You are on page 1of 4

“TOT S’HO MEREIX ROGLE

VALENCIA. CONSTANTI LLOMBART


PER A VALENCIA DE CULTURA VALENCIANA
TOT.” Apartat Correus 527
CONSTANTI LLOMBART 46002 Valencia ciutat
Tel: 617 030 370
PREU: Lo que li costen els trages a Camps. Juliol - Agost 2009 - Numero 34-35

EDITORIAL
PUBLICACIO EN
LLENGUA
A l’estiu tot lo mon viu, i alguns tot l’any VALENCIANA
Iniciem l’estiu, caloros i intens, una estacio en lla en el desenroll d’accions antivalencianes i
la que la majoria de nosatres buscarém uns di- en pro de proyectes unitaristes despersonalisa- LA CITA
es per a desconectar de la realitat que hem dors a nivell cultural i politic… Igualment es pre-
vixcut durant tot l’any. Este periodo vacacional cis parlar de les infraestructures, les caren- Quant mes gran es el caos,
tambe arriba al nostre bolleti i en el present cies de les quals contribuixen a l’endarreriment
mes proxima està la solucio.
eixemplar cobrirém els mesos de juliol i agost, del nostre desenroll, o de la falta de vertebra-
com ya ha ocorregut en anteriors etapes. Des- cio territorial i identitaria, o del circ mediatic en
pres de llegir-nos no renuncien a fer alguna que acaben convertint-se els programes Mao Tse Tung
atra llectura en llengua valenciana (per ad aço d’ajuda social, retratats cada dia en la “noticia
no hi ha mes que revisar la “Resenya bibliogra- solidaria”; i encara haurem de parlar de proyec-
fica” d’este o d’anteriors numeros i decidir-se tes sectaris similars als que possibiltaren que el SUMARI
per alguna publicacio). nacionalsocialisme alema invadira Austria i co- 1
A pesar del fragor vacacional el Rogle no mençara el seu expansionisme belic en Euro- ▪ EDITORIAL: A L’ESTIU
descansa del tot, mes be dedica- pa, proyecte que tant es pareix al TOT LO MON VIU, I AL-
rém part d’este temps d’oci a pre- d’eixos que en el nom de la GUNS TOT L’ANY
parar, a ser possible en la cola- “kultura catalana” han iniciat de- 2
boracio d’unes atres entitats terminats colectius i dirigents mu- ▪ LLISTAT: ACTIVITATS
afins, diferents activitats que aju- nicipals –obcecats fonamentalis- CULTURALS
den a consolidar un proyecte va- tes i traïdors a la Patria Valencia- ▪ BIOGRAFIA: JORGE JUAN I
lencianiste cultural i social, i que, na-; es el cas de Morella, Gan- SANTACILIA
necessariament, algun dia haura dia, Vinaros o Sueca, que s’han
3
de ser tambe economic i politic. apresurat a sumar-se a la Funda-
No es facil dur avant un proyec- cio Ramon Llull que es dedica a ▪ FRUITES, VERDURES I HOR-
TALICES (XXXII): PARLEM
te, cada vegada mes necessari, la promocio de la llengua i la cul-
DE PEPINOS
de revalencianisacio de la so- tura catalanes, que, en lo que als
cietat valenciana. Es dificil per- valencians pertoca, significa una ▪ PATRIMONI VALENCIÀ: ES-
PAIS DE LLUM (III): LA CON-
que la majoria vivim obnubilats creuada per a fer català lo que CATEDRAL DE CASTE-
pels tendenciosos mijos de co- mai ho fon. LLO (I)
municacio, i pel seu maxim expo- Mentrimentres assistim al desen-
▪ RESENYA BIBLIOGRAFICA:
nent manipulador, el Canal roll del PlanE, d’ajudes de FONAMENTS CIENTÍFICS
“noi”, bolleti oficial de les gestes l’Estat, que en molts casos s’han DE LA LLENGUA VALENCIA-
“peperes” i opi adormidor de la materialisat en inversions pres- NA
nostra societat, tots els quals fan cindibles, o seguim a l’espera de 4
mes i mes dificil que qualsevol saber en qué es traduix el Pla
▪ PASSATEMPS
veu discrepant puga ser oida. Som conscients “Confianza” de Paco, que ya vorem d’a on el
de que hi ha una compliç censura a tot allo pagarà si el seu govern deu mes que divisa. ▪ RONDALLA: UN FET PRO-
que puga revertir en eixe proyecte de valencia- A pesar de tot, molts se n’aniran de vaca- DIGIOS
nisme de construccio que te dret a ser conegut cions tranquils, i ho faran pensant –d’aixo
per la societat. s’encarrega Canal “noi”, com ya hem dit- que ACLARIMENT
Festes i festetes, grans events que sagnen els nostres actuals politics velen espartana-
les arques de les institucions publiques i les bo- ment pels seus interessos –els nostres de Po- Esta publicacio està redactada
jaques dels ciutadans, seguiran sent el centre ble-. Ad estos els diem que no es preocupen en les Normes d’El Puig. En-
d’atencio i l’actual estampa que es ven del nos- puix, a setembre i a l’inici del curs politic, segui- cara que es una obra colectiva,
tre poble. Mentrestant la realitat es que, com a ran pintant-los-ho tot de color de rosa (ya que l’encarregat de la redaccio
colectivitat, som els destinataris de proyectes mai ho pintaran de blau). final de cada articul te llibertat
sempre inconclosos o que se dilaten sempi- Nosatres fruirém d’este periodo imminent de per a fer-ho en la normativa
ternament en el temps, som l’objectiu de grans descans que sense dubte necessitem i segui- d’accentuacio de la seua prefe-
promeses incomplides, pero sobre tot som es- rém reflexionant sobre l’hipocresia que s’impon rencia. Este tema es motiu de
pectadors d’escenificacions multimillonaries en la nostra societat alhora que aconsellem debat, pero no de divisio, entre
que fan d’esta la terra de Jauja, convertint-nos viure un estiu en valencià, compatibilisant la nosatres.
aixina en passius protagonistes d’un immovi- llectura en alguna visita ad algun poble nostre
lisme social en el qual procuren mantindre’ns, en el qual encara es possible escoltar a les AVIS
i que nomes es veu esguitat, de tant en tant, seues gents parlar sense complexos la llengua Encara que faça fotocopies
per algun “Salvem…” que, mira per a on, sem- valenciana, i no el “llenguatge nurmalitzat” que d’est eixemplar i les repartixca
pre estan lligats al pseudoprogressisme i al el PP impon en l’escola i en els mijos de comu- per la plaja o la montanya, no
pancatalanisme obsessiu. nicacio. espere que li regalem cap
trage.
Resulta, si es vol ser critic, dificil, molt dificil, A l’estiu tot lo mon viu, encara que uns mi-
no parlar de la situacio de l’educacio en Va- llor que uns atres i, mes encara, alguns vividors Aixo si, tindra la nostra gratitut,
que es a lo mes que arriba el
lencia –som la coa de l’Estat en resultats-, que saben fer-ho durant tot l’any i a costa dels
nostre presupost.
alhora que eixemple del dogmatisme que treba- demes.
Juliol - Agost 2009 1
ACTIVITATS CULTURALS BIOGRAFIA J.P.B.
JULIOL DE 2009
Jorge Juan i Santacilia
Trobarà mes informacio dirigint-se a les respectives
associacions: Naix Jorge Juan el 5 de decembre de América, que donava conte de
Cardona Vives de 1713 en la finca del Fondonet, en l’estat politic, militar i social de les
C/ En mig, 23-9º-27ª. 12001 Castello Novelda. Quan queda orfe de pare, colonies, i en el qual denunciaven la
Tel. i Fax: 964 20 04 68 als tres anys d’edat, sa mare el posa situacio d’opressio en que vivien els
www.cardonavives.com baix la tutela de son tio, Cipriano pobles indigenes.
LRP (Lo Rat Penat)
Juan, Bailio de la Orde de Malta. Observaciones es traduit a diversos
C/ Trinquet de Cavallers, 9. 46003 Valencia C.
Tel: 963 91 09 92 Despres d’estudiar en Alacant i en idiomes i Jorge Juan rep els tituls de
www.loratpenat.org Saragossa, als dotze anys son tio corresponent de la Royal Society de
PJV (Plataforma Jovenil Valencianista) l’envia a l’illa de Malta. Alli, als setze Londres i de la Academia de Cien-
www.pjvalencianista.org anys rep l’habit de l’Orde i se li conce- cies de Paris.
RACV (Real Academia de Cultura Valenciana) dix la Encomanda d’Aliaga. En 1748 el marques de l’Ensenada
C/Avellanes 26. 46003 Valencia C. En 1730 ingressa en la Real Com- l’envia en una missio d’espionage a
Tel 963 91 69 65 Fax: 963 91 56 94 panyia de Guardies Marins de Ca- Anglaterra, a on s’informa de les
www.racv.es
dis. Alli destaca per la noves tecniques angle-
26 Juliol (dumenge) A partir de les 10 h. Eslida seua capacitat per a les ses en els ambits de
matematiques. En eixa construccio naval, arse-
TROBEM-NOS. Fira d’associacions valencia-
epoca hi havia una forta nals, instruments nau-
nistes: publicacions, camisetes, aliments ecolo-
polemica sobre quína tics, etc.
gics, plantes ornamentals, etc.
era la forma de la Terra; A partir d’ara la seua
+Info: PJV (www.pjvalencianista.org) per a resoldre-la s’havia activitat sera incessant:
Del 27 al 31 Juliol. Hotel Tres Anclas. Plaja de de medir un grau de proyecta i dirigix les
Gandia. meridia terrestre en dos obres dels arsenals de
llatituts diferents. La El Ferrol i Cartagena;
IV CURS DE CIENCIES: “Astronomía teórica
Academia de Ciencies dissenya unes millores
y práctica”
de Paris organisà dos per a les mines de Al-
Entrada lliure.
expedicions, una a La- maden i Linares;
+Info: RACV ponia, i l’atra al Virreg- s’encarrega de la lliga i
Lo Rat Penat ha convocat els nat del Peru. Ad esta afinacio de monedes; en
segona, comandada resum, els diversos mi-
CXXVI Jocs Florals
pels ilustres cientifics Louis Godin, nisteris no deixen de demanar-li estu-
de la Ciutat i Regne de Valencia. Pierre Bouguer i Charles de La dis i informes de tota classe de mate-
Els treballs que opten als “Premis ordina- Condamine, s’uniren el valencià Jor- ries.
ris” (poesia, teatre i novela) i als ge Juan i el sevilla Antonio de Ulloa. Mentrestant, en 1751 es nomenat
“Extraordinaris” (sobre diferent tematica), po- Tenien 21 i 19 anys respectivament, Capita de la Companyia de Guar-
dran presentar-se en Lo Rat Penat fins al dia 15 pero pronte se guanyaren el respecte dies Marins de Cadis. Mampren una
d’octubre de 2009. dels francesos. Els treballs duraren reforma completa dels estudis, millo-
+Info: LRP deu anys, de 1735 a 1745, i estigue- rant la formacio teorica i practica. Es-
ren plens de dificultats. A banda de criu el Compendio de navegación,
Alvancem una activitat per a setembre:
les dures condicions orografiques i en 1757, de gran difusio en Europa.
I APLEC VALENCIANISTE climatiques de les montanyes per les Funda en Cadis el primer Observato-
al Tossal del Rei (Fredes) quals havien de moure’s, Juan i Ulloa ri Astronomic d’Espanya. Crea la
L’associacio cultural Cardona Vives convoca ad hagueren d’abandonar el treball en Asamblea Amistosa Literaria, una
este primer aplec, el qual prete ser una jornada varies ocasions i desplaçar-se, reque- tertulia d’intelectuals que pretenia ser
d’encontre i convivencia entre valencianistes. rits pel virrei, per a encarregar-se de un ensaig d’una Academia de Cien-
Data: 12 de setembre de 2009. tasques defensives front a l’amenaça cies.
anglesa: disseny i direccio de treballs En 1767 se li encomana viajar al
Concentracio: De 10:00 a 10:30 en la Plaça
de fortificacio, organisacio i instruccio Marroc en missio diplomatica per a
Major de Sant Mateu (almorzar). A les 11:30 en
de milicies o disseny i construccio de conseguir un tractat de pau i ventages
l’entrada al poble de Fredes, per a iniciar
dos fragates, en les que despres pa- comercials, objectius que conseguix
l’ascensio fins al cim del Tossal del Rei, llimit
trullaren la costa, foren algunes en creixens. Fon un viage dur que
pel nort del Regne de Valencia.
d’elles. durà sis mesos i del qual es resentirà
+Info: Cardona Vives i Rogle (Vore quadro Al tornar a Espanya, el nou primer la seua ya delicada salut.
“Contacta en nosatres”) Secretari d’Estat, el marques de Al tornar s’instala en Madrit i en
l’Ensenada, reconegue l’importancia 1770 es nomenat director del Semi-
COLABORA EN EL ROGLE del treball fet i aprovà la seua publica- nari de Nobles, una institucio en de-
Donar difusio ad esta publicacio es la millor forma de cio. En 1748 aparegue Observacio- cadencia que pronte comença a recu-
colaborar en nosatres. Tambe pots fer-te soci (36 € a nes Astronómicas y Físicas, que perar el prestigi baix la seua direccio.
l’any) o colaborador (12 € a l’any), i t’enviarém a casa descriu el treball de mida del meridia, En 1771 publica la seua obra mes
tots els numeros que es publiquen durant l’any. i els quatre volums de Relación Histó- important, el Examen maritimo, un
Si tens voluntat de fer alguna puntual aportacio eco- rica del Viaje, que arreplega totes les tractat d’ingenieria naval i de mecani-
nomica, tambe te quedariem molt agraits. El nostre vicissituts de l’expedicio i observa- ca de fluits que tingue una gran reper-
numero de conte, en Ruralcaixa, es: cions cientifiques diverses. Tambe cussio en Europa. Des d’este moment
3082 1222 81 4622492421 escriviren un informe secret, que aca- sera conegut com ‘el sabi espanyol'.
baria sent publicat en Londres, en Fallix, d’un atac epileptic, el 21 de
Rogle en Internet 1826, baix el titul de Noticia Secreta juliol de 1773.
Tots els eixemplars editats fins ara estan, en pdf, en:
www.rogleconstantillombart.com, CONTACTA EN NOSATRES
www.cardonavives.com, www.enkara.org Apartat de Correu 527 Telefon: 617 030 370
i www.pjvalencianista.org 46002 Valencia ciutat rogle@rogleconstantillombart.com
2 Juliol - Agost 2009
FRUITES, VERDURES I HORTALICES (XXXII) F.B.U. PATRIMONI VALENCIÀ
ESPAIS DE LLUM (III)
Parlem de pepinos LA CONCATEDRAL DE CASTELLO (I)
El pepino (Cucumis sativus) es una planta herbàcea
La Concatedral de Santa Maria de
anyal, rosseguera i trepadora, que pertany a la familia l’Assuncio de Castello es la tercera i ultima
de les cucurbitàcees, de brot tendre i fulles alter- seu de l’exposicio “Espais de Llum”. La mo-
nes peciolades, partides en lòbuls aguts, de la qual es derna arquitectura d’esta construccio dona lloc
diu que el seu orige poguera estar en l’India o en a que siga en este espai a on la mostra disco-
qualsevol zona de l’Àsia tropical. rrega pels estils artistics des de l’Ilustracio fins
El seu fruit, del mateix nom, presenta una varietat propia de la peninsula, la Modernitat, conformant l’historia contempora-
d’uns 15 cm. de llargària per 5 de diàmetro, la qual es la més solicitada per nea de la Diocesis de Sogorp-Castello.
La ciutat de Castello, des de l’orige de la seua
l’ama de casa. Existixen també unes atres varietats, concretament les
fundacio per Jaume I en el segle XIII i fins al
d’Holanda i Canaries que doblen justet estes proporcions i actualment son 1960, va pertanyer a la diócesis de Tortosa;
cultivades, baix hivernàculs, en Murcia, Almeria i Màlaga; la producció que seria a partir de la Bula del papa Joan XXIII, el
s’obté, a banda d’exportar-se per tot arreu d’Europa, cada dia s’introduïx 31 de maig, quan s’establiria igual dignitat epis-
més i més en els mercats nacionals. copal per a les dos ciutats –Sogorp i Castello-, i
El pepino te un sabor característic molt personal i prou dessaborit, l’iglesia Archiprestal de Santa Maria de
comparable al gust d’un meló quan encara està vert i carix de sucre; d’ahí l’Assuncio de Castello, per tal motiu, adquiriria
que d’éstos melons se diga que tenen sabor “a pepino”. Aixina i tot, la pol- la condicio de Concatedral junt en l’historica
pa dels pepinos al ser tallada en llenques redones desprén un aroma molt Catedral de Sogorp.
L’antiga iglesia, que s’edificà en l’ultim terç
apreciat i les ensalades adquirixen un gust especial quan són enriquides per del segle XIII, patí un virulent incendi en el se-
esta hortaliça. És d’escàs valor alimentici, puix que conté fins a un 96% güent segle que la destrui totalment. En motiu
d’aigua, resultant per això mateix altament refrescant i poc nutritiu: conté
chicotetes dosis de vitamina C, la presència de glúcits no aplega al 2% i no
conté gens de greix, per la qual cosa es molt recomanat pels endocrins en
les seues dietes per a rebaixar calories.
Encara que el principal consum és en fresc, en ensalades mesclades en
unes atres hortalices, també es conserva, sancer, en vinagre i salmorra –per
ad això és precís seleccionar els fruits més menudets i tendres-, resultant un
bon aperitiu. En certs països europeus es solen utilisar, cuits, com a guar-
nició en plats de carns.
Fins als anys 70 del segle passat, el pepino només es consumia durant
l’estiu, la seua temporada de producció natural, pero des de l’introducció
dels cultius intensius baix hivernàculs ya el tenim a l’abast durant tot l’any.

RESENYA BIBLIOGRAFICA J.M.M. de les obres de reparacio en l’any 1383, se


construi la portada del “migdia”, una de les
Miquel Àngel Lledó mes antigues de les que actualment se conser-
Fonaments científics de la Llengua Valenciana. Una ven i que recau al carrer Archiprest Balaguer.
explicació del conflicte llingüístic des de la Sicologia Les obres del segon temple, d’estil gotic, co-
de la Gestalt mençaren en 1403, i encara es trobava en
Col. Al Vent, 17. Lo Rat Penat, Valencia, 2009 (165 pags) construccio quan Sant Vicent Ferrer estigue
predicant en ell. La portada principal, en la pla-
La coleccio Al Vent, que edita Lo Rat Penat, s’ha vist incrementada en ça Major, que tambe s’ha conservat, s’erigi en
una interessant obra guanyadora del Premi Extraordinari de l’Ajuntament de 1435 en un estil gotic alvançat i en capitells
Valencia en els CXXIV Jocs Florals, de l’any 2007. Es tracta d’un novedos decorats en escenes del Nou Testament, sants
treball que aporta nous arguments per a l’estudi de la llengua valenciana, i motius florals. Esta iglesia fon consagrada a
Santa Maria de l’Assuncio el 3 de març de
especialment sobre la seua particularitat i singularitat com a tal llengua. 1549. Llamentablement i, segons acort munici-
L’autor, en un enfocament nou i aplicant les teories de la Gestalt pal de 17/11/1936, va ser derruida desapa-
–escola de psicologia alemana-, posa l’accent en quatre criteris fonamentals reixent la quasi totalitat de l’antiga construccio.
per a demostrar l’entitat del valencià com a llengua independent: En 1939 se colocà la primera pedra de la
l’estandarisacio, l’autonomia, l’historicitat i la vitalitat. Complir estos criteris tercera iglesia de Santa Maria, l’iglesia actual
equipararia al valencià a unes atres llengües que els complixen i que tenen reconstruida durant xixanta anys per tres gene-
consideracio de llengua. racions d’arquitectes de la familia Traver.
Les dos parts en les que l’obra està estructurada: “La distinció llengua- Els murs al voltant del Crist que presidix el
centre de la catedral estan ornats en llenços
dialecte” en 17 capituls, i “La categoría del valencià. Anàlisis socio-
dels segles XVIII i XIX dels pintors Joaquim
llingüístic i explicació gestàltica”, desenrollada en uns atres tants capi- Oliet, Josep Camarón i Josep Vergara. Junt
tuls, es completen en unes “Conclusions” en les quals queda clar que s’ha a la sacristia se troba una pintura sobre taula
de tindre en conte, a l’hora de parlar de llengua, dialecte i relacions de de- del segle XVI que representa el Naiximent de
pendencia i/o subordinacio, que les llengües son molt mes que un codic per Jesucrist, i que esta atribuida al pintor Rodrigo
a comunicar-se, puix els estudis sobre la seua naturalea no poden quedar en d’Osona. Les vidrieres en escenes de la vida
un context intern, exclusivament filologic, i han de complementar-se en de Crist i de Maria son obra recent de Muñoz
aportacions d’unes atres ciencies socials; la llengua es tambe un fenomen de de Pablos. En este mateix altar major se vene-
ra una image de l’Immaculada Concepcio del
la societat la qual la considera, l’usa o l’identifica en funcio de diferents varia-
segle XVIII, tallada per Josep Esteve Bonet,
bles. La sociollingüística o la sociología del llenguage son dos discipli- escultor de Cambra de Carles IV.
nes auxiliars de les quals no es pot prescindir.
Juliol - Agost 2009 3
PASSATEMPS M.S.S.
Resol 1. Peça d'artilleria destinada a llançar bales, metralla, etc. Tambe,
l’acrostic ploma de l'au quan comença a naixer. _
del 2. Fer alguna cosa sense descans i a pressa per a concloure pronte.
3. Llibre manuscrit de certa antiguetat. 1. _ _ N _ S
costat a
partir de 4. Arrancar o violentar el pany d'una porta. 2. E _ _ _ _ _ _
les defini- 5. Fer mes fort o vigoros.
6. Got sagrat d'or o argent utilisat en la missa per a consagrar el vi. 3. _ O _ _ _ _
cions.
7. Que no es suau al tacte per tindre la superficie desigual, com per
4. _ _ _ F _ _ _ _ _ _ _ _
eixemple la fusta no polimentada.
8. Persona que habitualment te els ulls carregats i plorosos. 5. _ _ _ _ R _ _ _ _
9. Se diu de la persona que parla de manera entretallada i repetint
les silabes. 6. _ A _ _ _ _
La PARAULES VERTICALS:
solucio 7. _ _ P _ _ _
1. Posar-se, despres d'una maniobra de descens, sobre terra ferma,
a peu un avio o qualsevol atre aparat volador. 8. _ _ _ _ _ L _ _
de 2. Fer que alguna cosa, com la llum o el soroll, siga menys viva, in-
pagina. tensa o violenta, tendint a l'extincio. 9. _ _ _ F _ _ _ _ _

RONDALLA MªA.M.C.
Un fet prodigios
Se conta d’un home de Bagdat que El governador de la ciutat i els seus vist en somis tres voltes a una persona
vivia en complet benestar i tenia grans homens acodiren a donar auxili i els que me dia: ‘Hi ha una casa en Bagdat
riquees. Pero estes se li agotaren, la lladres fugiren. El governador entrà en localisada en tal barri i que te tal as-
seua situacio canvià i se quedà sense la mesquita i se trobà dormit a l’home pecte. En el pati hi ha un jardinet i
un gallet;
gallet a penes conseguia, a base de de Bagdat. El va detindre i el feu asso- baix de la font se troben riquees enor-
grans esforços, poder menjar. Certa nit tar molt fortament fins que estigue a mes. Ves alli i agarra-les’. Yo, a pesar
mentrimentres dormia agobiat i apore- punt de fallir. El varen empresonar d’aixo, no m’he menejat i tu, trompel-
gat, va ensomiar en una persona que li durant tres dies. Despres el feu compa- lot, has mampres el viage d’una ciutat
dia: “La teua fortuna se troba en El reixer i li preguntà: “¿De quín païs a una atra per una visio que has tingut
Cairo. ¡Ves, corre a per ella!” eres?” “De Bagdat” “I, ¿quíns motius en el curs d’un malensomi”. Li donà a
Mamprengue el viaje a El Cairo, t’han portat a El Cairo?” “He vist en continuacio unes monedes i li digue:
arribà a boqueta nit i ana a dormir a somis a una persona que me dia: ‘La ”Gasta-les per a tornar-te’n a la teua
una mesquita. Prop d’alli hi havia una teua fortuna se troba en El Cairo. Ves’. ciutat”.
casa i Ala, ¡lloat
lloat A l’arribar aci m’he L’home prengue els diners i regresà a
siga!, va dispondre donat conte de que la Bagdat, puix la casa que el governador
que una colla de fortuna promesa eren li havia descrit era la seua propia. A
lladres entrara per a els assots que has ma- l’arribar al seu domicili cavà baix de la
furtar en la casa. Els nat que me donen”. El font i trobà un gran tesor.
tesor D’esta ma-
habitants d’esta se governador se va riure nera tan prodigiosa va vore el somi
despertaren a a carcallades deixant al complit..
l’escoltar el movi- descobert els seus mo-
ment del grup i co- lars. Li digue “Home Adaptacio d’una rondalla de
mençaren a cridar. de poc trellat, yo he “Les mil nits i una nit”

GLOSSARI (paraula/ sinonims: definicio) per a denominar l’espai de temps que va les quals se destaquen les virtuts d’un fet
Acodiren de acodir/ presentar-se/ entre la vesprada i la nit. o d’una persona.
assistir: Referit a una persona, anar al Carcallades/ riallades: Riure’s espon- Tesor/ riquea/ fortuna: Conjunt de
lloc a on li conve o ha segut citada. taneament de forma forta i escandalosa. bens (diners, valors, objectes preciosos)
Agobiat/ preocupat/ abatut: Estat Dispondre/ preparar: En la rondalla, que se guarden en algun lloc.
d’anim d’una persona en situacio extre- establir la situacio que ha de passar. Frases fetes:
ma que ha perdut l’energia i l’anim. Lloat de lloar/ alabar/ elogiar/ enal- Quedar-se sense un gallet: Quedar-
Boqueta nit, a-: Expressio que s’utilisa tir: Expressio o conjunt d’expressions en se sense diners.
Verticals: 1. ATERRISAR 2. ESMORTIR
Solucio: 1. CANO 2. ESTALL 3. CODEX 4. DESFORRELLAR 5. ENFORTIR 6. CALIÇ 7. ASPRE 8. CEGALLOS 9. FARFALLOS

I RECORDA…La primera paraula d'este mes es aterrisar. Aterrisage es l'accio d'aterrisar qualsevol aparat que vola.
Coloquialment utilisem tambe la paraula aterrisar per a referir-nos a una cosa o persona que cau a terra, per
eixemple: Concha s'ha caigut del tobogan i ha aterrisat de morros en terra; o quan algu se presenta de manera
inesperada en algun lloc, per eixemple: Mira quí acaba d'aterrisar en la festa. Hem de diferenciar-la de la paraula
aterrar, que significa tirar terra o cobrir de terra, per eixemple: Han aterrat la marjal per a secar-la. Un aterrament
es l'aument del deposit de terres o arena, especialment en el fondo del mar o d'un riu, de manera natural o per
l’accio de l’home.
La segona paraula es esmortir. Esmortiment es l'accio i efecte d'esmortir. Eixemple: La llum del cresol anava
esmortint-se poc a poc.
4 Juliol - Agost 2009