You are on page 1of 14

HISTRIES DE VIDA

Amoraescena2013

Msica dinici .-Records, ATUPA- Les llums de la sala enceses. Tel plegat. Escenari buit. Ix la Conductora per sala de butaca. Saluda a uns i a altres. Ordena al tcnic parar la msica per les llums no canvien. Des de boca descena demana silenci. 1 Conductora Bon dia. Benvinguts i benvingudes. Abans de comenar, i per relaxar un poc els nervis de lestrena, us demane que tanqueu els ulls i respireu uns moments. (sona TRANKILITY) Agafeu aire amb el nas i mireu denviar-lo cap labdomen, cap el melic. Una.....Respirem..... soltem laire..... dues............ tres........ Imagineu -sense deixar de respirar lenta i tranquillament- que aneu passejant per un bosc. s un dia clar i tebi, el sol sescola entre les branques dels arbres. Noteu la calidesa dels raigs sobre la cara. Al fons, entre arbreda, veieu una edificaci.

Encara que no sabeu, este s el vostre espai: obriu la porta. s un espai ple de llum, diferent a la resta. s el nostre espai, i en ell res de dolent ens pot passar. Estem protegides. podem dormir, somiar, ballar, invitar amics. En una de les habitacions us espera una persona. Eixa persona duu un regal a les mans. Un regal per vosaltres. Lagafeu amb illusi i us acomiadeu. Eixiu de casa amb tranquillitat i felicitat i torne cap ac, a este teatre de nou. Fem una nova respiraci totes juntes... I ara podeu obrir els ulls i gaudir de lobra que Amoraescena us vol presentar

SandraR: (ala la m amb impacincia dentre el pblic, sala i la crida). JO! JO! JO!.... Que a mi mhan fet un regal, que tinc un vell un vell sostenidor de ma mare. (el mostra) per a mi no em ve bo..... Ma mare gasta una x i jo... (exagerar ) Ruben: Jooooo.... a mi un pallasso noms mha donat una caixa buida (caixa de sabates, la mostra) Veieu alguna cosa? Jo tampoc. Rosa: Un mariner mha regalat un collar dor amb corets. Amb un retrat de dues persones que no conec. Hugo. A mi no mhan donat res Conductora: per qu no vocalitzes? Hugo: qu mona! Hctor: Un buf que du un cor de vaca (o del laboratori o de peluix). Conductora: Perqu tel fiques a la boca i et calles! Cor: Ovaci./ Carla: A mi un gat mha regalat un comandament per la play. Conductora: Un qu? Carla: Un gat Hctor: Per no era una pua? Carol: A mi els meus pares mhan regalat una germana petita Ruben: Uff! quin fstic. Armando: (sala) Ieeeh! Conductora: Ah! Tu tamb? Segur? Armando: Si. A mi mhan regalat una caixa de bombons. Cor: De bombons? Armando: S, per em faltaves tu? Cor: Uaaauuuuu... Cor: qu consumista!

Marta: Per desprs mha vingut amb unes claus duna casa.

Marta: A mi, unes vans,... mhan regalat unes VANS... Sandra I Jo no podia veure qui el portava. cd supervell de mon pare. Los mojinos escozios.

2
Fosc Fotobiografia. Msica Mil histries de Taskhenti El grup ha anat pujant a lescenari. Quan acaba el vdeo, mentre puja la pantalla, fan dues fileres a banda i banda de lescenari. Sona deghfkjdhsjss, dOrxata Dels laterals, ixen Hctor i Hugo, amb cascos, i semiballant

3
Hctor: Ieeeeeee! Tio, com va? Hugo: B , i tu? Escolta ... ja s'ha recuperat la teua mare del refredat? P1: Calla ... Calla ... la que em va muntar l'altre dia .... (silenci) P2: Per qu ha passat? P1: Res, coses de mares ... jo estava buscant la meua bici i ... (Congelats) (Apareix en escena la Filla. Sembla desconcertada. Va per tot arreu. Filla: Mare! Mare! Mare: des del lateral qu? Filla: Tu has vist la meua bici? No la trobe. Mare: Has mirat al garatge? Filla: Siiiiiiiii, s clar Mare: Per has mirat b? Filla: He mirat per tot arreu, per no la veig. (Congelats) P1: ( al pblic) I aleshores, com s d'esperar , va dir aquesta tpica frase que totes les mares diuen quan busques alguna cosa ... (Congelat) Mare: Com vaja jo i ho trobe .... (. Congelats)

P2: Realment, jo no entenc com ho fan, entres a la teua habitaci buscant un comandament de la play i, ja pots mirar tot el que vulgues, mai ho trobars. (Va accelerant) Desprs de ms de mitja hora buscant sense resultat, ve la mare i en menys d'un minut apareix amb el comandament de la play, el llibre que buscaves l'altre dia, uns pantalons de fa uns anys i ja no et venen, un entrep verd ple de floridura, un plat volador, un dinosaure, els deures que et manaran dem i fins i tot la teua futura dona acompanyada dels futurs fills. P1: La pregunta s: Per qu tenen, la butxaca de Doraemon? Perqu una altra explicaci no trobe. P2: Tio, el pitjor no s aix, sin la brega que et fan desprs de trobar lobjecte que busques i tota la srie d'objectes estranys que apareixen amb ell ... (Congelats) (Torna a aparixer la mare amb la bicicleta i un munt d'objectes estranys i es dirigeix al fill) Mare: Que no ho trobaves?! Ara la meua filla s cega?! Ac tens: la bicicleta, les ulleres de sol, el paraiges, la batedora, l'ordinador porttil, el .... (moltes coses)!! Filla: Grcies, mare. Mare: (cridant) s que vas a la mar i no trobes aigua!! No s com m'ha eixit una filla tan despistada! (Enfadada) Vinga, vs!! que amb una filla aix no hi ha qui puga estar tranquilla!! (congelats) P1: Per, b, nosaltres sempre recorrem a aquesta habilitat que tenim els adolescents de passar de tot i anar-nos-en. (Congelat) Mare: s com l'altre dia que Maria em va dir que ... (el fill no li fa cas i la interromp) Filla: B, mare, men vaig. (Comena a eixir descena) Mare: Filla, espera! Filla: Qu??? (cansada ja) Mare: T, la jaqueta, que si no passars fred. (Li dna una jaqueta.) Filla: Mare... s estiu!

Mare: La jaqueta o no ixes. (congelats) P2: Jo no puc entendre qu tenen les mares amb la jaqueta. Ja pots tirar-te d'un penya-segat, emborratxar-te o no tornar a casa en dies, que mentre hages menjat i portes la jaqueteta, ests b. P1: s igual que faa una calor infernal i que estiguem a mitjans d'agost, que fins en un calors incendi, per a les nostres mares, una jaqueta acompanyada d'un bon pat s un instrument indispensable per a qualsevol situaci. Ara que ho pense, aquesta insistncia em dna que pensar ... Probablement les nostres jaquetes porten incorporats localitzadors connectats als mbils materns ... P2: s clar ... ara ja ho entenc ... per aix sempre saben quan ser ms inoportunes per aparixer. B, per les mares sn les mares. .. I encara que diem tot aix sn les persones que ms ens ajuden. P1: Les que comencen les nostres histries de vida (ixen descena)

Cor: (Es desplaa dun lloc de lescenari a laltre, creuant-se pel cam. Quan el cor passe pel costat de qui est a escena els actors acompanyaran al cor. Fernando es quedar al mig. Sona COLP A COLP dOrxata

4
La iaia. La persona ms important de la meua vida s i ser la meua iaia. s una persona que m'ha ajudat tant... que li ho he d'agrair d'alguna forma. M'ha ajudat en els moments durs, quan jo venia a l'institut.., quan un grup de persones m'insultava i unes altres mintentaren agredir. quasi tots els dies m'estaven insultant i jo plorant... constantment i preguntant-me per qu jo , qu havia fet jo perqu em tocara aquest calvari. Tot a m'ho havia d engolir jo, sol a la meua habitaci... fins que una vesprada la meua iaia, que em trobava estrany perqu estava sol, plorant com quasi sempre , em digu que prou ja de plorar i de patir que eixes persones no mereixien la pena... i per a li agrasc tant tots els consells que m'ha donat

i per ser qui sc ara: un xic valent i fort. EL cor durant aquest temps ha anat dibuixant diagonals cada vegada ms rpida. Alguns mostren actituds de rebuig, daltres de compasi. Quan sacaba, tohom va darrere lescenari excepte Carol/Personatge1. Preparen les llanternes. Sona Jo et donar aixopluc de ggerard Quintana

5
Personatge1- En un dia destiu deixos en qu tot el mn agafa la tovallola i les xancletes per anar a la platja, hi ha un lloc on no ix el sol. s lhospital, un lloc depriment, ombrvol: l'ltim lloc del mn on desitjaries ser en un perfecte dia destiu. All, en la planta infantil, exactament en lhabitaci 134 Del cor ix la Mare, amb una cadira de rodes on seu la Xiqueta/Personatge1 Xiqueta- Mare!!!! Mare- (Sospira) Filla, per favor, s la setena volta que crides, els metges vindran quan vindran i eixirs dac quan hages deixir (mira a fons de la platea, amb mirada perduda) Xiqueta- Per, ... mare... jo no vull estar ac. Esta habitaci s lletja i depriment, fa un dia perfecte i tots els meus amics sn a la platja. Ac ni tan sols hi ha sol per culpa deixes horribles persianes. I damunt no tinc companya per jugar! Mare- Ja the dit que no les podem pujar (continuaabsent) Xiqueta- S, ja s que me lhas dit, per... Mare- Prou!! Em tens farta! Fes el favor de comportar-te duna vegada!. La Xiqueta es queda en silenci amb la intenci de dir alguna cosa, mentre la seua Mare torna al cor. Entra la TIA. Tia- Hola, amor meu, que tal ests hui? Xiqueta- Com vols que estiga, si porte en esta maleda habitaci dues setmanes sense poder mourem, ... el guix pica i amb el bon dia que fa hui no puc ni tan sols veure el sol. Tia- I aix per qu? Xiqueta- Aquestes cortines no es poden obrir.

Tia- I per qu no jugues amb alg? Xiqueta- Els metges diuen que he de guardar reps i amb un company em passaria el dia menejant-me.. Tia- Aix que per aix ests desta manera? Xiqueta- (cabrejada) I com vols que estiga?! Tia- Vaja .... jo que thavia portat un regal (deixa una bossa damunt del llit) Xiqueta- Ummmmmh... un regal? Quina mena de regal? Tia- Un de molt especial. Per si ests enfadada.... Xiqueta- Doncs s, estic cabrejada (es creua de braos mirant cap altre costat) Tia- Aleshores me lhaur demportar a casa (fent com que es guarda la bossa) Xiqueta- (de rell) Podries dir-me qu s, encara que estiga cabrejada. Tia- (Riu) Est b, per noms perqu em mola el teu guix (treu les coses de la bossa, colloca un blog i uns colors damunt de les faldes de la xiqueta.) Xiqueta- Qu s tot aix? Tia- Aix s tot el que tu vulgues ser. un avi per a volar lluny, una canoa per solcar els rius, o pot ser un cavall per a cavalcar per verdes pastures. Xiqueta : Tot aix s? Tia- No em creus? Xiqueta- No Tia- Doncs ara veurs (agafa el bloc i comena a dibuixar amb els colors) Mira, aquesta s la meu obra mestra (ala el full, la xiqueta es sorprn al vore un sol dibuixat) Ho veus? Xiqueta- (Emocionada fent-se la cabrejada) Aix s molt lleig. Mira jo s fer-lo millor (agafa el bloc i els colors i comena a dibuixar) Tia- Clar que s, amor meu (li acarona el cap) tu pots fer tot molt millor.

Tot millorar, ja ho veurs. Sona Qualsevol nit pot sortir el sol. Mentre Carol i Juamma pinten Tia- Ja ho tens tot? Vinga, que els pares ens esperen al cotxe. Xiqueta- S, tia. Ho tinc tot (tancant la bossa) Tia- I els dibuixos no tels duus? Xiqueta: No Tia- I aix? Xiqueta- Perqu vull que alegren al prxim xiquet que vinga a aquesta habitaci, com tu vas fer amb mi, aix tindr el seu sol, com jo. Fosc No deixis de caminar. Txarango

6
Carla: La xiqueta que ms estime s la meua cosina, no fa moltes coses per mi, per amb el seu somriure i dir-me amb eixa veueta Rosa: Laura, et vull ms que a la meua vida en tinc prou per ser feli. Laltre dia, per exemple, ahir ms exactament, anava atabalada perqu havia destudiar, fer un treball de FiQ, . (afegir tasques ) quan de sobte el meu tio va tirar un masclet per la finestra un masclet! i la meua cosina va anar al dormitori de mon tio i li va dir Rosa: Tio, tens ms bombes?els que estvem a casa no podem parar de riure, perqu ella s molt especial, s el que ens fa superar el dia a dia. Tenir un xiquet menut a casa s fer que la seua histria de vida siga la teua histria de vida. Grcies a ella puc superar-ho tot, amb ella tot s ms bonic. Ella s el meu mn. Rosa i Carla sabracen al centre descena. Fosc. Me moles, Pepet i Marieta

Sandra: En la meua vida han hagut moltes persones importants, una d'elles em va donar la vida i la ra de ser, em va donar una creena i un valors, un somriure i un motiu per a seguir cap endavant sempre amb el cap alt. (IX la mare de Sandra) Aquesta persona no estava sola, ell em cuid i m'enseny, des de dolos, canons de bressol fins a la guitarra elctrica ms ensordidora. (ix el pare de Sandra) Quan vaig nixer una personeta una mica ms gran que jo em mirava curiosa i em somreia, quan plorava ella em mirava i sempre m'acostava els joguets, sobretot els meus peluixos.(Ix Carolina) Olga: La meua vida va anar avanant i aquestes tres persones em van cuidar com un tresor fins que vaig poder caminar, parlar i menjar tota sola. Quan vaig ser una mica ms conscient em vaig adonar que al meu al voltant tamb estava una dona major que em donava moltes besades i m'acaronava, m'agradaven molt les seues abraades i les seues besades, em feien sentir molt a gust. (Ixen el pare, la mare i el germ dOlga) Tamb em vaig adonar que hi havia moltes persones i com vaig anar creixent aprengu a agafar el millor de totes elles i sumant amb els meus gustos, afeccions i forma de ser, Sandra i Olga: vaig crixer sent una persona somrient, coqueta, tafanera, amigable i *tontorrona. Sandra comena a cantar Il MONdo. Acompanyen els familiars a fora mentre la resta sabraa. Canvia de msica. Valncia Crida, dOrxata Canvi corporal: de la tendresa de labraada a la duresa de la por 8 Sangaga sha quedat darrere. Agafa unes cordes, Avana i els mira. Sangaga: Tinc por a Estar sola. Mentre es va nugant Gemma: Tinc por dHaver de donar la cara davant la gent. Carol: de Dir el que penses o parlar dalguns temes. Rosa: Tinc por de Callar front la injustcia Maria: Tinc Por a les coses noves. Olga. Tinc PNIC a estar sense la mare. Hctor: Nadar fins molt lluny en una platja. els taurons. Hugo: Tinc por a estar sol, a dormir sol.

Carla: Tinc por a la foscor, Laura; Jo tinc por als assassins, Sandra chofre: Por a la mort, Yaiza: A la fi del mn, Ruben: als asteroides. Fernando: tinc por a qu una persona estimada sen vaja. Sangaga:Tinc ms por que mora una persona estimada que jo mateixa. Marta: Por al sentiment de qu els teus fills no spiguen que els vols. Laura: Tinc por a la violncia, Ruben: Tinc por a la prduda de la memria. Marta. Por als canvis. Armando: Tinc por als falsos amics. Maria: Tenim por de fer-nos grans Armando: Por a qu la vida acabe allunyant-nos i Hugo: fent que marxem per camins diferents Sandra Iranzo: Tinc por a tindre por Por a la por, (eco) Han anant tot@s nugant-se a les cordes, i ara fan unes passes enrrere. Sona Respira dArrs Calds. Mentre sona la msica, Sangaga comena a desnugar-se i avana

9
Rubn: ...per el desig i la por van de la m. Hugo: El meu somni acabar eso i estudiar fisioterpia. Tenir una finalitat en la vida . Ruben: Vull fer el que em done la gana i no haver de pagar res. Vull de major fer alguna cosa que magrade. No tinc un desig concret.

10

Sandra I. Vull llevar-me els pesos de damunt. el meu desig s pensar Sandra C. Un dels meus desitjos s ser actriu. Altre conixer una persone que encaixe amb mi, amb qui estiga a gust. I lltim, que arribe lestiu! Fernando: Vull tenir voluntat per lluitar. Sandra R: Doncs jo... vull acabar una carrera i treballar en alguna cosa que magrade. Viatjar. Tamb independizar-me i viure amb els amics. Ah! i conixer Lady Gaga! i casar-me, tenir fill Olga: Per desitjar, primer que visca la meua iaia. Per treballar, tenir una famlia i comprar-me un cotxe!! Alex: que passe el temps que passe seguir sent la persona que sc ara. La persona que sc ara s la persona que vull ser. Magradaria no canviar. Ser jo mateix cada vegada ms. Pavel: que el tercer trimestre isca millor que els anteriors i saber qu vull fer de major. Maria: que la vida passe feli. Gema: acabar lESO, viatjar i tenir una famlia. Laura: com que els meus pares han sigut fotografs, magradaria fer cicle de fotografia i acabar en belles arts. Hctor: que vinguen els francesos, que ma mare mhaja comprat la roba que vull. Jano: recuperar habilitats que he perdut. Ser capa de centrar-me, de fer all que he de fer, sense cedir a la dispersi. Armando: Que sempre siga hivern. Rosa: Vull sentir-me ms til i acabar els estudis. Carol: Jo vull arribar a ser artista Carla: Jo...vull ser lliure. Prendre les meues decisions, que ning decidisca per mi. Fosc. Jubilat. Pepet i Marieta

10
(Un Nen est ajupit al centre de lescena, hi ha poca llum. Sona Quan tot senlaira, Txarango Del lateral, ix un pallasso, amb un nas roig. Mira la nena i invita a entrar a dues pallasses ms. Juguen amb la nena, absorta en un videojoc. Agafen unes caixes del fons descena.

11

Un porta caixes petites i lletges i laltre unes grans i ostentoses. Ambds sapropen Nena) Pa1: Ei! xicota! No vols una daquestes caixes? (Li mostra les caixes menudes) Pa2: I per qu no una daquestes ben profitoses? (Li mostra les caixes grans) (silenci) Pa1: Ei! Vinga! (Silenci) Pa2: Vinga! Que es va a fer de nit (la Nena segueix pensant) Pa1 i Pa2: Vinga! Vinga! Obri una caixa! Pa1: (Dirigint-se al pblic) Res, que no hi ha manera. Pa2: I vosaltres? Quina caixa voleu? (Els pallassos baixen a lescenari i, preguntant qui les vol, li donen una caixa gran i una petita a dues persones del pblic i desprs tornen amb la nena) Pa1: B, ja lhas decidit? Nena: Doncs... Pa2: Vinga! Nena: Jo..., jo... Pa1 i Pa2: Vinga! Nen: A mi magrada ms la gran. Pa1 i Pa2: Doncs obri-la! (El Nen obri la caixa i dins hi ha una altra caixa i dins daquesta una altra caixa. Dins de lltima caixa no hi ha res. La Nena sentristeix i els pallassos es riuen) Pa1: Qu? Tha agradat? Aix s el que passa quan se volen les coses materials. Pa2: Saps que hi havia en laltra caixa, la petita? Pa1 i 2: Tots els teus somnis. (silenci)

12

Nena: Doncs, jo..., jo... Pa2: No et preocupes, ja has aprs la lli. Pa1: Ara pots tornar a comenar. Nen: com? Pa2: Has de posar els teus nous somnis a la caixa que has obert. La Nena busca per la caixa mentre pel pblic es reparteixen caixetes amb desitjos. Troba un nas i sel posa, comena el joc. Pa1: (al pblic) B, i vosaltres? Qu hi ha a la vostra caixa? Pa2: Deixals, ells sabran el que volen i el que no. Pa1: B. (Els pallassos jugant van cap el fons de lescenari, on la nena agafa la seua guitarra. Una NENA seu a la cadira i comena a tocar, molt suament, una guitarra. Safegeix una altra i un Xic amb una caixa. Toquen. Per darrere es desplega un llenol i apareix Juanma pintant. Es van sumant actors i actrius que fan diverses coses: ballar, gravar... 11 Ix Rosamari a pati de butaques. Es fa silenci. Tinc un desig, Tinc un desig s ser feli, tinc hui ganes de viure, no estic sola en el mn, tinc un desig que les meues emocions isquen a la llum, necessite un cam, necessite alg que illumine el meu cor, tinc un desig deixar la meua por, la meua por al mn, tindre decisions, tinc un desig el meu desig s damor, s damistat. tinc un desig ser estimada, ser volguda

13

tinc el desig de contar-tho de somiar desperta, de ser feli.

Acaba amb Corprs de tashkenti per saluda.

14