You are on page 1of 23

El vol d´Ícar

Autor Josse Hussaarts Dramatúrgia i direcció Sergi Calleja Ícar Lorena Sayavera Dèdal Philip Rogers Una producció de Germinal Produccions

DOSSIER DIDÀCTIC
Elaborat per Antoni Navarro

Ales intactes

Josefa CONTIJOCH

Pot no tenir res a veure el projecte que fas de tu mateix i el tu mateix que trobes al cap d’uns anys. Començaràs a comprovar: realitat i desig són enemics. Es porten la contrària. Què hi fa allò que volies de tu? No compta ja el que t’imaginaves. Compta només el resultat final: qui ets, què fas i la fràgil volada d’unes ales intactes.

“El teatro es un atajo pedagógico” F. G. Lorca “Als humans és la cultura la que ens fa humans, no solament les nostres potencialitats biològiques” Vygotski «La poesia és fonamental, i, entre la mentida i l’engany, ella esdevé el so, el vent, la vida.» J. Brossa

ÍNDEX Introducció Els dossiers didàctics - Continguts dels dossiers. - Els nivells escolars i la selecció d’activitats - La recepció teatral des del pati de butaques fins al galliner. - Temes claus. ABANS DE L’ASSISTÈNCIA A L’ESPECTACLE Activitats per als més petits Taller didàctic de teatre a. Pràctiques d’aproximació (Trencament de gel) - Troba les 7 diferències - El laberint i el minotaure - El fil d’Ariadna b. Activitats d’entrenament. - El conte del vol d’Ícar en rodolins - El lexicó. Test d’iniciació en la cultura grega - Iniciació a la lectura d’imatges - Els referents de la caiguda c. Anàlisi i producció. - - Dilema moral: coneixement, poder i càstig - L’escenografia com a suggeriment plàstic - Els espectadors amb actitud d’arqueòlegs - Qui és qui en els contes mitològics del Laberint? d. Pautes per a la reflexió. - Els significats culturals del laberint DESPRÉS DE L’ASSISTÈNCIA A L’ESPECTACLE - L’origen de l’espai escènic al teatre grec - El per què de la mala reputació dels comediants - E.M.T.A. Escola Municipal de Teatre d’Atenes “DIDASKALOS” - Docere ex contrario Entrevista als actors

Introducció El Dossier didàctic que presentem a continuació planteja una sèrie d’activitats de caràcter interdisciplinari a partir dels temes presents a l’obra de teatre i que d’una manera o altra es poden relacionar amb qüestions generals que es tracten als centres educatius des de diferents disciplines. Els DOSSIERS DIDÀCTICS sobre TEATRE de la companyia Germinal Produccions estan pensats per a desenvolupar les potencialitats educatives del fet teatral i pensem que poden servir per educar la sensibilitat artística dels joves més enllà de l’objectiu concret de preparar-los per al visionat d’una determinada obra de teatre. Continguts dels dossiers: - Desenvolupament d’un o diversos temes que considerem són els elements vehiculadors de cada obra de teatre. - Propostes d’estratègies participatives amb diferents tipus d’interaccions que pretenen despertar l’interés de l’alumnat pel teatre i pels temes abordats a cada obra. - Activitats a realitzar abans d’assistir a l’espectacle relacionades, d’una manera o altra amb la semiòtica (estudi dels sistemes de signes de comunicació en el teatre), per tal d’aconseguir que la recepció artística siga un èxit i arribe a acomplir les expectatives creades quan decidírem portar els nostres alumnes al teatre. - Propostes d’accions a realitzar després del visionat per tal que el professorat tinga material per continuar treballant l’afecció al fet teatral. Els nivells escolars i la selecció d’activitats Les activitats que trobareu a continuació són suficientment obertes perquè cada professor o professora faça una adaptació al nivell educatiu que estiga treballant en cada cas. Amb tot, recomanem que aquestes no es limiten a una activitat puntual per anar al teatre sinó que us aconsellem que busqueu la manera d’integrar-les en una programació a llarg termini que podria estar emmarcada dins del que anomenaríem l’educació de la sensibilitat artística per mitjà de diferents disciplines: pintura, música, teatre, literatura, dansa, i tota mena de llenguatges expressius. Serà només per mitjà d’una summa d’experiències artístiques satisfactòries i complementàries que els xiquets arribaran a incorporar l’art com una forma de comprensió del món, tant important o més que les altres formes de coneixement. La recepció teatral des del pati de butaques fins al galliner Qui no ha sentit parlar alguna vegada de l’eterna crisi del teatre? Fins i tot, ens atreviríem a dir que des de que el món és món es parla de la crisi del teatre. Però de quina crisi parlen? Nosaltres entenem que el teatre sempre estarà en crisi, ja que el teatre no parla d’una altra cosa que de la vida dels humans i dels seus conflictes i que si aquest art vol respondre a les recerques contínues de respostes de les persones no pot fer una altra cosa que manifestar aquesta contradicció inherent a l’ésser humà. Quina altra cosa són Romeo i Julieta, L’avar, Mar i cel o Macbeth sinó un intent d’uns clarividents, els seus creadors, per entendre la naturalesa dels conflictes humans respecte a l’amor, el poder dels diners, la discriminació per raça o religió, o l’ambició de poder. Ara bé, aquestes reflexions que eren idònies per a un públic culte que omplia els patis de butaques dels millors teatres no han sabut adaptar-se a un altre tipus de públic que ha abandonat els galliners dels teatres (lloc dels menys privilegiats econòmicament o dels

joves) i s’ha refugiat a les sales alternatives on els temes tractats i l’estètica sí que responen a les seues expectatives. Amb aquests dossiers doncs, volem investigar també com recuperar i educar el desig de teatre dels joves, tot reflexionant sobre els motius que els estan allunyant de les sales. Partim de la base que el teatre és l’art per excel·lència que interroga a l’ésser humà. El teatre com l’art en general no busca tant respostes o solucions com plantejar preguntes als espectadors. Però, ara bé, perquè aquest procés es porte a terme amb èxit ha de donar-se el caràcter ritual del teatre. Els espectadors han de sentir que alguna cosa única està passant davant els seus ulls i que l’estan compartint amb uns altres. És aquest caràcter de convivència única en comú la que, com una experiència de vida reveladora, farà que es desperte en els joves el desig de més teatre. I el mateix ha de succeir amb els nostres tallers si volem que siguen engrescadors. És per això que moltes de les activitats plantejades estan pensades per despertar aquest desig de teatre a partir dels diferents sentits: el tacte (interaccions entre persones), la vista (referents visuals i plàstics), l’oïda (educació de la sensibilitat musical), el gust i l’olfacte (sentits evocats per la memòria o l’experiència).

Temes claus a. Els laberints i altres ritus d’iniciació com el Joc de l’Oca o el Camí de Sant Jaume. b. La mitologia o els contes clàssics de la Mediterrània. c. El mite d’Ícar o el desig de volar El desig de superació de l’ésser humà és un dels més recurrents en la història de la humanitat i si no, feu la prova recercant el número d’entrades d’Ícar a qualsevol buscador d’internet. d. Internet o el laberint del segle XXI

ABANS DE L’ASSISTÈNCIA A L’ESPECTACLE Per tal de traure el màxim profit de l’assistència a l’espectacle us proposem una sèrie d’activitats prèvies a realitzar al vostre centre escolar. Ara bé, no es tracta tant de descobrir l’argument de l’obra de teatre o d’estudiar a fons els temes plantejats. Es tracta més bé que, a partir de les activitats s’establisca entre els alumnes un diàleg i una interacció sobre els temes suggerits a l’obra que haurem de reprendre en tornar de l’espectacle. Les activitats les distribuirem en quatre apartats que responen als diferents processos cognitius i a l’estructura comunicativa d’un taller pràctic. Amb tot, abans presetarem algunes activitats per als més petits que degudament recreades podran servir per trencar el gel amb els més majors.

Activitats per als més petits Dels laberints als jocs de l’oca Els laberints, els jocs de l’oca o el camí de Sant Jaume per no anar més lluny representen com una mena de ritus d’iniciació en el que el caminant o el jugador ha d’anar fent una sèrie de proves de superació fins a arribar a la meta que suposa un premi o la consecució dels objectius en la vida. Per situar-nos en l’espai físic on es desenvolupa l’acció de l’obra El vol d’Ícar proposarem als alumnes realitzar alguns laberints i analitzar les dificultats de superació del joc de l’oca en relació amb els obstacles que anem trobant en la vida. Preguntarem de manera oberta i espontània que creuen que poden significar símbols com el pou, el pont, la presó o la posada per exemple.

Escriure endevinalles
“Corre que correràs, per molt que còrregues mai m’encalçaràs. Qui sóc? ”

Una de les proves que ens sol posar la vida és la resolució de dilemes o la contínua pressa de decisions que sovint se’ns planteja en forma d’enigma o endevinalla com en el cas dels oracles grecs. De segur que has sentit dir moltes endevinalles! Com per exemple, la del títol que parla de la nostra pròpia ombra, que com un somni impossible o com una utopia no es pot enxampar fàcilment, però que ens fa estar actius. A l’època dels personatges del conte, també se solien utilitzar les endevinalles o els enigmes per a posar a prova l’enginy dels altres com en aquest cas les proves que Minos va fer a Dèdal, el pare d’Ícar que era conegut per ser un gran inventor. Posa a prova el teu enginy i... endevina endevinalla, si la saps calla! Atribueix la imatge a cada endevinalla.

No és espelma i crema molt; camina pel pla i la serra; el pots amidar amb un pam i és molt més gran que la Terra. Què és?

Una cistella plena de brillants que de nit s’escampen i de dia s’amaguen. Què són?

“Tinc un cap molt petitet, un sol peu que en punta acaba, el meu cos és llarg i prim; no m’endevines encara?”

T’atreveixes a escriure la teua endevinalla? Analitza abans quanta informació ens han donat a les endevinalles anteriors. I com acaba cada endevinalla. Per a escriure una endevinalla hauràs d’arreplegar molta informació sobre el tema o l’objecte del que vols parlar. Per exemple: si vols fer una endevinalla sobre un far hauríem de comptar amb la informació següent: És una ajuda per a la navegació marítima. Edificació en forma de torre amb un aparell lluminós a la part més alta que emet senyals de llum. Serveixen per avisar de perills en la costa o en les entrades dels ports. Per la nit, el far emet feixos de llum a través de les obertures, que giren en 360 graus. Els mariners coneixen el nom de cada far i un dels més famosos és el far d’Alexandria.

Després hauràs de formular aquesta informació per mitjà de metàfores. Com les següents: -

Abans de donar per acabada la teua endevinalla verifica que: - Has donat prou informació sobre allò que han d’endevinar? - Les metàfores són divertides i orienten per a buscar la solució? - Tinc preparades respostes per donar pistes sense descobrir el secret?

El conte del xiquet que volia volar A continuació presentem breument la història d’Ícar que serveix al protagonista de l’obra El vol d’Ícar com a metàfora literària per a educar al seu fill. Proposem que el professorat conte la història als xiquets com si fos un conte i que seguidament els propose ordenar les vinyetes amb una seqüència lògica.

Dèdal i Ícar Mentrestant a Creta el rei Minos, enfurit per la mort del Minotaure i la fugida dels atenesos i de la seva filla Ariadna, va castigar Dèdal per haver ajudat a Teseu. El va tancar amb el seu fill Ícar dins el Laberint, que era tan embolicat que ni tan sols ell mateix que havia estat el seu constructor en sabia trobar l’eixida. Dèdal no va acceptar el seu empresonament passivament i era evident que un home de la seua astúcia i enginy no podia ser reclòs pels murs del Laberint. El rei Minos dominava totes les eixides per terra i per mar, però Dèdal va pensar en l’aire i és així com va enginyar-se l’elaboració d’unes ales que va confeccionar amb cera i plomes per al seu fill i per a ell mateix. Amb les ales van poden eixir del Laberint, no sense que abans avisés seriosament al seu fill que no s’envolés massa perquè la calor del sol podria desfer la cera de les ales. Això no obstant Ícar, un adolescent rebec, va oblidar ràpidament les advertències del seu pare, i emocionat amb l’energia i l’embriaguesa de poder volar, es va enlairar cada cop més i més fins que un raig de vent el va acostar perillosament al sol que va fondre la cera de les ales. Llavors, Ícar va caure en picat cridant en busca de son pare. Dèdal, impotent, va contemplar com el seu fill s’estimbava en la mar, sense poder fer res per salvar-lo. Les seues restes van ser enterrades en una illa propera que rebria el nom d'Icària i ell va ser acollit pel rei de Sicília per qui treballà construint altres invents.

Ordena cronològicament la seqüència d’imatges

Test “Intrèpids o poriguites” T’agrada l’aventura? T’apassiona el risc? O pel contrari ets dels que no fan res sense demanar permís als seus pares? Si vols saber com ets realitza aquest test i consulta després els resultats.

A. PRÀCTIQUES D’APROXIMACIÓ (trencament de gel) Comencem les activitats de trencament de gel pròpiament dites i hem de dir que aquestes han de servir per despertar en els destinataris el desig de voler embarcar-se en el projecte que els anem a proposar. Al mateix temps hauran de servir de fil d’Ariadna de totes les propostes que anirem plantejant, de manera que en acabar totes aquestes propostes lúdiques l’alumnat haja entés l’objectiu últim d’aquests jocs que és despertar el desig de coneixement.

Troba les 7 diferències A

B

El laberint i el minotaure Un laberint és un lloc ple de carrers encreuats on és molt difícil trobar la sortida. El laberint més famós és el de Creta. Troba la sortida d’aquest laberint i explica el significat que segons tu tenen els laberints. • Un laberint es pot considerar com una prova a superar per demostrar la maduresa, és a dir com a ritus iniciàtic de qui decideix entrar en ell. Analitza quins serien els ritus iniciàtics en la nostra societat actual i comenta altres que conegues.

• •

El laberint també pot ser un recorregut cap a l’interior de nosaltres mateixa per conéixer-nos millor. Què penses que esperen trobar les persones al final del laberint? Fes un llistat de possibilitats i comparteix-les amb els teus companys. Els personatges

A continuació tens imatges d’alguns dels personatges del mite del laberint. Relaciona-les imatges amb els personatges següents: Minotaure, Ícar, Teseu, Ariadna, Parsifae, Minos, Dèdal.

El fil d’Ariadna Part de la fama de l’illa de Creta es devia a l’existència d’un laberint habitat pel Minotaure (meitat home, meitat bou), que exigia cada any set xiques i set xics joves per menjar-se’ls. Teseu arribà a Creta amb la idea de matar el Minotaure. Ningú no dubtava que poguera matar el minotaure però, i com eixiria del laberint? Ariadna, la filla de Minos, el rei de Creta, es va enamorar de Teseu i decidí ajudar-lo en tan perillosa empresa. Així, li va donar un cabdell de fil per a què, desenrotllant-lo, li permetera tornar a trobar el camí d’eixida. Aquest és el mite que es coneix com el fil d’Airadna.

El grup es transformarà en una gran fil, agarrant-se de les mans, o a través de cordes, mocadors, o pals. El fil s’embolica, es doblega, cau a terra, etc., fins aconseguir ser un autèntic laberint. Als extrems del fil, posarem a dos participants amb els ulls embenats i sense altra ajuda que el contacte amb aquest fil, aniran avançant fins trobar-se.

TEST DEL PARAULITÒLEG Ets un paraulitòleg? Tranquil aquesta parauleta no la trobaràs al diccionari. Ens l’acabem d’inventar per poder investigar un poc el món i l’època d’Ícar personatge principal de l’obra.

Llegeix i tria la resposta adequada: 1. La paraula a. f ENDEVINALLES I JEROGLÍFICS La paraula jeroglífic prové de les arrels gregues ιερος (sagrado) i γλυφειν (grabado).

B. PRÀCTIQUES D’ENTRENAMENT A diferència del primer apartat que era eminentment lúdic ací continuarem plantejant activitats divertides però que proporcionen als alumnes les eines i els codis per entendre els temes de l’obra i per a ajudar-los a construir les seues estratègies d’observació, anàlisi i argumentació. El conte del vol d’Ícar en rodolins Com que ja coneixes la història et proposem a continuació que escrigues uns títols per a cadascuna de les següents vinyetes i tot seguit adjudica els rodolins a les diferents imatges. En acabar conta tu la història amb les teues pròpies paraules i extrau una moralitat.

Teseu per Ariadna es fa el coratjós I al Minotaure domina com un gos.

Dèdal, descobert per Minos, és castigat, i al laberint amb el fill Ícar és tancat.

Ni per terra, ni per mar poden escapar, però l’aire és lliure i els permetrà volar.

Ales de cera i corda serà l’invent que Dèdal i Ícar fabriquen en un moment.

El consell del pare al seu fill està molt clar:
“Ni molt alt, ni molt baix, Ícar, has d’arribar”.

L’aire és fresc i l’espai blau sembla infinit,

l’atreviment d’Ícar, oh Zeus! serà punit?

Un cop de vent pare i fill ha separat. Ícar crida i cau al mar tot desplomat.

Ploreu amb mi muses, d’Ícar l’atreviment,
per no témer mai ni el càstig, ni l’escarment.

El lexicó. Test d’iniciació en la cultura grega En aquest joc podràs posar a prova els teus coneixements sobre llengües. Endevina quina de les tres definicions de cada paraula és la correcta, trasllada després la lletra que la identifica a la línia superior numerada i podràs llegir un aforisme grec traduït.

L _ _
1 2 3

_ _ _ _ _
4 5 6 7 8

_ _ _ _ _ , _ _ _ _ _ _
9 10 11 12 13, 14 15 16 17 18 19

(Solució: “Halepa ta Kala” és a dir: Les coses bones, costen.)
1. ESFINX 11. QUIMERA M. Estranguladora. N. Lleó amb cap de cabra a l’esquena i amb una L. Monstre amb cos de lleó, ales d’ocell i rostre de dona serp flamejant per cua. Y. Desitjar l’impossible. O. Dones que enganyen els vianants. O. Conte popular. 2. SIBIL·LA 12. VESTALS E. Sacerdotesa que comunicava els oracles d’Apol·lo. E. Dones castes que tenien cura del foc sagrat. I. Dona amb estil molt elegant. P. Dones que es passejaven en un ase. K. Persona que parla a les esquenes d’un altre. F. Nom dels vestits dels déus en el teatre grec. 3. CENTAURES 13. SÀTIRS S. Éssers amb tors d’home i cos de cavall. B. Monstres amb dos sexes. U. Cavalls de carreres violents. S. Seguidors de Dionís meitat homes meitat cabrits. P. Corredors als Jocs Olímpics. G. Persones que se solen burlar dels altres. 4. MINOTAURE T. El bou de les carreteres. 14. CAN CÈRBER C. Monstre mític de cos humà i cap de bou. C. Gos tricèfal que guardava les portes dels inferns. N. Home menor, és a dir petit, però fort com un bou. X. Porter del Barça d’origen grec. Q. Tasca del camí. 5. EUNUC X. Persona molt bella. 15. NIMFES O. Home castrat encarregat de la custodia de les dones. I. Dones que “esnifen” tabac. D. Donzelles, filles de Zeus, que es relacionen amb L. Cantant d’una coral masculina. el camp, les aigües, els boscs i la Natura en general O. Fades que viuen als nenúfars. 6. HARPIA E. Dona lletja i molt flaca. 16. GRIFONS B. Dona molt tacanya. J. Aixeta gran de les fonts dels pobles. S. Ésser mitològic amb rostre de dona i cos d’au. S. Aus amb cap d’àguila i cos de lleó que li guardaven els cràters de vi a Dionís. 7. ESPARTÀ R. Aixeta en castellà. E. Persona molt austera, breu i concisa. Z. Guerrer de pel·lícula romana. 17. SIRENES V. Treballador de l’espart. Y. Eina per avisar els ciutadans en cas d’incendi. 8. POLIFEM T. Dones que amb cants encisaven els navegants S. Cíclop carnivor amb un sol ull. els quals trobaven així la seua mort. J. Babau a qui tothom enganya. H. Belleses enemigues de les “amazones”. O. Amic d’Ulisses en la Il·liada. 18. CARONT 9. GORGONES E. Barquer que portava ànimes al regne dels morts. K. Home lleig i amb la cara deformada. B. Dones amb cabells com serps que amb la mirada H. Tirà grec contrari a la construcció de teatres. R. Convertien les persones en pedra. W. Tipus de cor que feien gàrgares abans de començar. 19. MUSES P. Droga que prenen els poetes per escriure. 10. TITANS S. Medicament per estimular la intel·ligència. L. Nom dels mariners del Titànic. N. Dones protectores de tot tipus d’art. A. Persones excepcionals. O. Gegants que volien conquerir el cel.

Iniciació a la lectura d’imatges Si el teatre és l’art on conflueixen tots els signes, el primer que hem de fer amb els nostres alumnes és ensenyar-los a llegir i interpretar imatges. L’objectiu d’aquesta activitat és que a partir de la conversa sobre el que veuen a les imatges es plantegen una sèrie de preguntes sense la nostra intervenció ja que ens limitarem a ser, de moment, moderadors de les converses. A poc a poc, anirem afegint informació amb l’estrella de les preguntes clàssiques del documentalista però adaptades al tema de la imatge.
QUÈ
PER A

QUÈ

QUI

QUANT

¿?
ON QUAN

COM

PER QUÈ

QUÈ està passant ací? Aquest tipus de preguntes tan obertes ens serviran perquè els alumnes responguen a partir de les seues primeres impressions o intuïcions. Pretenem que siguen capaços de fer una descripció global tot integrant els elements de manera comprensible. QUI són aquestes persones, què fan, què pensen? Amb aquestes preguntes inicials no es tracta en absolut d’analitzar la imatge sinó d’emetre opinions, comentar impressions i justificar-les. En definitiva entrenar-los en l’argumentació. En l’activitat de parlar sobre imatges com una forma d’iniciació a la lectura d’imatges serà molt decisiu que no intentem imposar la nostra argumentació amb referents cultes. Es tracta de què siguen ells els que formulen les seues preguntes en funció dels seus interessos que, no ho oblidem, per ells sempre seran molt més suggeridors i atractius que els nostres coneixements erudits. A més, aquesta pràctica fa que es familiaritzen amb tot tipus d’imatge per molt complexes o abstractes que aquestes siguen. Amb aquesta pràctica de parlar sobre les imatges el que aconseguirem és més important que proporcionar-los informació, es tracta senzillament de despertar-los el desig de fer-se preguntes. La caiguda d’Ícar en versió més ho menys abstracta de Matisse ens servirà per començar. Però, recordeu que no tenim per què introduir encara el tema.

Els referents de la caiguda Amb la mateixa tècnica que hem fet fins ara amb les imatges de Matisse els demanarem que comenten en grup aquesta imatge però sense fer referència per a res a cap tipus de “caiguda” literària (els àngels caiguts, origen de Lucífer, Adam i Eva, Ícar o cap altre intrèpid desafiador de l’ordre establert) a no ser que els alumnes ens demanen algun tipus d’explicació.

C. ANÀLISI I PRODUCCIÓ “Audentes fortuna iuvat” Virgili La fortuna ajuda als audaços deia Virgili. Aquesta frase ens servirà per introduir dues activitats sobre els temes central de l’obra: el càstig dels agosarats i l’enfrontament entre pares i fills.

Dilema moral: coneixement, poder i càstig Hi ha moltes formes de contar una història mitològica i unes altres tantes d’interpretar el seu missatge. Però el que més crida l’atenció del mite de Dèdal i Ícar és la interrelació entre coneixement, poder i càstig. Dèdal intenta aconseguir la llibertat a base d’elevar-se més enllà de la seua condició humana. Usa els seus coneixements per a adquirir més poder sobre la seua limitada naturalesa. De forma metafòrica i mitjançant la seua tecnologia pretén igualar el seu poder amb el de la deessa Pal·les. Però, només els déus posseeixen la capacitat per a convertir els humans en ocells que puguen volar. Dèdal, i amb ell tota la humanitat, és humiliat i castigat amb la mort del seu propi fill per atrevir-se a intentar eixir-se de la seua humil condició humana. Per altra banda, Ícar representa el jove impulsiu i inexpert, massa arriscat i sord a la saviesa de son pare, que a més fa un ús temerari del poder que ha heretat i paga amb la seua vida l’error de la limitada tecnologia humana. Per a aquesta activitat del dilema moral dividirem la classe en dos grups aleatòriament on uns hauran de defensar la postura A. que representaria el coratge d’Ícar i els altres els plantejaments de B. o la veu de l’experiència dels majors. No es tracta tant d’identificacar-se cegament am una o altra actitud sinó entrenar-se en l’argumentació: A. La fortuna ajuda als audaços Els únics límits que hem d’acceptar són els de la mort i saber que errar és humà. B. Hem d’escoltar la veu de l’experiència L’experiència és la mare de perquè ens ajuda a no equivocar-nos i a escarmentar en la pell dels altres. la ciència

Si volem explotar la dimensió psicoanalítica del mite podem tenir en compte en els debat amb els nostres alumnes, tot adaptant-lo a les diferents edats, els aspectes següents:

- L’etern conflicte entre la joventut i la vellesa, entre pares i fills i la necessitat d’afirmació d’aquests en confrontació amb els valors del passat. Una afirmació que ve suscitada per la voluntat de separar-se de l’atracció del pare en el procés de formació d’una identitat pròpia. L’expressió “prendre el vol” fa referència a aquest desig d’autonomia. - El desig d’afirmació a través l’autonomia, ens porta a la segona interpretació d’aquest mite, que es divideix en dos sentits: el primer seria la representació dels homes que triomfen i que cauen, com és el cas de Dèdal, perquè no poden assumir el preu que han de pagar en contrapartida de responsabilitats i compromisos. El segon, seria la representació de la recerca de l’absolut, per tal de provar "al món sencer" la força de les nostres conviccions: «Ara veureu de que sóc capaç». Encara que, aquest desafiament sovint condueix al fracàs a causa de la temeritat d’intentar sempre vèncer els obstacles que ens imposen les regles, com li passa a Ícar. És així com apareix el concepte de Provocació és a dir d’incitació a descobrir allò desconegut, amagat, ocult, i a voler "violar les prohibicions", a anar més enllà del que està permès o és aconsellable.

L’escenografia com a suggeriment plàstic Una de les característiques de l’art contemporani és la de suggerir o insinuar més que la de representar la realitat. Veuràs que l’escenògraf d’aquest espectacle utilitza mòduls de fusta per representar les muntanyes, ciclorames amb diferents jocs de llums per representar el cel o el mar, la nit o el dia, i objectes per exemplificar els personatges del conte. Quan hages vist l’espectacle et proposem que escrigues les teues impressions i que les poses en comú amb els teus companys. Però abans i perquè aneu entrenant les vostres capacitats d’interpretar símbols intenteu per parelles fer una equivalència entre els personatges del conte mitològic i els seus símbols corresponents. Després contrasteu els vostres resultats amb les d’una altra parella. REI DÈDAL ÍCAR LABERINT MINOTAURE

Els espectadors amb actitud d’arqueòlegs L’activitat que us presentem a continuació consistirà en portar a classe un dels objectes anteriors, com per exemple el sifó (que és pràcticament desconegut per als nostres alumnes) o una esfera de fusta, i proposar-los un joc d’investigació com si fórem uns arqueòlegs del futur que ens hem trobat amb aquests objectes i volem

saber què són: hem d’identificar-los, és a dir, pensar què serien, per a què devien servir, qui els utilitzava, etc. Per fer-ho, haurem de recórrer a tot allò que sabem. I així el primer que proposarem serà fer una descripció física (color, formes, material) i una vegada analitzats a partir dels sentits proposarem continuar amb les conjectures o especulacions. Després passarem al camp de les vivències o a qualsevol altra forma de coneixement: la ciència, la història, etc., per tal que aquell objecte mort comence a cobrar vida. Es tracta de deixar-nos seduir per la força evocadora d’un objecte que ells no saben per a què servia i narrar les històries que ens vaja suggerint. Representar un gàbia Abans de mostrar-los l’objecte els demanarem que pensen en una gàbia i totes les possibles formes que aquesta pot tenir. Que la descriguen objectivament de manera física, per passar després a descriure-la d’altres maneres: definició del diccionari, amb reculls de poemes o cançons, amb exemples d’altres formes de presó, etc.

D. Pautes per a la reflexió

Els contes del Minotaure i el laberint de Creta En la mitologia grega com en els contes àrabs de les mil i una nits unes històries es van entrellaçant amb unes altres gairebé fins a l’infinit. De manera que si els nostres alumnes han quedat enganxats per aquest tipus de contes podem anar contant-los un cada setmana i aplicar algunes de les propostes didàctiques del dossier. Els contes podrien ser: Minos i Pasifae, a l’Odissea d’Homer. Dèdal arriba a Creta. Teseu i el Minotaure. Dèdal i Ícar.

Els significats culturals del laberint El laberint va ser construït pel gran arquitecte Dèdal, pare d’Ícar que venia la família reial atenenca. Aquest, a més d’arquitecte era escultor i inventor d’enginys mecànics. Va accedir a les demandes del rei Minos perquè construís una presó per al “Minotaure”, fill de la seua dona amb un bou. Una presó de la qual no pogués mai eixir i aconseguir per tant amagar-lo als ulls de tots. És així com Dèdal va inventar un immens edifici ple

de corredors entrellaçats i alts murs: el laberint. Per això, actualment quan volem referir-nos a una situació irresoluble o a un lloc on és fàcil perdre’s l’anomenem laberíntic. Però n’hi ha altres expressions lingüístiques que tenen origen en aquest conte de la mitologia grega. El fil d’Arianna que fa referència al fil conductor per trobar l’explicació a un situació complicada. El laberint, com el joc de l’oca, també pot representar les etapes de la vida. L’atreviment d’Ícar.

DESPRÉS DE L’ASSISTÈNCIA A L’ESPECTACLE En cadascun dels moments de la proposta comprovareu que hem treballant diferents àmbits de coneixements i hem proposat múltiples formes d’experimentar amb l’art. Arribats a aquest punt les activitats han de ser molt més obertes car es tracta de comprovar que l’alumnat és capaç d’establir un diàleg entre els coneixements i les experiències adquirides per aplicar-lo a noves propostes. Adapteu-les a les vostres necessitats i a les del vostre alumnat.

Internet com a laberint

Aspectes interdisciplinars Arreplega material per a cadascun dels dos elements propis de l’activitat creadora. Després podràs presentar els resultats davant dels companys d’una manera creativa: un fotomuntatge, un passe de diapositives amb música de fons, una presentació power point, una exposició de fotografies, o una antologia poètica sobre el tema. Suggeriments visuals - Imatges tradicionals de la pèrdua de la innocència, de l’exili, del patiment o la caiguda. - Imatges del dolorós despertar de la consciència. - Imatges de les dificultats del coneixement físic i mental. Suggeriments pictòrics - Landscapewith the Fall of Icarus de Pieter Breughel the Elder, 1525-1567 - Daedalus and Icarus d’Anthony Van Dyke, 1599-1641 - The Fall of Icarus de Carlo Saraceni - The Fall of Icarus de Marc Chagall, 1887-1985 - Icarus d’Henri Matisse, c. 1950? - “Expulsió d’Adam i Eva del paradís” de Massacció Suggeriments musicals (selecciona el temes musicals que tinguen major afinitat amb les imatges triades) - Bethoven: música sense forma articulada que produeix terror en l’auditori i en l’executant.

-

Suggeriments literaris - El Quixot de Cervantes. - Madamme Bovary, de - Les novel·les de Juli Verne - Joan Salvador Gavina, de - Novel·les de científics bojos. Suggeriments fílmics - "La Mosca" - "Mundo Perdido" - "Parque Jurásico"

Fran Schubert “Rosamunde”: l’home se sent com un déu tot rebutjant totes les barreres i enderroca les barreres tradicionals. W.A. Mozart “Adagio” Georges Bizet “Els pescadors de perles” Ícaro del grup valencià “Presuntos implicados”.

Suggeriments poètic - Ícarus de Salvador Espriu -

L’origen de l’espai escènic al teatre grec Si observem l’evolució de l’espai escènic on han tingut lloc les festes des dels orígens de la humanitat veurem que els grecs feren un salt de l’estructura circular de les danses primitives al voltant del foc, fins a la creació d’uns teatres estables on repetir aquestes festes en honor als déus. Per construir els seus teatres, els grecs utilitzaven la inclinació natural d’una muntanya, on construïen grades escavades en la pedra. Hi podem diferenciar tres espais claus: les grades per al públic que envoltaven en semicercle la plataforma circular on dansava el cor, anomenada orchestra; i al davant d’aquesta i en un nivell més elevat, l’escena i el prosceni, on es feia pròpiament la representació. No hi havia escenografia i tan sols el joc dels actors, les màscares i els coturns o plataformes que calçaven feien de suport a la representació. Els teatres grecs tenien cabuda per a milers de persones i, com hem vist, ningú no pagava entrada. Tots els seients de les grades eren iguals. Els inferiors eren reservats als sacerdots i convidats d’honor. • Fixa’t en la imatge i explica l’evolució de l’espai escènic teatral al llarg de la història. Quin penses que era l’objectiu de l’espai circular? I l’actual teatre a la italiana, a què penses que deu la seua estructura?

Els grecs varen ser conquerits pels romans però conten els historiadors que aquests al seu torn varen ser conquerits culturalment pels grecs. A continuació tens una sèrie de

característiques específiques del teatre romà que es diferencien de les del teatre grec en el qual s’inspiraren constantment. Màscara - Èsquil - Plaute - Cavea – Aristòfanes – Miles Gloriosus – Theatron - Corifeu – Rapsode – Coturns – Servus fugent – Eurípides Maquillatge - Alfabet ciríl·lic - Alfabet llatí - Tespis - Teatre d’Epidaure - Teatre de Sagunt

TEATRE GREC

TEATRE ROMÀ

1. Teatre d’Epidaure 2. ........................

1. Teatre de ... 2. .................

E.M.T.A. Escola Municipal de Teatre d’Atenes “DIDASKALOS” Ompli el model d’instància per a inscriure’s en l’EMT d’Atenes.

E.M.T.A. “DIDASKALOS”
Escola Municipal de Teatre d’Atenes

Sol·licitud d’admissió

Jo, ................. ................. i ........................... natural de .................... província de ................ i resident a la ciutat de ........................ carrer ............................ núm. ...... porta ........ . Amb ....... anys d’edat, i conegut entre els meus col·legues com ............................. (malnom de farsant, rotller o contahistòries), després d’haver demostrat les meues aptituds em considere aspirant a alumne de la famosa EMT d’Atenes “Didaskalos”. És per això que:

SOL·LICITE l’admissió en dita escola on em compromet a assistir regularment durant tots els dies del proper curs .......................................................................................................... Signat

(L’aspirant)

(El director de l’EMTA)

El per què de la mala reputació dels comediants Des dels orígens del món la professió d’actor i d’actriu han tingut grans defensors, però també grans detractors. És curiós que els primers actors s’anomenaren “hipocrates” sobre tot tenint en compte el que significa actualment la paraula “hipòcrita”: En tot cas, és una professió que sempre ha tingut la seua contrapartida, com si la societat volguera fer pagar als que s’hi dediquen un preu per la seua llibertat. A continuació tens algunes formes de referir-se als comediants de totes les èpoques. Intenta distingir quines són pejoratives o despectives i quines es refereixen a un tipus de comediant d’una època determinada. NOMS DESPECTIUS NOMS PROPIS D’ÈPOCA

ELS NOMS DELS COMEDIANTS al llarg dels temps: joglar, Arlequí, titellaire, farsant, cortesana, saltimbanqui, coreuta, cabaretera, titiriter, cómico de la legua, corista, arlequí, showman, artista, saineter, teatrer, pallasso, revolucionari, utòpic, bufó, vedette, corifeu, goliards, pierrot, momos, contahistòries, bululú, marrullers, rodamóns, etc. Docere ex contrario 7 IDEES PER NO ANAR MAI AL TEATRE 1. Ni se t’acudisca caure en la temptació. Mira que si t’agrada, i a més amb el que costa! 2. En la vida se t’acudisca llegir cap d’aquelles obres recomanades pels professors -ja els coneixes, tenen manies- i encara menys acostar-te a cap manual d’aquells de taller de dramatització on t’ensenyen a entendre i a fer teatre. 3. Si els teus amics hi van normalment, canvia d’amics. De segur que sempre voldran parlar-te de tal o qual personatge o actor/actriu que els ha agradat tant. 4. Pensa que es pot viure sense anar al teatre. La majoria de gent així ho fa i no els passa res. 5. N’hi ha altres formes d’oci que no estan tan malament. 6. Si veus que ja no hi pots més, distrau-te, passeja, lloga un vídeo, mira la televisió o ix de marxa. De segur que t’ho passes millor. 7. Procura no llegir textos com aquest. Al remat, enreden. Molta merda, i bon teatre!!!

Entrevista als actors