You are on page 1of 64

1

PROGRAMA DESTUDI EFICA


PRIMRIA

Esquemes de Coneixement del medi


Els continguts imprescindibles de la Primria resumits en 30 esquemes

Recursos per al professorat

Fitxa 1 Els ssers vius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fitxa 2 Els animals invertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . Fitxa 3 Els animals vertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fitxa 4 Les plantes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fitxa 5 Els ecosistemes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fitxa 6 La funci de relaci: el sistema nervis. . . . Fitxa 7 La funci de relaci: els sentits. . . . . . . . . . . Fitxa 8  La funci de relaci: laparell locomotor i la coordinaci interna . . . . . . . . . . . . . . . . . Fitxa 9 Les persones i la salut. . . . . . . . . . . . . . . . . . Fitxa 10  La funci de nutrici: el procs digestiu i la respiraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fitxa 11  La funci de nutrici: la circulaci i lexcreci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fitxa 12 La funci de reproducci. . . . . . . . . . . . . . . . Fitxa 13 La matria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fitxa 14 Lenergia, la llum i el so. . . . . . . . . . . . . . . . . Fitxa 15 Lelectricitat i el magnetisme. . . . . . . . . . . . . Fitxa 16 Les forces i les mquines . . . . . . . . . . . . . . . Fitxa 17 La Terra i lunivers. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fitxa 18 Les capes de la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fitxa 19 Geografia: paisatge, relleu i clima. . . . . . . .

2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38

Fitxa 20 Geografia fsica de Catalunya. . . . . . . . . . . . 40 Fitxa 21 Geografia fsica dEspanya . . . . . . . . . . . . . . 42 Fitxa 22 Geografia humana i econmica. . . . . . . . . . 44 Fitxa 23  Geografia poltica dEspanya i Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Fitxa 24 Geografia dEuropa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Fitxa 25 La prehistria a la pennsula Ibrica . . . . . . 50 Fitxa 26 Ledat antiga a la pennsula Ibrica. . . . . . . 52 Fitxa 27 Ledat mitjana a la pennsula Ibrica. . . . . . 54 Fitxa 28  Ledat moderna a Espanya i a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 Fitxa 29  Ledat contempornia a Espanya i a Catalunya (segle xix) . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 Fitxa 30  Ledat contempornia a Espanya i a Catalunya (segle xx). . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

Grup Promotor
Santillana

Els ssers vius


Nutrici, per obtenir substncies. energia.   ltres ssers vius. a el medi. 

Diferents ssers formen la natura

ssers vius: fan les funcions vitals.

Relaci amb

Reproducci, per obtenir descendncia. ssers inerts (no vius): no fan les funcions vitals. Sn dorigen natural (Sol). dorigen artificial (moble).

Organitzaci interna dels ssers vius

Cllules: part ms petita dun sser viu. Formen teixits. Teixits: agrupacions de cllules que fan la mateixa funci. Formen rgans. rgans: grups de teixits que treballen conjuntament fent la mateixa funci. Formen sistemes. Sistemes: grups drgans que fan la mateixa funci. Formen aparells. Aparells: sistemes i rgans que fan la mateixa funci. Formen un organisme. Organisme: sser viu complet format per aparells i sistemes. Pluricellulars. Hetertrofs (salimenten daltres ssers vius). Es poden desplaar dun lloc a un altre. Reaccionen davant els estmuls. Vertebrats: tenen esquelet ossi. Invertebrats: no tenen esquelet ossi. Segons la manera de nixer Tipus Segons lalimentaci Segons el medi on viuen Ovpars: neixen dous. Vivpars: es formen dins la mare.  erbvors: salimenten de plantes. H Carnvors: salimenten de carn. Omnvors: salimenten de carn i plantes.   errestres: respiren aire. T Aqutics: prenen loxigen dissolt en laigua. 

Caracterstiques
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Classificaci dels ssers vius

Classificaci Regne animal

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Pluricellulars. Caracterstiques Auttrofs (es fabriquen laliment). No es desplacen. Reaccionen davant alguns estmuls (llum). Plantes amb flors Regne de les plantes Classificaci Plantes sense flors Gimnospermes: tenen flors, per no fruits.  Angiospermes: tenen flors i fruits.  Molses.  Falgueres.  Arbres: tija llenyosa, gruixuda i dura.  Segons la tija Tipus Segons les fulles Arbustos: tija llenyosa petita.  Herbes: tija fina i flexible.  Perennes: tenen fulles durant tot lany.  Caduques: perden les fulles a la tardor. 

Classificaci dels ssers vius


(continuaci)

Regne dels fongs

Caracterstiques

Depenen daltres ssers vius per alimentar-se. No es desplacen.

Altres regnes: algues i bacteris.

Els ssers vius

1
3

Els animals invertebrats


No tenen esquelet amb columna vertebral. Alguns es protegeixen el cos amb una conquilla. Per exemple, el cargol. amb una coberta. Per exemple, el cranc. Les femelles ponen ous. Sn ovpars. Dels ous surten larves. Les larves es converteixen en adults. La majoria presenten simetria (dues meitats iguals o simetria radial). Sn senzills, en forma de sac i amb un cos irregular, sense simetria. Viuen al mar i no es poden desplaar. Per exemple, lesponja de bany. Tenen el cos tou, gelatins i amb tentacles. Per exemple, els coralls, les anemones o les estrelles de mar. Sn marins. Tenen el cos tou i allargat, amb un eix de simetria. Per exemple, el cuc de terra. Viuen a la terra i a laigua. Gasterpodes Tenen tentacles amb rgans dels sentits. Per exemple, el cargol. La majoria sn aqutics i tenen conquilla.  Tenen el cos tou, protegit per dues conquilles articulades. Per exemple, el musclo.  La majoria sn marins. Tenen vuit o deu tentacles i un cervell molt desenvolupat. Per exemple, el pop.  Cefalpodes Sn marins.  Es desplacen expulsant un raig daigua que els impulsa. 

Caracterstiques

Porfers

Cnidaris

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Cucs

Classificaci

Molluscs

Bivalves

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Arcnids: tenen vuit potes i no tenen antenes. Per exemple, les aranyes. Crustacis: tenen deu potes o ms. Per exemple, la llagosta. Miripodes: tenen un cos allargat i moltes potes. Per exemple, el centpeus. cap.  Artrpodes Tenen el cos dividit en  Insectes Tenen antenes  Tenen sis potes.  Alguns tenen ales.  Equinoderms Tenen el cos cobert de plaques dures i pues. Per exemple, leri de mar. Viuen al mar. trax. abdomen. 

Classificaci
(continuaci)

Els animals invertebrats

2
5

Els animals vertebrats


Tenen columna vertebral. Cap.

Caracterstiques

Tenen el cos dividit en parts.

Tronc, del qual poden sortir extremitats. Cua. Respiren per pulmons. Sn vivpars.

Caracterstiques

Alimenten les cries amb llet. Tenen la pell coberta de pl. Es desplacen caminant, nedant o volant.

Mamfers

Marsupials. Per exemple, el cangur. Carnvors. Per exemple, el tigre. Classificaci Ungulats. Per exemple, el crvol. Primats. Per exemple, el gorilla. Quirpters. Per exemple, la ratapinyada orelluda. Cetacis. Per exemple, la balena. Respiren per pulmons. Caracterstiques Sn ovpars. Tenen la pell coberta descates. La majoria sn terrestres.

Classificaci
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Rptils

Serps. No tenen potes, repten. Llangardaixos. Tenen quatre potes curtes, repten. Classificaci Cocodrils. Tenen quatre potes curtes, sn de mida gran, tenen dents grosses i viuen a laigua. Tortugues. Tenen una closca gruixuda i moltes sn aqutiques.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Respiren per brnquies quan neixen i, quan sn adults, respiren per pulmons o per la pell. Caracterstiques Amfibis Classificaci Neixen com a larves aqutiques i experimenten metamorfosi. Tenen la pell nua. Sense cua. Per exemple, la granota o el gripau. Amb cua. Per exemple, la salamandra. Respiren per pulmons. Sn ovpars. Caracterstiques Tenen el cos cobert de plomes. Sn terrestres. Tenen ales i la majoria volen.

Classificaci
(continuaci)

Ocells

Corredors. De mida gran, amb potes molt desenvolupades per poder crrer. Per exemple, lestru. Palmpedes. Tenen els dits units per una membrana. Per exemple, loca. Classificaci Camallargs. De mida gran, amb potes primes i llargues. Per exemple, la cigonya. Rapinyaires. Carnvors, amb bec ganxut i esmolat. Per exemple, el voltor. Galliformes. Cos rabassut i bec curt. Per exemple, la gallina. Moixons. De mida petita i bec curt. Per exemple, el pardal. Respiren loxigen dissolt a laigua per les brnquies. Sn ovpars. Les cries es diuen alevins. Caracterstiques Tenen el cos cobert descates. Viuen a laigua. Tenen aletes i es desplacen nedant. Classificaci Cartilaginosos. Tenen lesquelet format de cartlag. Per exemple, el taur. Ossis. Tenen lesquelet format dos. Per exemple, la sardina.
7

Els animals vertebrats

Peixos

Les plantes
No es poden desplaar. Estan fixades al sl per larrel. Es fabriquen laliment amb aigua, substncies del sl, dixid de carboni i llum del sol. Es relacionen amb el medi. Responen als canvis. Fan petits moviments, per exemple, cap a la llum.

Caracterstiques

Arrel

Absorbeix substncies nutritives del sl. Subjecta la planta. Sost les fulles. Hi circulen laliment i laigua.

Tija

Parts

Pot ser

Llenyosa. Dura i de fusta. Herbcia. Flexible i de color verd.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Creixen a la tija. Fulles Fabriquen els aliments i fan la respiraci. Tenen dues parts. Limbe. Part ms ampla de la fulla. Pecol. Part que uneix la fulla a la tija. Anvers. Part de sobre.  Revers. Part de sota. 

Respiraci

Les plantes respiren contnuament. Prenen dixid de carboni de laire i expulsen oxigen.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Sn auttrofes, es fabriquen laliment. Presa de substncies Del sl, per larrel: aigua i sals minerals, que formen la saba bruta, que es reparteix pels vasos llenyosos. De laire, per les fulles: dixid de carboni. Es fa a les fulles. Fotosntesi Selabora laliment en combinar la saba bruta amb el dixid de carboni (CO2), i aix es forma la saba elaborada. Necessita la llum solar, que es capta a travs de la clorofilla. Com a resultat daquest procs la planta elimina oxigen.

Nutrici

Etapes

Hi participen dues plantes. Hi intervenen les flors, que sn els rgans reproductors de les plantes.

Ptals, que formen la corolla.  Spals, que formen el calze.  Pistil, que s la part femenina.  Estams, que sn la part masculina. 

Sexual

T lloc la pollinitzaci, que s el transport dels grans de pollen des dels estams duna planta fins al gineceu duna altra.

Pels insectes.  Pel vent. 

Reproducci

Els vuls es transformen en llavors, que contenen lembri. El pistil es transforma en el fruit, que protegeix les llavors.

Les plantes

Estolons: tiges que creixen horitzontalment.  Hi participa una sola planta. Asexual Rizomes: tiges subterrnies.  Tubercles: tiges subterrnies engruixides.  Hi intervenen altres parts de la planta.
9

10

Els ecosistemes
Components
Els ssers vius El medi fsic Productors: els que es fabriquen laliment (plantes). Lalimentaci (cadenes i xarxes alimentries) Consumidors primaris: animals que salimenten dels productors (herbvors). Consumidors secundaris: animals que salimenten dels consumidors primaris (depredadors). Descomponedors: ssers vius que salimenten de les restes daltres ssers vius (fongs, bacteris...). Parasitisme: quan un sser viu es beneficia dun altre. Per exemple, el vesc. Altres relacions Mutualisme: quan la relaci que sestableix entre dos ssers vius s beneficiosa per a tots dos. Per exemple, els ocells que salimenten de parsits i els mamfers. Competncia: quan dues espcies o ms necessiten els mateixos recursos, com ara aliment, refugi, llum... Flora: conjunt de totes les plantes en estat silvestre. Fauna: conjunt de tots els animals en estat salvatge.

Relacions entre els ssers vius i el medi

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

De laire. Per exemple, amb fums de la indstria. Contaminaci Del sl. Per exemple, amb plaguicides. De laigua. Per exemple, abocaments als rius.

Problemes del medi ambient

Escalfament global com a conseqncia de laugment del dixid de carboni Extinci despcies, de manera que saltera la cadena alimentria. Desforestaci, s a dir, desaparici de milions darbres. Desertitzaci, que s la transformaci de zones frtils en zones rides.

efecte dhivernacle.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Espais protegits: per protegir llocs especials pel paisatge, la vegetaci, la fauna...

Protecci del medi ambient

Espcies protegides: per evitar lextinci despcies danimals o plantes amenaades. Lluita contra la contaminaci: mesures per evitar la deterioraci del medi ambient, per exemple, reciclatge de productes, depuraci daiges...

Els ecosistemes

5
11

12

La funci de relaci: el sistema nervis


Rebre informaci de lexterior La funci de relaci consisteix a Planificar la resposta Executar la resposta Sentits. Sistema nervis. Aparell locomotor. Sistema endocr.

Coordinar els processos interns

Dirigeix la funci de relaci. Funcions: rebre i transmetre informaci (impulsos elctrics). Est format per les neurones, que sn les cllules principals del sistema nervis. Cos: on hi ha el nucli. Parts Prolongacions Ax.  Dendrites. 

Funci: rep la informaci, la interpreta i elabora la resposta.

Sistema nervis
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Cervell: controla els actes voluntaris. Sistema nervis central Parts Medulla espinal: transmet la informaci entre els nervis i el cervell. Sistema nervis perifric: els nervis Sensitius: porten la informaci des dels rgans dels sentits fins a lencfal i la medulla. Motors: porten les ordres de lencfal i la medulla fins als msculs. Encfal Parts Cerebel: coordina els moviments i mant lequilibri. Bulb raquidi: controla les funcions bsiques involuntries.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Reflexos

Tenen lloc de manera rpida i involuntria. Responen a un estmul exterior. El cervell rep i interpreta la informaci i emet lordre.

Moviments de resposta
Voluntaris

 Per exemple, enretirar la m davant dalguna cosa molt calenta.

Sn conscients i depenen de la nostra decisi. Responen a estmuls externs o interns.

Per exemple, caminar cap a un objecte.

La funci de relaci: el sistema nervis

6
13

14

La funci de relaci: els sentits


Formen part de la funci de relaci. Els sentits fan possible el contacte dels ssers humans amb el mn exterior: reben informacions i estmuls de lexterior (sons, olors...), transformen els estmuls en senyals elctrics, i passen aquests senyals al sistema nervis. Funci: captar la llum per percebre els colors, les formes i la mida de les coses, i la distncia a qu es troben. Crnia.  Iris.  Interior Vista rgans: els ulls, que tenen diverses parts Exterior Pupilla.  Cristall.  Retina.  Pestanyes.  Parpelles.  Celles. 

Els sentits
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Funcionament: la llum entra per la pupilla, travessa la crnia i arriba a la retina. A travs del nervi ptic, senvia informaci al cervell.

Funci: captar les olors. Olfacte rgan: el nas, concretament la pitutria groga, que s dins seu. Funcionament: laroma que hi ha en laire entra pel nas i arriba a la pitutria, que a travs del nervi olfactiu envia la informaci al cervell. Funci: detectar el sabor dels aliments. Gust rgan: la llengua, concretament les papilles gustatives, que informen dels sabors (dol, salat, cid, amarg, umami). Funcionament: les papilles gustatives recullen les sensacions dels sabors i envien les dades al cervell.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Funci: captar els sons, distingir-los i saber don provenen. Pavell auditiu.  Conducte auditiu.  Timp.  Cadena dossets (martell, enclusa i estrep).  Cargol.  Nervi auditiu. 

Orella externa

Oda

rgans: les orelles, que tenen diverses parts

Orella mitjana

Els sentits (continuaci)

Orella interna

Funcionament: els sons entren pel conducte auditiu i arriben al timp, que vibra. La vibraci es transmet fins al cargol, des don el nervi auditiu transmet la informaci al cervell. Funci: rebre sensacions de les coses que toquem, com ara la temperatura, el dolor, la pressi... rgan: la pell, amb les seves dues capes Epidermis, la ms externa.  Derma, a linterior, on hi ha les terminacions nervioses. 

La funci de relaci: els sentits

Tacte

Funcionament: les terminacions nervioses del derma capten els estmuls de lexterior i envien la informaci al cervell a travs dels nervis tctils.

7
15

16

La funci de relaci: laparell locomotor i la coordinaci interna


Sostenir el cos. Funcions Protegir els rgans ms delicats. Per exemple, el cor, els pulmons... Facilitar el moviment. Cap Ossos del crani: protegeixen el cervell.  Ossos de la cara: fixos i mbils. Per exemple, la mandbula.  Columna vertebral: protegeix la medulla espinal.  Tronc Costelles: protegeixen el cor, els pulmons... Estern, clavcules, omplats i pelvis. Elements Extremitats: ossos dels braos i de les cames. Articulacions (unions entre ossos) Fixes. Per exemple, les del crani. Mbils. Per exemple, el genoll. Semimbils. Per exemple, les de les vrtebres.

Sistema esqueltic (ossi)

Ossos

Aparell locomotor

Cartlags: rgans tous i flexibles. Per exemple, les orelles.


2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Est format pels msculs, que sn rgans tous i elstics que es poden contreure o relaxar i recuperar desprs la forma i la mida originals. Suneixen als ossos mitjanant tendons. Sistema muscular Funcions Facilitar el moviment de les diferents parts del cos. Donar forma al cos. Protegir alguns rgans. Per exemple, labdomen.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

No formen part del sistema locomotor. Msculs involuntaris No podem controlar-los voluntriament. Sn imprescindibles per al funcionament del nostre organisme. Exemples: els msculs del cor (batecs) i els msculs de laparell digestiu (moviment de laliment). Controla funcions tan importants com el creixement o la reproducci. El formen les glndules endocrines, que aboquen unes substncies anomenades hormones a la sang. Tiroides: segrega tiroxina, per aprofitar els nutrients.  Sistema endocr Algunes glndules endocrines sn  ncrees: segrega insulina, que regula la quantitat de sucre P que circula per la sang.  varis i testicles: produeixen les hormones sexuals, que dirigeixen O laparici dels carcters sexuals masculins i femenins.  ipfisi: produeix lhormona del creixement i hormones H que dirigeixen altres glndules.

Coordinaci interna

La funci de relaci: laparell locomotor i la coordinaci interna

8
17

18

Les persones i la salut


La salut s el benestar fsic, mental i social. Quan saltera es provoca una malaltia. Per mantenir un estat sa i evitar malalties s important mantenir uns hbits de vida saludables. Una higiene adequada. La prctica habitual dexercici fsic. El manteniment duna postura correcta.

 a dieta s el conjunt daliments que ingereix L una persona habitualment.

els hidrats de carboni. 

Hbits saludables
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Una alimentaci saludable, una dieta sana.

 ls nutrients sn els components dels aliments E que necessitem per viure. Els principals sn

els lpids.  les protenes.  les vitamines.  les sals minerals. 

La dieta sana ha de ser 

completa.  equilibrada. 

Un descans correcte.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Smptomes: indiquen que el nostre organisme no funciona correctament. Per exemple, la febre. Alcohol. Riscos per a la salut Tabac. Drogues.  ccidents A de circulaci. agudes. crniques. Per exemple, la diabetis.

Segons com apareixen i la durada 

Tipus

Malalties

nfeccioses: causades per virus o microbis. i Per exemple, la varicella. Depenent de la quantitat de persones afectades, poden ser Segons la causa   o infeccioses: causades per altres causes. n Per exemple, accidents, intoxicacions, alimentaci inadequada...

espordiques. epidmiques. endmiques.

Les persones i la salut

Medicaments. Vacunes. Tractaments Antibitics. Trasplantaments drgans. Etc.

Prevenci

Conjunt daccions que duem a terme per mantenir-nos en un bon estat de salut (hbits saludables). Revisions mdiques.
19

20

10

La funci de nutrici: el procs digestiu i la respiraci


El procs digestiu consisteix en la transformaci dels aliments per aconseguir els nutrients que contenen. T lloc a laparell digestiu.  oca. B Faringe.  Esfag.  Estmac.  Intest prim.  Intest gros.  Anus.  Glndules salivals: segreguen la saliva, que es barreja amb laliment.  Fetge: produeix la bilis.  Pncrees: produeix els sucs pancretics. 

Aparell digestiu

Tub digestiu: conducte per on passen els aliments.

Glndules annexes: produeixen lquids que aboquen al tub digestiu.

Descomposici dels aliments per obtenir nutrients.


2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Boca: esmicola els aliments i els barreja amb la saliva per formar el bol alimentari. Digesti Faringe i esfag: condueixen el bol alimentari fins a lestmac. Hi participen Estmac: produeix el suc gstric, que es barreja amb laliment i forma el quim. Intest prim: produeix el suc intestinal i rep el suc pancretic i la bilis; juntament amb laliment forma el quil. Absorci Expulsi de substncies de rebuig s el pas dels nutrients de laparell digestiu a la sang. T lloc a lintest prim, a les vellositats intestinals. s la formaci dels excrements i lexpulsi de les substncies no digerides dels aliments. T lloc a lintest gros: les substncies no digerides es compacten, es transformen en excrements i sexpulsen a travs de lanus.

Procs digestiu

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

La respiraci consisteix en lentrada i la sortida de laire del nostre cos per obtenir oxigen i expulsar dixid de carboni. Aquesta funci la fa laparell respiratori. Fosses nasals: per on entra laire. Laringe i faringe: per on passa laire abans darribar a la trquea. Trquea: conducte des del qual laire passa als pulmons. Bronquis: les dues ramificacions de la trquea que entren als pulmons. Bronquols: tubs fins en qu es ramifiquen els bronquis. Alvols pulmonars: saquets plens daire que surten dels bronquols. Pulmons: rgans esponjosos que hi ha a la caixa torcica. Laire entra per les fosses nasals. Passa per la laringe, la faringe i la trquea, i arriba als bronquis i als bronquols. Procs Des dels bronquols arriba fins als alvols pulmonars. Als alvols loxigen passa a la sang i aquesta allibera el dixid de carboni. Laire pobre en oxigen i ric en dixid de carboni sexpulsa a lexterior.

rgans de laparell respiratori

La funci de nutrici: el procs digestiu i la respiraci

La respiraci

Tenen lloc perqu la caixa torcica es dilata i es contreu. Els pulmons somplen daire.  Moviments respiratoris Inspiraci  lloc lentrada daire per les vies respiratries fins als alvols T pulmonars. Laire surt dels pulmons.  Expiraci  aire s obligat a sortir dels pulmons i recrrer les vies respiratries L fins a arribar a lexterior.

10
21

22

11

La funci de nutrici: la circulaci i lexcreci


La circulaci s el trasllat de la sang per laparell circulatori per transportar substncies nutritives, oxigen i substncies de rebuig. La fa laparell circulatori. El plasma: part lquida de la sang. Sang Components Cllules sangunies Glbuls vermells: transporten oxigen.  Glbuls blancs: ens defensen dinfeccions.  Plaquetes: socupen de la coagulaci.  Cor: rgan que bomba la sang contnuament. T quatre cavitats: dues aurcules i dos ventricles. Artries: porten la sang des del cor fins als rgans del cos. Vasos sanguinis Venes: porten la sang des dels rgans del cos fins al cor. Capillars sanguinis: comuniquen les artries i les venes. La sang no surt mai de laparell circulatori.

Elements de laparell circulatori

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

La circulaci
Fa dos circuits

Circulaci pulmonar: recorregut de la sang entre el cor i els pulmons per recollir oxigen i alliberar dixid de carboni. Circulaci general: recorregut de la sang per tot el cos, excepte els pulmons, per repartir nutrients i oxigen, i recollir substncies de rebuig.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Lexcreci s leliminaci de les substncies de rebuig que hi ha a la sang. La fa laparell excretor. Ronyons: estan situats a tots dos costats de la columna vertebral, a la zona lumbar. Produeixen lorina.

rgans de laparell excretor

Urters: sn dos tubs que connecten els ronyons amb la bufeta de lorina. Bufeta de lorina: s lrgan on sacumula lorina. Uretra: s el conducte que va de la bufeta de lorina a lexterior. Als ronyons es filtra la sang i es produeix lorina. Lorina surt pels urters i arriba a la bufeta de lorina, on sacumula fins que sexpulsa per la uretra. La pell fabrica la suor a les glndules sudorpares. Pels porus de la pell, la suor surt a lexterior.

Aparell excretor

Lexcreci
Pell

La funci de nutrici: la circulaci i lexcreci

11
23

24

12

La funci de reproducci
La funci de reproducci permet als ssers humans tenir descendents. La reproducci humana s sexual perqu les cllules sexuals de dos individus de sexe diferent (mascle i femella) suneixen per formar un nou individu. Els aparells reproductors de la dona i lhome permeten que aix sigui possible. Ovaris: on es produeixen els vuls (cllules reproductores). rgans genitals interns Trompes de Fallopi: comuniquen els ovaris amb lter. ter: cavitat on es desenvolupa el futur beb durant lembars. Vagina: rgan que comunica lter amb lexterior. rgans genitals externs: Vulva.

Femen

Aparell reproductor
rgans genitals interns Mascul
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Testicles: s on es produeixen els espermatozoides (cllules reproductores). Conductes deferents: condueixen els espermatozoides fins a la uretra. Uretra: condueix els espermatozoides a lexterior. Vescules seminals i prstata: fabriquen el lquid que serveix de vehicle i daliment als espermatozoides. rgans genitals externs Penis: hi discorre la uretra. Sencarrega dexpulsar els espermatozoides. Escrot: bossa de pell que protegeix els testicles.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

s la uni dun vul i un espermatozoide. La cllula resultant daquesta uni es coneix com a zigot. Fecundaci Perqu tingui lloc la fecundaci, lvul i lespermatozoide shan de trobar a les trompes de Fallopi; aqu s on es forma lembri. Lembri sadhereix a la paret de lter, on es desenvolupa.

Procs de la reproducci
Embars

Conjunt de canvis que tenen lloc en la mare des de la fecundaci fins al naixement del nou sser. Etapes Embri: durant els tres primers mesos.  Fetus: a partir del tercer mes. Els rgans principals ja estan formats. 

Part: naixement o sortida a lexterior del nou sser format.

12
25

La funci de reproducci

26

13

La matria
Tots els cossos de lunivers estan formats per matria (el Sol, les plantes, nosaltres mateixos...). La matria est composta per toms: partcules diminutes, invisibles (es poden veure a travs dun microscopi electrnic).

Substncies pures: formades per un sol tipus de matria (or, ferro...).

Tipus de matria

Mescles: formades per diverses substncies pures.

 eterognies: sen poden distingir els components. Per exemple, H una amanida.  omognies: no sen distingeixen els components; dissolucions H com ara laigua del mar. Massa: quantitat de matria que t un cos. Es mesura en kg.  Volum: espai que ocupa un cos. Es mesura en m3.   ensitat: relaci entre la massa i el volum. Es calcula dividint D la massa entre el volum. Olor.  Brillantor.  Color. Duresa. Malleabilitat.

Generals: sn comunes a tota la matria.

Propietats de la matria
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Caracterstiques: permeten diferenciar unes substncies dunes altres. Per exemple

Estats de la matria

Slid: t volum constant i forma prpia. Lquid: t volum constant, per no forma prpia. Gass: canvia de volum i de forma.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

El moviment: canvi de lloc o de posici dun cos. La dilataci: augment de mida dun cos quan naugmenta la temperatura. La contracci: disminuci de la mida dun cos quan en disminueix la temperatura. La fragmentaci: divisi dun cos en trossos. Fusi: pas de slid a lquid. Per exemple, quan es fon la neu. Solidificaci: pas de lquid a slid. Per exemple, quan es forma gel. Fsics: la matria continua sent la mateixa. Canvis destat: tenen lloc quan varia la temperatura. Vaporitzaci: pas de lquid a gas  bullici: a temperatura fixa E i de manera rpida. Per exemple, laigua bullint.  vaporaci: a menor temperatura E i de manera lenta. Per exemple, laigua dun bassal al sol.

Canvis de la matria

Condensaci: de gas a lquid. Per exemple, la condensaci de vapor als vidres. Sublimaci: pas directe de slid a gas, sense passar per lquid. Per exemple, la naftalina. Qumics: la matria es transforma en una altra: reacci qumica. Loxidaci: una substncia es transforma en una altra per acci de loxigen. La combusti: una oxidaci molt rpida amb despreniment denergia. La putrefacci: descomposici de substncies.

13
27

La matria

28

14

Lenergia, la llum i el so
Lenergia provoca els canvis que veiem al voltant nostre. Fonts denergia Renovables: no sexhaureixen. Per exemple, la llum del Sol. No renovables: sexhaureixen a mesura que sutilitzen. Per exemple, el carb.

Lenergia
Tipus denergia

Energia qumica: la que emmagatzemen els combustibles. Per exemple, el carb, el gas, els aliments... Energia trmica o calorfica: s lenergia alliberada en forma de calor. Per exemple, la que produeix una estufa. Energia nuclear: s present en algunes substncies. Per exemple, lurani o el plutoni. Energia mecnica: s la que tenen els cossos en moviment. Per exemple, el vent. Energia elctrica: s la que utilitzen els aparells elctrics o electrnics. Per exemple, la rentadora.

La llum s una forma denergia que ens permet veure el color i la forma dels objectes quan estan ben illuminats. Caracterstiques La llum es propaga en lnia recta i en totes les direccions. La llum es propaga a 300.000 km/s. Objectes opacs: la llum no els travessa. Objectes transparents: la llum els travessa. Objectes translcids: deixen passar certa quantitat de llum. Reflexi: s el canvi de direcci que experimenta la llum en xocar contra un objecte opac. Refracci: s el canvi de direcci que experimenta la llum en travessar una substncia transparent. La llum blanca est formada per llum de tots els colors. Els colors bsics de la llum sn el vermell, el verd i el blau.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

La llum

Comportament dels objectes davant la llum

Propietats

Caracterstiques

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

El so s un tipus denergia mecnica. El so es propaga a 340 m/s en laire. Caracterstiques El so transporta energia. Quan el so es reflecteix, es produeix leco. La intensitat: permet diferenciar els sons forts dels febles. Qualitats El to: permet diferenciar els sons greus dels aguts. El timbre: permet identificar la font que emet el so.

El so

14
29

Lenergia, la llum i el so

30

15

Lelectricitat i el magnetisme
Lelectricitat s una forma denergia que depn de la crrega elctrica dels cossos. Poden ser Positives. Negatives. Poden ser neutres, quan tenen el mateix nombre de crregues positives que negatives. Els cossos Poden estar carregats elctricament, quan tenen un nombre de crregues positives i negatives diferent.

Crregues elctriques

 ls cossos carregats amb crregues E de tipus diferent satreuen.  ls cossos carregats amb crregues E del mateix tipus es repelleixen.

Corrent elctric

Consisteix en el desplaament de crregues elctriques. Circula per circuits elctrics. Generadors. Per exemple, una pila.

Elements dels circuits elctrics


2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Fils de material conductor. Per exemple, fils de coure. Receptors, en qu lenergia elctrica es transforma en un altre tipus denergia. Per exemple, un motor. Interruptors. Serveixen per obrir o tancar un circuit. Centrals eliques.

Producci delectricitat

Centrals hidroelctriques. Centrals trmiques. Centrals nuclears. Centrals solars.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

El magnetisme s la propietat que tenen alguns imants datreure altres imants o alguns metalls. Poden ser: naturals (per exemple, la magnetita) o artificials. Si senfronten dos pols diferents: els imants satreuen. Si senfronten dos pols iguals: els imants es repelleixen.

El magnetisme

Els imants

Tenen dos pols: pol nord (N) i pol sud (S).

La Terra es comporta com un gran imant, per aix les brixoles sempre sorienten al nord. El magnetisme sutilitza per produir electricitat.

15
31

Lelectricitat i el magnetisme

32

16

Les forces i les mquines


Una fora s qualsevol causa capa de deformar un objecte o canviar-ne lestat de moviment. Per contacte: quan el cos que fa la fora i el que la rep estan junts (fora de fregament). Maneres dactuaci A distncia: quan el cos que fa la fora est separat del que la rep. Fora de gravetat: la que atreu els cossos cap a la Terra.  Fora magntica: la dels imants, que atreuen partcules de ferro.  Fora elctrica: la que hi ha entre cossos amb crrega elctrica. 

Forces

Deformaci

Dobjectes elstics, que recuperen la forma inicial quan cessa la fora. Dobjectes no elstics, que continuen deformats quan cessa la fora. Posa en moviment un cos que estava quiet. Atura un cos que sestava movent.

Efectes Moviment

Varia la direcci o el sentit del moviment. Augmenta la velocitat del moviment. Redueix la velocitat del moviment.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Una mquina s un objecte que sutilitza per aprofitar lacci duna fora per transformar un tipus denergia en un altre. Roda: t forma circular i gira sobre un eix. Segons la quantitat de peces Simples Palanca: barra llarga i rgida que se situa sobre un punt de suport.  Pla inclinat: rampa per pujar o baixar objectes.  Compostes: tenen moltes peces unides entre si. Energia de les persones. Tipus de mquines Segons la manera daccionar-les Energia del vent. Energia de laigua. Energia elctrica. Energia dun combustible. Mecniques: produeixen moviment. Per exemple, un motor. Trmiques: produeixen fred o calor. Per exemple, una planxa. Manejar informaci: serveixen per comunicar-se. Per exemple, un telfon.

Mquines

Segons lacci que fan

Les forces i les mquines

Coberta (carcassa): part de la mquina que en protegeix linterior. Estructura: part que suporta el pes de la mquina i del que shi colloca a sobre. Components Operadors: peces que formen part de la mquina. Mecanismes: diversos operadors units que actuen de manera coordinada. Motors: components de les mquines que produeixen moviment. Circuits elctrics i electrnics.

16
33

34

17

La Terra i lunivers
T forma esfrica. Caracterstiques Gira al voltant del Sol i sobre el seu propi eix. Lrbita que descriu s una ellipse. T leix una mica inclinat.

La Terra
Movimients

Gira sobre si mateixa al voltant dun eix que passa pels pols. Rotaci Tarda un dia (24 hores) a fer una volta. Provoca la successi dels dies i les nits. Gira al voltant del Sol. Translaci Tarda un any (365 dies i 6 hores) a fer una volta. Provoca les estacions, a causa de la inclinaci de leix de rotaci. Caracterstiques Gira al voltant de la Terra. De vegades, la Terra, el Sol i la Lluna salineen i provoquen eclipsis.  luna nova. L Quart creixent.  Lluna plena.  Quart minvant.

La Lluna
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Moviment: tarda 27 dies a fer una volta a la Terra, en quatre fases

Sol: estel groc que produeix llum i calor (necessaris per a la vida a la Terra). Planetes Interiors: Mercuri, Venus, la Terra, Mart. Exteriors: Jpiter, Saturn, Ur, Nept.

Sistema solar

Altres astres: giren al voltant del Sol

Satllits: astres que giren al voltant dels planetes. Asteroides: astres rocosos que giren al voltant del Sol. Cometes: astres rocosos, petits i gelats que giren al voltant del Sol; segueixen ellipses molt allargades.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Sn grans esferes a linterior de les quals es produeix molta energia. Formen constellacions. Estels Color. Tenen propietats que les distingeixen Mida. Lluminositat. Brillantor. Nebuloses: nvols de gasos que reflecteixen la llum emesa pels estels que hi ha a la vora. Galxies ellptiques. Galxies: grans agrupacions destels, gas i pols Galxies espirals. Galxies irregulars.

Estels, nebuloses i galxies

17
35

La Terra i lunivers

36

18

Les capes de la Terra


s la part slida de la Terra. Una part s a sota els oceans i forma els fons marins. Una part emergeix i forma els continents i les illes. Escora: s la capa ms externa. Est composta per materials slids i s ms gruixuda en els continents que sota els oceans. Capes que la formen. Mantell: s la capa intermdia. T una temperatura ms elevada que la de lescora. En algunes zones del mantell hi ha roques foses, que reben el nom de magma. Nucli: s la capa ms interna. Es compon de ferro i altres metalls. T una temperatura molt elevada. Es divideix en dues parts: el nucli extern i el nucli intern.

Geosfera

s la capa daire que envolta la Terra. Molt abundants Est formada per una barreja de gasos. En menys mesura
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Nitrogen. Oxigen.  ixid de carboni. D Oz. Vapor daigua. 

Atmosfera

s imprescindible per a la vida.

Cont loxigen necessari per a la respiraci dels ssers vius. Conserva la calor de la Terra. Filtra els rajos solars i protegeix la Terra. Precipitacions. Vent. Tempestes.

Hi tenen lloc els fenmens atmosfrics.

Est formada per capes.

Troposfera: capa baixa on es desenvolupa la vida. Estratosfera: hi ha la capa doz. Altres capes ms externes.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

s el conjunt de les aiges del planeta (en els tres estats). Ocupa parts de la superfcie terrestre. Aiges continentals Els rius: cursos continus daigua. Els llacs: extensions daigua envoltades de terra. Les glaceres: masses daigua congelada en moviment lent. Aiges subterrnies: filtracions de les aiges superficials. Representen el 94% de laigua de la Terra. Ones: ondulacions de la superfcie del mar causades pel vent. Corrents: moviments de grans masses daigua que flueixen en una direcci determinada. Marees: pujades i baixades del nivell del mar provocades per latracci entre la Lluna i la Terra.

Hidrosfera

Shi diferencien dos grups. Oceans i mars

Laigua est en moviment continu.

Cicle de laigua: comprn els canvis destat i de posici que experimenta laigua en la Terra.

18
37

Les capes de la Terra

38

19

Geografia: paisatge, relleu i clima


La geografia se centra en la descripci de la Terra pel que fa a laspecte fsic i com a lloc habitat per les persones i els altres ssers vius. s laspecte que t una zona de la superfcie de la Terra. Est determinat per les formes del relleu i el clima. Causes naturals  ls passos duna estaci a una altra. E Lacci del vent i la pluja.  Les catstrofes naturals.   a construcci de carreteres, ponts i altres obres pbliques. L Les urbanitzacions. Els camps de conreu.

Paisatge

Es pot modificar per Lacci dels ssers humans

Est constitut per les diferents elevacions i depressions que hi ha a la superfcie de la Terra. Laltitud s laltura dun punt de la superfcie de la Terra en relaci amb el nivell del mar. Muntanyes i serres: conjunt de muntanyes. Serralades i sistemes muntanyosos: conjunts de serres. Planes: superfcies de terreny pla. Altiplans: superfcies gaireb planes i altes. Valls: planes entre muntanyes per on corre un riu. Depressions: extensions ms baixes que les terres del voltant. Cap: sortint de terra que penetra al mar. Golf: entrant de mar a la terra. Pennsula: tros de terra envoltada daigua per totes bandes menys per una. Illa: tros de terra envoltada daigua per totes bandes. Arxiplag: conjunt dilles. Penya-segat: costa muntanyosa i alta que cau al mar verticalment. Platja: zona de costa plana formada per sorra o pedres. Ria: entrada de laigua del mar en la desembocadura dun riu. Aiguamoll: terreny pantans que es forma a la desembocadura dun riu. Delta: terreny de forma triangular que es forma a la desembocadura dels rius per lacumulaci de terra.

Relleu terrestre
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Relleu

Hi ha grans diferncies entre les zones dinterior i les zones costaneres. Relleu costaner

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

El clima s el conjunt de caracterstiques de latmosfera en un lloc durant un perode de temps llarg. Les temperatures: quantitat de calor que t laire. El clima est configurat per Les precipitacions: quantitat de pluja, calamarsa o neu que cau en un lloc. Els vents: desplaaments de laire que influeixen en les pluges i en les temperatures. Latitud: situaci dun lloc en relaci amb lequador. Factors geogrfics Altitud: altura dun lloc respecte del nivell del mar. Disposici de les muntanyes. Proximitat del mar.

Clima
Clids

Equatorial: es dna a lentorn de lequador. Tropical: es dna a lentorn dels trpics. Desrtic: es dna en zones allades. Ocenic o atlntic: es dna en zones dEuropa i Amrica del Nord. Temperats Mediterrani: es dna sobretot en zones limtrofes del mar Mediterrani. Continental: es dna a la part central dEuropa. Polar: es dna als cercles polars. De muntanya: es dna en zones daltitud elevada.

Geografia: paisatge, relleu i clima

Tipus de clima

Freds

19
39

40

20

Geografia fsica de Catalunya


Pirineu s la unitat de relleu ms important de Catalunya. Forma part de la gran serralada dels Pirineus, que sestn des de lAtlntic fins al Mediterrani. Est dividit en dues subunitats Pirineu axial: eix principal, amb altituds superiors als 3.000 m. Per exemple, la Pica dEstats. Prepirineu: serres paralleles al sud del Pirineu axial. Per exemple, el Montsec.

Serralada Transversal

Enllaa el Pirineu amb la serralada Prelitoral i separa el pla de lEmpord de la depressi Central. Per exemple, el Puigsacalm. Zona molt ampla situada al centre de Catalunya, entre el Prepirineu, la serralada Transversal i la Prelitoral; no s totalment plana, hi trobem turons, valls, planes i altiplans. Per exemple, laltipl de la Segarra. Serralada Prelitoral: per exemple, la serra de Prades. Serralada Litoral: es troba molt a prop del mar; per exemple, la serra del Montsi.

Relleu
Depressi Central

Sistema Mediterrani

Depressi Prelitoral: plana allargada entre les serralades Litoral i Prelitoral. Planes litorals: extensions sense desnivells importants, molt a prop de la costa; per exemple, el Maresme.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Costa alta, al nord: formacions ms abruptes, com ara els penya-segats. Per exemple, el cap de Creus.

Costa

Costa baixa, al sud: hi trobem platges extenses, de sorra. Per exemple, el golf de Sant Jordi. Deltes: hi ha trams de costa ocupats per deltes. Per exemple, el delta de lEbre. Xarxa de lEbre: LEbre s el riu ms cabals de Catalunya. Neix a Cantbria i desemboca al Mediterrani formant un gran delta. Aquesta xarxa est formada per lEbre i els seus afluents catalans. Lafluent principal s el Segre, que rep aigua de la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorana, la Valira... tots nascuts al Pirineu. Xarxa del Pirineu mediterrani: Formada per rius que neixen al Pirineu i desemboquen al Mediterrani. Per exemple, el Fluvi. Xarxa mediterrnia: Formada per rius i rieres que neixen a la serralada Prelitoral i desemboquen directament al mar. Per exemple, la Tordera.

Rius

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Llacs, aiguamolls i embassaments

Llacs. Nhi ha de dos tipus.

 lacs o estanys: acumulacions naturals daigua en una depressi del terreny. L Per exemple, lestany de Banyoles.  lacs glacials: llacs petits o estanys procedents de la neu de les glaceres. L Per exemple, lestany Trt de Rius, a la Vall dAran.

Aiguamolls: zona plana a prop de la costa inundada permanentment per laigua del mar. Per exemple, els aiguamolls de lEmpord Embassaments o pantans: llacs artificials en el curs dun riu per aprofitar-ne laigua. Per exemple, el pant de Rialp. Mediterrani litoral: caracteritzat per les temperatures suaus. Mediterrani interior: temperatures ms extremes; nhi ha tres varietats en funci de les preciptacions Dalta muntanya: hiverns llargs i freds, estius frescos i suaus; precipitacions abundants; hi neva sovint. Per exemple, el Pirineu. Atlntic: hiverns molt freds, estius frescos; precipitacions molt abundants. Per exemple, una zona de la Vall dAran. lalta muntanya. Per exemple, el Pirineu. entre 2.500 i 3.000 m: gaireb no hi ha vegetaci. entre 2.300 i 2.500 m: hi ha, bsicament, prats.  entre 1.600 i 2.300 m: hi ha boscos de fulla perenne (pi negre, bedoll, avet) i molts arbustos (ginebr, neret). humit.  sec.  extremat. 

Clima

Geografia fsica de Catalunya

La Catalunya humida: les precipitacions superen els 700 mm anuals; els paisatges sn molt verds.

Vegetaci

a muntanya mitjana. De 800 a 1.600 m; per exemple, l la serralada Transversal.  boscos de fulla caduca (fagedes, rouredes) i de fulla perenne (pi roig); sotabosc important (sac, bruguerola).  aisatge litoral i prelitoral: hi trobem boscos (dalzines), plantes P herbcies (esparreguera) i aromtiques (roman), mquies (de llentiscle), boscos de ribera (pollancres) i zones daiguamolls (joncs).  aisatge de les comarques interiors de la depressi Central, P amb un clima ms extrem: hi ha vegetaci de fulla perenne, arbres no gaire alts i arbustos de fulla petita (alzina carrasca, mquia de garric).
41

La Catalunya seca: les precipitacions sn escasses (menys de 700 mm anuals); la vegetaci s tpicament mediterrnia.

20

42

21

Geografia fsica dEspanya


Submeseta Nord: extensa i elevada. Meseta Central Sistema Central: divideix la Meseta en dues parts. El formen la serra de Gredos.  la serra de Guadarrama.  la serra dAylln.  Submeseta Sud: shi alcen els Montes de Toledo (serres de poca altitud). Muntanyes de Lle: al nord-oest; formades per muntanyes de poca altitud. Muntanyes que envolten la Meseta Serralada Cantbrica: al nord; parallela a la costa cantbrica (Picos de Europa). Serralada Ibrica: a lest; formada per serres poc elevades (Picos de Urbin). Sierra Morena: al sud; formada per muntanyes poc elevades. Masss Galaic: al nord-oest; format per serres poc elevades. Pirineus: muntanyes elevades que formen la frontera entre Espanya i Frana (Aneto). Muntanyes exteriors a la Meseta Sistemes Btics Serralada Subbtica: a linterior. Serralada Penibtica: propera a la costa andalusa (Mulhacn).

Relleu

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Sistema Mediterrani Catal: al nord-est; serralades paralleles a la costa mediterrnia. Muntanyes Basques: al nord, entre la serralada Cantbrica i els Pirineus. Depressi de lEbre: recorreguda pel riu Ebre; est envoltada pels Pirineus, la serralada Ibrica i el Sistema Mediterrani Catal. Depressi del Guadalquivir: recorreguda pel riu Guadalquivir; est envoltada per Sierra Morena i els sistemes Btics. Illes Balears: situades al mar Mediterrani; sn poc muntanyoses, excepte Mallorca. Illes Canries: situades a loce Atlntic; sn dorigen volcnic i bastant muntanyoses.

Depressions

Relleu de les illes

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Atlntica

Costes

Costa gallega: des de la punta de La Estaca de Bares fins a la desembocadura del riu Mio. s una costa alta, rocosa i retallada. Costa andalusa: des de Portugal fins a lestret de Gibraltar. s una costa baixa i sorrenca amb platges mplies. Costa canria: costes altes i abruptes a les illes de loest i costes baixes a les illes de lest.

Cantbrica: des de la frontera amb Frana fins a la punta de La Estaca de Bares. s una costa alta i rocosa. Mediterrnia: des de lestret Gibraltar fins al lmit de Girona amb Frana. s una costa llarga, formada per platges baixes i sorrenques que alternen amb zones de costa abrupta. Vessant cantbric: sn rius curts, de rgim regular i gran cabal. Per exemple: Bidasoa, Navia, Naln, Nerbion, Besaya, Eo. Vessant atlntic: sn rius cabalosos i de rgim regular.  ius gallecs: Mio, Sil. R Rius de la Meseta: Duero, Tajo, Guadiana.  Rius andalusos: Guadalquivir. 

Rius

Vessant mediterrani: excepte lEbre, sn rius curts, de cabal escs i rgim irregular. Per exemple: el Tria, el Xquer, el Segura, el Llobregat. Ocenic o atlntic Es dna a les comunitats del nord de la Pennsula. Les temperatures sn suaus tot lany i les precipitacions sn abundants. Continentalitzat o dinterior Mediterrani Es dna en les zones prximes al mar Mediterrani. Tpic Les temperatures sn suaus a lhivern i caloroses a lestiu, i les precipitacions sn escasses. Es dna a la Meseta, a la depressi de lEbre i en part de linterior dAndalusia. Les temperatures sn extremes, amb estius calorosos i hiverns freds, i les precipitacions sn escasses.

Geografia fsica dEspanya

Clima
Subtropical

Es dna a les illes Canries. Les temperatures sn suaus tot lany i les precipitacions, escasses. Es dna a les zones dalta muntanya.

De muntanya

Les temperatures a lhivern sn molt baixes i a lestiu sn fresques. Les precipitacions sn abundants i a lhivern cauen en forma de neu.
43

21

44

22

Geografia humana i econmica


Poblaci absoluta: s el nombre dhabitants dun territori. Densitat de poblaci: s la relaci que hi ha entre la poblaci dun lloc i la superfcie del territori on viu. Sobt dividint la poblaci absoluta dun lloc entre la superfcie del territori on viu. Cens: serveix per conixer el nombre dhabitants dun pas. Es fa cada deu anys i shi recullen dades com ledat, el sexe, el lloc de naixement, etc. Padr: permet conixer el nombre dhabitants que hi ha en un municipi. Es fa cada any. Natalitat: s el nombre de naixements que es registren en un lloc en un perode de temps. Mortalitat: s el nombre de defuncions que es registren en un lloc en un perode de temps. Esperana de vida: s el temps mitj estimat de vida que t un individu en nixer. Emigraci: s la sortida de persones dun lloc per establir-se en un altre. Immigraci: s lestabliment de persones en un lloc diferent del que procedeixen. Creixement natural: s la diferncia que hi ha entre els habitants que neixen i els que moren en un lloc durant un any. Creixement migratori: s la diferncia que hi ha entre els immigrants que arriben i els emigrants que sen van dun lloc durant un any. Poblaci absoluta: una mica ms de 46 milions dhabitants per a Espanya i ms de 7 per a Catalunya.

Conceptes de poblaci

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Densitat de poblaci: 91 habitants/km2 a Espanya i 224 hab./km2 a Catalunya.

La poblaci a Espanya i a Catalunya

Esperana de vida: 83,7 anys en dones i 77,2 anys en homes. La poblaci creix com a conseqncia del creixement natural positiu i de la immigraci. La poblaci es distribueix de manera desigual, la majoria es concentra a les ciutats i a la costa, i les zones rurals de linterior queden despoblades. La poblaci envelleix cada vegada ms, s a dir, augmenta el nombre de persones grans. Hi ha ms dones que homes.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Treball: s qualsevol activitat humana que es fa a canvi duna quantitat de diners. Salari: sn els diners que es perceben pel treball que es fa. Poblaci activa: s el conjunt de persones que treballa a canvi de diners, o que est en edat i condici de treballar. Treballador per compte ali: s la persona que est contractada per una altra persona o entitat i rep un salari mensual. Treballador per compte propi: s la persona que treballa de manera independent i que rep una quantitat de diners per cada treball que fa. De sec. De regadiu. ntensiva. I Extensiva.   altura. D Costanera.  Explotaci a cel obert. Explotaci subterrnia.   siques. B De bns dequipament. De bns de consum.

Treball

Agricultura

Sector primari: activitats que obtenen recursos de la naturalesa.

Ramaderia

Geografia poltica dEspanya i Catalunya

Pesca

Mineria

Economia

Sector secundari: activitats que transformen les primeres matries en productes elaborats.

Indstries

Construcci Serveis pblics

Sector terciari: activitats que consisteixen a prestar serveis a les persones.

Comer Turisme Transport

nterior. I Exterior.   errestre. T Martim. Aeri.


45

22

46

23

Geografia poltica dEspanya i Catalunya


Estat espanyol: territori constitut per disset comunitats autnomes formades per una provncia o diverses i dues ciutats autnomes. Galcia (Santiago de Compostella): la Corunya, Orense, Lugo, Pontevedra. Principat dAstries (Oviedo): Astries. Cantbria (Santander): Cantbria. Costaneres Pas Basc (Vitria): Biscaia, Guipscoa, laba. Catalunya (Barcelona): Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona. Comunitat Valenciana (Valncia): Castell, Valncia, Alacant. Regi de Mrcia (Mrcia): Mrcia. Andalusia (Sevilla): Huelva, Sevilla, Cadis, Crdova, Mlaga, Jan, Granada, Almeria.

Organitzaci territorial dEspanya

Les comunitats autnomes dEspanya Interiors

Castella i Lle (Valladolid): Lle, Palncia, Burgos, Sria, Segvia, vila, Salamanca, Zamora, Valladolid. La Rioja (Logronyo): La Rioja. Comunitat Foral de Navarra (Pamplona): Navarra. Arag (Saragossa): Osca, Saragossa, Terol. Comunitat de Madrid (Madrid): Madrid. Castella-la Manxa (Toledo): Guadalajara, Conca, Albacete, Ciutat Real, Toledo. Extremadura (Mrida): Cceres, Badajoz. Illes Balears (Palma) Canries (Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canria): Santa Cruz de Tenerife, Las Palmas. Ceuta. Melilla.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Insulars Ciutats autnomes

Organitzaci territorial de Catalunya

Catalunya s constituda per quaranta-una comarques agrupades en quatre provncies.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Constituci Lleis ms importants

Llei ms important dEspanya, aprovada el 1978. Recull els drets i els deures de tots els ciutadans espanyols.

Estatut dAutonomia: llei ms important a cada comunitat autnoma desprs de la Constituci. Monarquia parlamentria; el cap de lestat s el rei. Funci Organitzaci Elabora i aprova les lleis; controla el govern. Congrs dels Diputats, format per 350 diputats, triats cada quatre anys. Senat, format pels senadors, triats cada quatre anys. Pren decisions en assumptes que afecten tota la naci; dirigeix les relacions internacionals. President del govern, triat pel Congrs dels Diputats. Ministres, nomenats pel rei a proposta del president del govern. Fa complir les lleis; jutja els qui estan acusats de cometre un delicte. Jutges, magistrats. El mxim rgan s el Tribunal Suprem. El Tribunal Constitucional determina si les noves lleis estan dacord amb la Constituci.

Forma de govern

Poder legislatiu: Corts Generals

Organitzaci poltica dEspanya


Poder executiu: Govern

Funci Organitzaci Funci Poder judicial: tribunals de justcia

Geografia poltica dEspanya

Organitzaci

Estatut dAutonomia: shi defineixen el nom del pas (Catalunya), la delimitaci territorial, les llenges oficials (catal i castell), els smbols, les competncies i les institucions de govern. Parlament de Catalunya Institucions de govern Presidncia de la Generalitat Govern de la Generalitat Organitzaci: format per 135 diputats, -des escollits cada quatre anys. Funci: elaborar i aprovar les lleis de Catalunya i controlar el govern. Organitzaci: el president s escollit pel Parlament i nomenat pel rei. Funci: representar Catalunya; presidir el Govern autonmic; triar els consellers, -es. Organitzaci: format pel president i els consellers, -es que ell nomena. Funci: aplicar les lleis que aprova el Parlament i desenvolupar les competncies.
47

Organitzaci poltica de Catalunya

23

48

24

Geografia dEuropa
Plana Central Sistemes muntanyosos Al centre i loest del continent. Hi ha massissos de poca altitud en algunes zones. Per exemple, el Masss Central francs. Al sud, voregen el mar Mediterrani i tenen muntanyes elevades. Per exemple, els Alps. Al nord, tenen muntanyes ms baixes. Per exemple, la serralada Escandinava. Pennsules. Per exemple, lEscandinava, Jutlndia, la Ibrica, la Itlica i la Balcnica. Golfs. Per exemple, els de Biscaia, Gnova, Finlndia i Btnia. Relleu costaner Caps. Per exemple, Finisterre, Nord, Matapan. Estrets. Per exemple, el de Gibraltar, el Bsfor, el canal de la Mnega. Illes. Per exemple, Islndia, Gran Bretanya, Irlanda, Malta, Xipre.

Relleu

Vessant rtic Vessant atlntic


2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Els rius tenen un cabal abundant, per estan gelats durant lhivern. Per exemple, el Dvina Septentrional i el Petxora. Els rius sn molt cabalosos. Per exemple, el Dvina Occidental, el Vstula, lOder, lElba, el Rin, el Sena, el Loira, el Tajo. Els rius sn irregulars i de poc cabal. Per exemple, lEbre, el Roina, el Po. Els rius sn llargs. Per exemple, el Volga, lUral. Els rius sn molt llargs. Per exemple, el Don, el Dniper, el Dnister, el Danubi.

Les aiges

Rius

Vessant mediterrani Vessant del mar Caspi Vessant del mar Negre

Llacs

Sn molt nombrosos a tot el continent. Per exemple, el Ldoga i lOnega.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Organitzaci integrada per vint-i-set estats o pasos europeus democrtics. Poltics Aspectes Lliure circulaci dels ciutadans comunitaris entre els pasos de la UE. Votar i ser candidats en les eleccions municipals i europees. Poltiques comunes en pesca, agricultura, indstria... Moneda comuna en la majoria dels pasos de la UE: leuro.

Uni Europea (UE)


Institucions

Econmics

Consell de la Uni Europea: pren les decisions ms importants. Parlament Europeu: aprova les lleis i els pressupostos, i controla les institucions de la UE. Comissi Europea: s el govern de la UE. Tribunal de Justcia: socupa del compliment de la legislaci comunitria. Tribunal de Comptes: controla les despeses.

24
49

Geografia dEuropa

50

25

La prehistria a la pennsula Ibrica


Prehistria Va comenar amb laparici de lsser hum, fa aproximadament un mili danys. Va comenar amb la invenci de lescriptura, fa uns 3.000 anys. Va comenar amb larribada dels pobles germnics, lany 409. Va comenar amb el descobriment dAmrica, lany 1492. Va comenar amb la guerra del Francs, lany 1808. Edat antiga Edat mitjana Edat moderna Edat contempornia

Perodes de la histria

Va comenar fa aproximadament un mili danys. Els ssers humans eren nmades: anaven dun lloc a un altre a la recerca daliment. Vivien de la caa, la pesca i la recollecci de fruits silvestres. Paleoltic Fabricaven utensilis de pedra i os. Habitaven a laire lliure, en coves o cabanes. Sorganitzaven en tribus.
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Prehistria

Van descobrir el foc i van aprendre a utilitzar-lo. Van fer pintures rupestres. Va comenar fa uns 7.000 anys. Els ssers humans es van fer sedentaris i van construir poblats. Neoltic  Conreaven plantes i domesticaven animals. Fabricaven eines amb pedra polida. Van aprendre a fabricar teixits i objectes de cermica. Van fer pintures esquemtiques.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Va comenar fa uns 6.000 anys.

Prehistria
(continuaci)

 dat E dels metalls

Els poblats es van transformar en ciutats i els seus habitants es van organitzar al voltant dun cap. Van comenar a treballar el coure, el bronze i el ferro. Van inventar la roda i la vela. Van construir monuments megaltics.

25
51

La prehistria a la pennsula Ibrica

52

26

Ledat antiga a la pennsula Ibrica


poca de la histria que comena amb laparici de lescriptura i acaba, a la pennsula Ibrica, amb la fundaci del regne visigtic el segle v dC. Habitaven al sud i a lest de la Pennsula. Sorganitzaven en tribus governades per un reiet. Ibers Vivien en poblats elevats i emmurallats. La majoria eren agricultors, ramaders i artesans. Comerciaven amb els fenicis i els grecs, i utilitzaven una moneda prpia. Habitaven a la Meseta i a la costa atlntica de la Pennsula. Celtes Sorganitzaven en tribus. La majoria es dedicava a la ramaderia. Eren experts orfebres. Regne establert a la vall del Guadalquivir. Tartessos Eren experts orfebres, ja que el seu territori era ric en metalls (or, plata i coure). Van comerciar amb els fenicis, primer, i amb els grecs, desprs. Procedien dsia. Van fundar colnies a la costa andalusa de la Pennsula, com Gadir. Procedien de Grcia. Van fundar colnies a la costa mediterrnia, com Emprion. Procedien del nord dfrica. Cartaginesos Van fundar colnies a les illes Balears i a lest de la Pennsula, com Cartago Nova. Van lluitar contra els romans pel control de la Pennsula, per van ser derrotats.

Pobles preromans
(des de lany 1000 aC aproximadament fins a lany 218 aC)

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Fenicis

Pobles colonitzadors

Grecs

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Els romans desembarquen a Empries (218 aC) i vencen els cartaginesos. Conquesta Forta resistncia dels pobles del nord, de loest i de linterior peninsular. Acaba lany 19 aC. Organitzaci Hispnia es divideix en provncies, amb un governador al capdavant de cadascuna. Simplanten les lleis romanes. Persones lliures: grans diferncies econmiques entre elles. Esclaus: eren propietat duna altra persona. s el procs dadopci dels costums romans. El llat. El cristianisme. Les ciutats. Les calades. Romanitzaci Obres pbliques. Edificis per al lleure. Monuments commemoratius. Escultures. Lart Mosaics. Pintures. Les construccions

Societat

Hispnia romana

26
53

Ledat antiga a la pennsula Ibrica

Llegat rom

54

27

Ledat mitjana a la pennsula Ibrica


El regne visigtic
Els visigots van fundar un regne amb capital a Toledo que va durar des de lany 409 fins a lany 711. Van mantenir la divisi romana de la Pennsula en provncies, que van anomenar ducats. Van adoptar el llat, les lleis romanes i el catolicisme. Conquesta musulmana Un exrcit musulm va derrotar els visigots i va conquerir la major part de la Pennsula. Van donar el nom dAl-Andalus al territori conquerit. Emirat (fins a lany 756). Emirat independent (fins a lany 929): Al-Andalus sindependitza del califa de Damasc. Califat (fins a lany 1031): Abderraman III es proclama califa de Crdova. Evoluci Regnes de taifes (fins a lany 1212) Estaven enfrontats els uns amb els altres. Els almorvits i els almohades van arribar des de lfrica per reunificar-los.

Al-Andalus

Regne de Granada (fins al 1492): els Reis Catlics el van conquerir. Els musulmans governaven i eren propietaris de les millors terres.
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Societat

Els mossrabs eren els cristians que van conservar la seva religi. Els mulads eren els cristians que es van convertir a lislam. Els jueus eren una minoria.

Art i cultura

Es van construir edificis amb materials pobres, per amb una decoraci rica. Al-Andalus va ser un centre cultural important.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

A la zona cantbrica Formaci (segles VIII al X) Als Pirineus

Els cristians del nord peninsular van oferir una forta resistncia als musulmans i es van organitzar al voltant de Pelagi. Pelagi va vncer els musulmans a la batalla de Covadonga (722): sorgeix el regne dAstries. Del regne dAstries van sorgir ms tard el regne de Lle (910) i el regne de Castella (951). El regne de Navarra. Els comtats catalans. Els comtats aragonesos, que ms tard van donar lloc al regne dArag.

Avan cristi (segles XI al XV)

El regne de Portugal es va independitzar del regne de Lle. Els comtats catalans i el regne dArag es van unir i van crear la corona dArag (1137). Els cristians van vncer els musulmans en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Els regnes de Lle i de Castella es van unir i van formar la corona de Castella (1230). Els Reis Catlics Van unir les corones de Castella i dArag (1479). Van conquerir el regne de Granada (1492). Els cavallers o nobles sencarregaven de defensar la poblaci. El clergat es dedicava a loraci i la cultura. Els pagesos eren el grup ms nombrs, i vivien en llogarets. Els artesans vivien a les ciutats. Els comerciants vivien a les ciutats. Edificis amb murs molt gruixuts. Poques finestres i petites: linterior s fosc. Arcs de mig punt. Edificis amb murs esvelts. Grans finestres decorades amb vitralls. Arcs apuntats.

Ledat mitjana a la pennsula Ibrica

Els regnes cristians

Privilegiats Societat No privilegiats

Estil romnic (segles XI al XIII) Art i cultura

Estil gtic (segles XIII al XV)

27

Es van crear les universitats, com ara la de Barcelona, la de Palncia i la de Salamanca.


55

56

28

Ledat moderna a Espanya i a Catalunya


Governen conjuntament les corones dArag i de Castella, per cada territori mant les lleis i les institucions prpies. Van conquerir el regne de Granada (1492). Van cloure la conquesta de Canries.

Reis Catlics

Van ampliar els seus territoris

Van incorporar el regne de Npols a la corona dArag. Van conquerir petits territoris al nord de lfrica. La corona dArag va annexar el regne de Navarra (1512).

Van finanar lexpedici de Cristfor Colom (1492), que va finalitzar amb el descobriment dAmrica. La corona dArag va veure minvada la seva importncia poltica i econmica en perdre pes l'rea mediterrnia. La corona de Castella es va beneficiar molt de les terres americanes i es va convertir en el regne ms poders de la monarquia hispnica. Limperi dels ustria es va convertir en un gran imperi, amb territoris per tot el mn.
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Espanya.  Pasos Baixos.  Gran part dItlia.  Territoris al centre dEuropa.  Colnies americanes.  Possessions a lfrica i lsia.  Portugal (des del 1580 fins al 1640). 

Segle XVI
 arles I C Felip II 

Organitzaci de limperi

Rei: dirigeix el govern, declara la guerra i la pau, organitza les institucions, estableix impostos. Cada territori va mantenir les lleis i les institucions prpies. Revolta de les Comunitats de Castella (1520).

Problemes interns

Germanies, revoltes dels pagesos i dels artesans de Valncia, Balears i algunes zones de Catalunya (1519-1523). Les despeses immenses per pagar  les guerres. Empobriment de la poblaci per Laugment dels preus. La disminuci de lor i la plata americans.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Enfrontament amb Frana, que pretenia lhegemonia a Europa. Enfrontament amb els turcs, que volien controlar el comer al Mediterrani. Enfrontament de Carles I amb els luterans, que no acceptaven lautoritat del papa.

Segle XVI
(continuaci)

Problemes externs Enfrontament amb els Pasos Baixos

Es van revoltar contra el domini dels ustria el 1566. Les provncies del nord es van declarar independents, per el rei no ho va acceptar. Anglaterra va donar suport als rebels revoltats: va vncer lArmada Invencible espanyola el 1588.

Independncia de Portugal (1640).

Ledat moderna a Espanya i a Catalunya

Limperi dels ustria es va fragmentar

Independncia dels Pasos Baixos (1648). Prdua de territoris al centre dEuropa (1648).

Organitzaci de limperi: els reis van deixar el govern en mans dels favorits.

Segle XVII
 elip III F Felip IV  Carles II  Problemes interns

Catalunya: guerra dels Segadors, que va durar deu anys.  Revoltes del 1640 Portugal: es va independitzar dEspanya.  Itlia.  Empobriment de la poblaci. Problemes successoris desprs de la mort de Carles II, fet que va donar lloc a la guerra de Successi. Problemes exteriors: va continuar lenfrontament amb els Pasos Baixos; desprs d'una treva de dotze anys (1609-1621) es va reprendre la guerra, que va finalitzar amb la independncia dels Pasos Baixos el 1648. Comena la fragmentaci de limperi.

28
57

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Guerra de Successi (1700-1713)

Guerra Civil Guerra internacional

Castella va donar suport a Felip dAnjou, que va ser el vencedor i va regnar amb el nom de Felip V; sinicia la dinastia dels Borb. Arag va donar suport al candidat alemany, larxiduc Carles. Frana va donar suport a Felip dAnjou. ustria va donar suport al candidat alemany.

A la signatura del tractat dUtrecht es reconeix el triomf de Felip dAnjou. Sestableix la monarquia absoluta. Els decrets de Nova Planta aboleixen els furs i les institucions de Catalunya, Arag, Valncia i Mallorca com a cstig per no haver donat suport a Felip V; tamb es va prohibir ls del catal en alguns mbits i es van suprimir les universitats catalanes. Es creen nous impostos. Administratives: apareixen els secretaris destat. Econmiques: es creen les manufactures reials i les companyies comercials. Amb aquestes darreres augmenta el comer martim catal. Obres pbliques: es construeixen carreteres i canals. Enfrontament amb la Gran Bretanya i Portugal, que volien participar en el comer de les colnies americanes. Empobriment de la poblaci per laugment de les despeses de les guerres i per laugment dels impostos. Protestes populars, com el mot dAranjuez (1807).  rans diferncies econmiques. G Propietaris de grans extensions de terra.  Ocupen els crrecs poltics.  No paguen impostos.   rans diferncies econmiques. G No poden accedir al govern.  Paguen impostos. 

Segle XVIII
 elip V F Ferran VI  Carles III  Carles IV 

Organitzaci de limperi

Ledat moderna a Espanya i a Catalunya

Semprenen reformes

Problemes principals

Privilegiats: noblesa i clergat Sorganitza en

Societat

No privilegiats: la pagesia i la burgesia s poc tolerant.

28

Expulsi dels jueus (1492). Expulsi dels moriscos (1609).


58

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

El perode que va des de la meitat del segle xvi fins al final del segle xvii es coneix com el segle dor castell per labundncia i lptima qualitat de les obres dart i de la literatura.  stil herreri (segle xvi): auster i amb poca decoraci. E Per exemple, el monestir de San Lorenzo de El Escorial. Estil barroc (segle xviI): amb abundants lnies corbes i amb decoraci recarregada.  Per exemple, la catedral de Mrcia. Estil neoclssic (segle xviii): imita les construccions romanes.  Per exemple, el Museu del Prado. Es fan retaules i figures religioses en fusta policromada, com les obres de Salzillo, Alonso Cano i Gregorio Montas. Segle xvi: va destacar El Greco, que pintava figures estilitzades. Segle xviI: es va caracteritzar pel realisme; va destacar Velzquez, que va ser pintor de la cort. Segle xvIIi: va destacar Goya.

Arquitectura

Art Escultura

Art i cultura
Pintura

Ledat moderna a Espanya i a Catalunya

Literatura

Segle xvi: destaquen els escriptors religiosos, com sant Joan de la Creu i santa Teresa de Jess;  i els poetes, com Garcilaso de la Vega. Segle xviI: sorgeixen grans escriptors, com Cervantes, Quevedo, Gngora, Lope de Vega  i Caldern de la Barca. Segle xviii: van destacar els illustrats, com Gaspar Melchor de Jovellanos. 

Cincia: en el segle xvIiI es van crear moltes institucions cientfiques: acadmies, societats econmiques, museus, observatoris, jardins botnics...

28
59

60

29

Ledat contempornia a Espanya i a Catalunya (segle xix)


Els francesos envaeixen Espanya el 1808: la poblaci va expressar el seu malestar en el mot dAranjuez (1807) i Carles IV va abdicar en el seu fill, Ferran VII. Guerra del Francs (1808-1814) Napole va expulsar el rei Ferran VII i va nomenar rei dEspanya el seu germ, Josep Bonaparte. Durant la guerra, la poblaci es va dividir en dos bndols. Els partidaris de Ferran Els afrancesats Els absolutistes. Els liberals.

El 1814, els espanyols van vncer els francesos i Ferran VII va tornar a Espanya.

Ferran VII (1808-1833)

Constituci de Cadis (1812-1814)

El 1810 es van reunir les Corts de Cadis i, desprs de llargues converses, el 1812 van aprovar una constituci; la primera constituci espanyola. Aquesta Constituci limitava el poder reial i establia drets per als ciutadans, com la igualtat davant la llei i el sufragi. Va instaurar la monarquia absoluta i va perseguir els liberals.

Retorn de Ferran VII


2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Va suprimir la Constituci del 1812. Les colnies americanes van iniciar el procs dindependncia.

El 1833, Isabel II va succeir el seu pare, Ferran VII, consolidant la monarquia constitucional.

Isabel II (1833-1868)

Es van succeir diversos canvis de govern i pronunciaments militars. Es van enfrontar dos grups de liberals. Moderats. Progressistes.

El 1868 va esclatar una revoluci: Isabel II va ser destronada i va abandonar Espanya.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

El 1869 va accedir al tron un monarca estranger: Amadeu de Savoia.

Final del segle XIX

El 1873 es va instaurar la Primera Repblica. El 1874 es va restaurar la monarquia dels Borb i es va proclamar rei Alfons XII. El 1898 es van independitzar les dues ltimes colnies: les Filipines i Cuba.

La societat sorganitza en classes.

Classes altes: aristcrates (antics nobles amb menys drets) i burgesos (amos de les fbriques, grans comerciants i banquers). Classes mitjanes: petits comerciants, propietaris de terres i alguns professionals. Classes populars: pagesos, criats i obrers. Neixen els primers sindicats. Es transformen els transports: ferrocarril i vaixell de vapor.

Societat i economia
Durant la Revoluci Industrial tenen lloc grans transformacions econmiques i del procs productiu.

Les grans fbriques substitueixen els tallers. En un principi, desenvolupament de les indstries txtil i siderrgica. Apareixen noves mquines i tcniques de producci: telers mecnics i alts forns. Les indstries es concentraven sobretot a Catalunya, Madrid i el Pas Basc. A finals del segle XIX i a principis del XX, apareixen nous sectors industrials, com la indstria qumica; i es desenvolupen noves fonts denergia, com lelectricitat i el petroli.

Ledat contempornia a Espanya i a Catalunya (segle xix)

Art

Arquitectura: va sobresortir Antoni Gaud, que va fer construccions destil modernista. Pintura: van destacar Joaquim Sorolla i Daro Regoyos, que van fer obres destil impressionista.

Art i cultura

29

Literatura: van destacar, entre altres, els poetes Gustavo Adolfo Bcquer, Jos de Espronceda i Rosala de Castro; i el novellista Benito Prez Galds. A Catalunya, el poeta Jacint Verdaguer i lescriptor Bonaventura Carles Aribau.
61

62

30

Ledat contempornia a Espanya i a Catalunya (segle xx)


Dictadura de Primo de Rivera
(1923-1930) El 1923, durant el regnat dAlfons XIII, el general Primo de Rivera va fer un cop destat i va instaurar una dictadura. Primo de Rivera va assumir tots els poders, va suprimir la Constituci i va prohibir els partits poltics: el rei va perdre gaireb tota la seva importncia. A Catalunya es va suprimir la Mancomunitat, instituci dautogovern creada el 1914. El 1930 Primo de Rivera va dimitir. El 1931 es proclama la Segona Repblica, desprs del resultat de les eleccions municipals. Es va elaborar una nova Constituci, que recollia, entre altres drets, el dret al vot de les dones. Es van repartir terres entre els pagesos. Es van construir escoles pbliques. Van augmentar els salaris. Es van aprovar els estatuts dautonomia del Pas Basc i Catalunya, on es va restablir el Govern de la Generalitat (Llus Companys el va presidir del 1934 al 1940). Problemes Enfrontaments entre els partidaris i els contraris a les reformes. El 18 de juliol de 1936 el general Franco va fer un cop destat.

Segona Repblica
(1931-1936)

Reformes

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Guerra Civil
(1936-1939)

Dos bndols

Bndol republic: va donar suport a la Repblica. Bndol insurrecte o nacional: va donar suport al cop destat.

Al llarg de gaireb tres anys, el bndol nacional va anar ocupant gaireb tot el territori espanyol. El 1939 Franco va ocupar Barcelona i Madrid: la guerra havia acabat.

No hi havia Constituci.

Dictadura
(1939-1975)

Caracterstiques

Tots els poders de lestat es concentraven en mans de Franco. Hi havia un nic partit poltic i un sindicat, controlats pel govern.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Repressi molt dura. Fins al 1950 A Catalunya es van suprimir les institucions dautogovern i es van perseguir la llengua i la cultura catalanes. Espanya va quedar allada internacionalment. Empobriment de la poblaci i escassetat daliments. Leconomia va millorar. A partir del 1950 Es van normalitzar les relacions internacionals. La dictadura va acabar el 1975, amb la mort de Franco. El 1975 Joan Carles I va ser proclamat rei dEspanya. Es van legalitzar els partits poltics i els sindicats. Es van celebrar les primeres eleccions democrtiques (1977). Es va aprovar la Constituci actual (1978), la qual contemplava el dret a organitzar el territori espanyol en comunitats autnomes. El 1979 es va aprovar lEstatut dAutonomia de Catalunya. Govern dAdolfo Surez Problemes econmics. Hi va haver problemes greus Vagues. Atemptats terroristes. El 1981 hi va haver un intent de cop destat, desprs de la dimissi de Surez i durant la presa de possessi de Calvo Sotelo. Felipe Gonzlez (PSOE) (1982-1996) Va dur a terme reformes socials, poltiques, econmiques i culturals. Consolidaci de la democrcia. Es van aprovar els ltims estatuts dautonomia. Espanya va ingressar a la Comunitat Econmica Europea (1986).

Dictadura
(1939-1975) (continuaci)

Evoluci

Transici
(1975-1982)

Ledat contempornia a Espanya i a Catalunya (segle xx)

Democrcia
(1982-fins als nostres dies)

Del 1996 al 2004 va governar Jos Mara Aznar (PP). Durant el seu mandat leuro va substituir la pesseta (2002). Del 2004 fins a lactualitat governa Jos Luis Rodrguez Zapatero (PSOE). Del 1980 al 2003, amb el restabliment de lautogovern, Jordi Pujol (CIU) va presidir diversos governs de la Generalitat. A Catalunya Del 2003 al 2006 va ser president de Catalunya Pasqual Maragall (PSC). Del 2006 fins a lactualitat el president s Jos Montilla (PSC).
63

30

64
Esquemes de Coneixement del medi s una obra collectiva concebuda, creada i realitzada al departament de Primria de Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L., sota la direcci de Jos Toms Henao i Maria ngels Andrs Casamiquela. En la realitzaci han intervingut: Text Mara C. Elordi Zamanillo Edici Mar Garca Marta Garcia Anna Sagrist Disseny grfic Paco Snchez Composici i muntatge Eduard Cnovas

2009 by Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Frederic Mompou, 11. 08005 Barcelona (Vila Olmpica) PRINTED IN SPAIN Imprs per CP: 166135 Dipsit legal
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la propietat intellectual correspon a Santillana. Als usuaris legtims noms els est perms fer-ne fotocpies per fer-les servir com a material daula. Est prohibida qualsevol utilitzaci fora dels usos permesos, especialment si t finalitat comercial.