POBLE I EL MONARCA). EL REGNE DE MALLORCA MAI VA TENIR CORTS PRPIES.

A partir del segle XIV els Regnes Cristians experimenten una forta crisi que els far entrar en decadncia. Causes de la crisi: Males collites que provoquen desnutrici de la poblaci i descontent social. Arribada de la pesta negra que provoc la mort d'un 40% de la poblaci a la Corona d'Arag i la un 25% a la Corona de Castella. Conseqncies de la crisi: Abandonament d'explotacions agrries. Disminuci del comer especialment a les ciutats. La Corona d'Arag es va veure especialment afectada. Revoltes pageses Atacs als calls (barris jueus) Crisi poltica als respectius regnes cristians (Guerres Civils). Instauraci de la dinastia dels Transtmara a Castella/Ferran d'Antequera (Transtmara) nou rei de la corona d'Arag/El Regne de Navarra s incorporat al de Castella.

2.5 La Corona catalanoaragonesa. Lexpansi pel Mediterrani i la conquesta de Mallorca.

Dins d'un context d'expansi dels regnes cristians la Corona Catalanoaragonesa s'expandir per la Mediterrnia conquerint entre altre territoris les Illes Balears. Ser Jaume I el monarca artfex d'aquesta expansi per que ser continuada pels seus fills Pere I i Jaume II (vegeu mapa pgina 23).

LA CONQUESTA DE MALLORCA

Al 1229 es produeix la conquesta de Mallorca per part del rei Jaume I. Els motius principals de la Conquesta foren: 1. nsies expansionistes de la Corona catalanoaragonesa

2. Interessos comercials 3. Lluitar contra la pirateria que practicaven les naus musulmanes als vaixells catalans (recordau que a base econmica de la Corona catalanoaragonesa era el comer). Al 1235 Jaume I conquereix Eivissa i Formentera. Menorca per la seva banda conserv la seva autonomia fins al 1287. En aquest sentit al 1231 els musulmans menorquins signen amb Jaume I el Tractat de Capdepera pel qual s'acord el pagament d'un tribut anual- reconeixent la sobirania de Jaume I- a canvi de conservar l'autonomia. Menorca per ser incorporada definitivament al regne de Mallorca l'any 1287.

Mapa 6 . Les Conquestes de Jaume I

Conseqncies de la conquesta de les Balears per part de Jaume I: Introducci de la Llengua Catalana i la religi cristiana L'illa es divideix entre els nobles que havien participat en la Conquesta. Llibre del

Repartiment.
Repoblament de l'illa amb colons arribats des de Catalunya i Occitnia. Esclavitzaci de la poblaci musulmana

Mapa 7 . Repartiment de Mallorca desprs de la Conquesta Catalana.

REGNE DE MALLORCA Al 1230 Jaume I concedeix a Mallorca el rang de regnet i li atorg la Carta de Franquesa on concedia important drets i privilegis als seus habitants. Aquest fet va esdevenir un important incentiu per la colonitzaci catalana de l'illa. Les etapes en les podem dividir el Regne de Mallorca sn:

Regnat de Jaume II (fill de Jaume I). Impulsa de nou la colonitzaci catalana amb la publicaci de les Ordinacions.

Regnat de San I (fill de Jaume II). Gran expansi econmica del regne de Mallorca. Regnat de Jaume III (nebot de San I). El seu regnat coincideix amb la crisi que viuen el regnes cristians al segle XIV. En aquest mateix segle Pere el Cerimonis rei d'Arag destrona a Jaume III i incorpora el regne a la corona catalanoaragonesa.

Mapa 7 . El regne de Mallorca