You are on page 1of 31

C

A
P
Í
T
O
L
VII
Operadors
lineals
Problemes Resolts
• Operador lineal: concepte i pro-
pietats.
• Càlcul de la matriu canvi de base.
• Càlcul de la matriu d’un opera-
dor lineal.
• Canvi de base de la matriu d’un
operador lineal.
• Operadors autoadjunts i unita-
ris: caracterització i propietats.
• Projectors: caracterització i pro-
pietats.
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 241.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Problema VII.1 Estudia quins dels casos següents es tracta d’una aplicació lineal:
1.
h
α
: E −→ E
[v) −→ α[v)
4.
f : R
3
−→ R
3
(x, y, z) −→ (2x −z, y +z, x)
2.
t
[u)
: E −→ E
[v) −→ [v) + [u)
5.
g : R
3
−→ R
4
(x, y, z) −→ (2x −z, 2x, 4z −y, z)
3.
t : R
3
−→ R
(x, y, z) −→ z
6.
h : R
3
−→ R
2
(x, y, z) −→ (x −y, x −z)
Solució del problema VII.1
Estudiarem en cada cas si es compleix la condició de linealitat d’una aplicació lineal: siguen [v
1,2
) dos
vectors qualssevol de l’espai vectorial de sortida i α
1,2
dos escalars arbitraris del cos que suporta aquest
espai vectorial, aleshores l’aplicació A és lineal si i solament si
A[α
1
v
1
+ α
2
v
2
) = A[α
1
[v
1
) + α
2
[v
2
)] = α
1
A[v
1
) + α
2
A[v
2
).
1. En aquest cas, per calcular la imatge basta a multiplicar el vector per la constant α. Aleshores,
h
α

1
[v
1
) + α
2
[v
2
)] = α[α
1
[v
1
) + α
2
[v
2
)] = α
1
(α[v
1
)) +α
2
(α[v
2
)) = α
1
h
α
[v
1
) + α
2
h
α
[v
2
)
Llavors, aquesta aplicació és lineal.
2. Aquesta aplicació suma a un vector del domini un vector constant, [u). Tenim, doncs,
t
[u)

1
[v
1
) + α
2
[v
2
)] = α
1
[v
1
) + α
2
[v
2
) + [u)
,= α
1
([v
1
) + [u)) + α
2
([v
2
) + [u)) = α
1
t
[u)
[v
1
) + α
2
t
[u)
[v
2
)
Com que no coincideixen, no es tracta d’un operador lineal.
3. Els següents apartats són casos particulars del cas general d’una aplicació A : K
n
−→ K
m
,
A(x
1
, x
2
, , x
n
) = (a
11
x
1
+ a
12
x
2
+ + a
1n
x
n
, , a
m1
x
1
+ a
m2
x
2
+ + a
mn
x
n
)
on a
i j
, amb i = 1, , m, j = 1, , n són escalars del cos K. Demostrarem que aquesta aplicació
és sempre lineal. Efectivament,
A
_
α(x
1
, , x
n
) + α

(x

1
, , x

n
)
_
= A(αx
1
+ α

x

1
, , αx
n
+ α

x

n
)
=
_
n

j=1
a
1j
(αx
j
+ α

x

j
), ,
n

j=1
a
mj
(αx
j
+ α

x

j
)
_
= α
_
n

j=1
a
1j
x
j
, ,
n

j=1
a
mj
x
j
_
+ α

_
n

j=1
a
1j
x

j
, ,
n

j=1
a
mj
x

j
_
= αA(x
1
, , x
n
) + α

A(x

1
, , x

n
)
Llavors, les aplicacions 3, 4, 5 i 6 de l’enunciat són, efectivament, aplicacions lineals.
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 242.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Problema VII.2 Analitzeu la injectivitat i suprajectivitat de cadascuna de les aplicacions lineals del
problema VII.1. Calculeu una base del nucli, N(A), i una altra de la imatge, Im(A), de cadascuna
d’elles. Si alguna és invertible, trobeu l’aplicació inversa.
Solució del problema VII.2
Recordem, primer, les definicions d’injectivitat i suprajectivitat. Una aplicació lineal A : E
n
→ E
m
:
és injectiva si i solament si N(A) = O, on N(A) = ¦[v) ∈ E
n
[ A[v) = [0)¦ i O = ¦[0)¦.
és suprajectiva si i solament si Im(A) = E
m
; és a dir, dimIm(A) = dimE
m
.
A més, si una aplicació és injectiva i suprajectiva alhora, és bijectiva i existeix l’aplicació inversa, A
−1
,
tal que A ◦A
−1
= A
−1
◦A = I , on I és l’aplicació identitat.
Si l’aplicació és entre espais de dimensió finita, A : E
n
→ E
m
, es demostren els següents resultats:
Teorema de dimensions: dimD(A) = dimN(A) + dimIm(A).
Si n > m i D(A) = E
n
, l’aplicació lineal A mai pot ser injectiva.
Si n < m i D(A) = E
n
, l’aplicació lineal A mai pot ser suprajectiva.
Si n ,= m i D(A) = E
n
, l’aplicació lineal A mai pot ser bijectiva.
Si E
m
= E
n
, l’operador lineal A és bijectiu si i solament si és injectiu o suprajectiu.
1. Calculem-ne el nucli,
N(h
α
) = ¦[v) ∈ E [ h
α
[v) = [0)¦ → h
α
[v) = α[v) = [0)
Si α = 0, tenim que tot vector d’E satisfà l’equació del nucli; és a dir, N(h
0
) = E. Llavors, si
E ,= O, h
0
no és injectiu. D’altra banda, la seua imatge és
Im(h
0
) = ¦h
0
[v) [ [v) ∈ E¦ = ¦[0)¦
Llavors, si E ,= O, h
0
no és suprajectiu.
Estudiem ara el cas α ,= 0. Emprant l’equació del nucli tenim, h
α
[v) = α[v) = [0) ↔ [v) = [0).
En conseqüència, N(h
α
) = O i h
α
, amb α ,= 0, és injectiu. La suprajectivitat d’aquest operador és
demostrar així,
Im(h
α
) = ¦h
α
[v) [ [v) ∈ E¦ = ¦α[v) [ [v) ∈ E¦ = E
Per tant, h
α
és un operador bijectiu.
Calculem h
−1
α
, tenint en compte que és una aplicació lineal,
[v) = I [v) =
_
h
−1
α
◦h
α
_
[v) = h
−1
α
(h
α
[v)) = h
−1
α
(α[v)) = αh
−1
α
[v)
Per tant, com que α ,= 0, tenim que h
−1
α
[v) = α
−1
[v); és a dir, h
−1
α
= h
α
−1 .
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 243.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Solució del problema VII.2 (cont)
2. No és una aplicació lineal.
3. Com que el cos R es pot considerar com un espai vectorial unidimensional sobre ell mateix, aques-
ta aplicació és definida entre espais de dimensió finita: 3, el de sortida, i 1, el d’arribada. Llavors,
no pot ser injectiva però si suprajectiva. No té, per tant, inversa. Demostrem-ho explícitamente
calculant-ne el nucli,
N(t) =
_
(x, y, z) ∈ R
3
[ t(x, y, z) = 0
_
→ z = t(x, y, z) = 0
En conseqüència, N(t) = ¦(x, y, z) [ z = 0¦. Una base del nucli és,
N(t) = ¦(x, y, z) [ z = 0¦ = ¦(x, y, 0) = x(1, 0, 0) + y(0, 1, 0)¦ = ¸(1, 0, 0), (0, 1, 0))
Com que N(t) ,= O, ja que dimN(t) = 2 ,= 0, aquesta aplicació no és injectiva. Veiem ara la
imatge, Im(t). Podem ja saber la seua dimensió,
dimR
3
= dimN(t) + dimIm(t) → dimIm(t) = dimR
3
− dimN(t) = 3 − 2 = 1
Llavors, Im(t) és un subespai unidimensional de l’espai vectorial, també unidimensional, R; és a
dir, Im(t) = R i aquesta aplicació és suprajectiva. Una altra manera de veure-ho és recordar que
Im(t) és el subespai vectorial de tots els vectors de R que tenen almenys una imatge recíproca.
Però, tot z ∈ R en té una, per exemple, el vector de R
3
, (0, 0, z) ja que t(0, 0, z) = z.
En conclusió, t no és injectiva però si suprajectiva i, per tant, no té inversa, la qual cosa és un
resultat immediat perquè les dimensions dels espai de sortida, R
3
, i d’arribada, R, són diferents.
4. Com que la dimensió de l’espai de sortida i el d’arribada són iguals, aquest operador pot ser
bijectiu. Encara més, serà bijectiu si i solament si és injectiu o suprajectiu. Calculem-ne, per tant,
el nucli,
N( f ) =
_
(x, y, z) ∈ R
3
[ f (x, y, z) = (0, 0, 0)
_
→ (2x − z, y + z, x) = (0, 0, 0)

_
_
_
2x − z = 0
y + z = 0
x = 0
→ x = y = z = 0
que és l’única solució d’aquest sistema. En conseqüència, N( f ) = O i f és injectiva, suprajectiva
i bijectiva. Per completesa, demostrarem explícitament la seua suprajectivitat determinant la seua
imatge, Im( f ),
Im( f ) =
_
f (x, y, z) [ (x, y, z) ∈ R
3
_
= ¦(2x −z, y +z, x) [ x, y, z ∈ R¦
= ¦x(2, 0, 1) + y(0, 1, 0) + z(−1, 1, 0)¦ = ¸(2, 0, 1), (0, 1, 0), (−1, 1, 0))
És fàcil veure, per exemple construint un determinant 3 3, que aquests vectors són linealment
independents i, per tant, una base d’Im( f ). Llavors, Im( f ) és un subespai tridimensional de l’espai
vectorial, també tridimensional, R
3
; és a dir, Im( f ) = R
3
i aquesta aplicació és suprajectiva.
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 244.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Solució del problema VII.2 (cont)
4. Calculem f
−1
. Ho farem de dues maneres: 1) directa i 2) utilitzant la seua representació matricial.
1) f
−1
◦ f = f ◦ f
−1
= I Siga f
−1
(x, y, z) = (a, b, c), on a, b, c són combinacions lineals des-
conegudes de x, y i z. Aleshores,
(x, y, z) = I(x, y, z) = f ◦ f
−1
(x, y, z) = f (a, b, c) = (2a−c, b+c, a)
és a dir,
_
_
_
2a − c = x
b + c = y
a = z

_
_
_
a = z
b = x +y −2z
c = −x +2z
→ f
−1
(x, y, z) = (z, x +y −2z, −x +2z)
2) Representació matricial Ara utilitzarem l’isomorfisme entre les aplicacions lineals i les ma-
trius que les representen en unes bases donades. Efectivament, si F és la matriu que repre-
senta l’aplicació lineal f en certes bases, aleshores F
−1
és la matriu que representa f
−1
en
aquestes bases. Llavors, el procés serà el següent: determinarem la matriu, F, associada a f
en, per exemple, les bases canòniques, invertirem aquesta matriu amb els mètodes que hem
desenvolupant al Capítol VI i, finalment, reconstruirem l’operador f
−1
a partir de F
−1
.
En la base canònica, la matriu F és
F =
_
_
2 0 −1
0 1 1
1 0 0
_
_
És fàcil veure que det(F) = 1 ,= 0, per tant és invertible, i que la matriu de cofactors és
C =
_
_
0 1 −1
0 1 0
1 −2 2
_
_
→ F
−1
=
1
det(F)
C

=
_
_
0 0 1
1 1 −2
−1 0 2
_
_
Finalment,
f
−1
(x, y, z) = F
−1
_
_
x
y
z
_
_
= (z, x +y −2z, −x +2z)
5. Per a l’aplicació g, la dimensió de l’espai de sortida és menor que la del d’arribada; per tant, no
pot ser suprajectiva però si injectiva. Calculem-ne el nucli,
N(g) =
_
(x, y, z) ∈ R
3
[ g(x, y, z) = (0, 0, 0, 0)
_
→ (2x − z, 2x, 4z − y, z) = (0, 0, 0, 0)

_
¸
¸
_
¸
¸
_
2x − z = 0
2x = 0
4z − y = 0
z = 0
→ x = y = z = 0
que és l’única solució d’aquest sistema. Per tant, N(g) = O i g és injectiva.
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 245.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Solució del problema VII.2 (cont)
5. Per completesa, demostrarem, amb un contraexemple, que g no és suprajectiva. Efectivament,
(2, 1, 0, 0) no té cap imatge recíproca ja que si suposem que existeix un vector (x, y, z) tal que
g(x, y, z) = (2, 1, 0, 0), tindríem
g(x, y, z) = (2, 1, 0, 0) → (2x − z, 2x, 4z − y, z) = (2, 1, 0, 0)

_
¸
¸
_
¸
¸
_
2x − z = 2
2x = 1
4z − y = 0
z = 0
→ 2x = 2 i 2x = 1
el sistema és incompatible i, en conseqüència, (2, 1, 0, 0) no té cap imatge recíproca per g.
Finalment, calcularem una base d’Im(g),
Im(g) =
_
g(x, y, z) [ (x, y, z) ∈ R
3
_
=¦(2x −z, 2x, 4z −y, z) [ x, y, z ∈ R¦
= ¦x(2, 2, 0, 0) +y(0, 0, −1, 0) +z(−1, 0, 4, 1)¦ =¸(2, 2, 0, 0), (0, 0, −1, 0), (−1, 0, 4, 1))
És fàcil demostrar que aquests tres vectors que generen Im(g), són linealment independents i, per
tant, dimIm(g) = 3 < 4 = dimR
4
. Aquest resultat és idèntic al que s’obté emprant el Teorema
de dimensions: dimIm(g) = dimR
3
− dimN(g) = 3 − 0 = 3.
6. En aquest cas, h no pot ser injectiva, però si suprajectiva, ja que la dimensió de l’espai de sortida,
R
3
, és major que la dimensió del d’arribada, R
2
. Per completesa, ho demostrarem explícitament
calculant-ne el nucli,
N(h) =
_
(x, y, z) ∈ R
3
[ h(x, y, z) = (0, 0)
_
→ (x − y, x − z) = (0, 0)

_
x − y = 0
x − z = 0
→ x = y = z
En conseqüència, N(h) = ¦(x, x, x)¦ = ¸(1, 1, 1)), dimN(h) = 1 i h no és, efectivament, injectiva.
Demostrarem ara la suprajectivitat de h. Emprant el Teorema de dimensions tenim que,
dimIm(h) = dimR
3
− dimN(h) = 3 − 1 = 2
Per tant, Im(h) = R
2
ja que Im(h) ⊂R
2
i dimR
2
= 2. Així, h és suprajectiva.
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 246.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Problema VII.3 Estudieu segons el valor del paràmetre, λ, el rang (dimIm(A)), de l’operador
A : R
3
−→R
3
,
A(x, y, z) = (x − y + λz, x + λy − z, −λx + y + z)
Solució del problema VII.3
Recordem que rang(A) = dim¸A(e
1
), A(e
2
), A(e
3
)) = dimIm(A), on ¦[e
i

3
i=1
és una base qualsevol
de l’espai vectorial de sortida, R
3
. Nosaltres triarem, per exemple, la base canònica. Aleshores, tenim
A(e
1
) = A(1, 0, 0) = (1, 1, −λ)
A(e
2
) = A(0, 1, 0) = (−1, λ, 1)
A(e
3
) = A(0, 0, 1) = (λ, −1, 1)
_
_
_
⇒ rang(A) = dim¸(1, 1, −λ), (−1, λ, 1), (λ, −1, 1))
Per determinar la dimensió d’aquest subespai, comprovem si els tres vectors generadors són linealment
independents, tot formant el determinant següent,
¸
¸
¸
¸
¸
¸
1 1 −λ
−1 λ 1
λ −1 1
¸
¸
¸
¸
¸
¸
=
¸
¸
¸
¸
¸
¸
1 0 0
−1 λ+1 1−λ
λ −λ−1 1+λ
2
¸
¸
¸
¸
¸
¸
=
¸
¸
¸
¸
1+λ 1−λ
−1−λ 1+λ
2
¸
¸
¸
¸
= (1+λ)
_
λ
2
−λ+2
¸
Aquest determinant és nul si λ+1 = 0 → λ = −1 o/i λ
2
−λ+2 = 0, que no té arrels reals. Per tant,
tenim dos casos solament:
1) λ =−1 Els tres vectors són linealment dependents; efectivament, el tercer és igual al segon. Com
que els dos primers no són proporcionals, la dimensió és 2 i rang(A) = 2.
2) λ ,=−1 Els tres vectors són linealment independents, la dimensió d’Im(A) és 3 i rang(A) = 3.
Noteu que aquesta anàlisi és equivalent al càlcul del rang de la matriu associada a l’operador A en una
base qualsevol, per exemple, la canònica.
Una altra manera de veure-ho és emprar el Teorema de dimensions que relaciona la dimensió d’Im(A) i
N(A): rang(A) = dimIm(A) = dimR
3
− dimN(A) = 3 − dimN(A). Estudiem-ne, doncs, el nucli,
N(A) =
_
(x, y, z) ∈ R
3
[ A(x, y, z) = (0, 0, 0)
_
→ (x −y +λz, x +λy −z, −λx +y +z) = (0, 0, 0)

_
_
_
x − y + λz = 0
x + λy − z = 0
−λx + y + z = 0
→ S =
_
_
1 −1 λ
1 λ −1
−λ 1 1
_
_
Matriu del sistema
Si apliquem el Teorema de l’alternativa a aquest sistema homogeni de matriu S, tindrem que si
1) det S = 0 , és a dir, si λ = −1, el sistema és compatible indeterminat i, per tant, N(A) ,= O i
dimN(A) > 0. Substituint λ =−1 en el sistema, obtenim fàcilment la solució x = 0 i z =−y; és
a dir, N(A) = ¸(0, 1, −1)) i dimN(A) = 1. Per tant, rang(A) = 2.
2) det S ,= 0 , és a dir, si λ ,=−1, la solució és única i igual a la trivial, x = y = z = 0. En aquest cas,
N(A) = O i dimN(A) = 0. Per tant, rang(A) = 3.
que coincideix amb el resultat anterior.
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 247.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Problema VII.4 Trobeu un operador lineal, A, de R
3
en R
3
tal que el seu nucli, N(A), siga generat pel
vector (0, 0, 1) i la seua imatge siga Im(A) =
_
(x, y, z) ∈ R
3
[ z = 0
_
.
Solució del problema VII.4
Recordem que per determinar unívocament una aplicació lineal basta a especificar l’actuació d’aquesta
sobre una base qualsevol de l’espai vectorial de sortida.
Escrivim en notació vectorial les condicions que ens imposa l’enunciat:
N(A) = ¸(0, 0, 1)) → A(0, 0, 1) = (0, 0, 0)
Im(A) =¦(x, y, 0)¦ = ¸(1, 0, 0), (0, 1, 0)) → ∃[v
1,2
) ∈ R
3
[ A[v
1
) = (1, 0, 0), A[v
2
) = (0, 1, 0)
Aleshores, una possibilitat és triar la base canònica: [e
1
) = (1, 0, 0), [e
2
) = (0, 1, 0), [e
3
) = (0, 0, 1)
de R
3
i definir l’acció d’A sobre ella com:
A[e
1
) ≡ A[v
1
) = (1, 0, 0)
A[e
2
) ≡ A[v
2
) = (0, 1, 0)
A[e
3
) ≡ A(0, 0, 1) = (0, 0, 0)
Podem obtenir l’expressió d’aquest operador fàcilment de la manera següent,
A(x, y, z) = A [ x[e
1
) + y[e
2
) + z[e
3
)] = xA[e
1
) + yA[e
2
) + zA[e
3
) = (x, y, 0)
Hi ha moltes altres possibilitats com, per exemple,
A[e
1
) ≡ A[v
2
) = (0, 1, 0)
A[e
2
) ≡ A[v
1
) = (1, 0, 0)
A[e
3
) ≡ A(0, 0, 1) = (0, 0, 0)
_
_
_
→ A(x, y, z) = (y, x, 0)
i
A[e
1
) ≡ A[
1
2
(v
1
+v
2
)) =
1
2
(1, 1, 0)
A[e
2
) ≡ A[
1
2
(v
1
−v
2
)) =
1
2
(1, −1, 0)
A[e
3
) ≡ A(0, 0, 1) = (0, 0, 0)
_
_
_
→ A(x, y, z) =
1
2
(x +y, x −y, 0)
En general, tindrem que
A[e
1
) ≡ A[a
11
v
1
+ a
21
v
2
) = (a
11
, a
21
, 0)
A[e
2
) ≡ A[a
12
v
1
+ a
22
v
2
) = (a
12
, a
22
, 0)
A[e
3
) ≡ A(0, 0, 1) = (0, 0, 0)
_
_
_
→ A(x, y, z) = (a
11
x + a
21
y, a
12
x + a
22
y, 0)
on a
11
, a
12
, a
21
i a
22
son nombres reals arbitraris que satisfan a
11
a
22
− a
12
a
21
,= 0. Aquesta condició
sobre els coeficients a, és equivalent a exigir que dimIm(A) = 2, és a dir que els vectors A[e
1
) i A[e
2
)
siguen linealment independents, com diu l’enunciat.
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 248.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Problema VII.5 Determineu els valors reals del paràmetre λ ∈ R, per als quals l’operador lineal
A : R
3
−→R
3
definit per
A(x, y, z) = (3x + 4y + z, 2x + 6y + 3z, x + 3y + λz)
és invertible.
Solució del problema VII.5
Recordem que un operador en un espai de dimensió finita és invertible si i solament si és injectiu o
suprajectiu. Estudiarem, per tant, el nucli d’aquest operador:
N(A) =
_
(x, y, z) ∈ R
3
[ A(x, y, z) = (0, 0, 0)
_
→ (3x + 4y + z, 2x + 6y + 3z, x + 3y + λz) = (0, 0, 0)

_
_
_
3x + 4y + z = 0
2x + 6y + 3z = 0
x + 3y + λz = 0
→ S =
_
_
3 4 1
2 6 3
1 3 λ
_
_
Matriu del sistema
L’operador serà invertible si i solament si N(A) = O; és a dir, si l’única solució d’aquest sistema és la
trivial. El teorema de l’alternativa ens dona la solució: la solució trivial x = y = z = 0 és l’única possible
si i solament si rang(S) = 3. Això, peró, és equivalent a dir que det S ,= 0,
¸
¸
¸
¸
¸
¸
3 4 1
2 6 3
1 3 λ
¸
¸
¸
¸
¸
¸
=
¸
¸
¸
¸
¸
¸
0 −5 1−3λ
0 0 3−2λ
1 3 λ
¸
¸
¸
¸
¸
¸
=
¸
¸
¸
¸
−5 1−3λ
0 3−2λ
¸
¸
¸
¸
= 5(2λ−3) = 10(λ−
3
2
)
Aquest determinant és no nul, i el rang de S és 3, si λ ,=
3
2
. Per tant, tenim dos casos:
1) λ =
3
2
En aquest cas, rang(S) = 2, dimN(A) = 1 i, per tant, A no és invertible.
2) λ ,=
3
2
En aquest cas, rang(S) = 3, dimN(A) = 0 i, per tant, A és injectiu i invertible.
Una manera alternativa de realitzar l’anàlisi de la invertibilitat d’A, és emprar l’isomorfisme entre els
operadors i les matrius en un espai de dimensió finita. Efectivament, tenim que
∃A
−1
⇐⇒ ∃A
−1
⇐⇒ det A ,= 0
on A és la matriu associada a A en qualsevol base. A més, A
−1
es la matriu associada a A
−1
en aquesta
base. Per simplicitat, triem la base canònica de R
3
. Aleshores, la matriu A és
A =
_
_
3 4 1
2 6 3
1 3 λ
_
_
−→ ∃A
−1
⇔ det A ,= 0 ⇔
¸
¸
¸
¸
¸
¸
3 4 1
2 6 3
1 3 λ
¸
¸
¸
¸
¸
¸
,= 0
que és el determinant anterior. A partir d’aquest punt l’anàlisi és idèntica i el resultat també.
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 249.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Solució del problema VII.5 (cont)
Finalment, per completesa, calculem A
−1
per a λ ,=
3
2
.
Primer, determinarem A
−1
utilitzant que det(A) = 10(λ−
3
2
). La matriu de cofactors és
C =
_
_
−9+6λ 3−2λ 0
3−4λ −1+3λ −5
6 −7 10
_
_
→ A
−1
=
1
det(A)
C

=
1
5(2λ−3)
_
_
3(2λ−3) 3−4λ 6
3−2λ 3λ−1 −7
0 −5 10
_
_
Ara podem calcular l’invers d’A simplement fet actuar la matriu A
−1
sobre un vector genèric de R
3
,
A
−1
(x, y, z) = A
−1
_
_
x
y
z
_
_
=
1
5(2λ−3)
(3(2λ−3)x + (3−4λ)y + 6z, (3−2λ)x + (3λ−1)y − 7z, −5y + 10z)
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 250.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Problema VII.6 Siga A l’aplicació lineal A : K
n
−→ K
m
definida per
A(x
1
, x
2
, , x
n
) = (a
11
x
1
+ + a
1n
x
n
, a
21
x
1
+ + a
2n
x
n
, , a
m1
x
1
+ + a
mn
x
n
)
Trobeu la matriu, A, que representa l’aplicació A, en les bases canòniques de K
n
i K
m
.
Solució del Problema VII.6
La matriu que representa l’aplicació A en les bases canòniques de K
n
i K
m
, que denotarem per ¦[e
i

n
i=1
i
_
[e

i
)
_
m
i=1
, respectivament, s’obté escrivit per columnes les componentes de les actuacions A[e
i
), ex-
pressades en la base canònica de K
m
,
A[e
1
) = A(1, 0, 0, , 0) = (a
11
, a
21
, a
31
, , a
m1
)
A[e
2
) = A(0, 1, 0, , 0) = (a
12
, a
22
, a
32
, , a
m2
)
A[e
3
) = A(0, 0, 1, , 0) = (a
13
, a
23
, a
33
, , a
m3
)
.
.
.
.
.
.
.
.
.
A[e
i
) = A(0, , 1
.¸¸.
i
, , 0) = (a
1i
, a
2i
, a
3i
, , a
mi
)
.
.
.
.
.
.
.
.
.
A[e
n
) = A(0, 0, 0, , 1) = (a
1n
, a
2n
, a
3n
, , a
mn
)
Noteu que les m-uples imatges ja estan expressades en la base canònica de l’espai vectorial d’arriba-
da. Per tant, simplement hem d’escriure aquestes components per columnes per obtenir la matriu que
busquem,
A =
_
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
_
a
11
a
12
a
13
a
1i
a
1n
a
21
a
22
a
23
a
2i
a
2n
a
31
a
32
a
33
a
3i
a
3n
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
a
i1
a
i2
a
i3
a
ii
a
in
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
a
m1
a
m2
a
m3
a
mi
a
mn
_
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
_
Noteu que la matriu associada a A és d’ordre mn, com cal.
Regla pràctica: en lloc de fer actuar l’aplicació sobre els vectors de la base canònica de l’espai de sortida
i, després, escriure les components en la base canònica del d’arribada, per columnes, podem utilitzar la
següent regla pràctica,
Per obtenir la matriu, A, d’una aplicació lineal, A, respecte de les bases canòniques, simplement s’han
d’escriure els coeficients de les variables x
i
en l’equació de definició de l’aplicació, per files de manera
que la primera component de l’upla imatge corresponga a la primera fila, la segona a la segona i així
fins a arribar a l’última component.
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 251.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Problema VII.7 Siga l’aplicació lineal A : R
2
−→R
3
, definida per
A(x, y) = (2x − y, x + y, x − y)
1. Trobeu la representació matricial, A, de l’aplicació A en les bases canòniques de R
2
i R
3
.
2. Siguen les bases B = ¦(1, 1), (1, 0)¦ de R
2
i B

= ¦(1, 1, 1), (1, 1, 0), (1, 0, 0)¦ de R
3
. Trobeu
la representació matricial, A, de l’aplicació A en aquestes bases directament, primer, i a partir de
la matriu en les bases canòniques mitjançant un canvi de base, després.
3. Siguen ara les noves bases de R
2
, B =
_
1

2
(1, 1),
1

2
(1, −1)
_
, i de R
3
,
B

=
_
1
2
(1, 1,

2),
1
2

3
(−1, 3, −

2),
1

3
(−

2, 0, 1)
_
.
(a) comproveu que són bases ortonormals.
(b) obteniu la representació matricial, A, de l’aplicació A en aquestes bases directament i a partir
de la matriu A en les bases canòniques, mitjançant un canvi de base.
(c) determineu les components en la base B

de la imatge per A del vector
2
1

2
(1, 1) −
1

2
(1, −1).
Solució del Problema VII.7
1. Respecte de les bases canòniques de R
2
i R
3
, la matriu que representa l’aplicació lineal A és
A(x, y) = (2x −y, x +y, x −y) ⇐⇒ A =
_
_
2 −1
1 1
1 −1
_
_
on hem utilitzat la regla pràctica del problema VII.6 ( les files de la matriu són els coeficients de
les variables de cada component de la imatge d’un vector genèric).
2. Pel mètode directe, farem actuar la aplicació sobre els vectors de la base nova de l’espai de sortida
i aquestes imatges les expressarem en la base nova del d’arribada. Les components obtingudes
s’escriuen per columnes en la matriu. Noteu que l’ordre dels vectors en les bases és irrellevant.
Tanmateix, una volta triat, s’ha de mantenir fins al final perquè sinó permutaríem les files de la
matriu i el resultat seria incorrecte. Les bases que tenim són:
base vella de l’espai de sortida, R
2
B = ¦(1, 0), (0, 1)¦
base nova de l’espai de sortida, R
2
˜
B = ¦(1, 1), (1, 0)¦
base vella de l’espai d’arribada, R
3
B

= ¦(1, 0, 0), (0, 1, 0), (0, 0, 1)¦
base nova de l’espai d’arribada, R
3
˜
B

= ¦(1, 1, 1), (1, 1, 0), (1, 0, 0)¦
Aleshores, tenim
A(1, 1) = (1, 2, 0) = 0 (1, 1, 1) + 2 (1, 1, 0) + (−1) (1, 0, 0) = (0, 2, −1)
˜
B

A(1, 0) = (2, 1, 1) = 1 (1, 1, 1) + 0 (1, 1, 0) + 1 (1, 0, 0) = (1, 0, 1)
˜
B

@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 252.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Solució del Problema VII.7 (cont)
2. Per tant, la matriu és
A
˜
B
˜
B
′ =
_
_
0 1
2 0
−1 1
_
_
Apliquem-hi ara la fórmula del canvi de base,
A
˜
B
˜
B
′ = S
′−1
A
B B
′ S (VII.1)
Les matrius canvi de base en R
2
i R
3
les obtenimescrivit per columnes les components dels vectors
de la base nova en funció de la vella,
S =
_
1 1
1 0
_
S

=
_
_
1 1 1
1 1 0
1 0 0
_
_
S
′−1
=
_
_
0 0 1
0 1 −1
1 −1 0
_
_
on hem calculat S
′−1
perquè ens cal per a l’equació de transformació. Amb aquestes matrius, tenim
que
A
˜
B
˜
B
′ =
_
_
0 0 1
0 1 −1
1 −1 0
_
_
_
_
2 −1
1 1
1 −1
_
_
_
1 1
1 0
_
=
_
_
0 1
2 0
−1 1
_
_
que coincideix amb l’obtinguda abans.
3. Les bases ara són:
Base vella de l’espai de sortida, R
2
B = ¦(1, 0), (0, 1)¦
Base nova de l’espai de sortida, R
2
˜
B =
_
1

2
(1, 1),
1

2
(1, −1)
_
Base vella de l’espai d’arribada, R
3
B

= ¦(1, 0, 0), (0, 1, 0), (0, 0, 1)¦
Base nova de l’espai d’arribada, R
3
˜
B

=
_
1
2
(1, 1,

2),
1
2

3
(−1, 3, −

2),
1

3
(−

2, 0, 1)
_
És fàcil comprovar que les bases noves són ortonormals (els vectors són ortogonals dos a dos
i unitaris) respecte dels productes interns canònics en R
2
i R
3
. Noteu que respecte d’aquests
productes interns, també les bases velles, que són les canòniques, són ortonormals.
Calculem A
˜
B
˜
B
′ pel mètode directe. Les actuacions d’A sobre els vectors de la base
˜
B són
A
1

2
(1, 1) =
1

2
(1, 2, 0) =
3
2

2

1
2
(1, 1,

2) +
5
2

6

1
2

3
(−1, 3, −

2)
+
−1

3

1

3
(−

2, 0, 1) = (
3
2

2
,
5
2

6
,
−1

3
)
˜
B

@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 253.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Solució del Problema VII.7 (cont)
3. (cont) i
A
1

2
(1, −1) =
1

2
(3, 0, 2) =
_
1 +
3
2

2
_

1
2
(1, 1,

2) +
_

4+3

2
4

3
_

1
2

3
(−1, 3, −

2)
+
−3+

2

3

1

3
(−

2, 0, 1) = (
_
1 +
3
2

2
_
, −
4+3

2
4

3
,
−3+

2

3
)
˜
B

Llavors la matriu que buscavem és
A
˜
B
˜
B
′ =
_
¸
¸
_
3
2

2
1 +
3
2

2
5
2

6

4+3

2
4

3
−1

3
−3+

2

3
_
¸
¸
_
Verificarem ara aquest resultat emprant l’equació (VII.1) del canvi de base d’una matriu. Ens
calen les matrius canvi de base en l’espai vectorial de sortida i en el d’arribada,
S =
1

2
_
1 1
1 −1
_
S

=
1
2

3
_
_

3 −1 −2

2

3 3 0

6 −

2 2
_
_
S
′−1
=
1
2

3
_
_

3

3

6
−1 3 −

2
−2

2 0 2
_
_
on hem utilitzat que les matrius canvi de base són ortogonals, en particular, S
′−1
= S
′⊤
, ja que les
bases velles i noves són ortonormals. Llavors, tenim que
A
˜
B
˜
B
′ =
1
2

3
_
_

3

3

6
−1 3 −

2
−2

2 0 2
_
_
_
_
0 1
2 0
−1 1
_
_
1

2
_
1 1
1 −1
_
=
_
¸
¸
_
3
2

2
1 +
3
2

2
5
2

6

4+3

2
4

3
−1

3
−3+

2

3
_
¸
¸
_
que coincideix amb l’obtinguda abans.
Finalment, en el cas de bases ortonormals, existeix un tercer mètode que podem utilitzar: expre-
ssar els elements de matriu en termes de productes interns. Efectivament, si la base de l’espai
d’arribada és ortonormal tenim que els elements, ˜ a
i j
de la matriu en les bases noves
˜
B i
˜
B

són:
˜ a
11
= ¸˜ e

1
[A[˜ e
1
) = ¸
1
2
(1, 1,

2) [
1

2
(1, 2, 0)) =
3
2

2
˜ a
12
= ¸˜ e

1
[A[˜ e
2
) = ¸
1
2
(1, 1,

2) [
1

2
(3, 0, 2)) =
3+2

2
2

2
= 1 +
3
2

2
˜ a
21
= ¸˜ e

2
[A[˜ e
1
) = ¸
1
2

3
(−1, 3, −

2) [
1

2
(1, 2, 0)) =
5
2

6
˜ a
22
= ¸˜ e

2
[A[˜ e
2
) = ¸
1
2

3
(−1, 3, −

2) [
1

2
(3, 0, 2)) = −
3+2

2
2

6
= −
4+3

2
4

3
˜ a
31
= ¸˜ e

3
[A[˜ e
1
) = ¸
1

3
(−

2, 0, 1) [
1

2
(1, 2, 0)) = −
1

3
˜ a
32
= ¸˜ e

3
[A[˜ e
2
) = ¸
1

3
(−

2, 0, 1) [
1

2
(3, 0, 2)) =
2−3

2

6
=
−3+

2

3
que coincideixen amb els elements de la matriu obtinguda abans.
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 254.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Solució del Problema VII.7 (cont)
4. Per obtenir A[v) en la base
˜
B

, emprarem la matriu d’A en les bases
˜
B i
˜
B

, obtinguda al punt 3.
Primer, hem d’expressar [v) en la base
˜
B,
[v) = 2
1

2
(1, 1) −
1

2
(1, −1) = (2, −1)
˜
B
i, després, simplement fer actuar la matriu A
˜
B
˜
B
′ sobre aquest vector,
A[v) = A
˜
B
˜
B
′ [v) =
_
¸
¸
_
3
2

2
1 +
3
2

2
5
2

6

4+3

2
4

3
−1

3
−3+

2

3
_
¸
¸
_
_
2
−1
_
˜
B

=
_
¸
¸
_
−1 +
3
2

2
1

3
+
13
2

6
1−

2

3
_
¸
¸
_
˜
B

@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 255.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Problema VII.8 Siga A : E
n
−→ E
m
, una aplicació lineal entre els espais vectorials de dimensió finita
E
n
i E
m
. Demostreu que si el seu rang és rang (A) = p, existeixen bases en E
n
i E
m
respecte de les
quals la representació matricial, A, anomenada la forma normal o canònica de l’operador A, té la forma,
A =
_
I
p
0
0 0
_
on I
p
és la matriu identitat quadrada d’ordre pp.
Solució del Problema VII.8
Com que rang(A) = p, tenim que, dim Im(A) = p. Emprant el Teorema de dimensions per a una
aplicació lineal, obtenim que
dimN(A) = dimE
n
− rang(A) = n − p
Existiran, doncs, n − p vectors linealment independents, ¦[e
i

n
i=p+1
, del nucli d’A; és a dir,
A[e
i
)
i=p+1,n
= [0). El Teorema de la base incompleta ens assegura que aquest conjunt de vectors
linealment independents el podem completar afegint-hi p vectors d’E
n
fins a obtenir-ne una base. Deno-
tarem aquests vectors afegits, ¦[e
i

p
i=1
. Llavors, la família de vectors
B =
_
[e
1
), , [e
p
), [e
p+1
), , [e
n
) [ A[e
p+1,,n
) = [0)
_
dels quals els n−p últims pertanyen al nucli d’A, és una base d’E
n
.
Considerem ara la família de vectors d’E
m
, ¦A[e
i

p
i=1
. Aquests vectors són linealment independents
perquè ho són [e
i
)
p
i=1
i A és una aplicació lineal. Com que E
m
és un espai vectorial de dimensió finita m,
aquesta família la podem completar afegint-hi m−p vectors linealment independents fins a obtenir una
base d’E
m
,
B

=
_
[e

1
) ≡ A[e
1
), , [e

p
) ≡ A[e
p
), [e

p+1
) , [e

m
)
_
Siga A la matriu de l’operador A en les bases B i B

, construïdes abans. Per calcular els seus elements
de matriu, farem actuar A sobre els vectors de B i, els vectors resultants, els expressarem en termes de
la base B

,
A[e
1
) = [e

1
) = 1 [e

1
) + 0 [e

2
) + + 0 [e

p
) + 0 [e

p+1
) + + 0 [e

m
)
A[e
2
) = [e

2
) = 0 [e

1
) + 1 [e

2
) + + 0 [e

p
) + 0 [e

p+1
) + + 0 [e

m
)
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
A[e
p
) = [e

p
) = 0 [e

1
) + 0 [e

2
) + + 1 [e

p
) + 0 [e

p+1
) + + 0 [e

m
)
A[e
p+1
) = [0) = 0 [e

1
) + 0 [e

2
) + + 0 [e

p
) + 0 [e

p+1
) + + 0 [e

m
)
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
A[e
n
) = [0) = 0 [e

1
) + 0 [e

2
) + + 0 [e

p
) + 0 [e

p+1
) + + 0 [e

m
)
Escrivit aquestes components per columnes, obtenim la matriu
A =
_
I
p
0
0 0
_
com volíem demostrar.
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 256.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Problema VII.9 Obteniu les aplicacions lineals adjuntes de les del problema VII.1.
Solució del Problema VII.9
Recordem que l’operador adjunt, A

, d’un operador A sobre un espai pre-hilbertià E, es defineix per
¸Av[w) = ¸v[A

w) ∀[v), [w) ∈ E
Utilitzarem aquesta equació per trobar els adjunts dels operadors del problema VII.1.
1. Per a h
α
[v) = α[v), h

α
es calcula així,
¸h
α
v[w) = ¸αv[w) = α

¸v[w) = ¸v[α

w) ≡ ¸v[h

α
w)
on ¸v[w) és un producte intern qualsevol en E. Per tant, h

α
= h
α
∗.
4. Considerem ara f (x, y, z) = (2x −z, y +z, x), operador de R
3
. Com que R
3
és un espai pre-
hilbert respecte del producte intern canònic i de dimensió finita, existeix, i és únic, f

. Primer, el
calcularem emprant la definició d’adjunt,
¸ f (x, y, z) [ (x

, y

, z

)) = ¸(2x −z, y +z, x) [ (x

, y

, z

))
= (2x −z)x

+ (y +z)y

+ xz

= x(2x

+z

) + yy

+ z(−x

+y

)
= ¸(x, y, z) [ (2x

+z

, y

, −x

+y

)) ≡ ¸(x, y, z) [ f

(x

, y

, z

))
Llavors, podem identificar f

(x, y, z) = (2x +z, y, −x +y), que és l’adjunt que buscavem.
El segon mètode de càlcul de f

, potser més pràctic, és basat en el següent resultat: si F és
la matriu que representa f en una base ortonormal qualsevol de R
3
, aleshores F

és la matriu
que representa f

en aquest base. L’advantatge que té aquest mètode és que F

és molt senzilla
d’obtenir: F

= (F

)

. Llavors, considerem la base canònica que, respecte del producte intern
canònic en R
3
, és una base ortonormal. La matriu F de f en aquesta base, i la seua adjunta, són,
simplement,
F =
_
_
2 0 −1
0 1 1
1 0 0
_
_
→ F

=
_
_
2 0 1
0 1 0
−1 1 0
_
_
Llavors, l’operador f

s’obté així
f

(x, y, z) = F

_
_
x
y
z
_
_
=
_
_
2 0 1
0 1 0
−1 1 0
_
_
_
_
x
y
z
_
_
=
_
_
2x +z
y
−x +y
_
_
= (2x +z, y, −x +y)
que coincideix amb el resultat obtingut utilitzant el primer mètode.
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 257.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Problema VII.10 Trobeu l’adjunt de l’operador A definit per
A : C
2
−→ C
2
(x, y) −→ (2x + (1−i)y, (3+2i)x − y)
Solució del Problema VII.10
Com en el problema VII.9, utilitzarem la definició
¸Av[w) = ¸v[A

w) ∀[v), [w) ∈ E
L’única diferència, però, és que l’espai vectorial és complex. Tenim que,
¸A(x, y) [ (x

, y

)) = ¸(2x +(1−i)y, (3+2i)x −y) [ (x

, y

))
= (2x +(1−i)y)

x

+ ((3+2i)x −y)

y

= x

(2x

+(3−2i)y

) + y

((1+i)x

−y

)
= ¸(x, y) [ (2x

+(3−2i)y

, (1+i)x

−y

))
≡ ¸(x, y) [ A

(x

, y

))
Per tant, A

(x, y) = (2x +(3−2i)y, (1+i)x −y).
En segon lloc, si emprem la representació matricial d’A en la base canònica de R
2
, que és ortonormal
respecte del producte intern canònic de R
2
, obtenim
A =
_
2 1−i
3+2i −1
_
→ A

=
_
2 3−2i
1+i −1
_
Llavors, l’expressió de l’operador A

s’obté així
A

(x, y) = A

_
x
y
_
=
_
2 3−2i
1+i −1
_ _
x
y
_
=
_
2x +(3−2i)y
(1+i)x −y
_
= (2x +(3−2i)y, (1+i)x −y)
que coincideix amb el resultat obtingut abans.
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 258.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Problema VII.11 Siga A : E −→ E un operador lineal i U ⊂ E un subespai d’E. Diem que U és
invariant sota A si A[v) ∈ U, ∀[v) ∈ U. Llavors, demostreu que U

és invariant sota A

.
Solució del Problema VII.11
Siguen [u

) ∈ U

i [u) ∈ U dos vectors qualssevol d’aquests subespais vectorials. Com que U és inva-
riant sota A, per hipòtesi, tenim que A[u) = [u

) ∈ U. Llavors,
¸A

u

[ u) = ¸u

[ Au) = ¸u

[ u

) = 0
on hem utilitzat que [u

) ∈ U i que com que [u

) ∈ U

, és ortogonal a tots els vectors d’U; en particular
a [u

). Aleshores, A

[u

) és ortogonal a tots els vectors d’U. En conseqüència A

[u

) ∈U

, i, per tant,
U

és estable sota A

, com volíem demostrar.
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 259.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Problema VII.12 Siga l’operador lineal A : E −→E. Demostreu que AA

, A

A i A + A

són opera-
dors autoadjunts.
Solució del Problema VII.12
Recordem que un operador, A, és autoadjunt si i solament si A

=A. Aleshores tenim,
1.
_
AA

_

=
_
A

_

A

= AA

com volíem demostrar.
2.
_
A

A
_

= A

_
A

_

= A

A
com volíem demostrar.
3.
_
A + A

_

= A

+
_
A

_

= A

+ A = A + A

com volíem demostrar.
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 260.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Problema VII.13 Siguen els operadors A i B definits per:
A : C
2
−→ C
2
(x, y) −→ (x + y, i x + (3 + 2i)y)
B : C
2
−→ C
2
(x, y) −→ (x + iy, y)
Comproveu si són normals.
Solució del Problema VII.13
Un operador, A, és normal si i solament si AA

= A

A. Equivalentment, si l’espai vectorial de definició
de l’operador A és de dimensió finita, i A és una representació matricial qualsevol respecte d’una base
ortonormal, tenim que
AA

= A

A ⇐⇒ AA

= A

A
és a dir, un operador és normal en un espai de dimensió finita si i solament si la matriu que el representa
en una base ortonormal qualsevol és normal.
Podem ja verificar la normalitat dels operadors de l’enunciat:
1. Calcularem primer A

, respecte del producte intern canònic de C
2
,
¸A(x, y) [ (x

, y

)) = ¸(x +y, ix + (3+2i)y) [ (x

, y

))
= (x +y)

x

+ (ix +(3+2i)y)

y

= x

(x

−iy

) + y

(x

+(3−2i)y

)
= ¸(x, y) [ (x

−iy

, x

+(3−2i)y

)) ≡¸(x, y) [ A

(x

, y

))
Per tant, A

(x, y) = (x −iy, x +(3−2i)y). Finalment, comprovem que
_
A

◦A
_
(x, y) = A

(A(x, y)) = A

(x +y, ix +(3+2i)y) = (2x +3(1−i)y, 3(1+i)x +6y)
_
A ◦A

_
(x, y) = A
_
A

(x, y)
_
= A(x −iy, x +(3−2i)y) = (2x +3(1−i)y, 3(1+i)x +6y)
Aleshores,
_
A

◦A
_
(x, y) =
_
A ◦A

_
(x, y) ∀(x, y) ∈ C
2
i, per tant, A és normal.
Per completesa, ho demostrarem també emprant la representació matricial. Respecte de la base
canònica de C
2
, que és ortonormal respecte del producte intern canònic en aquest espai vectorial,
la matriu de l’operador A és
A =
_
1 1
i (3+2i)
_
−→ A

=
_
1 −i
1 (3−2i)
_
Llavors,
AA

=
_
1 1
i (3+2i)
_ _
1 −i
1 (3−2i)
_
=
_
2 3(1−i)
3(1+i) 6
_
=
_
1 −i
1 (3−2i)
_ _
1 1
i (3+2i)
_
= A

A
i, per tant, A és normal. En conseqüència, també ho és l’operador A.
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 261.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Solució del Problema VII.13 (cont)
2. Calculem B

, respecte del producte intern canònic de C
2
,
¸B(x, y) [ (x

, y

)) = ¸(x +iy, y) [ (x

, y

))
= (x +iy)

x

+ y

y

= x

x

+ y

(−ix

+y

)
= ¸(x, y) [ (x

, −ix

+y

)) ≡¸(x, y) [ B

(x

, y

))
Per tant, B

(x, y) = (x, −ix +y). Comparem ara les composicions següents,
_
B

◦B
_
(x, y) = B

(B(x, y)) = B

(x +iy, y) = (x +iy, −ix +2y)
_
B ◦B

_
(x, y) = B
_
B

(x, y)
_
= B(x, −ix +y) = (2x +iy, −ix +y)
Aleshores,
_
B

◦B
_
(x, y) ,=
_
B ◦B

_
(x, y) en general i, per tant, B no és normal.
Ho demostrarem també emprant la representació matricial. Respecte de la base canònica de C
2
,
que és ortonormal respecte del producte intern canònic en aquest espai vectorial, la matriu de
l’operador B és
B =
_
1 i
0 1
_
−→ B

=
_
1 0
−i 1
_
Llavors,
BB

=
_
1 i
0 1
__
1 0
−i 1
_
=
_
2 i
−i 1
_
|/
B

B =
_
1 0
−i 1
__
1 i
0 1
_
=
_
1 i
−i 2
_
i, per tant, B no és normal. En conseqüència, tampoc ho és l’operador B.
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 262.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Problema VII.14 Siguen els operadors A i B en R
2
definits per:
A : R
2
−→ R
2
(x, y) −→ (x cosθ − y sinθ, x sinθ + y cosθ)
B : R
2
−→ R
2
(x, y) −→ (x, −y)
amb 0 ≤θ ≤π. Comproveu si són unitaris.
Solució del Problema VII.14
Recordem que un operador A és unitari si i solament si
AA
−1
= A
−1
A = I ⇔ A
−1
= A
Ens serà també útil aquest resultat: en un espai de dimensió finita, un operador, A, és unitari si i solament
si la matriu que el representa en una base ortonormal qualsevol, A, és unitària. A més a més, una matriu
A és unitària si i solament si els seus vectors fila i columna formen una família ortonormal.
1. Calculem la matriu associada a aquest operador i al seu adjunt en la base, per exemple, canònica
de R
2
, que és ortonormal respecte del producte intern canònic en aquest espai vectorial,
A =
_
cosθ −sinθ
sinθ cosθ
_
−→ A

=
_
cosθ sinθ
−sinθ cosθ
_
Llavors,
AA

=
_
cosθ −sinθ
sinθ cosθ
__
cosθ sinθ
−sinθ cosθ
_
=
_
1 0
0 1
_
=
_
cosθ sinθ
−sinθ cosθ
__
cosθ −sinθ
sinθ cosθ
_
= A

A
Per tant, A és unitària. En conseqüència, l’operador A és unitari.
Una altra manera de demostrar-ho és utilitzant els vectors fila de la matriu A,
[a
1
) = (cosθ, −sinθ) [a
2
) = (sinθ, cosθ)
És fàcil veure que, respecte del producte intern canònic en R
2
, aquests vectors són ortonormals:
|a
1
| = |a
2
| = 1 i ¸a
1
[ a
2
) = 0. Per tant, també els vectors columna són ortonormals i A, i en
conseqüència A, és unitària.
2. La matriu que representa l’operador B en la base canònica és, simplement,
B =
_
1 0
0 −1
_
−→ [b
1
) = (1, 0) [b
2
) = (0, −1)
És evident que els vectors fila (i també els columna) de B són ortonormals. En conseqüència, B és
unitària i l’operador B unitari. A més a més, és fàcil veure que B

= B i que B
2
= I.
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 263.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Problema VII.15 Siga [v) amb |v| = 1, un vector qualsevol d’un espai pre-hilbertià E sobre un cos K.
Siga U el conjunt de vectors d’E tal que U =¦α[v) [ α ∈ K¦. Demostreu que:
1. U és un subespai vectorial d’E.
2. l’aplicació P [w) ≡ ¸v[w)[v), és un operador lineal sobre E.
3. P és el projector sobre el subespai U.
Solució del Problema VII.15
1. Siguen [u
1,2
) dos vectors qualssevol d’U. Aleshores existiran dos escalars α
1,2
∈ K tals que
[u
1
) = α
1
[v) [u
2
) = α
2
[v)
Siguen β
1,2
dos escalars qualssevol del cos K. Considerem la combinació lineal següent,
β
1
[u
1
) + β
2
[u
2
) = β
1

1
[v)) + β
2

2
[v)) = (β
1
α
1
+ β
2
α
2
) [v)
Com que β
1
α
1
+ β
2
α
2
∈ K, aquesta combinació lineal pertany a U. En conseqüència, pel Teore-
ma de caracterització de subespai vectorial, U és un subespai vectorial d’E.
2. Per demostrar que P és lineal, estudiarem
P [α
1
u
1
+ α
2
u
2
) = ¸v [ α
1
u
1
+ α
2
u
2
) [v) = (α
1
¸v [ u
1
) + α
2
¸v [ u
2
)) [v)
= α
1
¸v [ u
1
) [v) + α
2
¸v [ u
2
) [v) = α
1
P[u
1
) + α
2
P[u
2
)
com volíem demostrar.
3. Per demostrar que P és un projector (ortogonal), verificarem que és autoadjunt i idempotent. Si-
guen [w
1,2
) dos vectors qualssevol d’E. Llavors, tenim que
¸Pw
1
[ w
2
) = ¸ ¸v [ w
1
)v [ w
2
) = ¸v [ w
1
)

¸v [ w
2
)
= ¸w
1
[ v)¸v [ w
2
) = ¸w
1
[ ¸v [ w
2
)v) = ¸w
1
[ P w
2
) ≡ ¸w
1
[ P

w
2
)
i, per tant, P és autoadjunt. Veiem, ara, la idempotència,
(P ◦P)[w) = P (P[w)) = P (¸v [ w)[v)) = ¸v [ w) P[v)
= ¸v [ w)¸v [ v)[v) = ¸v [ w)[v) = P[w)
on hem utilitzat que, per hipòtesi, ¸v [ v) = 1. Per tant, P és, efectivament, un projector. Calculem,
finalment, el subespai sobre què projecta P, Im(P),
Im(P) = ¦P[w) [ [w) ∈ E¦ = ¦¸v [ w)[v) [ [w) ∈ E¦
Demostrarem que Im(P) = U. Com que ¸v [ w) ∈ K, és clar que Im(P) ⊂U. Siga ara [u) ∈ U.
Aleshores, existeix un escalar α ∈ K, tal que [u) = α[v). Emprant que |v| = 1, tenim que
¸v [ u) = α; és a dir, [u) = ¸v [ u)[v) = P [u). En conseqüència, [u) ∈ Im(P) i U ⊂Im(P). Per
tant, Im(P) = U i P projecta sobre U, com volíem demostrar.
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 264.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Problema VII.16 Demostreu que si P és un projector:
1. I − P és un projector.
2. E = Im(P) ⊕ Im(I − P).
3. I + P és invertible.
Solució del Problema VII.16
1. Comprovarem que (I − P) és idempotent i autoadjunt.
Idempotent: (I − P)
2
= (I − P) (I − P) = I − 2P + P
2
= I − 2P + P = (I − P)
on hem utilitzat que P
2
= P.
Autoadjunt: (I − P)

= I

− P

= I − P

= (I − P)
on hem utilitzat que P

= P.
2. Demostrarem que N(P) = Im(I − P). Efectivament, siga [v) ∈ Im(I − P). Aleshores, existeix
un vector [w) tal que,
[v) = (I − P)[w) → P[v) = P ◦(I − P)[w) = (P − P
2
)[w) = (P − P)[w) = [0)
on hem emprant la idempotència de P. Per tant, [v) ∈ N(P) i Im(I − P) ⊂N(P).
D’altra banda, siga [v) ∈ N(P). Aleshores, P[v) = [0) i tenim que
(I − P)[v) = [v) − [0) = [v)
és a dir, [v) ∈ Im(I − P). Una altra manera de veure-ho és notar que ∃[w) ∈ E tal que
(I −P)[w) = [v). Efectivament, basta a prendre
[w) ≡[v) → (I −P) [w) = (I −P) [v) = [v) − [0) = [v)
on hem utilitzat que [v) ∈ N(P). Aleshores, [v) ∈ Im(I −P) i N(P) ⊂Im(I − P). Per tant,
N(P) = Im(I − P), com volíem demostrar.
D’altra banda, sabem que E = N(P) ⊕ Im(P) per a tot projector P. Llavors, utilitzant el resultat
anterior, E = Im(I −P) ⊕ Im(P), com assegurava l’enunciat.
3. Basta a definir (I +P)
−1
≡ I −
1
2
P, ja que
(I +P) ◦(I +P)
−1
= (I +P)◦
_
I −
1
2
P
_
= I −
1
2
P +P −
1
2
P
2
= I −
1
2
P +P −
1
2
P = I
on hem utilitzat que P
2
= P. Igualment es demostra que (I +P)
−1
◦(I +P) = I .
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 265.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Problema VII.17 Siga l’operador lineal P : R
3
−→R
3
,
P(x, y, z) =
1
9
(8x − 2y + 2z, −2x + 5y + 4z, 2x + 4y + 5z)
1. Demostreu que és un projector ortogonal.
2. Trobeu el subespai sobre el qual projecta P.
3. Determineu Im(P) i N(P). Verifiqueu que l’un és el subespai complementari ortogonal de l’altre.
Solució del Problema VII.17
Demostrem primer que l’operador P és un projector ortogonal. Per tal de fer-ho, trobarem la seua
representació matricial en la base canònica, emprant el resultat del problema VII.6,
P =
1
9
_
_
8 −2 2
−2 5 4
2 4 5
_
_
Verifiquem ara les condicions d’idempotència
P
2
=
1
9
_
_
8 −2 2
−2 5 4
2 4 5
_
_
1
9
_
_
8 −2 2
−2 5 4
2 4 5
_
_
=
1
9
_
_
8 −2 2
−2 5 4
2 4 5
_
_
= P
i d’hermiticitat,
P

= P

=
1
9
_
_
8 −2 2
−2 5 4
2 4 5
_
_
= P
Llavors, P és un projector ortogonal.
El subespai sobre què projecta és la seua imatge, Im(P), que determinarem tenim en compte que és
generada per les imatges d’una base qualsevol de R
3
, que nosaltres triarem, per exemple, comla canònica
Im(P) = ¸P(1, 0, 0), P(0, 1, 0), P(0, 0, 1)) = ¸(8, −2, 2), (−2, 5, 4), (2, 4, 5))
on hem multiplicat els vectors per 9 per simplificar-los. Aquests vectors són linealment dependents ja
que (8, −2, 2) = 2 [ (2, 4, 5) − (−2, 5, 4)]. En conseqüència,
Im(P) = ¸(−2, 5, 4), (2, 4, 5))
i dimIm(P) = 2. Les equacions paramètriques i l’equació implícita d’aquest subespai són
(x, y, z) ∈ Im(P) ⇔
_
_
_
x = −2α + 2β
y = 5α + 4β
z = 4α + 5β
→ x = −2y + 2z i y, z arbitràries
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 266.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Solució del Problema VII.17 (cont)
Finalment, calcularem el nucli de P,
N(P) =
_
(x, y, z) ∈ R
3
[ P(x, y, z) = (0, 0, 0)
_
=
_
_
_
8x − 2y + 2z = 0
−2x + 5y + 4z = 0
2x + 4y + 5z = 0
→ y = 2x, z = −2x
Llavors, N(P) = ¸(1, 2, −2)) i, per tant, dimN(P) = 1.
A més a més, és fàcil comprovar que el vector base de N(P) és ortogonal als vectors de la base
d’Im(P). En conseqüència, N(P) ⊥ Im(P). Com que tots tres formen una base de R
3
, tenim que
R
3
= Im(P) ⊕ N(P), és a dir, N(P) és el complement ortogonal de Im(P).
Per completesa, determinarem la matriu associada a P en la base formada amb la unió de les bases
d’Im(P) i N(P),
B = ¦[v
1
) = (−2, 5, 4), [v
2
) = (2, 4, 5), [v
3
) = (1, 2, −2)¦
Tenint en compte que
P(−2, 5, 4) =
1
9
(−18, 45, 36) = (−2, 5, 4)
P(2, 4, 5) =
1
9
(18, 36, 45) = (2, 4, 5)
P(1, 2, −2) =
1
9
(0, 0, 0) = (0, 0, 0)
obtenim
P
BB
=
_
_
1 0 0
0 1 0
0 0 0
_
_
com vam deduir en Teoria.
Tanmateix, noteu que P ,= [v
1
)¸v
1
[ + [v
2
)¸v
2
[. La raó és que la base B no és ortonormal ja que els
vectors base d’Im(P) no són ortogonals. Recordant que Im(P) = ¦(x, y, z) [ x = −2y + 2z¦, és fàcil
trobar una base ortonormal d’Im(P), i amb això, una ortonormal de R
3
, per exemple,
B

=
_
[e
1
) =
1

2
(0, 1, 1), [e
2
) =
1
3

2
(4, −1, 1), [e
3
) =
1
3
(1, 2, −2)
_
on els dos primers vectors pertanyen a Im(P) i el tercer a N(P). Ara, com és directe comprovar, si que
es compleix que
P = [e
1
)¸e
1
[ + [e
2
)¸e
2
[
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 267.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Problema VII.18 Siga A l’operador de R
4
,
A(x, y, z, t) = (x +y −z +t, 2x −y +z +2t, y −z, x +t)
Trobeu una base de R
4
respecte de la qual la matriu associada a l’operador A estiga en la forma canònica
o normal (vegeu el problema VII.8).
Solució del Problema VII.18
Al problema VII.8 es demostra que tota aplicació lineal, A : E
n
→E
m
, entre espais de dimensió finita es
pot representar per una matriu en la forma canònica o normal,
A =
_
I
p
0
0 0
_
on I
p
és la matriu identitat quadrada d’ordre p p i p és el rang d’A. Aquesta representació matricial
s’obté de la manera següent:
1. es calcula rang(A) = p.
2. s’obté una base de N(A) formada amb n−p vectors.
3. es completa aquesta base de N(A) afegint-hi p vectors linealment independents fins a obtenir-ne
una de l’espai de sortida, E
n
.
4. es calculen les imatges dels p vectors que completen la base d’E
n
anterior i s’hi afigen m− p
vectors linealment independents fins a obtenir una base d’E
m
.
5. la matriu que representa A en aquestes bases està en la forma normal o canònica.
Calculem, primer, el nucli d’A. Aquest s’obté resolent l’equació vectorial
A(x, y, z, t) = (0, 0, 0, 0) ⇔
_
¸
¸
_
¸
¸
_
x +y −z +t = 0
2x −y +z +2t = 0
y −z = 0
x +t = 0
→ z = y t =−x
Per tant,
N(A) =
_
(x, y, z, t) ∈ R
4
[ z = y, t =−x
_
=
_
(x, y, y, −x) ∈ R
4
[ x, y ∈ R
_
=
_
x(1, 0, 0, −1) + y(0, 1, 1, 0) ∈ R
4
[ x, y ∈ R
_
= ¸[˜ e
3
) = (1, 0, 0, −1), [˜ e
4
) = (0, 1, 1, 0))
Llavors, dimN(A) = 2. Emprant el Teorema de dimensions del domini, el nucli i la imatge d’una
aplicació lineal, tenim
dimR
4
= dimN(A) + dimIm(A) → dimIm(A) ≡ rang(A) = 4 − 2 = 2
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 268.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Solució del Problema VII.18 (cont)
Completem la base de N(A) amb dos vectors linealment independents qualssevol, que representarem per
[˜ e
1
) i [˜ e
2
). Escollim, per exemple, els següents
˜
B = ¦[˜ e
1
) = (1, 0, 0, 1), [˜ e
2
) = (0, 1, −1, 0), [˜ e
3
) = (1, 0, 0, −1), [˜ e
4
) = (0, 1, 1, 0)¦
És fàcil demostrar que aquests quatre vectors són linealment independents, per exemple, calculant el
determinant de la matriu les files de la qual són els vectors de
˜
B. Llavors,
˜
B és una base de R
4
.
Ara calculem les imatges per A dels vectors de la base
˜
B,
A[˜ e
1
) = A(1, 0, 0, 1) = (2, 4, 0, 2) A[˜ e
2
) = A(0, 1, −1, 0) = (2, −2, 2, 0)
A[˜ e
3
) = A(1, 0, 0, −1) = (0, 0, 0, 0) A[˜ e
4
) = A(0, 1, 1, 0) = (0, 0, 0, 0)
Llavors, la imatge d’A està generada per
Im(A) = ¸[˜ e

1
) ≡ A[˜ e
1
) = (2, 4, 0, 2), [˜ e

2
) ≡ A[˜ e
2
) = (2, −2, 2, 0))
i la seua dimensió és 2, com ja sabíem. Finalment, completem aquesta família afegint-hi dos vectors
linealment independents qualssevol,
˜
B

=
_
[˜ e

1
) = (2, 4, 0, 2), [˜ e

2
) = (2, −2, 2, 0), [˜ e

3
) = (1, 0, 0, 0), [˜ e

4
) = (0, 1, 0, 0)
_
És fàcil demostrar que aquests quatre vectors són linealment independents calculant el corresponent
determinant. Llavors,
˜
B

és una base de R
4
.
Finalment, per obtenir la forma normal d’A, representarem aquest operador en les bases
˜
B i
˜
B

. Per tal
de fer-ho, transformarem la matriu d’A en les bases canòniques B = B

= C
R
4, mitjançant les matrius
canvi de base,
S =
_
¸
¸
_
1 0 1 0
0 1 0 1
0 −1 0 1
1 0 −1 0
_
¸
¸
_
S

=
_
¸
¸
_
2 2 1 0
4 −2 0 1
0 2 0 0
2 0 0 0
_
¸
¸
_
de les canòniques a les bases
˜
B i
˜
B

, respectivament. Així, tenim que
A
˜
B
˜
B
′ = S
′−1
A
CC
S =
1
2
_
¸
¸
_
0 0 0 1
0 0 1 0
2 0 −2 −2
0 2 2 −4
_
¸
¸
_
_
¸
¸
_
1 1 −1 1
2 −1 1 2
0 1 −1 0
1 0 0 1
_
¸
¸
_
_
¸
¸
_
1 0 1 0
0 1 0 1
0 −1 0 1
1 0 −1 0
_
¸
¸
_
=
_
¸
¸
_
1 0 0 0
0 1 0 0
0 0 0 0
0 0 0 0
_
¸
¸
_
=
_
I
2
0
0 0
_
que és la forma normal o canònica que buscavem.
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 269.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Problema VII.19 Siga l’operador lineal P : R
3
−→R
3
,
P(x, y, z) =
1
2
(x +y, x +y, −x +y +2z)
1. Demostreu que és un projector. És ortogonal?
2. Trobeu el subespai sobre el qual projecta P.
3. Determineu Im(P) i N(P). Verifiqueu que l’un és un suplementari de l’altre. Són ortogonals?
Solució del Problema VII.19
Demostrem primer que l’operador P és un projector. Calcularem, doncs, la seua representació matricial
en la base canònica, emprant el resultat del problema VII.6,
P =
1
2
_
_
1 1 0
1 1 0
−1 1 2
_
_
Verifiquem la condició d’idempotència
P
2
=
1
2
_
_
1 1 0
1 1 0
−1 1 2
_
_
1
2
_
_
1 1 0
1 1 0
−1 1 2
_
_
=
1
4
_
_
2 2 0
2 2 0
−2 2 4
_
_
= P
Per tant, P és un projector. Per comprovar si és ortogonal, n’estudiarem l’hermiticitat,
P

= P

=
1
2
_
_
1 1 −1
1 1 1
0 0 2
_
_
,= P
Llavors, P no és un projector ortogonal.
Determinarem el subespai sobre què projecta recordant que és igual a la seua imatge, Im(P). Aquesta la
calcularem tenint en compte que és generada per les imatges d’una base qualsevol de R
3
que nosaltres
triarem, per exemple, com la canònica,
Im(P) = ¸P(1, 0, 0), P(0, 1, 0), P(0, 0, 1)) = ¸(1, 1, −1), (1, 1, 1), (0, 0, 1))
Aquests vectors són linealment dependents ja que (0, 0, 1) =
1
2
[ (1, 1, 1) − (1, 1, −1)]. En conseqüència,
Im(P) = ¸(1, 1, −1), (1, 1, 1))
i dimIm(P) = 2. Les equacions paramètriques i l’equació implícita d’aquest subespai són
(x, y, z) ∈ Im(P) ⇔
_
_
_
x = α+β
y = α+β
z = −α+β
→ x = y i z arbitrària
@
J
O
S
É
M
A
N
U
E
L
B
O
R
D
E
S
V
I
L
L
A
G
R
A
S
A
I
V
I
C
E
N
T
G
I
M
É
N
E
Z
G
Ó
M
E
Z
D
E
P
A
R
T
A
M
E
N
T
D
E
F
Í
S
I
C
A
T
E
Ò
R
I
C
A
.
U
N
I
V
E
R
S
I
T
A
T
D
E
V
A
L
È
N
C
I
A
.
Curs 2005-2006. Mètodes Matemàtics I Pàgina 270.
Problemes del Capítol VII: Operadors Lineals
Solució del Problema VII.19 (cont)
Finalment, calcularem el nucli de P,
N(P) =
_
(x, y, z) ∈ R
3
[ P(x, y, z) = (0, 0, 0)
_
=
_
_
_
x + y = 0
x + y = 0
−x + y + 2z = 0
→ y = −x, z = x
Llavors, N(P) = ¸(1, −1, 1)) i, per tant, dimN(P) = 1.
Noteu que el vector base de N(P) no és ortogonal als vectors de la base de Im(P). En conseqüència,
N(P) no és el complement ortogonal d’Im(P) en R
3
però si que n’és un suplementari ja que tots tres
formen una base de R
3
i, llavors, R
3
= Im(P) ⊕ N(P).
Per completesa, determinarem la matriu associada a P en la base formada amb la unió de les bases
d’Im(P) i N(P),
B = ¦[v
1
) = (1, 1, −1), [v
2
) = (1, 1, 1), [v
3
) = (1, −1, 1)¦
Tenint en compte que
P(1, 1, −1) =
1
2
(2, 2, −2) = (1, 1, −1)
P(1, 1, 1) =
1
2
(2, 2, 2) = (1, 1, 1)
P(1, −1, 1) =
1
2
(0, 0, 0) = (0, 0, 0)
obtenim
P
BB
=
_
_
1 0 0
0 1 0
0 0 0
_
_
com vam deduir en Teoria.