You are on page 1of 26

Geografia dEspanya

EL RELLEU

Unitat El relleu dEspanya

EL RELLEU DEL TERRITORI ESPANYOL


s el resultat de es diferencia

EVOLUCI GEOLGICA

RELLEU PENINSULAR

EL ROCAM

RELLEU INSULAR

Unitat El relleu dEspanya: caracterstiques principals

Forma massissa
ELS TRETS DEL RELLEU PENINSULAR

Elevada altitud mitjana


bloc elevat de gran extensi i gran altitud mitjana abundncia de serralades

costes rectilnies

Disposici perifrica de les serralades


Meseta cintur muntanyenc que voreja la Meseta i les serralades exteriors
amb conseqncies en

Unitats ben diferenciades


Contraforts que lenvolten Depressions i serralades exteriors

El clima Les comunicacions La xarxa fluvial

Unitat El relleu dEspanya

costes rectilnies

excepci

Unitat El relleu dEspanya

elevada altitud mitjana

Unitat El relleu dEspanya

disposici perifrica de les serralades

Unitat El relleu dEspanya

Unitats ben diferenciades

El relleu peninsular ha estat comparat amb una fortalessa

Unitat El relleu dEspanya

la disposici del relleu i la xarxa fluvial

La basculaci de la Meseta cap a loest i la disposici del relleu ha configurat una xarxa fluvial disimtrica dels distints vessants

Unitat El relleu dEspanya

la disposici del relleu i les conseqencies en el clima

una llarga evoluci de processos geolgics han modelat el relleu i el paisatge


dos moviments orognics

orognia herciniana
quan? final de lEra Primria

orognia alpina
quan? Era Terciria

dos perodes dassentament, erosi i sedimentaci quan? Era Secundria (Mesozoica) lerosi produ laparici de materials grantics i pissarres Era Quaternria (Cenozoica)

(Paleozoica) (Cenozoica) donaren lloc plegament hercini plegament alp

sn els massissos antics (scol), muntanyes daltitud mitjana amb formes arrodonides i valls amples

sn les serralades ms recents amb crestes i formes abruptes

lerosi de laigua, vent, transporta els materials des de les zones ms elevades a les conques, depressions i costa

EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCI GEOLGICA eres


Arcica
existncia del masss precmbric

Primria (Paleozoica)
tingu lloc orognesi herciniana form

Secundria (Mesozoica)
caracteritzada per erosi i sedimentaci

composat per

quarsites granit gneis pissarres

el Masss Ibric o Hespric, nucli de la Meseta (scol).


afectat per forta erosi a finals d aquesta era

sediments de gran espessor en les fosses btiques i pirinenques


seran els materials calcaris que afloraran a lEraTerciria

aflorament de materials antics

EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCI GEOLGICA


Terciria (Cenozoica)
tingu lloc orognesis alpina xoc de la placa africana i euroasitica erupcions volcniques origin les
serralades alpines: - Pirineus -Serralades Btiques - Serralades Litorals Catalanes depressions prealpines: - Ebre - Guadalquivir

eres
configuraci del relleu actual

Quaternria (Cenozoica)
es produeix

glacialisme

formaci de terrases fluvials

provoc la
aparici dels vorells muntanyencs de la Meseta: - Serralada Cantbrica - Serralada Ibrica - Serra Morena fractura del scol de la Meseta

colmataci de les conques fluvials

inclinaci cap a lAtlntic conseqncies en la xarxa fluvial

elevaci de blocs, sn les serres interiors de la Meseta: -Sistema Central - Monts de Toledo

blocs enfonsats, sn les conques sedimentries: Duero, Tajo, Guadiana

Unitat El relleu dEspanya

Unitat El relleu dEspanya LORIGEN VOLCNIC DE LES CANRIES

Unitat El relleu dEspanya


peneplanures terrasses fluvials costes
base de la Meseta

scal constituts pel scal antic

glaciarisme, acci fluvial, erosi

de modelat i sedimentaci

massissos antics
UNITATS MORFOESTRUCTURALS

es diferencien diverses formes

conques sedimentries

serralades alpines

amb sediments de lEra Terciria i Quaternria

depressions

grans elevacions per lorogenia alpina

Unitat El relleu dEspanya

Unitat El relleu dEspanya LES DEPRESSIONS I LES CONQUES SEDIMENTRIES


Conques sedimentries. Enfonsaments de lantic scal (orognia alpina), amb sediments dels rius Duero, Tajo i Guadiana Depressions de lEbre i del Guadalquivir Colmatades durant el Terciari i el quaternari

Unitat El relleu dEspanya

LA DIVERSITAT DEL ROCAM

La distribuci litolgica de la Pennsula presenta tres zones que tenen relaci amb levoluci geolgica Canries amb terrenys volcnics degut al seu origen

Terrenys volcnics

Unitat El relleu dEspanya ELS MATERIALS SILICIS


Predominen en loccident peninsular i en les crestes de les serralades Sn materials molt antics, que afloraren a lEra Primria. Composici: granit, pissarra, quarsita, gneis (marbre)

Sn sls molt cids, aprofitament hum per a pastures i arbria

Unitat El relleu dEspanya ELS MATERIALS CALCARIS


La seva localitzaci forma una mena de Z invertida, des del Pirineu Oriental fins la part oriental de la Serralada Cantbrica i els Sistemes Ibric i Btic Sn materials sedimentaris dorigen mar de lEra Secundria (Mesozoica) i plegats amb lorognia alpina

Formen modelats krstics per la disoluci de la roca calcria per laiga

Unitat El relleu dEspanya

Unitat El relleu dEspanya ELS MATERIALS ARGILOSOS


Formats per materials sedimentaris dipositats a les conques dels rius i les planures litorals durant lEra Terciria i dipsits alluvials del Quaternari (Cenozoica)

Sn sols ms aptes per a lagricultura

Lerosi ha donat lloc a modelats dels tossals-testimoni

Unitat El relleu dEspanya

FORMES DE RELLEU DE LA MESETA

LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU

Unitat El relleu dEspanya DESCRIPCI DE LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU I LA SEVA DISPOSICI
Les unitats interiors 1.La Meseta. Importncia morfolgica. 2. Les Serralades interiors Sistema Central. Muntanyes de Toledo. 3. Els contraforts muntanyencs de la Meseta: Masss Galaicolleons. La Serralada Cantbrica. El Sistema Ibric. Sierra Morena. Les unitats exteriors peninsulars 1. Les Depressions: Ebre i Guadalquivir 2. Els sistemes muntanyencs exteriors: Els Pirineus. La Serralada CostaneraCatalana. El Sistema Btic

Unitat El relleu dEspanya