You are on page 1of 7

Unitat 1 Les primeres religions

1 Competncies bsiques

Competncia en comunicaci lingstica

Es desenvolupar lhabilitat per utilitzar el llenguatge oral i escrit per a la reexi, individual i collectiva, sobre les qestions que afecten els anhels ms profunds de lsser hum i la seva aplicaci a la vida personal. Tota la unitat est dedicada al foment duna actitud oberta i respectuosa amb altres cultures i al descobriment, a travs de les plasmacions artstiques de les primeres civilitzacions patrimoni cultural i religis de la humanitat, de lntima relaci entre la fe i la cultura.

Competncia artstica i cultural

32

Unitat 1 Les primeres religions

2 Recursos digitals
Llibre de lalumne Al Du desconegut (Ac 17, 22-33) Descripci: passatge bblic del discurs de sant Pau a Atenes. Finalitat: conixer la Bblia i aprofundir en el relat evanglic. Vdeo introductori. Editorial Casals Descripci: descripci de la religiositat en les primeres civilitzacions. Finalitat: motivar i facilitar una avaluaci diagnstica inicial. Mapa de lantiga Mesopotmia Descripci: mapa de lantiga Mesopotmia, els principals imperis i ciutats. Finalitat: explorar els processos histrics i llur localitzaci espacial. El ziggurat Descripci: descripci de les principals caracterstiques dels ziggurats. Finalitat: aprofundir en el coneixement de la religiositat mesopotmica. Mapa de lantic Egipte Descripci: mapa de lantic Egipte, les seves ciutats i pirmides. Finalitat: explorar els processos histrics i llur localitzaci espacial. La religiositat egpcia Descripci: fragment dun documental sobre la religiositat egpcia. Finalitat: aprofundir en el coneixement de la religiositat egpcia. Discovery Channel Mapa de lantiga Grcia Descripci: mapa de lantiga Grcia. Finalitat: explorar els processos histrics i llur localitzaci espacial. Mapa de lantiga Roma Descripci: mapa de lantiga Roma. Finalitat: explorar els processos histrics i llur localitzaci espacial. La religi catlica i lhinduisme Descripci: document del magisteri eclesistic sobre lhinduisme. Finalitat: apropament a la visi de lEsglsia catlica sobre altres religions. 5

10

10

11

33

Competncies bsiques (*) Sessi Objectius


1. Descobrir la importncia de lexperincia religiosa. La religiositat natural de lsser hum.

Continguts

Activitats daprenentatge
Lectura dun text religis de lantiga civilitzaci egpcia. Comentari dun cmic sobre el discurs de sant Pau a Atenes. Anlisi dun text del catecisme sobre la religiositat natural. Reexi sobre les manifestacions artstiques relacionades amb la religi.

Activ.
1-2 (Pg. 6) 3-4 (Pg. 13)

Criteris davaluaci

Activitats davaluaci

Aval.

CL. Reexionar sobre la capacitat natural de lsser hum dentrar en comuni amb Du. (2-7)

S1

Adquirir una primera visi general dels continguts de la unitat.

3 Programaci daula i orientacions didctiques

Valorar la lliure expressi de les prpies conviccions com a enriquiment personal i dels pobles. (2-7) CA. Millorar la reexi sobre les plasmacions artstiques i la relaci que tenen amb la religiositat de lsser hum. (3-7)

Reconixer la religiositat natural de lsser hum.

Lectura i anlisi dun text del magisteri eclesistic sobre la religiositat natural.

2, 3, 14 (Pg. 15)

Identicaci darmacions sobre la recerca natural de Du que sorgeix en lhome.

Redacci sobre el descobriment de lacci de Du en lunivers. Exposici de la manifestaci religiosa de les cultures prehistriques a travs de les restes arqueolgiques. 3-12 (Pgs. 7-9) 1-2 (Pg. 12)

S2

2. Reexionar sobre la religiositat que va desenvolupar lsser hum prehistric i el signicat dels cultes i ritus funeraris. 3. Analitzar algunes caracterstiques de les grans religions desaparegudes: Mesopotmia i Egipte.

La religi en la prehistria. Les religions de Mesopotmia i Egipte en lantiguitat.

Indicar els elements de les religions prehistriques. Reconeixement de les diverses religions que existien a Mesopotmia i Egipte.

Unitat 1 Les primeres religions

Identicar les caracterstiques principals de les religions mesopotmiques i de la religi egpcia.

Exposici delements de les religions prehistriques i la seva relaci amb la cultura religiosa actual.

1, 4-8, 10 i 13 (Pg. 15)

Identicaci de les caracterstiques principals de les primeres grans religions: Mesopotmia i Egipte. 4. Analitzar algunes caracterstiques de les grans religions desaparegudes: Grcia i Roma. Les religions de Grcia i Roma en lantiguitat. Reconeixement de les diverses religions que existien a Grcia i Roma. 13-18 (Pgs. 10-11)

S3

Lhinduisme. 5. Conixer els fonaments de lhinduisme i els elements que lintegren.

Descripci de la religi hind i les seves caracterstiques principals. Reexi i anlisi dun text bblic i diferents armacions sobre la superstici i la doctrina cristiana sobre aquest tema.

Identicar les caracterstiques principals de les religions grega i romana.

Identicaci de les caracterstiques principals de la religi a Grcia i Roma.

8-13 (Pg. 15)

Demostrar inters per conixer la cultura religiosa de lhinduisme.

Reconeixement de les caracterstiques de la cultura religiosa hind.

(*) Els nmeros entre parntesis relacionen les competncies bsiques amb els objectius de la unitat.

34

Unitat 1 Les primeres religions

Orientacions didctiques
Finalitat de la unitat La nalitat daquesta unitat s que els alumnes comprenguin la importncia de la religi i que entenguin que lestudi rigors de lhome, de la seva histria i de les seves plasmacions culturals mostren que qualsevol sser hum s un sser naturalment religis. Lensenyament del fet religis en les primeres civilitzacions permetr que els alumnes descobreixin que les persones del segle XXI tamb sentim que el misteri ens convoca i ens emplaa a donar un sentit transcendent a la nostra vida.

Temporalitzaci Suggerim dedicar tres sessions a treballar aquesta unitat didctica. En la primera, els alumnes coneixeran el llibre de text que ara comencen a utilitzar i shi familiaritzaran; a ms, es presentaran els continguts i les competncies bsiques que es treballaran en les segents sessions i es reexionar sobre lexperincia religiosa present en tots els ssers humans (pgs. 4, 6 i 13). La segona sessi es dedicar a lestudi de les religions prehistriques i de les primeres civilitzacions Creixent Frtil, Egipte, Grcia i Roma (pgs. 7-10). Lltima sessi es dedicar a la religi oriental ms antiga, lhinduisme. Aix mateix, es fomentar el desenvolupament de les competncies bsiques previstes per a aquesta unitat comparant el fet religis de les primeres religions amb el de la religi cristiana i la reexi sobre lntima relaci entre la religi i lart, i sobre la importncia en la funci social (pgs. 11-14). Proposta de desenvolupament
Sessi 1

Presentaci de lassignatura Tenint en compte que els alumnes comencen letapa de lEducaci Secundria Obligatria, cal dedicar la primera classe a presentar el llibre de text i el pla de treball que se seguir a les classes. Per fer-ho, cal comenar per explicar detingudament lestructura de la unitat, tal com es presenta a la introducci daquestes propostes didctiques. Tamb s convenient examinar lndex del llibre per veure ms detalladament els continguts i les competncies bsiques que sestudiaran en aquest curs. Conv insistir en la importncia que t la doble pgina amb qu sinicia cada unitat didctica. A continuaci, aconsellem presentar la dinmica de treball que se seguir en cada unitat i aix mateix establir les diferncies entre els objectius als quals tots els alumnes han darribar, les competncies bsiques que han de desenvolupar, els apartats Vida cristiana i Fe i cultura i els diversos tipus dactivitats que hauran de dur a terme. Desprs, es pot aprotar per introduir lassignatura de religi. Cal indicar que aquesta s, en certa manera, la ms important per a la seva formaci. A les altres assignatures saprenen coses que sn tils per ampliar els nostres coneixements culturals o tcnics; en aquesta aprofundim en la dimensi ms important de la persona: la seva transcendncia, la nostra relaci amb Du i la resta dssers humans i el que Du ens ha revelat per a la nostra salvaci. Tamb cal insistir en lntima relaci que hi ha entre religi i cultura, perqu la fe ha dimpregnar de sentit transcendent tots els altres mbits de la vida humana.
35

Unitat 1 Les primeres religions Pgs. 4 i 5 Ens xem en les dues primeres pgines de la primera unitat. Lobservaci de la illustraci i lndex de la primera pgina, juntament amb la lectura i el comentari del fragment del Gran himne al du Aton, ajudaran lalumnat a formar-se una primera impressi global del contingut de la unitat. Aquesta primera visi general dels continguts de cada unitat s molt important per ajudar els alumnes a realitzar un aprenentatge signicatiu. La lectura i lanlisi de la histria bblica en vinyetes de la pgina segent tenen com a nalitat fer que els alumnes adoptin una perspectiva que illumini lestudi de les primeres religions. En primer lloc, es pot recordar breument qui era sant Pau, lApstol dels Gentils, els seus viatges missioners i la seva visita a larepag dAtenes. O, si s possible, els alumnes poden informar-se sobre la vida de sant Pau a internet (per exemple a la pgina http//multimedios.org/docs/d001423/). Desprs de llegir individualment les vinyetes, un alumne pot llegir en veu alta el discurs de sant Pau a Atenes (Ac 17, 16-34). s important que aprenguin a apreciar i a valorar lexperincia religiosa amb qu els ssers humans han expressat la recerca de Du al llarg de la histria. Aquesta s lactitud de sant Pau, que no dubta a elogiar la religiositat dels atenesos, que encara no havien rebut notcia de lEvangeli de Jesucrist. Noms en aquells que responguin amb sinceritat aquest anhel interior de Du, hi pot arrelar el missatge de Crist (tal com es reecteix en aquest passatge evanglic). Pg. 6 1. Qesti de perspectiva Proposem veure el vdeo que introdueix la unitat. Aquesta activitat pretn despertar linters de lalumne a travs dun llenguatge, laudiovisual, que trenca la monotonia de la classe i facilita als alumnes una primera reexi sobre els comentaris que es duran a terme a continuaci. Lobjectiu primordial, per tant, no s transmetre conceptes, sin suscitar la participaci, la motivaci i laprenentatge compartit. Tamb permetr tenir una primera informaci dels coneixements dels alumnes sobre els continguts que es desenvoluparan. No s el moment dintentar resoldre dubtes ni daclarir errors sobre les respostes, sin de formar-se una primera idea del que coneixen o desconeixen els alumnes. Proposem, a continuaci, unes activitats que poden facilitar la valoraci daquests coneixements: Com coneixem les actituds religioses dels homes prehistrics? Enuncia algunes manifestacions de la religiositat de les primeres civilitzacions. Qu va impulsar lsser hum a creure en lexistncia dun sser superior? La lectura del text i lobservaci de les fotograes daquesta pgina volen evocar lexperincia de lalumne sobre la bellesa de lunivers i sobre la seva prpia interioritat. Daquesta manera es pot donar sentit als fets que sexposen a les segents pgines: les primeres civilitzacions van plasmar en diversos cultes i religions lanhel de Du que lsser hum t inscrit al cor. A ms de la lectura del text, es podria demanar als alumnes que dialoguessin a la classe sobre la seva prpia experincia en aquest mbit (davant duna posta de sol, una nit estrellada, la immensitat del mar, etc.). El professor pot orientar ara sobre la realitzaci de les activitats 1 i 2. Suggerim que totes dues activitats, o almenys la 2, es facin en grup. Conv que aquests exercicis serveixin perqu els alumnes adolescents aprenguin a expressar emocions i que entenguin limportant paper que tenen a la vida de lsser hum i la necessitat de dotar-les del sentit i lordre adequats. No hem doblidar que els sentiments sn molt importants en ladolescncia i que no s possible distingir-los de laprenentatge.

36

Unitat 1 Les primeres religions


Sessi 2

Pg. 7 2. Les religions prehistriques Partint de lexperincia personal, ja podem remuntar-nos a la histria de les religions. La lectura de lepgraf facilitar que els alumnes entenguin que aquesta histria ja comena amb els homes prehistrics. Lobservaci i el comentari de les fotograes de la cova dels Cavalls a Trig, del complex megaltic de Stonehenge i del text del marge poden facilitar lexplicaci del contingut o la lectura comprensiva del text. Per ltim, conv ara dedicar uns instants a estudiar els termes de lapartat Vocabulari. La lectura reexiva i la xaci en la memria daquestes nocions bsiques ajudaran a fer que els alumnes vagin adquirint un coneixement ms signicatiu dels continguts de la unitat. El professor pot orientar ara sobre la realitzaci de les activitats 3, 4, 5 i 6 que serviran per xar els principals conceptes que shan explicat. Lactivitat 6 es pot fer en grup. Pgs. 8, 9 i 10 3. Les primeres civilitzacions La lectura o lexplicaci dels tres subepgrafs daquestes pgines pretn transmetre als alumnes el fet que les primeres grans civilitzacions van situar la religi i, per tant, la dimensi transcendent de lsser hum en el centre i eix de la seva cultura. Aquestes cultures, daltra banda, van atnyer uns grans nivells de desenvolupament i profunditat. En general, van desenvolupar religions politeistes que marcaven el ritme de la vida social i de les activitats quotidianes dels homes. Conv explicar les diverses religions a partir de lanlisi de les seves plasmacions artstiques i, especialment, dels seus textos. En les pgines corresponents del llibre, se nhi poden trobar alguns, aix com fotograes daltres obres dart religioses. Es poden trobar altres exemples a internet per illustrar les explicacions. Es pot destacar la importncia de la cultura grecoromana (i, en particular, de la mitologia), ats que s el bressol de la nostra cultura. Conv dedicar uns instants a estudiar els termes de lapartat Vocabulari. La lectura reexiva i la xaci en la memria daquestes nocions bsiques ajudaran a fer que els alumnes vagin adquirint un coneixement ms signicatiu dels continguts de la unitat. El professor, desprs destudiar cada subepgraf, ha dorientar els alumnes sobre la realitzaci de les activitats corresponents. Suggerim que lactivitat 15 es faci en grup.
Sessi 3

Pg. 11 4. Lhinduisme En primer lloc, els alumnes poden llegir el text de lepgraf. En qualsevol cas, conv que el docent expliqui els conceptes fonamentals daquesta religi. s important que els alumnes entenguin b els elements essencials de la religi hind tant pel valor intern com per la inuncia que tenen en la cultura occidental actual. El treball amb les activitats i els textos de la pgina Vida cristiana, que es fa desprs, facilita lexplicaci i assimilaci de les diferncies fonamentals entre les religions orientals i el cristianisme. Per ltim, conv ara dedicar uns instants a estudiar els termes de lapartat Vocabulari. La lectura reexiva i la xaci en la memria daquestes nocions bsiques ajudaran a fer que els alumnes vagin adquirint un coneixement ms signicatiu dels continguts de la unitat. El professor pot orientar ara sobre la realitzaci de les activitats 17 i 18 que serviran per xar els principals conceptes que shan explicat.
37

Unitat 1 Les primeres religions Pg. 12. Vida cristiana Religions primitives i cristianisme Aquest apartat com el segent permetr centrar-se en les competncies bsiques, s a dir, en la integraci i utilitzaci efectiva dels coneixements adquirits. Per aix proposem treballar les activitats que es proposen a la secci Millora les competncies i, tan sols a partir daquestes, els textos daquestes pgines. Lobjectiu s que lalumne capti la radical diferncia entre el veritable culte i la idolatria, aix com les diverses cares que aquesta pot mostrar en lactualitat. Aquestes actituds noms es poden atribuir a la debilitat humana, necessitada de lauxili de Du. Precisament en lpoca de limperi Rom, aquest auxili es va fer realitat en Crist, en qui es va complir la promesa de la salvaci. Du, summa bondat i summe b, ve a ajudar lhome. Aqu trobem el punt de connexi amb els continguts de la segent unitat. Pg. 13. Fe i cultura Religi i art A partir de lanlisi de lart religis, es tracta que lalumne capti dos fets que es troben implcits en qualsevol unitat (s a dir, que es manifesten en la religiositat dels diferents pobles estudiats): Lntima relaci entre la religi i la cultura. El carcter extensiu de la fe, s a dir, lsser hum necessita manifestar-la externament i viure-la en comunitat. Es poden trobar nombroses plasmacions daquesta realitat. Un exemple actual s larquitectura de Gaud, en qu es poden trobar ornaments i elements que no es poden veure a ull nu, ja que sn creats per a la glria de Du. Passa el mateix en moltes de les grans catedrals que trobem a les ciutats del nostre pas. Pg. 14 Esquema: lanlisi i la memoritzaci de lesquema facilitar que lalumne concebi i retingui la sntesi del que sha estudiat a la unitat. Si em pregunten, qu responc?: lalumne adquirir una visi global i completa amb la memoritzaci dels coneixements especcament religiosos de la unitat. Lestudi daquesta sntesi de la unitat, basada en el Compendi del Catecisme de lEsglsia Catlica, t una importncia especial en lassimilaci dels principals conceptes i actituds del missatge cristi.

38