You are on page 1of 13

CURS DE LLENGUA CATALANA NIVELL SUPERIOR (NIVELL D) CNL TARRAGONA PROFESSORA: MNICA LPEZ BAGES CURS FEBRER JUNY

Y 2011

CURS DE LLENGUA CATALANA NIVELL SUPERIOR (NIVELL D) CNL TARRAGONA PROFESSORA: MNICA LPEZ BAGES CURS FEBRER JUNY 2011

PART 1. ORTOGRAFIA
A/E EN POSICI TONA 1. FINAL DE MOT NOMS Femenins: -A O/U EN POSICI TONA 1. FINAL DE MOT NOMS Masculins singulars: -O Masculins plurals: -OS Excepcions: mots plans acabats en US: virus, tipus, eucaliptus, cactus... VERBS

Excepcions: [coincidents amb castell] fase, superfcie, torre, base, frase, mare...
Masculins: -E

Excepcions: acabats en -ARCA, TA, -MA, -ISTA, CIDA.


Recorda! Singular A Plural ES VERBS

Final absolut: 1a psing Present Ind: -O

Final absolut: -A

2. ENMIG DE PARAULA NOM: Buscar el primitiu VERB: Buscar 1a psing. Present Ind. Alerta! COLLIR, COSIR, TOSSIR, ESCOPIR, SORTIR, PODER i VOLER (i derivats) fan les tniques amb U i les tones amb O. Important! PUGUEM PUGUEU / VULGUEM VULGUEU sescriuen amb U. Atenci! Divergncies catal castell Sescriuen amb O: aixovar, assortir, atordiment, avorrirse, bordell, botifarra, brixola, calors, captol, cartolina, coberteria, cobrir, complimentar, complir, cnsol, descobriment, embotit, escapolir, escopir, escrpol, fonament, govern, hongars, joglar, joventut, nodrir, pndol, podrit, polir, rtol, retolar, rigors, rob, ro, romans, rossinyol, sofrir, sorgir, sospir, ttol, tonyina, torr, triomf... Sescriuen amb U: bufetada, butllet, butxaca, cuirassa, desmuntar, escullera, frum, muntanya, muntar, mussol, subornar, sufocar, suprbia, suportar, tramuntana, turmell, turment... Pseudoderivats! Boca bucal; corba curvatura, curvilini; jove juvenil; ploma plumfer; ttol titular; volc vulcanisme, vulcanologia...

Excepcions: CORRE, VINE, OBRE, OMPLE Infinitius acabats en -RE


Final + altre so: -E

2. ENMIG DE PARAULA NOM: Buscar el primitiu VERB: Buscar 1a psing. Present Ind. Alerta! TREURE/TRAURE, JEURE/JAURE, NIXER/NIXER, FER i SABER fan les tniques tal com les diem i les tones sempre amb A. Atenci! Divergncies catal castell Sescriuen amb E: albercoc, alcsser, ametista, nec, assemblea, bergued, canelons, cnem, disfressar, ebenista, efeminat, Empar, Empord, Empries, enxaneta, enyorana, esprrec, estella, estendard, Esteve, gelea, javelina, malenconia, mrfega, meravella, monestir, orfe, orgue, polseguera, punxegut, rfega, rave, resplendir, sergent, temptejar, trfec, treball, verns... Sescriuen amb A: afaitar, ambaixador, arracada, arravatar, assass, avaluar, avantatge, avaria, barns, davall, davant, davantal, encomanar, endavant, estamordir, maragda, naixement, peixater, ramat, rancor, raspall, sanefa, sarbatana, Sardenya... Important! Els verbs llenar/llanar i nedar/nadar sadmeten les dues formes.

CURS DE LLENGUA CATALANA NIVELL SUPERIOR (NIVELL D) CNL TARRAGONA PROFESSORA: MNICA LPEZ BAGES CURS FEBRER JUNY 2011

ARTICLE DETERMINAT EL ELS LA LES

NORMA GENERAL: Davant dun mot comenat en vocal, larticle EL i LA sapostrofen: L.

EXCEPCIONS:
a) b) c) d) e) no apostrofem larticle LA davant de paraules femenines comenades per I, U (HI, HU) tones: la

hisenda, la infermera, la humanitat, la unitat... Els noms de lletra: la essa, la erra


LA HOST LA UNA (hora) La simetria la asimetria, la normalitat la anormalitat...

Alerta! La preposici DE tamb sapostrofa, sempre que la paraula del darrere comena en vocal. Per, no sapostrofa davant de noms de lletres (de a, de erra) i davant de mots comenats amb diftong creixent (de iode, de Huelva). Davant de noms de persona, podem usar: EL/EN/, si sn masculins, o LA/, si sn femenins. (NA noms usos molt formals): en Pere, el Pere, Pere; la Neus, Neus... Els articles dels topnims catalans noms sescriuen en majscula quan larticle est a comenament de frase, sin, en minscula: el Vendrell, lAleixar, la Pobla de Mafumet... Recordeu! Contraccions: PER/DE/A + el/els = pel, pels; del, dels; al, als. GNERE DE LADJECTIU Adjectiu 1 terminaci o invariable: gran - grans Adjectiu 2 terminacions o variable: petit/petita petits/petites

NORMA PRCTICA: Per saber si un adjectiu s d1 o 2 terminacions, COMPAREM amb el CASTELL.

Excepcions: pobre/a, corts/esa, com/una, rude, calent/a, valent/a, trist/a, fort/a, verd/a, blau/va, gris/a, covard/a, ro/rona, agrest/a, inert/a
Els adjectius acabats en A, -I, -O sn invariables en singular, per variables en plural: feli, feli, felios, felices. GNERE DEL SUBSTANTIU Per fer el femen afegim al mascul: -A (nen nena), -NA (germ germana), -INA (gall gallina), -IU (actor actriu), -ESSA (metge metgessa), -LOGA (bileg biloga). Alguns mots fan el mascul sobre el femen: afegeixen OT: bruixa bruixot. Alerta! Els mots acabats en AIRE, -ISTA, -CIDA, -TA, -MA sn invariables en gnere. Important! Tenen diferent significat: el son la son; un editorial una editorial; el fi la fi; el llum la llum; el terra

la terra; el pols la pols; el canal la canal; el clera la clera; un ordre una ordre; el vall la vall; el planeta la planeta; el clau la clau...
En catal sn masculines: els afores, un anell, un avantatge, els bacteris, el compte, el corrent, el costum, un

escafandre, els espinacs, un estratagema, el deute, el dubte, el llegum, el lleixiu, un orde, el pebre, el pendent, el senyal, els trmits, el titella...
En catal sn femenines: una acne, una gape, una anlisi, una allau, una amargor, una ncora, una aroma, la

calor, la dent, la sndrome, una olor, les plvores, la resplendor, la resta, les postres, la suor, la xocolata...

CURS DE LLENGUA CATALANA NIVELL SUPERIOR (NIVELL D) CNL TARRAGONA PROFESSORA: MNICA LPEZ BAGES CURS FEBRER JUNY 2011

NOMBRE DEL SUBSTANTIU 1. Per fer el plural, normalment, afegim S: nen nens 2. SINGULAR A, aleshores PLURAL ES -ga -ca -a -ja -gua -qua -gues -ques -ces -ges -ges -qes

3. PARAULES ACABADES EN S, , X, IX fan el plural amb OS: bra braos. Excepte: fal, ndex, apndix, cal, hlix, vrtex, tlex, esfinx, cdex... fan el plural afegint S. 4. PARAULES ACABADES EN SC, ST, XT, IG fan el plural amb S o OS: disc discs/discos, boig boigs/bojos. 5. PARAULES ACABADES EN VOCAL ACCENTUADA fan el plural amb NS: germ germans. Excepte: perqu, caf,

canap, consom, sof, s, merc, men, clix, pur, quinqu, bistur, esqu, jaqu, domin, fricand, xamp, per, beb, obo, gigol, cautx, igl, marab, tiss... fan el plural afegint S.
6. PARAULES INVARIABLES: els dies de la setmana, paraules planes acabades en US (virus), llapis, temps, fons, pols, tos, urbs... ELS DIFTONGS Diftong creixent: Vocal feble (i, u) + vocal forta (a, e, o) T dues funcions: Hi ha diftong si: a) b) c) s en posici inicial de paraula: iaia, iogurt, Diftong decreixent: Marcar que es trenca diftong: vena, cafena, cocana, ram, pec, LA DIRESI

rell... iode...
Vocal + Diftong creixent: noia, joia, iaia... QUA, GUA, QE, GE, QI, GI, QUO, GUO Diftong decreixent: Vocal forta (a, e, o) + Vocal feble (i, u). Tamb sn diftongs decreixents les combinacions iu i ui: mai, Reus, Diftong creixent: indicar que una U sona: GE, QE, GI, QI

ESTALVI DE LA DIRESI a) Les paraules que porten accent grfic: ve, sus,

pas, Llus...
b) Paraules llatines acabades en UM i US:

preu, pau, Europa, cuina, riu...


En el decreixent, sempre hi ha diftong, si no hi ha la diresi () per trencar-lo: ram, vena, cafena, condut...

harmnium, Mrius, aqurium...


c) Els compostos formats per PREFIX (anti, contra, co, auto, re, semi) + ARREL comenada per I o U: antiimperialista, contraindicaci... Excepci: RELL Els mots acabats en ISME i ISTA: egoisme, egoista, panteisme... Excepci: PROSME El CONDICIONAL, FUTUR, INFINITIU I GERUNDI dels verbs de la 3a conjugaci:

d)

e)

agrair, conduir, agrairia, construirem, produint...

CURS DE LLENGUA CATALANA NIVELL SUPERIOR (NIVELL D) CNL TARRAGONA PROFESSORA: MNICA LPEZ BAGES CURS FEBRER JUNY 2011

ACCENTUACI ESDRIXOLES: tnica en lantepenltima sllaba Saccentuen TOTES i SEMPRE PLANES: tnica a la penltima sllaba Saccentuen quan NO acaben en: vocal, vocal + S, en, in. AGUDES: tnica a lltima sllaba Saccentuen quan acaben en: vocal, vocal + S, en, in.

Alerta! Saccentuen quan acaben en diftong decreixent.

Alerta! No saccentuen quan acaben en diftong decreixent.

E amb accent obert: 1. Numerals ordinals (cinqu, set, nov) 2. Gentilicis (francs, japons, angls) i comarques (Barcelons, Tarragons) 3. Present dInd i imperatiu dels verbs acabats en prendre, -pendre i fendre: ofn, aprn, comprn... 4. Altres mots: al, beb, caf, canap, comit, corts, esps, estrs, imprs, inters, mossn, vost, conixer,

merixer, empnyer, estrnyer...


5. Alerta! Imperfet Ind. dir, fer, treure, caure: diem, dieu, fiem, fieu, triem, trieu, quiem, quieu... 6. Mots esdrixols habitualment accent obert, excepte esglsia, Dnia, la Snia, ferstega, llpola. E amb accent tancat: 1. Futur, Imperfet Subjuntiu: far, cants... 2. Present Ind i imperatiu dels verbs acabats en tendre (atn, estn, pretn), encendre (encn). 3. Altres mots: accs, excs, amn, clix, congrs, consom, ingrs, procs, pur, retrocs, quinqu, revs, crixer,

nixer, prmer, tmer, esprmer, crvol, ferstec, prssec, prstec...


O amb accent obert: 1. Participis dels verbs acabats en cloure: incls, concls, excls 2. Alguns topnims: Vandells, Vinars, Sers, Bess, el Tarrs... 3. Mots esdrixols habitualment accent obert, excepte plvora, frmula, gndola, tmbola, trtora. 4. Alguns mots: per, de deb, aix, all, esps, ress... O amb accent tancat: 1. Verb crrer i derivats 2. Les formes fssim, fssiu del verb ser. 3. Altres mots: estmac, Sller, plvora, frmula, gndola, tmbola, trtora. ACCENTS DIACRTICS B (correcte, possessi) Bta (de vi) Cc (coca) Cs (cursa) Du (divinitat) Dna (v. Donar) s (v. Ser) M (part del cos) Ms (+) Mlt (v. Moldre) Mn (planeta) [alerta! plural mons] Mra (fruita) Nt (parent) s (animal) Be (animal, lletra) Bota (calat) Coc (v. coure) Cos (matria corporal) Deu (10, v. Deure) Dona (senyora) Es (pronom) Ma (possessiu) Mes (de lany) Molt (quantitat) Mon (possessiu) Mora (fem. Moro) Net (no brut) Os (part del cos) Pl (del cos) Qu (interrogatiu, prep + qu) S (v. Saber) S (afirmaci) Sc (v. Ser) Sl (terreny) Sn (v. Ser) T (v. Tenir) s (utilitzaci) Vns (v. Venir) Vs (v. Anar) Pl (del cos) Qu (interrogatiu, prep + qu, nom) S (v. Saber) Pel (per + el) Que (conjunci, relatiu) Rs (oraci) Si (condici) Soc (tronc) Sol (astre, sense companyia) Son (ganes de dormir) Te (infusi, lletra, pronom) Us (pronom) Vens (v. Vendre) Ves (v. Veure) Pel (per + el) Que (conjunci, relatiu) Rs (oraci)

CURS DE LLENGUA CATALANA NIVELL SUPERIOR (NIVELL D) CNL TARRAGONA PROFESSORA: MNICA LPEZ BAGES CURS FEBRER JUNY 2011

X/TX/IG/IX (VARIANT OCCIDENTAL) x/tx/ig (so de cotxe) A principi de -

X/TX/IG/IX (VARIANT ORIENTAL) x/ix (so de peix) A principi de paraula: X. Enmig de paraula, amb consonant davant: X. En posici intervoclica:IX-. Excepte quan aquest so va desprs de diftong: caixa, reixa... per disbauxa, rauxa... En posici final:IX. tx/ig (so de despatx) A principi de

paraula:

X.

Excepci:

Txecoslovquia, txpaela, Txad...


Enmig de paraula, amb consonant davant: X. En posici intervoclica:TX. En posici final, escrivim TX, quan els derivats porten TX-: despatx despatxar, cartutx

cartutxera...
En posici final, escrivim IG, quan els derivats porten J-, -G-, -TJ-, -TG-: raig rajar, desig paraula, en mots com

desitjar...
ix (so de peix) En posici intervoclica:IX-. Excepte quan aquest so va desprs de diftong: caixa, reixa, per disbauxa, rauxa... En posici final de paraula:IX. -

Txecoslovquia, txec, txapela, Txad... escrivim


TX-. En posici intervoclica: TX. En posici final, escrivim TX, quan els derivats porten TX-: despatx despatxar, cartutx

cartutxera...
En posici final, escrivim IG, quan els derivats porten J-, -G-, -TJ-, -TG-: raig rajar, desig

desitjar...
LA G I LA J JA GE GI JO JU Excepcions: 1. 2. 3. verbs JEURE/JAURE i AJEURE/AJAURE Mots amb els grups ject- i jecc-: objecte, projecte, objecci... Altres mots: jersei, jesuta, Jeremies, Jess, majestat, jeroglfic, jerarquia... LA LL Escrivim LL: Paraules comenades en ALL, COLL, ILL, MILL i SILL: allrgia, collaboraci, illusi,

LES GRAFIES B/V Escrivim B: Quan a la mateixa famlia tenim mots acabats en P: llop lloba BL, BR: blat, bra... Darrere M: tombar, ambulncia, ambici...

millenari, sllaba...
Excepcions: alegria, alegre, mili, miler, alumini,

Excepci: tramvia, circumvallaci.


Escrivim V: Quan a la mateixa famlia hi ha mots acabats en U: neu nevar Darrere N: canvi, convent, invitar... Terminacions Pretrit Imperfet Indicatiu: AVA,

cola, colof...
Paraules acabades en ELLA, -ILLA, ELLAR, ILLAR: tranquilla, tilla, mortadella, rebellar,

vacillar...
Els derivats de mots que porten LL: metall

AVES, AVA, VEM, VEU, AVEN


ALERTA! Amb B: abans, acabar, arribar, autombil, bar, basc, bolcar, comboi, embenar, rebentar, riba, treball, berruga, calb, bivac, comboi, corb, mbil, rebolcar, trobar. laba, Biscaia... Amb V: advocat, avall, avan, avet, avi, avorrir, almvar, aprovar, avarca, canviar, cavall, covard, civada, esvelt, fava, govern, gravar, haver, llavi, nvol, raval, rovell, savi, taverna, trvol, vaixell, verns, gavardina, provar, vedell, Crdova, lHavana, Vesuvi...

metllic
Porten LL: nulla, apellar, ampulls, galls, libllula,

satllit, repellir, violoncellista, xarello, velletat, bllic, calligrafia, cllula, constellaci, circumvallaci, excellent, ellipse, idilli, intelligent, pllid, parallel, polluci, satllit, tranquilla, sollicitar...
No porten LL: celebrar, soluci, alegria, galant, miler, mili, selecci, religi, aleatori, aliatge, alopcia, alumini

CURS DE LLENGUA CATALANA NIVELL SUPERIOR (NIVELL D) CNL TARRAGONA PROFESSORA: MNICA LPEZ BAGES CURS FEBRER JUNY 2011

LA H Sescriuen en H:

LA S SONORA (so de les abelles) T dues grafies: S i Z

Verb HAVER Paraules amb PREFIX: hipo, hidro, hetero, hexa, hepta, hiper, homo... Altres: home, habitaci, hum, humanitat, humitat, higiene, herba, habitaci, hola, hort, hrnia... Amb H intercalada: adherir, cohibir, exhalar, subhasta, exhaurir, exhortar, prohibir, coherncia, inherent, vehicle, alhora, aleshores, tothom... S: en posici intervoclica

Cosa, casa, rosa, base, pesar...


Z: altres posicions

Colze, calze, salze, tretze, quinze...


Excepcions: trapezi, topazi, bizant, oz, amazona, Nazari, nazisme, Ezequiel... prefixos esquizo- i rizosufixos zoic, -zoide, zou derivats de DINS, FONS i TRANS

Divergncies catal castell: ham, hivern, hissar,

harmonia, subhasta, ahir, avui, ou, orxafa, orfe, cacauet, coet, Rin, tru

LA S SORDA (so de la serp) T quatre grafies: S, SS, C i . NORMA FCIL CASTELL Z/C S Com s si C o ? A CE CI O U : davant A, O, U i en posici final: caa, plaa, CATAL /C S/SS -

LA R/RR R simple: en posici intervoclica, sempre sescriu R-: cara, coral, mare, treballadora... R mltiple: R en posici inicial, final o entre consonant i vocal: ruc, cor, car, Enric, Manresa... RR en posici intervoclica: carro, crrer,

terra... Excepci! PREFIX + Paraula comenada per R no es duplica la R: antireligis, autoretrat...


Escriuen R muda: infinitius acabats en AR, -ER, -IR: anar, dir,

bra...
C: davant E, I: cistell, ceba...

Com s si S o SS? SS en posici intervoclica: pallasso, bassa... S en altres posicions: sal, suc, pas... Excepcions a la norma fcil: arrs, besnt, cabs,

fer, parlar, servir, tmer...


noms doficis acabats en ER i OR: carter,

pescador, director...
Noms darbres acabats en ER: presseguer,

ametller...
Paraules primitives que els derivats porten R:

carrossa, cassola, dansa, tassa, mosso, tros, pissarra, sabata, disfressa, tossut, sucre, llapis, cervesa, esquerre, masss, asteca, esquerre, mesclar, vescomte, mesquita, masmorra, bescuit, gaspatxo...
Casos especials: TRANS + paraula comenada per S:

soltera solter, poruc por... ARBRE i APRENDRE porten una R muda enmig de paraula.

transsexual, transsiberi... qualssevol (plural)

CURS DE LLENGUA CATALANA NIVELL SUPERIOR (NIVELL D) CNL TARRAGONA PROFESSORA: MNICA LPEZ BAGES CURS FEBRER JUNY 2011

LA M/N Sescriu M: Davant de B i P: combustible, omplir, empipar... Excepcions: benparlat, benpensant. Davant de M: immbil, emmirallar... Excepcions: enmig, tanmateix, granment,

P/B. T/D, C/G en posici final Darrere de vocal o diftong tnic, habitualment p, t, c: abric, cop, estrep, groc, malastruc,

soledat...
Excepcions: 1. Carib, Job, Jacob, adob, club, cub, tub, esnob van amb B. 2. Acabats en ITUD i ETUD: quietud, actitud... 3. Antropnims i topnims: Bagdad, Belgrad, 4.

benmereixent. Davant de F: amfibi, amfiteatre, limfa, mfora, nimfa, simfonia, triomf, xamfr, mfasi, emfasitzar, circumferncia, circumloqui...
Excepcions: confiar, confessar, confluir, confecci, confort, enfeinat, enfadar, enfilar, infermera, infern, inflamar, informe.

Alfred, Txad, Madrid, Valladolid, Conrad... demagog, pedagog, estrateg, mag, zig-zag
sescriuen amb G.

Darrere de vocal tona o consonant, cal mirar els derivats per saber qu grafiem: destorb

Sescriu N: Davant de V: canvi, env, envasar, envernissar... Excepcions: circumvallaci,

destorbar; rab Arbia; despert despertar, cstig castigar, plstic plstica, centrfug centrifugar...
Excepcions: 1. 1a persona del Present Indicatiu: vinc, moc,

tramvia
Mots que cal recordar! Empremta, impremta, premsa, somriure, mnemotcnic, Assumpci, Assumpta, assumpte, atemptar, exempt, presumpci, presumpte, redempci, prompte, smptoma, temptar, temptejar...

sc, trec...
2. Altres mots: nec, crrec, esprrec, fstic,

ferstec, mnec, prssec, rnec, trfec, xfec

EL GUIONET Sense guionet: 1. Prefix + paraula: expresident, sotsdirector, precandidat, vicerector... 2. Compostos cultes: socioeconmic, psicosocial... 3. Paraules compostes en qu els dos elements sn termes catalans: allioli, colifor... Posem guionet: 1. En els nmeros: D U C (desenes unitats, unitats centenes) 2. En els compostos que sn onomatopeies o repeticions: baliga balaga, leri leri, poti poti... 3. En els compostos que contenen un punt cardinal: nord-oest, sud-afric, nord-americ... 4. Paraules compostes en qu els dos elements sn termes catalans, per el segon mot comena per S, R o X: 5. 6.

Vila-seca, barba-roig, guarda-roba, para-xocs... Prefix NO + substantiu: no-violncia, no-res... Altres casos: abans-dahir, adu-siau, Bell-lloc, desps-ahir, cul-de-sac, pl-roig, pit-roig, qui-sap-lo...

CURS DE LLENGUA CATALANA NIVELL SUPERIOR (NIVELL D) CNL TARRAGONA PROFESSORA: MNICA LPEZ BAGES CURS FEBRER JUNY 2011

PART 1. S DE SIGNES DE PUNTUACI


Els signes de puntuaci sn leina que usem per fer que un text sigui comprensible i per transmetre al lector els diferents matisos que tindria el mateix text en llengua oral. La puntuaci, doncs, est estretament relacionada amb la sintaxi, lentonaci, el contingut expressiu, i tamb depn de la llargada de les frases. 1. EL PUNT El punt s el signe amb qu marquem el final de les oracions: Punt i seguit: separa oracions. Punt i a part: separa pargrafs. Punts i final: tanca el missatge. El punt tamb indica que sha abreviat una paraula. SUTILITZA al final duna oraci; al final dun pargraf; per tancar el text; en les abreviatures: Sr., Sra., per separar les hores dels minuts: 9.45, 6.13... per separar les unitats de miler de les centenes: 1.345 NO SUTILITZA en les sigles i smbols: NIF, km, l...; en les abreviatures amb barra inclinada: c/, s/n, a/a... ; en els ttols o subttols dun text: s en els rtols: Restaurant Casa Paco; desprs dels nmeros ordinals: 1r pis, 3a porta...; al final de la data: Manresa, 13 de mar de 2008; desprs de punts suspensius: Hi faltava desprs de signe dinterrogaci admiraci: Qu dius?, Que bonic!...

EL PUNT

av., nm., pg., tel.

dels signes de puntuaci

de tot en aquella cuina: olles, cassoles, paelles...;

CURS DE LLENGUA CATALANA NIVELL SUPERIOR (NIVELL D) CNL TARRAGONA PROFESSORA: MNICA LPEZ BAGES CURS FEBRER JUNY 2011

2. LA COMA La coma s el signe que separa grups de mots a linterior duna oraci.

Vull patates, olives, un pot de llegums...; en els incisos explicatius: La Merc, la germana del teu cap, se nha anat de vacances a Pars; En Llus, que s un sant, sha ofert per rentar els plats. en els vocatius: Pere, fes el favor de mirar-me; Escolta, Maria, per qu no tests quieta?
en

SUTILITZA una enumeraci:

NO SUTILITZA mai entre subjecte i verb duna oraci:

mai entre el verb i els seus complements: Per res del mn hauria

Tots els alumnes de lescola fan nataci; renunciat al cognom familiar.

en les ellipsis o elisions del verb duna oraci perqu se sobreentn pel context: Tu en desplaaments delements dins de loraci: Va organitzar

COMA

rentars els plats de dinar i la Neus, els de sopar.

en les dates, desprs de la localitat: Girona, 13 de gener en les adreces, desprs del nom del carrer i el nmero: en les cartes:

una festa esplndida, la Roser; A casa del teu pare, hi vaig veure un quadre molt fams. de 2009

LA

Carrer del Mar, 13, 2n A amic,... Senyor,;


salutacions

Benvolgut

de

les

en les frmules de comiat de les cartes: Atentament,; en les quantitats per separar els decimals: 13,45.

Cordialment,...

3. EL PUNT I COMA El punt i coma separa dues oracions unides per sentit, per diferents en la construcci. El punt i coma separa ms que la coma, per menys que el punt. Usem el punt i coma quan a lentorn ja hi ha comes en els elements que interrelaciona.

10

CURS DE LLENGUA CATALANA NIVELL SUPERIOR (NIVELL D) CNL TARRAGONA PROFESSORA: MNICA LPEZ BAGES CURS FEBRER JUNY 2011

SUTILITZA EL PUNT I COMA per separar oracions unides per un lligam lgic: Al Jordi li agraden les matemtiques; les matemtiques sn difcils. ; en enumeracions: Volia: 1. repintar el vestbul; 2. canviar les bombetes;3. plantar gespa al jard... ; davant de conjuncions adversatives i concessives: A la Roser, pel seu sant, li van regalar un mocador del coll; per em sembla que no li va agradar gaire, perqu no el porta mai;

4. ELS DOS PUNTS Els dos punts tenen assignada la funci dintroduir citacions, enumeracions, aclariments o exemples. SUTILITZA ELS DOS PUNTS introduir enumeracions: A les NO SUTILITZA per separar les hores dels minuts: se separen per punt.

introduir explicacions i exemples: Hi ha dos menes de

postres, la Montse va presentar una plata amb diferents tipus de torrons: massap, dAgramunt, de Xixona, de xocolata...;

mens: un de normal i un de vegetari.; en les citacions textuals: El Pere va cridar: Escoltam b!.

5. ELS PARNTESIS Els parntesis delimiten incisos, aclariments i intercalacions de dades secundries o de mots i frases que no formen part directament del text. SUTILITZA ELS PARNTESIS en incisos: No tenia prou cntims (com les senyores de tota la vida, deia en intercalacions: La primera edici de lobra (mar de 2007) es va exhaurir

cntims, en lloc de diners, quedava ms autntic). aviat.

11

CURS DE LLENGUA CATALANA NIVELL SUPERIOR (NIVELL D) CNL TARRAGONA PROFESSORA: MNICA LPEZ BAGES CURS FEBRER JUNY 2011

6. EL GUI El gui, igual que el parntesis o les comes, serveix per delimitar incisos i observacions, per lautor se sent ms implicat en el que escriu entre guions que no pas quan ho tanca entre parntesis. Tamb serveix per marcar dilegs. SUTILITZA EL GUI en incisos: Vaig guardar les NO SUTILITZA en explicacions i incisos molt externs al text s preferible usar els parntesis.

per marcar dilegs:

samarretes al calaix una era la que mhavia regalat la Roser. Quan vindrs? va preguntar el Llus. No ho s. Quan acabar la feina.

7. ELS PUNTS SUSPENSIUS Alerta! Els punts suspensius sempre sn tres i noms tres. SUTILITZA ELS PUNTS SUSPENSIUS en enumeracions incompletes: Hi faltava de NO SUTILITZA darrere de labreviatura etc. Cal usar o b etc. o b ..., mai les dues coses alhora.

tot en aquella casa: mobles, cortines, llenols, tovalloles... en oracions inacabades: Si tu mestimessis una mica...

8. LES COMETES Les cometes tenen la funci demmarcar una citaci o connotar un mot. Hi ha dos tipus de cometes: Cometes altes: ... Cometes baixes: ...

12

CURS DE LLENGUA CATALANA NIVELL SUPERIOR (NIVELL D) CNL TARRAGONA PROFESSORA: MNICA LPEZ BAGES CURS FEBRER JUNY 2011

SUTILITZA en les citacions literals: El pobre vellet va dir: Aneu amb compte. per expressar ironia; en els colloquialismes o els mots dargot: Hi havia molta en els vulgarismes: No lis he en els eslgans: La campanya en en en en

NO SUTILITZA obres artstiques; ttols de llibres; ttols de pellcules; noms dempreses o entitats.

LES COMETES

gent guai;

[Sescriuen en cursiva o subratllats]

dit res encara;

Tingues cap, posat el casc va tenir molt dxit; ttols de conferncies: La ponncia El canvi climtic als nostres dies va ser prou interessant.

9. LA BARRA INCLINADA SUTILITZA LA BARRA INCLINADA En formes dobles: Senyor/Senyora, el/la sollicitant... En abreviatures: c/, s/n, a/a... Per indicar la abreviaci o la fracci: 1/4 de 4

10. EL SIGNE DINTERROGACI SIGNE DINTER ROGACI SUTILITZA Posici final de pregunta: Qui ha vingut?

11. EL SIGNE DADMIRACI SIGNE DADMIRA CI SUTILITZA Posici final dexclamaci, admiraci o sorpresa: Que bonic!, Visca!...

13