You are on page 1of 24

ndex

Sntesi per a gent amb pressa Les propostes sobre les pensions i les trampes que plantegen Introducci Sistemes de pensions El problema Les solucions recents Les propostes Les trampes daquests arguments Les pensions privades Les vertaderes raons per a la crisi de les pensions Les conseqncies Shi pot fer alguna cosa?

5 9 10 11 12 12 13 15 18 20 21 22

Sntesi per a gent amb pressa


Cal reformar les pensions
No s veritat que el tema de les pensions tingui relaci amb la crisi. Els poders poltics i econmics ja plantejaven aquesta qesti molt abans de la crisi actual. Totes aquestes reformes, totes, i la que ara es proposa, estableixen mesures per disminuir les pensions. Rebaixes sobre rebaixes. Cada vegada hi ha ms pensionistes perqu la gent viu ms anys, i cada vegada hi ha menys cotitzants perqu hi ha menys poblaci en edat de treballar. Aix ens diuen que no hi haur diners per pagar les pensions pbliques. Sestn lalarma social. Les solucions recents: el factor de sostenibilitat FEI i FRA: FEI (Factor dEquitat Intergeneracional): tots els nous jubilats veuran reduir-se limport a cobrar de la pensi per cada any que augmenta lesperana de vida. FRA (Factor de Revaloritzaci Anual): afecta a TOTS els jubilats. Selimina la revaloritzaci per lIPC i es substitueix per una complicada frmula amb moltes variables econmiques (bastant difcil dentendre). Amb tot, el valor real, la capacitat de compra de la pensi disminuir cada any. Pretenen aprovar aquesta reforma el mes de setembre. Per qu tanta pressa si, en tot cas, el problema s a mig o llarg termini? ms amb les cotitzacions dels treballadors? Per qu no consideren augmentar els ingressos? El nmero de treballadors no importa, importa la riquesa que produeixen. Les pensions no han tingut dficit fins el 2012 i aquest any, a ms, ha estat un dficit baix. Quant ha costat el rescat bancari? Les poltiques dajust estan fent pagar els problemes que genera el sistema capitalista als pensionistes i els usuaris daltres serveis socials. ... i molts altres arguments que rebaten els de la crisi de les pensions. En resum, la crisi de les pensions pbliques no s una veritat tcnica. s una construcci poltica i ideolgica. Si es considera el tema en tota la seva amplitud, aquesta crisi no existeix. Amb voluntat poltica i social, la crisi de les pensions pot resoldres sense disminuir-les.

Les pensions privades


Els suposats experts recomanen que es contractin pensions privades. No noms pensions privades individuals sin pensions collectives (dempresa). Les pensions privades han augmentat rpidament els ltims anys, per les entitats financeres es queixen que no contractem suficients pensions privades perqu ja ens cobreixen les pbliques. A les pensions privades sels concedeix importants desgravacions fiscals. Si no hi ha diners per les pensions pbliques, per qu es
6

Les trampes daquests arguments


Per qu ha destar equilibrat el pressupost de les pensions quan per altres partides no es proposa lequilibri? Per qu les pensions shan de pagar no-

desgraven les pensions privades? Una proposici econmicament runosa, denorme risc, baixa rendibilitat, molt cares de gestionar i afavorint els ms rics. A qui beneficia? Divideix encara ms la societat entre rics, que estalvien molt i, a ms, es beneficien de grans desgravacions fiscals, i pobres que no poden fer-ho.

Si no hi ha recursos per mantenir els pensionistes pblics, don surten els recursos pels pensionistes privats? El secret est en la distribuci de la renda, no en el dficit de les pensions pbliques. Si no hi ha recursos per tothom, no s millor repartir-los de manera ms justa en comptes que uns tinguin molt i altres res?

Qu es pot fer?
Les societats es construeixen lluitant pel que desitgen. Si volem pensions pbliques dignes hem de lluitar per elles. No podem permetre que es perdin uns drets aconseguits amb molt desfor dels treballadors de generacions anteriors. s precs fer-ho ara. No acceptar la idea de la crisi de les pensions. No contractar pensions privades. Sn moltes les coses que es poden fer per mantenir les pensions pbliques. Per immediatament cal aturar la reforma proposada Les pensions no es toquen. No votarem a qui toqui les pensions o ho permeti.

Les veritables raons per a la crisi de les pensions


Lalarma sobre els problemes del sistema de pensions est molt ms connectada amb els objectius del capital financer que amb el sistema de pensions perqu les pensions privades poden ser molt favorables al capital financer i el benestar o la seguretat dels pensionistes no s lobjectiu central de la privatitzaci de les pensions. Els fons privats de pensions proporcionen un flux regular i abundant de recursos financers al capital privat per negociar i obtenir grans beneficis amb ell. La UE t un gran inters en desenvolupar aquests fons per potenciar el mercat europeu de grans capitals. Les raons profundes i verdaderes del discurs sobre la crisi del sistema de pensions pbliques s laugment dels beneficis del capital financer.

Les conseqncies
La disminuci de les pensions pbliques augmentar la pobresa entre els pensionistes i la desigualtat entre la poblaci. Cada vegada ms treballadors amb pensions pbliques estan condemnats a la pobresa. Viuran molt malament i no podran tampoc ajudar les seves famlies.
7

Introducci
El Govern torna a posar en primer plnol el tema de la crisi de les pensions pbliques. Ens diuen que les pensions pbliques no es poden sostenir, que no hi haur diners per finanar-les en el futur. I afegeixen que per mantenir les pensions pbliques en el futur, per a que siguin viables, cal comenar per racionalitzar-les des dara mateix . de reforma. No s veritat que el tema de les pensions t relaci amb la crisi. Els poders poltics i econmics estan plantejant el tema de les pensions molt abans de la crisi actual.

Aquest discurs va comenar fa molt (a Xile amb Pinochet el 1973; a lEstat espanyol el 1985-88; i el 1994 el Banc Mundial va presentar un informe molt important) i ha continuat tot el temps fins ara: els Pactes de Toledo des de 1995 amb successives rondes. Lltima reforma, i probablement la ms drstica, fou el 2011. No els basta amb aix, el 2013 el govern desprs de muntar una comissi dexperts per a que diguessin como seguir racionalitzant les pensions pbliques, presenta ara un nova proposta

Actualment, aprofitant la crisi, volen forar encara ms el tema. A ms, el sacrifici, per altra banda, s ms fcil dacceptar en temps compromesos que no pas en mig de la bonana (frase del primer informe dels experts de 2013, desapareguda en la versi final). Per primera vegada en la histria recent, shan atrevit a plantejar la reforma de TOTES les pensions, no noms les dels pensionistes futurs sin tamb les dels pensionistes presents. Totes aquestes reformes, totes, i la que ara es proposa, estableixen mesures per disminuir les pensions. Rebaixes sobre rebaixes

10

Sistemes de pensions
Es sabido que hay varias formas de financiar las pensiones: El sistema de repartiment. Les cotitzacions per pensions dels treballadors financen cada any les pensions a pagar. El diner entra i surt sense que sacumuli enlloc. s la forma ms freqent de finanar les pensions pbliques en la majoria de pasos. Aquest sistema permet la solidaritat entre distints grups de treballadors. El treballador sap quant cobrar quan es jubili segons les lleis existents (prestacions definides) El sistema dimpostos. En alguns pasos les pensions es paguen finanades pels impostos generals. No hi ha cotitzacions per les pensions, sin que el seu finanament correspon als ingressos pblics generals. El sistema de capitalizaci. Les pensions es financen mitjanant aportacions dels treballadors als bans o les asseguradores. Els treballadors van cotitzant regularment mentre estan en actiu i els fons es van acumulant. Lentitat financer que rep els fons negocia amb ells en els mercats financers i arribada la dat de la jubilaci cada treballador disposa dels fons que ha posat i el que ha augmentat o disminut en el seu compte. En el moment de la jubilaci es pot optar per cobrar tot limport acumulat o rebre una pensi peridica que el banc calcula en funci de lesperana de vida. El treballador sap quant posa, per no el que cobrar doncs aix depn de on arribi el seu fons (contribucions definides). Cada treballador rep el que dona de s el seu fons, no hi cap la solidaritat.

Cotitzacions

Prestacions

impostos generals

Prestacions

CotiTzacions

acumulaci

Aquesta Acumulaci pot ser positiva o negativa, s a dir pot proporcionar beneficis o prdues

prestacions

11

El problema
Safirma que les pensions pbliques estan en crisi. Perqu: 1. Creix el nmero dancians, les persones vivim ms temps i, per tant, fa falta ms diners per finanar les pensions. 2. Disminueix el nmero de treballadors i, per tant, disminueixen els contitzants. Es recauda menys diners per pensions. Ens diuen que, per aix, no hi haur diners per pagar les pensions pbliques. Condeix lalarma social.

van dir que era la ms profunda dels ltims 30 anys (perqu durs) encara no ha entrat en vgor i el 2013 ja tornen a establir reformes.

Les solucions recents


Des de 1998, els governs estan plantejant el tema de les pensions pbliques, les mesures ms recents sn les contingudes en: Els Pactes de Toledo: 1995 i les seves tres rondes posteriors. La reforma de 2011

Reforma de les pensions 2011 Acord social i econmic Increment del perode mnim de cotitzaci per a accedir a la pensi contributiva Increment del perode de cotitzaci per a tenir dret al 100% de la pensi Increment de ledat de jubilaci Increment dels anys de cmput per a la pensi Limitacions a les prejubilacions Revisi de les pensions de vidutat Es preveu lestabliment del factor sostenibilitat Altres Disminuci de les pensions pbliques Estmul per incrementar les pensions privades

12

2013: La comissi dexperts i la proposta de setembre: el govern nomena una comissi dexperts per assessorar en la reforma i sobre la base de linforme

daquesta comissi elaboren la seva prpia proposta que volen aprovar aquest mes.

Mera operaci de justificaci Quina credibilitat t aquesta comissi? De 12 persones 9 sn empleats dalt rang de la banca i les asseguradores, 1 catedrtic dUGT i 1 tcnic de CCOO

Les propostes
La proposta principal s aplicar al clcul de les pensions el factor de sostenibilitat. Ja anunciat el 2011 per entrar en vigor el 2027, ara saplicaria immediatament. Hi ha dos components: FEI: Factor dEquitat Intergeneracional: Afecta noms als nous pensionistes. Regir a partir de 2019 FRA: Factor de Revaloritzaci Anual: afecta a TOtS els pensionistes. (clculs segons cicle: 11 anys) FEI: afecta als nous pensionistes Saplica una nica vegada als nous jubilats en el clcul de la seva primera pensi, partint de que lesperana de vida augmenti i, per a que no cobri ms que els jubilats anteriors, es fa variar (disminuir) la pensi inicial amb lesperana de vida terica calculada. Per aix es multiplica la pensi inicial amb la que els nous jubilats entrarien en el sistema, per un Factor dEquitat Intergeneracional de les noves pensions de jubilaci, que resulta de dividir lesperana de vida dels que han entrat en el sistema a una edat determinada anterior (2019), entre lesperana de vida dels nous jubilats que entren amb la mateixa edat per en un moment posterior (2020..., 2050...). Com es suposa que lesperana de vida creix, sempre dona menys que 1, el que suposa la disminuci de la nova pensi. s a dir, tots els nous jubilats veuran reduir limport que cobraran de la pensi per cada any que sendarrereixi la jubilaci. Com sespera que visquis ms, cobres menys. Els que es jubilin a partir de 2040 perdran dentrada un 15-20% de la seva pensi.
2014 2015 2020 2025 2030 2035 2040 2045 2050 2051 E65 20,27 20,42 21,14 21,84 22,52 23,17 23,80 24,39 24,97 25,08 FEI 1,0000 0,9928 0,9588 0,9280 0,9001 0,8748 0,8518 0,8309 0,8118 0,8082

Esperana de vida al complir els 65 anys i Factor dEquitat Intergeneracional. (2014=1). Font: INE (2012). De linforme del comit experts, segurament sactualitzar en la versi definitiva.
13

Per convncer (manipular) lopini pblica afegeixen que aquesta prdua es pot compensar si pugen altres variables. Quines, quant, quan? FRA Lobjectiu s garantir lequilibri pressupostari del sistema contributiu de la Seguretat Social al llarg del cicle econmic. El Factor de Revaloritzaci Anual garanteix que mai hi ha dficit ni supervit en el pressupost de pensions (el saldo pressupostari del sistema (I*-G*) convergeix a zero). Selimina la revaloritzaci per lIPC. Es proposa dutilitzar altres frmules dactualitzaci de les pensions davant lactual que consisteix en utilitzar lIPC anual i aplicar-lo a la revaloritzaci de les pensions. Selimina la revaloritzaci per lIPC. I sestableix una nova frmula dactualitzaci, el FRA. Aplicable a totes les pensions, es calcular en funci de combinar una srie de variables com el creixement dels ingressos, el nmero de pensions, de lefecte substituci (derivat de que els pensionistes que entren anualment en el sistema ho fan amb pensions distintes dels que surten), aix com de la diferncia entre ingressos i despeses del sistema de pensions i altres variables.

Com aquest canvi suposar una prdua per a totes les pensions, per aconseguir lacceptaci dels agents socials i lopini pblica es fixa un sl per la revaloritzaci mnima -un 0,25% en els moments de dificultats econmiques o recessi- i un sostre mxim de lIPC ms el 0,25% en etapes de creixement. Per ara, i segurament per bastants anys, vivim una etapa de forta recessi i altes taxes datur, per la qual cosa els ingressos de les cotitzacions no es recuperaran i la frmula revaloritzar les pensions noms per limport mnim. El FRA suposar, en realitat, prcticament la congelaci de les pensions, i una prdua de la seva capacitat adquisitiva, perqu es revaloritzar molt per sota de lIPC. Per tant, el valor real, la capacitat de compra de les pensions disminueixen cada any. La proposta dun augment del 0,25% del sl no s ms que un intent demmascarar la reducci del valor real de les pensions per manipular lopini pblica i facilitar lacceptaci. .

Grfic de comparaci de lIPC dels ltims 11 anys

14

Observem les frmules, el factor de sostenibilitat i la seva senzillesa i transparncia


Frmula del FRA para actualizacin de las pensiones Frmula del FRA para actualizacin de las pensiones Frmula del FRA per a actualizaci de les pensions

g: la taxa dactualitzaci anual t: temps gi: taxa de creixement dels ingressos gp: taxa de creixement del nmero de les pensions gs: increment de la pensi mitjana com a conseqncia de lefecte substituci per les diferncies entre altes i baixes del sistema Totes les variables apareixen definides en termes nominals. : velocitat a la que es corregeixen els desequilibris pressupostaris del sistema. El Comit proposa que el valor d sigui entre 1/4 i 1/3. N: anys del cicle. En la proposta actual sn 11 : taxa dinflaci

La misma frmula explicitando la inflacin La mateixa frmula explicitant la inflaci la inflacin La misma frmula explicitando

Encara que laplicaci de la frmula dons resultats negatius

Aquesta s la proposta del Govern que, amb petites modificacions, ser aprovada aquest mes de setembre . Per qu tanta pressa? Afegeixen la urgncia i la pressa

al seu plantejament per evitar, o al menys debilitar, la reacci social que ells mateixos temen davant dun despropsit com aquest.

Les trampes daquests arguments


Aquestes propostes fa molts anys que es justifiquen amb els arguments que hem assenyalat anteriorment i alguns altres de secundaris. Fins on sn vlids? Hi ha molts aspectes a comentar que mostren que aquests plantejaments sn molt ms fruit dopcions poltiques, ideolgiques i econmiques que no pas realitats indiscutibles. Repassem alguns dels aspectes que assenyalen per poder constatar les seves debilitats ms importants: Per qu ha destar equilibrat el pressupost de les pensions o el de la Seguretat Social i no els dems apartats de la despesa pblica: judicial, exrcit, exteriors, casa reial, etc. Si les pensions les han de finanar noms els pensionistes, quan finanaran els militars lexrcit, els diplomtics el Ministeri dExteriors, els monrquics la casa del rei? Aquesta s una opci histrica i ara purament arbitrria. El nmero de treballadors no importa, importa la riquesa que produeixen. Si menys treballadors produeixen ms, i aix succeeix permanentment en el capitalisme actual, no hi ha problema. A mesura que un pas produeix ms pot finanar ms pensions encara que hi hagi menys treballadors. Per exemple, si 50 treballadors produeixen 100 es pot repartir 2
15

per persona, per si 20 treballadors produeixen 180, es podran repartir fins a 9 per persona. El nmero de treballadors no s la xifra rellevant sin el total de la producci. No ser, ms aviat, que el que no funciona correctament s el repartiment de la riquesa produda i no el baix nmero de treballadors? El finanament de les pensions t ms relaci amb la distribuci de la riquesa, que no pas amb nmero de treballadors. Perqu la trampa ms gran s plantejar el tema partint de la idea que les pensions shan de pagar noms amb les cotitzacions dels treballadors. La riquesa s un producte social i tota la societat ha de cooperar per mantenir els ancians. Els ancians davui sn els que han generat la riquesa de la que gaudeix tota la poblaci, per qu els han de mantenir noms els treballadors en actiu? Per exemple, els que reben els beneficis de les empreses, no tenen cap responsabilitat amb els ancians que han treballat tants anys per produir aquests beneficis? Ja hem vist que en algunes societats les pensions es paguen amb impostos (que paguen tota la poblaci) en comptes de pagar-les amb cotitzacions. Per qu, si s necessari, no es poden utilitzar altres fonts dingressos per pagar el (redut) dficit que pot suposar les pensions?

Els experts i els poltics, plantegen un sistema tancat i esbiaixat. Mantenir-lo tancat s condemnar-lo a que sigui inviable. Per qu sha de mantenir tancat? Senfoca el tema exclusivament en termes de disminuci de la despesa. Per qu no es pot revisar la banda dels ingressos? Quant costen les pensions? La despesa en pensions pbliques a lEstat espanyol, segons Eurostat, era del 9,01% el 2007, mentre que a leurozona era del 12,2% del PIB; el 2010 el percentatge de lEstat espanyol augment fins el 10,7% quan a leurozona era del 13,4% ; per en alguns pasos com Frana (14,4%) i ustria (15%) el 2010 el percentatge es considerablement major. A ms, quant dficit tenen les pensions? Fins 2012, amb tota la crisi, les pensions no noms no han tingut dficit sin que han tingut supervit; que ha contribut a disminuir el dficit de lEstat i acumular un importat Fons de Pensions duns 65.000 milions deuros. El 2012, amb 6 milions daturats i un mercat laboral de baixa cotitzaci han tingut un petit dficit -al voltant de 6.000 milions- que sha finanat amb el Fons que encara pot seguir finanant aquests dficits esperant millors anys. En el quadre recollim el dficit del conjunt de la Seguretat Social per comparar-o amb els daltres institucions de lEstat, per si es prenen les pensions alladament, no han tingut dficit fins 2012 i a ms aquest s un dficit baix

16

A diferncia de la resta de ladministraci pblica, la Seguretat Social no est endeutada. La Seguretat Social realitza aproximadament un ter de la despesa de ladministraci pblica a lEstat espanyol, i noms suposa el 9% del dficit total. Des de linici de la crisi, la Seguretat Social ha perdut el 15% dafiliats i ha passat de tenir un supervit del 1,3% el 2007 a tenir un dficit del 0,9% el 2012. La situaci financera no sha deteriorat tant com en altres nivells de ladministraci. En conjunt, el saldo fiscal total ha passat de ser un supervit de l1,9% el 2007 (grcies a la Seguretat Social) a un dficit del 10,64% el 2011. Si ho comparem amb altres dficits, quant ens est costant als ciutadans el finanament del sistema financer espanyol que, a ms, quan est sanejat donar beneficis noms als seus accionistes? s difcil conixer realment quants diners sest injectant al sistema financer, per hi ha estudis que assenyalen que s aproximadament un 10% del producte anual de leconomia . Comprometentnos, a ms, a dures mesures que estan perjudicant la poblaci per aquest finanament. Per qu hi ha diners pel sistema financer i per altres objectius similars? Amb quins diners sest finanant el rescat financer? Aix sense comptar amb la corrupci, el frau fiscal -80.000 milions deuros lany- i els baixos impostos sobre beneficis. A que es refereixen quan diuen que no hi haur diners per les pensions? Els bancs no cotitzen per finan-

ar el rescat i els pensionistes s per la seva pensi. Per no parlar daltres despeses com laportaci de lEstat a lesglsia, o la despesa militar, que sn molts milions deuros lany. Est ben clar que el problema de les pensions s un tema que t ms relaci amb ls i la distribuci que es fa de la riquesa del pas. Les poltiques dajust estan fent pagar els problemes que genera el capitalisme als pensionistes i als usuaris daltres serveis socials Es poden presentar altres molts arguments: En front del fet que hi ha massa vells, s dolent que es visqui ms anys o haurem de morir abans, como va plantejar clarament un ministre japons? En una reuni del Consell Nacional de la Seguretat Social sobre les reformes a portar a terme per alleugerir la crrega fiscal, el ministre japons de finances Taro Aso va dir que el problema no es resoldria a menys que els deixem donar-se pressa en morir. No sha de tenir en compte nicament el nmero de pensionistes que cal mantenir, sin el nmero de persones inactives. A lEstat espanyol el percentatge de poblaci inactiva sobre el total s del 32,8%. No seria ms interessant millorar el mercat de treball i els salaris abans de culpar els ancians perqu viuen massa? Si hi ha pocs cotitzants, caldria augmen17

tar el nmero de treballadors: el problema no s de les pensions, en tot cas seria del mercat de treball. No falten treballadors sin llocs de treball. Hi ha moltes persones que volen treballar que no tenen treball. Si es millora locupaci, si milloren els salaris que s sobre el que es cotitza i, si s necessari, per qu no augmentar les cotitzacions (de treballadors i empreses)? Es recomana que es facin pensions privades, no s el mateix o pitjor que augmentar les cotitzacions? Els treballadors actuals viuen millor grcies al fruit del treball dels treballadors anteriors. s just que paguin quelcom ms. A ms, els jubilats sn famlia dels joves; si retallen les pensions les famlies hauran de mantenir els ancians. Actualment, molts pensionistes estan mantenint les famlies en les que els joves estan aturats. Retallar aquests ingressos familiars agreujaria la situaci econmica de moltssimes persones que ja estan patint.

En algunes enquestes, els treballadors ja han manifestat que estan disposats a pagar cotitzacions ms altes per mantenir el sistema de pensions. A lEstat espanyol la despesa en pensions est considerablement per sota de la de la UE, per qu no es gasta en pensions aproximadament el mateix percentatge que en la UE? Resumint, la crisi de les pensions pbliques s una construcci poltica. Si es considera el tema en tota la seva amplitud aquesta crisi no existeix. Si hi ha voluntat poltica i social la crisi de les pensions pot solucionar-se sense disminuir-les.

Les pensions privades


La campanya contra les pensions pbliques es complementa sempre recomanant la contractaci de pensions privades per compensar la caiguda de les pbliques. I es dota aquestes pensions privades dimportants desgravacions fiscals. A ms, sota la influncia del Banc Mundial, la UE i els governs, el que sest intentant no s noms que les persones contractin individualment pensions privades, sin que les empreses i institucions (en molts casos pbliques) tamb ho facin. Per exemple, que la Generalitat de Catalunya contracti una pensi privada (amb un banc o caixa) pels seus empleats. Aix sn moltssims diners i a ms molt segurs pel banc, doncs els diners no es poden recuperar fins a la jubilaci, excepte en casos molt greus. Fins ara aquesta mesura s voluntria per les empreses (no pels treballadors que no podrien renunciar) per es pretn que en pocs anys aquesta prctica sigui obligatria. Des que siniciaren les pensions privades a lEstat espanyol, 1989-1990, els seus fons han arribat als 85.000 milions deuros el 2007, tot i que van disminuir a 78.000 milions el 2008 per les prdues experimentades. Aquesta xifra s fora superior al Fons de Garantia de les pensions pbliques. El nmero de contractants individuals sha multiplicat per 16 entre 1990 i 2007 i el nmero de contractes collectius per 23 vegades. Tot i aix, es considera que les pensions privades no es desenvolupen suficientment perqu les pbliques sn massa generoses.
18

En front daquestes recomanacions cal assenyalar: Qui pot estalviar per contractar pensions privades? Moltssimes famlies arriben amb dificultats a final de mes, altres ni tants sols poden arribar sense ajudes; qui pot estalviar? I, el que s ms important, qui pot estalviar el suficient per arribar a una pensi decent? Segons la patronal de les pensions Inverco, per rebre una pensi mensual de 898 euros, cal aportar un fons de capitalitzaci de 272.000 euros (ms de 45 milions de les antigues pessetes). Per cobrar els 2.466 euros de pensi mensual mxima, cal acumular uns 747.000 euros (ms de 124 milions de pessetes). Les pensions privades, que proporcionen sucoses desgravacions fiscals, afavoreixen nicament qui pot estalviar ms, s a dir, els ms rics. Divideix encara ms la societat entre rics, que poden estalviar molt, i pobres, que no poden estalviar res. Si no hi ha diners per les pensions pbliques, per qu es poden desgravar les pensions privades? Com els diners que sacumulen per les pensions privades sinverteix en borsa o en altres productes financers, les pensions privades corren un risc enorme de patir prdues per inversions arriscades. De fet, a lEstat espanyol ja fa anys que les pensions privades valen cada vegada menys. La rendibilitat de les pensions privades s baixa i en aquests anys de crisi negativa. Aix fa que el seu valor es redueixi en comptes daugmentar. Si es considera laugment dels preus per la inflaci, en molts anys la rendibilitat de les pensions privades no arriba per compensar-ho. Amb tot, les pensions privades tenen cada vegada menys capacitat adquisitiva. Solament les pensions contractades fa ms de 15 anys, que sn la minoria, han obtingut guanys superiors a la inflaci.

La gesti de les pensions privades s molt cara, doncs les institucions financeres cobren comissions elevades. Sha calculat que a lEstat espanyol, el cost de gestionar la pensi, el que es paga als bancs o caixes, pot arribar al 37%. LEstat espanyol s un dels pasos ms cars en aquesta gesti. Altament arriscades, de baixa rendibilitat, molt cares de gestionar i afavorint els ms rics. Una proposta financerament runosa. Quin sentit t proposar les pensions privades? En cas de necessitar ms finanament, no seria millor augmentar les cotitzacions de les pbliques? Quin inters samaga darrere daquestes recomanacions?

19

Les vertaderes raons per a la crisi de les pensions


Arribem finalment al moll de la qesti. Si es poden solucionar els problemes de les pensions pbliques amb certs canvis (que no sn els que ara proposen les autoritats) i les pensions privades no sn la soluci sin que engrandeix els problemes, per qu tant dinters per part de les institucions pbliques i les entitats financeres en disminuir les pbliques i augmentar les privades? Per respondre aquesta pregunta cal tenir en compte que el capitalisme necessita ampliar permanentment els camps on pot obtenir beneficis i augmentar el seu poder, i que les pensions privades sn un bon negoci. El benestar o la seguretat dels pensionistes no s lobjectiu central de la privatitzaci de les pensions. Lalarma sobre els problemes del sistema de pensions est molt ms connectada amb els objectius del capital financer que amb el sistema de pensions. Perqu les pensions privades poden ser molt favorables al capital financer. Els fons de pensions privats proporcionen un flux regular i abundant de recursos financers al capital privat per negociar i obtenir grans beneficis. Els gestors dels fons de pensions concentren en les seves mans grans quantitats de diners. Per aix interessa augmentar les pensions privades. Per aix s ms difcil daconseguir si sesperen unes pensions pbliques decents, pel que resulta convenient sembrar lalarma de que no hi haur diners per finanar-les en el futur. Els fons de pensions privats representen un enorme flux de capitals, segurs i sense risc per les institucions financeres. Sn els inversors ms potents en el capitalisme global. El sector financer disposa de molts fons i s extremadament hbil utilitzant el seu poder per transmetre a lopini pblica i als professionals la probabilitat de la insostenibilitat dels sistemes pblics i la convenincia de la privatitzaci. Les pensions sn un dels eixos del fort atac actual del capital a les condicions de vida de la poblaci. A ms, la UE t un gran inters en desenvolupar aquests fons per potenciar el mercat europeu de grans capitals. s en aquests elements on es troben les raons profundes i verdaderes del discurs sobre la crisi del sistema de pensions pbliques, de la necessitat de modernitzaci del sistema de pensions i de lestimul a la privatitzaci; en el benestar dels beneficis del capital financer. Per aix es disminueixen les pensions pbliques i sestimulen les privades. Per augmentar els beneficis del capital financer.

20

Les conseqncies
La poltica de la crisi de les pensions dels darrers anys t conseqncies molt greus. La disminuci de les pensions pbliques augmentar la pobresa entre els pensionistes. Els poltics de la UE diuen que les pensions a lestat espanyol sn molt generoses. Seria interessant que ells intentessin viure amb aquestes quantitats. La pensi mitjana a lestat espanyol est al voltant de 858, la mitja de jubilaci 982, i la de les vdues en 618. Per les mitjanes sn una cosa i la distribuci real una altra, que presentem en el segent quadre. La disminuci de pensions far augmentar daqu a pocs anys la pobresa dels pensionistes i la desigualtat entre qui t pensions privades i els que no les tenen. Quan diuen que les pensions sn inviables, qu volen dir? Qu faran amb els que no tinguin diners per les runoses pensions privades? Deuran morir abans, com aconsellava el ministre japons? Amb les pensions pbliques, shaur de viure en profunda misria? Actualment moltes famlies joves estan vivint de les pensions del pare, han pensat en el que significar la reforma per totes aquestes famlies? Per a ms a ms, qu vol dir que cal fer pensions privades perqu no hi ha diners per les pbliques? La riquesa dun pas s la que s. O hi ha recursos per mantenir les persones grans (habitatge, aliments, medicaments, etc.) o no hi ha per ning. Qui i com es finana la vida de les persones no s el tema que els preocupa. Si no hi ha recursos suficients caldria repartir els existents. Per qu els que tenen diners podran gaudir de tot mentre que els que sempre han estat pobres hauran de morir sense res?

Euros/mes De 150 a 350 De 350,1 a 600 De 600,1 a 650 De 650,1 a 1.000 De 1.500,1 a 2.000 Ms de 2.000

Jubilaci % 6,4 38,4 2,8 21,5 8,8 6,0 % acumulat 6,4 44,8 47,6 69,1 85,2 94,0 100

Total pensions % 12,8 40,0 4,1 20,0 13,1 6,0 4,1 % acumulat 12,8 52,8 56,9 76,9 90,0 95,9 100 Llindar de pobresa Pobresa severa

De 1.000,1 a 1.500 16,1

Font: Fundaci FOESSA i CARITAS espanyola 2012 La pobresa i lexclusi en la crisi, un repte estructural. Agost 2010.

21

Shi pot fer alguna cosa?


Per suposat que s. Les persones, organitzades collectivament, sempre podem lluitar per millorar la nostra societat. I ara s un moment en que s absolutament precs fer-ho si no volem perdre importants drets que ens permetrien sobreviure en la vellesa. Hem de lluitar per les pensions pbliques. Cap procs social s irreversible. Es pot resoldre veritablement els problemes que puguin tenir les pensions pbliques, que no estan entre els ms prioritaris del pas; no hi ha motiu per parlar de crisi del sistema de pensions. Les pensions no les han de pagar noms els treballadors. Necessitem un sistema de pensions que tendeixi cap a un sistema pblic, universal i no vinculat amb lexercici del treball. Aix es pot aconseguir en tres etapes: Immediates No acceptar la idea de la crisi de les pensions: s un problema de distribuci de la renda, opci del sistema econmic i social actual. No subscriure pensions privades. Plantejar la reforma davant del Tribunal Constituciona (larticle 50 garantitza les pensions dignes). Augmentar les cotitzacions. Si es vol que la majoria de la poblaci contracti fons privats, no seria el mateix augmentar les contribucions a les pensions pbliques? La gent ha de pagar en un cas i en laltre. Per qu sn millor les privades? Les pensions pbliques sn molt ms segures. Augmentar la base reguladora dels salaris alts. Eliminar prestacions que no corresponen a la SS (com les bonificacions a la
22

contractaci). Les pensions no es toquen. No votarem a qui les toqui. Mitj termini: Millorar el mercat de treball i augmentar locupaci. Reforma fiscal progressiva. Llarg termini: Avanar cap a sistemes de manteniment dels ancians no basats en el treball.

Aquest text es va acabar descriure el 19 de setembre de 2013, en ple procs de presentaci del projecte de reforma per part del govern. No ha estat possible obtenir una cpia del document anunciat. Tingues en compre, tamb, que per recollir en poques pgines un tema tant controvertit cal fer un exercici de simplificaci important.

Miren Etxezarreta Elena Idoate Jos Iglesias Fernndez Joan Junyent Seminari deconomia crtica TAIFA. Barcelona, 05 de setembre de 2013

23