You are on page 1of 4

EL NOSTRE PATRIMONI. 2 part.

LA COSTERA DELS VICTORINOS i LART RUPESTRE DEL BARRANC DE LES BASSES DEL RAC.
Juanjo Ortol Vicent Morera

Aquest any continuem parlant del nostre patrimoni, el que tenim ms a prop de casa... i s que de vegades ens anem lluny per veure coses, cosa que est molt b i no en devem renunciar, i no coneixem el que tenim a casa nostra. En aquesta ocasi vos proposem un itinerari per a recrrer uns indrets antany plens de vida, de trfec de gent i danimals, que pujant i baixant per senderes i caminals, cantaven canons de feina, de collita o de llaurada, de poda o de pastura, per fer ms lleugera la fatiga diria. Ara per, oblidats des de ja fa un temps, aquests llocs ens inspiren un al de seducci, denyorana o misticisme; noms cal visitar-los per comprovar-ho. Malgrat loblit, encara podem trobar racons ferstecs que deixats de la m de Du, van desenvolupant-se al seu aire, gaireb sense interferncies antrpiques. La Costera dels Victorinos era un dels antics camins que anava de Benial a Vilallonga. Era cam danimals, la qual cosa volia dir ample i cmode per al pas dun animal equ carregat amb la collita. La comunicaci entre els diferents pobles de la Vall i el poble de la Safor era bastant freqent, cosa que feia que aquestes senderes estigueren sovint ben transitades. El trfec per, era ms habitual entre els pobles i els bancals per tal de fer les tasques agrcoles segons lpoca de lany. Tamb hi havia un altre cam per a anar a Vilallonga des de Benial: la Costera den Curro, per aquest el deixarem per a una altra vegada... Les dos costeres sajuntaven en una sola a mitjan Serra de lAlmirall (o Almirant, com diuen a Benial), encara en terme de la Vall, i dac continuaven fins a Vilallonga. Prop daquestes costeres tamb estava lEscaleta dels Gats, una senda parcialment escalonada, la qual es feia servir per a anar a peu. Comenava a la caseta de la tia Matilde i enganxava a mitjan cam amb la Costera dels Victorinos. Litinerari proposat comena al poble de Benial, des don anirem a agafar el cam de la Solana. Una vegada travessat el riu Gallinera per damunt del pont, ens desviarem a la dreta seguint un cam que voreja lantic magatzem del drap. Seguirem el ramal principal daquest cam fins que passat un ample i els darrers bancals de tarongers, trobarem, mig amagada entre matolls la sendera de la Costera dels Victorinos. Els primers metres sn els ms difcils perqu el cam est desdibuixat; per aviat trobem la senda en molt bones condicions. Com a cam danimals que era, la Costera dels Victorinos puja suau, fent algunes ziga-zagues per no resultar pesada. A mitjan cam empalma amb lEscaleta dels Gats. El trepitjar del caminoi desprn fortes olors aromtiques: la frgola o timonet (Thymus vulgaris), el tim mascle (Teucrium capitatum), el romer (Rosmarinus officinalis), la sajolida (Satureja obovata), el rabet de gat (Sideritis tragoriganum), el t de roca (Jasonia glutinosa)... Les herbes menudes en alada per grans en remeis, sassocien amb altres menys conegudes o usades com el cor de penya (Hypericum ericoides), la petorrera menuda (Erica terminalis), el pinzellet (Coris

monspeliensis), el jacint bord (Dipcadi serotinum), el muscari (Muscari neglectum) o lasfodel (Asphodelus cerasiferus), les quals solen passar desapercebudes si no ens fixem b en el que xafem, i en canvi sn duna subtil bellesa quan ens deixen veure les seues colorades flors. Tot plegat, el nostre passeig senriqueix fora amb matolls ms coneguts com el margall (Chamaerops humilis), les estepes blanca (Cistus albidus) i negra (C. monspeliensis), la mata o llentiscle (Pistacia lentiscus ), el coscoll (Quercus coccifera), laladern (Rhamnus alaternus), lesp negre (Rhamnus lycioides), o aquelles que no ens deixen passar a causa de la gran quantitat de punxes que les recobreixen, com la cambronera (Calicotome spinosa) o largelaga (Ulex parviflorus). Antany tot el conjunt gaudia de lestimada ombra dels pins blancs (Pinus halepensis), especialment en les sufocadores migdiades destiu, ara en resten noms alguns allats o en xicotets rodals. Passet a passet arribarem a la part ms alta del recorregut, on trobem un dels molts corrals de pedra seca enderrocats pel pas del temps i laband, era el corral del tio Alberto del Reino. Enfront del corral podem observar les restes de lera, on es batia el blat. Orlant els camps on encara resten alguns dels arbres conreats, oliveres (Olea europea), garrofers (Ceratonia siliqua), ametllers (Prunus dulcis), trobem marges de pedra seca que delimitaven alguns bancals i sobretot formaven en algun tram de la sendera, a un costat i altre, una espcie de passads emmurallat, segurament amb la finalitat de protegir els conreus de vora cam del bestiar, tan habitual en aquella poca per estes contrades. s curis com el pas del temps va passant factura a aquests monuments de la natura, construts amb enginy per aquells humans tan treballadors, els quals es deixaven la pell treballant de sol a sol, a canvi duns pocs recursos en forma de collites. Aquest patrimoni es troba, a hores dara, en greu perill dextinci. El seu paper ha estat durant anys, importantssim, contribuint en gran mesura a evitar o, almenys, disminuir els processos erosius de les nostres muntanyes tan castigades des de sempre pels incendis i les freqents pluges torrencials. Els marges de pedra seca sn patrimoni de tots i per tant, es mereixen que entre tots ajudem a la seua conservaci. Per continuar el nostre recorregut cap a les pintures dart rupestre, haurem de desviar-nos a lesquerra. La sendera es cabussa cap al barranc i desprs de sortejar un xicotet desnivell, arribem a labric IV. (vegeu el mapa) Es tracta del Barranc de les Basses del Rac. Hi havia una fonteta al mig del barranc o en un rac. Potser aquesta aigua omplia alguns tolls i dac vindria el nom Basses del Rac. El barranc s molt accidentat i de forta pendent, tributari per lesquerra del riu Gallinera. La seua frondositat s espectacular, i ms si pensem en el cam fet a lanada. Els esbarzers (Rubus ulmifolius) ho cobreixen tot all on creixen, per tamb trobem lesp blanc o garguller (Crataegus monogyna), la cornicabra (Pistacia lentiscus) o el fleix de flor (Fraxinus ornus), tpics de llocs amb humitat important. Un altra prova de la importncia del lloc per a laprofitament hum del territori la trobem en la presncia dun reguer picat a la pedra, dantiguitat desconeguda, de diversos metres de recorregut, i que segurament era emprat per arreplegar aiges pluvials i canalitzar-les per al reg darbres fruiters. Dins del barranc, la nostra mirada es fixar en els marges que ens apareixen a les dues vessants. Si mirem b trobarem alguns racons on el marge sols retenia la terra necessria per mantenir un arbret. Els va fer el tio Llobero durant tota la seua vida, arrapant-li el terreny a la muntanya, per a plantar vinyes. Hui, sols les pedres, sn testimoni daquell dur treball. El Barranc de les Basses del Rac s un dels barrancs ms prolfics en quant a abrics amb art rupestre de La Vall de Gallinera, ja que ac trobem cinc abrics amb representacions dart macroesquemtic, esquemtic, llevant i gravats, ubicats a les dues vessants del barranc. Labric que visitarem s labric IV on destaquen unes excellents figures macroesquemtiques que alguns autors han relacionat amb les espigues de blat que portaren els primers pobladors neoltics de les nostres terres,

que ja eren agricultors i ramaders, all pel V milleni abans de la nostra era i que, segurament, comenarien la colonitzaci de la pennsula Ibrica ac a les nostres terres. La descripci tcnica de labric la podem llegir als llibres publicats pel Centre dEstudis Contestans: Conjunt de serpentiformes verticals i de diversos motius o figures humanes en X, algunes amb una o dues barres perpendiculars a langle superior. Tots els serpentiformes, de diferent grandria i grossor, presenten els extrems superiors prolongats en petits traos figurant dits, en nombre de quatre o cinc. No es pot precisar, a causa de les concrecions, si els serpentiformes suneixen pels extrems inferiors.

A banda de lart macroesquemtic, tamb hi ha a labric mostres dart esquemtic i dart llevant. De lart llevant apareixen uns traos finets, el cap dun capr i dues figures humanes de cap piriforme. I de lart esquemtic destaca la figura duna cabra, amb les potes de darrere incompletes, les dues potes davanteres, el tronc, el cap de forma triangular i les dues banyes paralleles i corbades cap arrere. El ms interessant daquest abric i el que el converteix en importantssim s el fet que en un dels motius serpentiformes corresponent a lart macroesquemtic hi ha un esvoranc on desprs es van realitzar els traos finets pertanyents a lart llevant. A demostra, segons els estudiosos, que lart macroesquemtic s ms antic que lart llevant. Qui va pintar aquestos dibuixos estranys? Per qu ho va fer? Qu volia comunicar?, sn preguntes que ens ronden el cap mentre contemplem aquestes obres dart pintades sobre la pedra, per que ning, a hores dara, sap respondre amb certesa. Acabada la visita de labric IV hem de pensar en la tornada al poble i ac podem prendre dues opcions segons les forces que ens queden: o b tornar per la Costera dels Victorinos, que ens ha servit de pujada o b continuar per dins del barranc per a poder veure un gravat rupestre. En aquest ltim cas creuarem el barranc i passarem a laltra banda. Continuarem descendint seguint aleatriament (sendera puntejada en el mapa) perqu no hi ha senda, fins passar pel costat de labric I. En aquest abric, encara que no podrem pujar pel risc que comporta, veurem, des del cam, un gravat prehistric format per serpentiformes verticals i formes geomtriques tancades executades mitjanant la tcnica del picat. A falta destudis amb ms profunditat podem pensar en una cronologia neoltica per al gravat.

La recuperaci de la Costera dels Victorinos s una aposta ambiciosa per a afavorir el coneixement i la difusi de lart rupestre del Barranc de les Basses del Rac, per hem de saber que a tamb comporta un risc que no van poder evitar les pintures de Benirrama. Aquest patrimoni histric i cultural de la Vall, tamb s patrimoni de la humanitat, com va declarar la Unesco lany 1998. El fet d'estar incls dins del patrimoni mundial comporta, a ms del reconeixement de la seua universal rellevncia com a expressi cultural excepcional, el deure inexcusable de preservar aquestos jaciments, d'enorme fragilitat i vulnerabilitat, amb la finalitat de poder transmetre'ls a les generacions futures en les millors condicions possibles. I sobretot vetllar per tal que pugam continuar gaudint-los i estudiant-los tots aquells que ho desitgem, i que no vagen a formar part duna collecci privada dalgun salvatge adinerat que en benefici propi ens prive a nosaltres del nostre dret dadmiraci del llegat que ens han deixat els nostres avantpassats. Mapa del recorregut:

BIBLIOGRAFIA: -HERNNDEZ PREZ, M. S.; FERRER I MARSET, P.; CATAL FERRER, E. (1988): Arte Rupestre en Alicante. -HERNNDEZ PREZ, M. S.; FERRER I MARSET, P.; CATAL FERRER, E. (1994): Lart Macroesquemtic. Lalbor duna nova cultura. CEC.