You are on page 1of 19

ACTIVITATS, JOCS I ESTRATGIES PER FOMENTAR LA LECTURA A LAULA

JOSEP ANTONI FLUIX


DIRECTOR DE LA FUNDACI BROMERA PER AL FOMENT DE LA LECTURA

Redacci JOSEP ANTONI FLUIX. FUNDACI BROMERA PER AL FOMENT DE LA LECTURA

COM MOTIVAR I EDUCAR EN EL PLAER DE LA LECTURA?

Aquesta s, entre altres, una de les qestions principals que, en l'actualitat, es plantegen les persones vinculades, ms o menys professionalment, a l'educaci i al mn de la cultura.

La soluci no s fcil
PERQU Les perspectives i les intencions amb qu saborda el tema sn diverses. No hi ha una definici clara del concepte d'animaci a la lectura, com tampoc no n'hi ha una nica definici. Segons el concepte de qu es parteix, les estratgies d'actuaci sn tamb diferents. Per a realitzar una acci educativa d'acostament a la lectura s necessari partir d'unes necessitats prvies que no sempre existeixen.

Redacci JOSEP ANTONI FLUIX. FUNDACI BROMERA PER AL FOMENT DE LA LECTURA

PERSPECTIVES DES DE LES QUALS S'ABORDA

L'ANIMACI A LA LECTURA Dels pares i de la famlia. Qu fer i qu es fa per transmetre l'amor als llibres i a lectura? Dels docents. Qu fer i qu es fa des de l'escola?

Des de les editorials. Qu fer i qu es fa per promoure l's dels llibres?

Dels bibliotecaris. Qu fer i qu es fa des de les biblioteques

Des de collectius i grups d'animaci lectora amateurs o professionalitzats. Qu es pot fer i qu es fa? Com es plantegen el seu treball?

Des de les institucions pbliques i privades. Qu es fa i qu s pot fer? Campanyes d'animaci lectora, organitzaci d'encontres, congressos, activitats culturals, etc. Des dels mitjans de comunicaci. Qu es fa i qu es podria fer?

Redacci JOSEP ANTONI FLUIX. FUNDACI BROMERA PER AL FOMENT DE LA LECTURA

EL RUMOR DE LA LECTURA: UNA REFLEXIN PRCTICA

Conseguir ciudadanos lectores debe ser uno de los objetivos primordiales, no ya de un departamento o de una asignatura, sino de cualquier centro, de todo centro educativo; para los alumnos este hbito representar uno de los aprendizajes de mayor trascendencia y proyeccin futura; el desarrollo de esa habilidad no tiene parangn con ninguna otra que desde el centro docente se les pueda transmitir. A medio y largo plazo, el hbito lector modelar el talante cvico y cultural de su persona.

Es un hecho generalmente aceptado que los nios no vienen a este mundo con un libro bajo el brazo. Pero tan cierto es que los nios no nacen lectores como que ninguno nace no lector. La adquisicin del hbito de la lectura no responde a una evolucin natural, sino que pertenece al mbito de lo cultural y se inscribe en el proceso ms general del acceso al lenguaje; para lo cual se requiere un medio social, escolar y familiar que estimule y oriente ese proceso.

Los nios, en un primer momento, ni siquiera poseen la capacidad de descifrar el cdigo escrito, por lo que dependen del adulto que les cuenta un cuento o les lee un libro. Y, a medida que van accediendo a la lectura funcional, necesitan que se les proporcione obras adecuadas a su capacidad de comprensin textual y a sus intereses personales. De ah la importancia que en la formacin del hbito lector adquiere la figura del mediador, aquel adulto que hace de puente entre el libro y el nio y que estimula y orienta el hbito lector. Entre las funciones de mediacin estn las de seleccionar los libros que se ponen a su disposicin, acompaarle en sus visitas a la biblioteca y a la librera, y, en general, todo el repertorio de actuaciones con las que intentamos desarrollar la aficin a leer.

Equipo Peonza El rumor de la lectura. Editorial Anaya. Col. La sombra de la palabra Madrid, 2001.

Redacci JOSEP ANTONI FLUIX. FUNDACI BROMERA PER AL FOMENT DE LA LECTURA

LECTURA, LECTURA, LECTURA

Estoy convencido que el nfasis en la lectura puede ser uno de los instrumentos ms poderosos para mejorar las capacidades de nuestros alumnos y, al mismo tiempo, para renovar los mtodos de enseanza de los profesores y para incrementar el inters de los estudiantes. La propuesta que formulo es establecer una hora de lectura diaria incorporada en las diferentes reas o materias del currculo. No se trata slo, por tanto, de que los alumnos lean literatura durante el tiempo escolar, lo que ya sera un logro importante. Supone que la mayora de las materias curriculares disponga de una hora ms que se dedique a la lectura de textos relacionados con sus objetivos y contenidos especficos: textos geogrficos, histricos, medioambientales, de animales, artsticos, cientficos Deberan ser lecturas planificadas cuando se disea la asignatura correspondiente, y relacionadas con los objetivos de aprendizaje que en ella se establecen. La necesidad de que un 25% del horario semanal en algunas materias se dedique a la lectura va a exigir un cambio importante en la forma de ensear de los profesores y aprender de los alumnos. Ser preciso seleccionar las lecturas, establecer itinerarios lectores para todos los alumnos, relacionar lo que se lee con el resto de las actividades lectivas, solicitar que haya libros suficientes y organizarlos en la biblioteca del centro, del aula o del departamento correspondiente. La hora de lectura diaria ser, creo, beneficiosa para los alumnos, quienes se sentirn ms interesados por la materia concreta. Pero ser tambin un estmulo para los profesores, que debern incluir la lectura de textos en su programacin y constatarn, espero, una mayor motivacin de sus alumnos. El problema, una vez que se acepte que una hora de lectura as organizada es positiva para los alumnos y para sus profesores, es cmo llevarlo a la prctica. En la educacin primaria no debe suponer un serio problema. En secundaria, las propuestas que el Ministerio ha presentado para debate facilitaran la incorporacin de la hora diaria de lectura sin graves dificultades. En los cursos primero y segundo, la reduccin de materias y la concentracin de su horario en uno de los cursos permitira que aquellas con cuatro horas semanales pudieran dedicar una hora a la lectura. En los cursos tercero y cuarto, la reduccin de las materias obligatorias y la ampliacin de las optativas permitiran reforzar el horario de varias de ellas, lo que facilitara que una de sus horas fuera de lectura.
lvaro Marchesi* El Informe Pisa: nada contribuye a mejorar lo esperado. Revista Aula de Innovacin Educativa, n. 139. Editorial Gra Febrero de 2005. *Catedrtico de Psicologa Evolutiva y de la Educacin de la Universidad Complutense de Madrid.

Redacci JOSEP ANTONI FLUIX. FUNDACI BROMERA PER AL FOMENT DE LA LECTURA

QESTIONS PRVIES QUE CAL DEIXAR ACLARIDES

1 2
Qu entenem per animaci a la lectura?

Definici / Concepte d'animaci lectora

L'animaci lectora serveix realment per provocar el plaer per la lectura? S'obtenen amb la seua acci els resultats esperats?

Redacci JOSEP ANTONI FLUIX. FUNDACI BROMERA PER AL FOMENT DE LA LECTURA

Concepte / Definici d'animaci a la lectura

Amb freqncia es creu que motivar i fomentar la lectura s alguna cosa semblant a tenir una bossa plena de trucs capa d'enlluernar l'atenci dels xiquets i de les xiquetes, ser una mena de prestidigitador en qualsevol escenari de l'aula o de la vida, aparixer disfressat amb l'aspecte ms inversemblant, portar invitats sorpresa, mostrar-se com un msic de rock o un actor expert, etc., i tot aix amb un nic i ambicis objectiu: aconseguir que els infants i els joves identifiquen, com una activitat divertida i plaent, l'esfor individual que tota lectura requereix.

PER, L'ANIMACI O EL FOMENT A LA LECTURA NECESSITA alguna cosa ms que l'acci exclusiva d'uns professionals experts en espectacles d'animaci lectora. NECESSITA tamb alguna cosa ms que campanyes institucionals i anuncis publicitaris als mitjans de comunicaci. NECESSITA partir d'unes condicions prvies sense les quals no s possible una adequada i til acci educativa a favor de la lectura.

Redacci JOSEP ANTONI FLUIX. FUNDACI BROMERA PER AL FOMENT DE LA LECTURA

NECESSITATS PRVIES D'UNA ACCI EDUCATIVA EFICA A FAVOR DE LA LECTURA


L'animaci a la lectura

NECESSITA: Un ambient social i familiar favorable.


s a dir, un ambient alfabetitzat. Una infrastructura de biblioteques pbliques i escolars, com tamb de llibreries, que permeta i facilite l'accs al llibre d'una manera lliure i abundant. Uns mestres, uns bibliotecaris i uns professionals del mn del llibre ben informats i convenuts del paper fonamental que exerceixen en la creaci i consolidaci dels hbits lectors. Un conjunt d'actuacions, d'activitats i d'estratgies que faciliten la tasca educativa.

AQUESTES NECESSITATS IMPLIQUEN LA NORMALITZACI DEL LLIBRE COM A OBJECTE D'S QUOTIDI I LA VALORACI DE LA LECTURA COM UNA ACTIVITAT SOCIALMENT RESPECTADA I DESITJADA. Per tant, cobrir aquestes necessitats no necessriament s'ha de fer amb accions espectaculars: per animar a llegir, no s precs tenir facultats especials de teatralitzaci.

Redacci JOSEP ANTONI FLUIX. FUNDACI BROMERA PER AL FOMENT DE LA LECTURA

EL PROFESSORAT POT CREAR I FOMENTAR L'HBIT LECTOR

I PER A FER AIX, HEM D'ENTENDRE EL CONCEPTE DE L'ANIMACI A LA LECTURA COM:

El conjunt d'activitats, jocs i estratgies educatives que faciliten, a poc a poc, el contacte dels xiquets i de les xiquetes amb els llibres i que permeten, a travs del plaer de la lectura, la creaci, la formaci i la consolidaci d'un hbit lector permanent i necessari per a la formaci integral de les persones.

LA QESTI BSICA, NATURALMENT, S COM PORTAR A LA PRCTICA AQUESTA DEFINICI.

Redacci JOSEP ANTONI FLUIX. FUNDACI BROMERA PER AL FOMENT DE LA LECTURA

OFERIM, PER TANT, UNA RECEPTA SENZILLA I TIL


(Facilitada per Anna Ballester que la va obtenir grcies a Paco Abril.)

BUNYOLS DAMOR A LA LECTURA FARCITS DE POMES MGIQUES


ELABORACI Posar, en una cassola gran, una abundant i esplndida quantitat dafectivitat. Una vegada daurada, afegir porcions generoses de contes contats, prviament triturats en el morter. Desprs dun temps de cocci, agregar, a poc a poc, lletres de llet de la millor qualitat. Remoure de tant en tant i adobar amb molta pacincia. Finalment, farcir amb les pomes mgiques. s molt important lacurada presentaci de cada plat. Per, aix s, sha de prendre noms quan es tinga gana i com millor saprecia el seu gust s, segons diuen algunes persones, en la copa dun arbre.

INGREDIENTS
Afectivitat abundant. Molts contes contats. Lletres de llet. Pacincia a discreci. 1 quilo i escaig de pomes mgiques.

Redacci JOSEP ANTONI FLUIX. FUNDACI BROMERA PER AL FOMENT DE LA LECTURA

ESTRATGIES D'INTERVENCI PER A UNA PRCTICA DOCENT I ESCOLAR D'ANIMACI A LA LECTURA


LA MILLOR MANERA S SENS DUBTE AMB:

PERQU
efectuarem una acci a llarg termini, amb objectius programats, graduaci coherent i progressiva de continguts, procediments, activitats i actituds. treballarem amb coordinaci amb la resta dels companys docents i propiciarem la participaci de les famlies. establirem uns criteris d'actuaci comuns a tot el centre que reforarien la creaci de la lectura com hbit.

L'ELABORACI D'UN PLA DE FOMENT LECTOR DE CENTRE

AMB

Objectius i activitats del professorat

Objectius i Objectius i activitats de activitats del l'alumnat professorat

Objectius i activitats de cara a les famlies

Redacci JOSEP ANTONI FLUIX. FUNDACI BROMERA PER AL FOMENT DE LA LECTURA

PLA DE FOMENT LECTOR ALS CENTRES: OBJECTIUS I ACTIVITATS QUE AFECTEN EL PROFESSORAT Objectius:
Participar en l'elaboraci del pla de foment lector aportant idees i realitzant una avaluaci del pla en finalitzar cada curs escolar. Informar-se sobre la lectura infantil i juvenil: tcniques per millorar-la, bibliografia, autors i autores, publicacions, tendncies, etc. Conixer les normes d's de la biblioteca del centre i la seua organitzaci, aix com l'existncia d'aquella bibliografia que resulte d'inters per a l'aula. Collaborar en les activitats d'animaci a la lectura que s'organitzen collectivament al centre i especficament de cara a l'alumnat de l'aula.

Activitats:
Constituci d'un grup o equip encarregat de la redacci del pla, tant l'inicial com el concret de cada curs escolar. Realitzaci, si s necessari, de diverses sessions explicatives sobre l'organitzaci i el funcionament de la biblioteca del centre: normes d's, classificaci, sistema de prstecs, horaris, etc. Elaboraci, per part del grup coordinador, d'un dossier informatiu perqu el professorat conega el material existent en la biblioteca que puga resultar d'inters per a cada aula i nivell. Preparaci d'activitats ldiques i divulgadores destinades a l'alumnat: celebraci d'una setmana del llibre, organitzaci de campanyes d'informaci lectora i planificaci d'activitats especfiques destinades a cada nivell i aula. Celebraci de sessions d'informaci sobre el mn del llibre (publicacions, bibliografies adequades a cada edat, institucions dedicades al llibre, etc.) i assistncia a actes extraescolars que tinguen relaci amb el foment de la lectura (cursos, presentacions de llibres, seminaris, grups de treball, fires de llibres, etc.). Elaboraci de llistats de llibres per a recomanar en els diversos nivells educatius. Confecci d'un sistema de seguiment i avaluaci del pla acceptat per tot el professorat: fitxes de lectura, notes d'observaci, presentacions de llibres llegits, etc. Discussi en claustre de l'informe sobre l'avaluaci del pla lector.

Redacci JOSEP ANTONI FLUIX. FUNDACI BROMERA PER AL FOMENT DE LA LECTURA

PLA DE FOMENT LECTOR ALS CENTRES: OBJECTIUS I ACTIVITATS DE CARA A LES FAMLIES

Objectius:
Informar i formar els pares i les mares de la importncia de la lectura: la seua repercussi en el bon funcionament i rendiment escolar i en la formaci integral de la persona. Orientar-los sobre les frmules per aconseguir un ambient familiar favorable a la lectura. Proposar i facilitar la participaci i collaboraci de les famlies en les activitats de foment lector que shi programen.

Activitats:
Realitzaci de fulls informatius per als pares i les mares amb la doble intenci d'informar-los sobre la importncia de la lectura i orientar-los i conscienciejar-los sobre la formaci d'un ambient familiar favorable a la lectura. Invitaci a les mares i als pares a participar en les activitats i les campanyes danimaci lectora que organitza el centre. Realitzaci de xarrades i taules redones que servisquen per a la seua formaci com a pares en relaci a la potenciaci de la lectura en els seus fills. Ampliaci de l's de la biblioteca del centre i del seu servei de prstecs als pares i a les mares.

Redacci JOSEP ANTONI FLUIX. FUNDACI BROMERA PER AL FOMENT DE LA LECTURA

PLA DE FOMENT LECTOR ALS CENTRES:

OBJECTIUS DE L'ALUMNAT:

Familiaritzar els xiquets i les xiquetes amb els llibres i amb la biblioteca del centre i de l'aula. Iniciar-los en el maneig de les tcniques bibliogrfiques elementals i en l's de la biblioteca. Aficionar l'alumnat a la lectura i crear situacions funcionals que la facen necessria. Crear hbits de respecte i de cura envers els llibres i la biblioteca. Informar-los de les diferents possibilitats d'accs al llibre i a la lectura que es donen fora de l'mbit escolar: biblioteca municipal, llibreries, fires del llibre, etc. Iniciar la necessitat de constituci i formaci de la prpia biblioteca personal.

Redacci JOSEP ANTONI FLUIX. FUNDACI BROMERA PER AL FOMENT DE LA LECTURA

PLA DE FOMENT LECTOR ALS CENTRES: ACTIVITATS DE L'ALUMNAT

Activitats i estratgies d'estimulaci inicial.

Estratgies de reforament i consolidaci permanent.

TANT LES UNES COM LES ALTRES ES CLASSIFIQUEN

Segons el lloc on s'han de realitzar: Activitats en l'aula. Activitats en la sala-biblioteca del centre escolar. Activitats collectives de tot el centre. Activitats a realitzar fora de l'mbit escolar.

Segons el temps cronolgic en qu es realitzen en relaci a l'acte lector: Activitats de motivaci prvies a la lectura. Activitats a realitzar durant la lectura. Activitats a realitzar desprs de la lectura.
Tant unes com les altres poden ser: individuals collectives en equip o petit grup en grup aula en gran grup

Redacci JOSEP ANTONI FLUIX. FUNDACI BROMERA PER AL FOMENT DE LA LECTURA

ACTIVITATS DE MOTIVACI PRVIES A LA LECTURA:


Visitar una biblioteca pblica. Organitzar i decorar la biblioteca d'aula. Elaborar o revisar les normes d's i de funcionament de la biblioteca d'aula. Estudi de les cobertes dels llibres de lectura (anterior i posterior). Lectura de ressenyes. Redacci de recomanacions lectores per al tauler de la biblioteca d'aula. Presentar llibres a la classe i a la resta dels companys del centre. Fer jocs dendevinaci amb gestos o amb paraules relacionades amb els llibres i els seus ttols. Visitar una llibreria, una impremta, una exposici, etc. Elaborar recomanacions de lectures: lectures a la carta. Redacci d'una carta a un escriptor o escriptora per demanar informaci sobre la seua obra literria i sobre alguns aspectes biogrfics importants. Programaci i realitzaci de l'hora setmanal del conte. Organitzaci i celebraci d'un dia o d'una setmana cultural al centre sobre el mn de la lectura: 2 d'abril (dia internacional del llibre infantil) o 23 d'abril (dia internacional del llibre). Preparaci i realitzaci d'una visita collectiva a una fira del llibre que se celebre en el mateix poble o en una altra ciutat de la comarca o del pas. Realitzaci d'intercanvi de correspondncia escolar entre l'alumnat de dos centres per tal de comentar i recomanar-se lectures. Assistncia a la representaci dobres de teatre infantil per tal de potenciar la lectura de textos dramtics. Confecci de murals potics amb la reproducci d'aquelles poesies preferides. Estudi de les caracterstiques principals d'un gnere o subgnere literari determinat i que suscita l'inters de l'alumnat. Projecci de pellcules basades en obres literries. Convocatria de campanyes de sensibilitzaci: publicitat, eslgans, manifestos a favor de la lectura, confecci de punts de lectura, etc. ...

Redacci JOSEP ANTONI FLUIX. FUNDACI BROMERA PER AL FOMENT DE LA LECTURA

ACTIVITATS A REALITZAR DURANT LA LECTURA:

L'hora de la biblioteca. Lectura en veu alta de fragments i comentaris sobre el contingut. Recitaci de textos potics. Dramatitzaci de textos. Lectura collectiva d'un llibre. ...

Redacci JOSEP ANTONI FLUIX. FUNDACI BROMERA PER AL FOMENT DE LA LECTURA

ACTIVITATS A REALITZAR DESPRS DE LA LECTURA:


La fitxa de lectura. Llibre frum. Organitzaci i realitzaci de debats provocats per la lectura d'un llibre determinat. Visita d'un escriptor o escriptora. Realitzaci de jocs relacionats amb la temtica i el contingut del llibre llegit: el telegrama misteris, sopa de lletres, jeroglfics, buscar la paraula oculta, la perxa de les paraules, etc. Realitzaci de jocs relacionats amb les illustracions: endevinar el personatge ocult, buscar diferncies entre dues illustracions, etc. Illustraci d'algun passatge determinat. Transformaci en cmic dalguna escena. Dramatitzaci d'algun succs o escena del llibre. Realitzar un taller d'escriptura a partir de qualsevol fragment de l'obra llegida. Recerca d'informaci en llibres i enciclopdies sobre l'autor o l'autora d'un llibre, sobre el gnere utilitzat, la temtica, etc. i realitzaci en equip de murals, etc. Realitzaci d'activitats artstiques relacionades amb la lectura del llibre: exposici de dibuixos sobre els personatges, disseny d'una nova portada, confecci duna maqueta de la ciutat o paratge on es desenvolupa l'acci de la histria, confecci de l'escenari i la decoraci per a dramatitzar un text teatral llegit, realitzaci d'un recital de poemes, etc. Decoraci d'una estana del centre amb els personatges i els objectes apareguts en un llibre: el museu de les histries. Escriptura d'una carta individual o collectiva a un autor o autora per comunicar-li la nostra opini sobre la lectura d'una obra seua. Invenci d'endevinalles sobre la trama de la histria d'una obra llegida. Realitzaci d'activitats de carcter ldic i festiu: excursi a la ciutat o poble real on esdev l'acci del llibre llegit, organitzaci d'una festa de disfresses relacionada amb el mn dels personatges apareguts en una obra llegida, etc. ...

Redacci JOSEP ANTONI FLUIX. FUNDACI BROMERA PER AL FOMENT DE LA LECTURA

ESTRATGIES DE REFORAMENT I CONSOLIDACI PERMANENT: Mantenir un contacte permanent i habitual amb els alumnes per tal d'esbrinar qu estan llegint i saber-ne l'opini. Compartir lectures amb l'alumnat. Valorar l'esfor i la tasca lectora de l'alumnat en els informes d'avaluaci continua i en els de carcter trimestral. Respectar les opinions que manifesten en relaci a les lectures que realitzen. Fer molt de cas quan els alumnes porten un llibre a l'aula i mostrar-lo a la resta dels companys, ressaltar si l'han llegit pel seu compte i motivats exclusivament pel propi plaer. Suggerir lectures de llibres: s a dir, exercir en l'alumnat una espcie d'orientaci sobre quines lectures sn les adequades per a cada alumne segons les seues respectives tendncies i gustos personals. Promoure i facilitar en l'aula l'intercanvi de dades informatives d'inters sobre possibles lectures entre l'alumnat. Destacar i comentar habitualment notcies de la premsa relacionades amb el mn de la cultura i dels llibres: concessi de premis a escriptors, celebracions de fires de llibre, exposicions, articles d'opini interessants, etc. Oferir una imatge de persona lectora davant l'alumnat a l'aula i fer-ho de manera freqent: llegir a classe mentre els alumnes realitzen tasques habituals i que no requereixen l'atenci del mestre. Renovar i ampliar amb una certa freqncia la dotaci dels llibres de la biblioteca d'aula. Visitar amb freqncia la biblioteca del centre i la biblioteca pblica ms prxima. Etc.

Redacci JOSEP ANTONI FLUIX. FUNDACI BROMERA PER AL FOMENT DE LA LECTURA