You are on page 1of 42

LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DELS AL·LÈRGENS ALIMENTARIS

PERÍODE 2006-2010

2005-2010

ÍNDEX
1. Introducció ..................................................................................... 3 2. Marc legal ...................................................................................... 5 3. Manuals de gestió d’al·lèrgens ......................................................... 11 3.1. Guia de gestió dels al·lèrgens i el gluten en la indústria alimentària..................................................................................... 11 3.2. Manual de bones pràctiques en la restauració col·lectiva ........... 12 3.3. Pla de control dels al·lèrgens ................................................. 12 3.4. Manual de restauració sense gluten ........................................ 13 4. Organismes competents en la vigilància i el control a Catalunya ........... 14 5. Actuacions de vigilància i control d’al·lèrgens ..................................... 15 5.1. Programa de vigilància i control d’al·lèrgens alimentaris ........... 15 5.2. Programa d’investigació qualitat sanitària dels aliments (IQSA) . 22 5.3. Actuacions de control de mercat ............................................ 24 5.4. Pacte de col·laboració per a la millora de l’etiquetatge dels productes per a persones celíaques i diabètiques ................................ 25 5.5. Xarxa d’alerta alimentària ..................................................... 27 5.6. Gestió de les denúncies i altres notificacions en relació amb al·lèrgies alimentàries...................................................................... 29 5.7. Atenció a consultes .............................................................. 30 6. Activitats de formació i divulgació .................................................... 31 6.1. Formació adreçada al personal inspector ................................. 31 6.2. Activitats per a operadors econòmics...................................... 31 6.3. Informació als afectats ......................................................... 33 7. Referències normatives ................................................................... 37 8. Enllaços d’interès ........................................................................... 39 9. Annex ........................................................................................... 41

2/42

1. Introducció
En el context general de la seguretat alimentària cal considerar els riscs associats a determinades substàncies, components o ingredients dels aliments que no suposen un risc per a la població en general, però que ocasionen problemes de salut en individus amb sensibilitat especial. Es tracta de les reaccions adverses als aliments, que normalment es manifesten en forma d’al·lèrgies i intoleràncies alimentàries, amb relació a les quals cal preveure objectius i intervencions específics. Les al·lèrgies alimentàries són reaccions adverses de l’organisme com a conseqüència del contacte, la ingestió o la inhalació d’un aliment o algun dels seus components; perquè una reacció adversa a un aliment sigui considerada com a al·lèrgia hi ha d’haver una base immunològica. Els al·lergògens o al·lèrgens són proteïnes o glicoproteïnes presents de forma natural en els aliments, que estimulen el sistema immunològic d’algunes persones i donen lloc a una resposta excessiva i patològica; el sistema immunològic respon a l’al·lergogen com si es tractés d’una amenaça i desenvolupa un atac amb anticossos –immunoglobulines IgE–, que interactuen amb els al·lèrgens i estimulen la secreció d’histamina, prostaglandines i leucotriens per part de determinades cèl·lules dels teixits i de la sang com ara els mastòcits i els basòfils. Són a. Aquestes substàncies són les causants dels símptomes d’al·lèrgia com, per exemple, congestió nasal, inflamació i erupcions a la pell i les mucoses o pruïja. En alguns casos poden aparèixer símptomes més greus com ara asma, diarrea o còlics. En els casos més greus pot produir-se un xoc anafilàctic, que compromet seriosament el sistema circulatori amb un caiguda de la pressió arterial i que pot produir la mort de l’individu. Encara que qualsevol aliment –o els seus components– pot donar lloc a reaccions al·lèrgiques, s’han identificat alguns grups que hi estan associats més freqüentment; és el cas de crustacis, ous, peix, cacauets, soia, llet, fruites en general, fruites amb closca, api, mostassa, grans de sèsam, tramussos, mol·luscs i els derivats corresponents. El Comitè Científic de la Unió Europea sobre Alimentació Humana ha estimat la prevalença de les al·lèrgies alimentàries en la població en general en 3%, en nens arriba a 7%, bo i que disminueix fins a nivells mitjans de la població al voltant dels 13 anys d’edat. S’ha pogut observar una certa predisposició hereditària, és a dir, que aquest tipus de reacció adversa és més freqüent en fills de pares al·lèrgics.

3/42

Entre els al·lergògens més freqüents destaca la proteïna de la llet de vaca, sobretot en nens de molt curta edat, tot i que normalment desapareix al cap d’un temps. Són molt més preocupants les al·lèrgies als cacauets i altres fruites seques, ja que comencen precoçment i normalment es mantenen tota la vida; a més, estan associades més freqüentment amb simptomatologia important –fins i tot en casos en què el contacte ha estat mínim– i també amb el xoc anafilàctic. Les intoleràncies alimentàries poden tenir una simptomatologia similar a la d’algunes al·lèrgies, com ara diarrea o dolor abdominal, però en aquest cas no hi ha una intervenció del sistema immunitari, es produeixen a causa d’algun tipus d’alteració que impedeix digerir correctament un aliment o algun dels seus components. Les dues causes més comunes d’intolerància alimentària són la lactosa i el gluten. La LACTOSA és el sucre propi de la llet, que necessita la lactasa –un enzim de l’intestí– per poder ser absorbida. Quan l’activitat d’aquest enzim és molt baixa, la lactosa no és absorbida, passa a l’intestí gros i és fermentada per bacteris de la flora intestinal; en conseqüència, es produeix una simptomatologia de flatulència, dolor i diarrea. A Europa, la deficiència en lactasa és del 5% mentre que en determinats grups ètnics pot arribar entre 50-80%. El GLUTEN és una proteïna que tenen alguns cereals com ara blat, ordi, sègol i civada, i la intolerància apareix quan hi ha una reacció adversa cap a aquesta proteïna; es parla llavors de MALALTIA CELÍACA. Per mecanismes no del tot coneguts, la mucosa de l’intestí prim queda danyada i perd la capacitat d’absorbir nutrients, am b la qual cosa apareix diarrea, pèrdua de pes, fatiga i símptomes de desnutrició. La malaltia celíaca afecta 1/1.000 persones en la població europea; fins i tot hi ha estudis que indiquen que pot afectar 1/100 persones. Per prevenir els efectes adversos en les persones afectades, l’única mesura eficaç ara com ara és evitar els aliments amb gluten, ja que l’absència de gluten permet la regeneració de la mucosa intestinal i la remissió de la simptomatologia. En general, la manera més eficaç de prevenir les reaccions per al·lèrgies i intoleràncies alimentàries és eliminar de la dieta de les persones sensibles els components que desencadenen l’efecte advers i, per tal que la persona afectada pugui estar en condicions de seguir aquesta recomanació, cal que en primer lloc disposi de formació adequada sobre el problema que l’afecta i la manera de prevenir-lo; de la mateixa manera, ha de tenir al seu abast tota la informació necessària sobre la composició dels aliments per poder fer una elecció alimentària adequada a les seves necessitats.

4/42

determinades substàncies podien no figurar en la llista d’ingredients. peix. com és el cas de la restauració. es va portar a terme l’aproximació de les legislacions dels Estats membres en matèria d’etiquetatge. Per aquest motiu es feia necessari que els additius. relativa a l’etiquetatge. així com sensibilitzar els consumidors i promoure pràctiques correctes d’informació pel que fa a productes posats a la seva disposició sense etiquetatge. fruites. El Comitè Científic també va indicar que els additius alimentaris poden. de la Directiva 2000/13/CE. 2. cal considerar el fet que hi pot haver mancances en aquesta informació.L’etiquetatge dels aliments és clau en aquests casos i esdevé un element imprescindible de seguretat alimentària. Les administracions públiques han de vetllar pel compliment de les normes d’etiquetatge mitjançant controls oficials. El Comitè Científic d’Alimentació Humana va concloure que la incidència de les al·lèrgies i intoleràncies alimentàries pot afectar moltes persones i produir malalties que en alguns casos poden arribar a ser mortals. ous. Amb la finalitat d’assolir un nivell elevat de protecció de la salut dels consumidors i assegurar el seu dret a la informació. Marc legal Mitjançant la Directiva 2000/13/CE del Parlament Europeu i del Consell. Tanmateix. auxiliars tecnològics i altres 5/42 . Abans de la modificació. nous. lleguminoses (en particular cacauets i soia). provocar reaccions adverses o poden incorporar auxiliars de fabricació que siguin o derivin dels identificats i que sovint resultava difícil evitar-los perquè no sempre es mencionaven en l’etiquetatge. presentació i publicitat dels productes alimentaris. de 20 de març de 2000. en l’àmbit dels productes alimentaris. al·lergògens que intervenen en la composició d’una gran varietat d’aliments preparats. malgrat que alguns ingredients o altres substàncies en producte acabat poden provocar al·lèrgies o intoleràncies i constituir un risc per a la salut de les persones afectades. del Parlament Europeu i del Consell. especialment en els aliments que es posen a disposició dels consumidors sense etiquetatge. de 20 de març de 2000. una informació apropiada als consumidors. mitjançant la indicació de tots els ingredients a l’etiqueta. l’any 2003. s’ha de garantir. per la seva naturalesa. presentació i publicitat dels productes alimentaris destinats al consumidor final. hortalisses (api i altres aliments de la família de les umbel·líferes). Aquest Comitè va identificar que entre els al·lergògens alimentaris més corrents hi ha llet de vaca. blat i altres cereals que continguin gluten. crustacis.

nous (de noguera) (Juglans regia). transposada al dret intern de l’Estat pel Reial decret 2220/2004. Koch].).substàncies amb efectes al·lergògens fossin sotmesos a les normes d’etiquetatge per donar informació adequada als consumidors que pateixen al·lèrgies i altres tipus de reaccions adverses als aliments. sègol. ametlles (Amygdalus communis L. Encara que l’etiquetatge no ha de ser considerat l’instrument únic d’informació. nous de macadàmia (nous d’Austràlia) (Macadamia ternifolia) i productes derivats Api i productes derivats Mostassa i productes derivats Grans de sèsam i productes a base de grans de sèsam Anhídrid sulfurós i sulfits en concentracions superiors a 10 mg/kg o 10 mg/l expressat com a SO2 Amb la finalitat de seguir l’evolució dels coneixements científics i tecnològics. kamut o les seves varietats híbrides) i productes derivats Crustacis i productes a base de crustacis Ous i productes a base d’ou Peix i productes a base de peix Cacauets i productes a base de cacauets Soia i productes a base de soia Llet i els seus derivats (incloent-hi la lactosa) Fruites de closca. que fa obligatòria la indicació d’una sèrie de components considerats al·lergògens més corrents en la llista d’ingredients. es va considerar necessari ajudar en la mesura del possible els consumidors afectats per al·lèrgies o intoleràncies facilitant-los una informació més completa sobre la composició dels aliments i fent obligatòria la inclusió de tots els ingredients i altres substàncies presents en els productes alimentaris a l’etiqueta. civada. aquestes normes preveuen la revisió de la llista esmentada per incloure o suprimir determinats ingredients quan calgui. pacanes (nous d’Amèrica) [Carya illinoiesis (Wangenh. de 26 de novembre. espelta. avellanes (Corylus avellana). Llista d’al·lèrgens Cereals que continguin gluten (blat. ordi. nous de Brasil (Bertholletia excelsa). de 10 de novembre de 2003. és a dir. anacards (Anacardium occidentale).) K. aquestes revisions han d’estar basades en criteris científics determinats per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. Com a resposta en aquesta necessitat es va publicar la Directiva 2003/89/CE del Parlament Europeu i del Consell. pistatxos (Pistacia vera). 6/42 .

incloent-hi la dextrosa Maltodextrines a base de blat Xarops de glucosa a base d’ordi Cereals utilitzats en destil·lats per a begudes espirituoses Ous Lisozim (produït a partir d’ou) utilitzat en el vi Albúmina (produïda a partir d’ou) utilitzada com a agent clarificant en el vi i la sidra Peix Gelatina de peix utilitzada com a suport de vitamines i aromes Gelatina de peix o ictiocol·la utilitzada com a agent clarificant en la cervesa. la Comissió Europea va aprovar. La llista de productes provisionalment inclou: derivats d’aliments al·lergògens exclosos Cereals que contenen gluten Xarops de glucosa a base de blat. Aquesta Directiva va ser transposada a la normativa estatal pel Reial decret 1164/2005. encara que sigui de forma modificada. va establir en la nova Directiva la llista d’ingredients o substàncies exclosos provisionalment de l’obligació d’estar indicats en l’etiqueta de determinats productes alimentaris. D-alfa tocoferol natural. quan siguin utilitzats en la producció i continuïn presents en el producte acabat. que estableix una llista de substàncies o ingredients alimentaris exclosos provisionalment de l’annex III bis de la Directiva 2000/13/CE i. la sidra i el vi Soia Olis i greix de soia totalment refinats Tocoferols naturals barrejats (E-306).Sobre la base d’aquesta possibilitat. atenent les opinions del Comitè Científic de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària sobre la probabilitat que alguns productes puguin causar reaccions adverses a persones sensibles. la Directiva 2005/26. el 21 de març de 2005. que suspèn temporalment l’aplicació d’una part de l’annex V de la Norma general d’etiquetatge. presentació i publicitat dels productes alimentaris. aprovada pel Reial decret 1334/1999. acetat del natural i succinat del D-alfa tocoferol natural derivats de soia Fitosterols i èsters de fitosterol derivats d’olis vegetals de soia Èsters de fitostanol derivats de fitosterols d’oli de soia Llet Sèrum utilitzat en destil·lats per a begudes espirituoses Lactitol Productes lactis (caseïna) utilitzats com a agents clarificants en la sidra i el vi Fruits amb closca Fruita de clofolla utilitzada en destil·lats per a begudes espirituoses Fruita de clofolla (ametlles i nous) utilitzada com a aromatitzant en begudes espirituoses D-alfa tocoferol 7/42 .

de 31 de juliol. La Directiva fixa la llista d'ingredients i productes derivats que per la seva capacitat al·lergògena han de constar en la llista d'ingredients de las etiquetes dels aliments envasats. en determinades circumstàncies. presentació i publicitat dels productes alimentosos. alguns productes derivats provisionalment exclosos és poc probable que donin lloc a reaccions adverses en individus sensibles. de 27 de novembre. que modifica l' annex III bis de la Directiva 2000/13/CE sobre determinats ingredients alimentaris. aquesta Directiva va ser transposada al Reial decret 1245/2008. raó per la qual han de ser exclosos permanentment de l’annex. de 18 de juliol. de 22 de desembre –transposada al Reial decret 36/2008. que modifica la Norma general d'etiquetatge. de 18 de gener–. 8/42 . aprovada pel Reial decret 133471999. Segons el criteri de l’EFSA.Sobre la base de les noves evidències científiques i mitjançant la Directiva 2006/142/CE de la Comissió. es va ampliar la llista d’ingredients que en qualsevol circumstància s’han d’indicar en l’etiqueta dels productes alimentaris amb els següents productes: Tramussos i productes a base de tramussos Mol·luscs i productes a base de mol·luscs Respecte a l’exclusió provisional de determinats productes derivats i sobre la base de les avaluacions realitzades per l’EFSA es va aprovar la Directiva 2007/68/CE de la Comissió.

ametlles (Amygdalus communis L.).Llista d’ingredients d’indicació obligatòria Cereals que continguin gluten (blat. Koch]. D-alfa tocoferol natural. sègol. anacards (Anacardium occidentale). és a dir. civada. pistatxos (Pistacia vera). nous de Brasil (Bertholletia excelsa). nous de macadàmia (nous d’Austràlia) (Macadamia ternifolia) i productes derivats tret de: Nous utilitzades en destil·lats o alcohol etílic d’origen agrícola per a begudes espirituoses Api i productes derivats Mostassa i productes derivats Grans de sèsam i productes a base de grans de sèsam Anhídrid sulfurós i sulfits en concentracions superiors a 10 mg/kg o 10 mg/l expressat com a SO2 Tramussos i productes a base de tramussos Mol·luscs i productes a base de mol·luscs 9/42 . nous (de noguera) (Juglans regia). kamut o les seves varietats híbrides i productes derivats tret de: Xarops de glucosa a base de blat.) K. espelta. avellanes (Corylus avellana). la sidra i el vi Cacauets i productes a base de cacauets Soia i productes a base de soia tret de: Olis i greix de soia totalment refinats Tocoferols naturals barrejats (E-306). incloent-hi la dextrosa Maltodextrines a base de blat Xarops de glucosa a base d’ordi Cereals utilitzats en destil·lats o alcohol etílic per a begudes espirituoses Crustacis i productes a base de crustacis Ous i productes a base d’ou Peix i productes a base de peix tret de: Gelatina de peix utilitzada com a suport de vitamines o preparats de carotenoides Gelatina de peix o ictiocol·la utilitzada com a agent clarificant en la cervesa. acetat del D-alfa tocoferol natural i succinat del D-alfa tocoferol natural derivats de soia Fitosterols i èsters de fitosterol derivats d’olis vegetals de soia Èsters de fitostanol derivats de fitosterols de llavors de soia Llet i els seus derivats (incloent-hi la lactosa) tret de: Sèrum utilitzat en destil·lats o en alcohol etílic d’origen agrícola per a begudes espirituoses Lactitol Fruites de closca. pacanes (nous d’Amèrica) [Carya illinoiesis (Wangenh. ordi.

41/2009 es d’aplicació a partir de l’1 de gener de 2012. en funció dels individus. aquest Reglament preveu 2 tipus de productes amb diferent nivell de contingut en gluten perquè la persona consumidora afectada pugui triar-los en funció del seu grau de sensibilitat. en altres aliments dietètics i en aliments normals. SENSE GLUTEN Aquesta menció pot figurar en aliments destinats a una alimentació especial de persones amb intolerància al gluten. s’ha demostrat que la intolerància al gluten varia dins d’uns límits. de 20 de gener. Així preveu dos tipus de menció: MOLT BAIX EN GLUTEN Només pot figurar en aliments destinats a una alimentació especial de persones amb intolerància al gluten. El Reglament (CE) núm. en els aliments normals i en els dietètics diferents dels destinats a persones amb intolerància al gluten. Sobre la base d’evidències científiques recents. el gener de 2009 es va aprovar el Reglament (CE) núm. 41/2009. s’ha d’aplicar la menció sense perjudici del que disposen els principis generals de la Norma general d’etiquetatge. que regula el contingut en gluten que poden tenir els aliments destinats a les persones intolerants i les declaracions que poden figurar en l’etiquetatge d’aquests aliments específics i en el dels aliments de consum corrent. A fi de protegir la salut de les persones celíaques i de permetre’ls que trobin en el mercat productes alimentosos apropiats a les seves necessitats. sempre que la quantitat de gluten no excedeixi de 100 mg/kg en el producte destinat al consumidor final. aquestes mencions han de posar-se molt a prop de la denominació comercial del producte. sempre que la quantitat de gluten no excedeixi de 20 mg/kg en el producte destinat al consumidor final.Pel que fa a la composició i l’etiquetatge dels productes apropiats per a persones amb intolerància al gluten. No obstant això. presentació i publicitat dels productes alimentosos (article 4 del Reial decret 1334/1999). 10/42 .

Guia de gestió dels al·lèrgens i el gluten en la indústria alimentària Aquesta guia. 11/42 . Cada empresa ha de determinar individualment les accions que poden ser apropiades en cada situació específica. Proporciona una caixa d’eines per ajudar els establiments a incorporar Aquesta Guia la gestió dels al·lèrgens alimentaris i del gluten en el seu pla d’autocontrol. hi ha la informació. encara que els principis generals es poden aplicar també als aliments no envasats. l’Associació de Celíacs de Catalunya i l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA). en el qual es relacionen les pràctiques que poden ser utilitzades en els diversos sectors per ajudar a produir aliments que no causin problemes de salut a les persones afectades d’al·lèrgies i/o intoleràncies alimentàries. Es per això que. diverses empreses amb experiència sobrada en l’autocontrol d’al·lèrgens. és fruit del treball col·laboratiu dut a terme entre l’Associació d’Indústries d’Alimentació i Begudes de Catalunya (AIABECA). se centra en la producció d’aliments preenvasats (elaborats en un lloc separat d’on es ven el producte a la persona consumidora). un dels objectius en aquest àmbit ha estat l’impuls.3. sensibilització i promoció de pràctiques correctes entre els operadors de la cadena alimentària així com –i molt especialment– el control de la fiabilitat de la informació facilitada en l’etiquetatge dels aliments. Manuals de gestió d’al·lèrgens Entre els objectius i les intervencions que en l’àmbit de les reaccions adverses als aliments es consideren en el Pla de la seguretat alimentària.1. publicada l’any 2009. pel qual s’estableixen els principis i requisits generals de la legislació alimentària i es fixen procediments relatius a la seguretat alimentària. exposa també uns principis generals que es poden aplicar per gestionar ingredients específics en situacions diferents. la coordinació i la supervisió de guies i documents de gestió dels al·lèrgens a fi d’ajudar els operadors econòmics a implantar sistemes d’autocontrol que garanteixin la fiabilitat de la informació facilitada en l’etiqueta del producte. 3. de 28 de gener. d’acord amb els principis que es recullen en el Reglament 178/2002. És un material especialment útil per a la petita i mitjana empresa. avaluar els riscos de la contaminació encreuada d’un producte amb un aliment o ingredient al·lergogen i garantir la veracitat de la informació facilitada en l’etiqueta.

12/42 .3. que facilita consells per ajudar a seguir les bones pràctiques de manipulació necessàries per preparar àpats que es destinen a persones al·lèrgiques i a evitar el perill de contaminació encreuada.2. 3.. 3. aquest material divulgatiu forma part de la sèrie de fullets informatius sobre els Prerequisits editats per aquesta Agència.. a finals de l’any 2009. És per això que. La proposta de disposar d’un Pla de control dels al•lèrgens alimentaris. per la qual cosa la gestió dels al·lèrgens ha de ser integrada dins del procediment existent d’autocontrol. residències. menjadors laborals. és una opció alternativa per tal de gestionar els al•lèrgens dins del sistema APPCC. Pla de control dels al·lèrgens Elaborat per l’Agència de Protecció de la Salut. on s'explica de forma pràctica en què consisteixen i com s'han d'implementar als establiments alimentaris. les persones vulnerables tenen les mateixes necessitats d’informació sobre la composició dels aliments i dels plats quan mengen fora de la llar. sempre que sigui possible. s’edita el Manual de bones pràctiques d’elaboració en la restauració col·lectiva. l'Agència de Salut Pública de Barcelona. es a dir. Les empreses han de tenir implantats plans d’autocontrol basats en l’aplicació del sistema d’anàlisi de perills i punts de control crític (APPCC) o en guies de pràctiques correctes d’higiene. durant l’any 2010. en col•laboració amb la Diputació de Barcelona. aquesta necessitat es fa més manifesta encara quan parlem de restauració col·lectiva. escoles. la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació de Municipis i Comarques de Catalunya. hospitals. Manual de bones pràctiques en la restauració col·lectiva Tot i que la legislació actual només estableix la indicació dels al·lergògens en els aliments envasats. cases de colònies. com un prerequisit més.Els al·lergògens alimentaris han de ser gestionats informant de la seva presència en l’etiqueta i evitant que hi siguin de forma no intencionada. centre penitenciaris.

de forma directa o indirecta. restaurants i menjadors col·lectius i que els ajuda a oferir menús segurs per a aquests col·lectius. Aquestes pràctiques proporcionen l'entorn bàsic i les condicions necessàries per a la producció d'aliments segurs. es tracta d’un protocol que permet diferents opcions i s’adapta a tot tipus de bars. l'augment de la càrrega microbiològica o l'acumulació de residus i altres agents químics o físics en els aliments. 3.4. Alícia i Celíacs de Catalunya han desenvolupat un manual pràctic dirigit a restauradors que es vulguin comprometre a disposar de solucions per als clients celíacs.La producció d'aliments segurs per al consum humà requereix una sòlida base de condicions i pràctiques higièniques que evitin la introducció d'agents perillosos. i es coneixen amb el nom de "prerequisits" (també referenciats a la bibliografia com a "plans de suport" o "plans generals d'higiene"). i revisat per l’ACSA. 13/42 . Manual de restauració sense gluten Aquest Manual ha esta elaborat per la Fundació Alícia i l’Associació de Celíacs de Catalunya.

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) que du a terme les tasques del Departament de Salut en l’àmbit territorial del municipi de Barcelona. Els organismes competents a Catalunya per dur a terme aquestes actuacions són: El Departament de Salut (DS) pel que fa a la gestió del Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris de Catalunya (RSIPAC). perquè s’incloguin tots els ingredients del producte i perquè s’informi de la presència no intencionada però inevitable d’al·lèrgens en el producte. Diputacions. L’Agència Catalana del Consum (ACC). Organisme responsable: Servei d’Inspecció i Control de Mercat de la Subdirecció General de Disciplina de Mercat Els ens locals. pel que fa a la vigilància i el control dels establiments minoristes i de la restauració comercial. adscrita al Departament d'Empresa i Ocupació. Organismes responsables : Ajuntaments.4. . etc. la vigilància i el control dels establiments elaboradors i comercialitzadors. i la vigilància i el control dels productes posats a disposició dels consumidors. 14/42 . Consells comarcals. els Estats membres realitzen diferents actuacions de vigilància i control respecte als al·lèrgens alimentaris. Organisme responsable: Agència de Protecció de la Salut (APS). competent en matèria de consum pel que fa a la traçabilitat i l’etiquetatge dels aliments a disposició del consumidor final. Organismes competents en la vigilància i el control a Catalunya A fi de vetllar perquè la informació de l’etiquetatge dels aliments sigui fiable.

Activitats de control El desenvolupament del Programa de control va comportar tot un seguit d’actuacions que es poden resumir en: Elaboració d'un qüestionari per tal de comprovar: El grau de coneixement de la norma d'etiquetatge en relació amb els ingredients al·lergògens per part de les empreses de Catalunya. Actuacions de vigilància i control d’al·lèrgens 5.1. el qual es va acabar de definir l’any 2006. Any 2009 es retira el làtex com a material que forma part dels equips de protecció individualitzada (EPIs) del personal inspector de l’APS a les empreses alimentàries. A partir de l’any 2009 s’inclou en el Sistema de Control Sanitari dels Aliments i els establiments alimentaris de Catalunya (SICA).1. 15/42 . Les actuacions de control durant el període 2006-2008 són coordinades pels serveis centrals de l’Agència de Protecció de la Salut i en l'execució intervenen els serveis regionals i l’Agència de Salut Pública de Barcelona.5. Els ingredients al·lergògens més habituals en els productes elaborats a Catalunya. Programa de vigilància i control d’al·lèrgens alimentaris AGÈNCIA DE PROTECCIÓ DE LA SALUT Durant l’any 2005 es van iniciar els treballs de disseny i desenvolupament del Programa de vigilància i control d’al·lèrgens alimentaris de Catalunya. en el marc del Programa de control de processos i productes i en l'execució intervenen els serveis regionals de l’Agència de Protecció de la Salut.1. El grau de compliment de la norma d'etiquetatge per part de les empreses. L’objectiu d’aquest Programa és garantir que els consumidors que pateixen al·lèrgia i/o intolerància puguin identificar l’ ingredient al qual són sensibles en els productes elaborats i/o distribuïts per les indústries alimentàries ubicades a Catalunya. 5.

Inspecció a les empreses seleccionades. La mesura de control més freqüentment aplicada per les empreses és la neteja a fons. 34% correspon a establiments elaboradors de productes i/o preparats carnis. cereals que contenen gluten (39%) i fruita seca (32%). inspecció d’empreses i comprovació d’etiquetes: De les 718 indústries inspeccionades. és a dir. Els resultats les activitats de control en l’any 2007 es presenten en les taules 1 i 2 16/42 . (Veure Taula 1) Selecció d'empreses de cada àmbit territorial i tramesa d'instruccions als inspectors sanitaris. Els ingredients més habituals en els productes elaborats a Catalunya són: llet (56%). en darrer lloc és el sector d’additius i aromes (1%). Recollida d'informació a través dels qüestionaris emplenats. Durant l’any 2006 es va realitzar una prova pilot. amb actuacions de control. El sector de derivats carnis és en primer lloc en relació amb el grau de compliment de la norma (29%). Establiment dels criteris de selecció de les empreses a les que es preveu comprovar l'adequació de l'etiquetatge dels productes. sulfits (48%).El grau de conscienciació i autocontrol de les empreses pel que fa als al·lèrgens alimentaris. laboració d'un document de suport destinat als inspectors sanitaris que els permeti disposar de criteris per a emplenar el qüestionari. Les mesures de control més habituals aplicades per les empreses. 17% a begudes alcohòliques (principalment vins i caves) i 14% a menjars preparats i/o aliments dietètics. seguit del de begudes alcohòliques (19%). ous (41%). El 19% dels establiments disposen d’un pla APPCC adaptat. El 72% dels establiments visitats en la campanya 2006 coneix la nova Norma d’etiquetatge i el 56% comercialitza els productes amb les etiquetes actualitzades. El 40% de les empreses inspeccionades utilitza guants de làtex durant les pràctiques de manipulació d’aliments.

187 (any 2006: 718 establiments) Establiments elaboradors del sector carni: 27% Menjars preparats i/o aliments dietètics: 18. any 2006: 56% Indústries inspeccionades que comercialitzen únicament part dels productes investigats amb etiquetes actualitzades: 7% Sectors Additius i/o aromes: 91% Begudes alcohòliques: 80% Edulcorants naturals: 76% Productes i/o preparats carnis*: 43% Farines i derivats*: 31% Productes Productes investigats elaborats a Catalunya amb etiquetatge correcte pel que fa a la indicació dels al·lèrgens de menció obligatòria: 56% * Sectors que ocupen els darrers llocs Entre 2006 i 2007 s'han realitzat 2.156 Ingredients utilitzats de forma més habitual. Taula 3 17/42 .Taula 1.2% Mesura de control més freqüent de les empreses: aplicació de procediments (neteja a fons. augment lleuger en relació al 2006 Nombre de productes investigats elaborats a Catalunya: 3. etc.2% Farines i derivats: 16. igual que el 2006 Establiments amb pla adaptat d'anàlisi de perills i punts de control crítics (APPCC): 22%.187 indústries investigades durant l'any 2007 Coneixement de la normativa en relació amb l'etiquetatge: 77. Resultats globals de les activitats durant el 2007 Nombre d'indústries investigades l'any 2007: 1. Compliment dels requisits d'etiquetatge en les 1.) per eliminar els al·lèrgens majors de la línia de producció: 42%.589 visites d'inspecció a establiments de Catalunya.8% Grau de compliment de la Norma d'etiquetatge Indústries Indústries inspeccionades que comercialitzen tots els productes investigats amb etiquetes actualitzades: 53%. aspiració. com el 2006: Llet i/o derivats: 49% Cereals amb gluten: 39% Ou i/o derivats: 24% Soia: 23% Sulfits: 23% Taula 2. dels quals el 98% pertany als 14 sectors considerats com a prioritaris a causa de la presència possible d'al·lergògens en els productes que elaboren.

Activitats de vigilància L'any 2007 s’inicia la vigilància analítica d'al·lèrgens alimentaris. en no figurar. 18/42 . 5.8% 53% 22% Element objecte de control Coneixement de la Norma d’etiquetatge Conformitat de l’etiquetatge amb la Norma vigent APPCC adaptat El control d’al·lèrgens 2006. podrien passar desapercebuts per als consumidors i causar reaccions adverses a les persones susceptibles. Resultats globals del control 2006-2007 Taxa de conformitat 2006 72% 56% 19% 2007 77. L’any 2009 aquest programa queda integrat en el si del Sistema de vigilància dels aliments de Catalunya (SIVAL). i dels requisits d’etiquetatge dels verificació de la gestió correcta del risc associat als al·lèrgens alimentaris dins dels autocontrols de les empreses.Taula 3. Per a la recollida de mostres se segueixen uns criteris de selecció que implica l'anàlisi prèvia de l'etiquetatge dels productes per part dels inspectors. amb l'objectiu de detectar la possible presència de possibles ingredients al·lergògens de l'annex III bis de la Directiva 2000/13/CE no declarats en l'etiquetatge que. En l’actualitat es les visites de control Departament de Salut control de processos alimentaris es manté des que es va iniciar l’any troba inclòs en el SICA i es realitza en el decurs de periòdic que efectuen els inspectors oficials del per a verificar el compliment del Programa de i productes. Les actuacions de control que s’efectuen són les següents: comprovació del compliment productes alimentosos. Es realitza un mostreig prospectiu sobre els aliments que es comercialitzen a Catalunya.2.1.

125 i 98 determinacions.L’any 2006 es recullen 52 mostres d'aliments elaborats i/o distribuïts arreu de Catalunya a fi de detectar la possible presència d'ingredients no declarats en l'etiquetatge. respectivament. 2009 i 2010 es realitzen 81. Durant els anys 2008. Resultats 2008 2008 N 5 11 10 3 1 30 5 11 10 3 2 32 5 5 10 3 3 3 3 3 3 81 ND 0 9 2 0 1 12 0 4 3 0 1 9 0 0 0 0 0 0 0 0 0 21 % TC 100 18 80 100 0 60 100 64 70 100 50 72 100 100 100 100 100 100 100 100 100 74 PERILL GRUP D'ALIMENT Xocolates Productes carnis crus curats Productes carnis tractats per la calor Caramels Plats preparats a base de peix TOTAL Xocolates Productes carnis crus curats Productes carnis tractats per la calor Caramels Plats preparats a base de peix TOTAL Aliments sense gluten Productes carnis crus-curats TOTAL Cereals transformats TOTAL Cereals transformats TOTAL Cereals transformats TOTAL -lactoglobulina Caseïna Gluten Proteïna d’ametlla Proteïna d’avellana Proteïna de cacauet TOTAL N nombre de determinacions ND nombre de disconformitats TC taxa de conformitat 19/42 . El nombre i percentatge de determinacions conformes segons sectors alimentaris es presenten en les taules 5 i 6 Taula 5.

Taula 6. SIVAL 2009-2010 PERILL GRUP D'ALIMENT Preparats per a lactants Preparats de continuació Preparats de carn no adobats Productes carnis crus-curats Productes carnis tractats per la calor Aperitius fregits Menjars preparats amb tractament tèrmic TOTAL Preparats per a lactants Preparats de continuació Preparats de carn no adobats Productes carnis crus curats Productes carnis tractats per la calor Aperitius fregits Menjars preparats amb tractament tèrmic TOTAL Aliments sense gluten Preparats de carn no adobats Productes carnis crus curats Productes carnis tractats per la calor Salses Pastes alimentoses d’arròs Postres de gelat de llet Aperitius fregits TOTAL Preparats de carn no adobats Productes carnis crus curats Productes carnis crus salats i curats Productes carnis crus salats. Resultats 2009-2010 AL·LÈRGENS I SUBSTÀNCIES QUE PROVOQUEN INTOLERÀNCIA. curats i fumats Productes carnis tractats per la calor Aperitius fregits TOTAL Preparats de carn no adobats Productes carnis tractats per la calor Galetes de diferents tipus Pastes alimentoses TOTAL 2009 N 2 3 6 5 3 5 23 2 3 6 5 3 5 24 3 3 3 3 4 2 4 3 27 2 5 3 3 5 3 21 2 2 4 8 ND 0 1 2 0 0 0 0 2 3 4 1 0 0 10 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 %TC 100 67 67 100 100 100 100 0 0 33 80 100 100 58 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 N 1 2 3 6 5 3 4 24 1 2 3 6 5 3 4 24 3 3 3 5 4 2 4 3 27 3 2 2 4 11 2010 ND 0 0 1 2 0 0 0 3 0 1 0 0 2 0 0 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 %TC 100 100 67 67 100 100 100 88 100 50 100 100 60 100 100 88 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 20/42 Ou Lactosa Gluten Caseïna -lactoglobulina .

80 % 93.88%). 21/42 .88 % Proteïna de cacauet Proteïna d’avellana Conforme S’observa una clara tendència positiva.88 TOTAL N nombre de determinacions ND nombre de disconformitats TC taxa de conformitat Taula 7. Resultats globals de vigilància d’al·lèrgens 2007-2010 Al·lèrgens i substàncies que provoquen intolerància 2007 2008 2009 2010 Total mostres 52 81 125 98 60 111 92 21 14 0 0 0 6 21 14 6 No conforme LR LN Total Taxa Conformitat 56.07 % 88. ja que en l’any 2010 s’apropa a una taxa de conformitat del 100% (93.00 % 74.Proteïna d’ametlla Postres de gelat de llet TOTAL Postres de gelat de llet TOTAL Postres de gelat de llet TOTAL 7 7 7 7 7 7 125 0 0 0 0 0 0 14 100 100 100 100 100 100 89 4 4 4 4 4 4 98 0 0 0 0 0 0 6 100 100 100 100 100 100 93.

).5. amb l’objectiu de relacionar la informació de l’etiquetatge dels aliments amb l’analítica resultant d’aquests components. Els resultats del Programa IQSA referents al control dels anys 2008. es tracta d’una mostra prospectiva única per cada producte. A banda de ser el Programa més important quant a l’anàlisi. Aquesta aplicació periòdica permet actualitzar la informació sobre la quantitat de contaminants de determinats aliments i sobre com evolucionen. aspecte molt rellevant en el cas en què l’objectiu es relacionar la informació de l’etiqueta amb l’analítica resultant d’aquests components. Les mostres d’aliments s’adquireixen en establiments detallistes.. que inclou l’anàlisi de tendències o el càlcul d’ingestes de contaminants a través del consum d’aliments. i fer possible l’adopció de mesures correctores per a situacions anòmales ja que proporciona informació per prioritzar i planificar les activitats de control. també estudia l’etiquetatge de les diferents mostres d’aliments recollits. aturada de la comercialització fins que se n’acrediti la salubritat. Programa d’investigació de la qualitat sanitària dels aliments (IQSA) AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA DE BARCELONA (ASPB) L’ASPB a través de l’IQSA incorpora l’estudi de components d’aliments l’any 2008. escorxadors i indústries. desglossats per anys. contaminats químics i microbiològics en diversos aliments susceptibles de contenir-ne. però també se n’obtenen de mercats centrals.. que es comercialitzen a la ciutat de Barcelona. alhora. El Programa d’investigació de la qualitat sanitària dels aliments (IQSA) té com a objectiu avaluar la presència o la quantitat de determinats additius. aliments analitzats i al·lèrgens analitzats. de forma que el Programa IQSA conté un vessant de gestió del risc que es posa en marxa quan es detecta o se sobrepassa el valor de tolerància d’un perill alimentari determinat i s’implementen les accions corresponents (comunicació al Servei d’inspecció.2. també presenta un vessant prospectiu de recollida d’informació per contribuir al coneixement o l’establiment de límits legals comunitaris. L’aplicació d’aquest Programa permet valorar la situació actual i l’evolució en el temps. que inclou el control del gluten i les proteïnes de la llet. o a l’avaluació del risc. 2009 i 2010 es presenten en les taules 8 i 9. 22/42 .

8 TOTAL DETERMINACIONS 91 7 92.7 10 10 10 0 0 0 100 100 100 23/42 .3 Gluten Caseïna N nombre de determinacions ND nombre de disconformitats TC taxa de conformitat lactoglobulina en l’etiquetatge 4 0 100 19 0 100 15 3 5 3 1 67 68 79 0 0 0 0 0 0 4 5 100 100 100 100 100 100 94 93.Taula 8. Al·lèrgens i substàncies que provoquen intolerància IQSA 20082010 2008 N 7 6 17 30 ND 2 0 0 2 %TC 61 100 100 93 N 1 4 1 6 1 4 1 6 2 4 7 4 2009 ND 0 1 0 1 1 3 0 4 0 0 0 0 %TC 100 75 100 83 0 25 100 33 100 100 100 100 N 10 2010 ND 0 %TC 100 Perill Grup d'aliment Carns picades i preparats de carn Productes carnis tractats per calor Cereals i derivats TOTAL Preparats de carn 6 5 17 Productes carnis tractats 7 0 100 per la calor Cereals i derivats 16 0 100 Aliments infantils-potets TOTAL 29 5 83 Aliments etiquetats sense gluten Preparats de carn Productes carnis curats Productes carnis tractats per la calor Aliments per a lactantsfarinetes Salses Cereals i derivats 10 0 100 Aliments sense menció a la presència de gluten Preparats de carn 4 0 100 Productes carnis curats 5 0 100 Productes carnis tractats 12 0 100 per calor Cereals i derivats Aliments infantils-potets Fruita seca Formatge TOTAL 31 0 100 TOTAL MOSTRES 61 5 91.

Evolució IQSA 2008-2010.Taula 9. la Inspecció de Consum comprova que l’etiquetatge n’informi adequadament al consumidor i analitza que la composició real de l’aliment es correspongui exactament amb el contingut de l’etiqueta. la Inspecció de Consum de l’ACC programa controls periòdics dels productes alimentaris que es posen a la venda al consumidor final. tant pel que fa als requisits formals mínims com pel que fa a la seva veracitat. Per portar a terme el control de mercats. El control de mercat comporta la comprovació del compliment de la normativa aplicable a l’etiquetatge.3. 24/42 . En el cas de les substàncies contingudes en aliments que poden generar algun tipus d’al·lèrgia o intolerància. Components Perill Gluten Caseïna lactoglobulina TOTAL 2008 ND 0 5 2 7 2009 ND 0 4 1 5 2010 ND 0 0 N 31 29 30 91 %TC 100 83 93 92. Si Inspecció de Consum detecta irregularitats administratives. eficàcia i suficiència.7 N 10 10 %TC 100 100 N nombre de determinacions ND nombre de disconformitats TC taxa de conformitat 5. incoació d’expedients administratius sancionadors. la Inspecció de Consum porta a terme el control de la composició mitjançant la presa de mostres de productes i el posterior anàlisi en laboratoris acreditats. etc. A més. presentació i publicitat dels productes alimentaris.3 N 67 6 6 79 %TC 100 33 83 93. entre els productes objecte de control hi ha els productes alimentaris que es destinen al consumidor final en l’àmbit territorial de Catalunya. Actuacions de control de mercat AGÈNCIA CATALANA DEL CONSUM L’Agència Catalana del Consum exerceix les competències en matèria d’inspecció i control de mercat dels productes i serveis posats al mercat. proposa les mesures correctores corresponents: requeriments a l’empresa d’adequació a la normativa.

hi inclou les persones malaltes. d’aquesta manera la Generalitat va fer un pas més per millorar la qualitat de vida dels més de 340. determinada segons el mètode analític R5 ELISA. En cas que el producte alimentari pugui contenir una quantitat de gluten superior a 20ppm.4. L’adhesió al pacte –impulsat per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb les associacions de Celíacs i Diabètics de Catalunya– garanteix la millora de la informació nutricional que les empreses incorporen en l’etiquetatge dels seus productes.. són especialment vulnerables pel que fa a les relacions de consum –concretament. segons el mètode analític R5 ELISA. per la concurrència de determinades característiques. El distintiu PACTE PER AL CELÍAC es defineix com el distintiu que s'utilitza en l'etiquetatge dels productes alimentaris per identificar d’una manera gràfica si l'aliment conté gluten o no en conté. el distintiu a utilitzar ha de ser el corresponent als productes amb gluten. El Codi recull també que els drets de les persones consumidores que afectin col·lectius especialment protegits gaudeixen d'una atenció especial i preferent per part dels poders públics. també estableix que tenen la consideració de col·lectius especialment protegits tots els col·lectius que.5. el distintiu és una referència visual que facilita l’acte de compra als qui pateixen ambdues malalties i afavoreix el control d’una dieta variada i equilibrada. és igual o inferior a 20 ppm (parts per milió).000 afectats per la diabetis i la malaltia celíaca a Catalunya. en aquest sentit.acords amb fabricants i empreses de distribució alimentària per garantir la informació nutricional i advertir de la presència de gluten en l’etiquetatge. 25/42 . El Codi de consum de Catalunya disposa que el dret a la protecció de la salut i la seguretat de les persones consumidores i el dret a la protecció de llurs interessos econòmics i socials són drets i interessos protegits. alhora que adverteix de la presència de gluten. es considera que no existeix gluten quan la quantitat de gluten. P Per a la utilització del distintiu Pacte pel celíac. Pacte de col·laboració per a la millora de l’etiquetatge dels productes per a persones celíaques i diabètiques AGÈNCIA CATALANA DEL CONSUM Des del l’any 2004 la Generalitat de Catalunya signa mitjançant aquest pacte .

que han de posar en els productes adequats.Aquest Pacte. el nombre d’empreses adherides al Pacte ha estat de 76 i el nombre de productes de 950. 26/42 . és molt important per defensar els drets de les persones consumidores que no tenen les mateixes condicions que la resta i per fomentar una cultura dietètica que garanteixi la veritable igualtat de drets per a tots els consumidors. Amb la signatura d’aquest acord. seguint les normes de disseny i utilització Des d’aleshores i fins a finals de 2010. doncs. l’Agència Catalana del Consum autoritza les empreses signants a usar aquest distintiu.

real o potencial. i coordina i centralitza la xarxa d’alerta alimentària interna estatal dels aliments destinats a consum humà. Dins de l’Estat espanyol. la Unió Europea té un sistema d’alerta ràpida anomenat RASFF (Rapid Alert System for Food and Feed).5. de manera que les autoritats puguin adoptar les mesures necessàries. L’any 2005. hi ha dos sistemes d’alerta: el d’aliments de consum humà –que gestiona el Ministeri de Sanitat i Consum a través de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició– (AESAN) i el d’aliments de consum animal –que gestiona el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí. 27/42 . que va ser creat per comunicar els perills directes o indirectes per a la salut i la seguretat dels consumidors. Els països tercers no formen part formal d’aquesta xarxa. L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició és el punt de contacte del sistema RASFF. encara que la Comissió du a terme accions de comunicació als països que puguin estar afectats com a origen o destinació dels productes.5. investigar la distribució dels productes afectats (nacional/comunitària/tercers països) i verificar la seva retirada del mercat. i integrats en el RASFF. Xarxa d’alerta alimentària AGÈNCIA DE PROTECCIÓ DE LA SALUT L’objectiu principal de la xarxa d’alerta alimentària és protegir els consumidors contra qualsevol perill. l’APS va incorporar com a perill específic dins de la gestió de les alertes alimentàries del SCIRI. els ingredients al·lergògens no declarats en l’etiquetatge dels aliments i les reaccions al·lèrgiques. així com el seguiment de les mesures correctores adoptades pels establiments implicats. Des de l’any 1978. a partir de l’aprovació del Reglament 178/2002 –que estableix un sistema d’alerta ràpida específica per a productes alimentaris i pinsos–. A Catalunya. el RASFF inclou els Estats membres de la Unió i els països de l’Associació Europea de Lliure Comerç (EEA-EFTA). anomenat Sistema coordinat d’intercanvi ràpid d’informació (SCIRI). Es tracta d’un sistema de gestió d’informació i alertes basat en una xarxa de punts de contacte en la qual participen el Ministeri de Sanitat i Consum i les autoritats competents en seguretat alimentària dels productes alimentaris destinats a consum humà de les CA. Les actuacions de l’APS van encaminades a conèixer els motius de la incidència. el punt de contacte és l’APS del Departament de Salut. que es derivi del consum de productes alimentosos a partir de l’intercanviï ràpid d’informació entre els Estats membres i la Comissió Europea.

s’observa un increment en el nombre de les notificacions en els anys següents a la implementació de la Directiva d’etiquetatge. A Catalunya. que arriba a un nombre estable l’any 2008. Els aliments principalment implicats han estat dels sectors de farines i derivats. es va incrementar l’any 2010 a més de 100 a causa d’un incident motivat per la no-declaració d’un ingredient lacti en productes de xocolata negra de Bèlgica. aliments dietètics. però. Segons les memòries anuals del RASFF. aliments tipus snacks. El nombre de notificacions. Taula 10. peix i complements alimentosos. 30% de les quals correspon a notificacions informatives. Any 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Total Nombre d’alertes 1 6 1 7 8 7 30 28/42 . els aliments principalment implicats han estat productes a base de cereals. entre 2006 i 2010. per manca de menció en l’etiqueta d’algun ingredient al·lergogen. productes de xocolata i productes de confiteria. Anys 2005 2010. aliments estimulants (xocolates). Nombre d’alertes alimentàries gestionades per l’APS.En el període 2006-2010 s’han tramitat per mitjà del RASFF 199 alertes. l’APS ha gestionat un total de 30 alertes a través de l’SCIRI en relació amb ingredients al·lergògens no declarats en l’etiquetatge i reaccions al·lèrgiques.

Durant el període 2006-2010. aliments dietètics (preparats per a l’alimentació infantil). d’associacions d’afectats. Així mateix.6. productes carnis i aliments pre-preparats i preparats. Les denúncies s’adrecen als serveis regionals o centrals de l’APS. en funció de l’àmbit territorial on s’origini la denúncia. etc). Taula 11. s’efectuen actuacions de control a partir d’informació del control oficial realitzat per altres administracions. amb motiu de la detecció d’ingredients al·lergògens no declarats en l’etiquetatge o a causa de provocar una reacció al·lèrgica. o a l’ASPB. 29/42 . Anys 2006-2010. Nombre de denúncies gestionades per l’APS. Gestió de les denúncies i altres notificacions en relació amb al·lèrgies alimentàries AGÈNCIA DE PROTECCIÓ DE LA SALUT L’APS realitza actuacions de control a establiments alimentaris derivades de les denúncies rebudes (a partir de ciutadans. Les notificacions procedents d’altres administracions es reben i gestionen als serveis centrals de l’APS. Any 2006 2007 2008 2009 2010 Total Denúncies 2 10 9 1 12 34 Programes de vigilància altres administracions 2 7 4 8 21 Els aliments principalment implicats han estat dels sectors de farines i derivats. el personal de l’APS ha realitzat actuacions de control sobre els establiments alimentaris de Catalunya i els productes que s’han vist implicats en 34 denúncies per al·lèrgens no declarats en l'etiquetatge i 21 notificacions rebudes d’altres administracions.5.

consultories. Tot i que poden arribar per diferents vies. peticions de la relació de la normativa aplicable.5. Atenció a consultes AGÈNCIA DE PROTECCIÓ DE LA SALUT AGÈNCIA CATALANA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA Les consultes rebudes des de l’àmbit privat (ciutadania. Podeu consultar l’estadística de consultes rebudes a l’ACSA en l’apartat consultes a la pàgina web: http://www.7.cat/salut/acsa/html/ca/dir2682/estadistica_acsa20062011. que fan referència als al·lèrgens alimentaris. Durant l’any 2010 l’APS va gestionar 7 consultes tecniconormatives sobre al·lèrgens alimentaris. empreses. etc) i de l’àmbit públic (de la mateixa organització o d’altres organismes públics).pdf 30/42 . com ara.gencat. el canal habitual és el correu electrònic. interpretació del contingut de la norma i posicionament en quant a actuacions de control oficial.

AGÈNCIA CATALANA DEL CONSUM Des de l’Agència Catalana del Consum es realitzen activitats formatives destinades a personal al servei de els administracions de consum i a membres d’associacions de consumidors on es treballa l’alimentació i el consum. Activitats de formació i divulgació 6. Curs sobre etiquetatge dels aliments.2. Formació adreçada al personal inspector AGÈNCIA DE PROTECCIÓ DE LA SALUT Entre 2007 i 2008 s’han realitzat 4 edicions del curs “Els al·lèrgens alimentaris en els establiments productors d’aliments” i han assistit un total de 162 professionals de l’APS.1. iniciaren la difusió de les noves exigències 31/42 . 25. Dintre d’aquesta matèria. en el decurs de les visites d’inspecció als establiments alimentaris. Barcelona. Ells inspectors sanitaris de l’APS. 26 i 27 d’octubre 2006 Curs d’Assistents Tècnics en consum: mòdul sobre alimentació i consum Edicins 2006-2007-2008-2009 i 2010 6.6. Activitats per a operadors econòmics AGÈNCIA DE PROTECCIÓ DE LA SALUT AGÈNCIA CATALANA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA Difusió de la nova normativa Les noves exigències normatives en matèria d’etiquetatge van ser difoses a les empreses durant el darrer trimestre de 2005. s’estudia l’etiquetatge i els al·lèrgens.

de 26 de novembre. Tàrrega 15 de febrer 2012 Jornada de formació per millorar l'adaptació de la cuina dels albergs de la Generalitat a usuaris celíacs i amb reaccions adverses a la llet o als ous Manresa. Presentació de la Guia per a la gestió dels al·lèrgens i el gluten a la indústria alimentària Barcelona. aprovada pel Reial decret 1334/1999. algunes d’aquestes activitats han estat realitzades en col·laboració amb les escoles de capacitació agrària del Departament d’Agricultura. presentació i publicitat dels productes alimentosos. de 31 de juliol (BOE 286. 7 de novembre 2005 32/42 . Jornada sobre al·lèrgens en l’alimentació organitzada pel Centre de Formació d’Estudis Agrorurals per al personal del DAAM en data 14/12/10. 14 de desembre 2005 Jornades sobre Al·lèrgens alimentaris: etiquetatge i autocontrol Barcelona. Monells. organitzada pels serveis regionals de l’APS a Tarragona en data 09/06/10 i adreçada als gremis de xarcuters i de restauració. 24 de novembre 2011 Gestió d'al·lèrgens a la indústria alimentària Jornada tècnica. pel qual es modifica la norma general d'etiquetatge. A més.11. Pesca i Medi Natural. organitzada per la Comunitat Valenciana en data 25/03/10. 15 de novembre de 2010 Jornada Tècnica sobre Al·lèrgies i Intoleràncies Alimentàries. Gestió d'al·lèrgens en la indústria alimentària ECAE. 27. Avançar en seguretat alimentària. introduïdes pel Reial decret 2220/2004. s’han dut a terme activitats de formació específica en l’àmbit de la xarcuteria i restauració col·lectiva com és el cas de les jornades de formació per als caps de cuina de les cuines dels albergs de la Generalitat. Ramaderia.04.normatives en matèria d’etiquetatge. Sessió científica: Les al·lèrgies alimentàries. Divulgació dels manuals de gestió d’al·lèrgens L’elaboració de guies de bones pràctiques ha comportat la realització d’un seguit d’activitats de formació i divulgació per ajudar els operadors a implantar el control d’al·lèrgens en el si dels seus sistemes d’autocontrol. 16 de desembre 2009 Jornades sobre Al·lèrgens Alimentaris: Etiquetatge i Autocontrol Barcelona. 28 de novembre 2011 L'empresa i l'alimentació per a persones celíaques i diabètiques Olot.

La informació també és traslladada a SANITAT RESPON.Foment de la formació sobre al·lèrgies alimentàries i al làtex dels manipuladors d’aliments Durant el darrer trimestre de 2005 l’APS va elaborar un document informatiu per a les Entitats Formadores de Manipuladors d’Aliments (EFMA). ja que no tots els ciutadans que pateixen al·lèrgies alimentàries o celiaquia estan afiliats a una associació de malalts. Informació als afectats Comunicació d’alertes AGÈNCIA DE PROTECCIÓ DE LA SALUT AGÈNCIA CATALANA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA 6. que comporten la retirada de producte del mercat.1. 6. a fi que fossin inclosos uns continguts mínims sobre les al·lèrgies alimentàries i al làtex en els programes de formació dels manipuladors. des de gener de 2012 el web de l’ACSA ha començat a informar de les retirades del mercat de productes. per tal que els consumidors afectats puguin evitar-ne el consum. Accés a la pàgina: Alertes sobre al·lèrgens 33/42 . La darrera actualització d’aquest document és del 21/11/2007. el novembre de 2007 es van donar instruccions als serveis regionals de l’APS perquè difonguessin a tots els inspectors la Recomanació de l'AESAN de 23/10/2007 per a limitar l’ús de guants de làtex en l’empresa alimentària i per tal que es prenguessin les mesures oportunes en cas d’observar aquesta pràctica per part dels manipuladors d’aliments o en les instruccions de treball dels establiments durant les actuacions de control de les indústries. S’informa a les associacions d’afectats de les notificacions d’alerta rebudes per mitjà de l’SCIRI. en aquestes comunicacions es faciliten totes les dades d’identificació de l’aliment: marca. lot/lots afectats i motiu de la retirada del producte. perquè les persones que atenen aquest servei puguin donar resposta a les possibles qüestions/dubtes que puguin plantejar els usuaris. D’acord amb el nostre compromís permanent de transparència de les accions de l’Administració i de responsabilitat social. motivades per la presència no declarada en la etiqueta i/o no intencionada d’algun ingredient al·lergogen. s’ha considerat convenient facilitar la informació amb caràcter universal. Així mateix.3. En ambdós casos els serveis regionals de l’APS van fer difusió a les entitats inscrites al registre REFMA amb domicili social al seu àmbit territorial. a fi que arribi a totes les persones interessades.3.

es facilita informació sobre l’etiquetatge dels components al·lergògens. Preguntes més freqüents Material elaborat conjuntament amb la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAI) http://www. la Fundació Alícia col·labora en aquesta secció aportant cada més una recepta que permet fer elaboracions que respecten les nostres tradicions. A més.3. 34/42 .html Consells per als consumidors al·lèrgics Secció on es faciliten consells. Divulgació i consells per al col·lectiu en el web AGÈNCIA CATALANA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA AGÈNCIA DE PROTECCIÓ DE LA SALUT SUBDIRECCIÓ DE PROTECCIÓ DE LA SALUT Divulgació sobre la patologia Fitxa Al·lèrgies alimentàries Fitxa Malaltia celíaca Tríptic Les al·lèrgies alimentàries.cat/portal/site/canalsalut L’al·lèrgia alimentària.gencat. les mencions que hi poden figurar en l’etiqueta i la interpretació del terme POT CONTENIR que figura en l’etiqueta d’alguns productes. per ajudar a respectar les bones pràctiques d’elaboració i evitar contaminacions encreuades en els productes.6.gencat. originals i fàcils.. http://www20. Podeu trobar aquests materials al lloc web del Departament Canal Salut. però adaptades a les diferents necessitats dels consumidors al·lèrgics. Receptes Es faciliten idees per a receptes pràctiques.2.cat/salut/acsa/html/ca/dir2979/doc34947. des de la compra fins a la preparació domèstica del menjar.

3. Asociación de Alérgicos al Látex Societats científiques. amb l’objectiu de consensuar i millorar l’atenció a les persones afectades d’al·lèrgies alimentàries i al làtex. Departament d’Ensenyament. l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària. DG de Planificació i Avaluació. realitza tallers per a infants i joves de 6-18 anys on es reflexiona al voltant de l’etiquetatge. SCAIC(Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica). 6. GTAAL està constituït per representants de les associacions d’afectats. GTAAL.3. diferents unitats/organismes del Departament de Salut: Associacions d’afectats: Immunitas Vera.6.. DG d’Atenció a la Comunitat Educativa En les reunions anuals del grup s’informa de les actuacions de vigilància i control d’al·lèrgens desenvolupades i dels materials de gestió d’al·lèrgens elaborats per ajudar als operadors econòmics a la implantació dels seus sistemes d’autocontrol. Activitats de formació per a les persones consumidores ESCOLA DEL CONSUM AGÈNCIA CATALANA DEL CONSUM L’Agència Catalana del Consum. Grup de treball d’al·lèrgies alimentàries i làtex. l’alimentació. hi participen l’Agència de Salut Pública de Catalunya. les eleccions. Diplomats en Infermeria) Departament de Salut: a través de la coordinació de la Subdirecció General de Promoció de la Salut. els perills.4. ACADI (Associació Catalana d'Al·lèrgia. Protecció de la Salut.3. a mes de les activitats de formació i difusió realitzades en relació amb aquesta temàtica. Asociación de Alérgicos a Alimentos y Látex. Servei Català de la Salut. mitjançant l’Escola del Consum de Catalunya.. 108/VII de 5/10/2004. 35/42 . les societats científiques. GTAAL AGÈNCIA CATALANA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA AGÈNCIA DE PROTECCIÓ DE LA SALUT SUBDIRECCIÓ DE PROTECCIÓ DE LA SALUT Per tal de donar resposta a la Resolució del Parlament de Catalunya. durant el mes de gener de l’any 2005 es constitueix un grup de treball anomenat Grup de Treball d’Al·lèrgies Alimentàries i al Làtex.

Activitats per a primària Taller: Nyam. les possibles al·lèrgies que es poden patir) i la relació amb els altres. etc. nyam. de relacionar-se amb els altres. es treballa la lectura d’etiquetes. el coneixement dels diferents símbols i la importància de conèixer i llegir aquestes etiquetes per evitar riscos en persones amb al·lèrgies 36/42 . l'alimentació i el consum Què hi ha avui per berenar? Puc berenar sempre pa amb xocolata? Un tros de pastís és un bon berenar? Nyam. nyam. a quin ritme es mou el meu berenar? El taller proposa reflexionar sobre el moment de comprar el berenar.. Per treballar-ho. els criteris de tria (on un dels criteris que apareixen és: què podem i no podem menjar. què hi ha per berenar? El berenar.. Activitats per a secundària i batxillerat Taller: Em sento bé? Els estils de vida saludables Entenent la salut des d'un punt de vista ampli.. la relació amb un mateix (tenint en compte el benestar físic i psíquic i. que serà més o menys saludable en funció de la manera d'alimentar-se. Aquest taller tracta de la informació que faciliten les etiquetes i la seva importància en el moment d’adquirir un producte en funció de les necessitats pròpies.. de passar el temps lliure... Taller: Com sé què compro? L'etiquetatge dels productes alimentaris (mercat) L'activitat comença amb el disseny d'uns envasos per part de l'alumnat. per tant.. es realitzen activitats centrades en 2 eixos. el taller se centra en l'estil de vida ja que cada persona té el seu estil de vida. d'aquesta manera reflexiona sobre la informació que ha de portar l'etiqueta corresponent. les al·lèrgies alimentàries. per tant.) i els processos i les actituds pròpies de l'acció de comprar.

21-01-2009) Reglament (CE) 415/2009 de la Comissió. per la qual es modifica l'annex III bis de la Directiva 2000/13/CE del Parlament Europeu i del Consell. de 10 de novembre de 2003. de 20 de gener de 2009. sobre la composició i l’etiquetatge de productes alimentosos apropiats per a persones amb intolerància al gluten (DO L 16. Referències normatives 7. de 21 de març de 2005. relativa a l'aproximació de les legislacions dels Estats membres en matèria d'etiquetatge.1. de 20 de març de2000. de 20 de maig de 2009. de 26 de novembre de 2001. s'han d'indicar en l'etiquetatge dels productes alimentaris Directiva 2005/63/CE de la Comissió de 3 d'octubre de 2005 per la qual es rectifica la Directiva 2005/26/CE pel que fa a la llista de substàncies o ingredients alimentaris exclosos provisionalment de l'annex III bis de la Directiva 2000/13/CE del Parlament Europeu i del Consell Directiva 2005/26/CE de la Comissió. presentació i publicitat dels productes alimentaris Data de publicació 31/12/2010 01/07/2009 22/05/2009 31/01/2008 28/11/2007 23/12/2006 04/10/2005 22/03/2005 25/11/2003 28/11/2001 06/05/2000 37/42 . de 27 de novembre de 2007. relativa a la indicació en l'etiquetatge de determinats productes alimentosos d'altres mencions obligatòries diferents de les previstes en la Directiva 2000/13/CE del Parlament Europeu i del Consell Directiva 2007/68/CE de la Comissió. que modifica la Directiva 2007/68/CE pel que fa als requisits d'etiquetatge de productes vitícoles Correcció d'errors del Reglament (CE) 41/2009 de la Comissió.7. per la qual es modifica la Directiva 2000/13/CE pel que fa a la indicació dels ingredients presents en els productes alimentosos Directiva 101/2001/CEE de la Comissió. per la qual es modifica la Directiva 2000/13/CE del Parlament Europeu i del Consell relativa a l'aproximació de les legislacions dels Estats membres en matèria d'etiquetatge. en qualsevol circumstància. presentació i publicitat dels productes alimentaris Directiva 2000/13/CEE del Parlament Europeu i del Consell. de 22 de desembre de 2006. pel qual es modifica la Directiva 2007/68/CE que modifica l'annex III bis de la Directiva 2000/13/CE del Parlament Europeu i del Consell pel que fa a determinats ingredients alimentaris Directiva 2008/5/CE de la Comissió. per la qual s'estableix una llista de substàncies o ingredients alimentaris exclosos provisionalment de l'annex III bis de la Directiva 2000/13/CE Directiva 2003/89/CE del Parlament Europeu i del Consell. Àmbit comunitari Títol Reglament (UE) 1266/2010 de la Comissió. en el qual figura la llista d'ingredients que. que modifica l'annex III bis de la Directiva 2000/13/CE del Parlament Europeu i del Consell pel que fa a determinats ingredients alimentaris Directiva 2006/142/CE de la Comissió. de 30 de gener de 2008. de 22 de desembre de 2010.

aprovada pel Reial decret 1334/1999. presentació i publicitat dels productes alimentosos. de 31 de juliol Reial decret 2220/2004. presentació i publicitat dels productes alimentosos. de 30 de setembre. aprovada pel Reial decret 1334/1999. de 24 de febrer. de 18 de gener. pel qual se suspèn temporalment l'aplicació d'una part de l'annex V de la Norma general d'etiquetatge. de 26 de novembre. de 13 de desembre. aprovada pel Reial decret 1334/1999. aprovada pel Reial decret 1334/1999. de 31 de juliol 26/01/2008 25/02/2006 01/10/2005 27/11/2004 21/12/2002 38/42 . de 31 de juliol. de 31 de juliol Reial decret 1324/2002.2. presentació i publicitat dels productes alimentosos. Àmbit estatal Títol Data de publicació 31/07/2008 Reial decret 1245/2008. de 30 de setembre. pel qual es modifica la Norma general d'etiquetatge. presentació i publicitat dels productes alimentosos. presentació i publicitat dels productes alimentosos. pel qual se suspèn temporalment l'aplicació d'una part de l'annex V de la Norma general d'etiquetatge. aprovada pel Reial decret 1334/1999. pel qual es modifica la Norma general d'etiquetatge. aprovada pel Reial decret 1334/1999. presentació i publicitat dels productes alimentosos. pel qual es modifica la Norma general d'etiquetatge. de 18 de juliol. pel qual es modifica la Norma general d'etiquetatge. pel qual es modifica el Reial decret 1164/2005.7. de 31 de juliol Reial decret 1164/2005. pel que fa a l'etiquetatge de determinats productes alimentaris que contenen tramussos i mol·luscs Reial decret 226/2006. de 31 de juliol Reial decret 36/2008.

pdf Recomendación para limitar el uso de guantes de látex en la industria alimentaria www. 32:1-197 www.msc.gencat.html Guia de gestió dels al·lèrgens i el gluten a la industria alimentària www.cat/salut/acsa/html/ca/dir2913/allergiescatala. EFSA-Q-2003-016).pdf Agencia Española de Seguridad Alimentaria i Nutrición (AESAN) Informe del Comité Científico de la AESAN sobre alergias alimentarias. The EFSA Journal 2004.aesa.cat/salut/acsa/html/ca/dir2967/doc32644.gencat. Manual de bones pràctiques d’elaboració www.pdf 39/42 .cat/salut/acsa/html/ca/dir1312/acsabrief/acsa_brief112010_allergens.efsa.celiacscatalunya.htm European Commission Report of the Scientific Committee for Food on Adverse Reactions to Food and Food Ingredients ec. octubre 2010 www.europa.aesan. Nutrition and Allergies on a request from Commission relating to the evaluation of allergenic foods for labelling purpose (Request N.8.europa. adopted on 19 February 2004.pdf Manual de restauració sense gluten www.org/pdfs/manual%20catala%20corretgit%20e.eu/EFSA/efsa_locale1178620753812_1178620761196.gencat.es/aesa/web/AesaPageServer?idpage=6&idcontent=7616 Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) Al·lèrgies i intoleràncies alimentàries www.html Els al·lèrgens alimentaris. Enllaços d’interès European Food Safety Authority (EFSA) Opinion of the Scientific Panel on Dietetic Products.net/salut/acsa/Du12/html/ca/dir1352/index.gencat.pdf Al·lèrgies i intoleràncies alimentàries: nivells de seguretat i declaracions en l'etiqueta ACSABRIEF. Febrero de 2007 www.eu/food/fs/sc/scf/reports/scf_reports_37.msc.es/AESAN/docs/docs/evaluacion_riesgos/comite_cientifico/ ALERGIAS 051.

immunitasvera.gencat.aepnaa.Agència de Protecció de la Salut Consells i recomanacions de salut alimentària www.htm Associacions d’afectats Associació Celíacs de Catalunya www.scaic. Diplomats en infermeria www.org/noticiasAlimentos.aspb. Seguretat i higiene del aliments www.org Asociación Española de Alérgicos a Alimentos y Látex (AEPNAA) www.lactosa.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir1923/index.html Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAI) www.html Agència de Salut Pública de Barcelona.celiacscatalunya.html Seguretat Alimentària www.org Asociación de Intolerantes a la Lactosa (ADILAC) www.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2155/index. Associació d’Al·lèrgics Alimentaris i al Làtex de Catalunya www.cat 40/42 .cat/scaic/ Associació Catalana d’Al·lergologia.org Immunitas Vera.es/quefem/controlaliments.acadi.

Cereals que continguin gluten (blat. avellanes (Corylus avellana). incloent-hi la dextrosa Maltodextrines a base de blat Xarops de glucosa a base d’ordi Cereals utilitzats en destil·lats o alcohol etílic per a begudes espirituoses Crustacis i productes a base de crustacis Ous i productes a base d’ou Peix i productes a base de peix tret de: Gelatina de peix utilitzada com a suport de vitamines o preparats de carotenoides Gelatina de peix o ictiocol·la utilitzada com a agent clarificant en la cervesa. pacanes [Carya illinoiesis (Wangenh. Koch]. ametlles (Amygdalus communis L. nous (de noguera) (Juglans regia). 4. tret de: Nous utilitzades en destil·lats o alcohol etílic d’origen agrícola per a begudes espirituoses Api i productes derivats Mostassa i productes derivats Grans de sèsam i productes a base de grans de sèsam. acetat del Dalfa tocoferol natural i succinat del D-alfa tocoferol natural derivats de soia Fitosterols i èsters de fitosterol derivats d’olis vegetals de soia Èsters de fitostanol derivats de fitosterols de llavors de soia Llet i els seus derivats (incloent-hi la lactosa). Annex LLISTA D’INGREDIENTS D’INDICACIÓ OBLIGATÒRIA EN L’ETIQUETA 1. sègol. castanyes de Parò (Bertholletia excelsa). 10. 7. tret de: Sèrum utilitzat en destil·l ats o en alcohol etílic d’origen agrícola per a begudes espirituoses Lactitol Fruites de closca. espelta. 3.) K. 11. ordi. civada. Anhídrid sulfurós i sulfits en concentracions superiors a 10 mg/kg o 10 mg/l expressat com a SO2 Tramussos i productes a base de tramussos Mol·luscs i productes a base de mol·luscs 2. 5. 8.9. tret de: Xarops de glucosa a base de blat. nous de macadàmia (nous d’Austràlia) (Macadamia ternifolia) i productes derivats.). kamut o les seves varietats híbrides i productes derivats. 14. 13. 12. tret de: Olis i greix de soia totalment refinats Tocoferols naturals barrejats (E-306). anacards (Anacardium occidentale). és a dir. 41/42 . 9. la sidra i el vi Cacauets i productes a base de cacauets Soia i productes a base de soia. 6. D-alfa tocoferol natural. pistatxos (Pistacia vera).

distribució i comunicació pública sempre que se’n citi l’autor i no se’n faci un ús comercial.cat/salut/acsa © 2012.gencat. Departament de Salut Document elaborat per: Agència de Salut Pública de Barcelona Agència Catalana del Consum Departament d’Agricultura.0 de Creative Commons. Ramaderia. Generalitat de Catalunya. Pesca. Alimentació i Medi Natural Departament de Salut Primera edició: Barcelona. Departament de Salut ISSN: Els continguts d’aquesta obra estan subjectes a una llicència de Reconeixement -No comercial-Sense obres derivades 3. La llicència completa nd/3. desembre de 2012 Dipòsit legal: B. Se’n permet la reproducció.0/es/legalcode.Altres títols de la col·lecció «Vigilància i control»: La vigilància i el control de medicaments veterinaris i els seus residus en animals i aliments d’origen animal a Catalunya La vigilància i el control dels subproductes animals no destinats al consum humà (SANDACH) a Catalunya La vigilància i el control de les encefalopaties espongiformes transmissibles a Catalunya La vigilància i el control del benestar animal a la cadena alimentària a Catalunya Sistema de vigilància i control dels organismes modificats genèticament (OMG) a Catalunya Sistema coordinat de vigilància de la contaminació química de les aigües de l’Ebre i dels aliments de la seva àrea d’influència Vigilància i control dels contaminants químics ambientals en pinsos i aliments a Catalunya La vigilància i el control dels additius alimentaris Podeu consultar aquests documents a http://www.ca Document editat per: es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc- 42/42 . 32393-2012 Assessorament lingüístic: Secció de Planificació Lingüística.