Professional Documents
Culture Documents
El panoram... er... ...splndid. L...s roqu...s sobr... l..s quals el c...sal er...
...ss...ntat, noms sn pr...cticabl...s per un c...m de carro ...stret i que s...mblav... ms aviat torrent que c. ..m. Un hom... vell, ...tret pels ll.,.-drucs, s'acostav... somrient. Ens volgu mostrar l''...difici. Jo ...sp...rav... trobar algun quadr..., algun mobl... int...r...ssant. Er... buit, for... d'un... taul... vell... i uns t...mborets. Dins l'ampl... r...b...dor hi h...vi... un c...rruatg... ...n...crnic, un... g...ler... gran que no s com h..vi... po-
gut muntar pel torrent. D'un... finestr..., l'hom...net int...nt explicarme els lmits de la finc..., cos... impossibl... donat els ...ccidents del t.e.rreny. (Lloren Villalonga: El llum)
1. 2.- Ompliu els buits amb la vocal que correspongui: Van d...cidir de c...nvocar una ass...mblea a les dotz... del migdi.... La pr...pera s...rtida ser per visitar un mon...stir i per crrer una mica per la m...ntanya. Sempre que fa pastiss...s li agrad... de m...ntar la nata.
2.- Posa accent als mots que n 'h ag i n de dur: remei - music - capita - guardia - germa - tragedia - carbo - xofer ferestega - pirata - anaveu - bustia - patro - sandalia - democrata grua - album -bruixola - textil - pure - tombola - cervol - espes 1
2. 1.-Accentua correctament aquest text d A l l a n Poe: La nostra situacio, tal i com ens va apareixer aleshores, era a penes menys terrible que quan ens haviem cregut soterrats per sempre mes. No teniem altra perspectiva que la d'esser morts pels salvatges o d'arrossegar entre ells una miserable existencia de captius. Podiem, certament, durant algun temps, escapar a llur atencio entre les pregoneses dels turons i, en darrer extrem, dins l'abisme d'on acabavem de sortir; pero ens caldria o morir de fred i de fam durant el llarg hivern polar, o revelar finalment la nostra existencia en els nostres esforos per a trobar mitjans de subsistencia. 3.- Poseu els accents i diresis que calgui: Quan els equips de mestres i professors dels centres publics de primaria i secundaria vegin que l'Administracio manifesta, sense demagogia, una actuacio serena per energica de dotacio de recursos i un interes equilibrat per tot l'ensenyament gestionat pblicament, no necessitaran que se'ls cridi l'atenci sobre quina imatge han de donar. Escola Catalana, nm. 331. 3.1.- En el segent text falten tots els accents i diresis. Colloca'ls-hi:
T'he promes, gairebe al principi de la meva historia, que quedariem tols dos satisfets... Que jo m'esplaiaria i que tu em perdonaries la vida. Aleshores potser et va sonar gratuit, no?, pero ara veus que hi ha material suficient com per a fer-ho. I si no, pensa-hi, no es motiu suficient el fet de tenir tan poques coses per a dir d'un periode de nou anys? I es clar que en tindria mes, home... Tot coses domestiques, coses sense cap interes. Coses que si ens posessim a comentar entre tots, de la propia vida, tant si ha estat un exit com un fracas d'acord amb allo que esperavem, ompliriem mes volums que la Gran Enciclopedia Catalana. I que en trauriem? Tols ens quedariem tranquils i cadascu,
2
al final, aniria a cercar entre milers de pagines la propies confessions per veure com havien quedat. (M. Aritzeta: Quan la pedra es torna fang a les mans)
3. 2.- Poseu els accents i diresis que calguin a les frases segents: "La cosa no te evidentment res de sensacional. Ja a principis del segle XX hom va descobrir clarament la relativitat del curs dels fenomens. Es ben sabut que tot sovint a la terra sorprenem l'existencia d'estrelles que fa un llarg periode de temps que han estat destruides. I es que la velocitat de la llum, per be que molt gran, no es infinita. La llum del sol per arribar a la terra tarda, segons la ciencia, vuit minuts. La llum d'una estrella deu vegades mes lluny tardara vuitanta minuts. Ara tot es questio de posar zeros." La histria a l'inrevs. J. Creixells.
4.- Ompliu els buits amb les grafies convenients: El Llobregat ne... al peu de la serra del Cad, a la comarca del Ber...ed. Al llar... dels seus 170 km de longitu... vore...a la serra del Cad, trave...a el Ber...ed i el Ba...es, creua la serralada Prelitoral per mi... d'uns pa...os molt estrets a l'altura de Montserrat i Martorell, i desprs de fertili...ar les planes costaneres del Baix Llobregat, de...emboca al mar, uns 10 km al su... de Barcelona. Geografia de Catalunya. JM Sanmart.
5.- Torna a escriure aquestes frases substituint els sons entre claudtors per la grafia corresponent:
3
-No hi pu[k] anar, m'he fe[t] un estri[p] als pantalons. -L'Eduar[t] es va quedar lvi[t]; no s'imaginava un llo[k] tan srdi[t] -Tenia un regus[t] amar[k] a la boca i un nus a l'estma[k] -Dissa[p]te vam arribar a un acor[t] satisfa[k]tori. -Du[p]to que en aquest dipsi[t] pugui cabre tol el lqui[t]. -Aquell dramatur[k] era super[p].
6.- Ompliu els buits de les frases segents amb les grafies que calgui: "Era f...il, mentre explicava els fets de jovene...a, de pre...entar-los com si fo...in fa...cies allades, perqu, als primers anys, el record ens els pre...enta aix. El context gaireb no compta; per en fer-nos grans, abastem cada vegada ms i prenem con...incia que l'home s un ...er so...ial. Creixem i ens adonem que no som el ...entre del mn, que som unes pe...es que encaixen, ms o menys, en un mn ja organitzat." Balada de Florian. J. Grau.
7. - Omple els buits amb la grafia corresponent d'essa sorda /s/ i sonora /z/: Repenjat a una columna de les que ....uportaven l'aixopluc de l'andana no havia deixat d'ob...ervar els esca...os pa...atgers que es dispo...aven a enfilar-se en un vag. Pa...ej a dreta i e...querra amb aire indiferent fins a e...tar completament ...egur que no l'havia ...eguit ning. S'enfil a la plataforma del ter...er vag. En aquell moment ...ent l'e...trebada de l'arrencada. Les poques ca...es ran de via comen...aren a despla...ar-se cap enrere. El tren avan...ava e...garrapant el pai...atge com si li costs un gran esfor... d'embalar-se. (...) El ...enyor ...uava, era gra...onet, mirava en Mercader amb ab...oluta indifern...ia, duia una maleteta a la m e...querra i vestia roba gri...a. Tanc ...orollo...ament la porta, oblid en Mercader, i s'a...egu en un ...eient proper. (Jaume Cabr: La teranyina]
4
brusquedat fantstica
frescor
entrebancar bllica
bosquet
estomacal
esofgic.
p4
pla...ja
so...metre
a...zars
13 En catal oriental -que neutralitza [ ] la a/e tones- sn hom-fons mots que no es confonen en les altres variants de la llengua. Omple els buits d'aquestes frases amb la forma convenient, segons el context:
(obre / obra) - .... el calaix i dona'm un llapis. - En Pep sempre .... b. (lliurement / lliurament) - El .... de la mercaderia, cal fer-lo aviat. ---Decideix .... el que vols fer. (efecte / afecte) - Aquest noi demostra tenir-te molt ....
'
- En aquest article fem uns preus ....
esca..... - infraro.... - a....a - ca....alot - rn....ol - de....alla - desenca....at alete.... - escarri.... - torra....a - ga.... - e....ordat - a....ada - ....arol fi....aci - bro....a - pu.... - garro....a - trepi.... - trin....era.
p6
...ocient ...oneixement
o...es es...ombra
16. Llegeix els mots anteriors en veu alta. A quins la grafia qu s un dgraf? Per qu? 17. Omple els buits amb g o gu. A quines paraules pronuncies la u de gu? Per qu?
boti...er ...rdia
es...arips ne...ror
...al ...lria
fi...era san...ons
...ineu es...arad.
- Durant la teva a...sncia hem ca...dellat tota la llana. - Aquest noi, a ms de cal..., s una mica mio...
- Ens varen su...ministrar els pneumtics el pro...passat dissa...te. - El pas su...terrani s molt o...scur.
- No vol prendre el xaro... que li ha rece...tat, sempre l'escu... - Cura-li la ferida am... esparadra...
- No t'hi ca...fiquis, si l'equi... local no ado...ta un altre rum..., es quedar sense ca... ade...te.
p7
- El despatx del consol era ple de grafies i en un rac hi havia una llista de crrecs importants. - El dia abans l'haviem trucat per telefon per dir-li que el voliem coneixer. - Un soroll estrany li feu alar el cap. El que veie el deixa petrificat. - En Quimet sorti a fora i s'assegu en un grao de l'entrada. - Ves a jugar, pero no et moguis del jardi. Te, quan t'hauras menjat el pa amb xocolata, puja a beure la llet. - Quin arros mes rebo que has fet! - Aixo m'ha recordat la historia d'aquell enginyer que van cridar en una fabrica perqu se'ls havia espatllat una maquina i els mecanics no trobaven l'avaria.
22. Fixa't en l'exemple, omple els buits amb b o v i escriu al costat de cada mot un al t r e de la mateixa famlia que dugui p o u :
to...a
....
re...ut
.. . .
23. Hi ha mots que noms es diferencien per la b / v. Omple elsbuitsamb la grafia que convingui:
- El primer premi de la loteria acaba en ...uit. - El got s ...uit, torna'l a omplir. - De tant cantar he perdut la ...eu. - Apa, ...eu una mica ms de xampany! - Des d'aqu no es ...eu gens l'escenari. - Que ...e o no ...e, aquest ...e al forn? - Ara s molt ...ella, per, de jove, era la ms ...ella de la colla.
24. Amb l'ajuda del diccionari, si et cal, posa b / v en els espais en blanc:
- Aquell ad...ocat tre...alla...a per al go...ern. - M'he re...entat un gra i m'hi he posat una ...ena. - Si ...ols un a...et per Nadal, t'haurs d'espa...ilar. - Donarem ci...ada als ca...alls. - No siguis co...ard! - Menja...a i ...e...ia ms del compte. - Del Pas ...asc, noms conec la...a. - Amb la imaginaci ca...alca...a pels n...ols. - Busca...a una ga...ardina ...erda i no l'he tro...ada.
P8
25. Fes una frase amb cadascun dels mots dels parells segents:
pl/pel s/os vnen/venen m/ma
26. Amb l ' a j ud a del diccionari, completa aquestes frases amb el mot adient:
- On . . . . j o ? (bta/bota)
- Beurem vi de la . . . . del rac. - Se m'ha trencat el tal de la . . . .
(mra/mora)
- He conegut una noia . . . . - Compte! la taca de . . . . no marxa. (mlt/molt) - Estic . . . . contenta amb aquest regal. - El caf ha de ser ben . . . . (su/seu) - Aquesta roda s'encalla, unta-la amb . . . . - Encara no conec el . . . . pare. (s/se) . - La msica no . . . . sent gaire b. - Ja . . . . quin llibre em comprar. (fu/feu) - . . . . molta patxoca, tan mudatsl - En Rom . . . . el que calia. (sl/sol) - Aquest terreny s destinat a . . . . industrial. - Els nvols amagaven el . . . .
p9
11
...ega.1, i...egal, ...egalitzar, ...ei. ...ibertat, ...iberal, ...ibert, a...iberar. ...egir, ...egible, i...egible, ...ectura. ...engua, ...ingstica, ...ingual. ...mit, i...imitat, i...imitable. ...oc, ...ocalitzar, i...ocalitzable.
La rebe...i no ha triomfat.
P 10
33. Omple els b u i t s amb la grafia que convingui: x, xc, cs, cc:
a....i - e....posar - e..,.essiu - a....entuar - sa.... - e.,..travagant -su....edani - e....epci - a....ident - f....ia.
35. Completa les sries d'adjectius segents. Tingues en compte els canvis ortogrfics que es produeixen en afegir els morfemes de gnere i de nombre, tal com has estudiat a la lli anterior: Mascul singular
blanc ........... ..........
culte
Femen singular
blanca blava ..........
...:......
Mascul plural
blancs .......... . grassos
..........
Femen plural
blanques ........ ........
........
buit
..........
..........
esquerra
..........
........... ........
..........
captiu
...........
..........
agres
..........
........
........
..........
..........
..........
...........
plens
..........
........
comunes
13
...........
flonjo .......... groc
roja
........... .......... ..........
..........
.......... anlegs . . v. . . . . . .
........
........ ........ .......
..........
boja
...........
.......
P 11
36. Omple els buits amb o/u i escriu al costat un altre mot de la mateixa famlia, que et permeti deduir-ne l'ortografia.
- Em fan mal els que....als i no puc men....ar ....elat de ....ocolata. - Si no nete....es tu el cala...., l'haur de nete....ar jo mate....a. - No de....is de posar se....ell a la tar....eta.
38. Posa la forma que convingui en els buits de les frases segents. Entre parntesis et donem la del mascul singular:
- s una nena . . . . . . . . . . . , ja gateja i encara no t sis mesos. (preco) - La teva germana s massa . . . . . . . . . . , mai no sap imposar els seus criteris. (dbil)
(servicial) - Aquest any la mongeta . . . . . . . . . . fa fils. (tendre) - Amb aquesta llum no t'hi veurs. Es molt . . . . . . . . . . (pobre) - El cel s'est posant . . . . . . . . . . . , hi haur tempesta. (negre) - Vaig conixer una persona molt. . . . . . . . . . en aquell viatge a l'ndia.
(culte)
39. Completa les sries d'adjectius segents: Mascul singular Femen singular Mascul plural Femen plural
segent picant
.......... fcil noble ..........
segent ..........
espontnia .......... .......... ..........
segents ..........
.......... ... ...... .. .......... breus
segents ..........
.......... ......... .......... ..........
P 12
Farem una festa per a tot el j.,.vent del barri. On vas tan enc...rbat? Manoi, quina b...cassa! Tinc una afecci b...cal que no m'acaba de marxar. Has de d...lcificar ms l'expressi.
15
tant - tanta - tants - tantes - quant - quanta - quants - quantes . . . . menjar, no l'acabarem! . . . . sopa, no l'acabarem! . . . . esprrecs, no els acabarem! . . . . mandonguilles, no les acabarem! No em donis . . . . treball No em donis . . . . feina No em donis . . . . deures No em donis . . . . feines
4000
12
117
28
37
64
1090
722
43. Escriu en lletres la teva adrea. 44. Escriu en lletres el numeral ordinal que hi ha en tre parntesis:
- Estic sentint la vena del (7). - Estudio el (7) curs d'EGB. - Vaig quedar el (17) en la cursa del diumenge.
- Li van donar un regal perqu era el (100) viatger.
P 13
45. Separa les sl-labes d'aquests mots. Agrupa'ls segons els apartats del quadre anterior: pdium heroisme reinflar pairem antiimatge atapeir politeista mdium
Darius
trairem contraindicar harmnium tramoista reimpressi
semiintegraci
conduint arcaisme desobeiria coincidir europeista.
16
46. Posa accent o diresi a les formes verbals que n'hagin de dur: - esfereir, esfereia, esfereiras, esfereiria, esfereit, esfereint. - instruir, instruiem, instruirem, instruiries, instruida, instruint. - envair, envaien, envairan, envaireu, envaies, envaint. - succeir, succeien, succeir, succeiran, succeirien, succeides, succeint.
- El meu amic s dcil com un . . . . - La histria d'ara, l'escriuran els vostres . . . . - Si li dic una paraula amable em . . . . cinc duros. - Ho ha deixat . . . . com una patena. - Vaig estudiar ben . . . . deu hores.
- Jo . . . sempre puntual.
P 14
49. Omple els buits de les segents formes verbals amb o / u. Escriu al costat de cada forma una altra en qu aquestes vocals siguin tniques:
ab...cava
rec..lliren
m...llat
17
50. Subratlla les formes anteriors que siguin excepci a la regla general. 51. Completa les frases segents amb o / u. Tingues en compte que hi ha mots que no es poden resoldre amb cap de les normes estudiades. En cas de dubte consulta el diccionari:
- No entenc com p...dies s...p...rtar tant de s...roll; a mi, m'eix...rdava. - A l'Emp...rd b...fava una tram...ntana tan forta que s'ho emp...rta va tot. - Quan anem a la m...ntanya, sempre d...em una brix...la a la m...txi-
(el) clera (la) clera - Va viatjar a l''ndia sense vacunar-se i va agafar . . . . - . . . . . li impedia de veure les coses objectivament. (el) clau (la) clau - No troba enlloc . . . . de la porta.
18
P 15
53.- Ompliu els buits amb la vocal que correspongui: Van d...cidir de c...nvocar una ass...mblea a les dotz... del migdi.... La pr...pera s...rtida ser per visitar un mon...stir i per crrer una mica per la m...ntanya. Sempre que fa pastiss...s li agrad... de m...ntar la nata. 54.- Poseu els accents i diresis que calguin a les frases segents: "La cosa no te evidentment res de sensacional. Ja a principis del segle XX hom va descobrir clarament la relativitat del curs dels fenomens. Es ben sabut que tot sovint a la terra sorprenem l'existencia d'estrelles que fa un llarg periode de temps que han estat destruides. I es que la velocitat de la llum, per be que molt gran, no es infinita. La llum del sol per arribar a la terra tarda, segons la ciencia, vuit minuts. La llum d'una estrella deu vegades mes lluny tardara vuitanta minuts. Ara tot es questio de posar zeros." La histria a l'inrevs. J. Creixells. 55.- Ompliu els buits de les frases segents amb les grafies que calgui: "Era f...il, mentre explicava els fets de jovene...a, de pre...entar-los com si fo...in fa...cies allades, perqu, als primers anys, el record ens els pre...enta aix. El context gaireb no compta; per en fer-nos grans, abastem cada vegada ms i prenem con...incia que l'home s un ...er so...ial. Greixem i ens adonem que no som el ...entre del mn, que som unes pe...es que encaixen, ms o menys, en un mn ja organitzat." Balada de Florian. J. Grau.
19