Llibre Fluids Fins Capitol 6

Problemes de Mecànica de Fluids

Àrea de Mecància de Fluids

Departament d'Enginyeria Mecànica i de la Construcció Industrial, Escola Politècnica Superior - Universitat de Girona

Índex
1 Introducció a la Mecànica de Fluids 1.1 Conceptes bàsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1.1 Densitat, densitat relativa, volum especíc i pes especíc . . . 1.1.2 Esforç tallant, pressió i viscositat . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1.3 Tensió supercial i capil·laritat . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.2 Exercicis resolts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.2.1 Velocitat límit d'un cos que llisca sobre una pel·lícula lubricant 1.2.2 Determinació del parell resistent d'un cilindre en rotació . . . 1.3 Exercicis addicionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.3.1 Càlcul de la velocitat de lliscament d'un bloc . . . . . . . . . . 1.3.2 Càlcul de la força necessària per extreure un cilindre d'un uid 1.3.3 Càlcul del parell resistent d'un uid sobre un disc . . . . . . . 1.3.4 Càlcul de la velocitat d'extracció d'una làmina en un uid . . 1.3.5 Càlcul de la viscositat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.3.6 Determinació del punt de cavitació . . . . . . . . . . . . . . . 1.3.7 Determinació de l'ascens capil·lar . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Hidrostàtica 2.1 Conceptes bàsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.1 La pressió en un uid estàtic . . . . . . . . 2.1.2 Forces de pressió sobre parets . . . . . . . 2.2 Exercicis resolts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.1 Paret rectangular vertical no submergida . 2.2.2 Paret rectangular vertical submergida . . . 2.2.3 Paret rectangular inclinada no submergida 2.2.4 Paret rectangular inclinada submergida . . 2.2.5 Paret no rectangular . . . . . . . . . . . . 2.2.6 Forces en segments . . . . . . . . . . . . . 2.3 Exercicis addicionals . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.1 Pressions en un recipient . . . . . . . . . . 2.3.2 Paret amb dos uids . . . . . . . . . . . . 2.3.3 Vessador quadrat inclinat . . . . . . . . . 2.3.4 Paret inclinada que separa dos uids . . . 2.3.5 Comporta poligonal (3 segments) . . . . . 2.3.6 Comporta poligonal (2 segments) . . . . . 2.3.7 Contenidor irregular . . . . . . . . . . . .
1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5 5 5 5 6 7 7 7 9 9 9 9 9 9 10 10 11 11 11 12 15 15 17 20 22 24 26 32 32 32 33 33 34 34 35

ÍNDEX

2 2.3.8 2.3.9 2.3.10 2.3.11 2.3.12 2.3.13 2.3.14 2.3.15 2.3.16 2.3.17 2.3.18 Comporta triangular inclinada . . . . . . . . . . Vessador inclinat amb dos uids . . . . . . . . . Cubeta amb objecte . . . . . . . . . . . . . . . Vessador inclinat amb dos uids (2) . . . . . . . Comporta de secció circular . . . . . . . . . . . Vessador rectangular vertical . . . . . . . . . . . Manòmetre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Vessador inclinat encastat . . . . . . . . . . . . Comporta poligonal rectangular amb dos uids Gat hidràulic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Força hidrostàtica sobre una paret corba . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 36 36 37 38 38 39 39 40 40 41

3 Equacions fonamentals de la dinàmica de uids 3.1 Conceptes bàsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.1 Classicació del ux . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.2 Cabal màssic i volumètric . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.3 El Teorema del Transport de Reynolds (TTR) . . . . 3.1.4 Equació de continuïtat - conservació de la massa . . . 3.1.5 Equació de conservació de la quantitat de moviment . 3.1.6 Equació de conservació de l'energia . . . . . . . . . . 3.2 Exercicis resolts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.1 Tipus de ux en un conducte de secció circular . . . . 3.2.2 Determinació de forces de pressió . . . . . . . . . . . 3.2.3 Forces exercides pel uid sobre una estructura . . . . 3.2.4 Força sobre una comporta de fons . . . . . . . . . . . 3.2.5 Forces de uid sobre elements d'una canonada . . . 3.3 Exercicis addicionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.1 Caracterització d'un ux . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.2 Doll d'aigua perpendicular a una placa plana estàtica 3.3.3 Abocament d'aigua en un dipòsit . . . . . . . . . . . 3.3.4 Càlcul de potència d'una cinta transportadora . . . . 3.3.5 Doll incident sobre una falca . . . . . . . . . . . . . . 3.3.6 Forces hidrodinàmiques sobre comportes en canals . . 3.3.7 Doll d'aigua sobre una placa plana inclinada estàtica 3.3.8 Tub de Venturi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.9 Tub de Venturi com a cabalímetre . . . . . . . . . . . 3.3.10 Forces de subjecció en un con de contracció . . . . . 3.3.11 Variació de nivell en un corrent d'aigua . . . . . . . . 3.3.12 Aspersor de rotació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.13 Doll d'aigua sobre una superfície mòbil . . . . . . . . 4 Anàlisi dimensional i semblança 4.1 Conceptes bàsics . . . . . . . . 4.1.1 El teorema Pi . . . . . . 4.1.2 Nombres adimensionals . 4.1.3 Semblança . . . . . . . . 4.2 Exercicis resolts . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

42 42 42 42 43 43 43 44 45 45 45 46 48 49 52 52 52 52 53 54 54 54 55 55 56 56 57 58 59 59 59 60 61 63

. . . . . . .1 Dos dipòsits amb canonades sèrie-paral·lel . . 5. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1 Connexions sèrie i paral·lel . .2. . . .2 Càlcul de la rugositat d'una canonada . . . .2. .1. . . . . . . . . . .1 Conceptes bàsics . . . . . . . 5. . . . . 5. . . . . . . . . . . 6. . .1 Dos dipòsits amb canonades sèrie-paral·lel . . . . . 140 . . . . 4. . . . . . . . 5.5 Canonada de connexió entre dipòsits .1 Flux en un tub capil·lar . .2.3. . . . . . .7 Variació de la rugositat en funció del temps 5. . . . . 4. .6 Sifó . . . . . .3 Exercicis addicionals . . . . . . 6. . . . . . . . .1 Dipòsit en rotació . . . . . . . . . . 6. . . . . . . . . . 6. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101 . . . . .2. . .ÍNDEX 3 . . . . .2 Exercicis resolts . . . . . .3. . 103 . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3.1. . . . . . . . . . . . . . . .2 Dipòsit pressuritzat . . . . . . . . . . . . . .7 Model i prototip d'un conducte de pressió . . . 6.1 Sortida submergida . . . . . . . . .4 Subministre entre dipòsits . . . . . . . . . . . . . . . . . 119 . . . . . . . . . . . . . . . 6. . .1. . . . . . . . . . 5. . . . . . . . .6 Model i prototip d'un submarí .3.2 Exercicis resolts . . 4.3 Instal·lació amb quatre canonades . . . .3. . . . .2. . . .3. . . . . . 5. . . . . . . . . . . . 69 69 69 70 71 72 72 73 75 77 80 84 88 96 96 96 97 97 98 99 99 6 Flux en múltiples conductes 6. . .3. .3. . . . . . . . . . 5. .2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .2 Dipòsit amb dos uids . . . . . . .2 Tres dipòsits amb instal·lacions independents . . . . . . . .3. . 150 . . .3 Exercicis addicionals . . 5. . . . . . .1 Règim laminar i turbulent . . . . . . . .3. . .6 Abocament entre dipòsits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .2. . . . .2. . . 5.2. . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. . 150 . . . . . . . . . . . . . . . . 63 64 66 67 67 67 67 67 67 67 68 4. . . . . . . .4 Canonada oberta . . . . .7 Dipòsit amb ltre . . . . . . . . . . . . . . . 5. . . . . . . .3 Dimensionament d'una canonada . .5 Sifó . . . . . . .2. . . . . . . . 5 Introducció al ux en conductes tancats 5. . . . . . . . . . . . . . .3. . . . . . . . 103 . . . .1. . . .1 Canonada de pressió en pendent . . . . 5. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101 . . . . . . . . 5. . . . . . . . . . . .1 Conceptes bàsics . . . . . . .3. . . . . . . .2. . . . . . . . . . 6. . .3. . . . . . 6. . . . . . 4. . . . 4. . . . . . . . 150 . . 4.3 Exercicis addicionals . . . . . . .4 Nus amb tres canonades independents . . 6. . .3 Determinació de les condicions de semblança dinàmica 4. 4. . . . . . . 4. . . . . . . .1. . . . 5. . . 101 . . . . . . . . . . . . . . .2 Pèrdues de càrrega . . . . . . . . . . . . . . 102 . . . . .3 Model i prototip d'un vaixell . . . . . . . . . . .2 Flux turbulent en un conducte de secció circular . . . . . . . . . . .3. .2. . . . . . . . . . . . . . . . 6. . 128 . . . . . . . . . . 5. . . . 113 . . . .3 Equació de Bernoulli generalitzada . . . . . 5. . .2 Problemes amb tres dipòsits . .4 Model i prototip d'avió subsònic . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.2. . . . .5 Tres dipòsits . . . . . 4. . . 5. . . . . . . . . . . . . . . .2. . . .2. .2 Cabal en un tub capil·lar horitzontal . . . . . . . . .3. . 5. . . . . . .5 Model i prototip d'una estructura hidràulica .3 Dipòsit pressuritzat .

. . 153 . . . . . . . .3 6. . . . 151 Problema amb 4 canonades . . . . . . . .5 Dipòsit pressuritzat: cavitació . . . . .3. . . .4 6. . . . . . . . . . 152 Problema amb tres dipòsits . . . . . . . .ÍNDEX 4 6.3. . . . . . . .3. . . . .

1) on m és la massa d'un volum innitessimal V .2 Esforç tallant. densitat relativa. L'esforç normal τn determina la pressió p a la que es veu sotmès el punt a 5 .4) on g és l'acceleració de la gravetat.1. La densitat relativa ρr és ρr = ρ ρw (1.1 Conceptes bàsics 1.1.1 Densitat.Capítol 1 Introducció a la Mecànica de Fluids 1.3) i el pes especíc γ γ = ρg (1. volum especíc i pes especíc La densitat ρ es deneix com ρ = lim V →0 m V (1. pressió i viscositat L'esforç τ en un punt a d'àrea innitessimal τ = lim A→0 A és F A (1.5) on F és la força que actúa sobre l'àrea A. 1. El volum especíc vs és vs = 1 ρ (1.2) on ρw = 1000kg m−3 és la densitat de l'aigua en condicions estàndards.

denim la tensió supercial σ com la força supercial a la interfase F per unitat de longitud de la interfase L σ= F L (1. la tensió supercial genera una força d'ascens o descens (capil·laritat). .6) τn = −p mentre que en un ux unidimensional. apareix un angle de contacte θ diferent de 90º entre les parets verticals del contenidor i la superfície del líquid que el toca en funció del valor relatiu entre les forces d'adhesió líquid-sòlid i les forces de cohesió del líquid. onµ és la viscositat dinàmica del uid (unitats N s m−2 = Pa s).7) on z és la distància normal a la superfície i v la velocitat tangencial. l'esforç tallant τt aplicat al punt a és τt = µ dv dz (1.9) Si la interacció és líquid-sòlid.3 Tensió supercial i capil·laritat En la interfase d'un sistema líquid-gas o líquid-líquid si ambdós són immiscibles.1. L'equació (1.CAPÍTOL 1.7) és la llei de Newton de la viscositat. La viscositat cinemàtica ν es deneix com ν= µ ρ (1. En funció de l'angle de contacte.8) 1. INTRODUCCIÓ A LA MECÀNICA DE FLUIDS 6 (1.

11) on µ és la viscositat dinàmica de l'oli.2.5 m2 ).1 mm d'oli SAE 30 a una temperatura de 20ºC.5 m d'aresta que pesa 100 kg sobre una superfície inclinada 20º respecte a l'horitzontal.4 Pa s.13) que amb els valors del problema dóna U = 0.2 Exercicis resolts 1.11)-(1. que es pot calcular aplicant la Llei de Newton de la viscositat τ =µ dv dz (1. INTRODUCCIÓ A LA MECÀNICA DE FLUIDS 7 1. on U és la velocitat del bloc). Trobeu el parell resistent que fa el uid sobre el cilindre en rotació.2.2 Determinació del parell resistent d'un cilindre en rotació Enunciat Un cilindre d'altura L i radi R (< <L) gira amb una velocitat angular Ω al voltant del seu eix de rotació a dins d'un contenidor cilíndric de radi Re que conté un líquid de viscositat µ. per simplicar.5×0. 1. un comportament lineal per al perl de velocitats en la capa de lubricant (des de v = 0 en contacte amb la superfície inclinada ns a v = U en contacte amb el bloc.12) on h és el gruix de la pel·licula d'oli. Tant el contenidor com el cilindre són concèntrics. Aquest tallant ha de ser igual a l'exercit pel bloc sobre el uid. equilibrant les forces en la direcció del moviment.10) i aïllant.34 ms−1 . que per a un SAE 30 a uns 20ºC és de l'ordre de 0. quina velocitat adquireix el bloc? Resolució A partir del diagrama del cos lliure del bloc.10) on m és la massa del bloc i τ és l'esforç tallant exercit per la pel·lícula de uid sobre la superfície inferior del bloc d'àrea A (=0.1 Velocitat límit d'un cos que llisca sobre una pel·lícula lubricant Enunciat Disposem d'un bloc cúbic de 0.12) en (1. arribem a la solució U= hmg sin20 µA (1. . Si acceptem. Si entre el bloc i la superfície hi ha una pel·lícula na de 0. tenim: mg sin20 = τ A (1.CAPÍTOL 1. Substituint les equacions (1. podem aproximar U dv = dz h (1.

z ). D'aquesta forma. tenim − → Mr = − → dMr = − 2π L dθ 0 0 dz µΩ R 3 2πLµΩR3 − → =− eθ Re − R Re − R (1.15) dr → on − eθ és el vector unitari amb sentit θ positives.θ.15) dóna − → µΩ R 3 → dMr = − dθdz − eθ Re − R (1. Suposem que la contribució principal del parell resistent exercit pel uid sobre el cilindre en rotació és produït per l'esforç tallant a la superfície cilíndrica.16) que substituïda a l'equació (1. INTRODUCCIÓ A LA MECÀNICA DE FLUIDS 8 Resolució En aquest problema treballem en coordenades cilíndriques (r. la component θ de la força exercida pel uid sobre un diferencial d'àrea dA = Rdθdz del cilindre en rotació és dvθ Rdθdz (1. aproximem dvθ /dr de la següent ∆vθ ΩR dvθ ≈ = dr ∆r Re − R forma (1. Així.14) dr on dvθ /dr correspon a la variació de la component θ de la velocitat (vθ ) en funció de la coordeanda radial r. Com vθ =ΩR a r = R (velocitat lineal del cilindre) i vθ =0 a r = Re (uid en repòs en contacte amb les parets del contenidor).CAPÍTOL 1. el parell resistent del uid sobre el diferencial d'àrea dA és dFθ = τ dA = −µ − → → → − dvθ 2 → dMr = − r × d F = −µ R dθdz − eθ (1.17) Integrant l'equació anterior per a tota l'àrea del cilindre en rotació.18) .

INTRODUCCIÓ A LA MECÀNICA DE FLUIDS 9 1.CAPÍTOL 1. Sol. Sol.3 Exercicis addicionals 1. La separació entre la paret inferior del contenidor i la làmina és h1 i entre la paret superior del contenidor i la làmina és h2 . Si el disc està centrat en el cilindre.3. Calculeu la força necessària per extreure axialment el cilindre intern amb una velocitat U .4 Càlcul de la velocitat d'extracció d'una làmina en un uid Tenim una làmina metàl·lica d'àrea A col·locada horitzontalment en l'interior d'un uid de viscositat µ. Mz = −2πµΩR4 /(L − d) → − 1. Quina és la seva velocitat U ? Sol. trobeu el parell resistent exercit pel uid sobre el disc.3 Càlcul del parell resistent d'un uid sobre un disc Un disc de radi R i gruix d gira amb una velocitat angular Ω k en l'interior d'un cilindre de radi Rc (> >R) i altura L (>d) que conté oli lubricant de viscositat µ. Si estirem la làmina amb una força horitzontal F .3. U = F h1 h2 / [µA (h1 + h2 )] 1.3.3.1 Càlcul de la velocitat de lliscament d'un bloc Un bloc de base A i pes W llisca en una superfície horitzontal sobre una pel·lícula d'oli de viscositat µ i gruix h quan li apliquem una força horitzontal F .3. F = 2πµU RL/(Re − R) 1. En un cas concret els resultats són: . quina serà la seva velocitat U ? Sol. U = F h/ (µA) 1.2 Càlcul de la força necessària per extreure un cilindre d'un uid Un cilindre de radi R i altura L es troba en repòs en l'interior d'un cilíndre concentríc de radi Re que conté un uid de viscositat µ.5 Càlcul de la viscositat La viscositat de la sang es determina a partir de les mesures de l'esforç tallant τ i del cisallament du/dy analitzant petites mostres amb viscosímetres adients.

és la sang un uid newtonià? Quina és la seva viscositat dinàmica? Quina és la seva viscositat cinemàtica? du dy −1 τ 1. a quina velocitat es produïrà cavitació? (a = 0.48 N m−1 .46 cm .6 Determinació del punt de cavitació La pressió mínima que s'assoleix en la superfície d'un torpedo es dóna en un punt on es satisfà l'equació pmin = p0 − aρV 2 on p0 és una pressió de referència.25 0.06 11. ρ és la densitat del uid. 18 m s−1 1.3.0 0.30 90.3. Sol. p0 =115×103 Pa) Sol. L'angle de contacte mercuri-(aire)-vidre és θ = 130 i el coecient de tensió supercial σ = 0.25 En funció dels valors anteriors. a és un factor constant i V és la seva velocitat.CAPÍTOL 1.18 45.35.12 22. -0. La densitat del mercuri és ρ = 13600kg m−3 . INTRODUCCIÓ A LA MECÀNICA DE FLUIDS 10 (s ) (Nm−2 ) 2.0 0. Si llencem el torpedo en aigua dolça a una temperatura de 10ºC.7 Determinació de l'ascens capil·lar Determineu l'ascens capil·lar per a un tub de vidre de 2 mm de diàmetre en una cubeta de mercuri.12 450 2.04 4.52 225 1.50 0.5 0.3 0.

1 Conceptes bàsics 2.e. γ =constant). 2. la diferència de pressions entre dos punts separats verticalment una distància innitessimal dz és dp = −γdz (2.2) és l'anomenada equació hidrostàtica.1 és funció de la seva distància vertical p1 − p2 = γ (z2 − z1 ) = γh (2.3) 11 .1 La pressió en un uid estàtic En un uid estàtic.1: Dos punts immersos en un uid. d'on la pressió relativa prel esdevé la diferència entre la pressió absoluta pabs i l'atmosfèrica patm pabs = patm + prel (2. La pressió atmosfèrica s'usa sovint com a pressió de referència.1) Si el uid té densitat constant (i.Capítol 2 Hidrostàtica 2.2) Figura 2. L'equació (2. aleshores la diferència de pressió en els dos punts de la Fig.1.

F = Àrea del diagrama de pressions (Amplada paret) Figura 2. els costats b i c tenen el valor de les pressions als punts b i c. ??. Figura 2.2: Força hidrostàtica F exercida sobre una paret rectangular. HIDROSTÀTICA 12 2.2. Per al cas de la Fig.3: Diagrama de pressions corresponent a la placa plana rectangular de la Fig. 2.2. Cal notar que la coordenada y sempre segueix l'orientació de la placa. La força hidrostàtica obtinguda a l'eq.1. com la mostrada a la Fig. 2. respectivament (veieu la Fig. . Per al càlcul de la seva àrea. Les dimensions de l'àrea del diagrama de pressions són Pa m.2.CAPÍTOL 2.2). 2. el diagrama de pressions correspon a un trapezi com el mostrat a la Fig. Les línies discontínues representen el diagrama de pressions sobre la paret. (2.4) s'aplica perpendicular a la paret i a una distància y que va des de la superfície lliure ns al centroide del diagrama de pressions.2 Forces de pressió sobre parets Parets planes rectangulars La força hidrostàtica exercida per un uid sobre una paret plana rectangular.4) on el diagrama de pressions és la representació gràca de com varia la pressió sobre la paret en el seu punt de simetria. 2. es pot calcular a partir de (2.

4). 2. mostrem el procediment de càlcul per a una paret rectangular corba.4. Parets planes no rectangulars L'equació (2.6-2.4) no es pot aplicar per a una paret plana no rectangular com la que es mostra a la Fig. A les eqs. 2. Aquí s'utilitza l'equació F = γAhc (2. Parets rectangulars corbes Finalment. A és l'àrea real de la paret no rectangular i hc és la fondària des de la superfície lliure ns al centroide de la paret (veieu la Fig.CAPÍTOL 2.7) yc i xc són la posició del centroide c (veieu la Fig.4: Exemple de placa plana no rectangular.6) (2. el diagrama de pressions té forma de triangle i no de trapezi. .4). 2. Òbviament.5) es calcula a partir de y = yc + x = xc + Ixc yc A Ixyc yc A (2. si la placa plana toca la superfície lliure.5. 2. Figura 2.5) on γ és el pes especíc del uid. cas mostrat a la Fig. (2.7) on Ixc i Ixyc són el moment d'inèrcia x i el producte d'inèrcia en el centroide c de la paret respectivament. El punt d'aplicació de la força resultant (2. HIDROSTÀTICA 13 En el formulari que trobareu a la plana web de l'assignatura trobareu les expressions per al càlcul de les àreas del triangle i del trapezi així com de la posició dels seus centroides.

5: Forces de pressió sobre una paret corba.8) per determinar el mòdul de la força hidrostàtica exercida sobre la paret corba on W és el pes del uid comprès entre la paret corba i les línies discontínues on s'apliquen les forces hidrostàtiques vertical FV i horitzontal FH (veieu la Fig. HIDROSTÀTICA 14 Figura 2. 2.5). on W s'aplica al centre de masses de l'àrea delimitada per les línies discontínues i la paret corba. Aquí s'utilitza l'equació F = 2 FH + (FV + W )2 (2. . El punt d'aplicació de la força de mòdul F s'obté a partir de calcular les contribucions horitzontals i verticals de les forces exercides sobre la placa corba.CAPÍTOL 2.

Aquí.7. (2. es compleix l'eq.2. 2. 2.9) on el diagrama de pressions sobre la paret vertical es mostra a la Fig.CAPÍTOL 2.5 m ˆ Amplada de la paret: 3 m ˆ Fluid: aigua a 20ºC Resolució Força hidrostàtica Per a superfícies rectangulars planes.6. El uid és aigua a 20 ºC Dades ˆ Alçada de la paret: 1.6: Paret vertical no submergida. es compleix que la resultant de les forces deguda a la pressió hidrostàtica és igual a la mesura de l'àrea del diagrama de pressions multiplicada per l'amplada. HIDROSTÀTICA 15 2. Es tracta de trobar la força hidrostàtica exercida pel uid sobre una paret plana rectangular.1 Paret rectangular vertical no submergida Enunciat Calculeu la força hidrostàtica resultant i el seu punt d'aplicació en la paret vertical del tanc d'emmagatzematge d'aigua de la Fig. .2 Exercicis resolts 2.4) F = Àrea del diagrama de pressions (Amplada paret) (2. Figura 2.

CAPÍTOL 2. el centre de gravetat del diagrama de pressions G es troba en una fondària yc que. substituint les dades tenim 9800 Pa m−1 (1.8: Centre de gravetat G del diagrama de pressions que determina la posició del punt d'aplicació de la força resultant sobre la placa (punt C ). Tal i com es veu a la Fig. D'aquesta forma.7.8.10) on a és l'amplada de la placa i γh2 /2 és l'àrea del diagrama de pressions de la Fig. es situa en el punt C . Aquest punt es troba per sota del centre de gravetat de la paret (G). la resultant de les forces degudes a la pressió hidrostàtica és F = γh2 a 2 (2. Com el diagrama de pressions té una forma triangular. de base γh i alçada h.11) Punt d'aplicació. Figura 2.7: Diagrama de pressions sobre la paret vertical d'altura h.5 m)2 F = 3 m = 33075 N 2 (2. HIDROSTÀTICA 16 Figura 2. 2. G és el centre de gravetat de la placa plana rectangular d'altura h i amplada a. el punt d'aplicació de la força neta resultant correspon al centre de gravetat del diagrama de pressions. . 2. D'altra banda. sobre la placa plana rectangular d'altura h i amplada a.

CAPÍTOL 2. 2.12) Finalment. d'on la posició y del centre de gravetat és (veieu la g. 2. 2.10 mostra el resultat nal de l'exercici. la g. 2 yc = h = 1 m 3 (2.9) Figura 2.21. Figura 2. amb la força equivalent i el seu punt d'aplicació respecte a la superfície lliure. HIDROSTÀTICA 17 S'observa a la Fig.9: Posició y del centre de gravetat del diagrama de pressions.2.10: Força neta equivalent i punt d'aplicació.8 que el diagrama de pressions correspon a un triangle rectangle. .2 Paret rectangular vertical submergida Enunciat Calculeu la força hidrostàtica resultant i el seu punt d'aplicació en la paret vertical submergida de la gura 2.2.

2. El uid és aigua a 20 ºC. Figura 2. . HIDROSTÀTICA 18 Figura 2. es compleix que la resultant de les forces deguda a la pressió hidrostàtica és igual al valor de l'àrea del diagrama de pressions que actua sobre la paret multiplicada per la seva amplada.11: Paret vertical submergida.4). equació (2.12: Diagrama de pressions sobre la paret.CAPÍTOL 2. Ara. el diagrama de pressions que actua sobre la paret es mostra a la Fig. Per això.12. aquí també ens trobem un cas de paret rectangular plana. Dades ˆ Alçada de la paret: h = 2 m ˆ Amplada de la paret: a = 4 m ˆ Fondària màxima: H = 3 m ˆ Fondària cresta: b = 1 m ˆ Fluid: aigua a 20ºC Resolució Força hidrostàtica Com en l'exercici anterior. base superior ps = γb i base inferior pi = γH . essent un trapezi d'altura h.

La Fig. ps = γb = 9800 × 1 = 9800 Pa pi = γH = 9800 × 3 = 29400 Pa (2. el punt d'aplicació prenent com a referència la superfície lliure yC és yC = yG + b = 2. 2.13 mostra la posició del centre de gravetat G .17 m 3 (pi + ps ) (2. En el cas del trapezi de la Fig. de la Fig. Figura 2.13.18) Ara bé. 2. 2.CAPÍTOL 2. substituint les dades anteriors a l'Eq.15) D'aquesta forma.16) Punt d'aplicació El punt d'aplicació es situa al centre de gravetat del diagrama de pressions que.13. 2. 2.19) La Fig. deduïm que és un trapezi.14) (2.13: Centre de gravetat G d'un trapezi.14 mostra el punt d'aplicació de la força hidrostàtica resultant sobre la placa plana.17 m (2. . en el cas que estudiem. 2. el centre de gravetat yG és yG = h (2e + d) 3 (e + d) (2.12. Per això. yG fa referència a la posició del centre de gravetat respecte a la part superior del centre de pressions estudiat (el trapezi). D'acord amb la Fig. dóna yG = h (2pi + ps ) = 1.17) que.13) on a és l'amplada de la placa.68 × 104 N 2 2 (2. tenim F =h (ps + pi ) (9800 + 29400) a=2 4 m = 15. la força deguda a la pressió hidrostàtica és F =h (ps + pi ) a 2 (2.12. HIDROSTÀTICA 19 Així.

El uid és aigua a 20 ºC Dades ˆ Angle d'inclinació: α= 60º ˆ Amplada de la paret: a = 1. Figura 2.15: Paret inclinada no submergida.CAPÍTOL 2. HIDROSTÀTICA 20 Figura 2.3 Paret rectangular inclinada no submergida Enunciat Calculeu la força hidrostàtica resultant i el seu punt d'aplicació en la paret inclinada no submergida de la gura 2.14: Força hidrostàtica equivalent F i punt d'aplicació yc . 2.5 m ˆ Fluid: aigua a 20ºC .4 m ˆ Fondària màxima: H = 2.15.2.

20) on a és l'amplada de la placa. D'acord amb la Fig. HIDROSTÀTICA 21 Resolució Força hidrostàtica En aquest cas.25) .16. de l'eq.17). es tracta d'un triangle.24) que en el cas que estudiem dóna 2 yC = l = 1.16: Diagrama de pressions sobre la paret inclinada. El diagrama de pressions de la Fig. Per això.56 × 103 N 2 (2.89 m sinα (2. (2.23) Punt d'aplicació Com en els casos anteriors.93 m 3 (2.16 és un triangle d'altura l i base inferior pi = γH (pressió a una fondària H ). (1. 2.CAPÍTOL 2. 2. d'on el seu centre de gravetat yG = yC es troba a (veieu la Fig. Figura 2. En aquest cas.16 .16. el diagrama de pressions sobre la superfície inclinada es mostra a la Fig. l= H = 2. 2. 2 yG = l 3 (2.21) (2.17).22) pi = γH = 24500 Pa Així. la força resultant deguda a la pressió hidrostàtica és F = lpi a 2 (2. 2. 2. substituint les dades anteriors a l'eq. el punt d'aplicació es situa al centre de pressions de la Fig.20) obtenim F = lpi a = 49. Cal recordar que la coordenada y segueix la direcció de la placa i deneix l'altura del diagrama de pressions.

HIDROSTÀTICA 22 Figura 2. 2.18: Paret inclinada submergida.4 m ˆ Fondària màxima: H = 2.2. Figura 2.75 m ˆ Fluid: aigua a 20ºC .CAPÍTOL 2. El uid és aigua a 20 ºC Dades ˆ Angle d'inclinació α: α= 60º ˆ Amplada de la paret: a = 1.17: Força resultant i punt d'aplicació. 2.18.5 m ˆ Fondària de la cresta: b = 0.4 Paret rectangular inclinada submergida Enunciat Calculeu la força hidrostàtica resultant i el seu punt d'aplicació per a la paret inclinada submergida de la Fig.

2.19. Cal recordar que la coordenada y segueix la direcció de la placa i deneix l'altura del diagrama de pressions.CAPÍTOL 2. 2.19. (2.30) Punt d'aplicació Com en els casos anteriors.02 m sinα ps = γb = 7350 Pa (2.26) on a és l'amplada de la paret. el diagrama de pressions sobre la superfície inclinada es mostra a la Fig.19. . Tal i com es veu a la Fig.19. Per això.28) (2. 2.29) pi = γH = 24500 Pa Així. el punt d'aplicació es situa al centre de gravetat del diagrama de pressions de la Fig. Figura 2. 2. substituint les dades anteriors a l'eq. 2. la força deguda a la pressió hidrostàtica és F =l (ps + pi ) a 2 (2.27) (2.20. D'acord amb la Fig. el diagrama de pressions correspon a un trapezi d'altura l.19: Diagrama de pressions sobre la paret plana inclinada submergida. tal i com es pot veure a la Fig. l= h = 2. HIDROSTÀTICA 23 Resolució Força hidrostàtica En aquest cas.26) obtenim F =l (ps + pi ) a = 45 × 103 N 2 (2. base superior ps = γb i base inferior pi = γH .

dóna yG = l (2pi + ps ) = 1. El uid és aigua a 20 ºC .32) Ara bé.21.5 Paret no rectangular Enunciat Calculeu la força hidrostàtica resultant i el seu punt d'aplicació en la paret inclinada no submergida de la gura 2.31) que.20: Força resultant i punt d'aplicació per a la paret inclinada submergida. en el cas estudiat. denit com (veieu la introducció a aquest capítol) yG = l (2pi + ps ) 3 (pi + ps ) (2.CAPÍTOL 2. HIDROSTÀTICA 24 Figura 2. yG fa referència a la posició del centre de gravetat respecte a la part superior del centre de pressions estudiat (el trapezi). el punt d'aplicació prenent com a referència la superfície lliure yC és (veieu la Fig.33) 2. Figura 2.21: Paret inclinada no submergida.19 m 3 (pi + ps ) (2. El centre de gravetat G del trapezi es troba a una distància yG del costat superior.2.06 m sinα (2.20) yC = yG + b = 2. Per això. 2.

21).34) on A és la secció de la placa. ˆ Radi placa: R = 5 m ˆ Fluid: aigua a 20ºC Resolució Força hidrostàtica En aquest cas.35) i. Cal recordar que la coordenada y segueix la direcció de la placa (tal i com es veu a la Fig.37) (2. la força hidrostàtica no s'obté a partir del diagrama de pressions sino a partir de l'eq.85 × 106 N (2. (2. la força deguda a la pressió hidrostàtica s'obté de l'eq.36) Punt d'aplicació En aquest cas.39) IxG = 11. IyG = 0. HIDROSTÀTICA 25 Dades ˆ Angle d'inclinació: α= 60º ˆ Moment d'inèrcia : IxG = 0. F = γhG A (2. Per a la comporta semicircular.5). D'acord amb la gura A= πR2 = 39.1098R4 . el punt d'aplicació es calcula com xc = xG + yc = yG + IxyG =0m yG A (2.CAPÍTOL 2.38) (2. per tant. F = γhG A = 3.27 m2 2 (2.3927R4 ˆ Producte d'inèrcia : IxyG = 0 ˆ Fondària del centre de gravetat de la placa: hG = 10 m.70 m yG A ja que yG = hG = 11. 2.55 m sinα .

calculem la força total exercida sobre la comporta. Figura 2. tal i com s'observa a la Fig.75 m ˆ Fondària cresta: b = 0.6 Forces en segments Enunciat Volem construir una paret vertical en un vessador. El uid és aigua a 20 ºC Dades ˆ Alçada de la paret: h = 4 m ˆ Amplada de la paret: a = 2.2. 2.23.22. A la paret.22: Paret vertical submergida.75 m ˆ Fluid: aigua a 20ºC Resolució Força hidrostàtica total En primer lloc.CAPÍTOL 2. Determineu la càrrega que suportarà cada un d'ells i les posicions on s'hauran de situar. HIDROSTÀTICA 26 2. volem col·locar tres travessers iguals que suportin la mateixa força deguda a la pressió hidrostàtica. obtenim el diagrama de pressions d'acord amb la Fig.5 m ˆ Fondària màxima: H = 4. Per això.23: Diagrama de pressions per al cas de la paret vertical submergida. Figura 2. 2. .

(2. tal i com es pot veure a la Fig.23 m (2. (2. el centre de gravetat yG es troba a yG = h (2pi + ps ) 3 (pi + ps ) (2.23.CAPÍTOL 2.4) i de l'àrea del trapezi de la Fig. 2.48 m 3 (pi + ps ) (2.42) corresponen als valors dels costats superior ps i inferior pi del trapezi. 2. (2.24.40) on a és l'amplada de la paret i ps = γb = 7350 Pa pi = γH = 46550 Pa (2. yG fa referència a la posició del centre de gravetat respecte a la part superior del centre de pressions estudiat (el trapezi).24: Centre de gravetat G del diagrama de pressions del trapezi.41)-(2. HIDROSTÀTICA 27 A partir de l'eq.40).42) dóna yG = h (2pi + ps ) = 2.95 × 104 N 2 (2. Figura 2. la força resultant neta és F =h (ps + pi ) a 2 (2. D'aquesta forma.46) .44) que amb els valors de les eqs. Per això. 2. tenim F =h (ps + pi ) a = 26. En el cas del trapezi de la Fig. substituint les dades anteriors a l'eq.25.45) Ara bé.43) Punt d'aplicació total El punt d'aplicació de la força F es situa al centre de gravetat del diagrama de pressions.41) (2. el punt d'aplicació prenent com a referència la superfície lliure yC és yC = yG + b = 3.

26. Força hidrostàtica i posició de cada travesser Si volem que cada travesser suporti la mateixa força Ft . 2.CAPÍTOL 2.49) (2. HIDROSTÀTICA 28 Figura 2. Així.50) .48) on ps1 = γb = 7350 Pa pi1 = γ (b + h1 ) (2. d'acord amb la Fig.47) Figura 2.26: Distribució dels tres travessers (punts blancs) en la paret.26. A continuaicó calculem el gruix de les divisions hi a partir de les equacions de les forces i imposant que cadascuna de les tres divisions del diagrama de pressions de la Fig. 2.98 × 104 N 3 3 (2. cada una exercint una força sobre el seu respectiu travesser. 2. amb Ft = F 26. El diagrama de pressions s'ha dividit en tres contribucions.25: Punt d'aplicació per a la força equivalent total. el travesser superior ha de complir la condició Ft = h1 (ps1 + pi1 ) a 2 (2.95 × 104 = = 8.26 doni una força Ft = F1 = F2 = F3 . aleshores s'ha de complir que F1 = F2 = F3 = Ft a la Fig.

(2.62) Substituint les eqs.52) 2 que és una equació algebraica de segon grau en h1 (ja que els valors d'a.54) trobem Ft = h2 ps2 + γ (b + h1 + h2 ) a 2 γa + h2 ps2 a − Ft 2 (2.59) essent. per al tercer travesser Ft = h3 (ps3 + pi3 ) a 2 (2.60).56) D'aquesta forma. (2.64) o.48) obtenim Ft = h1 γb + γ (b + h1 ) a 2 (2.61)-(2. HIDROSTÀTICA 29 D'aquesta forma.54) on ps2 = pi1 == γ (b + h1 ) = 2.49) i (2. de forma equivalent.60) on ps3 = pi2 = γ (b + h1 + h2 ) = 3. (2.53) Per al segon travesser repetim el procediment però ara amb h1 conegut Ft = h2 (ps2 + pi2 ) a 2 (2.51) γa + h1 γba − Ft (2. substituint les eqs. equivalentment. són coneguts).50) en l'eq. b.55)-(2. γ i Ft 0 = h2 1 o.61) (2.57) que és una equació algebraica de segon ordre en h2 .09 m Finalment.56) a l'eq. la solució.06 m (2.63) (2. 0 = h2 3 . Escollint la solució positiva de (2.82 × 104 Pa pi3 = γ (b + h1 + h2 + h3 ) (2. obtenim Ft = h3 ps3 + γ (b + h1 + h2 + h3 ) a 2 γa + h3 ps3 a − Ft 2 (2. h2 = 1. (2. (2.58) (2.55) (2. 0 = h2 2 (2. trobem h1 = 2. (2.52).75 × 104 Pa pi2 = γ (b + h1 + h2 ) (2.CAPÍTOL 2. substituint les eqs.62) a l'eq.

85 m la solució de la qual és (2.65) que satisfà la condició H = b + h1 + h2 + h3 = 4.75 m.57 m 3 (pi2 + ps2 ) (2.69) Finalment. Figura 2. . amb pi3 = γH = 4. yc1 = yG 1 + b = 1.30 m (2. 2. la solució nal per a les forces i punts d'aplicació és mostra a la taula 2.70) que.71) D'aquesta forma.CAPÍTOL 2. des de la superfície lliure. HIDROSTÀTICA 30 h3 = 0.23 m 3 (pi1 + ps1 ) (2. des de la superfície lliure.34 m (2.28. 2.27. el centre de gravetat del trapezi corresponent dóna yG 2 = h2 (2pi2 + ps2 ) = 0.66) i.1 i. D'aquesta forma tenim.67) Per a la segon travesser.68) i la distància des de la superfície lliure és yc2 = yG 2 + h1 + b = 3. a la Fig. per al tercer travesser.98 m (2. calculem el punt d'aplicació de les forces a partir del diagrama de la Fig. yG 1 = h1 (2pi1 + ps1 ) = 1.44 m 3 (pi3 + ps3 ) (2.65 × 104 Pa. el centre de gravetat del trapezi és yG 3 = h3 (2pi3 + ps3 ) = 0. de forma gràca.27: Posició del centre de gravetat del trapezi Gi . equival a una distància igual a yc3 = yG 3 + h2 + h1 + b = 4. Una vegada ja coneixem els valors d'hi .

HIDROSTÀTICA 31 F (N) 8. .98 3.98×104 8.28: Distribució de forces i punts d'aplicacions per als tres travessers.30 4.98×104 yc (m) T ravesser 1 2 3 1.98×104 8.28).1: Forces i punts d'aplicació per als tres travessers que es col·loquen en la paret plana vertical (veieu la Fig. Figura 2.34 Taula 2.CAPÍTOL 2. 2.

B.8 mca.3 Exercicis addicionals 2. La densitat relativa de l'oli és de 0.30 exercida per l'aigua i l'oli (de densitat relativa 0.89).1 Pressions en un recipient En el contenidor de la Fig. F = 79. 2. . Sol. determinar el valor de la pressió absoluta i relativa en els punts A. pB = 103280 Pa.33 mca.6N.8 mca. pD /γa = 1. HIDROSTÀTICA 32 2. pB /γa = 0. pE = 111120 Pa. h0 = 20 cm i ha = 10 cm. 2. yc = 0. Figura 2.CAPÍTOL 2. pC /γa = 0. Relatives: pA /γa = −0. pD = 116363 Pa. D i E .89.20 m. Figura 2.29: Contenidor d'aigua i oli.2 Paret amb dos uids Calculeu la força hidrostàtica i el centre de pressions sobre la paret vertical de la Fig. 2. pC = 103280 Pa. pE /γa = 1 mca. Absolutes: pA = 96420 Pa.3. C. L'amplada de la paret és de 20 cm.30: Paret vertical rectangular. Sol.5 mca.3.29.

4 Paret inclinada que separa dos uids Trobeu la força neta resultant sobre la paret inclinada de la Fig.9).CAPÍTOL 2.88 m (des del sòl). Sol.31: Vessador pla rectangular.5 m i h2 = 1 m.3 Vessador quadrat inclinat En un canal d'aigua tenim una paret quadrada d'aresta 3 m de gruix menyspreable tal i com s'observa a la Fig. Figura 2. L'amplada de la paret és 1m.32 si α = 60. 2. yc = 2.76 × 104 N. hB = 1 m i L = 6 m i el uid A és aigua i el uid B és oli (amb densitat relativa 0. 2. F = 1. Sol. Si l'angle d'inclinació respecte la vertical és α = 30.76 m (des del nivell de la superfície lliure aigües amunt). F = 1. yc = 0. hA = 2 m. HIDROSTÀTICA 33 Figura 2. . 2.76 × 105 N. calculeu la força hidrostàtica neta sobre el vessador i el seu punt d'aplicació.31.32: Paret inclinada que separa dos uids.3. h1 = 3.3. 2.

Sol. Calculeu la força neta resultant sobre aquesta comporta i el seu punt d'aplicació si hA = 40 cm. F = (131. hB = 70 cm. r = 0.6 Comporta poligonal (2 segments) La comporta poligonal de la Fig. Calculeu la força neta resultant i el seu punt d'aplicació sobre la comporta poligonal formada per les parets de longitud LA . .1 m.33: Comporta poligonal. → − 2.3.34 està formada per la línia negra de traç més ample. d = 50 cm i l'amplada de la comporta és d'1 m. α = 60.326 m (des del punt de la superfície lliure → − → corresponent a y = 0 per a la placa A) amb − r • F = 0. La dimensió transversal de les parets (amplada) és de 0. 2.33.3. 91.8) N.CAPÍTOL 2. h = 0. LA = LB = LC = 0. Figura 2.15 m i el uid és aigua a 20º C.34: Comporta poligonal (dos segments). Figura 2.2 m.5 Comporta poligonal (3 segments) En la Fig.7. 2. HIDROSTÀTICA 34 2. LB i LC .

calculeu la força neta sobre la placa triangular i el seu punt d'aplicació.3. −837) N.8 Comporta triangular inclinada Calculeu a quina fondària s'ha de situar el centre de gravetat de la placa triangular per tal que rebi una força igual a un terç de la força que rep la paret de l'esquerra del contenidor de la Fig. 3230) N. 2. dibuixeu el diagrama de pressions. hA = 40 cm. F = (4798.7 Contenidor irregular En el contenidor de la Fig. → − − → r • F = 0. F = (1615. .3. i per a la paret de la dreta. Per a aquesta posició. 2. α = 60.35.19 m (des de la base de la comporta inclinada) → − → amb − r • F = 0. L'amplada del contenidor és de 10 cm. la força neta i el seu punt d'aplicació. El uid és aigua a 20 ºC. r = 0.22 m (des de la base de la paret inclinada) amb − → 2. El triangle és equilater amb B = 20 cm. Dades: amplada contenidor = 2m. → − 2.CAPÍTOL 2.36. HIDROSTÀTICA 35 Sol. el uid és aigua a 20ºC i A = 40 cm.35: Contenidor irregular. r = 0. hB = 70 cm. El moment d'inèrcia del centre de masses del triangle respecte l'eix x és IxG = B 4 /(36 sin60). Figura 2. Sol.

3.10 Cubeta amb objecte En la cubeta de l'esquerra de la Fig. . 2. HIDROSTÀTICA 36 Figura 2. .3.471 m. La placa és quadrada amb 10 cm d'aresta i de gruix menyspreable. yc = 0.89 i el uid 2 és aigua a 20ºC. Sol.079 m (des del nivell de la superfície lliure).CAPÍTOL 2.36: Comporta plana triangular inclinada. hG = 0.37: Vessador inclinat amb dos uids.23 m. F = 52. Hi col·loquem un objecte de 5 kg de massa de perl en U tal i com es mostra a la gura de la dreta. L = 30 cm.9 Vessador inclinat amb dos uids Calculeu la força neta resultant que fan els uids sobre la placa inclinada de la Fig.37 i el seu punt d'aplicació. Quina és l'altura nal assolida per l'aigua H2 ? Quina és la pressió al fons de la cubeta? Dades: H1 = 40 cm.38 hi tenim aigua a 20ºC. Sol. Figura 2. yc = 0.3 N. El uid 1 és oli amb densitat relativa 0. F = 5 N. 2. 2. h1 = 70 mm i h2 = 30 mm. Tant la cubeta com el perl en U tenen una dimensió transversal al dibuix de 20 cm. D = 10 cm. 2.

2. h1 = 70 mm. H2 = 48.3. 2. Figura 2. Sol. Sol. HIDROSTÀTICA 37 Figura 2.39: Vessador inclinat amb dos uids. p/γ = 0. La placa és quadrada amb 10 cm d'aresta i de gruix menyspreable.3 cm. yc = 0. .11 Vessador inclinat amb dos uids (2) Calculeu la força neta resultant que fan els uids sobre la placa inclinada de la Fig.39 i el seu punt d'aplicació. h2 = 30 mm i h3 = 20 mm.CAPÍTOL 2.060 m (des del nivell de la superfície lliure aigües amunt).38: Cubeta amb objecte. .483 mca. F = 3 N. El uid 1 és oli amb densitat relativa 0.89 i el uid 2 és aigua a 20ºC.

40 de radi 0. calculeu la força hidrostàtica i el punt d'aplicació sobre la superfície esquerra de la paret rectangular vertical.13 Vessador rectangular vertical En el sistema que es mostra a la Fig. 2. L'amplada del vessador és d'1 m.5 m perquè la força a la que estigui sotmesa la placa sigui de 104 N. calculeu el punt d'aplicació de la força. hG = 1.CAPÍTOL 2. . 2.3 m.41: Vessador rectangular vertical.40: Comporta de secció circular. yc = 1. 2. Sol.54 m. Figura 2.41. b = 0. HIDROSTÀTICA 38 2. En aquest cas. El uid és aigua a 20 ºC. El uid és aigua a 20ºC.5 m.12 Comporta de secció circular Calculeu la fondària h en què s'ha de situar el centre de gravetat de la comporta circular de la Fig. Figura 2. d = 1 m i h = 3 m.3.3.

85.43: Vessador inclinat i encastat. Dades: uid 1 aigua a 20 ºC. pB = −145.42. uid 2 amb densitat relativa 0. 2.15 Vessador inclinat encastat Calculeu la força neta resultant del uid sobre la placa plana inclinada de la Fig. d = 22 cm. L = 18. Sol. F = 19.3.43 i el seu punt d'aplicació.7 m. F = 18375 N.42: Manòmetre diferencial amb dos líquids manomètrics.5 Pa.73. 2.65 m (des de la base de la paret).3. uid 3 amb densitat relativa 0. h1 = 2 m i h2 = 0. 2. 2. Figura 2. yc = 1. trobeu la pressió relativa que es mesura en el punt B. .CAPÍTOL 2.4 m. El uid és aigua a 20ºC i h0 = 1 m. HIDROSTÀTICA 39 Sol. Sol. hA = 20 cm.5 cm i h = 21. yc = 0. Figura 2. En A la pressió és l'atmosfèrica.5 cm.14 Manòmetre En el dispositiu de la Fig.4 × 103 N. L'amplada de la placa és d'1 m i la seva longitud és de 2 m.

h3 = 0. D2 = 8 cm. F = 47. . L'amplada de les parets és d'0.17 Gat hidràulic En el gat hidràulic de la Fig. 2.3.4 m. Dades: uid 1 amb pes especíc 8000 Pa m−1 i uid 2 amb pes especíc 10000 Pa m−1 . 2.45.8 m i d = 0. L1 = 2 cm i L2 = 38 cm. 5600) N.5 m. Sol. Figura 2. h2 = 1.538 m (des de la base de la part vertical de la → − → comporta) amb − r • F = 0.8 m. Sol.5 cm.44 i el seu punt d'aplicació. Figura 2.8 N. F = (7200. Calculeu la força F que heu d'exercir per aguantar un pes W de 1000 kg.44: Comporta poligonal amb dos uids. r = 0.45: Gat hidràulic. HIDROSTÀTICA 40 2.16 Comporta poligonal rectangular amb dos uids Calculeu la força neta exercida pel uid sobre la comporta poligonal rectangular formada pels dos segments de color negre de la Fig.3. → − 2. h1 = 1 m.CAPÍTOL 2. D1 = 2.

42 m.05 − → . Calculeu la força hidrostàtica resultant sobre la paret corba i el seu punt d'aplicació si l'amplada és de 50 m i el uid és aigua a 20 ºC. −7.3. Sol.41 × 108 . 2.46: Pressió hidrostàtica sobre una paret corba. Punt sobre la paret: x = 5.46 segueix l'equació z = z0 (x/x0 )2 on z0 = 24 m. z = 7. Figura 2.84 × 107 ) N. x0 = 10 m.CAPÍTOL 2. F = (1. m.18 Força hidrostàtica sobre una paret corba La paret corba de la Fig. HIDROSTÀTICA 41 2.

En funció del moviment del ux: → ˆ Irrotacional si ∇ × − v =0 → ˆ Incompressible si ∇ • − v =0 3. x3 ) on v1 .2 Cabal màssic i volumètric El cabal màssic m (kg s−1 ) per a un uid de densitat ρ que travessa una àrea A és m= A • • → → ρ− v •− n dA (3. x3 ).Capítol 3 Equacions fonamentals de la dinàmica de uids 3. 42 . v3 = v3 (x1 .x 2 i x 3 . x3 ). x2 . t) En funció de la seva dependència espacial classiquem el ux com: ˆ Unidimensional si v1 = v1 (x1 ) ˆ Bidimensional si v1 = v1 (x1 .1 Classicació del ux En funció de la seva dependència temporal classiquem el ux com: − → → ˆ Estacionari si → v =− v (− x) − → → ˆ Transitori si → v =− v (− x . v2 = v2 (x1 . x2 . x2 ).v2 i v3 són les components de la velocitat en les tres coordenades espacials x 1 . v2 = v2 (x1 .1. x2 ) ˆ Tridimensional si v1 = v1 (x1 . x2 .1.1) → − on − v és la velocitat del uid en el diferencial d'àrea dA i → n és el vector unitari normal a dA.1 Conceptes bàsics 3.

l'equació (3.b=− v ) per a un ux estacionari dóna − → F = i → β mi − vi • sor − i → β mi − vi • ent (3.8) . ρ la densitat del uid i CS les superfícies que delimiten el volum de control. Si a més d'estacionari.CAPÍTOL 3.5) CV 3.7) 3.1.3 El Teorema del Transport de Reynolds (TTR) Si denim un volum de control CV de uid en el nostre sistema a estudi. el Teorema del Transport de Reynolds obté l'equació de conservació de qualsevol variable extensiva B del uid.6) on els subíndexs ent i sor fan referència a les entrades i sortides a través de les superfícies de control CS i el sumatori es fa per a totes les contribucions d'entrada.4) és dB = dt ∂ (ρb) dV + ∂t → → ρb (− v •− n ) dA CS (3.3) llavors es compleix Q = vm A. 3. EQUACIONS FONAMENTALS DE LA DINÀMICA DE FLUIDS 43 El cabal volumètric Q (m3 s−1 ) es calcula aplicant la fórmula Q= A − → → v •− n dA (3.5) aplicada a la massa del volum de control (B = m. dB d = dt dt ρbdV CV + CS → → ρb (− v •− n ) dA (3.5) aplicada a la quantitat de moviment en el volum de control (B = → → m− v. l'equació (3.1.6) queda com Qi i ent = i Qi sor (3.2) Si denim la velocitat mitjana vm del ux que travessa l'àrea A com vm = A → → (− v •− n ) dA A (3. el ux és incompressible.5 Equació de conservació de la quantitat de moviment L'equació (3.conservació de la massa L'equació (3. b = 1) per a un ux estacionari dóna mi i ent • • = i mi sor (3. Per a un volum de control CV x.4 Equació de continuïtat .4) essent b (= B/m amb m la massa de uid en el CV).1.

12) Per a ux laminar en una canonada de secció circular.αvaria entre 1.5) aplicada a l'energia en el volum de control (B = me. essent e l'energia especíca e = u + 1/2v 2 + gz on u és l'energia interna) per a un ux estacionari dóna p α + u + v 2 + gz ρ 2 + q − ws − wv = ent i (3. ws = dWs /dm. β = 4/3. Per a un ux uniforme β = 1. el treball a l'eix realitzat per una màquina i el treball fet per les forces viscoses. S'ha de tenir present que q > 0 si la calor se li dóna al sistema (q < 0 si s'extreu) i que w > 0 si el treball el fa el sistema (w < 0 si se li aplica al sistema).6 Equació de conservació de l'energia L'equació (3.01 i 1.10) 3. EQUACIONS FONAMENTALS DE LA DINÀMICA DE FLUIDS 44 on F són les forces externes aplicades sobre el volum de control i els subíndexs sor i ent fan referència a les sortides i entrades a través de les superfícies del volum de control. α = 2. el factor de correcció β es calcula com β= A → − v 2 dA 2 A vm (3. Cal recordar que γ = ρg és el pes especíc. Per a un ux turbulent.13) és l'equació de Bernoulli generalitzada.11) on q = dQ/dm. A l'equació (3.8).a−b + hs = + + zb γ 2 g γ 2 g (3.11). L'equació (3.11) és 2 2 pa α va pb α vb + + za − hr. incompressible i amb ux uniforme a les entrades i sortides. wv = dWv /dm amb Q.13) on hr. és − Qi → vi i sor = i → Qi − vi ent (3.a−b són les pèrdues de càrrega quan el uid es desplaça des del punt a de la línia de corrent ns al punt b i hs són les pèrdues o guanys associats a un element extern (per exemple. respectivament. l'equació (3. b = e. A l'equació (3. Ws i Wv la calor.9) Per a ux laminar en una canonada de secció circular. Per a ux estacionari incompressible al llarg d'una línia de corrent. el factor de correcció α s'obté de α= A i α p + u + v 2 + gz ρ 2 sor v 3 dA 3 A vm (3.1. L'equació (3.CAPÍTOL 3. . una bomba centrífuga).10.8) per a un volum de control no sotmès a forces externes.

vr = 0 i vz no depèn de z. En el nostre cas: 1 ∂ (rvr ) 1 ∂vθ ∂vz + + (3. el vector velocitat és − → v = ( v r . per tant. la pressió és de p1 = 4 bar al contorn 1 i de p2 = 2 bar a la resta. r 2 R . en el nostre cas. . → ∇•− v = r 2 R =− ∂ ∂r vmax 1 − r R 2 r → − → eθ = 2vmax 2 − eθ R 3. r)) i estacionari (no depèn del temps). ζ = ∇ × − v = 0.16) → Com.2 Determinació de forces de pressió Enunciat En el volum de control que inclou la tobera de la Fig. − → → er r− eθ ∂ ∂r ∂ ∂θ ζ= 1 r − → ez ∂ ∂z 0 0 vmax 1 − (3.1 Tipus de ux en un conducte de secció circular Enunciat La velocitat en la canonada de la Fig.2.14) Així. → eθ i → ez són els vectors unitaris en coordenades cilíndriques. i d'acord amb l'enunciat.1. vmax 1 − r R 2 (3.CAPÍTOL 3. EQUACIONS FONAMENTALS DE LA DINÀMICA DE FLUIDS 45 3. . calculem la divergència ∇− v . calculem la vorticitat ζ = ∇ × − cas: 1 → ζ =∇×− v = r − → → → er r− eθ − ez ∂ ∂r ∂ ∂θ ∂ ∂z (3. 3. l'equació (3. En aquest sistema de coordenades. → v . → Per saber si és incompressible o no. Calculeu la força neta de pressió sobre el volum de control si el diàmetre D1 = 10 cm i el diàmetre D2 = 3 cm. el ux és bidimensional (vz = vz (z. vθ .2 Exercicis resolts 3.17) r ∂r r ∂θ ∂z Com.2. En el nostre Per saber si és irrotacional o no. vθ = 0. el sistema de coordenades més adient és el cilíndric. 0. Classiqueu el tipus Resolució D'acord amb la Fig. vz ) = 0.15) vr rvθ vz → − − on − er . el ux no és irrotacional.17) → dóna∇ • − v = 0 i. en general. el ux és incompressible. és v = vmax 1 − de ux.

3. − → Fp=− CS → (p − p2 ) − n dA = (p1 − p2 ) A1 = 1.18) 3.57 × 103 N (3.2. . l'única pressió diferent de zero és l'exercida sobre la superfície 1.CAPÍTOL 3. Suposeu que la pressió és la mateixa en tot el sistema i que la fricció és negligible (forces viscoses mensypreables).2: Mànega de uid incident sobre una estructura. D'aquesta forma. Figura 3.3 Forces exercides pel uid sobre una estructura Enunciat Calculeu les forces exercides pel uid sobre l'estructura de la Fig. EQUACIONS FONAMENTALS DE LA DINÀMICA DE FLUIDS 46 Figura 3.1: Tobera de l'exercici 1. Resolució Si treballem en pressions relatives escollint la pressió de referència igual a p2 . El ux no es troba a dins d'una canonada sino que prové d'un doll d'aigua incident a velocitat v .2.

23) . D'altra banda. D'aquesta forma.22) (3. EQUACIONS FONAMENTALS DE LA DINÀMICA DE FLUIDS 47 Resolució Aplicant el principi de conservació de la quantitat de moviment amb entrades i sortides uniformes (β = 1) sobre el volum de control de la Fig. es satisfà m1 = m2 = m. si negligim el fregament. A més.19) v 2 − m1 − R = m2 − on R fa referència a les forces externes exercides sobre el uid (les forces de reacció de l'estructura sobre el uid). Les forces del uid sobre l'estructura F són en sentit → − contrari a les reaccions R anteriors Fx = mv (1 − cosθ) Fy = −mvsinθ • • (3.3. la reacció Rx és negativa.CAPÍTOL 3. aplicant la conservació de la massa en el mateix volum de control.21) S'ha de tenir present que. tal i com era d'esperar. les forces externes de reacció de l'estructura sobre el uid són Rx = mv (cosθ − 1) Ry = mvsinθ • • (3. l'equació de Bernoulli generalitzada (3. l'equació (3. → − mentre que la Ry és positiva. → − Figura 3.20) (3. el treball efectuat per les forces de pressió i els canvis en l'energia potencial.3: Volum de control aplicat en el problema de la Fig.13) implica v1 = v2 = v. 3.2.8) esdevé → − • → • → v1 (3. 3.

EQUACIONS FONAMENTALS DE LA DINÀMICA DE FLUIDS 48 3.5: Volum de control escollit per resoldre el problema de la Fig. Resolució Denint el volum de control de la Fig. Figura 3.5.CAPÍTOL 3. L'amplada de la comporta és igual a b. 3.4: Comporta de fons.4 Força sobre una comporta de fons Enunciat Calculeu la força exercida pel uid sobre la comporta de fons rectangular de la Fig. 3.4.2. l'equació de conservació de la massa dóna m = ρv1 h1 b = ρv2 h2 • (3. suposant un ux estacionari i incompressible.4. .24) Figura 3. 3.

Fp2 = = 2 2 (3.29) correspon a la força hidrostàtica.5 Forces de uid sobre elements d'una canonada Enunciat Calculeu les forces que han de suportar els cargols de la Fig.26) en (3.26) amb Fy = 0 i Fx = −Fcf + Fp1 − Fp2 (3.29) Fixeu-vos que el primer terme del membre de la dreta de l'equació (3.5 m3 /min.6 si a la sortida del conducte hi tenim la pressió atmosfèrica. Dades: uid aigua a 20ºC.25) obtenim: Fcf ρgh2 1b 1− = 2 h2 h1 2 − ρh1 bv 2 1 h1 −1 h2 (3.28) Substituint les equacions (3.27) i 3. aplicant l'equació de conservació de la quantitat de moviment.2. cabal Q = 1. (3.28).25) Les forces externes exercides sobre el volum de control són: − → F = (Fx . 3. arribem a → − •→ •→ F = m− v 2 − m− v1 (3.CAPÍTOL 3. D1 = 10 cm. EQUACIONS FONAMENTALS DE LA DINÀMICA DE FLUIDS 49 D'altra banda. .27) on Fcf és la força exercida per la comporta de fons sobre el uid i les forces de pressió hidrostàtica Fp1 i Fp2 són: Fp1 ρgh2 ρgh2 2b 1b . Fy ) (3. 3. D2 = 3 cm.

2 m s−1 A1 Q = 35. les velocitats mitjanes en les seccions 1 i 2 són Q = 3. A continuació.2 × 105 Pa 2 (3.4 m s−1 v2 = A2 v1 = (3.31) Per obtenir les pressions. EQUACIONS FONAMENTALS DE LA DINÀMICA DE FLUIDS 50 Figura 3.CAPÍTOL 3. escollim el volum de control de la Fig.7 i hi apliquem el principi de conservació del moment angular. 2 2 p2 1 v2 p1 1 v1 + + z1 = + + z2 γ 2g γ 2g (3.32) on no hem considerat el terme de pèrdues de càrrega hr.6: Problema del càlcul de les reaccions en els cargols de subjecció de la canonada. Resolució Com sabem el cabal que circula pel sistema.a−b . Com z1 = z2 . apliquem l'equació de Bernoulli generalitzada entre les seccions 1 i 2. 3. .30) (3.33) ja que p2 és 0 Pa (treballem en pressions relatives). l'equació anterior dóna 1 2 2 p1 = p2 + ρ v2 − v1 = 6.

EQUACIONS FONAMENTALS DE LA DINÀMICA DE FLUIDS 51 Figura 3.34) on les forces externes aplicades sobre el volum de control són Fx = p1 A1 − Fc (3.7: Volum de control escollit per resoldre el problema.CAPÍTOL 3.36) Aquesta força Fc s'ha de repartir uniformement per tots els cargols que subjecten la pletina. . D'aquesta forma.35) amb Fc les forces degudes a la subjecció per la pletina. tenim que Fc = p1 A1 + m (v2 − v1 ) = 4067 N • (3. − → •→ •→ F = m− v 2 − m− v1 (3.

Quin pes marca la balança? .CAPÍTOL 3.3. 3. EQUACIONS FONAMENTALS DE LA DINÀMICA DE FLUIDS 52 3. Ambdues tenen un diàmetre de 6 cm i un cabal de 300 m3 /h. 2) unidimensional. 3. Calculeu la força F necessària que s'ha d'aplicar per tal de mantenir la placa estàtica. la canonada 1 és d'abocament al dipòsit i la 2 de sortida.3 Exercicis addicionals 3. 4) incompressible o no.2 Doll d'aigua perpendicular a una placa plana estàtica Un doll d'aigua amb velocitat v = 8 m s−1 i diàmetre 10 cm incideix sobre una placa plana rectangular tal i com s'observa a la Fig. −2y.1 Caracterització d'un ux → Si tenim un ux amb una velocitat − v = (3x.3.8: Doll d'aigua amb velocitat v incident sobre una placa plana. bidimensional o tridimensional. 5) irrotacional o no. −z )en coordenades cartesianes.9.3 Abocament d'aigua en un dipòsit Un dipòsit de 40 kg de pes conté 300 litres d'aigua a 20ºC. A la Fig. determineu si el ux és: 1) estacionari o transitori. 3) uniforme o no uniforme. Figura 3.3.8. 3. 3.

. Figura 3.10: Abocament de material des d'una tolva a una cinta transportadora.9: Abocament i expulsió d'aigua en un dipòsit.10 aboca una quantitat igual a 650 N s−1 sobre una cinta transportadora. 3. EQUACIONS FONAMENTALS DE LA DINÀMICA DE FLUIDS 53 Figura 3. 3. calculeu la potència necessària per moure la cinta transportadora.4 Càlcul de potència d'una cinta transportadora La tolva de la Fig.CAPÍTOL 3.3. Si la roda conductora de la cinta té 80 cm de diàmetre i gira a una velocitat angular de 150 rpm.

7 Doll d'aigua sobre una placa plana inclinada estàtica Un doll d'aigua de cabal Q i diàmetre D incideix sobre una placa plana inclinada. Obtingueu una expressió per al càlcul de les forces del uid sobre les comportes. 3. 3. Figura 3. tal i com s'observa a la Fig.13.12. Calculeu el valor de les forces normal Fn i tangent Ft exercides per la placa sobre el uid si negligim els efectes de la fricció.11 mostra un doll d'aigua incident de velocitat v i diàmetre D sobre una falca. 3.5 Doll incident sobre una falca La Fig.11: Doll d'aigua de diàmetre D i velocitat v incident sobre una falca. . dues comportes d'amplada a1 /2 estan obertes un angle θ tal i com es veu a la Fig.12: Vista en planta del canal. Figura 3. 3. 3.6 Forces hidrodinàmiques sobre comportes en canals En un canal amb una columna d'aigua de fondària h.CAPÍTOL 3. Si l'angle θ =60º i la força màxima per unitat de longitud F que podem aplicar a la falca és de 100 N.3. EQUACIONS FONAMENTALS DE LA DINÀMICA DE FLUIDS 54 3.3. calculeu la velocitat màxima del doll d'aigua perquè la falca no cedeixi.3.

CAPÍTOL 3.

EQUACIONS FONAMENTALS DE LA DINÀMICA DE FLUIDS

55

Figura 3.13: Doll d'aigua de cabal Q i diàmetre D incident sobre una placa plana inclinada.

3.3.8 Tub de Venturi
En el tub de Venturi de la Fig. 3.14, expresseu el valor de la velocitat en la secció 1 a partir de les dades conegudes de pressions i diàmetres.

Figura 3.14: Tub de venturi.

3.3.9 Tub de Venturi com a cabalímetre
Determineu el valor de la velocitat en la secció 1 a partir de l'altura h observada en el manòmetre diferencial. El líquid manomètric és mercuri i el que passa per la canonada és aigua a 20ºC. Suposeu coneguts els diàmetres de les seccions 1 i 2.

CAPÍTOL 3.

EQUACIONS FONAMENTALS DE LA DINÀMICA DE FLUIDS

56

Figura 3.15: Cabalímetre.

3.3.10 Forces de subjecció en un con de contracció
En un tram de contracció d'una canonada per on hi circula aigua a 20ºC, hi tenim una pletina amb només 2 cargols (veieu la Fig. 3.16). Si la pressió a 2 és l'atmosfèrica, la velocitat a 1 és de 5 m s−1 , els diàmetres D1 = 8 cm i D2 = 5 cm, h = 58 cm i el líquid manomètric és mercuri, calculeu la força a la que està sotmesa cada cargol.

Figura 3.16: Contracció en una canonada.

3.3.11 Variació de nivell en un corrent d'aigua
Si la velocitat v1 és petita, un obstacle al fons del canal provoca una disminució de la cota de la superfície lliure tal i com s'observa a la Fig. 3.17. Si mesurem les

CAPÍTOL 3.

EQUACIONS FONAMENTALS DE LA DINÀMICA DE FLUIDS

57

fondàries i trobem h1 = 2m, h2 = 1.6 m, quin cabal tenim? L'amplada del canal és d'1 m.

Figura 3.17: Variació de nivell en un corrent d'aigua.

3.3.12 Aspersor de rotació
L'aspersor de la Fig. 3.18, rep aigua a 20ºC pel seu centre amb un cabal de 2.7 m3 /h. Si mensypreem les friccions mecàniques, calculeu la seva velocitat de rotació. Quina seria la seva velocitat de rotació si en comptes de tenir tres braços en tingues 2? i si en tingues 4? Dades: angle de sortida θ = 40, diàmetre dels tubs de l'aspersor D = 7 mm, radi del braç aspersor R = 15 cm.

Figura 3.18: Aspersor de rotació.

CAPÍTOL 3.13 Doll d'aigua sobre una superfície mòbil Un doll d'aigua de secció A i velocitat v incideix sobre una superfície que es mou amb una velocitat vc . Trobeu l'expressió per a calcular la força exercida pel uid sobre l'estructura. tal i com s'observa a la Fig. .19. EQUACIONS FONAMENTALS DE LA DINÀMICA DE FLUIDS 58 3. 3.19: Doll d'aigua de secció A i velocitat v incident sobre una superfície mòbil. Figura 3.3.

A3 .1: Dimensions associades a diferents magnituds.1 Conceptes bàsics 4.I. Buckingham proposà un mètode per reduir el nombre de variables del problema mitjançant la denició de grups adimensionals. l'obtenció de relacions funcionals entre les variables esdevé més senzilla. El mètode de Buckingham. Magnitud Dimensions Unitats S. An ) i escriure-les en funció de les seves dimensions. Taula 4. Seleccionem les variables pertinents (A1 . El teorema Pi de Buckingham exposa el procediment per reduir les n variables de què depèn un problema on hi han un total d'm dimensions representades en n − m paràmetres adimensionals independents anomenats Πi per i = 1. 59 . D'aquesta forma.. anomenat el teorema Pi es fonamenta en el principi d'homogeneïtat dimensional que s'ha de satisfer en tota equació. Escriure les relacions funcionals F (A1 . n − m. A2 . A la taula 4.1 es mostra un exemple de les dimensions associades a diverses magnituds. 2.. La metodologia és la següent: 1.. . Així.. An ) = 0.1. A2 . Longitud L m Temps T s Massa M kg −1 Velocitat LT m s−1 −3 Densitat ML kg m−3 etc. A3 ... .Capítol 4 Anàlisi dimensional i semblança 4. tots els termes d'una equació han de tenir les mateixes dimensions.1 El teorema Pi En problemes de mecànica de uids hi poden intervenir vàries variables físiques.

... yi .. ANÀLISI DIMENSIONAL I SEMBLANÇA 60 3. A1 . la longitud i la velocitat característiques del problema. Π2 .1. per obtenir el resultat esperat: Πi = F (Π1 . Πn−m ) = 0. Aquestes han de formar un conjunt de variables que continguin les m dimensions del problema.. Establir la relació funcional F (Π1 . força de gravetat Fg = ρL3 g on g és l'acceleració de la gravetat. Πn−m = A1 n−m A2n−m A3n−m An x y z 5. Seleccionar. Aquests nombres adimensionals són: ˆ El nombre d'Euler (arrel quadrada del qüocient entre la força d'inèrcia i dues vegades la força de pressió): Eu = U 2p/ρ (4. Escriure les equacions dels exponents perquè els paràmetres Πi siguin adimensionals. Escriure els paràmetrsΠ en termes d'exponents incògnites: y1 z1 1 Π1 = Ax 1 A2 A 3 A 4 y2 z2 2 Π2 = Ax 1 A2 A 3 A 5 . A2 .CAPÍTOL 4. . . 8. A3 ). Substituir al punt 4 els valors obtinguts per als exponents xi . forces viscoses Fv = µLU on µ és la viscositat dinàmica característica del sistema. . L i U són la densitat. 6.1) . Π3 . Recombinar.2 Nombres adimensionals Els diferents tipus de forces que es poden aplicar sobre una partícula de uid es poden expressar en termes de les principals variables característiques del problema com: força d'inèrcia Fi = ρL2 U 2 on ρ. força de pressió Fp = pL2 on p és una pressió característica del sistema. els grups adimensionals més comuns corresponen a relacions entre les anteriors forces. 4. si cal.. força de compressibilitat Fκ = κL2 on κ és el mòdul de compressibilitat característic del uid. Πn−m ). si cal. Resoldre simultàniament les equacions del pas anterior. 7. Π3 .. . 4. 9.. les variables repetitives (per exemple. . força de tensió supercial Fσ = σL on σ és el coecient de tensió supercial. Π2 . En mecànica de uids.

M ap = M am on els subíndexs p i m fan referència al prototip i al model. ˆ Semblança cinemàtica: La semblança cinemàtica es compleix sempre que el model i prototip satisfant la semblança geomètrica i.4) ˆ El nombre de Weber W e (arrel quadrada del qüocient entre la força d'inèrcia i la força de tensió supercial): We = U σ/(ρL) (4. la semblança cinemàtica i. sovint s'utilitzen models a escala d'un determinat prototip. Per tal de que els resultats dels assajos amb el model es puguin extrapolar al del prototip. .3 Semblança En l'experimentació en uids. ˆ Semblança dinàmica: La semblança dinàmica es satisfà si el model compleix la semblança geomètrica.5) 4. usen la mateixa escala de temps. a més. Així.3) ˆ El nombre de Mach M a (arrel quadrada del qüocient entre la força d'inèrcia i la força de compressibilitat): Ma = U κ/ρ (4. s'utilitza la mateixa escala de forces. s'han de complir els següents requisits: ˆ Semblança geomètrica: Totes les dimensions tenen la mateixa escala. a més.CAPÍTOL 4. ANÀLISI DIMENSIONAL I SEMBLANÇA 61 ˆ El nombre de Froude F r (arrel quadrada del qüocient entre la força d'inèrcia i la força de gravetat): U Fr = √ Lg (4.1. Quan això es compleixi. Això es satisfà si:  En ux compressible: Rep = Rem . anomenarem punts homòlegs als punts que estiguin en la mateixa posició tant en el prototip com en el model. si Lp és la dimensió del prototip i Lm la dimensió del model a escala. respectivament.2) ˆ El nombre de Reynolds Re (qüocient entre la força d'inèrcia i la força viscosa): Re = U Lρ UL = µ ν (4. s'ha de complir sempre que Lp /Lm = λ = constant.

W ep = W em (en problemes de superfície lliure). Així. vaixells). s'arriba a una solució de compromís fonamentada amb l'experiència. Rep = Rem . Com l'experimentació en uids es sol fer utilitzant un mateix tipus de uids (aire o aigua). excepte en problemes amb superfície lliure (per exemple. ANÀLISI DIMENSIONAL I SEMBLANÇA 62  En ux incompressible: Rep = Rem (en conductes tancats). on s'usa la condició F rp = F rm . l'assoliment simultani dels requisits imposats per la semblança dinàmica no són possibles. En uxos incompressibles. F rp = F rm .CAPÍTOL 4. . Així. s'accepta la condició Rep = Rem . assajos amb models a escala immersos en uids s'assimilen als resultats que s'obtindrien en un prototip quan M ap = M am en uxos compressibles quan les velocitats del uid superen la velocitat del so.

Selecció de variables: Q. 3. µ. 2. ANÀLISI DIMENSIONAL I SEMBLANÇA 63 4. la caiguda de pressió per unitat de longitud p/L on L és la longitud del capil·lar. Resoldre simultàniament les equacions del pas anterior: 3x − 2y + z − 1 = 0 per L −x − 2y − 1 = 0 per T y + 1 = 0 per M La solució a les equacions anteriors dóna: y = −1. o bé. massa. z = −4. En aquest cas no seleccionem variables repetitives ja que n − m = 1. Per tant. Escriure l'equació dels exponents perquè el paràmetre Π sigui adimensional: Π = L3x T −x M y L−2y T −2y Lz M L−1 T −1 6. longitud i temps). Escriure les relacions funcionals: F (Q. Escriure el paràmetreΠ en termes d'exponents incògnites: Π = Qx ( p/L)y Dz µ 5. Escriure-les en funció de les seves dimensions: Q = L3 T − 1 . D.2. 7. µ = M L−1 T −1 .1 Flux en un tub capil·lar Enunciat Un capil·lar és un tub de diàmetre molt petit per on hi circula uid. 4. p/L = M L−2 T −2 . Substituir al punt 4 els valors obtinguts per als exponents: Π = Q ( p/L)−1 D−4 µ . L. p/L. Resolució Per fer-ho. µ) = 0. T . Aquest es mou degut a una diferència de pressions entre l'entrada i la sortida del tub. Trobeu una expressió que relacioni el cabal que circula pel tub capil·lar en funció d'altres variables del problema. tenim n = 4 variables i m = 3 dimensions (M. seguirem els passos indicats en la introducció del present capítol. D.2 Exercicis resolts 4. x = 1. D = L. p/L. 1. Apliqueu el teorema Pi considerant el cabal Q. D és el diàmetre del tub capil·lar i µ la viscositat del uid.CAPÍTOL 4.

D. 4. Escollim les tres variables U.ρ ja que inclouen les tres dimensions M. 1. T . ρ) = 0. ρ. Recombinar. Selecció de variables: U. µ = M L−1 T −1 . L. longitud i temps). Això voldrà dir que tindrem dos n − m = 2 grups adimensionals Π. D = L. Escriure els paràmetresΠ en termes d'exponents incògnites: Π1 = U x 1 D y 1 ρ z 1 µ Π2 = U x2 Dy2 ρz2 ( p/L) . D. 4. µ. per obtenir el resultat esperat: Q=C p D4 L µ on C és una constant que es pot obtenir per experimentació. D el diàmetre del tub capil·lar. µ la viscositat del uid i ρ la seva densitat. Escriure-les en funció de les seves dimensions: U = LT −1 . L i T . 3. la caiguda de pressió per unitat de longitud p/L on L és la longitud del capil·lar. Determineu una expressió per a la pèrdua de càrrega per unitat de longitud en funció de les anteriors variables.2. Establir la relació funcional F (Π) = 0: F Q ( p/L)−1 D−4 µ = 0 9. ANÀLISI DIMENSIONAL I SEMBLANÇA 64 8. Apliqueu el teorema Pi considerant la velocitat U . En aquest cas sí que hem de seleccionar variables repetitives ja que n − m = 2. D. massa. Escriure les relacions funcionals: F (U. Per tant.ρ = M L−3 .2 Flux turbulent en un conducte de secció circular Enunciat Tenim un conducte de secció circular de diàmetre D per on hi circula un uid de viscositat µ i densitat ρ amb una velocitat mitjana U . tenim n = 5 variables i m = 3 dimensions (M. p/L. seguirem els passos indicats en la introducció del present capítol. Resolució Com en l'exercici anterior. si cal. o bé. 2.CAPÍTOL 4. p/L = M L−2 T −2 . µ. p/L.

ANÀLISI DIMENSIONAL I SEMBLANÇA 65 5. 7. si cal. y2 = 1. y1 = −1. Resoldre simultàniament les equacions del pas anterior: x1 + y1 − 3z1 − 1 = 0 per L z1 + 1 = 0 per M −x1 − 1 = 0 per T x2 + y2 − 3z2 − 2 = 0 per L z2 + 1 = 0 per M −x2 − 2 = 0 per T La solució a les equacions anteriors dóna: x1 = −1. x2 = −2. Π2 ) = 0: F Re. z2 = −1.CAPÍTOL 4. L'equació anterior permet calcular la pèrdua de càrrega per unitat de longitud en una canonada de secció circular. Recombinar. per obtenir el resultat esperat: ( p/L) D = F (Re) U 2ρ o bé U 2ρ p = F (Re) L D on la funció F (Re) s'obte per experimentació. Establir la relació funcional F (Π1 . Substituir al punt 4 els valors obtinguts per als exponents: Π1 = µ 1 = U Dρ Re ( p/L) D U 2ρ Π2 = 8. ( p/L) D =0 U 2ρ 9. . Escriure les equacions dels exponents perquè els paràmetres Π sigui adimensional: Π1 = Lx1 T −x1 Ly1 M z1 L−3Z1 M L−1 T −1 Π2 = Lx1 T −x1 Ly1 M z1 L−3Z1 M L−2 T −2 6. z1 = −1.

Up Um =√ Lm gm Lp gp que aïllant. D'acord amb l'enunciat s'ha de complir que Lp /Lm = λ = 25. a quina velocitat hem d'assajar la mostra i quin tipus de uid hem de fer servir? Resolució A continuació el subíndex p fa referència al prototip i el subíndex m al model a escala. la condició d'igual nombres de Reynolds Rep = Rem comporta que.3 Determinació de les condicions de semblança dinàmica Enunciat Volem assajar un model de vaixell a escala 1:25 del prototip.2. la velocitat en el model ha de ser 5 vegades menor que en la del prototip. dóna. Si volem assegurar la semblança dinàmica mitjançant la igualtat dels nombres de Reynolds i de Froude. D'altra banda. Lp gp Up =√ = Um Lm gm Lp /Lm = 5 ja que la gravetat és la mateixa tant per al model com per al prototip. Així. . el uid de la mostra ha de tenir una viscositat cinemàtica 125 vegades inferior a la del prototip. νp Up Lp = = 125 νm Um L m Per tant. Up Lp Um L m = νp νm que aïllant. La condició d'iguals nombres de Froude F r p = F rm comporta que. ANÀLISI DIMENSIONAL I SEMBLANÇA 66 4.CAPÍTOL 4. dóna.

la viscositat dinàmica de l'aire és de 1. ω i p.661×10−5 Pa s. Calculeu la velocitat de l'assaig si feu servir un model a escala 1:25 en un túnel d'aire amb una pressió absoluta de 10 bar i a una temperatura de 20ºC. Quina seria. 4. 4. la temperatura és de -4.3. en aquest cas. quina serà la potència necessària del prototip? 4. 4.3 Model i prototip d'un vaixell Un prototip de vaixell de 147 m de longitud amb una velocitat màxima prevista de 14 m/s es vol assajar amb un model de 3 m.5 Model i prototip d'una estructura hidràulica Es vol construir una estructura hidràulica oberta amb un cabal de 450 m3 s−1 .2 kPa. Calculeu el cabal en què hem de fer l'experiment si el model té una relació d'escala 1:12.5ºC i la viscositat dinàmica de l'aire és de 1. Apliqueu el teorema Pi per determinar la forma de l'equació per a la pressió p en l'interior del cilindre.4 Model i prototip d'avió subsònic Es preten construir un prototip d'un avió subsònic que viatjarà a una velocitat de 450 km/h a una altura de 4000 m.6 Model i prototip d'un submarí Es dissenya un submarí per a una velocitat de 5 m s−1 .3.3 Exercicis addicionals 4.789×10−5 Pa s.1 Dipòsit en rotació Un dipòsit cilíndric de radi r que conté un uid de densitat ρ gira al voltant del seu eix vertical de simetria amb una velocitat angular ω . Calculeu la velocitat de l'assaig. 4. a 15ºC.3.3. Si a la velocitat de l'assaig el model dóna una resistència a l'avanç de 10 N.3. Apliqueu el teorema Pi per determinar la forma de l'equació per al cabal en funció de les altres variables del problema. ρ. ANÀLISI DIMENSIONAL I SEMBLANÇA 67 4.3. Ajuda: només considereu com a variables pertinents: r. el cabal Q depèn de la diferència de pressions entre l'entrada i la sortida del tub per unitat de longitud p/l i de la viscositat µ del uid. A quina pressió hem de fer l'assaig? Quina serà la relació de forces entre el model i el prototip? Dades: es suposa que a 4000 m la pressió és de 70.2 Cabal en un tub capil·lar horitzontal En un tub capil·lar horitzontal de diàmetre D.CAPÍTOL 4. la relació de forces entre l'obtinguda en el model i la que hi hauria en el prototip? Dades: viscositat cinemàtica de l'aigua de mar en les condicions del prototip igua a . Es vol assajar un model a escala 1:15 en un túnel de vent a la mateixa velocitat que el prototip i a una temperatura de 15ºC.

CAPÍTOL 4. Considereu una viscositat cinemàtica de l'aigua igual a 1. .7 Model i prototip d'un conducte de pressió Fem un assaig en un conducte de pressió de 150 mm de diàmetre on hi circula aigua a 2 m s−1 . ANÀLISI DIMENSIONAL I SEMBLANÇA 68 1.652×10−3 Pa s. F rp = F rm . Calculeu a quin cabal de cru de petroli correspon l'assaig si aquest es mou per una canonada de 300 mm de diàmetre amb unes propietats de densitat relativa igual a 0.86 i de viscositat dinàmica igual a 5.01×10−6 m2 s.3.3089×10−6 m2 s. viscositat dinàmica de l'aire en les condicions de l'assaig igual a 2×10−5 Pa s. 4.

1 Règim laminar i turbulent El nombre de Reynolds Re és un paràmetre adimensional molt utilitzat en mecànica de uids que combina un conjunt de variables tant del uid com de l'objecte a estudiar. Tanmateix.1 Conceptes bàsics 5. En essència. en situacions de molta velocitat. Com a ux laminar entenem aquell on les partícules del uid es mouen en trajectòries ben denides en capes que es desplacen suaument les unes sobre les altres. el nombre de Reynolds Re s'obté de: Re = vDρ µ (5.Capítol 5 Introducció al ux en conductes tancats 5.1. o de baixa viscositat. A la pràctica. els efectes viscosos que esmorteeixen les uctuacions de velocitat en el sí del uid no són prou intenses. D'aquesta forma tenim que si: ˆ Re < Rec ⇒ ux laminar ˆ Re > Rec ⇒ux turbulent Per aigua en uxos de pressió en conductes de secció circular Rec 2000. s'observa que aquesta transició de règim laminar (ordenat) a turbulent (desordenat) s'origina quan el valor del nombre de Reynolds Re supera un cert valor crític Rec . ρ és la densitat del uid i µ és la viscositat absoluta del uid.1) on v és la velocitat del uid. El nombre de Reynolds s'utilitza com a criteri per determinar si un ux és laminar o turbulent. Experimentalment. el pas de règim laminar a turbulent no es produeix de forma sobtada quan sobrepassem Rec sino que hi ha una certa regió de transició al voltant de Rec on el règim és mixt. 69 . D és la dimensió característica de l'objecte (el diàmetre de la canonada en el nostre cas). originant-se un ux turbulent caracteritzat per trajectòries molt irregulars i desordenades. però.

etc. En l'equació (5.2) és Hrp = λ L 8Q2 D5 π 2 g (5. del nombre de Reynolds Re i de la rugositat de la canonada k . la pèrdua de càrrega primària en un règim turbulent serà superior a la d'un règim laminar. expansions. etc. etc.1. com ara l'existència de vàlvules obertes parcialment o total.) comporten una pèrdua important de l'energia inicial disponible. g (= 9. remolins. Tant per a règim laminar com per a turbulent.5) . 8 m s−2 ) és l'acceleració de la gravetat. Pèrdues primàries Són les produïdes pels efectes de la viscositat que comporta una fricció no nul·la entre el uid i les parets del conducte i entre les pròpies capes del uid si el ux és laminar. El valor de λ es pot obtenir aplicant el diagrama de Moody una vegada coneguts els valors de Re i de k ). Pèrdues secundàries Són les produïdes pels efectes d'utilitzar diferents elements que provoquen una irreversibilitat en el moviment del uid.4) 2. contraccions. expansions.CAPÍTOL 5.2 Pèrdues de càrrega En una instal·lació de conductes tancats (o de pressió) per on hi cirula un ux incompressible en règim permanent. l'equació (5. En termes de cabal. Aquestes pèrdues d'energia s'anomenen pèrdues de càrrega i es classiquen en dos tipus: 1. vòrtexs. Per tant. en general. Si. les pèrdues de càrrega primàries Hrp es poden expressar com L v2 (5. λ és el coecient de fricció i v és la velocitat característica del Hrp = λ πD2 Q = vS = v 4 ux obtinguda a partir d'aplicar l'equació de continuïtat (5.3) on Q és el cabal i S la secció transversal del conducte. també s'ha de tenir present la pèrdua d'energia associada als xocs entre partícules del uid degut a les uctuacions caòtiques de la velocitat. però. En general.2). colzes. Aquestes pèrdues són difícils de caracteritzar ja que tenen una gran dependència del tipus d'element.2) D 2g on L és la longitud del conducte de diàmetre D. el coecient de fricció λ depèn. vàlvules. INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 70 5. el ux és turbulent. s'accepta que les pèrdues de càrrega secundàries Hrs es puguin expressar com v2 Hrs = ζ 2g (5. a més. les irreversibilitats degudes a la fricció i als diferents elements que modiquen el ux (colzes.

. el valor de ζ es pot obtenir analíticament.5) és Hrs = ζ 8Q2 D4 π 2 g (5. Per bé que en casos molt particulars com el d'una expansió brusca.8) on P és la pressió estàtica. z és l'altura i v és la velocitat per als punts 1 (aigües amunt) i 2.3). INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 71 on v és la velocitat característica del uid calculada a partir de l'equació (5. tal i com s'expressa en l'equació de Bernoulli generalitzada p1 v2 p2 v2 + z1 + 1 − Hr = + z2 + 2 γ 2g γ 2g (5.3 Equació de Bernoulli generalitzada La pèrdua de càrrega total Hr de la instal·lació és la suma de les pèrdues primàries i secundàries Hr = Hrp + Hrs (5.CAPÍTOL 5. g (= 9. 8 m s−2 ) és l'acceleració de la gravetat i ζ és el coecient de pèrdues de càrrega secundàries (adimensional).7) Aquesta pèrdua de càrrega Hr és l'energia (en metres columna de uid) que perd el ux al passar des d'un punt 1 a un punt 2 de la mateixa línia de corrent.1. on ρ és la densitat del uid).6) 5. l'equació (5. γ és el pes especíc del uid (γ = ρg . el més usual és que ζ vingui determinat de forma experimental per a cadascun dels elements En termes de cabal.

CAPÍTOL 5.

INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS

72

5.2

Exercicis resolts

5.2.1 Canonada de pressió en pendent
Enunciat
Volem impulsar aigua a 15ºC a 1000 m de distància guanyant un desnivell de 20 m mitjançant una canonada de ferro fos. Calculeu les pèrdues de càrrega que es produiran si el cabal que es vol impulsar és de 100 l/s i el diàmetre de la canonada és de 0.3 m. A la Fig. 5.1 s'observa el sistema a estudiar. Dades: viscositat cinemàtica ν = 101×10−8 m2 s−1 ; rugositat absoluta k = 0.25 mm.

Figura 5.1: Canonada de pressió de l'exercici 1.

Resolució
Com el cabal Q que es vol impulsar és de 100 l/s = 0.1 m3 s−1 , la velocitat mitjana en qualsevol secció de la canonada és
v= Q Q = = 1.41 m s−1 S πD2 /4

(5.9)

Com des del punt 1 ns al punt 2 de la canonada no tenim cap accessori, les pèrdues de càrrega són únicament primàries. D'acord amb l'equació de Darcy-Weisbach, aquestes es calculen a partir de
Hrp = λ L v2 D 2g

(5.10)

on L és la longitud del conducte de diàmetre D, g (= 9, 8 m s−2 ) és l'acceleració de la gravetat i λ és el coecient de fricció. Aquest últim l'obtenim a partir del diagrama de Moody, en què es mostra la relació funcional λ = f (Re, ε). El nombre de Reynolds Re l'obtenim de

CAPÍTOL 5.

INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS

73 (5.11)

Re =

vDρ vD = = 420211 µ ν

i la rugositat relativa ε és
ε= k = 8.33 × 10−4 D

(5.12)

Els valors de Re i ε, apliquem el diagrama de Moody on el valor del coecient de fricció λ l'obtenim com l'ordenada que correspon al punt de creuament entre l'abscisa (Re) i la corba de rugositat relativa constant ε, tal i com s'observa a la Fig. 5.2.

Figura 5.2: Obtenció del coecient de fricció.

Això dóna un valor deλ = 0.0196 que substituït a l'equació (5.10) dóna
Hrp = λ L v2 = 6.6 m.c.a. D 2g

(5.13)

5.2.2 Càlcul de la rugositat d'una canonada
Enunciat
Calculeu la rugositat absoluta k d'un conducte de diàmetre 0.5 m pel qual hi circula un cabal d'aigua de 0.8 m3 s−1 . La temperatura de l'aigua és de 15ºC i la pèrdua de càrrega és del 2%.

CAPÍTOL 5.

INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS

74

Resolució
A la temperatura de funcionament, la viscositat cinemàtica de l'aigua és ν = 101×10−8 m2 s−1 . D'altra banda, una pèrdua de càrrega del 2% equival a
Hrp = 0.02 L

(5.14)

ja que totes les pèrdues són primàries. De l'equació (5.4) podem obtenir el valor del coecient de fricció
λ= Hrp 5 π 2 g D = 0.0118 L 8Q2

(5.15)

A més, el nombre de Reynolds és
Re = vD 4Q = = 2.017 × 106 ν πDν

(5.16)

Amb els valors del coecient de fricció i del nombre de Reynols, podem utilitzar el diagrama de Moody per esbrinar el valor de la rugositat relativa ε. Això ho fem en la Fig. 5.3 on trobem que ε = 2.5 × 10−5 .

Figura 5.3: Determinació de la rugositat relativa.

D'aquesta forma, la rugositat absoluta k és
k = εD = 1.25 × 10−5 m

(5.17)

2.02.3 Dimensionament d'una canonada Enunciat Dimensioneu una canonada per la qual hi circuli un cabal de 0. Resolució D'acord amb les taules. Això comporta l'aplicació d'un mètode iteratiu per resoldre aquest problema. s'ha de determinar el diàmetre D de la canonada. a partir del diagrama de Moody.02 i el substituïm a l'equació (5. D'acord amb el diagrama de Moody.18) depèn del diàmetre (ja que depèn de la rugositat relativa i del nombre de Reynolds). la viscositat cinemàtica de l'aigua a la temperatura de funcionament la suposem com ν = 101×10−8 m2 s−1 . En els problemes de dimensionament.859 × 10−4 D1 que. donen un valor del coecient de fricció λ1 = 0.015. INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 75 5.4).15 mm.01818 (veieu la Fig.1 m3 s−1 d'aigua si el material de la canonada és de ferro galvanitzat i les pèrdues de càrrega màxima són de l'1. A partir de l'equació (5. Això dóna un valor de D1 = 0. la rugositat absoluta d'una canonada de ferro galvanitzat és k = 0. els valors usuals per al coecient de fricció són de l'odre de 0. Hrp /L = 0.924 × 105 ν (5. el coecient de fricció λ a l'equació (5.19) (5.05514λ Hrp π 2 g (5. . d'acord amb l'enunciat.5%. Ara bé. fem una primera iteració suposant que λ0 = 0.256 m i Re1 = ε1 = vD1 = 4.4). Així.18).18) ja que.CAPÍTOL 5.20) k = 5. el diàmetre d'una canonada per on circula on determinat cabal Q ha de complir (si només tenim en compte les pèrdues de càrrega primàries) D5 = λ L 8Q2 = 0. D'altra banda. 5.

vD2 = 5.976 × 10−4 D2 que. Com l'error relatiu |(λ1 − λ0 )/λ0 | = 0.4: Determinació del coecient de fricció (1a iteració). donen un valor del coecient de fricció λ2 = . Aquest valor comporta uns valors del nombre d e Reynolds i de la rugositat relativa com Re2 = ε2 = 0.22) k = 5.09 és superior a l'1% (0.21) (5.01823 (veieu la Fig. Substituïm λ1 en l'equació (5.18) i trobem D2 = 0.022 × 105 ν (5. a partir del diagrama de Moody. INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 76 Figura 5.5).CAPÍTOL 5.251 m.01) cal fer una altra iteració (iteració 2). 5.

D'aquesta forma. La rugositat de la canonada és de 0. s'hauria d'escollir aquella canonada comercial que tingués un diàmetre nominal immediatament superior a D2 (si fos més petit no es compliria el requeriment de pèrdues de càrrega màximes de l'enunciat). El coecient de pèrdues de càrrega secundàries per a la sortida del dipòsit és ζ3 = 0. l'error relatiu entre la iteració 2 i la iteració 1 per a la determinació del coecient de fricció és |(λ2 − λ1 )/λ1 | = 0. Els coecients de pèrdues de càrrega secundàries per a les vàlvules 1 i 2 sónζ1 = 5 iζ2 = 8.5. inferior a l'1%. .4 Canonada oberta Enunciat Calculeu el cabal que circula per la instal·lació representada a la gura 5.5: Determinació del coecient de fricció (2a iteració).251 m com l'adient.CAPÍTOL 5.El uid és aigua. A efectes pràctics.15 m.2.0259 cm. En aquest cas. 5. INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 77 Figura 5. per tant.6 si h = 15 m. la longitud de la canonada és L = 150 m i el diàmetre D = 0.0027 i. però. acceptem el valor de D2 = 0.

24) Les pèrdues de càrrega Hr12 es calculen a partir de Hr12 = Hrp + Hrs (5. respecte al pla de comparació que passa pel punt 2 2 ˆ v1 /2g = 0 ja que suposem que el diàmetre del dipòsit es prou gran com perquè la seva velocitat sigui molt petita. Entre aquests dos punts apliquem l'equació de Bernoulli generalitzada p1 v2 p2 v2 + z1 + 1 − Hr12 = + z2 + 2 γ 2g γ 2g (5.23). Resolució Calcularem la corba característica de la instal·lació (CCI) fent un balanç entre el punt 1 a la superfície lliure del dipòsit i el punt 2 a la sortida de la canonada. respecte al pla de comparació que passa pel punt 2 2 ˆ v2 /2g = v 2 /2g on v és la velocitat mitjana del uid v en la canonada. INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 78 Figura 5. En el punt 2: ˆ p2 /γ = 0 ja que es troba a pressió atmosfèrica (sortida lliure) ˆ z2 = 0m. tenim 15 = Hr12 + v2 2g (5. Substituint la informació que tenim per als punts 1 i 2 a l'equació (5.25) on les pèrdues primàries i secundàries es calculen com .23) En el punt 1: ˆ p1 /γ = 0 ja que es troba a pressió atmosfèrica (treballem en pressions relatives) ˆ z1 = 15m.CAPÍTOL 5.6: Instal·lació de l'exercici 4.

0 2.90 1.69 11.00173 0.02320 0.32 1.0 1. on la Fig. tal i com s'observa a la taula: v Q ε Re λ Hrp Hrs Hrt Hrt + v 2 /2g (m/s) 0. Aquesta l'obtenim a partir de donar valors a la velocitat.36 10. Figura 5.5 1.69 1.35 7.02651 0.66 6.1: Taula per determinar la corba característica de la instal·lació.5 2.20 16.75 8.40 22.32 (m) (m) 0.02292 (m) 0.98 17.5 3.55 14.05301 0.06185 0.00173 0.02298 0.02492 0.0 3.27) Hrs = (ζ1 + ζ2 + ζ3 ) La corba característica de la instal·lació l'obtenim a partir de calcular la pèrdua de càrrega en funció del cabal.01767 0.04418 0.96 4.CAPÍTOL 5. INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 79 Hrp = λ L v2 D 2g v2 2g (5.21 23.00173 0.24 2.73 7.00173 74257 148515 222772 297030 371287 445545 519802 0.26) (5.02382 0.69 4.21 2.39 Taula 5.50 1.00884 0. .00173 0.5 (m3 /s) 0.30 11.49 0.00173 0.76 7.55 4.49 4.7: Determinació del coecient de fricció.03534 0.17 0.76 (m) 0.7 mostra un exemple de com s'han obtingut els valors de les coecients de fricció a partir del diagrama de Moody.02341 0. calcular el coecient de fricció amb el diagrama de Moody i evaluar el conjunt de pèrdues. 5.02307 0.00173 0.

tal i com es veu a la gura anterior. 5.7 m.25 m. En aquest punt li correspon un cabal de QP F = 0. El punt de funcionament PF correspon a la situació on la CCI satisfaci el requirement de l'equació de Bernoulli (5. El diàmetre de la canonada és de D = 0.8.2. Figura 5.24).CAPÍTOL 5. INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 80 A partir dels resultats de la taula 5. es representa la corba característica de la instal·lació Hrt + v 2 /2g en funció de Q2 a la Fig.5 Canonada de connexió entre dipòsits Enunciat Dos dipòsits d'aigua estan connectats per una canonada de L = 1500 m de llargada tal i com s'observa a la Fig.0496 m3 s−1 i una pèrdua de càrrega de HrP F = 14. la rugositat del material k = 0. .8: Corba característica de la instal·lació. 5.1.9.25 mm. En la instal·lació hi han 5 colzes de 90º i una vàlvula esfèrica. Calculeu si hi podran circular 90 l s−1 . 5. La diferència de cota dels seus nivells és de 15 m.

INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 81 Figura 5.28) En el punt 1: ˆ p1 /γ = 0 ja que es troba a pressió atmosfèrica (treballem en pressions relatives) ˆ z1 = 15m. tenim v2 p2 v2 p1 + z1 + 1 − Hr12 = + z2 + 2 γ 2g γ 2g (5. D'aquesta forma. En el punt 2: ˆ p2 /γ = 0 ja que es troba a pressió atmosfèrica (sortida lliure) ˆ z2 = 0 m. D'acord amb les taules dels coecient de pèrdues de càrrega secundària. on el punt 1 correspon a la superfície lliure del dipòsit aigües amunt i el punt 2 a la superfície lliure del dipòsit aigües avall. . Obtindrem la solució a partir de trobar el punt de funcionament de la corba característica de la instal·lació (CCI). Aquesta corba l'obtenim a l'aplicar l'equació de Bernoulli per a tota la instal·lació. per a un colze de 90º ζ2 = 1. respecte al pla de comparació que passa pel punt 2 2 ˆ v2 /2g = 0 ja que suposem que el diàmetre del dipòsit es prou gran com perquè la seva velocitat sigui molt petita. per a una vàlvula esfèricaζ3 = 6 i per a l'entrada al dipòsit ζ4 = 1.CAPÍTOL 5. Resolució La viscositat cinemàtica de l'aigua a la temperatura de funcionament la suposem com ν = 101×10−8 m2 s−1 . respecte al pla de comparació que passa pel punt 2 2 ˆ v1 /2g = 0 ja que suposem que el diàmetre del dipòsit es prou gran com perquè la seva velocitat sigui molt petita.9: Instal·lació de l'exercici 5. tenim que per a la sortida del dipòsit ζ1 = 0.5.

.001 75637 151275 252126 352977 453827 554678 0.29) que ens indica que el punt de funcionament serà aquell que faci que les pèrdues de càrrega siguin iguals a 15 m Les pèrdues de càrrega Hr12 es calculen a partir de Hr12 = Hrp + Hrs (5.30 14.20 34. tenim Hr12 = 15 (5. on la Fig.2: Taula per determinar la corba característica de la instal·lació.050 1.001 0. INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 82 Substituint la informació que tenim per als punts 1 i 2 a l'equació (5. La corba característica de la instal·lació representa les pèrdues de càrrega de la instal·lació que l'obtenim a partir de donar valors a la velocitat.43 0.030 1.74 20.65 2.01 3.25 1.30) on les pèrdues primàries i secundàries es calculen com Hrp = λ L v2 D 2g v2 2g (5.02046 0.87 31.61 0.24 0.070 1.10 mostra un exemple de com s'han obtingut els valors dels coecients de fricció a partir del diagrama de Moody.015 0. tal i com s'observa a la taula: v Q 3 ε Re λ Hrp Hrs Hrt (m/s) (m /s) 0.60 12.28).02 0.20 Taula 5.14 23.02076 0.02141 0.00 (m) (m) 0.001 0.32) Hrs = (ζ1 + 5ζ2 + ζ3 + ζ4 ) ja que tenim 5 colzes.02028 0.CAPÍTOL 5.66 7.02290 0.090 2.71 0.06 0.31 0.03 2.001 0. 5.02017 (m) 0.69 0.24 2.31) (5.45 6.110 0.001 0.83 0. calcular el coecient de fricció amb el diagrama de Moody i evaluar el conjunt de pèrdues.001 0.

11: Corba característica de la instal·lació.CAPÍTOL 5. . INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 83 Figura 5.10: Determinació del coecient de fricció. Amb els valors de la taula anterior podem representar la corba característica de la instal·lació tal i com es veu a la Fig. Figura 5. 5.11.

el conducte disposa d'un punt més elevat a una cota de h3 = 125 m.33) (5.025 mm.12. tal i com es veu a la gura anterior. Si la temperatura de l'aigua és de 30 ºC. 5. S'observa. La longitud de la canonada és de 100 m. 5. es podria assolir aquest cabal de consigna.3 m i la rugositat absoluta de 0. . El resultat dóna Hrp = λ L 8Q2 = 21.34) ζ 8Q2 Hrs = 4 2 = 2.1 m D π g Per tant. el diàmetre de 0. així.6 Sifó Enunciat S'ha de transporta aigua des d'un dipòsit situat a una cota de h1 = 120 m ns a un altre situat a una cota de h2 = 114 m. que el cabal és inferior al de 90 l s−1 . Una solució possible seria reduir les pèrdues mitjançant un augment del diàmetre de la canonada.2. ni tan sols reduint les pèrdues secundàries a zero podríem assolir un punt de funcionament de 90 l s−1 . treient els accessoris. quin és el cabal màxim que pot transportar? Figura 5.073 m3 s−1 i una pèrdua de càrrega de HrP F = 15 m.3 m D5 π 2 g (5. INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 84 El punt de funcionament PF correspon a la situació on la CCI satisfaci el requirement de l'equació de Bernoulli (5. calculem les pèrdues de càrrega per a Q = 0. Tal i com es veu a la Fig. Si volem saber si. En aquest punt li correspon un cabal de QP F = 0.12: Instal·lació de l'exercici 6.09 m3 s−1 .29).CAPÍTOL 5. com la diferència de cotes és de 15 m.

on el punt 1 correspon a la superfície lliure del dipòsit aigües amunt i el punt 2 a la superfície lliure del dipòsit aigües avall. respecte al nivell de referència 2 ˆ v1 /2g = 0 ja que suposem que el diàmetre del dipòsit es prou gran com perquè la seva velocitat sigui molt petita En el punt 2: ˆ p2 /γ = 0 ja que es troba a pressió atmosfèrica ˆ z2 = 114 m.35) En el punt 1: ˆ p1 /γ = 0 ja que es troba a pressió atmosfèrica (treballem en pressions relatives) ˆ z1 = 120 m. Suposem.36) que ens indica que el punt de funcionament serà aquell que faci que les pèrdues de càrrega siguin iguals a 6 m Anem ara a trobar la corba característica de la instal·lació.39) Hrs = 0 ja que menyspreem les pèrdues secundàries.37) on les pèrdues primàries i secundàries es calculen com Hrp L v2 =λ D 2g (5. tal i com s'observa a la taula: . a més. que les pèrdues de càrrega secundàries són menyspreables. apliquem l'equació de Bernoulli generalitzada per a tota la instal·lació. Així. tenim p1 v2 p2 v2 + z1 + 1 − Hr12 = + z2 + 2 γ 2g γ 2g (5. D'aquesta forma. respecte al nivell de referència 2 ˆ v2 /2g = 0 ja que suposem que el diàmetre del dipòsit es prou gran com perquè la seva velocitat sigui molt petita Substituint la informació que tenim per als punts 1 i 2 a l'equació (5. Les pèrdues de càrrega Hr es calculen a partir de Hr12 = Hrp + Hrs (5.CAPÍTOL 5.35). calcular el coecient de fricció amb el diagrama de Moody i evaluar el conjunt de pèrdues. tenim Hr12 = 6 (5.38) (5. INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 85 Resolució La viscositat cinemàtica de l'aigua a la temperatura de funcionament la suposem com ν = 101×10−8 m2 s−1 . La corba característica de la instal·lació representa les pèrdues de càrrega de la instal·lació que l'obtenim a partir de donar valors a la velocitat.

01334 0.04 0 2.495 8. 5.071 2 0.283 5 0.95 2.353 6 0.39 0 10.26 0 0.39 Taula 5.53 0 3. Figura 5.33×10−5 8.04 3.42 7.01247 (m) (m) (m) 0.01394 0.3: Taula per determinar la corba característica de la instal·lació.141 3 0. on la Fig.13: Exemple de determinació dels coecients de fricció.33×10−5 8.42 0 5.CAPÍTOL 5.33×10 8.95 0 0.212 4 0.13 mostra un exemple de com s'han obtingut els valors dels coecients de fricció. Amb els valors de la taula anterior podem representar la corba característica de la instal·lació tal i com es veu a la Fig.01276 0. 5.33×10−5 8.14 .01259 0.33×10−5 297030 594059 891089 1188119 1485149 1782178 2079208 0.01530 0.01299 0.53 5.424 7 0.33×10−5 8.71 10.71 0 7.26 0.33×10−5 8. INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 86 v Q ε Re −5 λ Hrp Hrs Hrt (m/s) (m3 /s) 1 0.

en pressions absolutes ˆ z1 = 120 m.40) En el punt 1 (com abans): ˆ p1 /γ = 10.14: Corba característica de la instal·lació. En aquest punt li correspon un cabal de QP F = 0. apliquem Bernoulli entre el punt 1 i el punt 3 v2 p3 v2 p1 + z1 + 1 − Hr13 = + z3 + 3 γ 2g γ 2g (5. El punt de funcionament PF correspon a la situació on la CCI satisfaci el requirement de l'equació de Bernoulli (5.377 m3 s−1 i una pèrdua de càrrega de HrP F = 6 m. Així. respecte al nivell de referència 2 ˆ v3 /2g = 1. respecte al nivell de referència 2 ˆ v1 /2g = 0 ja que suposem que el diàmetre del dipòsit es prou gran com perquè la seva velocitat sigui molt petita En el punt 2: ˆ p3 /γ és desconegut ˆ z3 = 125 m. Per a aquest cabal hem de comprovar que no hi hagi cavitació.33 m s−1 . . INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 87 Figura 5. el punt més desfavorable de la instal·lació és el punt 3. tal i com es veu a la gura anterior.34m ja que treballem. En el nostre cas.CAPÍTOL 5. ara.45m ja que la velocitat en el punt 3 és la velocitat mitjana en la canonada calculada a partir del cabal en el punt de funcionament (v = Q/S = Q4/(πD2 ) = 5.36).

tindrem cavitació).41) Però la pèrdua de càrrega la podem conèixer a partir d'aplicar l'equació de DarcyWeisbach (només pèrdues primàries) per a les condicions del punt de funcionament.45) Això dóna una velocitat de 5. Quina és la diferència de nivell necessària al cal de 10 anys.17 m s−1 i un cabal Q = 0.34 − −5 2g γ (5. equivalentment p3 = 1862 Pa. La diferència de nivell entre les superfícies lliures de l'aigua que els omple és de 20.CAPÍTOL 5.45 γ (5.15. tenim 10. la pressió de vapor de saturació de l'aigua és 4246 Pa (de les taules). 5. Això voldrà dir que haurem de rebaixar el cabal que circula per la instal·lació per tal d'assegurar que la pressió en el punt 3 sigui superior a la de saturació. la pressió en el punt 3 és p3 = 0. per exemple. això voldrà dir que tindrem problemes de cavitació en aquest punt de funcionament (part de l'aigua líquida canviarà a fase gas).5 m.44) o bé v2 2g λ L13 +1 D = 4.91 (5. quin cabal circularia? . Si no podem augmentar el nivell.27 mm. 5. Al cap de tres anys. Hr13 + 4246 v2 = 10. Si p3 = 4246 Pa.42) ja que la longitud d'1 a 3 és de 60 m. Per assolir aquest cabal s'hauria d'augmentar les pèrdues de càrrega de la instal·lació mitjançant una vàlvula.7 Variació de la rugositat en funció del temps Enunciat Dos dipòsits estan connectas per una canonada de 3000 m de llargada i 0.19 m γ (5. Això dóna Hr13 = λ 2 L13 v2 = 3. Per tant.7 m D 2g (5. s'ha d'incrementar un 10% el desnivell entre les superfícies lliures dels dipòsits per mantenir el mateix cabal.43) o.34 + 120 − Hr13 = p3 + 125 + 1.2. INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 88 D'aquesta forma. Calculeu el cabal que circula pels dipòsits si la rugositat del material és de 0. A 30ºC.365 m3 s−1.30 m de diàmetre tal i com es veu a la Fig. Aquest és el cabal màxim admissible (per sobre d'ell. Com la pressió de vapor de saturació de l'aigua supera la del punt 3.

46) En el punt 1: . Resolució La viscositat cinemàtica de l'aigua a la temperatura de funcionament la suposem com ν = 101×10−8 m2 s−1 . Així. que les pèrdues de càrrega secundàries són menyspreables.15: Instal·lació de l'exercici 7. D'aquesta forma.16: Punts de referència de la instal·lació de l'exercici 7. 5. Figura 5.CAPÍTOL 5. on el punt 1 correspon a la superfície lliure del dipòsit aigües amunt i el punt 2 a la superfície lliure del dipòsit aigües avall tal i com mostra la Fig. INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 89 Figura 5. tenim p1 v2 p2 v2 + z1 + 1 − Hr12 = + z2 + 2 γ 2g γ 2g (5.16. apliquem l'equació de Bernoulli generalitzada per a tota la instal·lació. Suposem. a més.

La corba característica de la instal·lació representa les pèrdues de càrrega de la instal·lació que l'obtenim a partir de donar valors a la velocitat. .49) (5.72 0 0.018 0.16 Taula 5. respecte al nivell de referència del dipòsit 2 2 ˆ v1 /2g = 0 ja que suposem que el diàmetre del dipòsit es prou gran com perquè la seva velocitat sigui molt petita En el punt 2: ˆ p2 /γ = 0 ja que es troba a pressió atmosfèrica ˆ z2 = 0 m.02018 0.02254 0.48) on les pèrdues primàries i secundàries es calculen com Hrp = λ L v2 D 2g Hrs = 0 (5.72 2.141 9×10−4 9×10−4 9×10−4 9×10−4 9×10−4 74257 148515 297030 445545 594059 0.16 0 40.106 2 0.29 22. Les pèrdues de càrrega Hr es calculen a partir de Hr12 = Hrp + Hrs (5.46).02107 0. INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 90 ˆ p1 /γ = 0 ja que es troba a pressió atmosfèrica (treballem en pressions relatives) ˆ z1 = 20.5 m.CAPÍTOL 5.5 m (5.01985 0.4: Taula per determinar la corba característica de la instal·lació. 2 ˆ v2 /2g = 0 ja que suposem que el diàmetre del dipòsit es prou gran com perquè la seva velocitat sigui molt petita Substituint la informació que tenim per als punts 1 i 2 a l'equació (5.01968 (m) (m) (m) 0.79 40.0 0.29 0 10. tenim Hr12 = 20.5 m Anem ara a trobar la corba característica de la instal·lació.035 1.5 0.79 0 22.69 10. tal i com s'observa a la taula: v Q 3 ε Re λ Hrp Hrs Hrt (m/s) (m /s) 0.5 0.50) ja que menyspreem les pèrdues secundàries.69 0 2.25 0. calcular el coecient de fricció amb el diagrama de Moody i evaluar el conjunt de pèrdues.47) que ens indica que el punt de funcionament serà aquell que faci que les pèrdues de càrrega siguin iguals a 20.071 1.

Figura 5.17 mostra un exemple de com s'han obtingut els valors dels coecients de fricció.18.18: Corba característica de la instal·lació (al cap d'un any). 5. Amb els valors de la taula anterior podem representar la corba característica de la instal·lació tal i com es veu a la Fig.CAPÍTOL 5. 5. . Figura 5. INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 91 on la Fig.17: Exemple de determinació dels coecients de fricció.

28 0 11.106 2 0. la rugositat al cap de 10 anys serà k10 = 9.018 0.035 1.77 2.02403 0. λ1 = 0. per a t = 3 v Q 3 ε Re −4 λ Hrp Hrs Hrt (m/s) (m /s) 0.25 0.02174 (m) (m) (m) 0. al cap de tres anys λ3 = 1. el coecient de fricció ha d'augmentar un 10%.18. la velocitat i la gravetat es mantenen constants.51) on k1 = 2.02186 0.CAPÍTOL 5. Substituint aquests valors a l'equació (5.9×10−4 74257 148515 297030 445545 594059 0.9×10−4 13. Amb aquest valor de la rugositat relativa. tal i com es veu a la gura anterior. λ3 = 0.10 44.5 0.0 0.91 11. Així.071 1.77 0 0. Si al cap de tres anys.9×10 13. Com la longitud.02188.101 m3 s−1 i Re = 422376. INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 92 El punt de funcionament PF correspon a la situació on la CCI satisfaci el requirement de l'equació de Bernoulli (5. En aquest punt li correspon un cabal de QP F = 0.001395. Si al cap de tres anys el desnivell entre les superfícies ha d'augmentar un 10% per mantenir el mateix cabal. Així.01989 és el coecient de fricció per a les condicions del punt de funcionament mostrades a la Fig. el diàmetre. 5.19 mostra un exemple de com s'han obtingut els valors dels coecients de fricció.38 × 10−4 m.36 Taula 5. Si acceptem un increment lineal de la rugositat absoluta en funció del temps de la forma kt = k0 + αt (5.7 × 10−4 m per a t = 1any i k3 = 4. la rugositat relativa a partir del diagrama de Moody ha de ser igual a ε3 = 0.9×10−4 13.02188. on la Fig.9×10−4 13. això implicar que la pèrdua de càrrega ha d'augmentar un 10%.5 m.101 m3 s−1 i una pèrdua de càrrega de HrP F = 20. .5: Taula per determinar la corba característica de la instal·lació (t = 3 anys).96 × 10−4 any−1 .28 25.02281 0. Les corbes característiques per a t = 3 i t = 10 anys les obtenim de forma semblant al cas anterior però amb els valors de rugositat adients. la rugositat absoluta és k3 = Dε3 = 4.10 0 25.36 0 44.5 0. 5.02211 0.91 0 2.19 × 10−4 m per a t = 3 anys.1λ1 = 0.19 × 10−4 m.743 × 10−4 m i α = 1.51) tenim que k0 = 0. Q = 0.47).141 13. D'aquesta forma.

13×10 3.018 0. 5. INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 93 Figura 5.46 0 54.13×10−3 74257 148515 297030 445545 594059 0.0 0.90 0 0.5 0.02676 0.5 0.02734 0.6: Taula per determinar la corba característica de la instal·lació (t = 10 anys).72 0 30.90 3. on la Fig.035 1.13×10−3 3.73 0 13.CAPÍTOL 5.20 mostra un exemple de coPer fer-hoss sss .106 2 0.02691 0.02814 0.071 1.46 Taula 5.141 3.72 54.19: Exemple de determinació dels coecients de fricció.13×10−3 3.73 30.49 0 3.25 0.02669 (m) (m) (m) 0.13×10−3 3. Per a t = 10anys v Q 3 ε Re −3 λ Hrp Hrs Hrt (m/s) (m /s) 0.49 13.

21 mostra les corbes característiques de la instal·lació per a Figura 5.CAPÍTOL 5.20: Exemple de determinació dels coecients de fricció. la Fig. t = 1. 5. Finalment. .21: Corba característica de la instal·lació per diferents anys. INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 94 Figura 5. t = 3i t = 10 anys.

087 m3 s−1 si t = 10 anys.47).CAPÍTOL 5.1 m.096 m3 s−1 si t = 3 anys i QP F = 0. per mantenir el cabal de 0. Si la diferència de cotes es mante constant i igual a 20. necessitarem una diferència de cotes entre els dipòsits de 28.5 m. . Tal i com es veu a la gura. el punt de funcionament serà de QP F = 0. QP F = 0. INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 95 El punt de funcionament PF correspon a la situació on la CCI satisfaci el requirement de l'equació de Bernoulli (5. tal i com es veu a la gura anterior.101 m3 s−1 si t = 1 any.5 m.101 m3 s−1 al cap de 10 anys. tots ells amb una pèrdua de càrrega de HrP F = 20.

3 m i una longitud de 1000 m.3 Exercicis addicionals 5.22: Dipòsit amb sortida lliure. calculeu el cabal de sortida si l'oli té una densitat relativa de 0. Suposeu el cas en què només surt aigua per la canonada.3.1 Sortida submergida En la gura adjunta.5 per a l'entrada a la canonada. calculeu el cabal de sortida a) si el uid 1 és ideal (viscositat nul·la) i b) si el uid 1 és real (viscositat cinemàtica ν = 101×10−8 m2 s−1 ). La canonada de sortida té un diàmetre de 0. uid 2 és aigua de mar (ρ2 = 1028 kg m−3 ). . Figura 5. El coecient de pèrdues de càrrega secundàries és ζ = 0. INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 96 5. El dipòsit i la canonada són de PVC.15 m i una longitud de 150 m.23: Dipòsit amb dos uids.5 per a l'entrada a la canonada i ζ2 = 1 per a la sortida submergida. La canonada és de fosa.2 Dipòsit amb dos uids En la gura adjunta. Els coecients de pèrdues de càrrega secundàries són ζ1 = 0.3.85 i l'aigua té una viscositat cinemàtica ν = 101×10−8 m2 s−1 . La canonada de sortida té un diàmetre de 0. Dades: uid 1 és aigua.CAPÍTOL 5. 5. Figura 5.

3. cadascun amb un coecient de pèrdues de càrrega secundària de ζ3 = 0. Figura 5. 2) el uid és real i no suposem pèrdues de càrrega secundàries i 3) el uid és real i es tenen en compte totes les pèrdues de càrrega.5 per a l'entrada a la canonada.5 per a l'entrada a la canonada i ζ2 = 1 per a la sortida de la canonada. El coecient de pèrdues de càrrega secundàries és ζ = 0. el dipòsit de pressió envia 20 l/s d'aigua cap al dipòsit 2 mitjançant una canonada de diàmetre 15 cm.CAPÍTOL 5. de longitud 200 m i de rugositat absoluta 0.3. La canonada de sortida té un diàmetre de 0.2 mm. calculeu el cabal de sortida a) si l'aigua es comporta com un uid ideal (viscositat nul·la) i b) si l'aigua es comporta com un uid real (viscositat cinemàtica ν = 101×10−8 m2 s−1 ). La canonada té dos colzes.4 Subministre entre dipòsits En la gura adjunta.2 m i una longitud de 300 m. Calculeu la pressió necessària en el dipòsit 1 per al correcte funcionament de la instal·lació si a) el uid és ideal.9. 5.3 Dipòsit pressuritzat En la gura adjunta. INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 97 5. L'altura h és de 5 m i el uid és aigua a 15ºC. .24: Dipòsit pressuritzat amb sortida lliure. Els coecients de pèrdues de càrrega secundàries són ζ1 = 0. La canonada és d'acer.

INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS 98 Figura 5.5 m i d = 3 m. El líquid és aigua a 15 ºC. 5. . Figura 5. Els coecients de pèrdues de càrrega secundàries són ζ = 0.5 per a l'entrada a la canonada i ζ = 1.25: Dipòsit pressuritzat.CAPÍTOL 5. Cavitarà? Dades: canonada de diàmetre 20 cm.2 per al gir de 180º. longitud 20 m i rugositat absoluta 0. L = 3. L'altura h= 5 m.26: Dipòsit pressuritzat. calculeu el cabal de sortida de l'aigua i la depressió a l'altura d.3.2 mm.5 Sifó En el sifó de la gura adjunta.

CAPÍTOL 5.

INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS

99

5.3.6 Abocament entre dipòsits
En la gura, el dipòsit 2 rep aigua d'una canonada que prové del dipòsit 1, de dimensions molt superiors. Calculeu el diàmetre de la canonada que surt d'1 i que aboca aigua en 2 per tal que el nivell d'aigua en el dipòsit 2 es mantingui constant. Dades: h1 = 3 m, h2 = 0.5 m, diàmetre canonada 2 D2 = 0.1 m, rugositat absoluta de la canonada 1 = 0.2 mm, longitud de la canonada 1 = 100 m, longitud de la canonada de sortida del dipòsit 2 és menyspreable. El líquid és aigua a 15 ºC. Els coecients de pèrdues de càrrega secundàries són ζ = 0.5 per a entrades a canonades i ζ = 0.7 per a colzes (la canonada del dipòsit 1 té 5 colzes).

Figura 5.27: Dipòsit pressuritzat.

5.3.7 Dipòsit amb ltre
En la instal·lació que es mostra a la gura, el uid circula des d'un dipòsit pressuritzat A ns al punt de sortida a l'aire ambient B. Les pèrdues de càrrega a través del ltre es poden aproximar com Hr = kQ2 on k = 3 × 105 s m−2 . Trobeu: a) el cabal que s'aboca en el punt B si no tenim en compte les pèrdues de càrrega (inclosa la del ltre); b) si tenim en compte totes les pèrdues de càrrega (inclosa la del ltre). Si es requereix un cabal de subministrament de 20 m3 /hora, quin diàmetre ha de tenir la canonada? Dades: h= 7 m, pA = 1.5 bar. Longitud de la canonada = 500 m, rugositat absoluta = 0.1 mm, diàmetre de la canonada 10 cm. El líquid és aigua a 15 ºC. Els coecients de pèrdues de càrrega secundàries són ζ = 0.5 per a l'entrada a la canonada i ζ = 0.5 per als colzes (la canonada té 3 colzes).

CAPÍTOL 5.

INTRODUCCIÓ AL FLUX EN CONDUCTES TANCATS

100

Figura 5.28: Dipòsit pressuritzat.

Capítol 6 Flux en múltiples conductes
6.1 Conceptes bàsics

6.1.1 Connexions sèrie i paral·lel
Quan tenim múltiples canonades, aquestes poden estar connectades en sèrie o en paral·lel. La connexió sèrie és aquella en què canonades de diferents característiques (diàmetre, rugositat, etc.) es col·loquen una darrera l'altra (en línia). Per a i = 1, 2, 3, ..., n canonades connectades en sèrie, s'ha de complir:
Q1 = Q2 = Q3 = ... = Qn Hr = Hr1 + Hr2 + Hr3 + ... + Hrn
Connexió sèrie

(6.1) (6.2)

on Hr és la pèrdua de càrrega total de la línia (des de l'inici de la canonada 1 ns al nal de la canonada n). Aplicant les regles (6.1) i (6.2) de forma gràca a les corbes característiques de cada canonada, obtenim la corba característica de la canonada equivalent de la connexió en sèrie. D'altra banda, la connexió paral·lel consisteix en un conjunt de i = 1, 2, 3, ..., n canonades que tenen un inici comú en un nus i un nal també comú en un altre nus aigües avall. Aquesta conguració ha de satisfer:
Qt = Q1 + Q2 + Q3 + ... + Qn Hr1 = Hr2 = Hr3 = ... = Hrn
Connexió paral·lel

(6.3) (6.4)

on Qt és el cabal total que tenim en els nusos. Aplicant les regles (6.3) i (6.4) de forma gràca a les corbes característiques de cada canonada, obtenim la corba característica de la canonada equivalent de la connexió en paral·lel. 101

si no tenim cap màquina hidràulica que ens impulsi el uid. l'energia E fa referència a l'energia total denida com p v2 E = +z+ γ 2g (6. sempre s'ha de tenir present que. equivalentment. Aquí.2 Problemes amb tres dipòsits El problema amb tres dipòsits o.CAPÍTOL 6.5) En primer lloc s'ha de determinar l'energia en les superfícies lliures dels tres dipòsits. Per aplicar la suma sèrie o paral·lel de forma adient en les canonades. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 102 6. Això es fa suposant que no hi ha cabal en la canonada intermitja i comparant l'energia del nus amb la del dipòsit d'energia intermitja. problemes amb tres canonades que provenen de llocs diferents i que disposen d'un nus comú s'han de resoldre a partir d'esbrinar quin és el sentit de ux en les canonades. Els exercicis resolts 4 i 5 detallen aquest procediment.1. el ux en una canonada anirà des de l'extrem on tenim més energia ns a l'extrem on en tenim menys. cal saber el sentit del ux entre el nus i el dipòsit d'energia intermitja. . Aleshores segur que el ux anirà des del dipòsit amb més energia ns al nus i des del nus ns al dipòsit de menys energia. Per això.

D2 = 200 mm i D3 = 250 mm. rugositats absolutes k 1 = 0.25 mm.15 mm. on el punt 1 correspon a la superfície lliure del dipòsit A i el punt 2 a la superfície lliure del dipòsit B. b) la diferència de cota que fa que el cabal total sigui de 100 l s−1 .1 Dos dipòsits amb canonades sèrie-paral·lel Enunciat En la instal·lació de la gura 6.1. diàmetres D1 = 250 mm. les dades de les canonades són: longituds L1 = 300 m. k2 = 0. Resolució La viscositat cinemàtica de l'aigua a la temperatura de funcionament la suposem com ν = 101×10−8 m2 s−1 . 2 ˆ v1 /2g = 0 ja que suposem que el diàmetre del dipòsit es prou gran com perquè la seva velocitat sigui molt petita . FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 103 6.6) En el punt 1: ˆ p1 /γ = 0 ja que es troba a pressió atmosfèrica (treballem en pressions relatives) ˆ z1 = 10 m.1: Instal·lació de l'exercici 1. respecte al nivell de referència que és la superfície del dipòsit B. Així. En primer lloc.2.2 Exercicis resolts 6.25 mm i k3 = 0. L2 = 200 m i L3 = 150 m. apliquem l'equació de Bernoulli generalitzada per a tota la instal·lació. A.CAPÍTOL 6. tenim p1 v2 p2 v2 + z1 + 1 − Hr12 = + z2 + 2 γ 2g γ 2g (6. Calculeu: a) el cabal que circula per cada canonada del sistema si la diferència de cota entre les superfícies lliures dels dipòsits és de 10 m. Figura 6.

s'han de calcular les pèrdues de càrrega de les canonades Hrc a partir de les primàries i secundàries es calculen com Hrp = λ L 8 2 Q D5 π 2 g 8 Hrs = ζ 4 2 Q2 D π g (6.c.9) (6.a. Les canonades 1 i 2 estan connectades en paral·lel i aquestes estan connectades en sèrie amb la canonada 3. B. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 104 En el punt 2: ˆ p2 /γ = 0 ja que es troba a pressió atmosfèrica ˆ z2 = 0 m. Aquesta està formada per tres canonades. Hrc2 i Hrc3 són les pèrdues de càrrega en les canonades 1.8) on Hrc1 . La taula 6. Pèrdues de càrrega de canonada 1. les pèrdues de càrrega Hr12 són Hr12 = (Hrc1 + Hrc2 )p + Hrc3 s (6. (Hrc1 + Hrc2 )p indica la suma paral·lel de les corbes característiques de les canonades 1 i 2.1 mostra els valors per a la pèrdua de càrrega de la canonada 1 a partir de donar diferents valors a la velocitat del uid que circula per la canonada. Per la seva banda. 2 i 3 respectivament. (Hrc1 + Hrc2 )p + Hrc3 indica la suma sèrie de la resultant s (Hrc1 + Hrc2 )p amb la canonada 3.6). és el nivell de referència 2 ˆ v2 /2g = 0 ja que suposem que el diàmetre del dipòsit es prou gran com perquè la seva velocitat sigui molt petita Substituint la informació que tenim per als punts 1 i 2 a l'equació (6.10) on la pèrdua de càrrega total Hrc = Hrt = Hrp + Hrs on les pèrdues de càrrega secundàries són nul·les ja que no es té en compte cap coecient de pèrdues secundàries. Així.CAPÍTOL 6. tenim Hr12 = 10 m (6. . D'aquesta forma.7) que ens indica que el punt de funcionament serà aquell que faci que les pèrdues de càrrega siguin iguals a 10 m. En segon lloc anem ara a trobar la corba característica de la instal·lació.

6.04 Taula 6. Els valors per al coecient de fricció de la taula anterior s'obtenen a partir d'aplicar el diagrama de Moody.0 0.70 11.33 0 0.049 1.81 4.0 0.5 m s−1 i 3.123 3.70 0 7.95 0 4. La Fig.02078 0.5 0.02003 (m) (m) (m) 0.0 0. el mètode per obtenir els coecients de fricció de la taula 6.02042 0. .1: Taula per determinar la pèrdua de càrrega de la canonada 1. Figura 6.02011 0.1 per a les velocitats de 0.02023 0.04 0 11. tal i com s'observa a la Fig.1 (i agafant-ne d'altres a més altes velocitats) fem la representació gràca de les pèrdues de càrrega en funció del cabal per a la canonada 1.025 1.33 1.2 mostra.02175 0. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 105 Hrs Hrt v Q ε 10 10−3 10−3 10−3 10−3 10−3 −3 Re λ Hrp (m/s) (m3 /s) 0.CAPÍTOL 6.098 2.27 2.5 0.27 0 1. A partir dels valors de la taula 6.81 0 2. com a exemple.2: Exemple de determinació dels coecients de fricció.5 0.0 m s−1 .95 7.147 123762 247525 371287 495050 618812 742574 0. 6.3.074 2.

FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 106 Figura 6.02158 0.25×10−3 1.78 0 6. v Q 3 Pèrdues de càrrega de canonada 2. ε Re −3 λ Hrp Hrs Hrt (m/s) (m /s) 0.72 Taula 6.047 2.5 0.0 0.5 0.36 0 4.3: Pèrdues de carrega de la canonada 1.25×10−3 1.02125 0.02196 0.48 0 2.72 0 9.48 4.25×10−3 1.25×10−3 1.5 0.2 per a les velocitats de 0. .4 mostra. La taula 6. com a exemple.016 1.12 0 1. Els valors per al coecient de fricció de la taula anterior s'obtenen a partir d'aplicar el diagrama de Moody.12 2.2 mostra els valors per a la pèrdua de càrrega de la canonada 1 a partir de donar diferents valors a la velocitat del uid que circula per la canonada.29 1.02138 0.0 0.CAPÍTOL 6.25×10 1.36 6.094 1.0 0. el mètode per obtenir els coecients de fricció de la taula 6.29 0 0.2: Taula per determinar la pèrdua de càrrega de la canonada 2. La Fig.78 9.5 m s−1 i 3.031 1.02117 (m) (m) (m) 0. 6.079 3.063 2.25×10−3 99010 198020 297030 396040 495050 594059 0.02299 0.0 m s−1 .

Figura 6.2 (i agafant-ne d'altres a més altes velocitats) fem la representació gràca de les pèrdues de càrrega en funció del cabal per a la canonada 2.5. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 107 Figura 6.CAPÍTOL 6.5: Pèrdua de càrrega de la canonada 2. tal i com s'observa a la Fig. .4: Exemple de determinació dels coecients de fricció. A partir dels valors de la taula 6. 6.

5 0.0 0.172 6×10−4 6×10−4 6×10−4 6×10−4 6×10−4 6×10−4 247525 371287 495050 618812 742574 866337 0.0 0.6: Exemple de determinació dels coecients de fricció.58 1.23 0 2.074 2. tal i com s'observa a la Fig.0190 0.3 per a les velocitats de 1 m s−1 i 3.6. Els valors per al coecient de fricció de la taula anterior s'obtenen a partir d'aplicar el diagrama de Moody.CAPÍTOL 6. La Fig. ε Re λ Hrp Hrs Hrt (m/s) (m /s) 1.0182 0. Figura 6.6 mostra.7 .0 0.5 m s−1 . com a exemple.3 (i agafant-ne d'altres a més altes velocitats) fem la representació gràca de les pèrdues de càrrega en funció del cabal per a la canonada 3.96 0 4.46 4.0183 0.71 0 6. A partir dels valors de la taula 6.23 3. 6.58 0 0.5 0.147 3.3 mostra els valors per a la pèrdua de càrrega de la canonada 1 a partir de donar diferents valors a la velocitat del uid que circula per la canonada.5 0.0185 0.123 3. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 108 La taula 6.28 0 1.71 Taula 6.098 2.46 0 3. el mètode per obtenir els coecients de fricció de la taula 6.049 1.3: Taula per determinar la pèrdua de càrrega de la canonada 3.0180 0.96 6.28 2. v Q 3 Pèrdues de càrrega de canonada 3.0179 (m) (m) (m) 0.

FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 109 Figura 6. . . Corba característica de tota la instal·lació Figura 6. 2 i 3 representades en un mateix gràc.8 mostra les pèrdues de càrrega de les canonades 1. La Fig. Aquestes corbes són anomenades corbes característiques.7: Corba característica 3.CAPÍTOL 6. 2 i 3. 6.8: Corbes característiques 1.

10 que equival a (Hrc1 + Hrc2 )p + Hrc3 . 6. és la corba CC(1+2)p que equival a (Hrc1 + Hrc2 )p . El resultat és la corba característica [CC(1+2)p +CC3]s de la Fig. apliquem les regles de la suma paral·lel que hem denit en la introducció d'aquest capítol. La resultant. Figura 6. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 110 A continuació. s . fem la corba característica de la canonada equivalent a la 1 + 2 en paral·lel. Per fer-ho.9: Corbes característiques paral·lel. Tot seguit.CAPÍTOL 6. 6.9. obtenim la corba característica de tota la instal·lació a partir de sumar en sèrie la corba CC(1+2)p amb la corba característica de la canonada 3. mostrada a la Fig.

6. El resultat es mostra a la Fig. C Figura 6. . 6.10: Corba característica total.7). .11: Punt de funcionament.11. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 111 Figura 6. .10 la condició obtinguda de l'equació de Bernoulli (6. Finalment.CAPÍTOL 6. trobem el punt de funcionament a partir PF d'aplicar a la Fig.

operem en sentit invers a com hem obtingut la corba [CC(1+2)p + CC3]s ns assolir el tall amb les corbes característiques de les canonades reals 1. Aquests punts son els tres cercles buits mostrats a la Fig. Finalment. d'acord amb les condicions de suma paral·lel es compleix que QP F 1 + QP F 2 = QP F 3 = 0. Figura 6.157 m3 s−1 o. trobem el punt de funcionament a partir de xar el cabal tal i com mostra a la Fig. equivalentment. Per trobar el cabal i la pèrdua de càrrega per a cada canonada quan la instal·lació treballa en el seu punt de funcionament P F .13. Per a les canonades 1 i 2.58 m. d'acord amb les condicions de suma sèrie es compleix que HrP F 2 + HrP F 3 = HrP F 1 + HrP F 3 = 10 m. HrP F 1 = 4. per obtenir la diferència de cota entre els dipòsits que fa que el cabal total del sistema sigui de 100 l s−1 . 2 i 3. HrP F 2 = 4.12: Determinació del punt de funcionament per a cada canonada. . Així.42 m. tal i com ha de ser d'acord amb l'equació (6. QP F = 157 l s−1 .12.093 m3 s−1 . A més. La pèrdua de càrrega en el punt de funcionament és HrP F = 10 m.CAPÍTOL 6.42 m i QP F 2 = 0. els cabals i les pèrdues de càrrega són QP F 1 = 0.7).064 m3 s−1 . Cal notar que. 6.157 m3 s−1 i HrP F 2 = HrP F 1 . FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 112 d'on el punt de funcionament dóna un cabal QP F = 0.157 m3 s−1 i HrP F 3 = 5. el cabal i pèrdua de càrrega de la canonada 3 en condicions de funcionament són QP F 3 = 0. 6.

6. per tant. El resultat dóna una pèrdua de càrrega total de Hrt = 4. D2 = 150 mm i consta de 9 colzes de 90º i una vàlvula de papallona 35º oberta.6).13: Altura necessària per a un cabal de 100 l s−1 .05 m i. Calculeu el cabal que circula per a cada instal·lació.14. El uid que hi circula és aigua a 15ºC i el material de les canonades acer de rugositat absoluta k = 0. d'acord amb l'equació (6. D1 = 200 mm i consta de 7 colzes de 90º i una vàlvula de papallona 40º oberta. La pressió del dipòsit d'alimentació és de 0. Per a la canonada 2 tenim L2 = 200 m.2.6 kg cm−2 .CAPÍTOL 6. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 113 Figura 6.05 m.2 mm. Les dades per a la canonada 1 són L1 = 300 m. la diferència de cotes entre els dipòsits ha de ser de 4. 6.2 Tres dipòsits amb instal·lacions independents Enunciat Un dipòsit pressuritzat alimenta dos dipòsits amb instal·lacions independents i situats en el mateix pla tal i com s'observa en la Fig. .

anem a aplicar l'equació de Bernoulli generalitzada per a tota la instal·lació. La viscositat cinemàtica de l'aigua a la temperatura de funcionament la podeu suposar com ν = 101×10−8 m2 s−1 . FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 114 Figura 6.4. el coecient de pèrdues de càrrega secundària és de 0. Per a cada colze.a. on el punt 1 correspon a la superfície lliure del dipòsit A i el punt 2 a la superfície lliure dels dipòsits B i C. Per a la vàlvula de papallona 40º oberta el coecient de pèrdues és de 30 i per 35º oberta de 40. Així. el càlcul hidràulic equival al d'una instal·lació més simple amb dos únics dipòsits (sortida i arribada) on les canonades 1 i 2 estan connectades en paral·lel. tenim v2 p2 v2 p1 + z1 + 1 − Hr12 = + z2 + 2 γ 2g γ 2g (6. respecte al nivell de referència 2 ˆ v1 /2g = 0 ja que suposem que el diàmetre del dipòsit es prou gran com perquè la seva velocitat sigui molt petita En el punt 2: . Resolució Observant la instal·lació podem concloure que. com els nivells dels dipòsits B i C són els mateixos.c. ˆ z1 = 0 m.11) En el punt 1: ˆ p1 /γ = 6 m. En aquest cas.14: Instal·lació de l'exercici 2.CAPÍTOL 6.

En segon lloc anem ara a trobar la corba característica de la instal·lació. Com en els exercicis anteriors.008 0.25 0.CAPÍTOL 6.10 0.28 5. respecte al nivell de referència 2 ˆ v2 /2g = 0 ja que suposem que el diàmetre del dipòsit es prou gran com perquè la seva velocitat sigui molt petita Substituint la informació que tenim per als punts 1 i 2 a l'equació (6.02144 0.50 0. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 115 ˆ p2 /γ = 0 ja que es troba a pressió atmosfèrica ˆ z2 = 0 m.024 1.4 mostra els valors per a la pèrdua de càrrega de la canonada 1 a partir de donar diferents valors a la velocitat del uid que circula per la canonada. v Q 3 Pèrdues de càrrega de canonada 1.02405 0.61 2.14) (6.25 m s−1 i 1. aquesta està formada per dues canonades en paral·lel.c.c. ε 10 10−3 10−3 10−3 10−3 10−3 −3 Re λ Hrp Hrs Hrt (m/s) (m /s) 0.016 0.02219 0.02078 0.02103 0.86 3.25 0.61 3.00 0.84 1.13) on Hrc1 i Hrc2 són les pèrdues de càrrega en les canonades 1 i 2. com a exemple. els valors per al coecient de fricció de la taula anterior s'obtenen a partir d'aplicar el diagrama de Moody.92 1.77 (m) 0.10 7.42 0.15) La taula 6. Com ja hem comentat.4: Taula per determinar la pèrdua de càrrega de la canonada 1. el mètode per obtenir els coecients de fricció de la taula 6.32 Taula 6. (6.50 0. Les pèrdues de càrrega per a cada canonada es calculen com Hrp = λ L 8 2 Q D5 π 2 g 8 Hrs = ζ 4 2 Q2 D π g (6.67 2. 6.031 1.11).75 0.a. les pèrdues de càrrega per a tota la instal·lació Hr12 seran Hr12 = (Hrc1 + Hrc2 )p (6.5 m s−1 .55 (m) 0.12 0. tenim Hr12 = 6 m. B.49 3. La Fig.15 mostra.22 0.94 1.a. Així.42 0.047 49505 99010 148515 198020 247525 297030 0.12) que ens indica que el punt de funcionament serà aquell que faci que les pèrdues de càrrega siguin iguals a 6 m.039 1.4 per a les velocitats de 0. .02060 (m) 0.

6. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 116 Figura 6. Figura 6.CAPÍTOL 6.4 obtenim la corba característica per a la canonada 1. . A partir dels valors de la taula 6.16.15: Exemple de determinació dels coecients de fricció.16: Pèrdues de carrega de la canonada 1. tal i com s'observa a la Fig.

5 m s−1 .00 0. ε Re λ Hrp Hrs Hrt (m/s) (m /s) 0.50 0.018 1.009 0.33×10−3 1.33 × 10−3 1. 6.CAPÍTOL 6.09 3.76 5. Figura 6.02259 0.022 1.24 0.10 0.75 0.02303 0.25 m s−1 i 1. v Q 3 Pèrdues de càrrega de canonada 2.14 0.013 1. la Fig. la taula 6. . Amb els valors de la taula 6.94 2.004 0.39 (m) 0.25 0.027 1. El diagrama de Moody ens permet obtenir els valors del coecient de fricció que es mostren a la taula anterior.25 2.5: Taula per determinar la pèrdua de càrrega de la canonada 2.22 3.54 2.33×10−3 1.33 × 10−3 1.5 obtenim la corba característica per a la canonada 2 que mostrem a la Fig.33 × 10−3 1.47 4.5 per a les velocitats de 0.02587 0.17 mostra el mètode per obtenir els coecients de fricció de la taula 6.50 0. 6.25 0.02384 0.5 mostra els valors per a la pèrdua de càrrega a partir de donar diferents valors a la velocitat del uid.38 0.02211 (m) 0. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 117 Per a la canonada 2. Com a exemple.37 3.84 8.38 Taula 6.99 (m) 0.55 1.85 1.18.02231 0.33 × 10−3 37129 74257 111386 148515 185644 222772 0.17: Exemple de determinació dels coecients de fricció.

Per a tota la instal·lació. Aplicant les condicions de suma paral·lel de canonades.19: Corba característica de la instal·lació. obtenim un resultat que es mostra a la Fig. Figura 6.19. la corba característica correspon a la suma paral·lel de les corbes característiques de les corbes 1 i 2.CAPÍTOL 6.18: Pèrdues de carrega de la canonada 2. 6. Corba característica de la instal·lació. . FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 118 Figura 6.

per a la canonada 1 i QP F 2 = 0.c. 6.c.c. els cercles buits de la Fig.3 Instal·lació amb quatre canonades Enunciat En la instal·lació de la Fig. Les canonades són de ferro colat amb una rugositat absoluta k = 0. 6. per a la canonada 2. La longitud de les canonades és L1 = 100 m.19 la condició deduïda de l'equació de Bernoulli (6.a. d'acord amb les condicions de suma paral·lel es compleix que QP F 1 + QP F 2 = QP F = 0. La diferència de cotes entre les superfícies lliures dels dipòsits és de 15 m. calculeu el cabal que circula per a cada canonada del sistema en cas que la vàlvula de la canonada 3 estigui a) oberta i b) tancada. Aquestes condicions són QP F 1 = 0.a.a.065 m3 s−1 i HrP F 1 = HrP F 2 = HrP F = 6 m. 6. Per a cada canonada.20. .1 m. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 119 C.065 m s−1 . La pèrdua de càrrega en el punt de funcionament és HrP F = 6 m. El punt de funcionament de la instal·lació PF l'obtenim després d'aplicar a la Fig. tal i com es veu a la Fig.20 corresponen a les condicions de treball de les canonades 1 i 2. El diàmetre de les canonades és D1 = D2 = D3 = D4 = 0. desfem el camí que hem realitzat per determinar el punt de funcionament.21.12). 3 6. Així.2.20: Punt de funcionament. s'obté que el punt de funcionament correspon a un cabal QP F = 0.c.a.043 m3 s−1 i HrP F 1 = 6 m.022 m3 s−1 i HrP F 2 = 6 m. El coecient de pèrdues de càrrega secundàries quan la vàlvula de la canonada 3 és oberta és de ζ = 20.25 mm. 6. L3 = 100 m i L4 = 50 m. Fixeu-vos que. L2 = 150 m. D'aquí. Figura 6.CAPÍTOL 6.

16) En el punt 1: ˆ p1 /γ = 0 ja que es troba a pressió atmosfèrica ˆ z1 = 15 m. La viscositat cinemàtica de l'aigua a la temperatura de funcionament la podeu suposar com ν = 101×10−8 m2 s−1 . es compleix que p1 v2 p2 v2 + z1 + 1 − Hr12 = + z2 + 2 γ 2g γ 2g (6. D'aquesta forma.a. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 120 Figura 6.17) . obtenim Hr12 = 15 m.c. on el punt 1 correspon a la superfície lliure del dipòsit A i el punt 2 a la superfície lliure del dipòsits B.CAPÍTOL 6. Resolució Per resoldre aquest problema primer apliquem l'equació de Bernoulli generalitzada per a tota la instal·lació. respecte al nivell de referència 2 ˆ v1 /2g = 0 ja que suposem que el diàmetre del dipòsit es prou gran com perquè la seva velocitat sigui molt petita En el punt 2: ˆ p2 /γ = 0 ja que es troba a pressió atmosfèrica ˆ z2 = 0 m. (6.16).21: Instal·lació de l'exercici 3. respecte al nivell de referència 2 ˆ v2 /2g = 0 ja que suposem que el diàmetre del dipòsit es prou gran com perquè la seva velocitat sigui molt petita Substituint la informació que tenim per als punts 1 i 2 a l'equació (6.

0254 (m) (m) (m) 0.024 2.0 0. Els valors per al coecient de fricció de la taula anterior s'obtenen a partir d'aplicar el diagrama de Moody.004 1.23 0 5.5 0.0259 0. ara. .0263 0. 6.5×10−3 49505 99010 148515 198020 247525 297030 0. la corba característica de la canonada equivalent serà la suma sèrie de les corbes característiques de les canonades 1. v Q 3 Corba característica de la canonada 1.0256 0. En aquest cas.a.020 3.15 per a les velocitats de 0.13 11.35 0 0. Anem.CAPÍTOL 6. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 121 que ens indica que el punt de funcionament serà aquell que faci que les pèrdues de càrrega siguin iguals a 15 m.34 0 1.5 0.5 0.012 2. A.65 Taula 6. D'aquesta forma.0276 0. a trobar el cabal que circula per la instal·lació quan la vàlvula de la canonada 3 està tancada.5×10−3 2.5×10 2.34 2.5×10−3 2.13 0 8.0255 0. la instal·lació es comporta com un conjunt de canonades 1.5×10−3 2. 2 i 4 connectades en sèrie.23 8.35 1.97 5.6: Taula per determinar la pèrdua de càrrega de la canonada 1.0 0.19) La taula 6. tal i com es detalla a la Fig.c.0 0.65 0 11.6 mostra els valors per a la pèrdua de càrrega de la canonada 1 a partir de donar diferents valors a la velocitat del uid que circula per la canonada.016 2.18) (6. 2 i 4. Aquestes les calculem a partir d'avaluar les pèrdues de càrrega aplicant les expressions Hrp = λ L 8 2 Q D5 π 2 g 8 Hrs = ζ 4 2 Q2 D π g (6.5×10−3 2. ε Re −3 λ Hrp Hrs Hrt (m/s) (m /s) 0.97 0 2.008 1.5 m s−1 i 3 m s−1 .

46 0 4.0255 0.012 2.02 0 2.5×10−3 2.004 1.5×10−3 2. Corba característica de la canonada 4.0256 0.5 0.0263 0. Per a determinar la corba característica de la canonada 2.7. les pèrdues de càrrega primàries sí són diferents tal i com es pot observar a la taula 6.53 0 0.0 0.5×10−3 49505 99010 148515 198020 247525 297030 0.020 3.7: Taula per determinar la pèrdua de càrrega de la canonada 2.0 0.5 0.008 1.85 0 7.19 0 12. .85 12.48 0 17.CAPÍTOL 6.19 17.02 4.0259 0. ε Re −3 λ Hrp Hrs Hrt (m/s) (m /s) 0.0 0.5×10−3 2.0276 0.0254 (m) (m) (m) 0.024 2. v Q 3 Corba característica de la canonada 2. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 122 Figura 6.7. Aquesta mostra els valors per a la pèrdua de càrrega a partir de donar diferents valors a la velocitat del uid que circula per la canonada.5×10 2.5 0. nalment obtenit la taula 6.46 7. el coecient de fricció és el mateix per a iguals nombres de Reynolds. com les longituds de les canonades 1 i 2 no són iguals.48 Taula 6.53 2.5×10−3 2.22: Exemple de determinació dels coecients de fricció. realitzem el mateix procediment que en l'apartat anterior. És important destacar que com la rugositat relativa de la canonada 2 és la mateixa que la de la canonada 1.016 2. Tanmateix.

0254 (m) (m) (m) 0. Corba característica de la suma sèrie 1.0255 0. 6.0259 0. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 123 La corba característica de la canonada 4 s'obté com les anteriors. la pèrdua de càrrega degut a la diferent longitud de les canonades.0 0.0 0.0263 0.5 0.49 0 1.CAPÍTOL 6.024 2.012 2.5×10−3 2.06 0 4.5×10 2.5×10−3 99010 148515 198020 247525 297030 0.06 5. els valors per al coecient de fricció són els mateixos que en la canonada 1 ja que tant el nombre de Reynolds com la rugositat relativa de la canonada són els mateixos.008 1. .5×10−3 2.5×10−3 2.8.49 2.62 0 2. però.67 1.0 0. 2 i 4.5 0. Com en la canonada 2. Representant els valors de les taules anteriors en una gràca.83 Taula 6.0256 0. v Q ε Re −3 λ Hrp Hrs Hrt (m/s) (m3 /s) 1. Figura 6. 2 i 4.83 0 5.62 4. 2 i 4. Aquestes es mostren conjuntament a la Fig.67 0 0. obtenim les corbes característiques per a les canonades 1.020 3.23. el resultat de la qual es mostra a la taula 6. No així.016 2.23: Corbes característiques de les canonades 1.8: Taula per determinar la pèrdua de càrrega de la canonada 4.

CAPÍTOL 6.

FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES

124

La corba característica de tota la instal·lació quan la vàlvula de la canonada 3 és tancada, correspon a la suma sèrie de les corbes característiques de les canonades 1, 2 i 4. El punt de funcionament de la instal·lació PF per a la suma sèrie de les canonades 1, 2 i 4 es mostra a la Fig. 6.24. Aquest valor s'obté després d'aplicar la condició (6.17) a la corba suma sèrie.
Punt de funcionament.

Figura 6.24: Punt de funcionament per a la suma sèrie 1, 2 i 4 (vàlvula de la canonada 3 tancada).

Els resultats per al punt de funcionament són d'un cabal QP F = 0.0154 m3 s−1 i una pèrdua de càrrega de HrP F = 15 m.c.a. Per a cadascuna de les tres canonades, el seu punt de funcionament corresponent és QP F 1 = QP F 2 = QP F 4 = QP F = 0.0154 m3 s−1 amb HrP F 1 = 5.0 m.c.a., HrP F 2 = 7.5 m.c.a. i HrP F 4 = 2.5 m.c.a. Cal destacar que el resultat compleix HrP F 1 + HrP F 2 + HrP F 4 = HrP F = 15 m.c.a. B. Calculem, nalment, el cabal que circula per la instal·lació quan la vàlvula de la canonada 3 està oberta. En aquest cas, la instal·lació equivalent al conjunt de 4 canonades és la composada per una canonada equivalent formada per la suma en paral·lel de la canonada 2 i 3 (CC(2+3)p ) tal i com s'observa a la Fig. 6.25

CAPÍTOL 6.

FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES

125

Figura 6.25: Canonada equivalent a 2 i 3.

més la suma en sèrie amb les canonades 1 i 4, tal i com es mostra a la Fig. 6.26

Figura 6.26: Canonada equivalent per a tota la instal·lació.

D'aquesta forma, necessitem obtenir la corba característica de la canonada 3 que es detalla a continuació. La taula 6.9 mostra els valors per a la pèrdua de càrrega de la canonada 3 a partir de donar diferents valors a la velocitat del uid que circula per la canonada. Ara sí que tenim pèrdues de càrrega secundàries associades als efectes de la vàlvula.
v Q ε Re
−3
Corba característica de la canonada 3.

λ

Hrp

Hrs

Hrt

(m/s) (m3 /s) 1.0 0.008 1.5 0.012 2.0 0.016 2.5 0.020 3.0 0.024 3.5 0.027

2.5×10 2.5×10−3 2.5×10−3 2.5×10−3 2.5×10−3 2.5×10−3

99010 148515 198020 247525 297030 346535

0.0263 0.0259 0.0256 0.0255 0.0254 0.0253

(m) (m) (m) 1.34 1.02 2.36 2.97 2.30 5.27 5.23 4.08 9.31 8.13 6.38 14.50 11.65 9.18 20.84 15.81 12.50 28.31

Taula 6.9: Taula per determinar la pèrdua de càrrega de la canonada 1.

La Fig. 6.27 mostra les corbes característiques de les quatre canonades.

CAPÍTOL 6.

FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES

126

Figura 6.27: Corbes característiques de les 4 canonades.

El punt de funcionament de la instal·lació PF en aquest cas, correspondrà al tall de la condició (6.17) amb la corba característica equivalent que correspon a CC 1 + (CC 2 + CC 3)p + CC 4 . La corba (CC 2 + CC 3)p es mostra a la Fig. 6.28
s

Punt de funcionament.

Figura 6.28: Corba característica equivalent de les canonades 2 i 3 en paral·l3l.

29 on també s'indica el punt de funcionament La resultant de la suma sèrie de les corbes 1 i 4 amb la canonada equivalent s com aquella condició on la corba CC 1 + (CC 2 + CC 3)p + CC 4 de càrrega igual a 15 m. els punts de funcionament corresponents es mostren a la Fig. −1 . Per a cadascuna de les quatre canonades. Els resultats per al punt de funcionament són d'un cabal QP F = 0.29: Punt de funcionament amb la vàlvula de la canonada 3 oberta.30. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 127 (CC 2 + CC 3)p s'observa a la Fig.c.a.c.a. 6. té una pèrdua Figura 6.CAPÍTOL 6. 6.0194 m3 s i una pèrdua de càrrega de HrP F = 15 m.

6. .2. calculeu el cabal que circula per a cada canonada del sistema.20 m i D3 = 0.25 mm. Els valors per a cada canonada són QP F 1 = QP F 4 = 0. La longitud de les canonades és L1 = 600 m. El diàmetre de les canonades és D1 = 0.a. D2 = 0.25 m.31. Les canonades són de ferro colat amb una rugositat absoluta k = 0. 6.0194 m3 s−1 .a.c. L2 = 500 m i L3 = 700 m. i HrP F 2 = HrP F 3 = 3.4 Nus amb tres canonades independents Enunciat En la instal·lació de la Fig.CAPÍTOL 6. La viscositat cinemàtica de l'aigua a la temperatura de funcionament la podeu suposar com ν = 101×10−8 m2 s−1 .0101 m3 s−1 .30: Punts de funcionament amb la vàlvula de la canonada 3 oberta per a cada canonada.. QP F 3 = 0. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 128 Figura 6.9 m.a.9 m. HrP F 4 = 3.093 m3 s−1 amb HrP F 1 = 7.2 m.30 m. L'alçada geomètrica del dipòsit A és zA = 8 m i la del dipòsit B és de zB = 6 m. QP F 2 = 0.c.c.

Per la mateixa raó.CAPÍTOL 6. Resolució En primer lloc hem de determinar quin és el sentit del ux en les tres canonades. el nus alimenta el dipòsit B. ˆ Si el nivell energètic d'N és igual al nivell energètic de la superfície lliure del dipòsit B. òbviament anirà des del punt més alt (dipòsit A) ns al nus N. Per obtenir-lo. Com el uid cau per gravetat. hem de trobar el nivell energètic del nus N. apliquem l'equació de Bernoulli generalitzada entre el punt A (a la superfície lliure del dipòsit A) i el punt N.20) però en aquest punt. ˆ Si el nivell energètic d'N és inferior al nivell energètic de la superfície lliure del dipòsit B. EA − HrAN = EN (6. però. el uid anirà des del nus N ns a la sortida lliure de la canonada 3. L'energia total del uid en el punt N és 2 vN pN + zN + EN = γ 2g (6. Ara bé. Per resoldre aquesta indeterminació. Aleshores es poden donar les següents condicions: ˆ Si el nivell energètic d'N és superior al de la superfície lliure del dipòsit B. no circularà uid per la canonada 2.21) on EA és l'energia total en el punt A . no sabem si el dipòsit B alimenta el nus N o si és el nus N qui alimenta el dipòsit B.31: Instal·lació de l'exercici 4. el dipòsit B alimenta el nus N. desconeixem tant la pressió pN . FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 129 Figura 6. la cota zN i la velocitat vN .

25) i HrN 3 és la pèrdua de càrrega entre el punt N i el punt 3 (a la sortida de la canonada 3).23) D'altra banda. es manté com a incògnita l'equació (6. Així es compleix que EN − HrN 3 = E3 (6. segur que en la canonada 3.24) on E3 és l'energia total al nal de la canonada 3 E3 = v2 p3 + z3 + 3 γ 2g (6. Com. . 8 − HrAN = EN (6.24) queda com.22) i HrAN és la pèrdua de càrrega entre el punt A i el punt N. Determinació de l'energia en el nus N a partir de la canonada 1. EN = HrN 3 + 2 v3 2g (6. l'energia va des del nus ns a la cota més baixa (la sortida de 3). FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 130 EA = pA v2 + zA + A γ 2g (6. Com. ja que és el nivell de referència 2 ˆ v3 /2g =? .CAPÍTOL 6. en el punt A: ˆ pA /γ = 0 ja que es troba a pressió atmosfèrica ˆ zA = 8 m. respecte al nivell de referència 2 ˆ vA /2g = 0 ja que suposem que el diàmetre del dipòsit es prou gran com perquè la seva velocitat sigui molt petita l'equació (6.26) La taula 6.21) queda com. en el punt 3: ˆ p3 /γ = 0 ja que es troba a pressió atmosfèrica ˆ z3 = 0 m.10 mostra els valors per a la pèrdua de càrrega de la canonada 1 a partir de donar diferents valors a la velocitat del uid que circula per la canonada.

025 0. Els valors per al coecient de fricció de la taula anterior s'obtenen a partir d'aplicar el diagrama de Moody.63 0 5.0211 0.94 0 3.10: Taula per determinar la pèrdua de càrrega de la canonada 1.54 0 2.CAPÍTOL 6.25 m s−1 i 1. l'energia en el punt N en funció del cabal té un comportament com el que es mostra a la Fig.27) on HrAN = Hr1 és la pèrdua de càrrega de la canonada 1 calculada a la taula 6. tal i com es detalla a la Fig. 6.0218 0.049 1.50 0.0234 0.0204 (m) (m) (m) 0.32: Exemple de determinació dels coecients de fricció.25 0.18 0.54 3.0208 0.94 5.074 61881 123762 185644 247525 309406 371287 0.67 1.32 per a les velocitats de 0.0206 0.46 2. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 131 Hrs Hrt v Q ε 10 10−3 10−3 10−3 10−3 10−3 −3 Re λ Hrp (m/s) (m3 /s) 0. Figura 6.46 0 1.75 0. l'energia del nus N ha de complir EN = 8 − HrAN (6.63 Taula 6.67 0 0.25 0.10.037 1.061 1. . D'aquesta forma.33.5 m s−1 .50 0. 6.012 0. Com el uid segur que va des d'A ns a N.18 0 0.0 0.

33×10−3 8.CAPÍTOL 6. Realitzem el mateix procediment que l'anterior.66 0 3.33×10−3 8.17 0.37 0 2.33×10−3 74257 148515 222772 297030 371287 445545 0.17 0 0.33×10−3 8.25 0.33: Energia en el punt N obtinguda a partir del punt A.25 m s−1 i 1. La taula 6.25 0.75 0.50 0.62 0 0.66 5.088 1. .5 m s−1 .33×10−3 8.0195 (m) (m) (m) 0.50 0.37 3.018 0.23 Taula 6.35 0 1.053 1.34 per a les velocitats de 0.0202 0.11: Taula per determinar la pèrdua de càrrega de la canonada 3.11 mostra els valors per a la pèrdua de càrrega de la canonada 1 a partir de donar diferents valors a la velocitat del uid que circula per la canonada.0 0. ε Re λ Hrp Hrs Hrt (m/s) (m /s) 0.0208 0.35 2.035 0.33×10−3 8. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 132 Figura 6.071 1.0199 0.0197 0.62 1.23 0 5. Els valors per al coecient de fricció de la taula anterior s'obtenen a partir d'aplicar el diagrama de Moody. v Q 3 Determinació de l'energia en el nus N a partir de la canonada 3.106 8. tal i com es detalla a la Fig. 6.0223 0.

28) 2 /(2g ) amb Hr3 la pèrdua de càrrega de la canonada 3 calculada on HrN 3 = Hr3 + v3 a la taula 6.34: Exemple de determinació dels coecients de fricció.CAPÍTOL 6. 6.35. l'energia en el punt N en funció del cabal té un comportament com el que es mostra a la Fig. Com el uid segur que va des d'N ns a la sortida de la canonada 3. l'energia del nus N ha de complir EN = HrN 3 + 2 v3 = HrN 3 2g (6. . D'aquesta forma. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 133 Figura 6.11.

gràcament.27) i (6.CAPÍTOL 6.28) que. Figura 6.36. 6. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 134 Figura 6.36: Energia en el punt N a partir de les canonades 1 i 3. L'energia en el punt N és. .35: Energia en el punt N obtinguda a partir de la canonada 3. doncs. la intersecció de les equacions (6. es mostra a la Fig.

calculem el cabal que circula per la instal·lació igualant l'energia del punt N obtinguda a partir de la suma en paral·lel de les canonades 1 i 2 amb l'energia del punt N obtinguda a partir de la canonada 3. Així.a.c. 6. EB − HrBN = EN (6. . l'equació (6.) obtinguda anteriorment.c.30) La condició en què s'ha trobat l'energia en el punt N ignorava la contribució de la canonada 2 o. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 135 Això dóna una energia en el nus igual a EN = 2. suposava que la velocitat en la canonada 2 era nul·la.5 m.29) obtenim EB = 6 m. Com el uid va des del punt B ns al punt N.a.c. Com ara ja sabem el sentit de totes les canonades.5 m. (6.) supera a l'energia en el nus N (= 2. però.29) on ˆ pB /γ = 0 ja que es troba a pressió atmosfèrica ˆ zB = 6 m. respecte al nivell de referència 2 ˆ vB /2g = 0 ja que suposem que el diàmetre del dipòsit es prou gran com perquè la seva velocitat sigui molt petita Substituint els valors anteriors a l'equació (6.37. el uid ha d'anar des del punt B ns al nus N. Així.a. Això era equivalent a suposar que l'energia en el nus N fos la mateixa que la del dipòsit B. Com. cal determinar la corba característica de la canonada 2.31) queda com. de forma equivalent. l'energia en el dipòsit B (= 6 m.CAPÍTOL 6. Per això. el sentit del ux en el nostre sistema és de la forma detallada en la Fig.a.37: Sentit del ux en el sistema.31) on HrBN és la pèrdua de càrrega entre el punt B i el punt N. Figura 6.c. Hem de comparar aquesta energia amb la del dipòsit B EB que és EB = pB v2 + zB + B γ 2g (6.

008 0.20 0.25×10 1.25×10−3 1.0220 0.32) 6 − HrBN = EN Per determinar la corba característica de la canonada 2. v Q 3 ε Re −3 λ Hrp Hrs Hrt (m/s) (m /s) 0. Com abans.024 1.0216 (m) (m) (m) 0.25 m s−1 i 1.50 0.12. Aquesta mostra els valors per a la pèrdua de càrrega a partir de donar diferents valors a la velocitat del uid que circula per la canonada.60 2.0217 0.016 0.0223 0.19 Taula 6.20 0 0. realitzem el mateix procediment que en l'apartat anterior.0230 0. 6.12: Taula per determinar la pèrdua de càrrega de la canonada 2.CAPÍTOL 6.33 6. nalment obtenint la taula 6.031 1.25×10−3 1. .60 0 1.25 0.5 0.25 0. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 136 (6.73 1.047 1.25×10−3 49505 99010 148515 198020 247525 297030 0. tal i com es detalla a la Fig.25×10−3 1.039 1.33 0 4.73 0 0.0247 0. Figura 6.5 m s−1 .00 0. els valors per al coecient de fricció de la taula anterior s'obtenen a partir d'aplicar el diagrama de Moody.25×10−3 1.38: Exemple de determinació dels coecients de fricció.80 0 2.38 per a les velocitats de 0.19 0 6.75 0.80 4.

FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 137 Ja que hem comprovat que el uid va des del punt B ns a N.39.39: Energia en el punt N quan el uid va des de B ns a N. 6. . D'aquesta forma. l'energia del nus N tenim que EN = 6 − HrBN (6.33) on HrBN = Hr2 és la pèrdua de càrrega de la canonada 2 calculada a la taula 6.12. l'energia en el nus N en funció del cabal té un comportament com el que es mostra a la Fig.40). Determinació del punt de funcionament.CAPÍTOL 6. representem l'energia del nus N en funció del cabal predites per les tres canonades (Fig. Figura 6. 6. Per a la determinació del punt de funcionament.

6. l'energia en el punt N serà igual a l'energia en el punt N obtinguda a partir de la intersecció de la suma paral·lel de (6.41 Figura 6. . 2 i 3.CAPÍTOL 6. les canonades 1 i 2 estan en paral·lel. Com. d'acord amb el sentit dels uxos. tal i com es mostra a la Fig. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 138 Figura 6.40: Energia en el punt N en funció del cabal a partir de les canonades 1.33) amb l'equació (6.27) i (6.41: Determinació del punt de funcionament.28).

79 m.c.a. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 139 Els resultats per al punt de funcionament és un cabal de QP F = 0. QP F 3 = 0. no circularia cabal per la canonada 3.42 Figura 6.a.42: Punts de funcionament de les canonades.a.a. Els valors per a cada canonada són QP F 1 = 0.89 m. i HrP F 3 = HrP F 3 − v3 2 velocitat en el conducte 3 és v3 = QP F 3 /(πD3 /4) = 1.28 m s−1 . ja que la HrP F 2 = 6 − EN = 2.CAPÍTOL 6. els punts de funcionament corresponents es mostren a la Fig.43. el cabal és Q = 0. Per a cadascuna de les tres canonades. si poguéssim augmentar les pèrdues de càrrega de la canonada 3 ns trobar el punt de funcionament de la Fig. D'altra banda.c.c. 2 /2g = 3.11 m.98 m.091 m3 s−1 i una energia en el punt N EN = 3.044 m3 s−1 i les pèrdues de càrrega 2 2 necessàries a la canonada 3 són Hr3 = Hr3 − v3 /2g = 6 − v3 /2g = 5.a. 6.063 m3 s−1 .091 m3 s−1 amb les pèrdues de càrrega HrP F 1 = 8 − EN = 4.. En aquest punt.c. 6.c.028 m3 s−1 .11 m. . QP F 2 = 0.

025 mm. L2 = 2000 m i L3 = 2000 m.8 m. Les longituds de les canonades són L1 = 2500 m. .2.8 m. la del dipòsit B és de zB = 15 m i la del dipòsit C és de zC = 10 m. Les canonades tenen una rugositat absoluta k = 0.5 Tres dipòsits Enunciat Estudieu el sistema de canonades de la Fig.43: Punt de funcionament per a que no passi cabal per a la canonada 2. 6. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 140 Figura 6. 6. El diàmetre de les canonades són D1 = 0.44 i calculeu el cabal que circula per a cada canonada.CAPÍTOL 6.8 m i D3 = 0. D2 = 0. La viscositat cinemàtica de l'aigua a la temperatura de funcionament la podeu suposar com ν = 101×10−8 m2 s−1 . L'alçada geomètrica del dipòsit A és zA = 30 m.

Per obtenir-lo. el dipòsit B alimenta el nus N. però. si el ux anirà des del dipòsit B ns al nus N o des del nus N ns al dipòsit B. Com el uid cau per gravetat.34) però en aquest punt. ˆ Si el nivell energètic d'N és igual al nivell energètic de la superfície lliure del dipòsit B. Aleshores es poden donar les següents condicions: ˆ Si el nivell energètic d'N és superior al de la superfície lliure del dipòsit B. Queda per determinar. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 141 Figura 6. Per la mateixa raó. apliquem l'equació de Bernoulli generalitzada entre el punt A (a la superfície lliure del dipòsit A) i el punt N. segur que el ux anirà des del punt més alt (dipòsit A) ns al nus N. . Per resoldre aquesta indeterminació hem de trobar el nivell energètic del nus N. ˆ Si el nivell energètic d'N és inferior al nivell energètic de la superfície lliure del dipòsit B. L'energia total del uid en el punt N és EN = v2 pN + zN + N γ 2g (6. el uid anirà des del nus N ns al dipòsit C. el nus alimenta el dipòsit B. Resolució Com en l'exercici anterior aquí també hem de determinar quin és el sentit del ux en les tres canonades. però. no circularà uid per la canonada 2. desconeixem tant la pressió pN .CAPÍTOL 6.44: Instal·lació de l'exercici 5. la cota zN i la velocitat vN .

a la superfície lliure del dipòsit C: ˆ pC /γ = 0 ja que es troba a pressió atmosfèrica ˆ zC = 10 m. EN = 10 + HrN C Determinació de l'energia en el nus N a partir de la canonada 1. Com.35) queda com. La pèrdua de càrrega primària es calcula aplicant l'equació de Darcy-Weisbach L 8 2 Q D5 π 2 g mentre que les pèrdues secundàries són nul·les. Com. respecte al nivell de referència 2 ˆ vA /2g = 0 ja que suposem que el diàmetre del dipòsit es prou gran com perquè la seva velocitat sigui molt petita l'equació (6.39) i HrN C és la pèrdua de càrrega entre el punt N i la superfície lliure del dipòsit C. (6. en el punt A: ˆ pA /γ = 0 ja que es troba a pressió atmosfèrica ˆ zA = 30 m. l'energia va des del nus N ns a la cota més baixa (el dipòsit C). segur que en la canonada 3.38) queda com.38) on EC és l'energia total a la superfície lliure del dipòsit C EC = pC v2 + zC + C γ 2g (6.36) i HrAN és la pèrdua de càrrega entre el punt A i el punt N.35) EA − HrAN = EN on EA és l'energia total en el punt A 2 pA vA EA = + zA + γ 2g (6.CAPÍTOL 6. respecte al nivell de referència 2 ˆ vC /2g = 0 ja que suposem que el diàmetre del dipòsit es prou gran com perquè la seva velocitat sigui molt petita l'equació (6.13 mostra els valors per a la pèrdua de càrrega de la canonada 1 a partir de donar diferents valors a la velocitat del uid que circula per la canonada.40) La taula 6. Així es compleix que EN − HrN C = EC (6.37) D'altra banda.41) . Hrp = λ (6. 30 − HrAN = EN (6. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 142 (6.

Figura 6. tal i com es detalla a la Fig. 6.377 1. Els valors per al coecient de fricció de la taula anterior s'obtenen a partir d'aplicar el diagrama de Moody.45 per a les velocitats de 0.07 0 3.56 1.19 0 1.005 3. l'energia del nus N ha de complir l'equació (6.13×10 990099 0.07 4. D'aquesta forma.13×10−5 1584158 0.02 0 2.0 m s−1 .13: Taula per determinar la pèrdua de càrrega de la canonada 1.45: Exemple de determinació dels coecients de fricció.0141 −5 3.0120 3. 6.13×10 594059 0. . Com el uid segur que va des d'A ns a N.13×10 396040 0.32 7.56 0 0.13×10−5 1188119 0. l'energia en el punt N en funció del cabal té un comportament com el que es mostra a la Fig.CAPÍTOL 6.75 0.13.25 0.32 0 4.0116 (m) (m) (m) 0.754 2.50 0.50 0.42) on HrAN = Hr1 és la pèrdua de càrrega de la canonada 1 calculada a la taula 6.13×10 792079 0.42 0 7.02 3. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 143 Hrp Hrs Hrt v Q ε −5 Re λ (m/s) (m3 /s) 0.0123 3.251 0.0127 −5 3.5 m s−1 i 2.46.00 1.0132 −5 3.42 Taula 6.37) que aquí rescrivim EN = 30 − HrAN (6.00 0.629 1.503 1.19 2.

6.46 0 2.13×10 1188119 0.95 0 0.13×10 1584158 0.94 0 5.95 1. l'energia en el punt N en funció del cabal té un comportament com el que es mostra a la Fig.46: Energia en el punt N obtinguda a partir de la canonada 1.005 3. Cal notar que per a una velocitat determinada.754 2. Realitzem el mateix procediment que l'anterior però ara per a la canonada 3.14: Taula per determinar la pèrdua de càrrega de la canonada 3.94 Taula 6. D'aquesta forma.13×10 792079 0.40) on HrN C és la pèrdua de càrrega de la canonada 3 calculada a la taula 6.62 2.45 5.629 1.0127 −5 3.0120 −5 3.50 0.45 0 0.46 3.45 0.45 0 3.CAPÍTOL 6. . v Q 3 Determinació de l'energia en el nus N a partir de la canonada 3.503 1.13×10 594059 0. Com el uid segur que va des d'N ns al dipòsit C.14 mostra els valors per a la pèrdua de càrrega de la canonada 3 a partir de donar diferents valors a la velocitat del uid que circula per la canonada.13) ja que la rugositat relativa de les canonades és la mateixa.0141 −5 3.47 en color vermell.13×10 396040 0.25 0.50 0.14.00 1. La taula 6.251 0. l'energia del nus N ha de complir l'equació (6.0132 −5 3.0116 (m) (m) (m) 0.13×10 990099 0. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 144 Figura 6. el coecient de fricció és el mateix que l'obtingut en la canonada 1 (taula 6.75 0.62 0 1.00 0. ε −5 Re λ Hrp Hrs Hrt (m/s) (m /s) 0.377 1.0123 −5 3.

però. en el cas en què no circuli uid per la canonada 2.a. Hem de comparar aquesta energia amb la del dipòsit B EB que és EB = pB v2 + zB + B γ 2g (6. el uid ha d'anar des del nus N ns al dipòsit B.9 m. . de forma equivalent.) obtinguda anteriorment. (6.47.47: Energia en el punt N obtinguda a partir de les canonades 1 i 3.) és inferior a l'energia en el nus N (= 18.40) que. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 145 Figura 6.c. gràcament. Com.a. Així. l'energia en el dipòsit B (= 15 m. suposava que la velocitat en la canonada 2 era nul·la.43) on ˆ pB /γ = 0 ja que es troba a pressió atmosfèrica ˆ zB = 15 m.c. es mostra a la Fig. Això era equivalent a suposar que l'energia en el nus N fos la mateixa que la del dipòsit B.CAPÍTOL 6. respecte al nivell de referència 2 ˆ vB /2g = 0 ja que suposem que el diàmetre del dipòsit es prou gran com perquè la seva velocitat sigui molt petita Substituint els valors anteriors a l'equació (6.42) i (6. 6.43) obtenim EB = 15 m. L'energia en el punt N.9 m.a. ve donada per la intersecció de les equacions (6. el sentit del ux en el nostre sistema és de la forma detallada en la Fig.c. la condició en què s'ha trobat l'energia en el punt N ignorava la contribució de la canonada 2 o. 6.a.44) Tal i com s'ha comentat anteriorment. Això dóna una energia en el nus igual a EN = 18.c.48.

45) queda com. Per això. calculem el cabal que circula per la instal·lació igualant l'energia del punt N obtinguda a partir de la canonada 1 amb aquella obtinguda amb la suma en paral·lel de les canonades 2 i 3. D'aquesta forma. però. on HrN B = Hr3 . les pèrdues de càrrega seran les mateixes que les mostrades a la taula 6. Com el uid va des del nus N ns al punt B. Com. realitzem el mateix procediment que en l'apartat anterior. . Així. l'energia en el nus N en funció del cabal que circula per la canonada 3 té un comportament com el que es mostra a la Fig.48: Sentit del ux en el sistema. l'equació (6.CAPÍTOL 6. Com ara ja sabem el sentit de totes les canonades. EN = 15 + HrN B (6. EN − HrN B = EB (6. la canonada 3 és idèntica a la canonada 2.14.49. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 146 Figura 6.45) on HrN B és la pèrdua de càrrega entre el punt N i el punt B.46) Per determinar la corba característica de la canonada 2. cal determinar la corba característica de la canonada 2. 6.

Figura 6. 6. Per a la determinació del punt de funcionament. representem l'energia del nus N en funció del cabal requerit per les tres canonades (Fig.CAPÍTOL 6. .50).50: Energia en el punt N en funció del cabal a partir de les canonades 1. 2 i 3.49: Energia en el punt N en funció del cabal quan el uid va des d'N ns a B. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 147 Figura 6. Determinació del punt de funcionament.

6.397 m3 s−1 i una energia en el punt N EN = 15. tal i com es mostra a la Fig. d'acord amb el sentit dels uxos.9 m. els punts de funcionament corresponents es mostren a la Fig.40) i (6. . FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 148 Com.CAPÍTOL 6.46) amb l'equació (6.c. 6. l'energia en el punt N serà igual a l'energia en el punt N obtinguda a partir de la intersecció de la suma paral·lel de (6.52. El resultat per al punt de funcionament és d'un cabal QP F = 1.51: Determinació del punt de funcionament. les canonades 2 i 3 estan en paral·lel.a.42).51 Figura 6. Per a cadascuna de les tres canonades.

52: Punts de funcionament de les canonades.9 m. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 149 Figura 6.c.c. i HrP F 3 = EN − 10 = 5. QP F 2 = 0. .003 m3 s−1 amb les pèrdues de càrrega HrP F 1 = 30 − EN = 14.c.9 m.394 m3 s−1 ..CAPÍTOL 6.a.a.1 m.a.397 m3 s−1 . Els valors per a cada canonada són QP F 1 = 1. QP F 3 = 1. HrP F 2 = EN − 15 = 0.

diàmetres de les canonades D1 = 250 mm. HrP F 2 = 1.QP F 3 = 9 m3 /h. L2 = 300 m i L3 = 300 m. ζ = 0. D2 = 250 mm i D3 = 250 mm. ζ = 4 per a la vàlvula.2 m3 /h.5 per a una entrada.1 mm. Calculeu el cabal que circula per a cadascuna de les canonades si la vàlvula de la canonada 2 és a) tancada i b) oberta.66 m. Dades: longituds de les canonades L1 = 100 m.34 m. una vàlvula i un colze. . La canonada 1 té una entrada i una sortida. la canonada 3 té una entrada i una sortida. L2 = 300 m i L3 = 200 m. respectivament. 2 i 3. la rugositat absoluta de les canonades k1 = 0.2 m3 /h. ζ = 0. la canonada 2 té una entrada.53: Instal·lació del problema 1. el dipòsit A de pressió envia aigua al dipòsit B.8 per al colze. D2 = 80 mm i D3 = 80 mm. 6.3.25 mm.3.15 mm. k2 = 0. La pressió en el dipòsit A és d'1 bar. Trobeu.3 Exercicis addicionals 6. La viscositat cinemàtica de l'aigua és ν = 101×10−8 m2 s−1 . una sortida. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 150 6. QP F 2 = 9 m3 /h. Dades: longituds de les canonades L1 = 200 m. els coecients de pèrdues de càrrega secundàries són ζ1 = 30 (inclòs el ltre). HrP F = 3 m.1 Dos dipòsits amb canonades sèrie-paral·lel Trobeu el punt de funcionament de la instal·lació de la gura 6. HrP F 1 = 1.53 si el desnivell d'aigua entre els dipòsits és de 3m. la rugositat absoluta de les canonades és de 0.2 Dipòsit pressuritzat En una instal·lació com la mostrada a la gura 6. Figura 6. HrP F 3 = 1.CAPÍTOL 6.25 mm i k3 = 0. ζ2 = 5 i ζ3 = 5 per a les canonades 1. Sol:QP F = 18.34 m.5 per a una sortida. també. Per a cada canonada: QP F 1 = 18.54. el cabal i la pèrdua de càrrega per a cadascuna de les 3 canonades. la viscositat cinemàtica de l'aigua és ν = 101×10−8 m2 s−1 i les cotes són hA = 5 m i hB = 10 m. diàmetres de les canonades D1 = 100 mm. Els coecients de pèrdues de càrrega secundàries són ζ = 0.

5 per a una sortida.5 per a una entrada. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 151 Figura 6. la viscositat cinemàtica de l'aigua és ν = 101×10−8 m2 s−1 i les cotes són hA = 5 m. una sortida i un colze. Sol: Vàlvula tancada: QP F = 63 l/s. HrP F = 5 m.3 Dipòsit pressuritzat: cavitació En una instal·lació com la mostrada a la gura 6. Els coecients de pèrdues de càrrega secundàries són ζ = 0. L2 = 150 m i L3 = 100 m.3. una sortida i dos colzes. la rugositat absoluta de les canonades k1 = 0. Determineu si tenim problemes de cavitació (suposeu que les pèrdues de càrrega secundàries es reparteixen per igual a banda i banda del punt C en la canonada 2).02339 bar. el dipòsit A de pressió envia aigua al dipòsit B. Calculeu el cabal que circula per a cadascuna de les canonades si la vàlvula de la canonada 3 és a) tancada i b) oberta. La pressió de vapor de saturació de l'aigua a la temperatura de funcionament és de pvsat (20C ) = 0.25 mm.25 mm i k3 = 0. ζ = 1 per a un colze. k2 = 0. la canonada 2 té una entrada. La pressió en el dipòsit A és d'1 bar. diàmetres de les canonades D1 = 250 mm. La canonada 1 té una entrada. Vàlvula oberta: QP F = 112 l/s. hB = 10 m. ζ = 7 per a la vàlvula.55. La longitud de la canonada 2 des del dipòsit B ns al punt C és de 50 m. Dades: longituds de les canonades L1 = 100 m. una sortida i una vàlvula. HrP F = 5 m. b = 10 m.25 mm. D2 = 200 mm i D3 = 250 mm.54: Instal·lació del problema 2. ζ = 0. 6.CAPÍTOL 6. . la canonada 3 té una entrada.

hB = 3. L3 = 500 m i L4 = 500 m.CAPÍTOL 6.56. Sol: Vàlvula tancada: QP F = 68 l/s. de 70 m3 /h en els casos següents: a) La vàlvula de la canonada 4 està tancada. b) Les vàlvules de les canonades 2 i 3 estan tancades. c) Determineu en el cas a) si tenim problemes de cavitació (suposeu que no hi han pèrdues de càrrega secundàries en el tram de la canonada 3 que va des del punt més alt ns a la bassa).125 mm.3 m. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 152 Figura 6. La viscositat cinemàtica de l'aigua és ν = 101×10−8 m2 s−1 i les cotes són hD = 1. L2 = 100 m. . La longitud de la canonada 3 des del punt més alt ns a la bassa és de 100 m. com a mínim.55: Instal·lació del problema 3. La pressió de vapor de saturació de l'aigua a la temperatura de funcionament és de pvsat (20C ) = 0. la rugositat absoluta de les canonades és de 0. ζ2 = 10. Els coecients de pèrdues secundàries per a cada canonada quan les respectives vàlvules estan totalment obertes sónζ1 = 20. HrP F = 4. hc = 1 m. D3 = 150 mm i D4 = 150 mm. HrP F = 4.3.4 Problema amb 4 canonades En una instal·lació com la mostrada a la gura 6. Dades: longituds de les canonades L1 = 100 m.02339 bar. trobeu la corba característica de la instal·lació i a continuació calculeu la pressió que necessitem en el dipòsit perquè el cabal que arribi a la bassa sigui. Vàlvula oberta: QP F = 123 l/s. 6.5 m. diàmetres de les canonades D1 = 100 mm. ζ3 = 10 i ζ4 = 10.5 m. D2 = 100 mm.3 m.

(Fixeu-vos que és el mateix exercici que el problema 5 resolt però amb una cota diferent del dipòsit B). Les longituds de les canonades són L1 = 2500 m. Les canonades tenen una rugositat absoluta k = 0. L'alçada geomètrica del dipòsit A és zA = 30 m. 6. El diàmetre de les canonades són D1 = 0.CAPÍTOL 6. 6. . FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 153 Figura 6. la del dipòsit B és de zB = 25 m i la del dipòsit C és de zC = 10 m.57 i calculeu el cabal que circula per a cada canonada. D2 = 0. La viscositat cinemàtica de l'aigua a la temperatura de funcionament la podeu suposar com ν = 101×10−8 m2 s−1 .025 mm.8 m. L2 = 2000 m i L3 = 2000 m.8 m.5 Problema amb tres dipòsits Estudieu el sistema de canonades de la Fig.56: Instal·lació del problema 4.3.8 m i D3 = 0.

Sol: QP F = 1. .509 m3 /s. HrP F = 23.3 m.57: Instal·lació de l'exercici 5. FLUX EN MÚLTIPLES CONDUCTES 154 Figura 6.CAPÍTOL 6.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful