You are on page 1of 4

NCV109-p.20-25 reds.ok.E.

qxd 29/6/09 16:07 Página 3

22 | SOCIETAT JULIOL-AGOST 2009 NOVA CIUTAT VELLA

Comunitats virtuals
Les xarxes socials traslladen a internet
totes les característiques de les relacions
humanes però sense límits de temps o espai

U
na xarxa social té diferents ckerberg, amb només vint anys, crea
definicions, depenent de Facebook, la qual es va convertir en la
l’àmbit en què s’apliqui, més important de les més de 130 xar-
però en el cas d’internet es xes que existeixen al ciberespai
poden agafar les paraules d’un dels actualment.
millors experts en comunicació social Segons comScore, empresa de
d’Espanya, el professor de la Univer- mesura d’internet, en aquests últims
sitat de Navarra José Luid Orihuela. mesos Facebook s’ha consolidat com
Tal com ha afirmat en diverses oca- la primera xarxa social utilitzada a
sions, “una xarxa social en línia és una Espanya amb 5,7 milions de visitants,
aplicació que permet projectar una un gran increment respecte les dades
xarxa social del món físic en l’ambient obtingudes al desembre de 2008,
virtual, ja sigui d’amics de la universi- quan comptava amb 4,3 milions.
tat, de l’escola o companys de qualse- D’aquesta manera, ha tret el lloc a
vol activitat. D’altra banda, permet Tuenti. Tot i això, aquestes dades can-
estendre el potencial d’amistats i vien constantment perquè molta gent
identificar nous contactes. Podem s’hi dóna d’alta cada dia i d’altres s’hi
arribar directament al que s’anomena desapunten.
“vincles dèbils”, o sigui, a allò que en El perfil general dels usuaris de les
el món físic són els amics dels nostres xarxes socials s’ajusta a una edat d’en-
amics”. A aquesta definició, s’hauria tre 18 i 32 anys i, curiosament, en fan 1. Eric Lluç, el personatge fictici resultat d’un treball universitari. 2.Detall de la pàgina de M
d’afegir que tot cercle social a internet més ús les dones que els homes. Es
té implícits tres camps que interac- tracta d’individus joves que formen o

Promocions, queixes
tuen entre ells: comunicació, comuni- han format part del sector estudiantil
tat i cooperació. i que, evidentment, s’han adaptat
L’origen de les xarxes socials a amb facilitat a les noves tecnologies
escala mundial es remunta al 1967, de la informació i utilitzen freqüent-
quan el científic Stanley Milgram va
posar en pràctica la hipòtesi dels sis
ment internet.
Les tres xarxes socials més utilitza-
Grups i col·lectius de tota mena fan servir la Web 2.
graus de separació. Aquesta hipòtesi des a Espanya són: Facebook, Tuenti i

L
defensava la idea que mitjançant sis Fotolog. La primera és una xarxa crea- es xarxes socials, sovint s’utilit- videoclip de l’any al festival Cine-
intermediaris es podien comunicar da per Mark Zuckerberg i utilitzada zen per promocionar conjunts Mad’08) hauria estat el mateix sense
dues persones en tot el món (seria originalment entre els estudiants de musicals o per donar a conèi- les xarxes socials, però ells afirmen
una cadena de vuit persones en total). la Universitat de Harvard, als Estats xer grups de protesta. També que els ha ajudat molt poder disposar
L’experiment consistia a seleccionar Units. Actualment està oberta a tot el és una bona plataforma per vendre d’aquestes noves eines de difusió per
diversos individus a l’atzar perquè públic i entre les seves activitats des- productes comercials de manera més arribar al públic.
aquests enviessin una postal a cone- tacades hi ha la creació de grups amb segmentada. A continuació, s’expli-
guts que suposessin que podien persones que comparteixen interes- quen quatre de les moltíssimes utili- ERIC LLUÇ
conèixer el destinatari, del qual sos comuns i a on s’hi poden agregar tats que poden tenir les xarxes socials.
només se’n sabia el nom, la professió fotos, vídeos i comentaris . Pol i Alèxia són dos alumnes als que
i més o menys el lloc on vivia. Això Tuenti, creada l’any 2006, és la MANEL han encarregat un treball per a l’assig-
comportava una cadena d’envia- xarxa social destinada a la població natura “Entorns multimèdia” de la Fa-
ments de postals que acabaria arri- més jove d’Espanya. Els usuaris regis- El grup de música català Manel està cultat de Comunicació Blanquerna de
bant al destinatari final. En efecte, les trats disposen d’un perfil privat amb format per Guillem Gisbert, Martí la Universitat Ramon Llull. Es tracta de
postals van anar a parar amb èxit als fotos, vídeos i texts que poden ser Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallvé. construir un relat a partir de les eines de
corresponents remitents i es va publicats, o pel propietari o pels seus Manel va donar-se a conèixer gràcies a la Web 2.0. Als alumnes se’ls ha ocorre-
demostrar que calien entre cinc i set amics. les xarxes socials. MySpace n’ha estat gut la idea de crear un personatge fictici
intermediaris. Genís Roca, consultor de la la principal per difondre la seva músi- i virtual que posteriorment serà mode-
Aquesta teoria es va posar en pràc- Universitat Oberta de Catalunya ca. “Intentem que sigui la presentació lat pels internautes. El que el professor
tica a la xarxa a partir dels anys 2000, (UOC), qualifica Tuenti com “una del grup. Volem que, a la gent, li piqui els demana és que fomentin la partici-
quan van començar a sorgir els webs aposta més segmentada, tant per edat la curiositat i que, si ho desitgen, acce- pació dels visitants i per aquest motiu
2.0 que permeten la interacció entre com per territori, ja que en lloc d’a- deixin al nostre Youtube, s’interessin han pensat que no només es poden
els usuaris. Fins llavors, amb el siste- dreçar-se a qualsevol persona de per venir als concerts i algun dia aca- limitar a una única finestra virtual.
ma inicial, l’1.0, els internautes eren qualsevol lloc del món, s’adreça a un bin comprant el disc”, afirma Maymó, El Facebook s’ha convertit en la
simples receptors, sense capacitat per públic jove, molt jove (aproximada- el baixista del grup. seva primera opció. Utilitzant aquesta
interactuar. ment entre els 12 i el 15 anys) i bàsica- El MySpace ha estat el seu trampolí xarxa social han aconseguit que Eric
Al voltant del 2001 i 2002 sorgeixen ment espanyol. És a dir, una modali- per obtenir reconeixement. “Molta Lluç, el personatge fictici, tingui 33
els primers webs que fomenten les tat que cada cop agafarà més força gent que ve als concerts ha fet el pri- contactes que s’han apuntat com els
xarxes d’amics, però es fan populars perquè la gent també volem tenir mer pas via internet”, assenyalen. Les seus amics. S’han inventat un perfil
al 2003, amb l’aparició de Friendster, espais més selectius i no tan oberts seves cançons són ja força populars, ja que dóna a conèixer el personatge i a
Tribe o MySpace. Al 2004, Mark Zu- com Facebook”. que cada dia reben entre 2.500 i 3.000 través d’un enllaç la gent pot entrar a
Fotolog és una variant de bloc on, visites de persones que escolten les un bloc titulat “Decideix la meva vida”.

“”
El perfil d’usuari és
en comptes de missatges, es publi-
quen fotografies. Aquestes imatges
van acompanyades d’un text, que en
molts casos descriu la pròpia foto i en
seves peces.
Per altra banda, també s’han apun-
tat al Facebook per penjar-hi les dates
dels concerts més propers. No obstant
Aquí, com el seu nom indica, els visi-
tants decideixen a partir d’unes
enquestes què és el que volen que faci
aquest personatge al llarg de tot el dia.
el d’un jove estudiant d’altres relata fets viscuts per l’autor això, la utilitzen en menys mesura. De moment els resultats són interes-
de la instantània. Com a la resta de “Mirem de posar-hi poca cullerada”, sants, ja que hi ha un total de 58 vots,
familiaritzat amb les blocs, la participació dels internatu- afirma Maymó. és a dir, 58 internautes que s’han invo-
noves tecnologies res, a través de comentaris, és habi- Mai se sabrà si el gran èxit del grup lucrat en la vida fictícia d’Eric Lluç.
tual. Manel (van guanyar el premi al millor Se suposa que aquest individu pa-
NCV109-p.20-25 reds.ok.E.qxd 29/6/09 16:07 Página 4

NOVA CIUTAT VELLA JULIOL-AGOST 2009 CULTURES I ESPECTACLES | 23

Vigilància o control
Experts i aficionats discuteixen sobre les
aplicacions i els perills d’eines i aplicacions
com Youtube, MySpace, Facebook o Tuenti

C
om es pot controlar inter- quests usos es troba al llibre Diario de
net? La resposta és sempre la un skin (d’Antonio Salas), en el qual
mateixa: no es pot. Pot haver es fa una anàlisi detallada dels movi-
vigilància però no control.” ments que els grups d’extrema dreta
Manuel Castells, gran teòric de les espanyols fan en el món virtual.
xarxes socials, avisa així dels perills Però no tothom percep els perills
que comporta la Web. No és una qües- de la xarxa de la mateixa manera.
tió qualsevol tenint en compte que Com passa en tots els assumptes rela-
internet és utilitzat diàriament per cionats amb la tecnologia, hi ha certes
milions de persones d’arreu del món, persones més favorables i d’altres
totes elles exposades a diversos més contràries a aquest fenomen (els
perills: phishing (pesca electrònica), integrats i els apocalíptics dels quals
pharming, cartes nigerianes o, fins i parlava el professor Umberto Eco).
tot, fer de mediador en una estafa Entre els primers, es trobaria l’ar-
sense ser-ne conscient. Aquests són queòleg català i teòric de les xarxes
només alguns exemples dels delictes socials Genís Roca. Sobre el debat que
que es produeixen amb regularitat a corre per la Web sobre si és oportú
la xarxa. sacrificar part de la llibertat dels inter-
Aquesta preocupació per la priva- nautes en favor de més seguretat, ell
citat (en tots els àmbits de la vida) s’ha exigeix “la meva llibertat de poder
pàgina de MySpace del grup de rock català Manel, principal mitjà de difusió de la seva música. incrementat amb l’aparició de la Web decidir quins continguts vull veure”. A
2.0. Això ha suscitat negocis de certes més, avisa del perill que, amb l’excusa
empreses com els que revelava l’agèn- de preservar la qualitat, es tanquin

eixes, experiments
cia Efe a finals de març: “Per tarifes mitjans per motius ideològics. Consi-
que ronden els 25 dòlars anuals, dera que la solució “no ha estat mai
aquestes companyies guarden les control, sinó educació” (amb la qual
claus d’accés al nostre univers en línia cosa hi està d’acord Castells). Per això
Web 2.0 per donar-se a conèixer sense despeses i les entreguen als nostres descen-
dents només quan nosaltres no estem
aposta per la llibertat de l’individu de
decidir si abandona una xarxa social
aquí per actualitzar el nostre estat en quan aquesta no compleix els requi-
teix una malaltia mortal i per això no te. El propietari de l’establiment des- Facebook”. sits desitjats, i ho fa mitjançant un
té forces per prendre decisions. taca que el més positiu de la xarxa No obstant, la vulneració de la inti- símil : “Si l’amo d’un bar no ens fa cas
En aquest mateix bloc, el seus social és “fidelitzar la relació amb el mitat no és l’únic inconvenient. En sempre podrem canviar de local”.
impulsors agafen imatges del servei client”. ocasions, el perfil de l’usuari no Genís Roca es mostra en tot mo-
Google Maps que ajuden a situar geo- reflecteix la persona que realment l’u- ment favorable al concepte de xarxa
gràficament on es troba el protagonis- 10.000 A BRUSSEL·LES tilitza. En la majoria dels casos és social que ofereix, per exemple, Fa-
ta durant la jornada. Però això no és només per presentar una imatge ide- cebook. “És generalista, un punt de
tot, per donar versemblança a la histò- A partir de la publicació de l’article alitzada de cadascú, però en d’altres trobada on molta gent pot saludar-se
ria, Alèxia i Pol penjaran vídeos del "Perplex, jo?" al Bloc Gran del s’amaga una voluntat delictiva. Entre i parlar. I això no només és bo, sinó
personatge simulant les seves activi- Sobiranisme, es va crear una platafor- aquests, el cas que es dóna més sovint que els humans ho hem fet i ho hem
tats diàries. ma per reivindicar la independència és el de la pornografia infantil: delin- demanat tota la vida”, addueix. A par-
Els seus creadors s’han sorprès per de Catalunya, un projecte anomenat qüents sexuals que distorsionen la tir d’aquí, però, demana que l’educa-
les decisions que prenen els internau- Deu Mil a Brussel·les que pretenia dur seva identitat per contactar amb ció afavoreixi la seguretat i el correcte
tes: “No sempre les idees més esboja- 10.000 catalans a la capital belga. Al menors i establir relacions físiques. funcionament de la xarxa.
rrades són les més votades”, afirma final, a principi de març, uns 4.000 A més d’això, internet pot servir Més crític es mostra el periodista i
Alèxia. Pol també comenta que gau- catalans van manifestar-se pels carrers com a estimulant per cometre actes professor de la Facultat de Ciències de
deixen quan veuen “la gran implicació de la ciutat. delictius. I és que la xarxa també la Comunicació Blanquerna Fran-
d’algunes persones”. La principal eina de difusió va ser el amplifica el potencial de determinats cesc-Marc Álvaro. En un dels seus
Facebook. Gràcies a aquesta xarxa grups amb ideologies radicals, tals articles publicats al diari La Vanguar-
SARAU social es va aconseguir una alta parti- com yihadistes, skinheads, etc., que dia, considera que s’està trencant una
cipació i una forta repercussió. “A la disposen de llocs web o fòrums que tradició de privacitat que es venia
Facebook és la xarxa social per xarxa va començar el projecte, però molt sovint alimenten comporta- donant a Europa des de fa diversos
excel·lència arreu del món, no obstant sense l’activitat de moltes persones, ments violents. Recentment s’ha segles, fins al punt d’afirmar que “la
això, “no només serveix per comuni- res no hauria estat possible”, apunta el sabut que el grup terrorista islàmic Al- dimensió virtual supera extraordinà-
car-se amb els amics”. Així és com professor Josep Sort, un dels funda- Qaeda va publicar una revista en riament els marcs vigents” i que “el
pensen els amos del bar de monòlegs dors d’aquesta plataforma. anglès (que també es pot trobar a tra- concepte mateix d’identitat indivi-
Sarau, a Badalona, els qual van veure L’èxit de Deu Mil a Brussel·les ha fet vés d’internet) on exposava el seu ide- dual es veu alterat a la llum de la
en aquesta finestra un possibilitat de que “Catalunya es col·loqui en el mapa ari. En realitat, ja fa uns quants anys xarxa”. Els fenòmens com Facebook es
donar-se a conèixer i saber què n’opi- del món, demostrant que els ciuta- que han utilitzat els recursos de la lliguen a una necessitat que es dóna a
na el públic. dans poden tirar endavant grans ini- Web (també les xarxes socials) per la societat actual d’arribar a la fama a
El Facebook, per tant, permet que ciatives sense haver de dependre del expandir-se. Un altre exemple d’a- qualsevol preu, desig que es satisfà,
els encarregats del pub coneguin polítics. Darrerament, Europa fa més per exemple, mostrant les fotografies
quins són els humoristes que més
agraden, les actuacions que han
triomfat i les que no ho han fet tant. A
més, gràcies al fet de penjar-hi vídeos
cas als catalans i catalanes que a
Espanya, i això, en gran mesura, ha
estat gràcies a aquesta iniciativa”, afe-
geix Sort.
“”
“El concepte d’identitat
que pertanyen a l’àmbit més privat.
Control o llibertat. La capacitat
individual de decidir suscita un gran
debat no només entre els teòrics com
amb les diferents actuacions, els inter- A més del Facebook, també s’han es veu alterat a la xarxa”, Álvaro, Roca o Castells, sinó entre
nautes poden veure “el producte” utilitzat les xarxes socials Twitter i molts usuaris d’internet. El debat,
abans de consumir-lo i, si els agrada, MySpace, la qual ha rebut 9.493 visites. opina el professor però, és molt més ampli, ja que el que
poden apropar-se al bar per gaudir de Allà, per exemple, es pot veure el vídeo Francesc-Marc Álvaro es posa en qüestió, en realitat, és el
les diverses representacions en direc- oficial del viatge a Brussel·les. model de societat que es vol tenir.
NCV109-p.20-25 reds.ok.E.qxd 29/6/09 16:07 Página 5

24 | CULTURES I ESPECTACLES JULIOL I AGOST 2009 NOVA CIUTAT VELLA

Qui, com i per què


Estudiants, periodistes, professionals i polítics com el president del Parlament de
Catalunya, Ernest Benach, expliquen quina relació mantenen amb les xarxes socials

L
a majoria dels usuaris de les meva opinió sobre les coses. 3. De moment és bona. Cal que
xarxes socials són gent jove, 3. És una bona forma d’adminis- anem pas a pas perquè no hi ha
especialment estudiants. Mal- trar les amistats i d’estar informat massa referents al respecte. Per en-
grat això, i precisament per sense filtres, tot i els problemes de ganxar la gent a la política, opino que
tractar-se d’un ús social, hi ha molts privacitat d’aquestes xarxes que tant cal fer arribar el missatge de forma
perfils de seguidors. NOVA CIUTAT s’han comentat últimament. directa. I és aquí on entren en escena
VELLA ha formulat les mateixes tres les eines de la Web 2.0, que a hores
preguntes a una quinzena d’usuaris, d’ara esdevenen el millor instrument
del president del Parlament català, possible per ajudar a projectar aques-
Ernest Benach, a joves estudiants. ta manera de fer que ha d’incorporar
Aquí estan les preguntes i, a continua- el coneixement i la veu dels ciutadans.
ció, totes les respostes:

1. Quines xarxes socials utilitzen? ADRIÀ FONTCUBERTA, segon twit-


2. Com les fan servir? taire de Catalunya i blocaire
3. Quina opinió en tenen? 1. Activament, tinc un bloc, faig
servir Twitter, sóc al Facebook, al
LastFM i Flickr. Estic registrat a d’al-
tres, però no les faig servir tant.
2. Algunes, com Facebook, em
mantenen en contacte amb gent,
MARC PALLARÈS, un dels twittaires sobretot del poble, que he perdut de
més destacats de Catalunya vista per la universitat. En canvi, al
1. Faig servir Twitter, Facebook, Twitter, quasibé no conec ningú, però
Twitpic, Youtube, del.icio.us.... és molt divertit parlar amb altra gent
2. Com a eines de comunicació: per que acostuma a tenir interessos sem-
publicar els continguts del meu bloc, blants. ESTHER POSES PÉREZ, productora
per estar al dia del que diu la gent i 3. Són el present d’internet, segu- d’esports de TV3
intercanviar punts de vista amb dife- rament el percentatge de pàgines ser- 1. Facebook i Youtube
rents persones, això és el paradigma de vides corresponents a xarxes socials 2. Facebook l’utilitzo per poder
la Web 2.0, la Web Social, la del diàleg. és brutal. Si a més hi inclous serveis contactar amb gent i retrobar amics
SERGI SABATÉ, estudiant de Periodis- 3. L’opinió que en tinc és molt com Youtube, llavors ja sí que és que no veig habitualment. Quant a
me, cofundador d’Esportiudigital.com i bona, de fet puc dir que el 90 per cent espectacular. Youtube, m’és molt útil per a la meva
cap de Comunicació de l’Ajuntament d’informació que consumeixo és a feina per poder veure vídeos que no
del Pla del Penedès través d’aquests canals. podria trobar en cap altra plataforma.
1. Twitter i Facebook i una especia- 3. Són molt útils, però s’han d’usar
litzada en comunicació, BitsPR. No intel·ligentment. Cal buscar xarxes
em vull posar en cap més perquè un amb una bona seguretat; tot i així s’ha
dels contrapunts negatius que tenen de tenir reserves, ja que no saps qui
és que enganxen. pot llegir o investigar sobre tu ni amb
2. Considero que són bones eines quines finalitats.
per expressar-se, deixar anar comen-
taris, opinions, preguntes que altres
membres responen i, alhora, són
eines enriquidores ja que hi veus opi-
nions o enllaços recomanats d’altres
persones que de ben segur són inte-
ressants.
3. M’agrada sobretot Twitter, per- ERNEST BENACH, president del Par-
què la trobo molt senzilla, pràctica i lament de Catalunya
m’ha permès conèixer gent molt inte- SAÜL GORDILLO, blocaire més reco- 1. Tinc un bloc a Vilaweb, un altre
ressant. En el meu cas, intento agafar negut de Catalunya i director de del Parlament de Catalunya, un perfil
aquestes eines des d’un punt de vista l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i pàgina al Facebook, un Twitter, un
professional. 1. Faig servir el Facebook. Twitxr, un canal Youtube, una pàgina
2. Amb l’objectiu de difondre enca- a Flickr i una pàgina al del.icio.us. Tots
ra més la meva faceta professional a volen ser una finestra oberta al meu
través de la Web 2.0. La baixada de dia a dia i estan recollits a la web ALMUDENA CANO RIVAS, regidora
comentaris al meu bloc es compensa www.ernestbenach.cat. de Joventut de l’Ajuntament de Be-
amb els comentaris al mur del 2. Les utilitzo diàriament perquè gues
Facebook. A més, la gent que ho co- són fàcils de fer servir i sovint es poden 1. Utilitzo principalment el Face-
menta no és tant polititzada ni perio- fer actualitzacions des del mòbil. book i el Youtube. Res més, no tinc
dística, molt més variada. M’he retro- També poden enllaçar-se entre si, cosa temps per a més!
bat amics de l’escola, i això a través que facilita encara més la interconne- 2. El Facebook l’empro sobretot
del bloc em costava més. xió. Es tracta d’entendre la política per informar sobre esdeveniments,
3. Crec que són una bona eina. com un exercici de transparència. activitats, etcètera, des de la Regidoria
de Joventut, i a títol personal també,

“”
però com a eina de contacte amb els
col·legues. El 80 per cent d’utilització
és per temes professionals. El You-
POL GOMÀ DEÀS, estudiant Diversos entrevistats alerten que cal anar amb tube em serveix per buscar informa-
1. Twitter, Facebook i Youtube ció, no com a eina de relació.
2. Per a informar-me i saber què fa
compte perquè aquests programaris “enganxen”, 3. La meva opinió sobre aquestes
l’altra gent, a més de poder aportar la tot i això, es mostren favorables a aquesta novetat xarxes és favorable, encara que crec
NCV109-p.20-25 reds.ok.E.qxd 29/6/09 16:07 Página 6

NOVA CIUTAT VELLA JULIOL I AGOST 2009 CULTURES I ESPECTACLES | 25

Les xarxes socials tenen la finalitat de facilitar els contactes entre usuaris amb característiques similars o gusts coincidents.

que requereixen de molt de temps, bona eina de treball, sempre i quan 2. Inicialment es va fer servir el bloc
perquè en una trobada de tu a tu tens s’utilitzi amb mesura i sense abusos. per adreçar la gent a un lloc on desca-
potser quatre amics amb els quals Crec que gràcies a aquesta plataforma rregar lliurement La Crisis Ninja (l’in-
parles, però aquestes eines t’obren ens ha conegut molta gent que, d’una forme en PDF) i el meu diccionari de
l’opció de comunicar-te amb cent altra manera, no hagués pogut fer-ho vocables. D’aquí es va passar a Face-
amics alhora. mai de la vida. Altres xarxes com book i Twitter perquè, amb la quanti-
Facebook tindran una vida més limi- tat de conferències que tinc, és la
tada (o una vida menys sana), però no millor manera d’informar tothom.
estic d’acord amb totes aquelles enti- Youtube serveix per posar a disposició
tats en les quals tot gira al voltant de de la gent algunes aparicions a televi-
la teva vida personal de manera tan sió. M’ajuda a gestionar-ho tot el meu
pública. fill Gonzalo; si no, seria impossible.
3. És un bon invent si s’utilitza bé.
ORIOL ROS JIMÉNEZ, estudiant Per la gent de la meva edat, és un ins-
i cuiner trument que no s’ha de perdre ningú.
1. Facebook, Fotolog i Youtube
2. Reconec que una de les principals
motivacions per usar-les és tafanejar
sobre el que fan els amics, encara que
també em permet contactar amb an-
tics coneguts i escoltar música, entre
ALBERT SALINAS CLARET, dj i coor- d’altres coses. Igualment l’utilitzo en el
dinador de Lapsus Festival meu sector professional, la cuina, per
1. Principalment a Lapsus utilit- innovar, informar-me i visualitzar re-
zem Myspace, ja que és la xarxa que ceptes per millorar dia a dia.
més s’ajusta a la promoció d’entitats 3. Són un gran passatemps, però,
culturals, bandes musicals i projectes enganxen, necessiten d’una gran
artístics. PAULA VILLODRE, estudiant de quantitat d’hores per estar al dia.
2. Les utilitzem per donar-nos a Disseny Gràfic
conèixer arreu d’Espanya i per poder 1. Utilitzo, sobretot, Facebook,
promocionar els nostres esdeveni- Tuenti y MySpace. No en faig servir JORDI PORTA, president d’Òmnium
ments de manera gratuïta i directa. És més perquè el temps és limitat i no Cultural
una forma ràpida de fer arribar al crec que pugui mantenir-me dins de 1. Faig servir, des d’Òmnium, el
consumidor final la teva filosofia de tantes xarxes socials. Facebook.
treball. 2. Utilitzo el Facebook per estar en 2. Més aviat les faig servir per feina,
3. MySpace em sembla una molt contacte amb els meus amics i també però a l’entitat em suggereixen que hi
per posar-me al dia de les darreres inclogui algunes qüestions personals
novetats en el món del disseny i la 3. No sé si a la llarga pot ser interes-

“”
“Em semblen un bon
música, gràcies als grups. MySpace és
igualment bàsic per seguir els con-
junts de música.
3. En general, les diferents xarxes
sant. Correm el risc d’enganxar-nos a la
pantalla per allò que té més interès cul-
tural i personal en el contacte directe.

invent si s’utilitzen bé, i socials són una eina molt útil, sempre Reportatge elaborat amb informació
un instrument que no i quan es facin servir amb mesura i LEOPOLDO ABADIA, economista i de: Claudia Amate, Oriol Bäbler, Pau
bones finalitats. Et permeten fer el autor de La Crisis Ninja Campaña, Ricard Camprubí, Montse
s’ha de perdre ningú”, seguiment de tot allò que t’interessa 1. Facebook, Twitter, Youtube i
del Peral, Pau Cortés, Marc Guillot,
Dani Llenas, Marga Llobet, Kàtia
afirma un economista amb una immediatesa brutal, seria Blogspot. Em va molt bé perquè em Lorenzo, Sergio Márquez i Clara Mateu.
una pena no fer-ne ús. permeten contactar amb molta gent.