You are on page 1of 4

Claudi i Joan, agricultors de soca, han diversicat els conreus amb voluntat dautoconsum i de promoure el intercanvi al poble.

voluntariat a la cv

>> report

Sobreviure a les runes de la rajola i del turisme


Pobresa, atur, desnonaments i allament social. Estes sn algunes de les conseqncies de la crisi econmica i que es fan evidents all on hi ha hagut labs dun model econmic basat en la rajola i el turisme. La Safor s un deixos territoris. A Beniarj, al cor de la comarca, el Centre de Desenvolupament Rural La Safor-Coceder treballa per fer menys crua la davallada. Joves, majors i immigrants en sn els principals usuaris
SERGI TARN Som rurals, per no som rurals. Som rurals de primera. Qui sexpressa aix s Blanca Llorca, la coordinadora del Centre de Desenvolupament Rural (CDR) La SaforCoceder, a la localitat de Beniarj. Per a entendre-ho cal fer nmeros, situar el context i dibuixar una radiograa socioeconmica de la zona. El centre de la Safor est integrat en la Confederaci de Centres de Desenvolupament Rural (Coceder), amb arrel a Valladolid. Esta entitat compta amb 23 seus amb activitat en 500 municipis de 17 provncies. En total abasta uns 700.000 habitants de tot lEstat. Daltra banda, hi treballen 368 contractats, nhi collaboren 62 i compta amb 764 voluntaris. Els socis arriben als 1.434. El centres valencians, el de la Safor i el de lAlt Maestrat, signiquen un 3% destes darreres xifres, segons les dades de la memria dactivitats del 2011 de Coceder. Qu fa un CDR? Treballen amb la comunitat rural en processos de desenvolupament integral i en coordinaci amb altres agents socials i de la lAdministraci per a millorar les condicions de vida del venat. El paisatge principal s duna ruralitat rigorosa. La majoria de centres estan localitzats en amplssimes extensions de territori, sobretot de Castella i Lle i Galcia. Parlem de nuclis molt dosicats, poc poblats i en franc retrocs demogrc. s la inrcia del camp de lltim segle: lxode i la soledat. I els problemes que sen deriven: loblit de les institucions i la fallida de lEstat del Benestar. s en estes situacions, de vegades dramtiques, on incidixen els CDR. MASSIFICACI DESORDENADA El de la Safor s el ms diferent de tots els centres de Coceder. Els pobles on actua estan molt a prop de la mar, amb totes les virtuts i amenaces que aix comporta. Ac no hi ha despoblament, sin una massicaci desordenada. Noms Beniarj ha passat en els darrers anys de huit-cents a dos mil habitants, explica Llorca. Sn els efectes dun model econmic rovellat. Una estirada insana que es gest en els anys huitanta, quan la Safor abandon el monocultiu de la taronja pel turisme i amb este la construcci sense fre, especulativa i, en ocasions, corrupta. Una tendncia que tingu a Gandia, duns huitanta mil habitants i smbol turstic, com a nucli irradiador. Aix com els efectes de la pobresa han estat progressius en mbits rurals estrictes, a les zones costaneres han arribat de colp, amb fora. Segons Llorca, els perls humans sn de manual. Al caliu dels diners fcils molts joves abandonaren els estudis, socuparen en la construcci (podien guanyar

voluntariat a la cv
>> report
fcilment entre dos mil i tres mil euros al mes) i shipotecaren amb cases, cotxes i tota mena de costosos productes de consum. Pensaven que els bons vents bufarien eternament, per sestava covant una atmosfera viciada i, nalment, la tempesta. Amb lesclat de la bombolla immobiliria, les xifres de latur es dispararen i devoraren molts destos joves. Sense treball i amb deutes elevats, han passat de la comoditat a lexclusi en un temps rcord. HISTRIES AGREDOLCES De problemes aix en saben molt a la Plataforma dAfectats per la Hipoteca (PAH) de Gandia. Joan Cogollos t seixanta-sis anys i s un dels cinc voluntaris que collaboren donant assessorament i fent difusi pels mitjans. No donem labast, sospira pel telfon. En dos anys han orientat desenes de persones i shan oposat a cinc desnonaments amb sort diversa. El ms sonat s el duna famlia gitana de Beniarj. Els lls de Carolina shipotecaren i perderen la casa. Per el banc no es qued conforme i anaren a per la vivenda de Carolina, lavaladora. El 22 de novembre la PAH paralitz el desallotjament, per deu mesos desprs el banc aconsegu fer-se amb la casa amb lajuda de seixanta gurdies civils. Cinc adults i tres menors acabaren al carrer. Sn histries agredolces, assenyala Cogollos. Amb nosaltres, almenys, les persones se senten escoltades, acompanyades. Hi ha solidaritat entre els pobres, entre els treballadors. El voluntari de la PAH explica que estan negociant amb lAjuntament de Gandia la creaci duna xarxa de vivendes de lloguer per a gent sense sostre. Una poblaci de perl divers. Primer hi havia molts immigrants, per cada vegada sn ms dac. Joves sense treball. Els casos sn ms greus perqu els pares fan davaladors. Un paradigma del qual tamb saben molt al CDR la

El centres de desenvolupament rural treballen en 17 provncies i compten amb 368 contractats i 764 voluntaris Amb lesclat de la bambolla immobiliria, latur es dispar i molts joves passaren de la comoditat a lexclusi en un temps rcord

com tamb Sandra Souto i Maria Gaspar, tenen contracte de mitja jornada, per fan ms de huit i de deu hores diries. s un voluntariat continu. No hi ha una altra. Ac no nhi ha prou amb el currculum, unes hores i a casa. Cal un comproms, una sensibilitat que ha de ser mesurable i comptable, opina Llorca. Es treballa tot el temps. Moltes vegades els problemes de la gent major dels cursos em lleven la son, afegix Souto. Una situaci tamb molt familiar per a Gaspar, que a travs de lassociaci Jezrael fa activitats esportives per a reclusos i exreclusos que passen el tercer grau en una nca de Gandia. SINISTRA ANCDOTA Els immigrants sn altres dels beneciaris del treball del CDR, que t un conveni amb lassociaci Midrashic, creada el 2003 i que disposa duna desena de voluntaris. Qui ms temps hi dedica s Rubn Cisario: Molta gent est tornant al seu pas. No hi ha treball. En un principi hi havia la necessitat dassessorar sobre els papers. Ara s una altra. Qui es queda vol integrar-se el ms prompte possible. Per aix organitzem cursos de valenci i de cultura i histria de la comarca. Daltra banda, Souto alerta sobre nous perills referents a la immigraci ms enll de ser els primers a perdre el treball (quasi sempre precari) i la casa, si s que estan hipotecats. Els casos de xenofbia social i institucional shan disparat. No sarriba a la violncia fsica, per hi ha ms pressi. Les batudes policials shan multiplicat. Fem classes dintegraci social i desprs ens situen el patruller a la cantonada, es lamenta. I Cisario conclou amb una sinistra ancdota: Un poltic del ms alt nivell va comentar una vegada en pblic que el problema de latur era fcil de resoldre a Gandia, on hi ha un ndex del 23%, justament el percentatge de poblaci immigrant a la ciutat, subratll. Espants!.

Safor-Coceder. Sandra Souto prepara tallers dentrenament cognitiu per a gent gran en set pobles. s una pobresa submergida. Et conten el que passa quasi clandestinament, amb molta vergonya i amargor, relata, i apunta que un bon nombre de majors shan convertit en el sosteniment de les famlies. Molts lls shan quedat sense casa i treball i han tornat a la casa dels pares. Amb comptagotes, els drames ixen a la superfcie. Hi ha dades eloqents. Un verdulaire dAlmoines t una llista de deutors que suma uns sis mil euros. Hi ha famlies que freguen lexclusi social, per que no la fan pblica pel qu diran als pobles, comenta Llorca, a qui cada dia li suposa fer recull de males notcies. Vaig pel carrer i em paren contnuament. Procure resoldre el que puc, per el dia t les hores que t. Llorca,

Desquerra a dreta: Rubn Cisario (voluntari de Midrashic) i Maria Gaspar i Blanca Llorca (treballadores i voluntries del CDR La Safor-COCEDER).

Baix: Mural en contra de lexclusi social a pocs metres del CDR La SaforCOCEDER, a Beniarj.